Navegar un dia d'hivern: batejos de mar a Calafell.

Rúfol, gris, lleganyós, amb mar podrida i ni tant sols un bri d'aire. Així es presentà el matí d'un dissabte de febrer a Calafell. Però calia no desaprofitar la invitació de sortir en mar. Fora mandres. En arribar a port un bon grup de mariners de l'Associació Patí Català Calafell/Vela Llatina Carlos Barral preparaven les barques per emprendre una vegada més la seva activitat dels Batejos de mar en barques tradicionals que fan des de fa mesos. La ubicació de les barques arran del passeig del mar és immillorable.

Les barques del l'associació amarrades a primera
línia del port de Segur de Calafell.

Des de ben lluny destaquen les antenes aixecades que saluden des de lluny a aquells curiosos capaços d'abstraure ni que sigui per un moment els ulls de la pantalleta del mòbil i de mirar que esdevé al seu entorn. Uns curiosos que s'acosten fins el moll. Que comenten la bellesa o la vellesa de les barques. Que els hi fan fotografies. I què, quan llegeixen els rètols muntats pels associats demanen si poden pujar a les barques. L'activitat és un èxit setmana darrera setmana, totes les barques van plenes de gom a gom, al màxim de la seva capacitat legal. Fins i tot avui han demanat a uns companys de Cardona arribats des de la veïna Vilanova si podrien fer-hi cap per carregar a alguns dels participants en el bateig en el seu llaüt.

La Ullastre, un llagut cabinat que participà
en el bateig de mar.

Distribuïts els passatgers i repartides les armilles salvavides, bona mesura que cal aplaudir, es distribueixen els mariners més experts per poder fer-nos a la vela si el vent té la delicadesa de fer acte de presència. Abaixem l'antena i desfem els botafions de La Peregrina del company Josep. Obrim la vela encara a port i un cop fermat l'apagaveles, aquesta és remuntada a l'espera que en un moment o altra pugui ser inflada. Fora amarres. Amb el motor al ralentí sortim de port mentre ens presentem els uns al altres. Petites explicacions sobre com fer una lligada de volta de maniobra o del vocabulari més bàsic de a bord, als nouvinguts. O millor a les nouvingudes, molt interessades en tot allò que significa el nostre moviment de recuperació i manteniment del patrimoni marítim flotant. Per la professió de les dones la conversa també deriva cap a les velles experiències del jack Far de Barcelona, quan dedicava setmanes de navegació a joves amb problemes d'integració social. Activitat malauradament perduda amb la immobilització del vaixell des del seu canvi de propietat ver el Museu Marítim de Barcelona per manca de recursos. L'etern problema.

La vela oferta al vent, però aquest no arriba.

El xup xup del motor passeja La Peregrina per tot el front marítim de Calafell fins a tocar l'àrea marítima del terme municipal de El Vendrell. El vent no fa acte de presència en cap moment. Alguna barca li ha ofert la vela per temptar-lo, però no hi ha manera. Els valents tripulants de les barques que no porten motor fa estona que s'exerciten en el magnífic esport del bogar. Desprès d'una bona estona fent voltes a menys d'una milla de la sorra, el patró decideix que és hora d'anar a dinar i com un bon pastor s'acosta a tots els bots que es mouen a força de braços per oferir-los remolc. Cosa que és agraïda però rebutjada pels seus patrons que, com a bons mariners, volen arribar a port amb l'honor d'haver-ho fet per medis propis. 

La Pal i Fusa navegant a rem per manca de vent.

Amarrem i ens acomiadem un a un. Patró, mariners i convidats. Qui sap si alguna d'aquestes persones farà cap a la Destil·leria, espai social de l'entitat, o al moll per continuar navegant. Hauran mossegat l'esquer? O potser ha mancat aquella brisa que hauria permès tancar el motor i gaudir d'aquell silenci tant anhelat per molts dels que estem enamorats de la navegació tradicional i tranquil·la.

Esperem que els amics del Patí Català de Calafell segueixin amb una activitat que té com a objectiu acostar i donar l'oportunitat a persones alienes al món del mar de tastar el verí, la droga que nosaltres  ingerirem fa poc o molt i de la qual és molt difícil de desfer-se'n.