Vent de Frau

Reproduïm aquest interessant article publicat al web Històries del Mar pel seu interès i per la seva vinculació amb la navegació tradicional.

No els emprem mai [els rems de trenta-quatre] sinó per a entrades o sortides de port o per a guanyar s’afrau des vents. Joaquim Ruyra, Rem de trenta-quatre

Segons l´Alcover-Moll, una frau o afrau és una fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals.  També hi ha una accepció molt interessant per la qual, una frau, en el món de la pesca era un paratge de la mar en el qual hi ha certa pesquera o un fenomen determinat.

A  la costa del Maresme, la frau és un vent important, generalment tèrmic, que bufa des de terra a mar, és a dir, un terral. Els terrals es formen en acabar el dia i especialment a la matinada abans de que surti el Sol.  En aquests moments la temperatura terrestre és molt més baixa que la  de l´aigua de mar i es genera un flux de pressió entre la terra i el mar. Aquest regim de vents es  produeixen durant tot l´any però són especialment forts al llarg de la primavera i l´estiu. Quan la temperatura de la terra i la mar s´igualen, al llarg del matí, la frau deixa de bufar i dona pas al règim de  marinades.

Fins els anys 50, els pescadors utlitzaven les fraus per moure els vaixells. Parella de bou. Foto: Museu Marítim de Barcelona

L´etimologia del mot “frau” ve del llatí fragere que més tard hauria donat lloc al mot fragum o  país trencat. Precisament la ciutat medieval de Mataró agafa el nom de Civitas Fracta, és a dir, ciutat partida, prova de la importància de les fraus en una comarca com el Maresme, trencada perpendicularment per rieres i rials.

Certament, en el tram de costa que va del delta del  Llobregat a la punta de la Tordera, les fraus han estat un fenomen que durant les èpoques de la navegació a vela van permetre la pesca, el cabotatge i la prosperitat econòmica dels  municipis litorals.  Al Maresme, la frau  és especialment forta a la Tordera, aquí l’aire es canalitza des del Montseny. També són considerables les  Fraus de Calella, Sant Pol, Arenys i Mataró, en aquest darrer cas el vent es canalitza per la riera d´Argentona. A Barcelona, les fraus del Besos i el Llobregat són també importants. Més enllà, amb el massís del Garraf, les fraus desapareixen per la geografia del territori.

El terral és un vent tèrmic que origina pel flux de temperatura entre terra i mar

Les fraus fortes com les de la Tordera, poden arribar a generar vent de fins a vuit nusos de força i evidentment, malgrat no aixecar gaire onada pel poc recorregut de la massa d´aire, si que pot produir àrees de marejol i maror.

Fins ben entrats els anys 50, pescadors, navegants i mariners aprofiten aquests vent tèrmics per anar a la vela. L’agafaven de través tant per anar rumb cap al nord-est com al sud-est. Precisament amb aquests rumbs es podia realitzar la navegació de cabotatge i la pesca litoral com ara els sardinals. Fins hi tot, amb l’aparició dels primers motors, els pescadors combinaven la força del vent amb els motors. Els vots i barques quan agafaven la frau duien la vela espigada i  els “homes” es situaven a sobrevent on hi col·locaven un parell o tres de rems per acompanyar-lo una mica. Fins hi tot els pailebots que feien rumb cap a França aprofitaven aquestes fraus per navegar de manera paral·lela a la costa. Quan es perdia la frau i ja no hi havia vent, és clar, els tocava bogar per tornar a casa. Això és però, una altra històriademar.  

5a Festa de la Mar: Imatges, vídeos i notícies.

Cliqueu sobre la imatge per obrir l'enllaç.
Recull de les imatges que els participants han enviat a les xarxes.

Vídeo resum de Ràdio Arenys.

Entrevista a Vicente Garcia Delgado /El Punt Avui 1/06/2019

“On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda”

 Arenys de Mar acull aquest cap de setmana la cinquena Festa de la Mar per promoure la recuperació d’embarcacions tradicionals com les de vela llatina o de navegació clàssica

VICENTE GARCÍA DELGADO 

MEMBRE FUNDADOR DE LA FEDERACIÓ CATALANA PER A LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL

ELENA FERRAN - ARENYS DE MAR

Una cin­quena Festa de la Mar. Com va començar?

La pri­mera tro­bada de vela lla­tina es va fer el 1986 a Sant Feliu de Guíxols, i amb els anys es van anar cre­ant asso­ci­a­ci­ons. Des de Bar­ce­lona vam pen­sar a reu­nir-nos tots i no tre­pit­jar-nos. La flota no era gaire gran i volíem que els par­ti­cu­lars s’ani­mes­sin a recu­pe­rar les seves embar­ca­ci­ons a cada tro­bada. La pri­mera Festa de la Mar es va fer el 2006 a Cadaqués.

Per què són un tre­sor, aques­tes embar­ca­ci­ons?

Són un vehi­cle de cul­tura. Té l’interès de saber com eren aques­tes embar­ca­ci­ons tra­di­ci­o­nals i com nave­guen. També es pre­serva un llen­guatge asso­ciat que fem ser­vir al nave­gar, com ara el davant, la trossa o una guin­da­ressa, que si no, s’obli­da­rien. He dedi­cat més de 3.000 hores a res­tau­rar una barca de vela lla­tina, la Lola, tal com era el 1906. Ara és del Museu Marítim de Bar­ce­lona, i amb volun­ta­ris les fem nave­gar.

La ‘Lola’ era una barca de foc, per a la pesca de l’encesa. En què con­sis­teix?

Ence­nien foc en un fes­ter, com una gra­e­lla aga­fada a l’orla de la barca. Sor­tien a fora la cala per atraure els pei­xos, perquè amb els cor­rents no podien posar sar­di­nals, i quan feien entrar la mola de peix a dins la cala, amb una altra barca els rode­ja­ven i recu­pe­ra­ven l’art esti­rant des de la platja.

La vela lla­tina només era per sor­tir a pes­car?

Últi­ma­ment, però es coneix des de l’època romana. És el gran des­co­bri­ment, perquè per­met mani­o­brar i anar amb el vent en con­tra fins a uns 45 graus. És la gran diferència de la vela qua­dra que amb una mateixa cara obliga a tenir sem­pre el vent a favor. Hi ha una dita de la vela lla­tina que diu “si no em conei­xes no em toquis”, perquè si fas deter­mi­na­des mani­o­bres és fàcil bol­car.

Cada vegada es veuen més veles lla­ti­nes?

Quan vaig començar, als anys noranta, això era un desert. Ara ja som quinze o setze asso­ci­a­ci­ons de vela lla­tina i nave­gació tra­di­ci­o­nal. El nord-cata­lans va ini­ciar el 1977 el res­sor­gir de la vela lla­tina des de Cot­lliure, quan encara es cre­ma­ven les bar­ques velles a les plat­ges. Un movi­ment que s’ha anat este­nent per França, Itàlia i dife­rents punts de la costa medi­terrània d’Espa­nya.

El patri­moni flu­vial és igual d’impor­tant?

Sobre­tot a l’Ebre, on hi havia molta riquesa, perquè era per on es trans­por­tava tot quan no hi havia tren ni car­re­te­res. Feien ser­vir la vela lla­tina i la qua­dra, però també hi havia rais, pon­to­nes i mule­tes. Avui que­den un parell de llaüts fent de pas de barca i es man­te­nen les rega­tes de mule­tes a Móra d’Ebre i els bar­quets a Sant Car­les de la Ràpita.

L’èxit és que les embar­ca­ci­ons no dei­xin de nave­gar?

S’han de recu­pe­rar les embar­ca­ci­ons i enri­quir el patri­moni sabent com es feien ser­vir i poder-hi nave­gar. El Museu Marítim s’ha ado­nat que tenir embar­ca­ci­ons a l’aigua trans­met més que dins un apa­ra­dor. Per això té un pai­le­bot que surt a nave­gar totes les set­ma­nes.

El ‘Santa Eulàlia’ és un clàssic i con­vi­dat estel·lar a la tro­bada.

Sem­pre l’espe­rem perquè és el nos­tre mis­sat­ger pel Medi­ter­rani. L’acom­pa­nyen el quetx Ciu­tat de Bada­lona i el qui­llat Sant Ramon, els bas­ti­ments més grans de la fede­ració. Tin­drem més de trenta bar­ques que nave­ga­ran per les aigües d’Arenys i Sant Pol i les prop de dues-cen­tes per­so­nes que es mouen al seu vol­tant, tant per nave­gar com per a les tas­ques de man­te­ni­ment i con­ser­vació d’aquest extens patri­moni nàutic.

Tam­poc us obli­deu del patí, que va ser una revo­lució a l’època.

Sí, efec­ti­va­ment, és un ele­ment impor­tant de la nos­tra iden­ti­tat nàutica. Una cre­ació genuïna de les plat­ges bar­ce­lo­ni­nes ara fa un segle. És una embar­cació que no porta timó i va dei­xar els rems i mani­o­bra només amb la vela i amb una mica de brisa. Volem del patí de vela que s’incor­pori a la fede­ració com una enti­tat més. Per això hem fet diver­ses acti­vi­tats amb Arenys, Canet Sant Pol on hi ha una bona acti­vi­tat pati­naire.

Les bar­ques de platja vara­des a la sorra ja són tes­ti­mo­ni­als.

La nor­ma­tiva ho pro­hi­beix, com a màxim ho per­met als clubs nàutics, i ara ja s’està res­trin­gint als 300 metres d’ocu­pació màxima. Sant Pol con­serva la seva platja de les bar­ques, i és excep­ci­o­nal. On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda a la car­re­tera. És un crim.

Res­tau­rar tam­poc surt barat?

Refer una barca com tre­ba­lla­ven abans et pot cos­tar el doble. Tro­bar les fus­tes prou amples i d’una sola peça és com­pli­cat i s’ha de saber l’ofici. Tenim pocs mes­tres d’aixa i s’han d’impul­sar pro­jec­tes com els que es fan a Arenys per no dei­xar per­dre aquest tre­ball arte­sa­nal.


Si teniu més imatges feu-les arribar a fccmf@gmail.com. Gràcies.

Trobada d'hivern de la Federació a Arenys de Mar.

Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140 persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar. Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet suficient per moure les embarcacions. 

Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina, Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad, més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.

Desprès una navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a port.

A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives, ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la diada.

Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.

Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat l'esdeveniment.

 Vídeo de Josep Inglada

Vídeo de Oriol Ferran

Maresmar, Trobada de centenaris 2018

Incorporen aquesta informació apareguda a maresmar.cat per la novetat que representa enguany com a trobada d'embarcacions tradicionals.

Varador 2000 organitza del 8 al 10 del proper mes de juny una trobada de vaixells centenaris i històrics al Maresme que s’anomena Maresmar – Trobada de Centenaris 2018. En aquest esdeveniment hi participaran una vintena de vaixells encapçalats pel Santa Eulàlia –buc insígnia del Museu Marítim de Barcelona– i el Sirius, que aquest any compleixen 100 anys i encara naveguen. També hi participaran altres vaixells històrics com el Sant Ramon, el Far Barcelona, el Bon Temps i La Courtisane, entre molts d’altres.

La trobada compta amb el suport del Museu Marítim de Barcelona, la Facultat de Nàutica, Ports de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Consorci de Promoció Turística del Maresme, el Consell Comarcal del Maresme, diversos ajuntaments d’aquesta comarca encapçalats pel d’Arenys de Mar, i altres institucions, entitats i associacions, així com diversos patrocinadors privats.

L’objectiu del Maresmar – Trobada de Centenaris 2018 és triple: difondre la cultura i el patrimoni marítim, divulgar els oficis relacionats amb el mar i promoure l’economia i el turisme del Maresme i els seus municipis.

Difondre la cultura i el patrimoni marítim significa apropar-lo a la ciutadania, que pot arribar a sentir com a propi un passat molt proper que encara conservem. La comarca del Maresme és en aquests moments un dels territoris de tot l’arc mediterrani més implicats en la preservació de les arrels i la cultura marítimes. Segurament, podem afirmar que actualment és un dels principals motors de difusió del patrimoni i la cultura marítims del país més enllà de les nostres fronteres.

El Maresme aglutina una important tradició centenària centrada en la formació de navegants (foren famoses les seves escoles de pilots) i en la construcció d’embarcacions, moltes de les quals van servir per comerciar amb Amèrica i per engrandir el teixit productiu i industrial de Catalunya. Aquestes embarcacions es construïen a peu de platja, en drassanes repartides per la comarca que avui dia serien inimaginables. Durant els segles XVIII i XIX els mestres d’aixa maresmencs van enllestir un munt de pailebots, fragates i bergantins que van solcar els mars d’arreu del món.

Maresmar pretén mostrar tot aquest llegat i, alhora, consolidar-se com a festival marítim potent i amb entitat pròpia en l’àmbit mediterrani, contribuint a dinamitzar la cultura marítima catalana i de retruc a dinamitzar l’economia de la comarca i de les poblacions que l’acullin. L’objectiu és que Maresmar també sigui un motor, un esdeveniment al servei del desenvolupament econòmic i turístic del Maresme i dels seus municipis.

La primera festa de El Moll d'Arenys de Mar.

La Festa del Moll tindrà continuïtat l'any vinent i vol esdevenir en una cita tradicional de comiat de l'estiu a Arenys de Mar. Enguany la Festa del Moll s'ha convocat coincidint amb la cloenda de les jornades gastronòmiques Calamarenys que s'han celebrat durant tot el mes d'octubre. Tot el passat cap de setmana les activitats nàutiques i marineres al port han estat protagonistes destacades i element complementari de l'oferta turística lligada a la cuina del calamar. 

Des de l'organització ja s'ha fet un balanç molt positiu de la festa i s'ha calculat que més d'un miler de persones van seguir i participar als dos dies d'activitats al moll. La celebració tenia com objectiu prioritari presentar el conjunt d'activitats que es fan des d'aquest projecte que s'impulsa des del Port d'Arenys. S'ha aconseguit amb escreix presentar el projecte i promoure la navegació tradicional i sensibilitzar respecte la conservació del patrimoni marítim.

La tarda de dissabte les activitats van concentrar-se a terra. L'espai d'activitats marineres va acollir un mostra d'eines de calafat, de confecció tradicional de nanses i modelisme amb maquetes de diferents tipus. També es van fer activitats orientades als infants amb taller de nusos, de senyalització amb banderes, un concurs de dibuix i una gimcana de grumets.

Mentre arribaven barques i vaixells des d'altres platges i ports de la costa del Maresme i la Marinada feia sortides a mar cada mitja hora. Ja al capvespre va arribar el Bon-Temps, que aquest estiu ha tornat a la Mediterrània després d'una llarga estada al Cantàbric. En paral·lel un taller de música marinera va aconseguir engrescar a cantar a tothom, independentment de l'edat. El dissabte també va haver-hi espai de fogons i cuina, marinera amb fideuà i mandonguilles amb calamar. Un cremat preparat per en Quico Lluch va tancar el programa ja fosc.

El matí de diumenge, travessant la boira de primera hora, va entrar a port el Sant Ramon de Bricbarca.  L'esperaven amarrats l'estol del Moll i les barques i tripulants del Mamelló (Pineda), A tot drap (Sant Pol) i també dels amics del Quetx Ciutat de Badalona. De més enllà de la Tordera, la Pepeta de Palamós. 

Cap refugiat a la deriva

La Festa del Moll també va retre homenatge als milers de persones que intenten creuar la Mediterrània a la recerca d'un futur millor i i les organitzacions que treballen en les tasques de salvament. A les escales de la Porta de la Pau es va col·locar una  ceràmica realitzada per Joaquim Casals, inspirada en les tràgiques escenes viscudes l'estiu de 2015 a l'illa de Lesbos. Dúnia Vilanova, va interpretar el "Cant dels ocells" en homenatge i record a tots els qui han perdut la vida en aquesta travessa desesperada fugint de guerres, persecució i pobresa. L'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno, va insistir en remarcar el missatge: "Arenys diu mai més cap refugiat a la deriva". 

A migdia totes les tripulacions van embarcar i van sortir a navegar. Des del moll, amb un sol radiant, es podia anar seguint l'entrada i sortida de les barques, remar amb el llagut del Club de Rem o tastar el vermut especial preparat i servir pel bar de l'Ateneu. O.F.