40a Regatta D'Stintino amb presència de la FCCPMF

COMUNICAT DE L’ACCADEMIA DELLA VELA LATINA DEL MEDITERRANEO (L’ALGUER, SARDENYA) I LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (CATALUNYA)

10/4/2023 – L’Alguer / Barcelona

Enguany, a Stintino (Sardenya) se celebra del 28 d’abril a l’1 de maig la 40ena edició de la coneguda “Regata della Vela Latina – Trofeo Presidente della Repubblica”, un referent dels esdeveniments d’aquest tipus de navegació tradicional. Embarcacions d’arreu del Mediterrani assistiran a aquesta edició tan especial i entre elles n’hi haurà una amb tripulació mixta alguereso-catalana: la Santa Barbara, de l’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo, patronejada per Carlo Muresu, un dels navegants de vela llatina més coneguts i apreciats de Sardenya.

Concep Márquez i Thais Buforn, sòcies i patrones de l’Associació Patí Català i Vela Llatina de Calafell, han estat convidades a formar part de la tripulació d’aquesta històrica embarcació Carlofortina de 1953 de 8,80 metres d’eslora (sense comptar el botaló) com a acte d’agermanament entre l’Alguer i Catalunya en el marc de la Festa de la Mar de Catalunya, que enguany tindrà lloc del 8 a l’11 de juny a Calafell, i que organitza la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

La Regata de Vela Llatina d’Stintino

L'any 1983, al poble costaner de Stintino encara hi sobrevivia l'última petita flota de “gozzi” artesanals, equipats amb les típiques veles triangulars avui gairebé desaparegudes a totes les altres costes d’Itàlia. Va ser precisament per salvar aquell tresor arqueològic flotant i el patrimoni immaterial de coneixements, que uns joves aficionats van muntar en només deu dies la primera edició d'un esdeveniment destinat a gaudir d'un gran èxit internacional de participació i imatge: la Regata de la Vela Llatina. Des de fa gairebé 40 anys consecutius (excepte els anys de la pandèmia), la Regata de la Vela Llatina d’Stintino s’ha convertit en un referent de la recuperació d’aquest tipus de navegació, i aplega embarcacions, tripulacions i públic general que gaudeixen tots junts d’un programa ple d’actes.

El motor de la iniciativa és l'Associazione Vela Traditional Latina – Ecomuseu EMA (el fundador i president de la qual és Piero Ajello), amb el suport de l'Ajuntament de Stintino i la marina de Porto Torres.

Informació: http://www.ecomuseomareacqua.it/vela-latina/

L’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo és una associació jove, fundada a l’Alguer l’any 2022, amb un projecte que busca aconseguir una vela llatina més jove i dinàmica, formada per importants vincles i amistats internacionals, inclusiva i oberta a la innovació, però també capaç de preservar el seu enorme patrimoni cultural. Actualment compta amb una flota de 3 embarcacions de vela llatina, una de les quals és un vaixell-escola per a aquells joves i adults que vulguin aprendre aquest art de navegar tan antic i tan arrelat a la Mediterrània.

Informació: info@accademiavelalatinamediterranea.com

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es va fundar l’any 2005 i té com a objectius la protecció, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; la recuperació, restauració, rèplica i conservació d'embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; el foment i ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització; i l’aglutinació i suma dels esforços de totes aquelles associacions que treballen en la defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Actualment, els objectius més rellevants de la FCCPMF són l'impuls de la candidatura internacional de l'Art de la Navegació en Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, i la formació en l'art de la navegació a vela llatina.

Informació: https://fccpmf.blogspot.com/

La Festa de la Mar de Catalunya és un esdeveniment que s’organitza bianualment amb l’objectiu de difondre el patrimoni i les tradicions marineres de la Mediterrània, amb ànim de preservar-ne el llegat i amb perspectiva d’encarar-lo cap al futur.

Enguany, tindrà lloc la VI edició al Municipi de Calafell entre els dies 8 i 11 de juny de l’any 2023 i acollirà nombroses activitats adreçades a tots els públics com ara navegades, representacions teatrals, tallers infantils, exposicions temporals, degustacions gastronòmiques i fins i tot un festival musical.

Informació: https://festadelamar.cat/

La tripulació del Santa Barbara a Stintino 2023

Patró: Laurent Campus

Tripulació: Carlo Muresu “timoniere”, Laurent Campus, Cristiano Marongiu, Michele Chessa, Elena Piras, Carmelo Chessa, Angelo Azzu, Concep Márquez i Thais Buforn

Informació de contacte:

Catalunya: festadelamar2023@gmail.com

L’Alger: info@accademiavelalatinamediterranea.com

Bot salvavides: Franciso Gorostidi 1920-2020

El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell. 

El Bot Salvavides amb les veles desplegades el dia del seu “bateig”

El treball a la mar ha estat sempre difícil i perillós. I encara més si es tenen en compte les condicions en què desenvolupaven la seva feina els pescadors calafellencs del final del segle XIX i el principi del segle XX. Sense cap tipus de suport tecnològic que permetés preveure situacions de risc, els mariners havien d’encomanar-se a l’ajut diví per tal d’evitar accidents i naufragis.

Pel que fa als estralls que ocasionaven els temporals a les embarcacions que es trobaven feinejant, es tenen notícies de naufragis des del començament del segle passat. Segurament n’hi havia hagut abans, però no se’n coneixen dades. Com a mínim se sap que hi va haver dos naufragis amb mariners ofegats el 1910 i el 1915, i un altre sense víctimes el 1912, quan una barca que feia el bou va topar amb un explosiu que, pel que sembla, s’havia desprès d’un vapor francès que havia naufragat prop de Barcelona i deixat una part de la seva càrrega a la deriva. A causa d’aquestes circumstàncies, i atès el fet que, quan es produïa un temporal, les barques que es trobaven en mar quedaven desvalgudes, el Pòsit de Pescadors de Calafell va adquirir el bot salvavides l’any 1920, després de viure diferents entrebancs.

Imatge dels anys 20 de la caseta i el Bot Salvavides

El Bot Salvavides és una embarcació d’unes característiques molt singulars. Va ser construït a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d’embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia, ni té, un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l’encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original.

Tripulació els anys 50

Entre els anys 1921 i 1954 el Bot va fer quatre salvaments “oficials” de barques que es trobaven en perill a causa de la mala mar.

Sortida del Bot a la processó de la Mare de Déu del Carme els anys 50

A mitjans dels anys quaranta va heretar la patronia del seu pare el Ramon Ortoll, el Monis, un home que per pròpia iniciativa va engrescar la tripulació per tal d’intentar fer donar la volta al Bot Salvavides en mar plana.

Ramon Ortoll, el monis, impulsor de les voltes del Bot

Malgrat que la qüestió de les voltes va començar a finals dels anys 40, l’empenta definitiva d’aquestes exhibicions no es va produir fins l’any 1954 quan l’Estació de Salvament de Sitges va convidar les de Vilanova i Calafell a participar en una regata amb els seus bots de salvament. Aquesta cursa es va celebrar durant l’última setmana d’agost, coincidint amb la seva Festa Major de Sant Bartomeu.

L’embarcació de Calafell aviat va perdre la regata i la tripulació de Calafell, ferida en el seu amor propi i amb el del seu patró al capdavant, es van confabular per fer alguna cosa que restituís el seu malmès orgull. Va ser aleshores quan, per primera vegada de manera més oficial van oferir l’espectacle de fer tombar diverses vegades el bastiment.

Participació en la processó de la Mare de Déu del Carme

Avarant el Bot a la platja, de la manera tradicional amb els pals

Vídeo del Bot Salvavides donant les tradicionals voltes

Imatge submarina durant una exhibició

Article reproduït de la pàgina  https://paticatalacalafell.cat/ecomuseu/qr_bot.html publicat amb autorització dels seus autors.

Navegar un dia d'hivern: batejos de mar a Calafell.

Rúfol, gris, lleganyós, amb mar podrida i ni tant sols un bri d'aire. Així es presentà el matí d'un dissabte de febrer a Calafell. Però calia no desaprofitar la invitació de sortir en mar. Fora mandres. En arribar a port un bon grup de mariners de l'Associació Patí Català Calafell/Vela Llatina Carlos Barral preparaven les barques per emprendre una vegada més la seva activitat dels Batejos de mar en barques tradicionals que fan des de fa mesos. La ubicació de les barques arran del passeig del mar és immillorable.

Les barques del l'associació amarrades a primera
línia del port de Segur de Calafell.

Des de ben lluny destaquen les antenes aixecades que saluden des de lluny a aquells curiosos capaços d'abstraure ni que sigui per un moment els ulls de la pantalleta del mòbil i de mirar que esdevé al seu entorn. Uns curiosos que s'acosten fins el moll. Que comenten la bellesa o la vellesa de les barques. Que els hi fan fotografies. I què, quan llegeixen els rètols muntats pels associats demanen si poden pujar a les barques. L'activitat és un èxit setmana darrera setmana, totes les barques van plenes de gom a gom, al màxim de la seva capacitat legal. Fins i tot avui han demanat a uns companys de Cardona arribats des de la veïna Vilanova si podrien fer-hi cap per carregar a alguns dels participants en el bateig en el seu llaüt.

La Ullastre, un llagut cabinat que participà
en el bateig de mar.

Distribuïts els passatgers i repartides les armilles salvavides, bona mesura que cal aplaudir, es distribueixen els mariners més experts per poder fer-nos a la vela si el vent té la delicadesa de fer acte de presència. Abaixem l'antena i desfem els botafions de La Peregrina del company Josep. Obrim la vela encara a port i un cop fermat l'apagaveles, aquesta és remuntada a l'espera que en un moment o altra pugui ser inflada. Fora amarres. Amb el motor al ralentí sortim de port mentre ens presentem els uns al altres. Petites explicacions sobre com fer una lligada de volta de maniobra o del vocabulari més bàsic de a bord, als nouvinguts. O millor a les nouvingudes, molt interessades en tot allò que significa el nostre moviment de recuperació i manteniment del patrimoni marítim flotant. Per la professió de les dones la conversa també deriva cap a les velles experiències del jack Far de Barcelona, quan dedicava setmanes de navegació a joves amb problemes d'integració social. Activitat malauradament perduda amb la immobilització del vaixell des del seu canvi de propietat ver el Museu Marítim de Barcelona per manca de recursos. L'etern problema.

La vela oferta al vent, però aquest no arriba.

El xup xup del motor passeja La Peregrina per tot el front marítim de Calafell fins a tocar l'àrea marítima del terme municipal de El Vendrell. El vent no fa acte de presència en cap moment. Alguna barca li ha ofert la vela per temptar-lo, però no hi ha manera. Els valents tripulants de les barques que no porten motor fa estona que s'exerciten en el magnífic esport del bogar. Desprès d'una bona estona fent voltes a menys d'una milla de la sorra, el patró decideix que és hora d'anar a dinar i com un bon pastor s'acosta a tots els bots que es mouen a força de braços per oferir-los remolc. Cosa que és agraïda però rebutjada pels seus patrons que, com a bons mariners, volen arribar a port amb l'honor d'haver-ho fet per medis propis. 

La Pal i Fusa navegant a rem per manca de vent.

Amarrem i ens acomiadem un a un. Patró, mariners i convidats. Qui sap si alguna d'aquestes persones farà cap a la Destil·leria, espai social de l'entitat, o al moll per continuar navegant. Hauran mossegat l'esquer? O potser ha mancat aquella brisa que hauria permès tancar el motor i gaudir d'aquell silenci tant anhelat per molts dels que estem enamorats de la navegació tradicional i tranquil·la.

Esperem que els amics del Patí Català de Calafell segueixin amb una activitat que té com a objectiu acostar i donar l'oportunitat a persones alienes al món del mar de tastar el verí, la droga que nosaltres  ingerirem fa poc o molt i de la qual és molt difícil de desfer-se'n.