La biblioteca digital d'aquesta web incorpora 35 obres que poden ser consultades i descarregades lliurement. La trobareu en una de les pestanyes de les pàgines sobre les notícies.
En els darrers mesos s'han incorporat a la biblioteca digital del web de la FCCPMF dos treballs importants de l'amic Joan Pujol de Móra d'Ebre.
Al primer cal donar-li una importància afegida al propi treball per allò que significa de difusió i transmissió del nostre patrimoni immaterial. A Móra d'Ebre és un goig veure muletes plenes d'infants que aprenen a navegar a rem mentre gaudeixen de lo riu. El "Curs de rem en muleta" de l'any 2019 és un magnífic manual per conèixer l'embarcació i la tècnica del rem.
Clica la imatge
El segon dels treballs és sobre un tipus de vela que poc veiem al nostre litoral català: la vela quadrada. Fa referència a les diferents veles quadrades que es fan servir en la navegació fluvial del riu Ebre. El Club Nàutic de Móra d'Ebre és pioner en la defensa de la navegació fluvial a vela.
Clica la imatge
Del mateix autor amb la col·laboració de Ivan Salvadó també es pot trobar a la lleixa electrònica un magnífic treball de recerca i documentació que porta per títol "Estudi sobre Muletes i Bots de Móra d'Ebre Segles XIX i XX".
Clica la imatge
Finalment, i potser per aclarir tot el ric lèxic que incorporen els treballs precedents, també es pot consultar el darrer treball de l'Escenavegant: "Paraules de Riu, Recull terminològic de navegació tradicional fluvial".
Si esteu interessats en adquirir en format paper el darrer llibre podeu escriure a escenavegant@gmail.com . Els beneficis d'aquesta publicació són cedits a la FCCPMF.
Anar a Euskadi el darrer cap de setmana de juliol comença a ser un hàbit familiar. Participar en el Bateleroak Eguna gairebé una obligació. Gaudir del retrobament amb els amics bascos un plaer.
Els batels i el Puente colgante
L'Euskal Batelero Eguna nasqué lluny d'Euskadi, a Douarnenez. Allà, l'any 2010 es trobaren un grapat de batelers de diferents ports bascos i decidiren trobar-se un cop l'any plegats en un port diferent. El primer fou Getaria i l'associació prengué un nom amb un divertit doble sentit: Euskal Bateleroak Elkartea. Associació amics dels batels bascos o Associació dels bojos dels batels bascos, segons explicava en Dimitri un dels seus creadors a taula desprès de sopar. Enguany la festa ha tingut una important cobertura mediàtica: Eitb (minut 32), Ràdio Euskadi, Deia, El Correo, Tele7.tv, Naiz.
Un any més, i en porta 10, la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.
Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.
Els dos llaguts abans d'aparellar.
L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.
La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.
El primer llagut navegant per la ria.
S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.
El segon llagut. Observeu el petit martell de la seva vela mística.
L’endemà dematí, es repetiren els treballs amb l’altra barca. El buc d'aquest es troba força més malmès: falten trossos d’orla, escàlems, el petit cap de mort i un tall del codast que havia fet desaparèixer l'escotera. Malgrat això, la barca també navegà per la ria una bona estona. Un cop fondejada amb la seva bessona, des del passeig es podien distingir dues embarcacions (tres amb la República Catalana), de les demés. Les seves antenes pujaven des de les fosques aigües de la ria i apuntaven vers el cel. La segona embarcació lluïa una grímpola amb les quatre barres al pic de la pena, un record de la República Catalana.
s
El segon llagut navegant per la ria.
En Jaume Amengual i en Jordi Salvador miraren d’ensenyar les bases de la navegació mediterrània amb vela llatina als batelers cantàbrics. Aquest és, en el fons, el motiu, la causa i l’objectiu de les trobades, l’intercanvi de coneixements i en aquest cas un cert mestissatge.
A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...
Els llaguts que "tocaren" a Catalunya són perfectament conservats per la Facultat de Nàutica de Barcelona.
Tornar a lo riu. El riu Ebre és el nostre riu navegable per excel·lència. Navegar per ell és una experiència que hauria de tastar qualsevol navegant tradicional. Des d'aquella baixada de l'any 2005 periòdicament s'han organtizat activitats des de diferents entitats que han anat aproximat poc a poc els llaguts i veles llatines, però la seva presència és molt testimonial en moments puntuals: les trobades. Enguany els amics de l'Associació Vela Llatina de La Cala i l'Ajuntament de Deltebre han muntat una primera Festa del Riu de Deltebre amb vocació que vol ser periòdica i anual. Una tretzena d'embarcacions hi han participat omplint-lo de riba a riba per unes hores amb les seves veles triangulars. Els que ho han pogut viure a bord i centenars de persones des de les ribes han gaudit d'unes imatges evocadores, d'un salt en el temps, unes imatges que segurament caldria virar al color sèpia per entendre com podia ser aquest riu un segle endarrere.
Sortint de Riumar riu amunt. Foto Lluḯsa Obrador
Divendres al vespre aprofitant una suau brisa les barques pogueren oferir sortint del port de Riumar les seves veles al vent i per uns minuts navegar a la vela remuntant el riu sense cap problema. Però aquesta situació es revertí un quart després de la sortida quan el vent caigué de sobte deixant les nostres veles com a llençols estesos de les respectives antenes. Calgué doncs trencar la màgia del silenci viscuda per uns minuts i prémer el botó per engegar els motors de les barques. Amb les veles obertes al vent, algunes d'elles plenes pel propi vent aparent creats pel moviment de la barca, remuntaren lo riu durant més de dues hores fins que en un dels molts revolts fluvials poguerem entrellucar en el contrallum de la vesprada lo pont del Passador. El pont que ja en aquest segle XXI uní per fi les viles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, jubilant, malauradament, els tres pasos de barca existents fins aquell moment. Just en passar el pont riu amunt es troba l'embarcador que hi ha al costat de l'Auditori i l'espai públic del Centre Fluvial de Delta. Alla, abarlovades, s'amarrà tota la flota i hi passà la nit.
Barques al moll de Deltebre: Vídeo Josep Inglada
L'endemà, dissabte, després d'esmorzar plegats al magnífic Alberg del Xanascat de Deltebre les tripulacions feren cap a les barques per provar de remuntar lo riu fins a l'llla de Gràcia. Una illa que parteix el cabal de riu en dos i que ha estat durant molts anys un espai on s'han criat els bous dels correbous típics d'aquella comarca. Veles amunt i amb un vent inestable i capriciós per la vegetació de ribera totes les barques han anat remuntant lo riu amb més o menys fortuna. Menció especial es mereixen els nostres companys del Club Nàutic de Móra d'Ebre que a bord de la muleta De Mari han fet el mateix recorregut a cop d'estropada i demostrant-nos a tots que les embarcacions de rem també existeixen i demostren dues coses importants: tenen bona salut i sang jove. Un cop retornats al port de Deltebre gràcies a una bona corrent fluvial i a algunes ratxes de vent que feien avançar les barques sobtadament, es procedí a fer batejos de riu a bord de les embarcacions participants, fet que permenté que més d'un habitant de Deltebre descobrís el seu paisatge fluvial des del centre del seu riu.
La flota llatina remuntant lo riu Ebre.
Una estona més tard s'inicià el dinar de Germanor a l'ombra d'unes carpes a tocar del moll. I fou en allà on l'organització va saber com demostrar que el treball en el patrimoni va més enllà de les embarcacions. La cuïna marinera és també una de les vessants del patrimoni immaterial que en la seva aplicació esdevé del tot material i sabrosa. Fou servida, desprès d'una amanida fresca que tothom agraí, una Pitança del Llaüters. Un dels molts plats que els llaüters cuinaven a bord dels llaguts en els seus viatges, una mena d'estofat de carn i patates. Exquisit. Però a més aquesta pitança fou servida en una réplica d'un estri tradicional com és la cassola de pobre o pitança. Element que un cop usat per dinar, serví de record de la Festa per a tots els participants. I per acabar-ho d'arrodonir unes postres autòctones del Delta de l'Ebre, la paracota. La paracota és una figa albardada, que segons el document que fou repartit a tots els comensals era una menja que es feia quan s'acabava de ballar una jota, acompanyada d'un traginyol de mistela. Fa cent anys en deien menjar una "para-jota", potser per reprendre forces per retornar a la dansa.
La tarda fou molt calorosa i mandrosa, la sobretaula sota les moreres fou interrompuda per fer cap vers als actes "seriosos": les conferències. N'hi havia dues de previstes: La navegació fluvial, per en Vicente Garcia-Delgado i la presentació a Deltebre del darrer llibre de Jordi Salvador: Paraules de riu. Però malgrat la bona organització els imponderables existeixen i el company Vicente Garcia-Delgado el divendres encara era hospitalitzat per la qual cosa, evidentment, no pogué assistir a l'acte. Prengué les regnes de l'acte el segon ponent que amb els apunts i l'esquema facilitats composà una explicació als assistents (una trentena de persones) sobre la importància històrica de la navegació fluvial i els diferents tipus d'embarcacions encara existents. Per tot seguit fer la presentació del seu llibre. En acabar el propi Jordi Salvador convidà als assistens a visitar la nova exposició de la FCCPMF sobre Lèxic mariner, patrimoni immaterial, explicant un a un els diferents plafons, responent a les qüestions i iniciant una petita tertúlia al seu final.
La nova exposició: Lèxic mariner, patrimoni immaterial al Centre Cultural del Delta. Foto; JSG
La jornada encara no havia acabat, doncs quedava una activitat primicia al riu, el descens de les embarcacions de nit amb les veles il·luminades. La seva execució creà moments de gran bellesa plàstica, que de ben segur esdevindrà un dels actes fixes d'aquesta festa en futures edicions. Totes les tripulacions acabaren sopant a peu dret en la fira gastronòmica Mescla que ocupava bona part de la superfície de la festa i es complementava amb la DeltaFira.
Diumenge era hora de tornar als ports d'origen. En funció dels seus desplaçaments les embarcacions participants han abandonat els seus lloc a la palanca d'amarratge durant tot el matí. La festa en terra ha continuat fins el capvespre. La Festa del riu 2022 de Deltebre ha demostrat un cop més que sumar les sinèrgies de les activitats nàutiques a d'altres festes en terra serveix per aportar noves persones a gaudir de la navegació tradicional.
Una nova festa doncs a afegir a un calendari que després del parèntesi indesitjat de la Covid sembla retornar a l'empenta anterior. Felicitats Deltebre. Gràcies Amics de la Vela Llatina de La Cala i Ajuntament de Deltebre.
Vídeo de la Xerrada de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial a càrrec de la Erme Pedroso, gerent d'Albaola i organitzadora del Pasaia Itsas Festibala 2022 i d'en Fernando Viota de l'empresa Vela Cuadra de Sevilla, organitzador de la Escala a Castelló 2022. I com a moderador, d'en Jordi Salvador assessor de la Junta de la FCCPMF. La xerrada és en castellà en ser llengua comuna de tots els intervinents. 28 de gener 2022
Fa uns mesos es proposà un micromecenatge a través de Verkami per publicar el nou llibre d’en Jordi Salvador (l’Escenavegant): Paraules de riu- Recull terminològic de navegació tradicional fluvial, que no aconseguí el seu objectiu. Però gràcies a Crea't Edicions hores d’ara aquest ja és una realitat que es pot trobar en algunes llibreries i a traves d’Internet. Fou presentat el 25 de novembre a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre per en Joan Pujol, l’historiador fluvial que representa el Club Nàutic d’aquella vila dins les reunions de la Federació.
L’autor expressa a la introducció de l’obra: «Navegar per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables». «També són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat gent oberta, amable, xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de recordar perquè s’hi banyen per treure’s la calor a l’estiu. Com han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida”, frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però la frase ha explicat i explica una realitat, que durant mil·lennis l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la construcció dels grans embassaments i la decadència d’un territori, ric econòmicament, és una malauradament trista realitat. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El transport fluvial havia estat durant segles la principal font de riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat materials des de la mar fins a Navarra. Els troncs baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha fet en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat, ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI, retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics».
A tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la llera del riu.
Avui, ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en rombe. O com l’Associació dels Raiers de Coll de Nargó i Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa que han estats capaces des de fa més de trenta anys de fer baixar els rais pel Segre i el Noguera Pallaresa encara que només sigui un cop l’any. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquestes entitats, com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest recull terminològic de navegació tradicional fluvial. Perquè l’ebrenc o tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal afegir a això com és sabut que els lèxics professionals tendeixen a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats, llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu».
Paraules de Riu – Recull terminològic de navegació fluvial tradicional, és un estudi centrat en el lèxic usat a la part catalana del riu Ebre i als rius Fluvià, Ter, Tordera, Besos i Llobregat, que inclou 1357 termes i 135 imatges. L’objectiu del llibre és crear una eina de consulta que serveixi i complementi les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la navegació fluvial. Per altra banda la publicació de Paraules de Mar – Recull terminològic de navegació tradicional, l’any 2008, del mateix autor complementaria aquest treball abastant àmpliament tot el lèxic referent al patrimoni marítim i fluvial del nostre país i en la nostra llengua.
A banda de l’àmplia bibliografia consultada i detallada hi ha tres persones sense les quals el treball mai hagués reeixit. En primer lloc en Joan Pujol, que fou involuntàriament el seu incitador; en segon lloc, en Vicente Garcia-Delgado i el seu magnífic «Estudio sobre la navegación fluvial en Catalunya» elaborat durant la dècada dels anys 80 del segle passat; i finalment en Marcel Fité que obrí la porta de l’autor a tot el lèxic del món dels raiers.
El treball ha estat supervisat pel Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), com també ho fou Paraules de mar.
I com podreu llegir, aquells que el compreu per 12€, l’autor ha renunciat als seus drets econòmics en favor de la FCCPMF.
"Navegar
per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he
pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà
de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel
xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels
crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres
familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de
l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se
per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les
parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables.
També
són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra
d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat amb gent oberta, amable,
xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A
diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena
als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de
recordar perque s’hi banyen i treure’s la calor a l’estiu. Com
han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida»,
frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les
injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però
la frase ha explicat i explica una realitat que durant mil·lenis
l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència
de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la
construcció dels grans embassaments i la decadència d’un
territori, ric econòmicament, és una una trista realitat
malauradament. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la
rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals
endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú
volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El
transport fluvial havia estat durant segles la principal font de
riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat
materials des de la mar fins a Navarra i viceversa. Els troncs
baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que
desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les
drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals
per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la
construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció
qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha
pogut fer en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat,
ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI,
retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus
aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies
hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el
maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels
embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics.
A
tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions
tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la
requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos
de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts
marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el
pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que
provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és
el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de
Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària
de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i
muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren
treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la
llera del riu.
Avui,
ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones
entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es
mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són
responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui
són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en
rombe. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís
amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquesta entitat,
com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que
s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat
recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire
llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest
recull terminològic de navegació fluvial. Perquè l’ebrenc o
tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal
afegir a això que els lèxics professionals és sabut que tendeixen
a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques
a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners,
patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats,
llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu".
Introducció
de Paraules de Riu, de Jordi Salvador.
Per
què un micromecenatge?
Està
en marxa un projecte de micromecenatge
(crowdfunding) amb la plataforma Verkami
per poder publicar el llibre: Paraules de Riu - Recull de
terminologia de navegació tradicional fluvial, de Jordi Salvador
l'Escenavegant.
Es
tracta d'un diccionari que ve a completar el que va publicar anys
enrere: Paraules de mar. Conté més de 1300 termes i 135
il·lustracions a tot color. Es fruit del treball sistemàtic que ha
donat fruit, després de mesos, molts llibres i amb la inestimable
col·laboració de bons amics.
La
publicació a través de micromecenatge
(crowdfunding)
és deguda a que no es tracta d'un llibre de fàcil distribució
i venda
en llibreries, com bé han indicat alguns editors consultats. És un
llibre especialitzat per a persones amants dels rius, de la navegació
tradicional, dels rais i de tota la Cultura que envolta el medi
fluvial. En ell apareix terminologia usada en els diferents rius que
travessen Catalunya
com la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el
Llobregat, el Francolí ,
però sobretot del nostre gran riu: lo Ebre.
L'objectiu
de la publicació és poder fer arribar aquest llibre tan a les
persones interessades, com a biblioteques o escoles. La
totalitat dels beneficis de la seva venda aniran directament a la
Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
(FCCPMF).
Què
és Paraules de riu?
Paraules
de riu - Recull de terminològic de navegació fluvial és un
diccionari de més de 1300 termes, il·lustrat amb 134 imatges que
abasta sis àmbits:
-
Els raiers: la fusta, el bosc, tècniques constructives, navegació
-
Els oficis: llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros,
arrais, barquers, calafats, picadors, minyons, peons, i les seves
activitats: pesca, jocs.
-
La geografia: les ribes, llera, aiguabarreig, bullidor,...
-
La meteorologia: fenòmens i variants
-
Els jocs tradicionals i populars de les vores del riu Ebre.
El
recull està basat en els treballs de camp fets durant el segle XX per investigadors amb fonts primeres i entrevistes a
llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais,
barquers, calafats, picadors, minyons, peons,...
L'objectiu
del treball és crear una eina de consulta que serveixi i complementi
les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la
navegació tradicional.
-
15,00€ Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l'enviament al teu domicili.
-
25,00 Dos exemplars del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l'enviament al teu domicili.
-
50,00 Cinc exemplars Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de
mecenes i l'enviament al teu domicili.
Si
sou
una entitat o associació:
-
200,00€ Quinze exemplars del llibre, el teu nom o el de l'entitat
al llistat de mecenes i acte de presentació per part de l'autor.
L'autor
Jordi
Salvador, altrament conegut com l'Escenavegant a les xarxes, és un
investigador i mariner enamorat del riu, la mar i la navegació
tradicional. L'any 2007 publicà, "Paraules de Mar - Recull
Terminològic de Navegació Tradicional".
Anteriorment
havia publicat monografies i articles en revistes especialitzades
sobre el seu ofici d'escenògraf. És assessor de la junta directiva
de la Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
La difusió de la llengua catalana i els seus lèxics ha estat la
seva principal tasca en els darrers anys.
És
Doctor en llengua, literatura i cultura catalana per la URV, per la
tesi: "Diccionari d'Escenografia i Escenotècnia".
Conclusió
La
totalitat dels diners recollits per les vostres aportacions serviran
per publicar el llibre: "Paraules de riu".
Els
possibles beneficis de la venda dels llibres restants aniran cedits
totalment
a la
L'autor
per voluntat expressa, no rebrà cap mena de recompensa econòmica.
Calendari.
Un
cop tancada amb èxit la campanya de Verkami el llibre serà entrat a
impremta. Per tant, depenent dels dies necessaris per la seva
producció, el vostre exemplar arribarà ben aviat.
Us
agrairem a tots aquells que participeu o no com a mecenes del
projecte en feu arribar aquesta informació al màxim de persones i
entitats que relacionades d'una manera o altra amb els rius o la
filologia puguin estar interessades.
De la mà de l'Associació Amics del quetx Ciutat de Badalona, i dins del cicle de conferències que porta per títol: Veus de mar, el prop passat dia 2 de maig 2021 tingué lloc la conferència-concert de Jordi Salvador (Escenavegant) i Joan Giralt (Cantaquetx) sobre les Salomes o cançons de treball.
En ella a partir d'unes pinzellades històriques i una explicació de com era la vida en mar dels antics mariners que feien la Mar Gran, l'oceà Atlàntic, s'incorporaven un reguitzell de cançons marineres vinculades amb les diferents tasques a bord d'un gran vaixell de vela.
Les salomes són cançons i melodies rítmiques que s'usaven per compassar els mariners en feines que requerien d'un gran esforç continuat.
Durant la confinada
tarda del 7 de novembre 2020 i un cop més de forma telemàtica s’ha
reunit la Assemblea General de la Federació Catalana per
la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Com a punt
únic del dia hi havia la votació i aprovació de la nova Junta
Directiva que ha de dirigir l’entitat durant els propers tres anys.
En Víctor Martí
feu balanç de la Junta 2017-2010. Destacà el manteniment de
l’activitat i dinàmica de la Federació amb Trobades, reunions, la
V Festa de la Mar, Conveni amb GAPAMAR, xerrades, Saló Nàutic, etc.
Felicità als membres de la seva Junta per haver aconseguit posar
ordre i actualitzar temes com les signatures digitals o la nova
adreça i seu de la Federació al Club Patí Català de Calafell.
També recordà el treball que s’està fent de forma continuada,
amb un fort impuls en els darrers anys de l’inventari
d’Embarcacions Tradicionals.
En els darrers tres
anys s’ha ampliat la Federació novament en nombre d’Associacions
arribant a les quinze actuals, i s’ha mirat de millorar la
comunicació interna i externa.
Entre els projectes
més importants cal destacar la signatura del Conveni amb GAPAMAR
(Groupement
des associations du patrimoine marítime du Roussillon), l’inici dels treballs
per la presentació de la Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de
la Unesco juntament amb el Museu Marítim de Barcelona, i la
participació amb aquesta darrera entitat en projectes com
l’Inventari del Patrimoni Etnològic, la Trobada al Pantà de Sant
Antoni o la possible vinculació de la Federació en la revista Argo.
En
Víctor Martí constatà també que les relacions amb la resta de
Federacions a nivell de l’Estat han estat més en mans dels
assessors que no pas de la Direcció de la Junta.
Finalment
expressà l’esperança de les bones relacions amb la Direcció
General de Cultura Popular, amb qui es manté contacte des de la
darrera Festa de la Mar.
Desprès de la
presentació resum, recolzada amb un vídeo de Josep Inglada, en
Victor Martí com a President sortint explicà com ha anat aquest
procés de relleu a la Direcció. La proposta del nou President, en
Pere Alemany, sorgí en la darrera Assemblea General d’abans de
l’estiu com a persona amb capacitat d’empenta, dinamitzadora, amb
lideratge i amb disponibilitat de temps, per agafar l’arjau de la
Federació.
Prengué la paraula
el nou President, que ho fou per assentiment de tots els presents,
que agraí la important tasca de la Junta sortint.
A mena de
presentació de la candidatura plantejà algunes qüestions a
resoldre en els propers tres anys.
Acordar una
forma de treball nova. Identificant comissions i responsables de
cadascuna.
Formació.
Objectius i model.
Comunicació.
Què i a qui volem comunicar.
Consolidació
de la Vela Llatina i obertura a d’altres àmbits.
Diferenciació
entre navegació i construcció. Cal treballar de manera diferent?
Quins són els
límits en terme de Cultura i Patrimoni.
Relació amb
altres entitats.
Com han de ser
els pressupostos del 2010? Suport d’Institucions.
Per assolir aquest
programa ja parlat en una reunió prèvia a aquesta assemblea en Pere
Alemany proposa les següents persones per la nova Junta Directiva:
Pere Alemany (Amics
del Quetx Ciutat de Badalona), President
Víctor Martí (A
Tot Drap), Vicepresident de Relacions Institucionals
Agustí Martín
(Bricbarca), Secretari
Josep Inglada (Club
Patí Català de Calafell), Tresorer
Gerard Martí
(L’Arjau), Coordinador vocalia de Ponent
Jordi Pagès
(Orsapop) Coordinador de Formació
Assessors:
Vicente
Garcia-Delgado
Jordi Salvador
(que farà de responsable de Comunicació)
Quedà pendent el
Coordinador-representant de Llevant en no presentar-se cap candidat
per aquest lloc.
A continuació
explicà les noves línies de treball:
Relacions
Institucionals
El nou President
demanà al president sortint, Víctor Martí, que es mantingués dins
la Junta com a Vicepresident per poder mantenir una continuïtat en
alguns dels projectes endegats durant la seva presidència: Conveni
amb Gapamar i Candidatura Vela Llatina a Patrimoni Immaterial de la
UNESCO.
A més destacà que
cal cercar i aprendre del passat, d’institucions com L’Estrop que
a terres gironines aconseguí aplegar bona part de les associacions i
institucions relacionades amb la navegació tradicional, moltes de
les quals actualment són fora de la Federació. També es destacà
la importància de les relacions de la Federació amb el Museu
Marítim de Barcelona. I motivà als presents a ampliar aquestes
relacions amb noves entitats com el nou Consolat de Mar, o els Clubs
de Vela, Clubs Nàutics, Federació de Vela, etc.
Formació
D’acord amb el
treball que porten a terme en Jordi Pagès i en Vicente
Garcia-Delgado referent a la navegació amb vela llatina, la
Federació dona el seu suport a la creació de cursos o cicles
formatius de dos nivells. Un primer fa referència a la formació de
monitors, un per cada entitat, com a responsables de les formacions
inicials a dur en elles. Per la qual cosa s’ha demanat la
complicitat de totes les entitats en la recerca de la persona més
adequada per coneixements i disponibilitat per dur-la a terme.
Aquesta proposta s’iniciarà la propera primavera amb el primer
curs de formació de monitors a les associacions que formen part de
la vocalia de Ponent. Serà a partir de l’aprovació del projecte
en aquesta Assemblea que en Vicente Garcia-Delgado iniciarà la tasca
de preparar els materials formatius i en Jordi Pagès coordinarà la
logística dels cursos.
Comunicació
En Jordi
Salvador, en qualitat d’assessor de la Junta Directiva, assumeix
la coordinació de les tasques de Comunicació: Xarxes socials,
Premsa, Arxiu. Desprès d’una breu intervenció per explicar les
mancances congènites de la Federació en aquest aspecte, proposa una
sèrie de mesures mínimes per millorar la situació:
Comunicació Xarxes
Socials:
- Trobar un nom
senzill, un renom a la Federació Catalana per la Cultura i el
Patrimoni Marítim i Fluvial i/o les seves sigles FCCPMF, que el fa
molt difícil de trobar en els cercadors a Internet. L’Assemblea
decideix, a proposta del seu President, donar un termini fins a
final d’any per presentar propostes, per posteriorment i per
votació triar finalment el renom de l’entitat.
Estimular l’ús
del hashtag #fccpmf en les publicacions que tant a Twitter,
com a Instagram es facin des de les Associacions.
Automatitzar
les noves publicacions al web-blog amb entrades a la resta de xarxes
socials: Facebook, Twitter i Instagram.
Facilitar
l’accés directe a representants de les diferents associacions
perquè puguin publicar directament a les xarxes socials de la
Federació en nom d’aquesta quan la informació sigui d’abast
general.
En relació als
mitjans de comunicació:
Creació d’un
llistat de distribució de correu actualitzat amb els mitjans de
comunicació: premsa (paper i digital), ràdio i televisió.
Com a Federació
fins ara només hi ha hagut informació als mitjans amb motiu de les
Festes de la Mar. Les Associacions tenen una vinculació més
directa amb els mitjans locals i de proximitat.
Arxiu:
Fora dels
documents videogràfics que es troben a la Biblioteca Multimèdia de
la Web-blog, no existeix cap tipus d’arxiu sobre informacions de
la Federació als mitjans de comunicació. Es proposa la seva
creació amb presència al núvol d’Internet a través del Drive
de fccpmf@gmail.com. I es
demana a les diferents entitats la seva col·laboració amb
l’aportació de documents.
El President donà
per tancat el tema principal de l’Assemblea i en el torn de precs i
preguntes en Jordi Salvador presentà breument una activitat
organitzada des de la Federació oberta a tots els membres de les
Associacions que en formen part. Desprès d’explicar que
l’organització d’activitats puntuals sol ser iniciativa de les
Associacions, donada la transversalitat de la proposta i la futura
participació d’aquestes en ella, creia que podia ser una bona
ocasió per aprofundir en el coneixement dels Museus i elements
patrimonials repartits des de Cadaqués fins a Mora o La
Cala.
L’activitat s’anomena: Visitem els Museus
Marítims de Catalunya 2021. Es tracta d’una activitat de caire
mensual que tindria lloc el primer dissabte de cada mes, on de forma
alterna entre Llevant i Ponent, es proposen un seguit de
sortides-visites d’una jornada de duració, per conèixer i visitar
Museus amb relació nàutica d’arreu del territori. Cada visita
està complementada a la tarda amb una altra activitat que pot anar
des d’una navegació a una xerrada. El dinar podrà ser de germanor
o no, sense cap mena d’obligatorietat de participació. Evidentment
aquestes activitats es podran dur a terme si les condicions de la
Covid-19 ens ho permeten.
L'any 2011 Ràdio Palamós convidava a la
desapareguda Associació, cofundadora d'aquesta Federació, La Mar d'Amics a fer
un programa radiofònic setmanal parlant del mar i la navegació. El repte fou
entomat per en Jordi Salvador que durant dues temporades i més de seixanta
programes permeté que la Cultura marinera tingués un lloc a les ones
radiofòniques.
El programa tenia una duració aproximada de 20
minuts. Durant la primera temporada els protagonistes foren persones de mar.
Professionals de tota mena que treballen en un port com el de Palamós,
responsables d'entitats marítimes de tota mena i artistes que treballen prop
d'aquesta cultura tant nostra.
Els arxius estan classificats per la seva data
d'emissió (cliqueu a sobre per escoltar-lo):
Lamentablement algun dels entrevistats ja no és amb nosaltres i per aquest motiu el document sonor adquireix un valor afegit. És un programa de fa uns quants anys, però en la major part dels casos el seu contingut per sort o desgràcia segueix sent actual.
En una situació com la que estem vivint potser podem escoltar alguna d'aquestes entrevistes que de ben segur ens aportaran nous coneixements.
