Paraules de riu, un llibre per la Federació.


Fa uns mesos es proposà un micromecenatge a través de Verkami per publicar el nou llibre d’en Jordi Salvador (l’Escenavegant): Paraules de riu- Recull terminològic de navegació tradicional fluvial, que no aconseguí el seu objectiu. Però gràcies a Crea't Edicions hores d’ara aquest ja és una realitat que es pot trobar en algunes llibreries i a traves d’Internet. Fou presentat el 25 de novembre a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre per en Joan Pujol, l’historiador fluvial que representa el Club Nàutic d’aquella vila dins les reunions de la Federació.


L’autor expressa a la introducció de l’obra: «Navegar per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables».
«També són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat gent oberta, amable, xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de recordar perquè s’hi banyen per treure’s la calor a l’estiu. Com han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida”, frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però la frase ha explicat i explica una realitat, que durant mil·lennis l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la construcció dels grans embassaments i la decadència d’un territori, ric econòmicament, és una malauradament trista realitat. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El transport fluvial havia estat durant segles la principal font de riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat materials des de la mar fins a Navarra. Els troncs baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha fet en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat, ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI, retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics».

A tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la llera del riu.

Avui, ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en rombe. O com l’Associació dels Raiers de Coll de Nargó i Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa que han estats capaces des de fa més de trenta anys de fer baixar els rais pel Segre i el Noguera Pallaresa encara que només sigui un cop l’any. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquestes entitats, com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest recull terminològic de navegació tradicional fluvial. Perquè l’ebrenc o tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal afegir a això com és sabut que els lèxics professionals tendeixen a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats, llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu».


Paraules de Riu – Recull terminològic de navegació fluvial tradicional, és un estudi centrat en el lèxic usat a la part catalana del riu Ebre i als rius Fluvià, Ter, Tordera, Besos i Llobregat, que inclou 1357 termes i 135 imatges. L’objectiu del llibre és crear una eina de consulta que serveixi i complementi les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la navegació fluvial. Per altra banda la publicació de Paraules de Mar – Recull terminològic de navegació tradicional, l’any 2008, del mateix autor complementaria aquest treball abastant àmpliament tot el lèxic referent al patrimoni marítim i fluvial del nostre país i en la nostra llengua.

A banda de l’àmplia bibliografia consultada i detallada hi ha tres persones sense les quals el treball mai hagués reeixit. En primer lloc en Joan Pujol, que fou involuntàriament el seu incitador; en segon lloc, en Vicente Garcia-Delgado i el seu magnífic «Estudio sobre la navegación fluvial en Catalunya» elaborat durant la dècada dels anys 80 del segle passat; i finalment en Marcel Fité que obrí la porta de l’autor a tot el lèxic del món dels raiers.

El treball ha estat supervisat pel Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), com també ho fou Paraules de mar.

I com podreu llegir, aquells que el compreu per 12€, l’autor ha renunciat als seus drets econòmics en favor de la FCCPMF.


El llibre es pot comprar físicament a: 

Llibreria Rosa de Móra d’Ebre
Llibreria Libelista de Calonge
Llibreria Ca l’Elies de l’Estartit 
Museu de la Pesca de Palamós.

També el podeu demanar a:


o directament per correu electrònic a la FCCPMF:





Una idea pel Hanukkà, Tió, Pare Nadal, Reis de l’Orient...