El mes de desembre passat, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (CDRiMMB), i en previsió de la finalització a 31 de març del 2024 del contracte vigent per a la gestió de les embarcacions de la seva propietat, va anunciar l’obertura dels tràmits per la publicació dels plecs de condicions i l’adjudicació d’un nou contracte amb la finalitat de donar continuïtat al manteniment i l’activitat d’aquestes embarcacions.
Sense entrar en el procediment de licitació i contractació, un procediment sobre el que com a Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) no ens correspon opinar, sí que ens preocupen alguns dels aspectes que en el text dels plecs de condicions i en el resultat final de la licitació comprometen, en la nostra opinió, la continuïtat del servei en els aspectes més operatius de navegació, preservació i representació del patrimoni marítim i històric.18.6.24
Manifest per a la gestió de les embarcacions propietat del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.
2.10.23
Coneguem el patrimoni marítim i fluvial també en terra.
Amb l'arribada de la tardor i l'hivern és el moment que molts navegants deixen les seves barques a trajo fins la propera primavera. Però aquest no és motiu suficient per oblidar-nos del nostre patrimoni marítim i fluvial. Des de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ens fan un seguit de propostes arreu del territori que de ben segur seran una bona excusa per posar la "proa" terrestre.
![]() |
Museu dels Raiers de Coll de Nargó (https://www.xarxamuseuspirineu.cat/listings/museu-dels-raiers-de-coll-de-nargo/) |
Naveguem pel patrimoni marítim i fluvialSubmergeix-te en la nostra cultura i la nostra manera de viure a museus i espais patrimonials d'aigua salada i dolça.
Us proposem que us submergiu en els museus i el patrimoni marítim i fluvial que ens transporten a una cultura i una manera de viure. Som-hi, grumets i mariners!
Ja sabeu d'on venen les expressions estar al pairo, a tot drap o capejar el temporal? Si sou uns amants de la mar i els rius i voleu descobrir el món de la navegació, us oferim una selecció dels museus i iniciatives on podeu fer-hi una bona immersió.
Comencem pel sud del nostre litoral. El Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, exposa la importància de la navegació en aquesta costa plana i canviant. Les Terres de l’Ebre, terra de pescadors i mariners és l’exposició dedicada a la pesca i tots els oficis que giren al seu voltant, i no és gens difícil imaginar-se la badia dels Alfacs i el port de la Ràpita plens d’embarcacions que van i venen, carregades de peix i marisc.
Una mica més al nord hi ha el Museu d’Història de Cambrils, que té diversos espais patrimonials oberts al públic, entre els quals destaca la torre del Port. És una antiga torre de defensa, del segle xvii, i s’hi fan exposicions temporals que posen en valor la cultura marinera de Cambrils, on se celebra, pels volts de Sant Pere, la Festa de l’Ormeig, amb una demostració de navegació tradicional.
A Vilanova i la Geltrú hi ha l’Espai Far, situat a l’emblemàtic far de Sant Cristòfol. S’hi mostra el ric patrimoni mariner vilanoví en tres espais: el Museu del Mar, ubicat a l’antiga casa del faroner, exhibeix objectes relacionats amb el món de la pesca; l’Espai Víctor Rojas, amb un dels tres últims bots de salvament de nàufrags que es conserven a Catalunya, i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, ple d’enginys de vaixells, sorres de tot el món i peixos.
La recerca del nostre patrimoni marítim continua costa amunt i ens porta fins al Museu Marítim de Barcelona, ubicat a les antigues drassanes reials. Hi podreu veure des de petits models de tot tipus d’embarcacions fins a la reproducció a mida real d’una galera reial de 60 metres d’eslora! Un dels emblemes del Museu és el pailebot Santa Eulàlia, que acull visitants tant al mar com al moll.
A la Costa Brava, el patrimoni marítim i mariner té molts equipaments interessants. La Caseta de Salvament de Nàufrags forma part del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i atresora un conjunt patrimonial únic de finals del segle xix sobre salvament marítim. Un conjunt que està ubicat, a més, en el seu entorn original.
El Museu de la Pesca de Palamós retrata el món de la pesca marítima al nostre territori i es capbussa en els orígens d’una activitat ancestral i encara avui molt activa, com es pot comprovar en el moll pesquer, on es poden visitar algunes de les embarcacions tradicionals que tenen museïtzades.
Sa Perola, situat al costat de la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell, és un petit centre d’interpretació que explica el procés del tint de els xarxes, que allargava la vida útil d’aquest estri imprescindible per als pescadors.
El Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala, mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle xvi fins a l’actualitat. Si optem per anar-hi al setembre, reservem-nos-en el tercer dissabte, perquè s’hi celebra la Festa de la Sal, una bona oportunitat per veure navegar embarcacions tradicionals. Si esteu interessats en aprofundir en el patrimoni marítim del país i voleu conèixer altres llocs per visitar, capbusseu-vos en el web de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i hi trobareu més opcions.
Ens espolsem la sal i anem a la recerca del patrimoni fluvial per descobrir l’ofici dels raiers, que tallaven els troncs de pi negre i avet a l’alta muntanya pirinenca, en construïen rais i els baixaven riu avall fins al lloc on es distribuïa la fusta, ja per camí o carretera. A Catalunya hi ha dues associacions que han mantingut viva la flama de l’ofici gràcies a les baixades populars de raiers que es fan a l’estiu al Segre, des de Coll de Nargó, i a la Noguera Pallaresa, des de la presa de Sossís fins al Pont de Claverol. A més, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó l’Espai Raier de la Pobla de Segur expliquen molt bé com es transportava la fusta a través dels rius.
Baixem de les muntanyes per anar a l’Ebre, més concretament a Miravet, on hi ha l’últim pas de barca que queda en actiu. És un transbordador format per dos llaguts (l’Isaac Peral i el Monturiol) units per una plataforma on caben fins a tres vehicles. Funciona sense motor, només aprofitant la força de l’aigua, com s’ha fet sempre des de fa segles.
I acabem el nostre periple fluvial al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, on l’exposició permanent L’Ebre: camí d’aigua ens parla de com el gran riu ibèric ha configurat el paisatge i les formes de vida i cultura que s’han assentat als marges. En aquesta exposició s’hi mostren embarcacions tradicionals, sobretot llaguts, que han solcat els aigües del riu durant segles, i és que l’Ebre ha estat la principal via de comunicació entre l’interior i la costa, i hi han pujat i baixat mercaderies i persones, com si fos una autopista d’aigua.
7.2.23
Desballestament del submarí l'Ictineu I de Narcís Monturiol, del MMB
![]() |
Rèplica de l'Ictineu I durant el rodatge de "Monturiol, el senyor del Mar" |
Avui , 7 de febrer, s'ha pogut llegir a la pàgina de Facebook de Paco Escudero el següent text:
"Bona tarda.
Des de la direcció del Museu Marítim de Barcelona s'ha decidit prescindir de la rèplica de l'Ictíneo I del Monturiol i han decidit desmuntar-lo aquesta setmana. Per aquells que creguin que el patrimoni cultural no s'ha d'oblidar ni perdre i vulguin dir alguna cosa al respecte o protestar pEr aquesta nefasta decisió, us animo a que escriviu a l'Instagram, al Facebook i/o al Twitter del Museu Marítim per expressar-ho. Gràcies!!"
La resposta d'en Pere Izquierdo, Cap de Col·leccions i Coneixement a Museu Marítim de Barcelona ha estat: "Perdoneu, s'enretira només perquè s'ha fet malbé. Hi entrava aigua i s'ha podrit per dins. Recuperem tots els elements recuperables, per fer-ne un altre que aguanti millor la intempèrie. I ni bojos voldríem amagar Monturiol".
"Monturiol, el senyor del Mar", és un film de Francesc Bellmunt, estrenat el 1993 i protagonitzat per Abel Folk. Pel seu rodatge es construïren dues rèpliques, l'Ictineu I i l'Ictineu II. El primer ha presidit l'entrada del Museu Marítim de Barcelona molts anys. Ambdós amb projecte i direcció d'obra de l'Enginyeria Raventos pel client: Museu Marítim de Barcelona i Puerto Autónomo de Barcelona. Finalizació d'obra: 1992. Pressupost: 200.000 € Construits per Drassanes Dalmau d'Arenys de Mar.
Fetes malbé es tornà a construir el primer l'any 2013 segons informa la Sala de Premsa de la Diputació de Barcelona amb el següent comentari:
"La impossibilitat de restaurar l'antiga (la del film), malmesa per les inclemències del temps després de 20 anys exposada al jardí, ha fet que la Fundació hagi optat per encarregar-ne una de nova perquè el museu continuï comptant amb aquesta emblemàtica peça de la seva col·lecció. A diferència de l'anterior –construïda per al film "Monturiol, el senyor del mar" i cedida el 1993 a l'MMB-, la nova rèplica s'ha realitzat amb materials més resistents que en garanteixin una millor conservació.
El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, assistirà, demà a les 18.15 hores, al lliurament de l'Ictineu de Narcís Monturiol al Museu Marítim"(Desembre 2013).
![]() |
La rèplica al MMB Foto: I, Gepardenforellenfischer, CC BY-SA 2.5 |
Sembla doncs que aquesta nova construcció no fou tant bona com la del film, doncs 10 anys més tard és pretén desmantellar-la pels seus problemes de conservació. L'Ictini I és una mostra a escala 1:1 d'una de les majors aportacions catalanes al món de la navegació. Per tant cal exigir la restauració d'aquesta peça i la seva correcta museització, per que és una rèplica històrica de tant valor pel nostre país com la Galera Reial que ocupa la nau central de l'esmentat museu barceloní. No, aquest no és el camí per la preservació del nostre patrimoni i de la nostra cultura marítima.
Quin serà el següent desballestament per problemes de conservació: el Far de Barcelona, la Lola, el Far de Cabrera, el pailebot Santa Eulàlia? Demanem que s'aturin els treballs de desmantellament.
Text Escenavegant
15.8.21
22.11.20
Vaixells, el patrimoni marítim flotant: un article que fa mal.
Quan una persona s’estima tot allò que està vinculat al Patrimoni Marítim i Fluvial sap greu llegir articles com el que es podreu llegir a l’enllaç final. Malgrat en cap moment diu cap mentida, eludeix tot el treball de recuperació d’embarcacions i altres elements patrimonials i tradicionals fet per les associacions i armadors privats catalans durant els darrers trenta anys. Obviant per exemple el treball de mestres d’aixa com en Quico Despuig o en Salvador Sala, entre d’altres que han dedicat més de mitja vida en la preservació del patrimoni marítim flotant català.
No traurem cap mèrit a la recuperació per part del Museu Marítim de Barcelona del que és el vaixell insígnia de la marina tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia. Però cal recordar i no oblidar que aquesta restauració es feu amb diners públics, és a dir, amb els diners de tots. I es manté anualment amb un important pressupost a càrrec de l’erari públic. I això queda evidentment molt lluny del petit armador que any rere any s’ha de gratar la butxaca per mantenir una barca patrimonial, històrica en molts casos sense cap altra mena de suport econòmic. Actualment el Museu Marítim de Barcelona disposa d’una important flota: Santa Eulàlia, Far de Barcelona, Far Barceloneta, Far de Cabrera, Far de Formentera, Santa Espina, Lola, Drac, Pòl·lux i Patapum. Moltes persones que estimem el món de la navegació tradicional som coneixedors del mal estat en que es conserven d’algunes d’aquestes embarcacions, però de tot això no se’n parla a l’article.
Curiosament dins el cos de l’article publicat en el número 2 de la Revista Eix (novembre 2016) hi surt una imatge de la barca de mitjana Rafael que fa més de vint anys treballa des del port de Palamós en la difusió de la navegació tradicional i la conservació d’un patrimoni que ja en aquell moment havia completat el primer centenari d’existència, a la qual no hi dedica ni una sola línia. Altrament fa asseveracions doloroses com «... la necessitat de discriminar entre el que és la veritable recuperació d’embarcacions històriques, restaurades amb criteris científics, del que és només la revifalla de les embarcacions antigues, “tradicionals”, per a la navegació de lleure; la inexistència d’un cens que doni idea del que queda i del seu valor,...» . Majorment totes les associacions i armadors particulars que representa la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial tenen una cura especial en la restauració de les seves embarcacions seguin criteris tradicional, i mirant, sempre que és possible, usar materials i tècniques parelles a les de la construcció original. Gràcies a la revifalla de les embarcacions antigues «Tradicionals» s’està aconseguint una difusió i coneixement creixent de tot allò que envolta el patrimoni marítim. I finalment, l’any 2016 feia 5 anys que la FCCPMF treballava en el l’inventari de navegació tradicional que actualment es pot consultar lliurement a la Web de l’entitat (fccpmf.blogspot.com), cosa que era sabuda pel Museu Marítim de Barcelona.
Les persones que formem la FCCPMF no volem substituir cap entitat ni institució. Som centenars d’individus que treballem any rere any per mantenir 343 barques registrades en el seu inventari, i que piquen pedra perquè no desapareguin, i majoritàriament ho fan a més esmerçant recursos propis, sense subvencions públiques.
El Patrimoni Marítim Català per sort va molt més enllà de les embarcacions del Museu Marítim de Barcelona. La recuperació i conservació d’aquest Patrimoni ha estat i és una tasca emprenedora des de les associacions i particulars que hi han esmerçat esforços, treball personal i molts diners. Mantenir-ho és una obligació de les institucions públiques com a part del Patrimoni Cultural del país. Obligació que malauradament no inclou partides pressupostàries que vagin més enllà de institucions públiques com els Museus del territori, oblidant històricament el treball associatiu. És per això que aquest article ha estat dolorós.
Aquest és l’article que podeu llegir íntegrament: La restauració del Pailebot Santa Eulàlia, vaixell insígnia del museu marítim de Barcelona, va ser el tret de sortida perquè els vaixells històrics siguin considerats elements del patrimoni a valorar i preservar.
JS
6.11.20
Les galeres i d'altres programes sobre la mar a En Guàrdia de Catalunya Ràdio
El segle XXI ens ha dut a noves formes de comunicació que ens permeten connectar-nos en temps real i amb imatge amb qualsevol part del món. Però sense anar tant lluny una de les novetats que ens permet aquesta meravella d’Internet és la recuperació de programes de ràdio i televisió que pel seu contingut ens hauria que d’altre persones l’haguessin escoltat en el moment de la seva radiodifusió.
Des de fa molt anys per Catalunya Ràdio s’emet el programa: En guàrdia. Dirigit pel periodista i historiador Enric Calpena amb la col·laboració de l’historiador Josep M. Solé i Sabaté . Malauradament en aquest programa es parla poques vegades dels afers marítims catalans. Catalunya històricament sabem que ha donat l’esquena al mar. L’objecte d’un dels seu programes són LES GALERES, emès el 4 d'octubre 2020. Per parlar-ne amb més profunditat compten amb la participació de l’Enric Garcia, cap de documentació del Museu Marítim de Barcelona.
Clicant sobre la imatge podreu escoltar els 54 minuts que dura el programa.
Si esteu més interessats en el tema també podeu obrir el següent article de José Calvo Poyato publicat a La Vanguardia el 11/07/2018:
I si finalment voleu aprofundir, sempre queda l’interessant article de la nostra Viquipèdia:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Galera_catalana
PIRATES I CORSARIS A L’EMPORDÀ.
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/656-pirates-i-corsaris-a-lemporda/audio/953283/
ELS CONSOLATS DE MAR
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/418-els-consolats-de-mar/audio/634563/
DE LA VELA AL VAPOR
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/311-de-la-vela-al-vapor/audio/433621/
LA MARINA MERCANT A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/256-la-marina-mercant-a-la-primera-guerra-mundial/audio/331819/
DEL MEDITERRANI A L’ATLANTIC
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/118-del-mediterrani-a-latlantic/audio/90588/
LA BATALLA DE LEPANT
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/50-la-batalla-de-lepant/audio/84740/
PIRATES I CORSARIS
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/2-pirates-i-corsaris/audio/99541/
6.5.20
La Lola, la última barca de foc: el film.
X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...

-
El mes de desembre passat, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (CDRiMMB), i en previsió de la finalització a 31...
-
Enguany, en motiu de la regata “Trofeo Città di Alghero” del 14 de juliol, organitzada pel Marine Club Alghero i per l’Associació Vela Llati...
-
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ...