Manifest per a la gestió de les embarcacions propietat del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.

El mes de desembre passat, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (CDRiMMB), i en previsió de la finalització a 31 de març del 2024 del contracte vigent per a la gestió de les embarcacions de la seva propietat, va anunciar l’obertura dels tràmits per la publicació dels plecs de condicions i l’adjudicació d’un nou contracte amb la finalitat de donar continuïtat al manteniment i l’activitat d’aquestes embarcacions.

Sense entrar en el procediment de licitació i contractació, un procediment sobre el que com a Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) no ens correspon opinar, sí que ens preocupen alguns dels aspectes que en el text dels plecs de condicions i en el resultat final de la licitació comprometen, en la nostra opinió, la continuïtat del servei en els aspectes més operatius de navegació, preservació i representació del patrimoni marítim i històric.

Crònica de la FCCPMF al Saló Nàutic de Barcelona 2023

Text Jordi Pagès. Revisió Escenavegant

Entre l'onze i el quinze d'octubre, han passat pel nostre estand al Moll de la Fusta de Barcelona persones molt diferents.
Un factor clau aquest cop i molt important ha estat la ubicació del estand a l'entrada-sortida de la Porta de la Pau. Després de veure les grans embarcacions, els visitants trobaven una barca diferent, de fusta i al seu costat taller de calafat, a més de la maqueta maqueta formativa de vela llatina de l'Associació de Calafell. Sovint s'aturaven i preguntaven:
- Qui sou? Què feu? Què oferiu?


L'estand comptava amb diferents materials: els tríptics, el mapa d'associacions, informació sobre objetius, activitats i tallers.

Des de la Federació se'ls demanava: d'on venien? I es mirava de dirigir-los a l'associació més proprera al seu domicili.Gràcies a això, de ben segur, s'han captat nous socis per les 18 entitats

A la gent més jove se'ls convidava a navegar en vela llatina i tradicional, i a conèixer els secrets de la mar, vents, la vela, núvols...

La roda dels vents ha estat espectacular. La presència de la FCCPMF al Saló Nàutic és una cita imprescindible per donar a conèixer i aproximar els navegants a la navegació tradicional a través de les seves associacions. I sembla que un any més aquests objectius s'han assolit trebllant plegats a gust i amb germanor. Amb la passió necessària per transmetre la nostra forma de veure la mar. Tots els voluntaris han fet un bon equip.

Visca la navegació tradicional i la vela llatina!

Incorporem la crònica del Saló Nàutic apareguda a El Punt Diari el 12 d'octubre.

Els iots més grans i els conservadors de les barques tradicionals, al Saló Nàutic

MIREIA ROURERA - BARCELONA

Ha començat la 61a edició del Saló Nàutic Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona, aquest any cen­trada en la sos­te­ni­bi­li­tat i la inno­vació i mar­cada per la cele­bració, el 2024, de la Copa Amèrica. Al saló, s’hi poden tro­bar des de peti­tes embar­ca­ci­ons fins a cata­ma­rans, velers i iots a motor de fins a 20 metres d’eslora, autèntics vai­xells de luxe que ahir ja van fer pas­sar una bona estona als afi­ci­o­nats. També s’hi pot tro­bar tota mena de mate­rial nàutic, motos d’aigua i jogui­nes nàuti­ques, cada cop més de moda. Enmig de la voràgine del luxe i l’osten­tació hi ha l’estand de la Fede­ració Cata­lana per la Cul­tura i el Patri­moni Marítim i Flu­vial, un grup de voluntaris enamorats del mar que es dediquen a la recuperació i restaució d’embarcacions que són patrimoni del nosre país. “Aquesta barca que tenim exposada és la Guiloba de Badalona, que era d’una família de pescadors, la tenien en un magatzem i ara nosaltres la restaurem i la podrem tornar a posar a mar”, explica Pere Alemany, president de la Federació i mem­bre de l’asso­ci­ació Amics del Quetx Ciutat Badalona. Pre­ci­sa­ment els Amics del Quetx és una de les asso­ci­a­ci­ons més acti­ves de la fede­ració: “La història del quetx és molt bonica perquè Bada­lona el va com­prar a un matri­moni anglès que hi havia viat­jat molts anys quan ja eren molt vellets. Hi fal­tava la barca auxi­liar i ara fa molt poc nosal­tres l’hem recons­truït i li hem posat el nom de la filla d’aquell matri­moni, la Kate, que va morir recent­ment.” El quetx surt a nave­gar sovint des del port de Bada­lona, un vai­xell impres­si­o­nant a l’abast de tot­hom qui el vul­gui conèixer.

Una altra asso­ci­ació molt activa és la Pati Català de Cala­fell. “Sor­tim cada dis­sabte amb les deu bar­ques que tenim res­tau­ra­des”, explica en Josep Inglada, un dels seus mem­bres, que ahir, amb altres volun­ta­ris, expli­ca­ven a tot­hom qui ho volgués els secrets de la nave­gació en vela lla­tina. I és que, segons expli­quen, un dels seus objec­tius és impul­sar amb el Museu Marítim de Barcelona la Can­di­da­tura inter­na­ci­o­nal de l’art de la nave­gació en vela lla­tina com a patri­moni imma­te­rial de la huma­ni­tat per part de la Unesco. Un altre objec­tiu és l’actu­a­lit­zació de l’inven­tari d’embar­ca­ci­ons de nave­gació tra­di­ci­o­nal de Cata­lu­nya i la for­mació en l’art de la nave­gació a vela lla­tina a través dels cur­sos de les seves asso­ci­a­ci­ons.

Poten­ciar els esports al vol­tant del mar i acon­se­guir que més per­so­nes puguin acce­dir als esports nàutics és un dels objec­tius tant del Saló Nàutic d’aquest any com de l’ens publi­co­pri­vat Fun­dació Bar­ce­lona Capi­tal Nàutica, que dona suport a l’orga­nit­zació de la Copa Amèrica, un esde­ve­ni­ment con­si­de­rat la fórmula 1 del mar, la com­pe­tició espor­tiva més seguida del món després dels Jocs Olímpics i del mun­dial de fut­bol, de la qual es podrà gau­dir des de la platja a par­tir de l’agost que ve.

Coneguem el patrimoni marítim i fluvial també en terra.

 

Amb l'arribada de la tardor i l'hivern és el moment que molts navegants deixen les seves barques a trajo fins la propera primavera. Però aquest no és motiu suficient per oblidar-nos del nostre patrimoni marítim i fluvial. Des de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ens fan un seguit de propostes arreu del territori que de ben segur seran una bona excusa per posar la "proa" terrestre.

Museu dels Raiers de Coll de Nargó (https://www.xarxamuseuspirineu.cat/listings/museu-dels-raiers-de-coll-de-nargo/)

Naveguem pel patrimoni marítim i fluvialSubmergeix-te en la nostra cultura i la nostra manera de viure a museus i espais patrimonials d'aigua salada i dolça.

Us proposem que us submergiu en els museus i el patrimoni marítim i fluvial que ens transporten a una cultura i una manera de viure. Som-hi, grumets i mariners!

Ja sabeu d'on venen les expressions estar al pairo, a tot drap o capejar el temporal? Si sou uns amants de la mar i els rius i voleu descobrir el món de la navegació, us oferim una selecció dels museus i iniciatives on podeu fer-hi una bona immersió.

Comencem pel sud del nostre litoral. El Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, exposa la importància de la navegació en aquesta costa plana i canviant. Les Terres de l’Ebre, terra de pescadors i mariners és l’exposició dedicada a la pesca i tots els oficis que giren al seu voltant, i no és gens difícil imaginar-se la badia dels Alfacs i el port de la Ràpita plens d’embarcacions que van i venen, carregades de peix i marisc.

Una mica més al nord hi ha el Museu d’Història de Cambrils, que té diversos espais patrimonials oberts al públic, entre els quals destaca la torre del Port. És una antiga torre de defensa, del segle xvii, i s’hi fan exposicions temporals que posen en valor la cultura marinera de Cambrils, on se celebra, pels volts de Sant Pere, la Festa de l’Ormeig, amb una demostració de navegació tradicional.

A Vilanova i la Geltrú hi ha l’Espai Far, situat a l’emblemàtic far de Sant Cristòfol. S’hi mostra el ric patrimoni mariner vilanoví en tres espais: el Museu del Mar, ubicat a l’antiga casa del faroner, exhibeix objectes relacionats amb el món de la pesca; l’Espai Víctor Rojas, amb un dels tres últims bots de salvament de nàufrags que es conserven a Catalunya, i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, ple d’enginys de vaixells, sorres de tot el món i peixos.

La recerca del nostre patrimoni marítim continua costa amunt i ens porta fins al Museu Marítim de Barcelona, ubicat a les antigues drassanes reials. Hi podreu veure des de petits models de tot tipus d’embarcacions fins a la reproducció a mida real d’una galera reial de 60 metres d’eslora! Un dels emblemes del Museu és el pailebot Santa Eulàlia, que acull visitants tant al mar com al moll.

A la Costa Brava, el patrimoni marítim i mariner té molts equipaments interessants. La Caseta de Salvament de Nàufrags forma part del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i atresora un conjunt patrimonial únic de finals del segle xix sobre salvament marítim. Un conjunt que està ubicat, a més, en el seu entorn original.

El Museu de la Pesca de Palamós retrata el món de la pesca marítima al nostre territori i es capbussa en els orígens d’una activitat ancestral i encara avui molt activa, com es pot comprovar en el moll pesquer, on es poden visitar algunes de les embarcacions tradicionals que tenen museïtzades.

Sa Perola, situat al costat de la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell, és un petit centre d’interpretació que explica el procés del tint de els xarxes, que allargava la vida útil d’aquest estri imprescindible per als pescadors.

El Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala, mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle xvi fins a l’actualitat. Si optem per anar-hi al setembre, reservem-nos-en el tercer dissabte, perquè s’hi celebra la Festa de la Sal, una bona oportunitat per veure navegar embarcacions tradicionals. Si esteu interessats en aprofundir en el patrimoni marítim del país i voleu conèixer altres llocs per visitar, capbusseu-vos en el web de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i hi trobareu més opcions.

Ens espolsem la sal i anem a la recerca del patrimoni fluvial per descobrir l’ofici dels raiers, que tallaven els troncs de pi negre i avet a l’alta muntanya pirinenca, en construïen rais i els baixaven riu avall fins al lloc on es distribuïa la fusta, ja per camí o carretera. A Catalunya hi ha dues associacions que han mantingut viva la flama de l’ofici gràcies a les baixades populars de raiers que es fan a l’estiu al Segre, des de Coll de Nargó, i a la Noguera Pallaresa, des de la presa de Sossís fins al Pont de Claverol. A més, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó l’Espai Raier de la Pobla de Segur expliquen molt bé com es transportava la fusta a través dels rius.

Baixem de les muntanyes per anar a l’Ebre, més concretament a Miravet, on hi ha l’últim pas de barca que queda en actiu. És un transbordador format per dos llaguts (l’Isaac Peral i el Monturiol) units per una plataforma on caben fins a tres vehicles. Funciona sense motor, només aprofitant la força de l’aigua, com s’ha fet sempre des de fa segles.

I acabem el nostre periple fluvial al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, on l’exposició permanent L’Ebre: camí d’aigua ens parla de com el gran riu ibèric ha configurat el paisatge i les formes de vida i cultura que s’han assentat als marges. En aquesta exposició s’hi mostren embarcacions tradicionals, sobretot llaguts, que han solcat els aigües del riu durant segles, i és que l’Ebre ha estat la principal via de comunicació entre l’interior i la costa, i hi han pujat i baixat mercaderies i persones, com si fos una autopista d’aigua.

Text extret de https://patrimoni.gencat.cat/ca/article/naveguem-pel-patrimoni-maritim-i-fluvial

Desballestament del submarí l'Ictineu I de Narcís Monturiol, del MMB

 

Rèplica de l'Ictineu I durant el rodatge de "Monturiol, el senyor del Mar"

Avui , 7 de febrer, s'ha pogut llegir a la pàgina de Facebook de Paco Escudero el següent text: 

"Bona tarda. 

Des de la direcció del Museu Marítim de Barcelona s'ha decidit prescindir de la rèplica de l'Ictíneo I  del Monturiol i han decidit desmuntar-lo aquesta setmana. Per aquells que creguin que el patrimoni cultural no s'ha d'oblidar ni perdre i vulguin dir alguna cosa al respecte o protestar pEr aquesta nefasta decisió, us animo a que escriviu a l'Instagram, al Facebook i/o al Twitter del Museu Marítim per expressar-ho. Gràcies!!" 

La resposta d'en Pere Izquierdo, Cap de Col·leccions i Coneixement a Museu Marítim de Barcelona ha estat: "Perdoneu, s'enretira només perquè s'ha fet malbé. Hi entrava aigua i s'ha podrit per dins. Recuperem tots els elements recuperables, per fer-ne un altre que aguanti millor la intempèrie. I ni bojos voldríem amagar Monturiol". 

"Monturiol, el senyor del Mar", és un film de Francesc Bellmunt, estrenat el 1993 i protagonitzat per Abel Folk. Pel seu rodatge es construïren dues rèpliques, l'Ictineu I i l'Ictineu II. El primer ha presidit l'entrada del Museu Marítim de Barcelona molts anys. Ambdós amb projecte i direcció d'obra de l'Enginyeria Raventos pel client: Museu Marítim de Barcelona i Puerto Autónomo de Barcelona. Finalizació d'obra: 1992. Pressupost: 200.000 € Construits per Drassanes Dalmau d'Arenys de Mar. 

Fetes malbé es tornà  a construir el primer l'any 2013 segons informa la Sala de Premsa de la Diputació de Barcelona amb el següent comentari: 

"La impossibilitat de restaurar l'antiga (la del film), malmesa per les inclemències del temps després de 20 anys exposada al jardí, ha fet que la Fundació hagi optat per encarregar-ne una de nova perquè el museu continuï comptant amb aquesta emblemàtica peça de la seva col·lecció. A  diferència de l'anterior –construïda per al film "Monturiol, el senyor del mar" i cedida el 1993 a l'MMB-, la nova rèplica s'ha realitzat amb materials més resistents que en garanteixin una millor conservació. 

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, assistirà, demà a les 18.15 hores, al lliurament de l'Ictineu de Narcís Monturiol al Museu Marítim"(Desembre 2013). 

La rèplica al MMB Foto: I, Gepardenforellenfischer, CC BY-SA 2.5

Sembla doncs que aquesta nova construcció no fou tant bona com la del film, doncs 10 anys més tard és pretén desmantellar-la pels seus problemes de conservació. L'Ictini I és una mostra a escala 1:1 d'una de les majors aportacions catalanes al món de la navegació. Per tant cal exigir la restauració d'aquesta peça i la seva correcta museització, per que és una rèplica històrica de tant  valor pel nostre país com la Galera Reial que ocupa la nau central de l'esmentat museu barceloní. No, aquest no és el camí per la preservació del nostre patrimoni i de la nostra cultura marítima. 

Quin serà el següent desballestament per problemes de conservació: el Far de Barcelona, la Lola, el Far de Cabrera, el pailebot Santa Eulàlia? Demanem que s'aturin els treballs de desmantellament.

Text Escenavegant

L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (1a part).

Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana

El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.

"Els museus són institucions que estudien, salvaguarden i difonen el patrimoni marítim material i immaterial. Les associacions recuperen embarcacions i transmeten el seu coneixement en l'art de navegació de la vela tradicional, una expertesa que s'adquireix en bona mesura en la pràctica. I les administracions contribueixen a promoure accions de difusió al territori". Aquest breu resum de competències exposat al preàmbul del programa de la jornada defineix el marc on amb matisos s'ha desenvolupat aquesta. Evidentment les bones sinergies entre totes elles fa que aquesta col·laboració estigui donant bons fruits els darrers temps. Una d'aquestes fruites madures és la Candidatura multinacional per incloure l'art de navegar a vela llatina i vela al terzo a la Llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO, que des d'un primer moment ha comptat amb el suport unànime de les tres parts abans esmentades.

Desprès de les paraules de benvinguda de Guy Llobet, alcalde de Colliure; Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals: Hervé Magin, director delegat del Parc Marí del Golf de Lleó i d'Enric Garcia, Director del Museu Marítim de Barcelona. Aquests destacaren tant el passat de la vila rossellonesa amb la pesca, com la importància de la creació del Taller de Barques de Polilles o bé la presència a la sala d'alguns dels pioners de la recuperació de la vela llatina al Rosselló durant els anys 80 del segle passat com Clovis Aloujes i Robert Bataille, recordant-ne a d'altres ja desapareguts.

En Joaquim Pla i Bartrina, pare de la primera trobada de vela llatina a Catalunya l'any 1986 a Sant Feliu de Guíxols emmarcà la jornada explicant aquell origen solitari, només se'n feu una edició, però suficient perquè s'iniciessin trobades a Cadaqués, L'Escala, Calella de Palafrugell i Palamós en poc temps i fins ara. Com aquella dotzena de barques de la primera edició, la major part vingudes del nord dels Pirineus foren les detonants de l'inici de la recuperació d'embarcacions primer a la zona de la Costa Brava i més tard a la resta del litoral català.

En Phillipe Rigaud, arqueòleg explicà la història i evolució de la vela llatina des de l'antiguitat fins avui amb un bon recolzament d'imatges, destacant-ne les diferents tipologies de bucs i d'aparells.

Desprès d'una breu pausa s'inicià la primera de les taules rodones. Abans de pujar els participants però, en Josep Anton Trepat (JAT) que fou el coordinador d'aquestes volgué subratllà la línia de la jornada. Primer feu patent que a la sala hi havia la major part de les persones, associacions i cors que han fet possible aquesta recuperació de la vela llatina, però explicant-los que no eren allà per explicar tot allò que havien fet. La jornada es plantejava com un canvi d'etapa, com un mirar endavant centrat en la pervivència de la Vela Llatina.

Taula rodona 1: Preservació del patrimoni material i immaterial de la vela llatina.

Taula centrada en la pervivència de la vela llatina. El ressorgiment de la vela llatina pels seus nous usos i finalitats. L'intercanvi i transmissió de coneixement a la pràctica. Valors que aporta la cultura marinera a les comunitats.

En Samuel Vileveille, director del Taller de les Barques de Polilles va fer un ràpid resum del centre i la seva història. Treballen en la formació de mestre d'aixa i organitzen bianualment el Vire-vire de Polilles amb el Parc Naturel Marin. Finalitzà dient que el taller: "mutualitza els mitjans i la comunicació entre associacions".

JAT - Per la permanència de la Vela Llatina cal un relleu generacional. Hi ha una necessitat de persones joves. El camí són les regates? Cal un nou monotip?

Thierry Pons (TP), president d'Aventure Pluriel-Caramed. Plantejà que a Itàlia hi ha una gran tradició de regates de vela llatina i que potser allò que cal fer és cedir als joves no només l'arjau sinó la barca sencera perquè aquests la sentin seva i la continuïn.

Vicente Garcia-Delgado (VGD), assessor de la FCCPMF i pioner de la vela llatina a Catalunya explicà que durant la dècada dels anys 90 la Federació Catalana de Vela tenia una Escola de Vela per la formació en Vela Llatina, però no hi havia cap mètode a l'abast. "El camí per tenir joventut són les regates", però cal estar alerta en diferenciar aquesta difusió de la vela llatina i el patrimoni. Doncs les regates solen distorsionar els equipaments per guanyar eficàcia i velocitat, com passa en la vela llatina canària.

Manuel Gómez (MG), president de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca. "És important que a les escoles s'ensenyi que és un llaüt i una vela llatina", perquè actualment els infants ho desconeixen. També és possible acostar-se al jovent des d'altres alternatives que les regates.

Raúl Mata (RM), tècnic del Museu de la Pesca de Palamós. "S'han fet iniciatives de cursos però no han acabat d'arrelar a la societat", es desconeix com arribar a la gent i menys al jovent.

Martin-Luc Bonnardot (MLB), expert marítim del Ministeri de Cultura francès. Ha explicat els diferents tipus de classificació d'embarcacions a França. En relació amb els joves l'opció és la transmissió de les barques actuals i crear-ne de noves amb aparell llatí per fer regates amb més prestacions de velocitat i capacitat d'aventura. La navegació a vela llatina ha evolucionat des del segle XIX, ara és bàsicament d'esbarjo.

JAT - Per què no han funcionat els projectes a nivell d'escoles?

RM.- Es fan coses però aquestes no tenen continuïtat per manca de recursos. La franja de l'adolescència és molt difícil i els museus per la dificultat la tenim desatesa. La vela llatina no és atractiva pel jovent que cerca velocitat i aventura, a més ara per ara és vista com a cosa de vells. Hi ha un excessiu decalatge generacional.

JAT - Què no s'ha fet bé? Què es pot fer?

TP - Els joves s'interessen per la construcció d'embarcacions. Són capaços d'incorporar-se dos anys a un taller per aprendre un cop han acabat els estudis. Si es vol que s'incorporin a la navegació a vela llatina cal fer cursos que els siguin motivadors.

JAT - S'ha aproximat la vela llatina a les escoles?

RM - No més enllà de les visites a les barques patrimonials.

VGD- A la Federació Catalana de Vela es creà un ràting, un monotip i es prepararen monitors. Però desprès la pròpia Federació de Vela no adquirí cap embarcació per poder fer els cursos. Es prova amb veles llatines per a Optimist, per tal que els infants poguessin comprovar i comparar amb les veles tarquines d'aquestes embarcacions. Ara per ara la Vela Llatina segueix sent una classe. La FCCPMF ha creat una metodologia i un material per formar navegants. De moment s'ha fet un curs de formació de formadors, però perquè això vagi endavant "cal esperar que els peixos piquin".

JAT - Aquest és el problema. Com aconseguir que la vela llatina sigui atractiva pel jovent? Treure la component de vellesa i dotar-la, potser, d'una component d'aventura?

VGD - De moment s'ha aconseguit que hi hagi interès per la construcció, però l'objectiu d'aquests joves no és la navegació. Hi ha diferents experiències i models de formació. Cal avançar en aquest camp.

RM - Hi ha hagut experiències reeixides com els Tallers d'Iniciació del Rafael que varen portar força persones a aquest món. "Algunes de les quals són avui aquí".

MG- Cal diferenciar dues etapes: la infantil de 6 a 10 anys i l'adolescent de 11 a 15 anys. La primera és una etapa receptiva, la segona no acaba de funcionar. A Mallorca el 70% dels escolars no saben què és un llaüt, o que abans dels motors es navegava a vela. Les Institucions mai han recolzat aquestes activitats com si ho fan amb la neu.

JAT - Per què funciona la neu i no la vela? Per què no s'arriba?

VGD - Ara tothom és d'acord que calen monotips com el Opticasou pels infants, o com podria ser el bot tipus Dragonera per fer regates. Des de la FCCPMF s'està treballant el projecte d'incorporar els llaguts catalans de rem aparellats amb vela llatina per fer regates mixtes de rem i vela, del qual hi ha una mostra a l'associació Barcarems de Barcarés, la barca Un poble sobirà.

JAT - La pervivència de la vela llatina no pot dependre només de les subvencions de l'Administració.

TP - A França existeix un problema legal amb la formació perquè cal un títol oficial de monitor. Nosaltres podem ensenyar a navegar a vela llatina a un monitor, però no ho podem fer a un jove. Pensa que cal un monotip més enllà del Opticassou o bé implementar la vela llatina a la classe Optimist, per no caure en les modificacions que es donen per guanyar velocitat en barques patrimonials com passa a Itàlia.

MLB - Els monotips de vela actuals es crearen a mitjans del segle passat majoritàriament.

Resums en una frase:

RM - Cal difondre la vela llatina per crear demanda social i aproximar-la als joves.

GB - Estructura d'ensenyament.

VGD - Metodologia, monotip i mitjans.

MLB - Conèixer el passat per preparar el futur.

TP - Si no entrem als joves mai els tindrem.

Torn de paraules públic:

- Què podem oferir a la Universitat de Perpinyà per acostar els seus alumnes a la vela llatina? Barques velles?

- Crear bosses de tripulants.

- Els joves coneixen la platja però desconeixen el mar. Vela llatina com a aventura, ara és poc atractiva.

- La vela llatina no és paranormal, no espanta.

- Joves de quina edat? Incorporació a la vela llatina com a procés: Optimist, 470, creuer,... vela llatina. Incorporació a la trentena.

- En el passat s'han descartat projectes professionals de monotips.

Conclusions de la taula rodona 1

- Integració dels joves i relleu generacional.

- Per ara ningú ha parlat amb els joves per saber que volen.

- Experiències més o menys reeixides en formació.

- A França, dificultats legals per la formació de monitors.

- Disjuntiva: preservació patrimonial vs. renovació de la vela llatina.

- El patrimoni immaterial també es pot preservar en una embarcació no tradicional o patrimonial.

- Cal trobar nous al·licients per la joventut: velocitat, aventura.

Entrevista a Pere Alemany, President de la FCCPMF

Entrevista publicada a la revista Argo del MMB

 

Candidatura UNESCO de la vela llatina a Palamós Terra de Mar

 

Gravació de la roda de premsa celebrada el 22 de maig 2021 a les 11 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia al port de Palamós durant el festival marítim Palamós Terra de Mar 2021.

5a Festa de la Mar

Programa Cultural

Dissabte, 25 de maig.
12 h. Travessa de patí de vela: Platja d’Arenys - Canet - Sant Pol (BNAM/MIV/CNSPM/ADIPAV)
Arribada de la travessa de vaixells clàssics de Barcelona al Port d’Arenys (AEBEC/CNAM) 
18 h. Presentació exposició “El patí de vela” produïda pel MMB (Ateneu Arenyenc)
19 h. Taula rodona sobre patrimoni marítim
Intervenen:
- Capità Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i president de Bricbarca
- Eliseu Carbonell, antropòleg i professor de la Universitat de Girona
- Leonardo García, President de l’AEBEC
- Beñat Ibaieta, president d’Euskal Bateleroak
- Vicente Garcia-Delgado, assessor de la FCCPMiF
Moderador:
Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMIF)
Prèviament es presentarà i projectarà el vídeo "Cap a on ens porta el vent" (17') de Bricbarca. 
(Centre Cultural Calisay. Riera del Pare Fita, 31, Arenys de Mar).


Dijous, 30 de maig.
19.30 h.  “Poetes i el mar”. Conferència i lectura de poemes. A càrrec de Marta Colell.
Hi col·labora ÒMNIUM Alt Maresme. (Cafè El Centre. Sant Pol de Mar).

Divendres, 31 de maig.
Arribada al Port d’Arenys dels bastiments i tripulacions participants a la V Festa de la Mar. 
Des de 19 h, a mitjanit. Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys)
20.15 h. Presentació d'Espais florits mariners. (Plaça Lloveras. Arenys de Mar)
22 h.  ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’, amb la participació del Cor l'Aixa, director Pau Jorquera (Platja i Port d’Arenys)

Dissabte, 1 de juny.
10 h. Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h. Sortida d’embarcacions del Port d’Arenys i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h. Treta i fondeig de les barques a Sant Pol i botadura d’un bot de rems construït per estudiants del projecte Barca. A càrrec de Bosco Plana.  (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h. fins a les 22 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques
17.30h fins a les 20.30 h. Fira del mar. Espai d’oficis i llegendes del mar. (Pl. Torrent Arrosser. Sant Pol de Mar)
17.30h Inauguració exposició “La nostra mar”. Dibuixos i aquarel·les de Joshemari Larrañaga.  
(La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)
18 h. Visita guiada “Sant Pol pescador”. (Plaça de la Vila. Sant Pol de Mar).
19:30 h Taula rodona "Història, present i futur del patí de vela" amb Joan Comajuncosa, president d'honor de l'ADIPAV; Anna Pujol, presidenta de l’ADIPAV, Raul Juncosa, soci fundador del CNSPM i Xavier Carrasco, patinaire (CNSPM i ATD). Moderador: Francesc Pujol, president del CNSPM. (CNSPM. Sant Pol de Mar) 
21 h. SOPAR I FESTA DE LA MAR. (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 2  de juny.
10 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques .
12 h. Desfilada de les barques de la Festa de la Mar. Port d’Arenys 

Dissabte, 8 de juny.
19.30 h. Espai de tertúlia “Lèxic pescador de Sant Pol”. Diàleg amb Lluís Cabruja, filòleg, Pere Tarridas, pescador jubilat i altres a confirmar.  (La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 16  de juny.
9 h.  Competició de rem de la Lliga catalana de llagut. (Platja d’Arenys)

PROGRAMACIÓ NÀUTICA

Programació rellevant per les tripulacions

25 DE MAIG.  Dissabte
12 h Travessa amb patí: Platja d’Arenys–Canet-St.Pol de Mar (Mar i Vent/CNSPM/ADIPAV/BNAM) 
Arribada al Port d’Arenys travessa de vaixells clàssics (AEBEC/CNAM)
19 h Taula rodona sobre patrimoni marítim (Centre Cultural Calisay. Arenys de Mar)
31 DE MAIG. Divendres
Arribada d’embarcacions. Acreditació i recepció tripulacions
19 h Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
22 h ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’. (Platja i Port d’Arenys. Arenys de Mar)
1  DE JUNY. Dissabte
9 h Esmorzar de tripulacions (Plaça de Lloveras. Arenys de Mar) 
10 h Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h Desfilada d’embarcacions i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h Treta i fondeig de les barques a la platja (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h Activitats lúdiques i nàutiques al moll del Port d’Arenys i a Sant Pol de Mar.
19:30 h Taula rodona “Història, present i futur del patí de vela". (CNSPM Sant Pol de Mar) 
21 h SOPAR I FESTA DE LA MAR (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)
2  DE JUNY. Diumenge
10 h Esmorzar de tripulacions (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
11:30 h Desfilada d’embarcacions 
12 h Navegada col·lectiva de totes les embarcacions i patins (Davant d’Arenys)
12 h Batejos de mar i activitats al moll  (Port d’Arenys) 
15 h DINAR DE COMIAT I ACTE DE CLENDA (Port d’Arenys)

---

NAVEGACIÓ TRADICIONAL I CLÀSSICA
Des de la década dels anys vint del segle passat el patí de vela ha tingut un paper destacat de la nàutica recreativa a la costa de Barcelona i el Maresme. Actualment hi ha un bon estol i afició a Canet de Mar i Sant Pol. Conjuntament amb l’Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV) es preparen activitats nàutiques i divulgatives en el marc de la Festa de la mar.  El Museu Marítim de Barcelona i l’Asociación Española de Barcos de Época y Clásicos (AEBEC) han confirmat la seva col·laboració i voluntat de ser presents a la Festa de la Mar amb els seus vaixells. La presència del pailebot Santa Eulàlia és per si mateix un esdeveniment i, sobretot poder-lo veure navegar a vela. Amb l’AEBEC es prepara una travessa des de Barcelona d’alguns dels seus vaixells associats que seran rebuts i acollits pel CNAM.

Inscripcions.https://www.festadelamar.cat/inscripcioacute.htmlMés informació a https://www.festadelamar.cat/