La biblioteca digital d'aquesta web incorpora 35 obres que poden ser consultades i descarregades lliurement. La trobareu en una de les pestanyes de les pàgines sobre les notícies.
En els darrers mesos s'han incorporat a la biblioteca digital del web de la FCCPMF dos treballs importants de l'amic Joan Pujol de Móra d'Ebre.
Al primer cal donar-li una importància afegida al propi treball per allò que significa de difusió i transmissió del nostre patrimoni immaterial. A Móra d'Ebre és un goig veure muletes plenes d'infants que aprenen a navegar a rem mentre gaudeixen de lo riu. El "Curs de rem en muleta" de l'any 2019 és un magnífic manual per conèixer l'embarcació i la tècnica del rem.
Clica la imatge
El segon dels treballs és sobre un tipus de vela que poc veiem al nostre litoral català: la vela quadrada. Fa referència a les diferents veles quadrades que es fan servir en la navegació fluvial del riu Ebre. El Club Nàutic de Móra d'Ebre és pioner en la defensa de la navegació fluvial a vela.
Clica la imatge
Del mateix autor amb la col·laboració de Ivan Salvadó també es pot trobar a la lleixa electrònica un magnífic treball de recerca i documentació que porta per títol "Estudi sobre Muletes i Bots de Móra d'Ebre Segles XIX i XX".
Clica la imatge
Finalment, i potser per aclarir tot el ric lèxic que incorporen els treballs precedents, també es pot consultar el darrer treball de l'Escenavegant: "Paraules de Riu, Recull terminològic de navegació tradicional fluvial".
Si esteu interessats en adquirir en format paper el darrer llibre podeu escriure a escenavegant@gmail.com . Els beneficis d'aquesta publicació són cedits a la FCCPMF.
Fa uns mesos es proposà un micromecenatge a través de Verkami per publicar el nou llibre d’en Jordi Salvador (l’Escenavegant): Paraules de riu- Recull terminològic de navegació tradicional fluvial, que no aconseguí el seu objectiu. Però gràcies a Crea't Edicions hores d’ara aquest ja és una realitat que es pot trobar en algunes llibreries i a traves d’Internet. Fou presentat el 25 de novembre a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre per en Joan Pujol, l’historiador fluvial que representa el Club Nàutic d’aquella vila dins les reunions de la Federació.
L’autor expressa a la introducció de l’obra: «Navegar per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables». «També són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat gent oberta, amable, xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de recordar perquè s’hi banyen per treure’s la calor a l’estiu. Com han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida”, frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però la frase ha explicat i explica una realitat, que durant mil·lennis l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la construcció dels grans embassaments i la decadència d’un territori, ric econòmicament, és una malauradament trista realitat. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El transport fluvial havia estat durant segles la principal font de riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat materials des de la mar fins a Navarra. Els troncs baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha fet en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat, ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI, retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics».
A tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la llera del riu.
Avui, ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en rombe. O com l’Associació dels Raiers de Coll de Nargó i Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa que han estats capaces des de fa més de trenta anys de fer baixar els rais pel Segre i el Noguera Pallaresa encara que només sigui un cop l’any. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquestes entitats, com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest recull terminològic de navegació tradicional fluvial. Perquè l’ebrenc o tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal afegir a això com és sabut que els lèxics professionals tendeixen a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats, llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu».
Paraules de Riu – Recull terminològic de navegació fluvial tradicional, és un estudi centrat en el lèxic usat a la part catalana del riu Ebre i als rius Fluvià, Ter, Tordera, Besos i Llobregat, que inclou 1357 termes i 135 imatges. L’objectiu del llibre és crear una eina de consulta que serveixi i complementi les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la navegació fluvial. Per altra banda la publicació de Paraules de Mar – Recull terminològic de navegació tradicional, l’any 2008, del mateix autor complementaria aquest treball abastant àmpliament tot el lèxic referent al patrimoni marítim i fluvial del nostre país i en la nostra llengua.
A banda de l’àmplia bibliografia consultada i detallada hi ha tres persones sense les quals el treball mai hagués reeixit. En primer lloc en Joan Pujol, que fou involuntàriament el seu incitador; en segon lloc, en Vicente Garcia-Delgado i el seu magnífic «Estudio sobre la navegación fluvial en Catalunya» elaborat durant la dècada dels anys 80 del segle passat; i finalment en Marcel Fité que obrí la porta de l’autor a tot el lèxic del món dels raiers.
El treball ha estat supervisat pel Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), com també ho fou Paraules de mar.
I com podreu llegir, aquells que el compreu per 12€, l’autor ha renunciat als seus drets econòmics en favor de la FCCPMF.
"Navegar
per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he
pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà
de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel
xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels
crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres
familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de
l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se
per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les
parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables.
També
són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra
d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat amb gent oberta, amable,
xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A
diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena
als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de
recordar perque s’hi banyen i treure’s la calor a l’estiu. Com
han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida»,
frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les
injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però
la frase ha explicat i explica una realitat que durant mil·lenis
l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència
de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la
construcció dels grans embassaments i la decadència d’un
territori, ric econòmicament, és una una trista realitat
malauradament. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la
rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals
endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú
volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El
transport fluvial havia estat durant segles la principal font de
riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat
materials des de la mar fins a Navarra i viceversa. Els troncs
baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que
desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les
drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals
per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la
construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció
qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha
pogut fer en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat,
ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI,
retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus
aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies
hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el
maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels
embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics.
A
tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions
tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la
requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos
de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts
marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el
pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que
provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és
el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de
Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària
de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i
muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren
treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la
llera del riu.
Avui,
ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones
entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es
mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són
responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui
són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en
rombe. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís
amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquesta entitat,
com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que
s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat
recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire
llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest
recull terminològic de navegació fluvial. Perquè l’ebrenc o
tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal
afegir a això que els lèxics professionals és sabut que tendeixen
a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques
a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners,
patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats,
llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu".
Introducció
de Paraules de Riu, de Jordi Salvador.
Per
què un micromecenatge?
Està
en marxa un projecte de micromecenatge
(crowdfunding) amb la plataforma Verkami
per poder publicar el llibre: Paraules de Riu - Recull de
terminologia de navegació tradicional fluvial, de Jordi Salvador
l'Escenavegant.
Es
tracta d'un diccionari que ve a completar el que va publicar anys
enrere: Paraules de mar. Conté més de 1300 termes i 135
il·lustracions a tot color. Es fruit del treball sistemàtic que ha
donat fruit, després de mesos, molts llibres i amb la inestimable
col·laboració de bons amics.
La
publicació a través de micromecenatge
(crowdfunding)
és deguda a que no es tracta d'un llibre de fàcil distribució
i venda
en llibreries, com bé han indicat alguns editors consultats. És un
llibre especialitzat per a persones amants dels rius, de la navegació
tradicional, dels rais i de tota la Cultura que envolta el medi
fluvial. En ell apareix terminologia usada en els diferents rius que
travessen Catalunya
com la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el
Llobregat, el Francolí ,
però sobretot del nostre gran riu: lo Ebre.
L'objectiu
de la publicació és poder fer arribar aquest llibre tan a les
persones interessades, com a biblioteques o escoles. La
totalitat dels beneficis de la seva venda aniran directament a la
Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
(FCCPMF).
Què
és Paraules de riu?
Paraules
de riu - Recull de terminològic de navegació fluvial és un
diccionari de més de 1300 termes, il·lustrat amb 134 imatges que
abasta sis àmbits:
-
Els raiers: la fusta, el bosc, tècniques constructives, navegació
-
Els oficis: llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros,
arrais, barquers, calafats, picadors, minyons, peons, i les seves
activitats: pesca, jocs.
-
La geografia: les ribes, llera, aiguabarreig, bullidor,...
-
La meteorologia: fenòmens i variants
-
Els jocs tradicionals i populars de les vores del riu Ebre.
El
recull està basat en els treballs de camp fets durant el segle XX per investigadors amb fonts primeres i entrevistes a
llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais,
barquers, calafats, picadors, minyons, peons,...
L'objectiu
del treball és crear una eina de consulta que serveixi i complementi
les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la
navegació tradicional.
-
15,00€ Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l'enviament al teu domicili.
-
25,00 Dos exemplars del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l'enviament al teu domicili.
-
50,00 Cinc exemplars Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de
mecenes i l'enviament al teu domicili.
Si
sou
una entitat o associació:
-
200,00€ Quinze exemplars del llibre, el teu nom o el de l'entitat
al llistat de mecenes i acte de presentació per part de l'autor.
L'autor
Jordi
Salvador, altrament conegut com l'Escenavegant a les xarxes, és un
investigador i mariner enamorat del riu, la mar i la navegació
tradicional. L'any 2007 publicà, "Paraules de Mar - Recull
Terminològic de Navegació Tradicional".
Anteriorment
havia publicat monografies i articles en revistes especialitzades
sobre el seu ofici d'escenògraf. És assessor de la junta directiva
de la Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
La difusió de la llengua catalana i els seus lèxics ha estat la
seva principal tasca en els darrers anys.
És
Doctor en llengua, literatura i cultura catalana per la URV, per la
tesi: "Diccionari d'Escenografia i Escenotècnia".
Conclusió
La
totalitat dels diners recollits per les vostres aportacions serviran
per publicar el llibre: "Paraules de riu".
Els
possibles beneficis de la venda dels llibres restants aniran cedits
totalment
a la
L'autor
per voluntat expressa, no rebrà cap mena de recompensa econòmica.
Calendari.
Un
cop tancada amb èxit la campanya de Verkami el llibre serà entrat a
impremta. Per tant, depenent dels dies necessaris per la seva
producció, el vostre exemplar arribarà ben aviat.
Us
agrairem a tots aquells que participeu o no com a mecenes del
projecte en feu arribar aquesta informació al màxim de persones i
entitats que relacionades d'una manera o altra amb els rius o la
filologia puguin estar interessades.
