L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (2a part).

 

Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana


El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.

Podeu llegir la primera part aquí.

2a Taula rodona: La gestió del patrimoni.

Components de la 2a taula rodona

L'objectiu d'aquesta taula és impulsar el debat entre els museus i les associacions sobre la millora d'estratègies de col·laboració per la difusió, recuperació i salvaguarda del patrimoni. Analitzant èxits i fracassos tot incentivant aquesta relació entre aquelles entitats museístiques i associatives que encara no han endegat aquesta col·laboració.

En Gerard Martí (GM), director del Museu d'Història de Cambrils, explica que per ara només hi ha una experiència al Principat entre el museu que ell dirigeix i l'associació Arjau vela llatina. Donant la paraula al president de l'esmentada entitat Jordi Piqué (JP).

JP - Des de la seva creació l'Arjau tingué clar quin havia de ser el seu paper: observar que passa al seu voltant. Fins avui la comunitat pescadora ha fet aquesta transmissió de coneixement. I és recollint aquesta sapiència popular que neix l'Arjau. Des de la seva creació fins avui, allò que vivim és com ha derivat la nostra presència al port, que és un espai molt desitjat. La presència de les embarcacions tradicionals és important, per visualitzar-les dins d'una comunitat. Cal recordar que la pesca i els pescadors sempre sempre relegats socialment al darrera de tota l'escala social.

GM - Els Museu d'Història de Cambrils i l'Arjau tenen com a funció principal la conservació i la difusió de la vela llatina. La Festa de l'Ormeig es transforma en un esdeveniment que ha esdevingut patrimoni de la vila de Cambrils.

Josep Anton Trepat (JAT), moderador de la taula - Per què hi ha un divorci entre el món institucional i l'associatiu? Quin és el paper dels museus per millorar aquesta relació?

Albert Forés (AF), director del Museu Marítim de Mallorca- En el nostre cas hi ha una bona relació. Cada museu té el seu propi estil i solen ser realitats diferents marcades pel seu equip professional. Nosaltres tenim poca plantilla i a més no és experta en el tema. El Museu Marítim de Mallorca s'ha fet esperar més de 40 anys. La principal diferència del museu amb les associacions és que aquestes estan gestionant i vetllant per un patrimoni viu. La tasca del Museu vers a aquestes es dinamitzar jornades, conferències, exposicions, etc... en funció de les seves demandes.

Guillaume Dimur (GD) president de GAPAMAR - la nostra entitat neix en paral·lel amb el Parc Natural. Per nosaltres és l'interlocutor directe amb l'Administració. A la nostra costa no tenim cap museu marítim i fa temps que treballem per tenir-lo. Tenim però el Taller de Barques de Polilles.

Alfred Caballero (AC) president de la Federation des Associations Catalanes et Occitanes des Traditions de Mer et d'Etang FACTOTEM - Mantenir la passió per navegar amb vela llatina és essencial per la seva preservació.

Toni Tur (TT) Capità de marina, president de l'Associació sociocultural d'Eivissa i Formentera i redactor de l'expedient de vela llatina al Govern de les Illes Balears - Les institucions fan per allò que veuen. "Avui el més important és donar visibilitat, perquè quan la població ho recolza, el polític s'hi atansa per fer-se la foto". En el seu moment proposarem un Museu de la Mar a Eivissa, i el projecte ja ha començat a caminar. Però allò que més fàcilment podem veure és que les embarcacions tradicionals han desaparegut de les marines, dels ports. És imprescindible trobar una ubicació que les faci visibles.

GM - "El museu ha d'entrar amb respecte al món que l'envolta, és la seva obligació". Dialogant i entenent les oportunitats d'allò que ha esdevingut un patrimoni col·lectiu. Una barca a l'aigua és una unitat de treball.

Josep Gornés (JG) president de l'Associació Amics de la Mar de Menorca. L'any 1990 nasqué l'associació i des de llavors sempre hem anat per endavant d'allò que pensaven les institucions. Quan l'associació ja tenia un bon bagatge foren les institucions qui trucaren a les seves portes per donar-los suport a les trobades i a l'escola de vela. Les institucions esperaren a la consolidació de les activitats per ajudar-nos, descobrint la importància, per exemple, de les Trobades. Des d'aquell moment és la pròpia Administració qui ens encomana tasques.
L'escola de vela llatina nasqué com una necessitat. Nosaltres desconeixíem aquest art, eren els pares i avis qui en sabien. Quan començarem només quedava una persona que encara havia sortit a pescar amb vela llatina a Ciutadella. Desprès la pròpia Administració s'interessà a publicar el llibre d'Introducció a la Vela Llatina.

Toni Cartes (TC) coordinador tècnic de la festa Orígens de Sant Carles de la Ràpita. "El poble s'ha fet seva la Festa dels Orígens des del minut 0 (2017)". Foren dos anys de gestació abans de començar i tot el teixit social i associatiu de la vila participà en el procés. L'Associació de Rem, per exemple, diuen que la festa és "seva" i són ells qui decideixen què vol fer a cada nova edició. Orígens és una festa de recreació, un viatge a La Ràpita de principis del segle XX. Durant la festa els iaios expliquen de paraula les seves experiències tot veien les muletes de rem, o els llaguts de vela llatina.

JAT - Disposa d'una partida pressupostària de l'ajuntament?

TC - El pressupost s'ha multiplicat per tres des de la primera edició. Es gestionen i demanen subvencions des de les associacions. "Amb Orígens no hi haurà volta enrere".

JAT - Les subvencions que es demanen són per projecte o per l'entitat?

GD - Les subvencions del Consell són anuals per l'entitat. El Parc Marí, per contra, funciona amb subvencions per projectes.

JAT - I què passa si canvia el color polític governant, hi ha problemes?

GD - Penso que no, de moment no s'ha donat el cas.

JAT - La recuperació de la barca Teresa a Cambrils, és un exemple de lluita entre una Associació i l'Administració?

GM - A Cambrils tots els partits ens han donat suport. Amb el projecte de la Teresa hi ha hagut encerts i errors, per arribar a saber quina mesura d'embarcació és l'adequada per una vila. Gràcies al Club Nàutic i a la Confraria de Pescadors l'hem pogut mantenir. Però la realitat és que calen 300.000€ per la seva restauració. El seu projecte fins ara ens ha ensenyat a gestionar allò que és públic sobre l'aigua.

JAT - I el cas de la barca de parella Bartolomé, bessona del Rafael de Palamós, que es troba a Eivissa?

TT - Quan una embarcació cau en mans de l'administració depèn dels pressupostos i sobretot de la voluntat política. La seva restauració també costa 300.000€. Per ara és conservada, s'hi varen fer treball a l'obra viva, però cal fer un pas endavant per acabar-la. Esperem que amb la creació del Museu es podrà posar el pressupost necessari.

JAT - A les associacions ens cal anar a "vendre" els projectes davant l'Administració?

TT - Sí. Jo ho he fet. I ara que treballo per a l'Administració he après com funciona.

GD - Només parlem de diners entre associacions i administració. Cal parlar de la necessitat de transmetre un patrimoni immaterial a través, per exemple, dels museus. "Cal que aquesta relació vagi més enllà dels diners. Cal que la gent conegui els usos i costums per fer-los seus". Els diners són importants però no ho són tot. No només cal parlar de diners.

AC - Sense diners es pot fer poc. Nosaltres hem pogut rebre alguna subvenció de l'ajuntament. Des d'aquí només puc agrair la seva col·laboració.

JAT - Les associacions tenen una porta oberta a través del Museu Marítim de Mallorca per arribar a les Administracions?

AF - El més de setembre ens arribaren com a donació 4 nous bots. Actualment tenim una col·lecció d'entre 25 i 30 barques que està gestionant l'Associació d'Amics del Museu. Però també ens arriba gent que voldria tenir un vaixell tradicional. Nosaltres senzillament els posem en contacte. Hem hagut d'establir un criteri per acceptar més embarcacions basat en la importància d'aquesta i en la seva facilitat per incorporar-la a la col·lecció.
Per ara l'objectiu prioritari del Museu és augmentar la plantilla, que actualment és de dues persones i consolidar els espais expositius. Quan existeixi el Museu de Menorca i el d'Eivissa crearem una Xarxa de Museus Marítim de les Balears integrada a la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

Resums en una frase:

JG - Reconciliació entre Associacions, societat civil i Administració a Menorca.

TT - Treballar per posar en valor perquè l'Administració ho tingui present.

AC - Valoritzar el Patrimoni.

AF - Els museus ens devem a la societat civil.

GM - La vela llatina eina per la valorització del Patrimoni.

TC - Sense associacions no hi ha projectes col·lectius.

GD - Associacions i Administració, tots junts.

Torn de paraules:

- A Sète, l'Associació - Museu de la ciutat, la pròpia visibilitat del nostre treball ens dona la credibilitat davant de l'Administració.

- Les barques només són una part del món de la pesca, però tots els ormejos de l'ofici per ara només els trobem com a decoració a les seus de les associacions. Cal conservar tot aquest material en condicions en un Museu.

- A la Costa Vermella no hi ha cap museu marítim. Actualment hi ha dos projectes en marxa. Va existir una gran proposta de Port-Musée que integrava la formació. Reclamem un sol projecte centralitzat.

- Nosaltres, les persones, només som baules d'una cadena que necessita una àncora, l'Administració.

- No hi ha futur si no hi ha un patrimoni col·lectiu que gestionem entre tots. Actualment no hi ha divorci entre associacions i museus. Cal un centre de referència al Rosselló com pot ser el Taller de Barques de Polilles o un Museu. És important seure i planificar el futur.

- Seria bo la creació d'una Federació Internacional. La candidatura a la Unesco és una bona excusa per fer-ho.

- L'any 2018 es feu la 1a Conferència de Vela llatina a Menorca amb recolzament institucional. Existeix un projecte de Museu Marítim Thalassa a Castell. Hi ha hagut reconciliació perquè les associacions han anat sempre una passa per endavant.

Conclusions

- Havia hagut un divorci entre Administració i Associacions però hi ha hagut una reconciliació.

- S'ha establert una relació dinàmica entre ambdós a partir del treball conjunt de de l'inici d'un projecte, que permet que la població se'l faci seu.

- Posar en valor allò que volem per davant de l'Administració.

- No tot és unt ema de diners. La passió fa portar endavant projectes i els fan perviure.


Desprès d'una pausa per dinar col·lectivament a la pròpia casa de cultura la jornada continuà amb la

3a Taula rodona: Divulgació i impacte territorial.

Components de la 3a taula rodona

Empreses, associacions, museus i administració local debateren sobre l'impacte de les trobades de vela llatina en el territori i la comunitat. Com aquestes puguin esdevenir un motor de dinamització i potser econòmic més enllà de les jornades concretes de les festes. quin és el paper d'aquesta oferta per sensibilitzar la societat i concretament les noves generacions davant el patrimoni. I finalment, quin paper juguen els Clubs Nàutics?

Tomeu Homar (TH) Club Nàutic Cala Gamba (CNCG) de Palma de Mallorca. Fa 30 anys que es començà a recuperar la vela llatina. Aquesta mai havia desaparegut del tot a Mallorca. L'any 1991 un polític va fer la proposta de pagar l'aparell llatí a totes les barques que es comprometessin a participar en una regata. El primer any fins a 70 barques estrenaren la seva vella llatina en la primera regata, malgrat que amb els anys s'ha estabilitzat la participació en unes 35. Des de llavors el CNCG fou el titular de la vela llatina a Mallorca. Actualment al seu pantalà té 26 barques aparellades i a la regata

Diada de la Vela Llatina al CN Cala Gamba 2021

d'enguany hi han arribat a participar 54 embarcacions. El Club funciona amb un esperit de museu. Cada embarcació té un panell on s'expliquen les seves característiques, a més de panells generals amb tècnica de navegació, tipus d'embarcacions, etc... Al CNCG es fan cursos de formació en Vela Llatina. S'ha arribat fins on som amb una feina de formiga, donant facilitat a armadors amb amarradors a preus assolibles i escar gratuït. S'ha incentivat la participació al calendari de regates: una participació al 80% d'aquestes significa, per exemple, un 100% de gratuïtat de l'amarrador, entre altres incentius. Actualment, tenim llista d'espera. Aquesta és la nostra forma d'atraure adeptes a la vela llatina.

JAT - Les trobades són una bonica postal pels ajuntaments. Quina és l'aportació de la vela llatina a la comunitat? Fem les festes pels turistes i els restaurants? què aporten realment aquestes a la societat? Un cop acabada la festa, que resta de tot plegat a la vila? En resum, hi ha quelcom més que la bonica postal?

Victoria Magenti (VM), responsable del Patrimoni Cultural Marítim del Parc Naturel - "Els ajuntaments tenen un paper important en la preservació del patrimoni cultural". Hi ha una necessitat de visibilitat d'aquest patrimoni.

Ramon Ferré (RF) - Alcalde de Calafell, Catalunya. El Patrimoni Marítim aporta a la vila el plus cultural que cerca avui el turisme. "Les viles teníem els llocs o els objectes però mancaven les persones que els feien viure". Cal tenir cura del patrimoni viu per poder-lo mantenir.

Pantalà de clàssiques i llatines del port de Canet

Alain Siré (AS) president de l'Associació Les Vieux Greements de Canet. Canet és el primer port del Mediterrani en diversitat d'embarcacions clàssiques i tradicionals. Actualment en tenim unes 20 de vela llatina. Els amarradors i l'escar és gratuït pels membres de l'Associació. Treballem molt els enllaços amb les entitats. Totes les barques són d'armadors privats. Realment tenim una postal bonica però també una implicació amb els mestres d'aixa locals, per exemple. També tenim contacte amb els propietaris forestals de la zona per aconseguir els troncs que facilitaran les reparacions dels vaixells. Fem una festa anual a nivell turístic que també serveix perquè la població local conegui aquest tipus d'embarcacions, a més de visites setmanals al pantalà i sortides en mar.

JAT - Què queda a l'Escala desprès de la Festa de la Sal?

Lurdes Boix (LB), directora del Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala. "Aquestes festes són folklore i patrimoni". No va nàixer per la demanda turística. Per sort el turisme ha anat canviant i actualment cerca alternatives al sol i platja. Hi ha diferents formes d'arribar a la defensa del Patrimoni, habitualment comencem pel material, i en el nostre cas vàrem començar per l'immaterial. A través d'entrevistes de pescadors. I tot això molt abans que els polítics s'adonessin de la seva importància. La Festa de la Sal no va començar com a una festa turística.

Pel que fa a la vela llatina i les regates, a l'Escala tenim documentada una 1a Regata de Vela Llatina organitzada per l'ajuntament republicà l'any 1931. A l'Escala com a tangible ens queda que aquesta recuperació del patrimoni immaterial a arribat a esdevenir un patrimoni material, per exemple, en el taller de restauració de barques. I no només això sinó també ha impulsat la coral, l'esbart, les puntaires, etc...

JAT - Fins a quin punt les embarcacions existents han servit de decorat o postal?

Festa de la Sal 2009

Joan Santolària (JS) director de l'empresa Tela Marinera que gestiona embarcacions històriques- Les embarcacions són eines des del punt de vista privat. Les sortides són experiències. Nosaltres no tenim suport de l'Administració, ni estem vinculats a cap museu. Si hi ha una cosa que em satisfà de la meva feina és el treball amb les escoles. També hem fet Cursos de Navegació Tradicional que han incorporat força persones a aquest moviment, algunes d'elles presents en aquesta Jornada. Cal incorporar en aquest debat que les barques continuaran quan nosaltres ja no hi siguem.

JAT - La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) ha recollit la tradició de les Trobades.

Pere Alemany (PA) president de la FCCPMF- Les associacions han estat el tractor que arrossega aquestes festes estirant de l'Administració. La vela llatina i les festes i/o trobades cal mesurar-les dins d'una estratègia de recuperació de la mar. A França el migdia d'un cap de setmana, d'un port amb 200 vaixells en surten a navegar 50, que solen ser de vela. A Catalunya, per contra i amb sort en podràs veure 8 o 10. "Cal madurar aquesta Cultura de la mar". A nivell global aquestes activitats aporten i per això som aquí. Potser no sabem que aporta una festa a nivell local. Com a exemple, l'aposta de Calafell ha estat triada per la seva estratègia al voltant de la vela llatina. I aquesta estratègia cadascú la pinta amb un pinzell més o menys fi. La FCCPMF té més de 300 barques inventariades, la major part d'elles privades. Cal que ens confabulem per aplicar aquesta estratègia.

JAT - Com s'expliquen al ple d'una juntament els diners invertits en la construcció d'una embarcació?

Bot de salvament Francico Gorostidi de Calafell

RF - El bot salvavides de Calafell podria actualment ser en una rotonda, però hi ha una tripulació que el manté viu. Aquestes partides han estat fruit d'uns pressupostos participatius, dels quals ha sortir també la construcció de la rèplica de la barca Francisca que s'està bastint en aquests moments. Una barca que formarà part del patrimoni del municipi i que aportarà noves experiències pel turisme.

JAT - Com aconseguir que els ports facin visible la vela llatina?

AS - A través del treball en comú i de manera oberta amb la resta de sectors implicats. Ara per exemple som en un projecte d'un vaixell de vela llatina construït numèricament en contraplacat.

VM- Canet ha estat la primer avila en posar en primera línia de mar 60 embarcacions tradicionals i clàssiques. Hi ha hagut una sensibilització per part de l'Ajuntament, més que una visió turística. Allò que magnifica un projecte són les persones que hi participen, els voluntaris, patrons, armadors que treballen per donar-li visibilitat.

JAT - La FCCPMF quins objectius té per aconseguir aquesta visibilitat?

PA - Actualment ha hi ha iniciatives que estan funcionant com a l'Escala o Calafell. Ens trobem en una fase anterior al territori francès. Estem donant forma a la manera d'aconseguir-ho. La màxima preocupació de la FCCPMF és el relleu generacional. En 10 anys no hi haurà patrons per aquestes barques. També estem treballant el nou Reglament de vaixells històrics recentment publicat. Cal jugar un nou rol en la navegació en vela llatina per simplificar-la i fer-la atractiva.

JAT - Tela Marinera està com Gary Cooper en el film "Sólo ante el peligro"?

JS - "El paper de les Administracions és bàsic per les associacions, de cara a l'empresa privada és paper de l'Administració es igual a zero". En iniciar el projecte decidirem que aquest havia de ser auto-finançable. en algun moment de la nostra vida empresarial hem tingut alguna vinculació amb el Museu de la Pesca. Nosaltres no som els únics a gestionar vaixells històrics professionalment. "El Patrimoni Marítim té moltes cares, i m'agradaria que l'Administració apostés per la Vela Llatina com ho fa amb els Castellers o les sardanes".

JAT - La Festa de la Sal ha recuperat el Taller de restauració, què més?

LB - Estem elevant a Patrimoni Nacional un norai, una barraca, les antigues drassanes, una salaó i una casa de pescadors. Tot això ho ha provocat la Festa de la Sal que s'esta fent des de l'any 1999.

JAT - La Festa de la Mar es farà a Calafell, que en quedarà a la vila? Desprès del brogit de la festa... què?

RF - Servirà perquè és descobreixi la vinculació de la gent de Calafell amb el seu mar més enllà de la platja. Ara i des de fa temps, cada dissabte des del port de Segur de Calafell es fan batejos gratuïts de mar a bord d'embarcacions tradicionals. Això està fent, per exemple, que algunes persones s'incorporin a aquest món a través de l'associacionisme. "La Festa de la Mar ha de posar en valor l'actualitat del nostre Patrimoni Marítim"

Resum en una frase:

PA - la vela llatina un ingredient per per conèixer la mar.

JS - A la vela llatina... els nens, els primers!

VM - La Vela llatina viva sobre l'aigua i ben visible.

AS - Reflexió i desenvolupament per la població.

LB - Vela llatina, vela de futur.

RF - La vela llatina viva i com experiència.

Torn de paraules.

- Cal trobar arguments per valoritzar una acció.

- El Patrimoni és un bé comú, i allò que interessa és el col·lectiu.

- Lamentablement no em parlat en cap moment de Medi Ambient i som en una activitat intrínseca amb ell.

- És important que els vaixells a més de magnífiques postals, naveguin i siguin vius.

- Amb la candidatura de la vela llatina a la Unesco ens ho juguem tot, i en cap cas estem segurs d'aconseguir-la. Cal que esdevingui l'objectiu principal d'immediat. La declaració de patrimoni immaterial de la humanitat significarà: reconeixement, difusió i que les Administracions ens facin cas. Cal veure-la com el punt que culmina tot un procés fins aquest moment i on s'iniciarà un altre de més important.

Conclusions

- Cal aconseguir visibilitat del Patrimoni.

- La visibilitat ha de ser ben treballada, més enllà de la postal.

- Vela llatina com a turisme cultural, turisme d'experiència.

- Tenir present que queda en el territori desprès d'una Festa, d'una Trobada.

- En qualsevol acció cal fer participar a les persones que ho han viscut en el passat, a les escoles,...

- La declaració de patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco implica drets i deures. Pot obrir portes, però no és una clau mestra.


En acabar la sessió l'Enric Garcia, director del Museu Marítim de Barcelona ha demanat tres minuts d'atenció per exposar les seves pròpies conclusions:

- Assistència de 80 persones a la jornada, un èxit.

- S'ha aconseguit un bon diagnòstic de la situació actual.

- S'ha mirat endavant en tot moment.

- La Candidatura de la Unesco és una ocasió que no es pot deixar perdre. Però ens l'hem de guanyar entre tots.

Colliure, 23 d'obtubre 2021

Text d'Escenavegant

L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (1a part).

Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana

El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.

"Els museus són institucions que estudien, salvaguarden i difonen el patrimoni marítim material i immaterial. Les associacions recuperen embarcacions i transmeten el seu coneixement en l'art de navegació de la vela tradicional, una expertesa que s'adquireix en bona mesura en la pràctica. I les administracions contribueixen a promoure accions de difusió al territori". Aquest breu resum de competències exposat al preàmbul del programa de la jornada defineix el marc on amb matisos s'ha desenvolupat aquesta. Evidentment les bones sinergies entre totes elles fa que aquesta col·laboració estigui donant bons fruits els darrers temps. Una d'aquestes fruites madures és la Candidatura multinacional per incloure l'art de navegar a vela llatina i vela al terzo a la Llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO, que des d'un primer moment ha comptat amb el suport unànime de les tres parts abans esmentades.

Desprès de les paraules de benvinguda de Guy Llobet, alcalde de Colliure; Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals: Hervé Magin, director delegat del Parc Marí del Golf de Lleó i d'Enric Garcia, Director del Museu Marítim de Barcelona. Aquests destacaren tant el passat de la vila rossellonesa amb la pesca, com la importància de la creació del Taller de Barques de Polilles o bé la presència a la sala d'alguns dels pioners de la recuperació de la vela llatina al Rosselló durant els anys 80 del segle passat com Clovis Aloujes i Robert Bataille, recordant-ne a d'altres ja desapareguts.

En Joaquim Pla i Bartrina, pare de la primera trobada de vela llatina a Catalunya l'any 1986 a Sant Feliu de Guíxols emmarcà la jornada explicant aquell origen solitari, només se'n feu una edició, però suficient perquè s'iniciessin trobades a Cadaqués, L'Escala, Calella de Palafrugell i Palamós en poc temps i fins ara. Com aquella dotzena de barques de la primera edició, la major part vingudes del nord dels Pirineus foren les detonants de l'inici de la recuperació d'embarcacions primer a la zona de la Costa Brava i més tard a la resta del litoral català.

En Phillipe Rigaud, arqueòleg explicà la història i evolució de la vela llatina des de l'antiguitat fins avui amb un bon recolzament d'imatges, destacant-ne les diferents tipologies de bucs i d'aparells.

Desprès d'una breu pausa s'inicià la primera de les taules rodones. Abans de pujar els participants però, en Josep Anton Trepat (JAT) que fou el coordinador d'aquestes volgué subratllà la línia de la jornada. Primer feu patent que a la sala hi havia la major part de les persones, associacions i cors que han fet possible aquesta recuperació de la vela llatina, però explicant-los que no eren allà per explicar tot allò que havien fet. La jornada es plantejava com un canvi d'etapa, com un mirar endavant centrat en la pervivència de la Vela Llatina.

Taula rodona 1: Preservació del patrimoni material i immaterial de la vela llatina.

Taula centrada en la pervivència de la vela llatina. El ressorgiment de la vela llatina pels seus nous usos i finalitats. L'intercanvi i transmissió de coneixement a la pràctica. Valors que aporta la cultura marinera a les comunitats.

En Samuel Vileveille, director del Taller de les Barques de Polilles va fer un ràpid resum del centre i la seva història. Treballen en la formació de mestre d'aixa i organitzen bianualment el Vire-vire de Polilles amb el Parc Naturel Marin. Finalitzà dient que el taller: "mutualitza els mitjans i la comunicació entre associacions".

JAT - Per la permanència de la Vela Llatina cal un relleu generacional. Hi ha una necessitat de persones joves. El camí són les regates? Cal un nou monotip?

Thierry Pons (TP), president d'Aventure Pluriel-Caramed. Plantejà que a Itàlia hi ha una gran tradició de regates de vela llatina i que potser allò que cal fer és cedir als joves no només l'arjau sinó la barca sencera perquè aquests la sentin seva i la continuïn.

Vicente Garcia-Delgado (VGD), assessor de la FCCPMF i pioner de la vela llatina a Catalunya explicà que durant la dècada dels anys 90 la Federació Catalana de Vela tenia una Escola de Vela per la formació en Vela Llatina, però no hi havia cap mètode a l'abast. "El camí per tenir joventut són les regates", però cal estar alerta en diferenciar aquesta difusió de la vela llatina i el patrimoni. Doncs les regates solen distorsionar els equipaments per guanyar eficàcia i velocitat, com passa en la vela llatina canària.

Manuel Gómez (MG), president de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca. "És important que a les escoles s'ensenyi que és un llaüt i una vela llatina", perquè actualment els infants ho desconeixen. També és possible acostar-se al jovent des d'altres alternatives que les regates.

Raúl Mata (RM), tècnic del Museu de la Pesca de Palamós. "S'han fet iniciatives de cursos però no han acabat d'arrelar a la societat", es desconeix com arribar a la gent i menys al jovent.

Martin-Luc Bonnardot (MLB), expert marítim del Ministeri de Cultura francès. Ha explicat els diferents tipus de classificació d'embarcacions a França. En relació amb els joves l'opció és la transmissió de les barques actuals i crear-ne de noves amb aparell llatí per fer regates amb més prestacions de velocitat i capacitat d'aventura. La navegació a vela llatina ha evolucionat des del segle XIX, ara és bàsicament d'esbarjo.

JAT - Per què no han funcionat els projectes a nivell d'escoles?

RM.- Es fan coses però aquestes no tenen continuïtat per manca de recursos. La franja de l'adolescència és molt difícil i els museus per la dificultat la tenim desatesa. La vela llatina no és atractiva pel jovent que cerca velocitat i aventura, a més ara per ara és vista com a cosa de vells. Hi ha un excessiu decalatge generacional.

JAT - Què no s'ha fet bé? Què es pot fer?

TP - Els joves s'interessen per la construcció d'embarcacions. Són capaços d'incorporar-se dos anys a un taller per aprendre un cop han acabat els estudis. Si es vol que s'incorporin a la navegació a vela llatina cal fer cursos que els siguin motivadors.

JAT - S'ha aproximat la vela llatina a les escoles?

RM - No més enllà de les visites a les barques patrimonials.

VGD- A la Federació Catalana de Vela es creà un ràting, un monotip i es prepararen monitors. Però desprès la pròpia Federació de Vela no adquirí cap embarcació per poder fer els cursos. Es prova amb veles llatines per a Optimist, per tal que els infants poguessin comprovar i comparar amb les veles tarquines d'aquestes embarcacions. Ara per ara la Vela Llatina segueix sent una classe. La FCCPMF ha creat una metodologia i un material per formar navegants. De moment s'ha fet un curs de formació de formadors, però perquè això vagi endavant "cal esperar que els peixos piquin".

JAT - Aquest és el problema. Com aconseguir que la vela llatina sigui atractiva pel jovent? Treure la component de vellesa i dotar-la, potser, d'una component d'aventura?

VGD - De moment s'ha aconseguit que hi hagi interès per la construcció, però l'objectiu d'aquests joves no és la navegació. Hi ha diferents experiències i models de formació. Cal avançar en aquest camp.

RM - Hi ha hagut experiències reeixides com els Tallers d'Iniciació del Rafael que varen portar força persones a aquest món. "Algunes de les quals són avui aquí".

MG- Cal diferenciar dues etapes: la infantil de 6 a 10 anys i l'adolescent de 11 a 15 anys. La primera és una etapa receptiva, la segona no acaba de funcionar. A Mallorca el 70% dels escolars no saben què és un llaüt, o que abans dels motors es navegava a vela. Les Institucions mai han recolzat aquestes activitats com si ho fan amb la neu.

JAT - Per què funciona la neu i no la vela? Per què no s'arriba?

VGD - Ara tothom és d'acord que calen monotips com el Opticasou pels infants, o com podria ser el bot tipus Dragonera per fer regates. Des de la FCCPMF s'està treballant el projecte d'incorporar els llaguts catalans de rem aparellats amb vela llatina per fer regates mixtes de rem i vela, del qual hi ha una mostra a l'associació Barcarems de Barcarés, la barca Un poble sobirà.

JAT - La pervivència de la vela llatina no pot dependre només de les subvencions de l'Administració.

TP - A França existeix un problema legal amb la formació perquè cal un títol oficial de monitor. Nosaltres podem ensenyar a navegar a vela llatina a un monitor, però no ho podem fer a un jove. Pensa que cal un monotip més enllà del Opticassou o bé implementar la vela llatina a la classe Optimist, per no caure en les modificacions que es donen per guanyar velocitat en barques patrimonials com passa a Itàlia.

MLB - Els monotips de vela actuals es crearen a mitjans del segle passat majoritàriament.

Resums en una frase:

RM - Cal difondre la vela llatina per crear demanda social i aproximar-la als joves.

GB - Estructura d'ensenyament.

VGD - Metodologia, monotip i mitjans.

MLB - Conèixer el passat per preparar el futur.

TP - Si no entrem als joves mai els tindrem.

Torn de paraules públic:

- Què podem oferir a la Universitat de Perpinyà per acostar els seus alumnes a la vela llatina? Barques velles?

- Crear bosses de tripulants.

- Els joves coneixen la platja però desconeixen el mar. Vela llatina com a aventura, ara és poc atractiva.

- La vela llatina no és paranormal, no espanta.

- Joves de quina edat? Incorporació a la vela llatina com a procés: Optimist, 470, creuer,... vela llatina. Incorporació a la trentena.

- En el passat s'han descartat projectes professionals de monotips.

Conclusions de la taula rodona 1

- Integració dels joves i relleu generacional.

- Per ara ningú ha parlat amb els joves per saber que volen.

- Experiències més o menys reeixides en formació.

- A França, dificultats legals per la formació de monitors.

- Disjuntiva: preservació patrimonial vs. renovació de la vela llatina.

- El patrimoni immaterial també es pot preservar en una embarcació no tradicional o patrimonial.

- Cal trobar nous al·licients per la joventut: velocitat, aventura.

Jaume Amengual: personalitat del món de la vela llatina.

Durant l'aplec a l'ermita de Nôtre Dame de la Consolation a Cotlliure celebrat el 18 d'agost 2019, com cada any, s'ha retut homenatge a una personalitat del món de la vela llatina. enguany aquesta persona ha estat en Jaume Amengual. El següent text ha estat el panegíric llegit per en Ricard Cassoly, president de la Associació dels Amics de la Barca Nôtre Dame de Consolation que justificava aquesta elecció. Aquest acte ha reunit patrons i armadors dels Països Catalans i Galícia que s'ha desplaçat fins la Catalunya Nord per fer costat, un cop més, a aquesta i altres entitats que treballen dia a dia pel manteniment i la recuperació del nostre patrimoni marítim.

L'alcalde de Cotlliure, Aina Obrador, Jaume Amengual i Ricard Cassoly. Foto JS

Avui tenim l'honor de rebre a l'ermita el Jaume Amengual.

Jaume Amengual, artesà nàutic a Es Molinar, ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca de les Illes Balears. Ja tot aquest nom és un món entre la Mallorca insular i la Mallorca continental, és a dir, Perpinyà i Cotlliure que establi el rei Jaume a l'any mil dos-cents vint i nou.

Jaume, el nostre, que és aquí vent de la setena generació de pescadors i d'una família de mestres d'aixa, patrons de barques, mecànics i pescadors. Tota la vida s'ha tant dedicat al mar que podrien tenir les mans palmades.

Des de petit, el Jaumet va navegar i pescar molt de temps per desenvolupar les tasques de pesca artesanal a motor i a vela llatina. Un dia armant ormejos, gànguils de cadena, un altre dia armant palangres... i cada dia sortint a la barca del pare ben d'hora abans d'anar a escola.

L'any 1997 decideix deixar la pesca: era ja tant integrat al mar que els peixos el veien venir, l'oloraven i fugien.

No per això va deixar de ser vinculat amb un ventall d'activitats nàutiques, tan de lleure com professional.

Sent patró de la Balear, gran llagut mallorquí, va coincidir a Porto Colom amb la barca de mitjana de Cadaqués, el Sant Isidre, i el seu patró Quico Despuig, mestre d'aixa, homenatjat aquí mateix ara fa dos anys.

Amb aquesta trobada el seu compromís amb la recuperació del patrimoni marítim ha fet sempre que créixer.

Des d'aquesta època en veure amenaçat l'entorn del petit port d'Es Molinar, ha treballat intensament a la lluita i a la defensa d'aquest petit port arran el mar, barri dels pescadors de la badia de Palma perquè no caigués en mans privades i en mans de l'especulació amb el moviment Salvem el Molinar.

Però a un Jaume ple d'energia li en queda encara per dedicar-se a altres menesters.

Patró de l'Alzina, llagut mallorquí de vela llatina coopera a la dinamització d'aquesta embarcació. Fent-la navegar per ses illes i organitzant la Trobada de s'Estalella i altres activitats.

Col·laborador actiu en el procés de creació del nou Museu Marítim de Mallorca. El seu saber del mar serà una gran aportació.

Ves pensant, Jaume, que el pailebot MiquelCaldentey passarà per Es Molinar abans d'entrar al port de Palma. I t'hi volem a bord!

I això no és tot, en Jaume també treballa... i com que treballa podem contemplar el seu ofici de Mestre Artesà Nàutic.

 De nusos ens ha fet i un que altre embolic també. Mestre xarxer pot fer tots els nusos de la marina amb els ulls tancats. Com que la gent et confien la seva seguretat la flota de Palma no pot passar sense les teves mans. És per això que avui, els Amics de la Barca Nostra Senyora de la Consolació ens sentim honorats de la teva presència per tota la feina que has fet i la que vindrà. Fent-te aquest homenatge a l'ermita, dins aquest lloc tant vinculat a la mar i la gent que siguin de Mallorca insular o de la Mallorca continental.

Text redactat per Montse Granollers, Isis Ruíz i Ricard Cassoly.