Les Xerrades de la Federació: L'Escola de Marineria de Tarragona.

Darrera videoconferència de la temporada 2021-2022 de Les Xerrades de la Federació amb el tema: L'Escola de Marineria de Tarragona, a càrrec de Joan Sol, ex-alumne d'aquesta escola, mariner i comunicador. Introduït per l'Agustí Martín, secretari de la FCCPMF, Degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona, Capità de la Marina mercant i Maritime Safety Adviser. La videoconferència fou el 3 de juny 2022.

XVI Trobada de Vela Llatina de l'Ametlla de Mar: vídeo

Magnífic reportatge realitzat per Canal 21 de les Terres de l'Ebre.

 

XXX Trobada d'embarcacions tradicionals de Calella de Palafrugell

Cartell de la XXX Trobada
Cliqueu per veure la galeria de fotografies.

 

Cliqueu la imatge per veure tot el reportatge de TV Costa Brava.

Escenavegant

XII Premi Roig Toqués a la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

XII Premi Roig Toqués

 Imatges de l'acte de lliurament del XII Premi Roig Toqués de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al president Pere Alemany de la FCCPMF per la trajectòria de l'entitat fundada l'any 2005 en la  defensa del Patrimoni Marítim i Fluvial i la seva cultura nàutica.

Sobre l'Asemblea general extraordinària del 5 de juny 2022

El matí del 5 de juny s'inicià a la seu de la Federació, a la Destil·leria de Calafell on es concentra bona part de la feina del Vela llatina Carlos Barral - Patí Català d'aquella vila, amb una sardinada que fins i tot feu sucar-hi pa a més d'un. De ben segur per la qualitat a que ens tenen acostumats els comanys del Baix Penedés de l'oli servit. 

Taula de treball de l'assemblea. Foto. Vicente Garcia-Delgado

Després d'entrar al Sancta Santòrum de l'edifici, la seva capella, i de proves i error sen la connexió telemàtica , potser caldrà una nova pandèmia perquè acabem d'aprenden, per aquells que no s'hi pogueren desplaçar, s'inicià l'assemblea passats pocs minuts de les onze. 

Secretari i President davant la pantalla amb els delegats online. Foto: Vicente Garcia-Delgado

L'assemblea reconegué i acceptà una nova entitat que eleva fins a 17 les associacions de la Federació: L'Associació Bot de Salvament de Calafell, que ja intervingué en aquesta. A més d'això, sempre una bona notícia, sobre el contingut concret, les decisions, els vots, etc l'il·lustríssim secretari ja en farà l'acta corresponent i no és tasca d'aquest humil cronista. L'Assemblea de principis d'estiu d'enguany ha estat diferent. D'entrada tothom sembla tenir sles piles molt carregades després de la llarga pausa imposada per fer activitats. Les associacions, en general bullen. El calendari de Trobades s'ha tornat a omplir de cites. Els projectes van endavant i en sorgeixen de nous. En pocs mots tothom té ganes d'acció i això ja s'ha pogut constatar en la presència de catalans al darrer Pasaia Itsas Festibala. 

Un dels certificats lliurats als nous formadors en vela llatina. Foto: Vicente Garcia-Delgado

Si l'assemblea d'ara fa un any era el del compromís amb la formació en vela llatina, enguany s'ha constatat l'acompliment d'aquests. Dos cursos s'han desenvolupat a la costa de ponent, primer i a la central i de llevant fa poques setmanes. Actualment la FCCPMF disposa de 15 monitors de vela llatina per fer formacions en aquest art de navegar a les associacions i als clubs de vela que així ho desitgin. Durant l'assemblea foren repartit entre el monitors presents els seus certificats formatius, i distribuits entre les associacions amb representació la dels seus nous formadors. I després d'aquest senzill acte fou el moment d'homenatjar a qui ha estat el "factotum" d'aquests cursos, la persona que ha creat fins a quatre llibres per la formació, dirigit la producció dels vídeos i fet de "mestre" en els dos cursos de formació de formadors, en Vicente Garcia-Delgado. El president li ha lliurat un "vale por", un document que precedeix l'escultura de l'Emili Armengol que simbolitzarà el reconeixement de totes les associacions de la Federació al seu treball altruïsta i al seu amor pel nostre patrimoni. Ha estat un moment dolç donat que l'homenatjat no era coneixedor de l'acte. Queda pendent la publicació d'un manual de vela llatina editada a través de l'Editorial Crea't d'Arenys de Mar de la concessió de la subvenció demanada a la Diputació de Barcelona. 

I així entre uns temes i d'altres amb més o menys sintonia entre les associacions presents, delegades o amb presència online, s'han anat exahurint els temes. Queden noves propostes com l'inici d'un cicle de gravacions videogràfiques a persones que es poden consideran importants en la curta història dels darrers 40 i escaig anys de la recuperació patrimonial marítima i fluvial a Catalunya. I propostes per completar com l'inici de les regates de vela llatina i rem, que un cop redactat el projecte de Reglament està en fase de materialització de la primera embarcació prototip que s'espera poder avarar durant la VI Trobada de vela llatina de Calafell el segon cap de setmana de juny. Moment a partir del qual es podran fer proves i comprovacions en mar abans d'iniciar la remodelació d'altres llaguts de rem. 

Calafell com sempre ha fet un esforç d'acolliment als representants de les associacions des de Cadaqués a l'Ametlla de Mar, cal agrair-ho als seus socis voluntaris. A partir d'aquí continuen les Trobades d'estiu. 

Text: Escenavegant.

Comencen les Trobades d'estiu!

 10 al 12 de juny 2022

Trobada de Calafell

23 al 26 de juny

Trobada de Calella de Palafrugell

1 al 3 de juliol 2022

Festes de Sant Pere

Sant Pol de Mar.

A tot drap.

2 de juliol 2022

Trobada embarcacions tradicionals de Vilassar de Mar

8 al 10 de juliol 2022

    Trobada de Vela Llatina

L'Ametlla de Mar

Associació Vela Llatina La Cala

19 al 21 d'agost 2022

Firamar

Sant Pol de Mar

A tot drap.

27 d'agost 2022

Trobada de vela llatina

Cadaqués

Associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués.

27 d'agost 2022

Festa del riu

Móra d'Ebre

Club Nàutic Móra d'Ebre

17 de setembre 2022

 Trobada de vela llatina 

L'Escala

Associació Vela Llatina L'Escala

Quadern de bitàcola: Itsas Pasaia Festibala 2022, dia 4: Comiat.

Estand recollit i a punt de ser carregat. Foto: JSG



El diumenge ha estat el dia del retorn als ports de sortida. Des de bon matí el servei de grua de l’organització no s’ha aturat ni un minut per treure el centenar llarg de barques que es desplaçaren per carretera fins el port guipuscoà. Els comiats personals s’han fet al propi estand de la Federació, quan una tripulació rere l’altra, entre abraçades i desitjos de pròxims nous retrobaments ha desfilat bona part de les persones que configuraven la delegació.

L’estand creix. Sí, de bon matí, els companys de Culturmar (Galícia) han desmuntat el seu estand per prendre la carretera vers l’oest. Davant el buit deixat els catalans hem decidit fer-nos okupes per un dia i ampliar el minso espai del que disposaven fins a gairebé quadruplicar-lo. Senzillament obrint l’estructura de suport de l’exposició sobre Lèxic mariner. I aquest moviment ha propiciat un nivell de visites molt més important que els darrers dies. L’espai ha guanyat visibilitat i convidava a entrar. Bé, això i que queia una assolellada important, i l’ombra de la carpa venia molt de gust. Durant el diumenge s’ha distribuït tant material o més que en els dies anteriors: Fulletons, cartells i llibres.

També han anat desfilant els amics d’altres contrades, pròximes i llunyanes, amb qui aquests dies hem reprès el contacte després de la pandèmia. Invitacions per anar a navegar a Narbonne, Venezia, Orleans, Morbihan,... En els propers dies aniran arribant les invitacions i concretant-se les dates d’aquests esdeveniments.

A darrera hora ha estat el moment de plegar veles de l’estand, carregar i marxar amb la música de fons d’una gran Tamborrada.

Tamborrada de comiat del Pasaia Itsas Festibala. Foto: Diario Vasco


Fins aquí aquestes cròniques senzilles que han volgut mostrar a aquelles persones que no hi han pogut ser com és un Festival marítim des de dins.




Per acabar unes línies de valoració personal del Pasaia Itsas Festibala 2022:

El Festival de ben segur que serà qualificat d’èxit per l’organització. Milers i milers de persones han visitat Pasaia durant aquests quatre dies. La xifra oficial és de 135.000 persones. En ell s’han viscut moments màgics com fou la desfilada de vaixells i embarcacions d’entrada a port del dijous, quan es pogueren veure molls, carrers i turons pròxims al canal a vessar de gent encuriosida per aquell salt enrere en el temps. Les xifres econòmiques també deuen ser bones en quan a la repercussió en la vila de Pasaia. Bars, restaurants, botigues, hotels han estat durant aquests dies amb els rètols de complet. Però... En un esperit crític constructiu l’organització té algunes tasques pendents a completar:

- Pocs voluntaris: S’ha notat la problemàtica de la manca de voluntaris per a tasques concretes, no sempre les millors, com la gestió d’aparcaments o la informació a peu de carrer.

- Distribució de programes: moltes persones passaven pels estands demanant el programa del Festival que es podia trobar en algunes botigues o establiments d'hosteleria.

- Ubicació de les embarcacions menors: com ja passà en la primera edició, el fondeig de les embarcacions a la sortida del canal del port de Pasaia les feia invisible, a més de dificultar l'accés de les tripulacions que havien d’esperar en molts moments desenes de minuts la recollida per part del barquer pel seu transport. Sabem que és un tema de l’autoritat portuària, però el muntatge d’uns molls flotants en un espai més cèntric podria solucionar aquest problema.

- Horaris de navegació: la restricció de navegació a uns horaris concrets de matí i tarda, ha fet que durant un seguit d’hores el Festival semblés centrat en la mitja dotzena de grans velers situats al port principal.

- Espai tripulacions: De cara a noves edicions potser caldria considerar un espai de trobada per les tripulacions, on poder xerrar, descansar o senzillament fer una cervesa. Enguany aquest era el menjador, però amb un horari molt limitat al de dinar i sopar. Experiències com la Taverna marinera a Douarnenez en seria una bona mostra.

I com a aspecte molt positiu i important a destacar:

- La bona gestió del menjador de tripulacions feta per la ONG Zaporeak. Amb uns menús equilibrats i exquisits, un servei de voluntaris per la seva distribució amable i treballador, i un ambient inigualable.

En aquest enllaç hi torbareu uns magnífics reportatges gràfics del Pasaia Itsas Festibala 2022.

Fins d’aquí a dos anys.

Text: Escenavegant.