Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Moll. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Moll. Mostrar tots els missatges

17.1.23

L'avarada del Margaret Allison a Arenys de Mar.


El Margaret Alison va nèixer com a June Rose
(Fotografia: Creeswell Maritime Collection)


Margaret Alison és un pesquer escocès construït l’any 1937 a les drassanes Weatherhead de Cockenzie, un petit port al costat mateix d’Edimburg. Va ser un encàrrec de la família Clark, pescadors de del port de Fisherrow, a Musselburgh. El seu nom original va ser June Rose que després va canviar per Margaret Alison. La seva vida professional acumula diferents activitats pesqueres i canvis de propietat. És un pesquer del tipus anomenat ringer per pescar l’areng (herring), una de les grans pesqueres del mar del Nord. 

A Tarbert (Escòcia) a finals dels anys 70
La pesca i les arts d’un ringer, que podem traduir per anell, serien l’equivalent a les nostres tranyines que fan la pesca de cèrcol del peix blau; sardina, varat i seitó. L’areng és el peix que ha donat nom a l’arengada però a casa nostra aquesta forma de conservació del peix i preparació culinària només es fa amb sardina en salmorra, no pas amb areng.Durant quaranta anys va treballar a diversos ports de les costes de llevant d’Escòcia, al mar del Nord, i després a l’Illa de Man (al port de Perl). 

A mitjans de la dècada dels 70’s, arran d’un greu accident del seu propietari, va quedar abandonada al Barrisdale, a Loch Hourn, d'on la va recuperar Jay Cresswell. La va portar a Tarbert i li va fer una important reforma per de dedicar-la nàutica d’esbarjo i activitats de submarinisme per recuperació de derelictes. La Margaret ja no va tornar a pescar.

Margaret Alison a Mallorca
A inicis dels 80 va passar a propietat anglesa i se li va fer una completa reforma dels interior i l’actual pont amb el qual va arribar a Porto Colom. Miquelàngel Cerdà va donar-li una nova vida durant uns anys dediada a l’activitat de xàrters i viatges turístics des de Mallorca que la van portar a tocar les costes de Còrsega, Sardenya i Tunísia. Amb el canvi de mil·leni va tornar a canviar de propietat per venir a Blanes i fer activitat turística per la Costa Brava i el Maresme.

L’agost de 2014 la Margaret Alison va arribar al port d'Arenys, remolcada pel sardinal Sant Pau des de Premià, amb la voluntat de fer-li una restauració per tornar a navegar. La feina va començar us mesos més tard, a l’antiga platja del Portinyol, a les instal·lacions de les drassanes Aresa, però el seu estat no va permetre poder-la tornar a l’aigua. S’hi van començar a fer treballs de manteniment amb voluntaris, jubilats i joves de pràctiques de l’Institut Els Tres Turons.

El 2018 es va prendre la decisió de contractar al mestre d’aixa canari, Agustín Jordán, que el mes de juny va començar els treballs que s’han allargat durant 5 anys fins arribar a renovar completament tot el bastiment. Ha estat el projecte motor del Moll que, aquests darrers cinc anys, ha sumat moltes persones que hi han col·laborat, de moltes edats, de moltes orígens, amb moltes motivacions, amb ganes de descobrir i aprendre.

2021 Escar de El Moll d'Arenys de Mar
Moltes setmanes de desmuntar i reconstruir. Mica en mica, sense perdre cap de les línies dels mestres que la van construir i respectant i trobant els materials que garanteixen la seva originalitat, Roure a l’estructura, totes les quadernes. I l’alerç guipuscoà que ha substituït el larch britànic. De la vella June Rose, hi queda la peça de la paramola, que contacta totes les costelles de roure. De la Margaret que va arribar a Arenys hi destaca el pont d’iroco, el cinquè que el recompte fotogràfic permet calcular que ha tingut.

L’avarada és una fase important per no retardar el contacte del buc amb l’aigua posant a prova la feina del calafat. La fusta, tallada la tardor de 2019, ara s’impregnarà d’humitat i tot el vaixell trobarà el seu equilibri. Tot seguit tocarà posar-li el motor i la feina de muntar els espais interiors que faran els voluntaris del Moll i els alumnes del cicle professional de Manteniment d’estructures i embarcacions de fusta de l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar.

L'avarada

El dissabte 21 de gener 2023 , està programat avarar el pesquer Margaret Alison que ha estat restaurant els darrers anys des del Moll d’Arenys. Durant el cap de setmana s'han preparat diverses activitats per acompanyar aquesta celebració i també facilitar la visita  de tothom que heu seguit tot el procés de restauració i pugueu veure el vaixell a l’aigua.

La maniobra de trasllat fins a Varador 2000 es farà durant el divendres per poder fer la maniobra d’avarada el matí de dissabte, entre 11 i 12 hores. Per poder accedir a la zona restringida d’avarada caldrà identificar-se (a partir de 2/4 d’11h al Moll). No podem assegurar a quina hora acabarà la maniobra d’entrada a l’aigua i trasllat fins a l’espai on seguirem treballant en els interiors.

El matí de diumenge, dia 22 de gener, s'han organitzat unes portes obertes al vaixell a la mateixa instal·lació del Moll. S’hi podrà accedir des de les 10 del matí a la 1 de la tarda. Durant tot el matí hi diverses activitats musicals i lúdiques a l’espai del Moll per acompanyar la gent que faci la visita. 

L’avarada del vaixell ha aixecat  interès entre la nàutica tradicional i  durant el cap de setmana el vaixell Sant Ramon de Bricbarca i algunes altres petites embarcacions tradicionals de vela llatina de la FCCPMF  vindran a Arenys i es preveu que surtin, el matí de diumenge, a fer una navegada davant del nostre litoral.

El Moll us comunica totes aquestes activitats i també us  convida a participar-hi, en la mesura, que us sigui possible i aprofitant per agrair tota la col·laboració en aquest llarg procés que va començar l’estiu de 2014 amb l’arribada del Margaret Alison al Port d’Arenys.

Muntatge fotogràfic, en format vídeo, dels treballs realitzats entre 2020-2023



Actualització 23/01/2023: La Margaret Allison esdevindrà la Rosa de Foc.

El retorn de #margaret1937 s’ha fet, aquest cap de setmana, amb l’anunci que el seu nou nom serà Rosa de Foc, quan acabin els  treballs interior i de motorització. La flor del panot de Barcelona que llueix a la proa ha creat moltes preguntes els darrers dies. L’anunci s'ha acompanyat amb la música dels acordions i panderetes que cantaven «Rosa de foc, navega!». 

Sense renunciar, ni oblidar la Margaret Alison que ha estat motor del projecte de restauració, el nou nom va a trobar el nom original de June Rose, que la família Clark li va posar el 1937. La flor d’Escòcia es troba ara amb la rosa mediterrània i el nom que va ser batejada la Barcelona revolucionària d’inicis de segle XX.

Les línies i l’esperit de la June Rose perviuen a la Rosa de Foc. Com el vaixell de Teseo (paradoxa) que els atenesos van conservar i mantenir durant segles. No només és el mateix vaixell sinó que hi ha sumat les experiències i vivències de més de 80 anys.


La Rosa de Foc en el moment de l'avarada al Port d'Arenys







Text: Oriol Ferran. Imatges:
 http://elmoll.arenys.cat/estol/margaret-alison

6.5.20

La Lola, la última barca de foc: el film.

La Lola és l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Aquest llagut de fusta amb aparell llatí i rems fou construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. Conserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A finals del 2009 els seus anteriors propietaris, Vicente García-Delgado Sancho, Dominique Duniau i Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El museu s’encarrega de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. El gener del 2010 la Lola es va incorporar al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.




Estud34 i Vicente Garcia Delgado han produït el film amb la coproducció del Museu Marítim de Barcelona i de la Federació per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han produït aquest curtmetratge que ajuda a entendre l'ús dels llaüts de foc i la pesca amb art de platja. Les associacions dels Amics del MMB, Bricbarca, El Moll, A Tot Drap i el Mamelló hi han intervingut directament en les gravacions tant amb figuració com amb les pròpies embarcacions.

3.6.19

5a Festa de la Mar: Imatges, vídeos i notícies.

 5a Festa de la Mar. FCCPMF
Cliqueu sobre la imatge per obrir l'enllaç.
Recull de les imatges que els participants han enviat a les xarxes.


Vídeo resum de Ràdio Arenys.

Entrevista a Vicente Garcia Delgado /El Punt Avui 1/06/2019

“On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda”

 Arenys de Mar acull aquest cap de setmana la cinquena Festa de la Mar per promoure la recuperació d’embarcacions tradicionals com les de vela llatina o de navegació clàssica


VICENTE GARCÍA DELGADO 
MEMBRE FUNDADOR DE LA FEDERACIÓ CATALANA PER A LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL

Una cin­quena Festa de la Mar. Com va començar?
La pri­mera tro­bada de vela lla­tina es va fer el 1986 a Sant Feliu de Guíxols, i amb els anys es van anar cre­ant asso­ci­a­ci­ons. Des de Bar­ce­lona vam pen­sar a reu­nir-nos tots i no tre­pit­jar-nos. La flota no era gaire gran i volíem que els par­ti­cu­lars s’ani­mes­sin a recu­pe­rar les seves embar­ca­ci­ons a cada tro­bada. La pri­mera Festa de la Mar es va fer el 2006 a Cadaqués.
Per què són un tre­sor, aques­tes embar­ca­ci­ons?
Són un vehi­cle de cul­tura. Té l’interès de saber com eren aques­tes embar­ca­ci­ons tra­di­ci­o­nals i com nave­guen. També es pre­serva un llen­guatge asso­ciat que fem ser­vir al nave­gar, com ara el davant, la trossa o una guin­da­ressa, que si no, s’obli­da­rien. He dedi­cat més de 3.000 hores a res­tau­rar una barca de vela lla­tina, la Lola, tal com era el 1906. Ara és del Museu Marítim de Bar­ce­lona, i amb volun­ta­ris les fem nave­gar.
La ‘Lola’ era una barca de foc, per a la pesca de l’encesa. En què con­sis­teix?
Ence­nien foc en un fes­ter, com una gra­e­lla aga­fada a l’orla de la barca. Sor­tien a fora la cala per atraure els pei­xos, perquè amb els cor­rents no podien posar sar­di­nals, i quan feien entrar la mola de peix a dins la cala, amb una altra barca els rode­ja­ven i recu­pe­ra­ven l’art esti­rant des de la platja.
La vela lla­tina només era per sor­tir a pes­car?
Últi­ma­ment, però es coneix des de l’època romana. És el gran des­co­bri­ment, perquè per­met mani­o­brar i anar amb el vent en con­tra fins a uns 45 graus. És la gran diferència de la vela qua­dra que amb una mateixa cara obliga a tenir sem­pre el vent a favor. Hi ha una dita de la vela lla­tina que diu “si no em conei­xes no em toquis”, perquè si fas deter­mi­na­des mani­o­bres és fàcil bol­car.
Cada vegada es veuen més veles lla­ti­nes?
Quan vaig començar, als anys noranta, això era un desert. Ara ja som quinze o setze asso­ci­a­ci­ons de vela lla­tina i nave­gació tra­di­ci­o­nal. El nord-cata­lans va ini­ciar el 1977 el res­sor­gir de la vela lla­tina des de Cot­lliure, quan encara es cre­ma­ven les bar­ques velles a les plat­ges. Un movi­ment que s’ha anat este­nent per França, Itàlia i dife­rents punts de la costa medi­terrània d’Espa­nya.
El patri­moni flu­vial és igual d’impor­tant?
Sobre­tot a l’Ebre, on hi havia molta riquesa, perquè era per on es trans­por­tava tot quan no hi havia tren ni car­re­te­res. Feien ser­vir la vela lla­tina i la qua­dra, però també hi havia rais, pon­to­nes i mule­tes. Avui que­den un parell de llaüts fent de pas de barca i es man­te­nen les rega­tes de mule­tes a Móra d’Ebre i els bar­quets a Sant Car­les de la Ràpita.
L’èxit és que les embar­ca­ci­ons no dei­xin de nave­gar?
S’han de recu­pe­rar les embar­ca­ci­ons i enri­quir el patri­moni sabent com es feien ser­vir i poder-hi nave­gar. El Museu Marítim s’ha ado­nat que tenir embar­ca­ci­ons a l’aigua trans­met més que dins un apa­ra­dor. Per això té un pai­le­bot que surt a nave­gar totes les set­ma­nes.
El ‘Santa Eulàlia’ és un clàssic i con­vi­dat estel·lar a la tro­bada.
Sem­pre l’espe­rem perquè és el nos­tre mis­sat­ger pel Medi­ter­rani. L’acom­pa­nyen el quetx Ciu­tat de Bada­lona i el qui­llat Sant Ramon, els bas­ti­ments més grans de la fede­ració. Tin­drem més de trenta bar­ques que nave­ga­ran per les aigües d’Arenys i Sant Pol i les prop de dues-cen­tes per­so­nes que es mouen al seu vol­tant, tant per nave­gar com per a les tas­ques de man­te­ni­ment i con­ser­vació d’aquest extens patri­moni nàutic.
Tam­poc us obli­deu del patí, que va ser una revo­lució a l’època.
Sí, efec­ti­va­ment, és un ele­ment impor­tant de la nos­tra iden­ti­tat nàutica. Una cre­ació genuïna de les plat­ges bar­ce­lo­ni­nes ara fa un segle. És una embar­cació que no porta timó i va dei­xar els rems i mani­o­bra només amb la vela i amb una mica de brisa. Volem del patí de vela que s’incor­pori a la fede­ració com una enti­tat més. Per això hem fet diver­ses acti­vi­tats amb Arenys, Canet Sant Pol on hi ha una bona acti­vi­tat pati­naire.
Les bar­ques de platja vara­des a la sorra ja són tes­ti­mo­ni­als.
La nor­ma­tiva ho pro­hi­beix, com a màxim ho per­met als clubs nàutics, i ara ja s’està res­trin­gint als 300 metres d’ocu­pació màxima. Sant Pol con­serva la seva platja de les bar­ques, i és excep­ci­o­nal. On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda a la car­re­tera. És un crim.
Res­tau­rar tam­poc surt barat?
Refer una barca com tre­ba­lla­ven abans et pot cos­tar el doble. Tro­bar les fus­tes prou amples i d’una sola peça és com­pli­cat i s’ha de saber l’ofici. Tenim pocs mes­tres d’aixa i s’han d’impul­sar pro­jec­tes com els que es fan a Arenys per no dei­xar per­dre aquest tre­ball arte­sa­nal.


Si teniu més imatges feu-les arribar a fccmf@gmail.com. Gràcies.



21.5.19

5a Festa de la Mar



Dissabte, 25 de maig.
12 h. Travessa de patí de vela: Platja d’Arenys - Canet - Sant Pol (BNAM/MIV/CNSPM/ADIPAV)
Arribada de la travessa de vaixells clàssics de Barcelona al Port d’Arenys (AEBEC/CNAM) 
18 h. Presentació exposició “El patí de vela” produïda pel MMB (Ateneu Arenyenc)
19 h. Taula rodona sobre patrimoni marítim
Intervenen:
- Capità Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i president de Bricbarca
- Eliseu Carbonell, antropòleg i professor de la Universitat de Girona
- Leonardo García, President de l’AEBEC
- Beñat Ibaieta, president d’Euskal Bateleroak
- Vicente Garcia-Delgado, assessor de la FCCPMiF
Moderador:
Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMIF)
Prèviament es presentarà i projectarà el vídeo "Cap a on ens porta el vent" (17') de Bricbarca. 
(Centre Cultural Calisay. Riera del Pare Fita, 31, Arenys de Mar).


Dijous, 30 de maig.
19.30 h.  “Poetes i el mar”. Conferència i lectura de poemes. A càrrec de Marta Colell.
Hi col·labora ÒMNIUM Alt Maresme. (Cafè El Centre. Sant Pol de Mar).


Divendres, 31 de maig.
Arribada al Port d’Arenys dels bastiments i tripulacions participants a la V Festa de la Mar. 
Des de 19 h, a mitjanit. Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys)
20.15 h. Presentació d'Espais florits mariners. (Plaça Lloveras. Arenys de Mar)
22 h.  ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’, amb la participació del Cor l'Aixa, director Pau Jorquera (Platja i Port d’Arenys)

Dissabte, 1 de juny.
10 h. Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h. Sortida d’embarcacions del Port d’Arenys i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h. Treta i fondeig de les barques a Sant Pol i botadura d’un bot de rems construït per estudiants del projecte Barca. A càrrec de Bosco Plana.  (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h. fins a les 22 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques
17.30h fins a les 20.30 h. Fira del mar. Espai d’oficis i llegendes del mar. (Pl. Torrent Arrosser. Sant Pol de Mar)
17.30h Inauguració exposició “La nostra mar”. Dibuixos i aquarel·les de Joshemari Larrañaga.  
(La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)
18 h. Visita guiada “Sant Pol pescador”. (Plaça de la Vila. Sant Pol de Mar).
19:30 h Taula rodona "Història, present i futur del patí de vela" amb Joan Comajuncosa, president d'honor de l'ADIPAV; Anna Pujol, presidenta de l’ADIPAV, Raul Juncosa, soci fundador del CNSPM i Xavier Carrasco, patinaire (CNSPM i ATD). Moderador: Francesc Pujol, president del CNSPM(CNSPM. Sant Pol de Mar) 
21 h. SOPAR I FESTA DE LA MAR. (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 2  de juny.
10 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques .
12 h. Desfilada de les barques de la Festa de la Mar. Port d’Arenys 

Dissabte, 8 de juny.
19.30 h. Espai de tertúlia “Lèxic pescador de Sant Pol”. Diàleg amb Lluís Cabruja, filòleg, Pere Tarridas, pescador jubilat i altres a confirmar.  (La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 16  de juny.
9 h.  Competició de rem de la Lliga catalana de llagut. (Platja d’Arenys)

PROGRAMACIÓ NÀUTICA
Programació rellevant per les tripulacions

25 DE MAIG.  Dissabte
12 h Travessa amb patí: Platja d’Arenys–Canet-St.Pol de Mar (Mar i Vent/CNSPM/ADIPAV/BNAM) 
Arribada al Port d’Arenys travessa de vaixells clàssics (AEBEC/CNAM)
19 h Taula rodona sobre patrimoni marítim (Centre Cultural Calisay. Arenys de Mar)
31 DE MAIG. Divendres
Arribada d’embarcacions. Acreditació i recepció tripulacions
19 h Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
22 h ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’. (Platja i Port d’Arenys. Arenys de Mar)
1  DE JUNY. Dissabte
9 h Esmorzar de tripulacions (Plaça de Lloveras. Arenys de Mar) 
10 h Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h Desfilada d’embarcacions i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h Treta i fondeig de les barques a la platja (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h Activitats lúdiques i nàutiques al moll del Port d’Arenys i a Sant Pol de Mar.
19:30 h Taula rodona “Història, present i futur del patí de vela". (CNSPM Sant Pol de Mar) 
21 h SOPAR I FESTA DE LA MAR (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)
2  DE JUNY. Diumenge
10 h Esmorzar de tripulacions (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
11:30 h Desfilada d’embarcacions 
12 h Navegada col·lectiva de totes les embarcacions i patins (Davant d’Arenys)
12 h Batejos de mar i activitats al moll  (Port d’Arenys) 
15 h DINAR DE COMIAT I ACTE DE CLENDA (Port d’Arenys)


NAVEGACIÓ TRADICIONAL I CLÀSSICA
Des de la década dels anys vint del segle passat el patí de vela ha tingut un paper destacat de la nàutica recreativa a la costa de Barcelona i el Maresme. Actualment hi ha un bon estol i afició a Canet de Mar i Sant Pol. Conjuntament amb l’Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV) es preparen activitats nàutiques i divulgatives en el marc de la Festa de la mar.  El Museu Marítim de Barcelona i l’Asociación Española de Barcos de Época y Clásicos (AEBEC) han confirmat la seva col·laboració i voluntat de ser presents a la Festa de la Mar amb els seus vaixells. La presència del pailebot Santa Eulàlia és per si mateix un esdeveniment i, sobretot poder-lo veure navegar a vela. Amb l’AEBEC es prepara una travessa des de Barcelona d’alguns dels seus vaixells associats que seran rebuts i acollits pel CNAM.



Inscripcions.https://www.festadelamar.cat/inscripcioacute.htmlMés informació a https://www.festadelamar.cat/


4.11.16

La primera festa de El Moll d'Arenys de Mar.

La Festa del Moll tindrà continuïtat l'any vinent i vol esdevenir en una cita tradicional de comiat de l'estiu a Arenys de Mar. Enguany la Festa del Moll s'ha convocat coincidint amb la cloenda de les jornades gastronòmiques Calamarenys que s'han celebrat durant tot el mes d'octubre. Tot el passat cap de setmana les activitats nàutiques i marineres al port han estat protagonistes destacades i element complementari de l'oferta turística lligada a la cuina del calamar. 
Des de l'organització ja s'ha fet un balanç molt positiu de la festa i s'ha calculat que més d'un miler de persones van seguir i participar als dos dies d'activitats al moll. La celebració tenia com objectiu prioritari presentar el conjunt d'activitats que es fan des d'aquest projecte que s'impulsa des del Port d'Arenys. S'ha aconseguit amb escreix presentar el projecte i promoure la navegació tradicional i sensibilitzar respecte la conservació del patrimoni marítim.
La tarda de dissabte les activitats van concentrar-se a terra. L'espai d'activitats marineres va acollir un mostra d'eines de calafat, de confecció tradicional de nanses i modelisme amb maquetes de diferents tipus. També es van fer activitats orientades als infants amb taller de nusos, de senyalització amb banderes, un concurs de dibuix i una gimcana de grumets.
Mentre arribaven barques i vaixells des d'altres platges i ports de la costa del Maresme i la Marinada feia sortides a mar cada mitja hora. Ja al capvespre va arribar el Bon-Temps, que aquest estiu ha tornat a la Mediterrània després d'una llarga estada al Cantàbric. En paral·lel un taller de música marinera va aconseguir engrescar a cantar a tothom, independentment de l'edat. El dissabte també va haver-hi espai de fogons i cuina, marinera amb fideuà i mandonguilles amb calamar. Un cremat preparat per en Quico Lluch va tancar el programa ja fosc.
El matí de diumenge, travessant la boira de primera hora, va entrar a port el Sant Ramon de Bricbarca.  L'esperaven amarrats l'estol del Moll i les barques i tripulants del Mamelló (Pineda), A tot drap (Sant Pol) i també dels amics del Quetx Ciutat de Badalona. De més enllà de la Tordera, la Pepeta de Palamós. 
Cap refugiat a la deriva
La Festa del Moll també va retre homenatge als milers de persones que intenten creuar la Mediterrània a la recerca d'un futur millor i i les organitzacions que treballen en les tasques de salvament. A les escales de la Porta de la Pau es va col·locar una  ceràmica realitzada per Joaquim Casals, inspirada en les tràgiques escenes viscudes l'estiu de 2015 a l'illa de Lesbos. Dúnia Vilanova, va interpretar el "Cant dels ocells" en homenatge i record a tots els qui han perdut la vida en aquesta travessa desesperada fugint de guerres, persecució i pobresa. L'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, va insistir en remarcar el missatge: "Arenys diu mai més cap refugiat a la deriva". 
A migdia totes les tripulacions van embarcar i van sortir a navegar. Des del moll, amb un sol radiant, es podia anar seguint l'entrada i sortida de les barques, remar amb el llagut del Club de Rem o tastar el vermut especial preparat i servir pel bar de l'Ateneu. O.F.

  X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL     La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...