La FCCPMF al Saló Nàutic

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es present des del 10  al Saló Nàutic de Barcelona 2018 a l'àrea de Marina tradicional, situada al Port Vell, darrera del Maremagnum.  La Federació mostra al seu estand una exposició que presenta les 14 entitats que en formen part.

Estand de la FCCPMF al Saló Nàutic 2018 darrere l'Aquarium. Foto: J.S.

Fins diumenge s'ofereix sortides nàutiques als visitants amb alguns dels vaixells de les entitats federades i un programa d'activitats on combina presentacions, actuacions musicals i tallers relacionats amb el mar. 

En aquesta edició del Saló la FCCPMF ha convidat a participar l’associació nord-catalana Opticassou a l’espai de Marina tradicional. 

Adjuntem nota informativa i programa de xerrades i actes previstos a l'àrea de Marina tradicional.

PROGRAMA ACTIVITAT  SALÓ  NÀUTIC  2018

 La  Federació  Catalana  per  la  Cultura  i  el  Patrimoni  Marítim  i  Fluvial  ha  programat  un seguit  d'activitats  a  l'àrea  de  Marina  tradicional  durant  el  Saló  Nàutic  de  Barcelona  2018.
La  Federació  presentarà  al  seu  stand  una  exposició  que  presenta  les  14  entitats  que  en formen  part  i  també  oferirà  sortides  nàutiques  amb  alguns  dels  vaixells  de  les  entitats federades  i  un  programa  d'activitats  on  combinarà  presentacions,  actuacions  musicals  i tallers  relacionats  amb  el  mar.
 La  FCCPMF  ha  convidat  a  participar  a  l’espai  de  Marina tradicional  l’associació  nord-catalana  Opticassou. Taverna  del  mar Espai  de  conversa  on  s'hi  programaran  diverses  presentacions  i  xerrades  i  també  cantades  de música  marinera.
 Dijous,  11  octubre (17.30h) 
Opticassou,  una  proposta  per  iniciar  als  mes  joves  en  la  vela  llatina
Divendres,  12  octubre
(13h)  Presentació  de  la  V  Festa  de  la  Mar,  trobada  catalana  d'embarcacions  tradicionals  que  se celebrarà  entre  el  20  de  maig  i  el  2  de  juny  de  2019  entre  a  Arenys  de  Mar  i  Sant  Pol. (18.00)    Músiques  de  Mar.  Actuació  musical  de  La Vella Lola,  cançó  marinera.
 Dissabte,  13  octubre
 (13.30h) História  del  Quetx  Ciutat  Badalona  (AAqCB)
 (17.30h)  Margaret  Alison,  un  ringer  escocès  al  Port  d'Arenys.  (El  Moll)
 (18.30h)  Músiques  de  Mar,  cançó  de  taverna  amb  Pep  Bergadà Diumenge, 
14  octubre 
 (13.30h)  Vermut  de  comiat.  (AAqCB)
 (18.00h)  L’ofici  de  mestre  d’aixa,  per  Agustín  Jordán.

*aquest  programa  pot  variar  i  ampliar-se  amb  algunes  altres  activitats.

Bateigs  de  navegació  tradicional
 Les  embarcacions  Quetx  Ciutat  de  Badalona, el llaüt  Peregrina  de  Calafell  i  el  sardinal  Sant Pau  de  Sant  Pol  de  Mar  faran  durant  els  dies  del  certamen  una  seguit  de  sortides  i  batejos  a  mar d'acord  amb  el  següent  calendari.
Dijous,  11:
Quetx  (sortida  de  11  a  13h  ) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Dissabte,  13:
Quetx  (sortides  de  11-13h) 
Sant  Pau  (sortides  a  12h,  13h  i  17:30  ) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Divendres,  12:
Quetx  (sortides  de  11-13h  i  15:30-17:30  ) 
Sant  Pau  (sortides  a  13:30h,  17:30  i  18:30) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Diumenge,  14:
Quetx  (sortides  de  11-13h) 
Sant  Pau  (sortides  a  12h  i  13h) 
 Per  poder  navegar  cal  una  inscripció  prèvia  que  es  podrà  fer  al  mateix  espai  de  la  Marina tradicional.
Tallers
Durant  tots  els  dies  del  festival  a  l'espai  hi  haurà  diversos  tallers  d'activitats  manuals relacionades  amb  els  oficis  del  mar:  de  traç  nàutic,  nusos,  papiroflèxia  marinera,  cançons  de taverna…
El  mestre  d’aixa  canari  Agustín  Jordán  oferirà  un  “taller  de  trazo  tradicional”  i  construcció d’una  maqueta  durant  els  dies  12,  13  i  14  d’octubre.
Associació  convidada:  Opticassou  (Catalunya  del  Nord) 
Aquest  any  tindrem  entre  nosaltres  l’associació  Opticassou  que  presentarà  una  embarcació  de fusta  de  construcció  amateur  per  promoure  la  navegació  tradicional  entre  els  més  joves.

  Una proposta  d’especial  interès  per  les  escoles  de  vela,  clubs  i  associacions  que  volen  iniciar  els infants  i  adolescents  a  la  vela.

CONTACTE  DE  COMUNICACIÓ  FCCPMF:  638120530

 Us animem a visitar el nostre espai i a fer difusió de la presència de les entitats de promoció i defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya.

Crònica: 3r Vire vire de Paulilles 31 d'agost al 2 de setembre 2018

Navegar és allò que ens uneix als amants de la navegació tradicional. I precisament de navegar n'hi ha hagut força estona en aquests dos dies i mig de festa a la Catalunya nord. Començant ben d'hora -a les 10 calia ser a Paulilles- totes les embarcacions participants (47 veles + 3 de rem) sortiren de Port Vendres en un dissabte on la Tramuntana encara es feia notar. Moltes barques optaren per arribar a destí a motor i només alguns valents, o potser des-cerebrats, s'atreviren a oferir drap al vent en aquella travessia on calia doblar el cap Bear. Dia magnífic i mar moguda a la sortida de port i plana del tot un cop entrats a la cala de Paulilles.

Sardinals, llaüts i veles llatines a la platja de Paulilles.

Allà l'espectacle estava servit. Una cinquantena de barques amorrades sobre la sorra fosca oferien les seves proes als centenars de fotògrafs professionals i afeccionats que volgueren immortalitzar l'esdeveniment. Fins a cinc barques arribades del principat de Catalunya sota la bandera de la FCCPMF participaren en aquesta concentració: Sant Ramon, Odina, Sa Rata, Mestraló i Xerina. Sota els arbres ens esperaven els voluntaris per oferir-nos el picnic del dinar i les instruccions per les embarcacions. Més tard els altaveus convocaren als patrons per minuts més tard inundar aquell bonic indret de la Costa Vermella de Veles Llatines de tota mida i color.

La navegada, llarga, durà fins ben entrada la tarda quan altra cop les barques s'amorraren a la sorra una estona abans d'emprendre el camí cap a Port Vendres. Una singladura que no fou senzilla per les barques més petites donat que el vent havia aixecat el mar amb onades altes i curtes. Malgrat això tothom arribà, més o menys xop, a port. Un cop allà, cerveses, converses, alguna cançó, un aperitiu aportat per les tripulacions i un sopar ofert per l'organització.

El Sant Ramon a tota vela.

Diumenge sortí el sol però en Joan de Narbona (la Tramuntana) se'n havia anat a dormir. Mar plàcid i veles obertes des del fons dels molls de Port Vendrés. Un espectacle pels ulls i per l'oïda que escoltava el so melancòlic dels corns marins. Altra cop navegada fins a la veïna cala de Paulilles on una estona més tard s'inicià un Vire Vire disfressat de regata amb algun que altra ensurt. La suau brisa que anà pujant amb l'escalfor del matí permeté de navegar  i gaudir de les belles imatges que deixaven les veles llatines al vent. Finalment un lliurament d'obsequis i records i un dinar de germanor serví, com podria ser sinó,  per tancar una magnífica trobada de vela llatina que malgrat ser a la seva tercera edició ja està del tot consolidada en el calendari de patrons i armadors. Cal felicitat, doncs , a totes les persones que l'han feta possible i a tots els voluntaris sense els quals no es podrien portar endavant aquesta mena d'activitats.

Fins una cinquantena de barques participaren al Vira vira de caràcter.

Colecció de fotografies fetes per Quico Despuig ⏎

Crònica: Trobada de vela llatina de Cadaqués. 2018

Aquest any ha tocat trobada de vela llatina a Cadaqués amb tramuntana. L’any passat va ser amb garbí. Amb una logística diferent s’ha pogut navegar a la badia. L’any passat va ser agrupats a fora del port fins a es Cucurucuc i enguany en funció de mesures i veles s’han organitzat canals més a prop o més lluny de la vila, on ja el nord hi entrava fort i ratxes i ha calgut ser hàbils i experts amb l’arbre i la vela.

A mitja setmana ja van arribar a Cadaqués les primeres barques, sobretot sardinals nord-catalans; la Ufana, la Notre Dame de la Consolation, la Ideal, la AA… que van començar a anunciar la trobada amb els seus pals inclinats i antenes. Dijous, a migdia, s’hi afegia l’Odina des d’Arenys. La benvinguda formal, encara que en Quico Despuig la va convocar com “informal” va ser a la platja del Llaner gran on va fer-se un sopar de tots els qui, divendres, ja dormien a Cadaqués. La fideuà d’en Quico com a plat principal i varietat de tastets i vins que tothom va portar i van anar sortint. A dormir aviat, que demà tocava estar preparat, encara que semblava que la tramuntana no afluixava… malgrat la previsió.

El programa d’enguany va proposar un jornada llarga. La navegada no va ser fins a les 2 de la tarda. Abans, la concentració de les barques a la platja gran i sense preses, temps de conversa, amb sardinada inclosa i fotos, moltes fotos, del dret i del reves. Magnific aparador de la vela llatina i la navegació tradicional enmig de centenars de visitants de Cadaqués. Reunió de patrons. Explicació de l’interessant projecte mallorquí de protecció de la posidonia que implica també les embarcacions tradicionals. Repartiment de banderes i catavents grocs i... cap a l’aigua!

La navegada per sectors, segons la força del vent i, malgrat la por inicial, tothom i totes les barques van navegar a la badia i fora. A partir de les quatre de la tarda, arribada esglaonada a port Doguer. Les barques amorrades a la platja i sense cap pressa més temps de xerrada i preparatius pel sopar. Amb excel·lent l’equip de cuina  dels “Pescadors de Roses” tant pel seitó fregit com per l’arròs…. I també pel cremat que va acompanyar les havaneres. Les barques van quedar tota la nit varades arran de platja oferint una imatge molt bonica. Diumenge, al migdia, en conserva, les primeres quatre barques feien rumb cap a Port Vendres per ser, el cap de setmana vinent, al vire-vire de Paulilles.OF

Crònica: La Festa del Riu a Móra d'Ebre 2018

Arribar a Móra d'Ebre el dia abans de la Festa del Riu ja és fer una immersió en l'especial sentit de la Festa -amb majúscula- que tenen en aquelles terres. Carrers principals tallats, escenaris arreu, música, correfoc, etc...

Navegar per l'Ebre sempre és una aventura. Malgrat no tenir onades, el fort corrent de lo Riu a l'alçada de Móra pot esdevenir una aventura. Un corrent que malauradament no és natural, sinó que depèn dels interessos econòmics de les companyies elèctriques i de la Confederación Hidrogràfica del Ebro, que actua sobre el curs fluvial com si fora Déu.

La Festa del Riu ja començà el divendres al vespre quan una muleta guarnida amb llums es passejà per la llera d'un riu completament fosc. Els seus moviments lents i el reflexos sobre l'aigua eren senzillament màgics.JS

Vira vira de les barques Quinoccio (al fons) i Xerina.

Dissabte a la tarda és el moment culminant de la Festa. S'inicià amb un petit vira-vira de les barques de vela llatina convidades: el Quinoccio de l'Arjau de Cambrils i la Xerina del Moll d'Arenys de Mar amb la seva vela estelada. Foren unes evolucions on malauradament poc es pogué usar l'impuls de les veles per les males condicions de vent i un excés de corrent. A partir d'aquí fins a tres regates de muletes que en un recorregut d'aproximadament un quilòmetre giraven les bases del pont dels arcs de la vila. En un sense parar, i al bell mig de les regates, el concurs de sirgadors. Aquest, un a un,  des de l'illot situat davant el Club Nàutic de Móra tibaven de la gúmena per fer avançar 50 m una muleta al mig del riu. Temps astronòmics per els participants (entre 8 i 12 segons) tots ells guanyadors d'anteriors edicions d'un  concurs que arribava a la seva desena edició.

Sortida d'una regata de muletes

Un cop acabades les regates, encara hi hagué una cursa de natació entre el moll de Móra la Nova i el del CN Móra d'Ebre. Amb un resultat "curiosament" estrany: tres primers classificats "ex aequo".  I finalment a manca d'ànecs -la legislació ho prohibeix- es llençaren unes desenes de síndries que el jovent i els més menuts no dubtaren a "caçar" llançant-se de cap al riu.

A banda d'això. Autoritats, banda de música, gegants, arrossada popular, etc... I sobretot l'escalfor d'un gran acolliment per part dels morencs organitzadors.

Una recomanació, no us perdeu la  Festa del Riu 2019 (el darrer dissabte d'agost).

Temps d'espera entre regates.

Adèu al varador Carré de Sant Feliu de Guíxols.

Fa uns mesos un navegant tradicional que té la barca al port de Sant Feliu de Guíxols avisava a la FCCPMF del pròxim tancament del Varador Carré de Sant Feliu de Guíxols durant el mes de juliol de 2018.

Si alguna reminiscència queda de la importància de Sant Feliu de Guíxols en la construcció naval és el Varador de Can Carré.  Actualment és el darrer varadero de carro de terres gironines i llevat del de Barcelona el darrer de Catalunya d'aquestes dimensions. Cal destacar-hi tres elements que poden classificar-se com a patrimonials industrials i marítims: el carro de varada, la caseta de la màquina i el taller.

Construït als anys 30 del segle passat ha conservat la maquinària original encara en ús en aquests moments. Dissenyat per treure embarcacions de fins a 80 tones, ha arribat a treballar amb vaixells de 150 Tm. Durant dues dècades també esdevingué drassana de construcció d'embarcacions. En el seu taller es pot veure una serra i un carro per fer taulons de troncs, a més de tota la resta d'eines i màquines habituals dels mestres d'aixa. El fet que el taller sigui un edifici isolat dins la zona de l'escar el converteix en una peça fàcilment transformable en una exposició permanent d'un ofici que malauradament es va perdent per les nostres contrades: el mestre d'aixa. La caseta del motor incorpora una motorització de 1905 que es va dissenyar per a un muntacàrregues dels històrics magatzems barcelonins El Siglo. Quan un violent incendi va destruir l’edifici, l’any 1932, va ser adquirit adquirir i adaptat al nou ús amb reduccions i altres ajustos. El varador va viure els seus moments d'esplendor cap els anys 70 quan el manteniment de les embarcacions de fusta requeria una desena de persones, amb equips comandats per tres o quatre mestres d’aixa, calafats i peons. Però la progressiva substitució dels tradicionals cascos de fusta pels polièsters els va anar restant feina. Malgrat tot el varador encara és ben viu avui i podria seguir-ho sent si fora tractat com allò que és, un element del nostre patrimoni industrial i marítim. De ben segur que en altres latituds com la Bretanya o els països escandinaus un espai com aquest ja formaria part del catàleg patrimonial.

El varador de Can Carré i la Caseta de Salvament.

La ubicació del varador just a sota el turó dels Guíxols on es troba el Museu de la Caseta de Salvament es podrien haver convertit en un conjunt museístic important que posaria en valor la relació de Sant Feliu de Guíxols amb el seu port. L'espai de Can Carré podria haver incorporat una exposició permanent de les antigues drassanes del S.XVIII de les que malgrat haver-hi uns panells informatius escampats per la vila podria millorar-se abastament el seu coneixement.

Els projectes municipals de millora turística de la zona dels Guíxols s'haurien de veure afectats amb aquesta intervenció patrimonial. Altrament la conservació d'aquests tres elements enriquiria molt positivament l'interès cultural d'un espai potser actualment tristament degenerat.

Avui el varador ja és tancat. Les reunions mantingudes per la Junta directiva de la FCCPMF amb Ports de la Generalitat i Ajuntament i Museu de Sant Feliu de Guíxols no han permès que es mantinguin aquestes estructures. Un cop més elements patrimonials industrials i marítims seran venut a preu de metall i seran destruïts sense possibilitat de recuperació. I potser d'aquí uns anys, tot plegats lamentarem no haver fet allò que era necessari per conservar-ho.

El periodista Josep Andújar de Ràdio Sant Feliu conjuntament amb Televisió de Tossa i AND SUR han realitzat aquest reportatge a mode d'elegia per un espai perdut.

XIII Trobada de vela llatina de La Cala

Canal 21 Terres de l'Ebre

Del 13 al 15 de juliol de 2018, L'Ametlla de Mar, La Cala, ha celebrat la seva XIII Trobada de vela llatina. Amb una magnífica participació, superior a la vintena d'embarcacions, ha dedicat aquesta edició a les menges a bord. Les embarcacions arribaren des d'arreu: Catalunya Nord, País Valencià i Principat.Els diferents àpats dels tres dies de la Trobada han incorporat plats típics del ranxo que fan els pescadors a bord de les seves embarcacions. 

El divendres tingué un protagonista especial: el Concurs culinari d'elaboració de plats amb tonyina. Nou embarcacions es posaren als fogons oferint cadascuna d'elles una delícia gastronòmica que el jurat tingué molt difícil de valorar. El premi de l'endugué la barca Laura de Cambrils.

Dissabte fou el dia de la gran navegada. Poc vent però el suficient perquè amb les bones mans dels patrons les barques foren capaces de navegar fins a la platja de l'Alguer i virant en rodó arribar-se al Port de l'Estany. Aquest espai, recentment rehabilitat pels serveis de medi ambient, fou el refugi natural dels primers pescadors de La Cala.

Foto: París Pastó

Per aquest motiu totes les barques s'hi endinsaren i foren amarrades al costat de llevant. Allà, sota els tendals improvisats amb veles els participants tingueren l'oportunitat de prendre un bany per llevar-se de sobre la gran calor que havien suportat durant la lenta navegada. Dinar, tertúlia i alguna becaina. A 2/4 de quatre fou l'hora d'abandonar l'Estany per realitzar un vira-vira des d'aquell punt fins una fita posada davant, de nou, la platja de l'Alguer. Tothom a port i a sopar.

Diumenge matí algunes barques que havien de fer molts quilòmetres o milles marines -per terra o mar- aprofitaren el matí per avançar feina. La resta tornaren a sortir davant el litoral calero per navegar mostrant les seves veles llatines. Desprès de dinar la Trobada es donà per acabada. 

Una magnífica organització a qui cal felicitar, i una mostra del bon funcionament d'una entitat amb empenta i les idees clares.

Vídeo editat per Josep Inglada

Foto Jordi Salvador

Què és la European Maritime Heritage?

La European Maritime Heritage EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats.

Els objectius d'EMH exclouen qualsevol cerca de beneficis, i són:

- Fomentar la cooperació mútua entre l'àmplia comunitat d'organitzacions d'Europa, inclosos els museus, implicades en mantenir viu el patrimoni marítim

- Servir de conducte per al flux d'assessorament i assistència entre aquestes organitzacions contribuir a la comprensió mútua de les diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública d'aquestes cultures, organitzant un congrés triennal

- Identificar i promoure vincles històrics entre regions europees, publicant el paper de les vies navegables com un pont cultural entre les nacions

-Estudiar i resoldre els problemes comuns identificats en el procés de conservació i explotació d'embarcacions tradicionals a Europa

- Proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de conservació i explotació d'embarcacions i vaixells històrics

L'organisme té una estructura complexa i un molt ampli ventall d'activitats que trobareu de forma actualitzada a  http://european-maritime-heritage.org/ .

L'any 2003 fou la promotora de la Barcelona Charter:

Carta de Barcelona

Saltar a la navegacióSaltar a cercar

La Carta de Barcelona , en la seva totalitat, la Carta Europea per a la Conservació i Restauració de Vaixells Tradicionals en Operació és un estàndard informal però àmpliament acceptat per als projectes de manteniment i restauració d'embarcacions històriques que encara estan en funcionament com a vaixells de vela actius .

Antecedents 

Més d'un miler d'embarcacions històriques de totes les mides encara estan en funcionament a Europa . Només una petita part d'ells són monuments registrats o vaixells reals del museu , mentre que gairebé tots tenen un cert valor històric o cultural en el marc de la història marítima o regional . La gran majoria de les embarcacions històriques són propietat i operen per propietaris privats, associacions, fundacions, etc.La European Maritime Heritage , que és l'organització europea que actua com a paraigües dels vaixells tradicionals en funcionament, va decidir desenvolupar un codi de bones pràctiques per a la conservació i restauració d'aquests vaixells per salvaguardar-ne el valor històric i definir normes metodològiques mínimes per a qualsevol treball que s'hi realitzi . Un grup de treball format principalment per Arne Gotved , John Robinson i l'historiador marítim professional Ingo Heidbrink van redactar el text de la Carta que finalment va ser aprovat pel Patrimoni Marítim Europeu el 2003.

La Carta de Barcelona descriu en pocs paràgrafs com s'ha de fer la conservació i la restauració dels vaixells tradicionals en funcionament. Els principis bàsics es desenvolupen sobre la base de la Carta de Venècia i inclouen, per exemple, el requisit de documentació adequada de tot el treball realitzat, així com una bona investigació històrica de fons com a base per a tot el treball a realitzar. L'objectiu de tots els paràgrafs és salvaguardar el valor històric particular d'un vaixell per a les generacions futures, tot i que el vaixell encara està en funcionament i, per tant, cal adaptar determinades normes de seguretat d'avui. El text original de la Carta va ser escrit en anglès , però hi ha traduccions no oficials per a diverses llengües europees . Un comentari detallat sobre tots els paràgrafs de la Carta va ser desenvolupat per l'historiador marítim Ingo Heidbrink .

^{(Extret de la Viquipèdia)}

^{Text complet en català:}

CARTA EUROPEA PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BUQUES TRADICIONALS EN FUNCIONAMENT

Preàmbul

La Carta de VENECIA es va crear el 1964 com a declaració de principis per a la conservació i restauració de monuments i llocs. S'obre amb el preàmbul:

"Imbossats amb un missatge del passat, els monuments històrics de les generacions de persones romanen fins als nostres dies com a testimonis vius de les seves velles tradicions. La gent cada vegada és més conscient de la unitat dels valors humans i considera els monuments antics com un patrimoni comú. Es reconeix la responsabilitat comuna de protegir-los per a les generacions futures. És el nostre deure lliurar-los en la plena riquesa de la seva autenticitat.

És fonamental que els principis que guien la preservació i la restauració d'edificis antics siguin acordats i establerts de forma internacional, i cada país és responsable de l'aplicació del pla en el marc de la seva pròpia cultura i tradició.

Al definir aquests principis bàsics per primera vegada, la Carta d'Atenes de 1931 va contribuir al desenvolupament d'un extens moviment internacional que s'ha concretat en documents nacionals, en l'obra de l'ICOM i la UNESCO i en l'establiment per part d'aquest últim del International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property"

Ambdues cartes es centren en monuments i llocs a terra. El patrimoni marítim no està cobert malgrat la seva estreta afinitat. Per tant, el IV Congrés EMH, reunit a Barcelona l'any 2001, va acordar adaptar la Carta VENÈCIA del patrimoni marítim a Europa, que es coneixerà com a "BARCELONA CHARTER".

DEFINICIONS

ARTICLE 1. El concepte de patrimoni marítim a la superfície abraça l'únic vaixell tradicional en el qual es troba l'evidència d'una civilització particular o de desenvolupament significatiu, així com de la vela tradicional, l'artesania i l'artesania marítima. Això s'aplica tant a vaixells més grans com a embarcacions més modestes del passat, que han adquirit importància cultural amb el pas del temps.

ARTICLE 2. La conservació, restauració i explotació de vaixells tradicionals ha de recórrer a totes les ciències, tècniques i instal·lacions que puguin contribuir a l'estudi i salvaguarda del patrimoni marí a flotació.

OBJECTIU

ARTICLE 3. La intenció de preservar i restaurar els vaixells tradicionals en funcionament és salvaguardar-los ja sigui com a obres d'art, com a evidència històrica o per perpetuar habilitats tradicionals

PRESERVACIÓ

ARTICLE 4. És essencial per a la contínua supervivència dels vaixells tradicionals en funcionament que es mantinguin de forma permanent.

ARTICLE 5. Fer ús dels vaixells tradicionals per a un propòsit socialment útil sempre facilita la seva preservació. Per tant, aquest ús és desitjable, però no ha de canviar significativament el disseny exterior de la nau. Les modificacions exigides per un canvi de funció s'han de mantenir dins d'aquests límits.

ARTICLE 6. Una nau tradicional és inseparable de la història a la qual és testimoni i de les aigües que va navegar. Per tant, el seu port d'origen i àrea d'operació hauria d'estar idealment a les regions del seu ús anterior.

RESTAURACIÓ

ARTICLE 7. El procés de restauració és una operació altament especialitzada. El seu objectiu és preservar i revelar el valor estètic, funcional i històric dels vaixells tradicionals i es basa en el respecte del material original i documents autèntics. La restauració en qualsevol cas ha de ser precedida i acompanyada d'un estudi històric de la nau.

ARTICLE 8. La restauració de vaixells tradicionals s'aconseguirà millor mitjançant materials i tècniques tradicionals. Quan els materials o tècniques tradicionals resulten insuficients, la consolidació de vaixells tradicionals en funcionament es pot aconseguir mitjançant l'ús de materials moderns per a la conservació, l'eficàcia dels quals ha estat demostrada per dades científiques i provada per l'experiència.

ARTICLE 9. La restauració d'un vaixell tradicional no requereix que el vaixell sigui restaurat a l'any de construcció original. Alguns vaixells tenen un gran valor històric en un període posterior del seu antic temps de treball. La restauració a qualsevol període només s'haurà d'executar després d'examinar exhaustivament la qualitat de la documentació històrica i tècnica disponible per al període escollit.

ARTICLE 10. L'equipament obligatori de navegació i seguretat ha d'integrar-se harmònicament amb el conjunt, però al mateix temps ha de distingir-se de l'original, de manera que la restauració no falsifiqui les proves artístiques o històriques.

ARTICLE 11. No es podran permetre les ampliacions, excepte en la mesura que no perjudiquin les parts interessants de la nau, el seu entorn tradicional i el balanç de la seva composició.

ARTICLE 12. En totes les obres de restauració, sempre hi ha una documentació precisa en forma d'informes analítics i crítics, il·lustrats amb dibuixos i / o fotografies i altres mitjans adequats. S'haurien d'incloure totes les etapes del treball de desmuntatge, tractament, remuntatge i incorporació de peces noves, així com característiques tècniques i estructurals identificades durant el desenvolupament de l'obra.