 |
| Navegada nocturna per l'Ebre. Foto Jordi Pagès. |
 |
| Sortint de Riumar riu amunt. Foto Lluḯsa Obrador |
Divendres al vespre aprofitant una suau brisa les barques pogueren oferir sortint del port de Riumar les seves veles al vent i per uns minuts navegar a la vela remuntant el riu sense cap problema. Però aquesta situació es revertí un quart després de la sortida quan el vent caigué de sobte deixant les nostres veles com a llençols estesos de les respectives antenes. Calgué doncs trencar la màgia del silenci viscuda per uns minuts i prémer el botó per engegar els motors de les barques. Amb les veles obertes al vent, algunes d'elles plenes pel propi vent aparent creats pel moviment de la barca, remuntaren lo riu durant més de dues hores fins que en un dels molts revolts fluvials poguerem entrellucar en el contrallum de la vesprada lo pont del Passador. El pont que ja en aquest segle XXI uní per fi les viles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, jubilant, malauradament, els tres pasos de barca existents fins aquell moment. Just en passar el pont riu amunt es troba l'embarcador que hi ha al costat de l'Auditori i l'espai públic del Centre Fluvial de Delta. Alla, abarlovades, s'amarrà tota la flota i hi passà la nit.
Barques al moll de Deltebre: Vídeo Josep Inglada
L'endemà, dissabte, després d'esmorzar plegats al magnífic Alberg del Xanascat de Deltebre les tripulacions feren cap a les barques per provar de remuntar lo riu fins a l'llla de Gràcia. Una illa que parteix el cabal de riu en dos i que ha estat durant molts anys un espai on s'han criat els bous dels correbous típics d'aquella comarca. Veles amunt i amb un vent inestable i capriciós per la vegetació de ribera totes les barques han anat remuntant lo riu amb més o menys fortuna. Menció especial es mereixen els nostres companys del Club Nàutic de Móra d'Ebre que a bord de la muleta De Mari han fet el mateix recorregut a cop d'estropada i demostrant-nos a tots que les embarcacions de rem també existeixen i demostren dues coses importants: tenen bona salut i sang jove. Un cop retornats al port de Deltebre gràcies a una bona corrent fluvial i a algunes ratxes de vent que feien avançar les barques sobtadament, es procedí a fer batejos de riu a bord de les embarcacions participants, fet que permenté que més d'un habitant de Deltebre descobrís el seu paisatge fluvial des del centre del seu riu.
 |
| La flota llatina remuntant lo riu Ebre. |
Una estona més tard s'inicià el dinar de Germanor a l'ombra d'unes carpes a tocar del moll. I fou en allà on l'organització va saber com demostrar que el treball en el patrimoni va més enllà de les embarcacions. La cuïna marinera és també una de les vessants del patrimoni immaterial que en la seva aplicació esdevé del tot material i sabrosa. Fou servida, desprès d'una amanida fresca que tothom agraí, una Pitança del Llaüters. Un dels molts plats que els llaüters cuinaven a bord dels llaguts en els seus viatges, una mena d'estofat de carn i patates. Exquisit. Però a més aquesta pitança fou servida en una réplica d'un estri tradicional com és la cassola de pobre o pitança. Element que un cop usat per dinar, serví de record de la Festa per a tots els participants. I per acabar-ho d'arrodonir unes postres autòctones del Delta de l'Ebre, la paracota. La paracota és una figa albardada, que segons el document que fou repartit a tots els comensals era una menja que es feia quan s'acabava de ballar una jota, acompanyada d'un traginyol de mistela. Fa cent anys en deien menjar una "para-jota", potser per reprendre forces per retornar a la dansa.
La tarda fou molt calorosa i mandrosa, la sobretaula sota les moreres fou interrompuda per fer cap vers als actes "seriosos": les conferències. N'hi havia dues de previstes: La navegació fluvial, per en Vicente Garcia-Delgado i la presentació a Deltebre del darrer llibre de Jordi Salvador: Paraules de riu. Però malgrat la bona organització els imponderables existeixen i el company Vicente Garcia-Delgado el divendres encara era hospitalitzat per la qual cosa, evidentment, no pogué assistir a l'acte. Prengué les regnes de l'acte el segon ponent que amb els apunts i l'esquema facilitats composà una explicació als assistents (una trentena de persones) sobre la importància històrica de la navegació fluvial i els diferents tipus d'embarcacions encara existents. Per tot seguit fer la presentació del seu llibre. En acabar el propi Jordi Salvador convidà als assistens a visitar la nova exposició de la FCCPMF sobre Lèxic mariner, patrimoni immaterial, explicant un a un els diferents plafons, responent a les qüestions i iniciant una petita tertúlia al seu final.
 |
| La nova exposició: Lèxic mariner, patrimoni immaterial al Centre Cultural del Delta. Foto; JSG |
La jornada encara no havia acabat, doncs quedava una activitat primicia al riu, el descens de les embarcacions de nit amb les veles il·luminades. La seva execució creà moments de gran bellesa plàstica, que de ben segur esdevindrà un dels actes fixes d'aquesta festa en futures edicions. Totes les tripulacions acabaren sopant a peu dret en la fira gastronòmica Mescla que ocupava bona part de la superfície de la festa i es complementava amb la DeltaFira.
Diumenge era hora de tornar als ports d'origen. En funció dels seus desplaçaments les embarcacions participants han abandonat els seus lloc a la palanca d'amarratge durant tot el matí. La festa en terra ha continuat fins el capvespre. La Festa del riu 2022 de Deltebre ha demostrat un cop més que sumar les sinèrgies de les activitats nàutiques a d'altres festes en terra serveix per aportar noves persones a gaudir de la navegació tradicional.
Una nova festa doncs a afegir a un calendari que després del parèntesi indesitjat de la Covid sembla retornar a l'empenta anterior. Felicitats Deltebre. Gràcies Amics de la Vela Llatina de La Cala i Ajuntament de Deltebre.
Text: Escenavegant.