L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (1a part).

Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana


El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.

"Els museus són institucions que estudien, salvaguarden i difonen el patrimoni marítim material i immaterial. Les associacions recuperen embarcacions i transmeten el seu coneixement en l'art de navegació de la vela tradicional, una expertesa que s'adquireix en bona mesura en la pràctica. I les administracions contribueixen a promoure accions de difusió al territori". Aquest breu resum de competències exposat al preàmbul del programa de la jornada defineix el marc on amb matisos s'ha desenvolupat aquesta. Evidentment les bones sinergies entre totes elles fa que aquesta col·laboració estigui donant bons fruits els darrers temps. Una d'aquestes fruites madures és la Candidatura multinacional per incloure l'art de navegar a vela llatina i vela al terzo a la Llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO, que des d'un primer moment ha comptat amb el suport unànime de les tres parts abans esmentades.

Desprès de les paraules de benvinguda de Guy Llobet, alcalde de Colliure; Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals: Hervé Magin, director delegat del Parc Marí del Golf de Lleó i d'Enric Garcia, Director del Museu Marítim de Barcelona. Aquests destacaren tant el passat de la vila rossellonesa amb la pesca, com la importància de la creació del Taller de Barques de Polilles o bé la presència a la sala d'alguns dels pioners de la recuperació de la vela llatina al Rosselló durant els anys 80 del segle passat com Clovis Aloujes i Robert Bataille, recordant-ne a d'altres ja desapareguts.

En Joaquim Pla i Bartrina, pare de la primera trobada de vela llatina a Catalunya l'any 1986 a Sant Feliu de Guíxols emmarcà la jornada explicant aquell origen solitari, només se'n feu una edició, però suficient perquè s'iniciessin trobades a Cadaqués, L'Escala, Calella de Palafrugell i Palamós en poc temps i fins ara. Com aquella dotzena de barques de la primera edició, la major part vingudes del nord dels Pirineus foren les detonants de l'inici de la recuperació d'embarcacions primer a la zona de la Costa Brava i més tard a la resta del litoral català.

En Phillipe Rigaud, arqueòleg explicà la història i evolució de la vela llatina des de l'antiguitat fins avui amb un bon recolzament d'imatges, destacant-ne les diferents tipologies de bucs i d'aparells.

Desprès d'una breu pausa s'inicià la primera de les taules rodones. Abans de pujar els participants però, en Josep Anton Trepat (JAT) que fou el coordinador d'aquestes volgué subratllà la línia de la jornada. Primer feu patent que a la sala hi havia la major part de les persones, associacions i cors que han fet possible aquesta recuperació de la vela llatina, però explicant-los que no eren allà per explicar tot allò que havien fet. La jornada es plantejava com un canvi d'etapa, com un mirar endavant centrat en la pervivència de la Vela Llatina.

Taula rodona 1: Preservació del patrimoni material i immaterial de la vela llatina.


Taula centrada en la pervivència de la vela llatina. El ressorgiment de la vela llatina pels seus nous usos i finalitats. L'intercanvi i transmissió de coneixement a la pràctica. Valors que aporta la cultura marinera a les comunitats.

En Samuel Vileveille, director del Taller de les Barques de Polilles va fer un ràpid resum del centre i la seva història. Treballen en la formació de mestre d'aixa i organitzen bianualment el Vire-vire de Polilles amb el Parc Naturel Marin. Finalitzà dient que el taller: "mutualitza els mitjans i la comunicació entre associacions".

JAT - Per la permanència de la Vela Llatina cal un relleu generacional. Hi ha una necessitat de persones joves. El camí són les regates? Cal un nou monotip?

Thierry Pons (TP), president d'Aventure Pluriel-Caramed. Plantejà que a Itàlia hi ha una gran tradició de regates de vela llatina i que potser allò que cal fer és cedir als joves no només l'arjau sinó la barca sencera perquè aquests la sentin seva i la continuïn.

Vicente Garcia-Delgado (VGD), assessor de la FCCPMF i pioner de la vela llatina a Catalunya explicà que durant la dècada dels anys 90 la Federació Catalana de Vela tenia una Escola de Vela per la formació en Vela Llatina, però no hi havia cap mètode a l'abast. "El camí per tenir joventut són les regates", però cal estar alerta en diferenciar aquesta difusió de la vela llatina i el patrimoni. Doncs les regates solen distorsionar els equipaments per guanyar eficàcia i velocitat, com passa en la vela llatina canària.

Manuel Gómez (MG), president de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca. "És important que a les escoles s'ensenyi que és un llaüt i una vela llatina", perquè actualment els infants ho desconeixen. També és possible acostar-se al jovent des d'altres alternatives que les regates.

Raúl Mata (RM), tècnic del Museu de la Pesca de Palamós. "S'han fet iniciatives de cursos però no han acabat d'arrelar a la societat", es desconeix com arribar a la gent i menys al jovent.

Martin-Luc Bonnardot (MLB), expert marítim del Ministeri de Cultura francès. Ha explicat els diferents tipus de classificació d'embarcacions a França. En relació amb els joves l'opció és la transmissió de les barques actuals i crear-ne de noves amb aparell llatí per fer regates amb més prestacions de velocitat i capacitat d'aventura. La navegació a vela llatina ha evolucionat des del segle XIX, ara és bàsicament d'esbarjo.

JAT - Per què no han funcionat els projectes a nivell d'escoles?


RM.- Es fan coses però aquestes no tenen continuïtat per manca de recursos. La franja de l'adolescència és molt difícil i els museus per la dificultat la tenim desatesa. La vela llatina no és atractiva pel jovent que cerca velocitat i aventura, a més ara per ara és vista com a cosa de vells. Hi ha un excessiu decalatge generacional.

JAT - Què no s'ha fet bé? Què es pot fer?

TP - Els joves s'interessen per la construcció d'embarcacions. Són capaços d'incorporar-se dos anys a un taller per aprendre un cop han acabat els estudis. Si es vol que s'incorporin a la navegació a vela llatina cal fer cursos que els siguin motivadors.

JAT - S'ha aproximat la vela llatina a les escoles?


RM - No més enllà de les visites a les barques patrimonials.

VGD- A la Federació Catalana de Vela es creà un ràting, un monotip i es prepararen monitors. Però desprès la pròpia Federació de Vela no adquirí cap embarcació per poder fer els cursos. Es prova amb veles llatines per a Optimist, per tal que els infants poguessin comprovar i comparar amb les veles tarquines d'aquestes embarcacions. Ara per ara la Vela Llatina segueix sent una classe. La FCCPMF ha creat una metodologia i un material per formar navegants. De moment s'ha fet un curs de formació de formadors, però perquè això vagi endavant "cal esperar que els peixos piquin".

JAT - Aquest és el problema. Com aconseguir que la vela llatina sigui atractiva pel jovent? Treure la component de vellesa i dotar-la, potser, d'una component d'aventura?

VGD - De moment s'ha aconseguit que hi hagi interès per la construcció, però l'objectiu d'aquests joves no és la navegació. Hi ha diferents experiències i models de formació. Cal avançar en aquest camp.

RM - Hi ha hagut experiències reeixides com els Tallers d'Iniciació del Rafael que varen portar força persones a aquest món. "Algunes de les quals són avui aquí".

MG- Cal diferenciar dues etapes: la infantil de 6 a 10 anys i l'adolescent de 11 a 15 anys. La primera és una etapa receptiva, la segona no acaba de funcionar. A Mallorca el 70% dels escolars no saben què és un llaüt, o que abans dels motors es navegava a vela. Les Institucions mai han recolzat aquestes activitats com si ho fan amb la neu.

JAT - Per què funciona la neu i no la vela? Per què no s'arriba?


VGD - Ara tothom és d'acord que calen monotips com el Opticasou pels infants, o com podria ser el bot tipus Dragonera per fer regates. Des de la FCCPMF s'està treballant el projecte d'incorporar els llaguts catalans de rem aparellats amb vela llatina per fer regates mixtes de rem i vela, del qual hi ha una mostra a l'associació Barcarems de Barcarés, la barca Un poble sobirà.

JAT - La pervivència de la vela llatina no pot dependre només de les subvencions de l'Administració.


TP - A França existeix un problema legal amb la formació perquè cal un títol oficial de monitor. Nosaltres podem ensenyar a navegar a vela llatina a un monitor, però no ho podem fer a un jove. Pensa que cal un monotip més enllà del Opticassou o bé implementar la vela llatina a la classe Optimist, per no caure en les modificacions que es donen per guanyar velocitat en barques patrimonials com passa a Itàlia.

MLB - Els monotips de vela actuals es crearen a mitjans del segle passat majoritàriament.


Resums en una frase:

RM - Cal difondre la vela llatina per crear demanda social i aproximar-la als joves.

GB - Estructura d'ensenyament.

VGD - Metodologia, monotip i mitjans.

MLB - Conèixer el passat per preparar el futur.

TP - Si no entrem als joves mai els tindrem.


Torn de paraules públic:

- Què podem oferir a la Universitat de Perpinyà per acostar els seus alumnes a la vela llatina? Barques velles?

- Crear bosses de tripulants.

- Els joves coneixen la platja però desconeixen el mar. Vela llatina com a aventura, ara és poc atractiva.

- La vela llatina no és paranormal, no espanta.

- Joves de quina edat? Incorporació a la vela llatina com a procés: Optimist, 470, creuer,... vela llatina. Incorporació a la trentena.

- En el passat s'han descartat projectes professionals de monotips.


Conclusions de la taula rodona 1

- Integració dels joves i relleu generacional.

- Per ara ningú ha parlat amb els joves per saber que volen.

- Experiències més o menys reeixides en formació.

- A França, dificultats legals per la formació de monitors.

- Disjuntiva: preservació patrimonial vs. renovació de la vela llatina.

- El patrimoni immaterial també es pot preservar en una embarcació no tradicional o patrimonial.

- Cal trobar nous al·licients per la joventut: velocitat, aventura.