El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcació nostrada i patrimonial: Club Patí Català de Calafell, Club patí vela Barcelona, A tot drap de Sant Pol.

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala 2022, 2n dia

 El divendres ha estat el primer dia de funcionament complet del Festival. Les activitats de la Delegació Catalana s'han iniciat a les 9 del matí al propi menjador de l'Hotel MonteUlia on s'allotja majoritàriament bona part d'expedicionaris, amb una reunió on s'han explicat algunes de les característiques de la navegació dins la ria durant el Festival, i on també s'han establert els torns de guàrdia a l'estand de la Federació. 

 Interior de l'estand. Foto: Escenavegant

A les 11 hores s'obrien les activitats al públic que ha estat important. Les persones que visiten l'estand se sorprenen que se'ls faciliti un fulletó en eúscar, gallec i castellà, per poder entendre l'exposició sobre el lèxic com a patrimoni immaterial. Els cartells que ha produït el Consorci de Normalització lingüistica de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya estan tenint un important éxit de distribució. La bona qualitat del material és molt valorada per les persones que s'interessen per ells, així com la claretat de les imatges i el seu contingut general. Avui a més s'ha pogut activar la pantalla que permet el visionat dels tres vídeos produits per la FCCPMF per aquesta ocasió de forma ininterrompuda. Completa l'estand els plànols de la réplica de la barca Francisca que s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona. Un dels fulletons més importants que s'estan distribuint a l'estand són els de l'anunci de la 6a Festa de la Mar 2023 a Calafell. 

Paral·lelament al treball a l'estand bona part de la flota s'ha fet a la mar en jornada doble: matí i tarda, sent la vespertina la navegada conjunta proposada per la Federació per fer notar la presència de les embarcacions catalanes a Pasaia. Durant el matí també s'han pogut veure navegar els dos patins de vela vinguts des del nostre litoral. Malgrat l'incident que ha tingut un dells en trabucar per un fort cop de vent en el canal d'entrada. No havent pres més mal que un bany no volgut a les fredes aigües càntabres. Ambdòs patins catalans són exposats, quan no són en mar, a la rampa de l'escar de la factoria d'Albaola. 

Patí de vela al canal del port de Pasaia. Foto Lluïsa Obrador

A l'hora de dinar, i com marca la tradició l'espai ha esdevingut festa amb les postres, aquest cop gràcies als gaiters i músics gallecs que han estat capaços d'animar els centenars de persones que omplien el menjador de tripulacions. Dinar o sopar al menjador és un acte de solidaritat amb els refugiats de l'illa de Lesbos i dels que ja són a la capital de Grècia. La ONG Zaporeak prepara els àpats. Fins avui es pot dir que de gran qualitat i variació. L'import dels tiquets va íntegrament per la entitat sense ànim de lucre. Havent dinat la delegació s'ha dividit entre aquells que visiten el festival, els i les que atenien a l'estand i les tripulacions que s'han embarcat majoritàriament per fer la navegació conjunta vespertina. El fet que Pasaia sigui un port comercial amb un trànsit intens significa que els horaris de navegació a la vela lliures pel seu espai estiguin limitats en horari. A més el fet que les embarcacions petites es troben fondejades en el canal exigeix poder fer ús dels voluntaris-barquers que menen les tripulacions fins a elles. L'espectacle de veles obertes al vent navegant i treballant de valent per bolinejar i contra el vent sortejar el canal fins a la bocana del port, ha provocat moments molt interessants de navegació que de ben segur més d'un navegant recordarà per força temps. 

A terra han seguit les visites i els nous contactes amb entitat d'arreu d'Europa que s'interessen pel nostre treball a terres catalanes. Per acabar la jornada una convocatòria per a conèixer el ric patrimoni material i exquisit gastronòmic de Guipuzcoa. Bona part de la delegació ha fet cap a una sidreria per sopar plegats com a final d'una jornada intensa.

Text: Escenavegant

El patí a vela o el patí català.

Dins la FCCPMF hi ha tres entitats que integren dins les seves flotes patins de vela: A tot drap de Sant Pol de Mar, Club patí vela Barcelona i Patí català de Calafell. Com a prèvia a la xerrada del 25 de febrer 2022 incorporem a aquest blog la informació sobre aquesta mena d'embarcació d'un article molt complet de la Viquipèdia en català i un magnífic vídeo del programa Què, qui, com de Tv3. 

Regata de patí a vela a la platja de Sant Salvador 2017

El Patí de vela (o patí català) és una embarcació de vela tipus catamarà que es caracteritza per no tenir orsa, timó, botavara, ni sabres a la vela.

Història

Neix entre els anys 1920 i 1925 a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un giny de platja compost originàriament per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A la fi de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos bucs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va escampar ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme.

L'any 1940 es tingué una regata que fou anomenada Campionat de Catalunya, tot i que la Federació Regional de Vela la va desautoritzar amb una nota de premsa, i el nom de la prova es va canviar pel de Gran Premi de Barcelona.

L'any 1942 els germans Luís i Emili Mongé, que es dedicaven a la importació de fusta, socis del Club Natació Badalona, dissenyen les formes dels bucs actuals del patí de vela, els dos iguals però amb diferències notables entre proa i popa per a evitar la deriva. Aquest disseny fou triat a partir d'una regata que es fa a Vilanova i la Geltrú, en què el disseny dels badalonins es va mostrar tan superior que es va adoptar com a base per a definir un model unificat de patí. Els plànols constructius els va fer Artur Roca, afinant i estilitzant les línies originals prou efectives.

Carles Pena aconsegueix que la Real Federación Española de Vela reconegui Patí de vela com una embarcació en sèrie. També va ser impulsor del primer Campionat d'Espanya de Patí de Vela, celebrat al Club Natació Barcelona el 1944 i que continua a tenir lloc actualment organitzat per diferents clubs de l'estat. El mateix any el Comitè Olímpic va aprovar els estatuts de la federació Espanyola de Vela. El 1951 va fundar l'Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV), essent-ne president durant 17 anys.

L'any 1968, Antoni Soler, fabricant badaloní de patins, crea el Patí de vela júnior per als nens i adolescents.

Actualment hi ha flotes de patins a Catalunya, Andalusia, València, Illes Balears, Múrcia, Bèlgica, Holanda, Alemanya i França.

Que Qui Com (Pere Renom): patí català

Dimensions

• • Eslora: 5,60 metres
  • Mànega: 1,60 metres
  • Llargada de l'arbre: 6,80 metres
  • Superfície de la vela: 12,60 metres quadrats
  • Pes mínim: 89 kg
• Patí de vela junior
  • Eslora: 3,98 metres
  • Mànega: 1,40 metres

Tècniques de navegació

• Govern pel desplaçament del pes
  • El pes del patró cap a la proa: el patí orsa (es dirigeix cap a la direcció vent, al costat oposat de la vela)
  • El pes del patró cap a la popa: el patí arriba (cau més a favor del vent, cap al costat de la vela)
• Govern amb peus i mans dins l'aigua
  • Els peus o la mà a l'aigua (el més a popa possible) a sotavent (al costat de la vela): fa arribar
  • Els peus o la mà a l'aigua (el més a popa possible) a sobrevent (al costat oposat de la vela): fa orsar
• Govern per orientació de la vela
  • Vela més tancada: el patí arriba
  • Vela més oberta: el patí orsa
• Govern per orientació de l'arbre
  • L'arbre cap a proa: el patí arriba
  • L'arbre cap a popa: el patí orsa

Ajustament del pal

Logotip que llueixen les veles dels patins.

El pal està suportat per dos estais, dos obencs i dues burdes. La llargària dels estais i de les burdes és regulable mentre es navega. De cenyida el pal acostuma a anar inclinat cap a popa. D'empopada es regula perquè quedi vertical (en candela). Amb vents fluixos pot anar una mica inclinat cap a proa.

Ajustament de la vela

Tot i que fa uns anys hi havia altres sistemes de regulació, en els patins actuals la vela és hissada fins a dalt de tot. Una mordassa (o un sistema similar) mossega la drissa i manté el puny de pena immòbil.

La tensió del gràtil (la part de la vela que va envergada al pal) es pot regular navegant. Caçant o amollant la ralinga mitjançant una politja i una cordeta el cap de la qual va redirigit cap a popa i es subjecta amb una mordassa.

• Hi ha un altre sistema similar a l'anterior per a tensar o amollar el que s'anomena "cua d'ànec".^[

Flector

El flector és un senzill sistema de cables i politges que permet aplanar la vela (actuant sobre la curvatura del pal) tot i navegant. Dos cables d'acer inoxidable de petita mena van fixats als estais (un a cada estai) mitjançant una petita politja per cable. Des dels estais van a parar a dues politges a l'altura de la creueta del pal. Per sota d'aquestes politges els caps dels cables s'uneixen i es reenvien cap a coberta. Allí hi ha un sistema de politges múltiples que reenvia el cap d'una corda cap a popa, a la planxa de sistemes de regulació. La corda del flector passa per una mordassa de subjecció i pot tensar-se o amollar-se a voluntat del navegant.

Sotsobrar i adreçar el veler

Un incident possible, i relativament freqüent en els navegants més agosarats, és bolcar de costat o completament (amb el pal dins l'aigua, quilles al sol: "fent la xocolatera" com diuen els practicants). En principi no hi ha cap problema: els flotadors són estancs i no embarquen gens d'aigua. L'únic que ha de fer el patró és subjectar bé el cap de l'escota (que hauria de tenir sempre el nus anomenat vuit).

• Si el pal és per sota de l'aigua, la primera operació és posar el patí de costat. Amb el pal relativament horitzontal.
  • Una manera habitual és la de seure en la quilla del flotador oposat a la vela i fer palanca amb el cos (amb les puntes dels peus enganxats a una cinta).
• Quan el pal estigui horitzontal, el patró es desplaça cap a proa (amb cura de no tornar a fer la xocolatera) i passant l'escota prop del cadenot de l'obenc que queda fora de l'aigua, fer contrapès fins a tornar a adreçar el patí.

Quan els pals eren de fusta la maniobra d'adreçar un patí bolcat era més fàcil. Els pals d'alumini tenen menys flotabilitat i són més propensos a fer la xocolatera. La tècnica requerida és la mateixa però cal dominar-la i gaudir d'una certa agilitat.

Cronologia

En la història del Patí de vela hi ha dues etapes importants:

• un període previ, amb el descobriment i construcció dels patins de rems o de pales
• l'evolució des dels primers patins amb vela fins a l'actualitat

Antecedents

• 1871. Regates de patins de rems al port de Barcelona.
  • L'almanaque diario de Barcelona de 1870 esmentava una regata de "patines marítimos".
  • José María Martínez-Hidalgo y Terán, en l'obra Los Deportes náuticos en Catalunya 1821-1936: más de un siglo de remo, vela y motor , va ampliar detalls d'aquella regata: "Hi participaren cinc patins, construïts per Carles Geli a la Barceloneta. El guanyador del primer premi (75 pessetes) fou Bonaventura Cassola. El segon classificat, premiat amb 50 pessetes fou Carles Solé".
• 1917. Patins de rem esmentats a Itàlia.
• 1924. Al volum 22 de l'Enciclopèdia Espasa, il·lustrant la veu “Esquife”, hi figurava una fotografia d'un patí propulsat amb doble pala. Disposava de dos bucs simètrics, completament estancs, units per tres planxes: una de central més ampla i dues més estretes separades de la primera. Les proes i les popes eren idèntiques.

Aquí podeu  veure la Xerrada de la Federació: 

Extret de Viquipèdia respectant els drets de  Compartir Igual

El Club Patí Vela Barcelona, nova entitat de la FCCPMF

 

Des de principis d'any que la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ha augmentat la família d'amants de la navegació i els bastiments patrimonials. 

El patí a vela va néixer fa més de cent anys a la platja de la Barceloneta, fruit de l’enginy popular.

Fotografia de 1920 aproximadament d'un patí de rem.

El patí neix als anys 20 del segle passat a les platges de Badalona. Es va crear com una embarcació de platja compost per dos flotadors simètrics de proa i popa, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A finals de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos cascs, un arbre i una vela, neix l’actual patí de vela. Tipus d'embarcació que forma part inequívocament del nostre patrimoni marítim català.

El patí es va estendre ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme i desprès per la resta de la costa mediterrània de Catalunya, Andalusia, València, Illes Balears, Múrcia i un petit salt a Bèlgica, Holanda, Alemanya i França.

Patí català davant la Vila Olímpica de Barcelona.

El Club Patí Vela Barcelona neix amb la vocació de conservar i promoure el caràcter popular d’aquesta embarcació genuïna de Barcelona.

Això ho fan possible amb la fixació de tarifes ajustades i amb l’oferta de flota pròpia per facilitar l’accés popular. Com a entitat sense ànim de lucre s'integren en el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona per a posar les seves instal·lacions i activitats al servei de projectes socials.

Amb una vinculació especial amb els barris de la Barceloneta i Sant Martí, organitzen activitats d’integració social partint dels valors de conservació del patrimoni marítim i el respecte i cura del cos mitjançant l’esport.

La creació de la secció Barcelona SUP Club, suposa una gran eina en la tasca social per la simplicitat d’aprenentatge, el reduït cost i el poc risc que comporta la pràctica del paddle surf.

Entre les seves activitats cal destacar l'organització de regates de Patí Català. Regates que es poden seguir online des de la seva pàgina web.

Regata davant Montjuic a Barcelona.

Organitzen també Casals d'Estiu que anomenen Campus d'estiu per mainada de 8 a 15 anys amb diferents tipus de navegació: surf, surfskate, KingSUP, PaddleSurf, Caiac, Patí Català.

Pels adults també fan cursos d'iniciació al Patí Català en sessions de 3 hores.

Podeu trobar-los a:

Club Patí Vela Barcelona Moll de Marina s/n
08005 Barcelona
Telf: 670.089.879
E: info@pativelabarcelona.com

El patí català és de l'any 1871.

La història del patí català neix a tot just fa un segle segons diu la Viquipèdia:

"Neix entre els anys 1920 i 1925a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un giny de platja compost originàriament per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A la fi de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos bucs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va escampar ràpidament per tot el litoral del Barcelonèsi el Maresme".

Però, i si això no és cert?

Fa uns dies aparegué aquest gravat en el grup de Facebook: La Barcelona antiga. La imatge següent és una captura de pantalla feta amb un telèfon mòbil. En ella es poden veure una mena de regata davant les muralles de mar de Barcelona, just al davant de les Drassanes on actualment hi ha el Museu Marítim de Barcelona. A la regata s'observen un seguit de persones remant sobre unes embarcacions que són molt semblants als primers patins de rem, antecessors dels actuals patins de vela.

Això no seria notícia si no fos per la data, doncs l'article indica que el gravat és de 1871. Això significa endarrerir mig segle l'aparició d'aquesta mena d'embarcació genuïnament catalana.

El gravat aparegué a la revista francesa "L'Illustration", en el seu número 12 l'any 1872. Per tant és pot donar per certa la data de l'any 1871 com a primer document sobre la història del patí català.

En una aproximació amb més detall es poden observar la mena d'embarcacions i el rem usat.

Hi ha dos detalls que confirmen la vinculació de les embarcacions amb el patí català:

-  Una és el banc situat a la zona de popa, com el que es pot veure en una fotografia posterior del Club patí vela Barcelona. 

I la segona és la bandera que porten a la popa dels patins, que es correspon a la bandera nàutica de la marina mercant d'aquells temps. 

Així doncs tot sembla indicar que les dates es poden donar per corroborades.

ANNEX A L'ARTICLE

En Julián Murlanch Folguera, que és la persona que publicà la imatge centre d'aquest article a fet arribar a l'autor tres documents que per la seva importància afegim aquí.
El primer és la crònica que acompanyava a la imatge a la revista francesa "L'Illustration":

A la columna central, en francès hi ha l'esmentada crònica. Aquesta és la seva traducció:

 Els patinadors marítims.

A Barcelona.

Barcelona, des de fa un temps, és una vila on les festes són la moda: no es parla més que d'il·luminacions, de balls, de concerts, d'alegries de tota mena. Ha estat, sembla, el pas del Rei per aquesta gran vila la que ha donat als seus habitants aquest gust pels plaers.

Però la gran atracció, l'alegria per excel·lència són les regates que han tingut lloc al port.

Aquell dia, milers de persones arribades no només de Barcelona, sinó també de la província, acudiren al port per assistir a les festes nàutiques.

És cert que aquestes oferiren un interès particular, perquè es tractava d'una mena de regates que mai s'havien vist ni al Asnières, ni fins i tot a l'Havre: parlem dels patinadors marítims.

Muntats sobre unes petites embarcacions lleugeres, que menaven amb els peus i s'ajudaven d'una mena de rem que recorda els dels indígenes de les illes d'Austràlia, els patinadors emprenien unes curses realment fantàstiques, però que no sempre sempre sense inconvenients per ells.

Així, el menor moviment en fals els feia perdre l'equilibri, i els patinadors queien a l'aigua del port, amb gran alegria de la multitud.

Evidentment, uns premis són repartits entre aquells que arribaven primer a la meta establerta.

Els espanyols, molt amants del joc, feien apostes absolutament com els parisencs al hipòdrom de Longcham.

En resum, els patinadors marítims foren i són una gran notícia; així i tot nosaltres ens haurem d'esperar per veure, l'estiu vinent, uns imitadors sobre el Sena y sobre el llac del Bois de Boulogne.
M.V.

Per altra banda cal ressenyar les notes aparegudes els dies 30 de setembre i 2 de octubre respectivament en les quals es fa esment del festival marítim en el qual la regata de patins fou la protagonista.

La Imprenta, 30 de setembre 1871

En la crònica del dia següent es parla de l'èxit del festival.

La Imprenta, 2 d'octubre 1871

Text Escenavegant.

El patí català, un CD trobat.

Quan he retrobat aquell CD retolat a mà, on posava El Patí Català, m'ha vingut a la memòria el meu amic Ricard Pedreira. Professor universitari, economista, home de Teatre i patinaire. Les nostres converses sobre navegació curiosament mai han sovintejat, potser perquè compartíem feina i mals de caps en el món de l'escenografia. Però el fet és que en trobar-lo no he pogut fer altra cosa que obrir la disquetera del meu ordinador, que per sort és vell i encara en té, i posar-me a gaudir d'aquelles imatges que feia un munt d'anys que no veia. Reconec que quan em va passar aquest CD jo no tenia massa idea de que era un patí català.

Dins el CD hi havia un grapat de reportatges fets per diferents cadenes televisives en diferents anys. Mostra com es construeix aquesta joia tant nostrada com és un patí de fusta i de la passió que hi ha a les mans de qui el construeix. També expliquen per persones inexpertes com aquell que escriu aquestes línies, quin és el funcionament d'aquesta embarcació sense timó, les seves tècniques de navegació, etc.

Sempre he defensat el patí català com un element més del nostre patrimoni marítim tradicional, crec que es mereix aquest reconeixement. Sortosament aquest tipus d'embarcació gaudeix avui per avui d'una bona salut i presència a les nostres platges i compta amb un relleu generacional garantit. Malgrat les lleis incomprensibles, discriminatòries i injustes que prohibeixen els petits clubs de vela a les platges, que malauradament ja ha causat alguna víctima amb la desaparició d'algun club.

Esperem que potser a partir d'aquesta publicació la FCCPMF pugui ampliar la seva videoteca virtual amb alguna altra gravació "perduda" en algun calaix.

js