Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Ramon. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Ramon. Mostrar tots els missatges

17.1.23

L'avarada del Margaret Allison a Arenys de Mar.


El Margaret Alison va nèixer com a June Rose
(Fotografia: Creeswell Maritime Collection)


Margaret Alison és un pesquer escocès construït l’any 1937 a les drassanes Weatherhead de Cockenzie, un petit port al costat mateix d’Edimburg. Va ser un encàrrec de la família Clark, pescadors de del port de Fisherrow, a Musselburgh. El seu nom original va ser June Rose que després va canviar per Margaret Alison. La seva vida professional acumula diferents activitats pesqueres i canvis de propietat. És un pesquer del tipus anomenat ringer per pescar l’areng (herring), una de les grans pesqueres del mar del Nord. 

A Tarbert (Escòcia) a finals dels anys 70
La pesca i les arts d’un ringer, que podem traduir per anell, serien l’equivalent a les nostres tranyines que fan la pesca de cèrcol del peix blau; sardina, varat i seitó. L’areng és el peix que ha donat nom a l’arengada però a casa nostra aquesta forma de conservació del peix i preparació culinària només es fa amb sardina en salmorra, no pas amb areng.Durant quaranta anys va treballar a diversos ports de les costes de llevant d’Escòcia, al mar del Nord, i després a l’Illa de Man (al port de Perl). 

A mitjans de la dècada dels 70’s, arran d’un greu accident del seu propietari, va quedar abandonada al Barrisdale, a Loch Hourn, d'on la va recuperar Jay Cresswell. La va portar a Tarbert i li va fer una important reforma per de dedicar-la nàutica d’esbarjo i activitats de submarinisme per recuperació de derelictes. La Margaret ja no va tornar a pescar.

Margaret Alison a Mallorca
A inicis dels 80 va passar a propietat anglesa i se li va fer una completa reforma dels interior i l’actual pont amb el qual va arribar a Porto Colom. Miquelàngel Cerdà va donar-li una nova vida durant uns anys dediada a l’activitat de xàrters i viatges turístics des de Mallorca que la van portar a tocar les costes de Còrsega, Sardenya i Tunísia. Amb el canvi de mil·leni va tornar a canviar de propietat per venir a Blanes i fer activitat turística per la Costa Brava i el Maresme.

L’agost de 2014 la Margaret Alison va arribar al port d'Arenys, remolcada pel sardinal Sant Pau des de Premià, amb la voluntat de fer-li una restauració per tornar a navegar. La feina va començar us mesos més tard, a l’antiga platja del Portinyol, a les instal·lacions de les drassanes Aresa, però el seu estat no va permetre poder-la tornar a l’aigua. S’hi van començar a fer treballs de manteniment amb voluntaris, jubilats i joves de pràctiques de l’Institut Els Tres Turons.

El 2018 es va prendre la decisió de contractar al mestre d’aixa canari, Agustín Jordán, que el mes de juny va començar els treballs que s’han allargat durant 5 anys fins arribar a renovar completament tot el bastiment. Ha estat el projecte motor del Moll que, aquests darrers cinc anys, ha sumat moltes persones que hi han col·laborat, de moltes edats, de moltes orígens, amb moltes motivacions, amb ganes de descobrir i aprendre.

2021 Escar de El Moll d'Arenys de Mar
Moltes setmanes de desmuntar i reconstruir. Mica en mica, sense perdre cap de les línies dels mestres que la van construir i respectant i trobant els materials que garanteixen la seva originalitat, Roure a l’estructura, totes les quadernes. I l’alerç guipuscoà que ha substituït el larch britànic. De la vella June Rose, hi queda la peça de la paramola, que contacta totes les costelles de roure. De la Margaret que va arribar a Arenys hi destaca el pont d’iroco, el cinquè que el recompte fotogràfic permet calcular que ha tingut.

L’avarada és una fase important per no retardar el contacte del buc amb l’aigua posant a prova la feina del calafat. La fusta, tallada la tardor de 2019, ara s’impregnarà d’humitat i tot el vaixell trobarà el seu equilibri. Tot seguit tocarà posar-li el motor i la feina de muntar els espais interiors que faran els voluntaris del Moll i els alumnes del cicle professional de Manteniment d’estructures i embarcacions de fusta de l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar.

L'avarada

El dissabte 21 de gener 2023 , està programat avarar el pesquer Margaret Alison que ha estat restaurant els darrers anys des del Moll d’Arenys. Durant el cap de setmana s'han preparat diverses activitats per acompanyar aquesta celebració i també facilitar la visita  de tothom que heu seguit tot el procés de restauració i pugueu veure el vaixell a l’aigua.

La maniobra de trasllat fins a Varador 2000 es farà durant el divendres per poder fer la maniobra d’avarada el matí de dissabte, entre 11 i 12 hores. Per poder accedir a la zona restringida d’avarada caldrà identificar-se (a partir de 2/4 d’11h al Moll). No podem assegurar a quina hora acabarà la maniobra d’entrada a l’aigua i trasllat fins a l’espai on seguirem treballant en els interiors.

El matí de diumenge, dia 22 de gener, s'han organitzat unes portes obertes al vaixell a la mateixa instal·lació del Moll. S’hi podrà accedir des de les 10 del matí a la 1 de la tarda. Durant tot el matí hi diverses activitats musicals i lúdiques a l’espai del Moll per acompanyar la gent que faci la visita. 

L’avarada del vaixell ha aixecat  interès entre la nàutica tradicional i  durant el cap de setmana el vaixell Sant Ramon de Bricbarca i algunes altres petites embarcacions tradicionals de vela llatina de la FCCPMF  vindran a Arenys i es preveu que surtin, el matí de diumenge, a fer una navegada davant del nostre litoral.

El Moll us comunica totes aquestes activitats i també us  convida a participar-hi, en la mesura, que us sigui possible i aprofitant per agrair tota la col·laboració en aquest llarg procés que va començar l’estiu de 2014 amb l’arribada del Margaret Alison al Port d’Arenys.

Muntatge fotogràfic, en format vídeo, dels treballs realitzats entre 2020-2023



Actualització 23/01/2023: La Margaret Allison esdevindrà la Rosa de Foc.

El retorn de #margaret1937 s’ha fet, aquest cap de setmana, amb l’anunci que el seu nou nom serà Rosa de Foc, quan acabin els  treballs interior i de motorització. La flor del panot de Barcelona que llueix a la proa ha creat moltes preguntes els darrers dies. L’anunci s'ha acompanyat amb la música dels acordions i panderetes que cantaven «Rosa de foc, navega!». 

Sense renunciar, ni oblidar la Margaret Alison que ha estat motor del projecte de restauració, el nou nom va a trobar el nom original de June Rose, que la família Clark li va posar el 1937. La flor d’Escòcia es troba ara amb la rosa mediterrània i el nom que va ser batejada la Barcelona revolucionària d’inicis de segle XX.

Les línies i l’esperit de la June Rose perviuen a la Rosa de Foc. Com el vaixell de Teseo (paradoxa) que els atenesos van conservar i mantenir durant segles. No només és el mateix vaixell sinó que hi ha sumat les experiències i vivències de més de 80 anys.


La Rosa de Foc en el moment de l'avarada al Port d'Arenys







Text: Oriol Ferran. Imatges:
 http://elmoll.arenys.cat/estol/margaret-alison

25.7.21

Sant Ramon, un llagut quillat de 117 anys: exposició



Al Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar, molt a prop de l'aigua salada del Mediterrani, en allò que fou la primera línia de cases de la important vila de tradició marinera es pot veure fins el 31 de juliol la exposició que commemora els 117 anys del vaixell insígnia de la flota de l'associació Bricbarca: el Sant Ramon.

El llagut quillat Sant Ramon fou construït per Geroni Lloret l'any 1904 al Campello (Alacant) com a vaixell de pesca. Cent anys més tard, desprès de passar per diferents armadors i ports, i quan anava a ser desballestat fou quan Bricbarca el trobà al port de Benicarló on treballava en els darrers dies abans de la jubilació. Conjuntament amb l'ajuntament de Vilassar de Mar i avalat pel Museu Marítim de Barcelona, va ser recuperat, restaurat i renasqué com a representant de la navegació tradicional del passat segle.

Ara per ara el Sant Ramon és un dels vaixells més antics que naveguen per la costa catalana. Actualment porta un aparell de barca de mitjana amb pollacra, major i mitjana.

L'exposició està conformada per diferents espais:



La primera sala explica què és el Sant Ramon i s'hi poden trobar dues magnífiques fotografies de la platja de Vilassar de Mar, l'ex-vot de l'embarcació que es conserva a l'església de la vila i que es duta en processó fins el vaixell un cop l'any i finalment la part baixa del seu primer arbre mestre.



La segona sala presenta una mostra de diferents elements que han format part de la vida i la història del vaixell. Un gran ganxo per pujar les tonyines, el compàs, una sirena mecànica, una bomba d'esgotar, cèrcols salvavides i fins i tot dos radiotransmissors de diferents èpoques. Presideix una de les cantonades una gran nansa feta per l'amic Oleguer de Pineda.



A la tercera sala s'hi troben imatges, dibuixos, llibretes de la restauració duta a terme entre els anys 2002 i 2004.

L'espai ocupat entre aquesta sala i la següent hi ha exposades les maquetes a escala similar (que no exacte) de les tres embarcacions tipus barca de mitjana que es poden trobar al litoral català: El Sant Isidre, el Sant Ramon i el Rafael.


En la quarta sala hi ha un espai per seure i mirar una important col·lecció d'imatges en un monitor que explica tant l'activitat del Sant Ramon i Bricbarca com la de les persones que s'integren i conformen l'associació.



Continuant l'exposició s'arriba a l'espai dedicat a l'activitat de difusió patrimonial i social que duu a terme el Sant Ramon. Una selecció d'imatges, cartells i records físics de Trobades i festivals mariners en els que ha participat durant el segle XXI.


L 'exposició conclou amb les persones que donen vida i són imprescindibles perquè el Sant Ramon dugui a terme totes les activitats socials, culturals i patrimonials en les quals participa. Cal destacar el cartell original que esdevé el logotip de Bricbarca - Centre d'Estudis Nàutics de Vilassar de Mar.


Hi ha un element del qual no en tenim imatge i que caldrà veure allà mateix. La gran vela de mitjana decorada que presideix i ocupa tot el sostre de l'espai comú de l'exposició.

Antiga Escola Nàutica de Vilassar, Estudi de Pilots
 o Col·legi Nàutic-Mercantil dels Srs. Monjo

Més enllà de l'exposició Bricbarca està treballant actualment en la recuperació de la antiga Escola Nàutica de Vilassar, Estudi de Pilots o segons el nom original Col·legi Nàutic-Mercantil dels Srs. Monjo. Un lloc on reubicar les col·leccions del Museu de la Marina, actualment tancat. Un projecte important per una entitat dinàmica, capacitada i amb una base social important per aconseguir-ho amb l'ajuda de les Institucions.

El patrimoni marítim es difon i es defensa també més enllà dels vaixells i barques que composen la seva part més visible. Exposicions, conferències i taules rodones, cursos, etc. són activitats que l'apropen a persones que potser mai han trepitjat la coberta d'una embarcació, persones que encara veuen la nàutica com un esport de rics. És la nostra tasca, com associacions, com a Federació, trencar aquest distanciament i aquesta barrera psicològica que per masses persones significa la llongada (franja de sorra que l’onada del mar mulla).

Text i fotos Escenavegant, imatge escola Nàutic del cartell de XVII Universitat d'Estiu de Mar i Ultramar 2021. Gràcies a l'Agustí Martín per totes les explicacions.

13.1.19

Trobada d'hivern de la Federació a Arenys de Mar.




Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140 persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar. Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet suficient per moure les embarcacions. 

Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina, Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad, més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.
Desprès una navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a port.

A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives, ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la diada.

Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.

Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat l'esdeveniment.

 Vídeo de Josep Inglada


Vídeo de Oriol Ferran

  X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL     La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...