Des de l'any 2011 que s'inicià la tasca de recollir en un
sol document les barques tradicionals que encara naveguen al nostre país. És
tracta d'una tasca callada, en segon pla, que es va teixint i desteixint com la
roba de Penèlope, amb dades que sovint costen molt de contrastar. Actualment hi
ha recollits 215 bastiments des de Port Bou fins a La Sènia.
Però què entenem per barca tradicional?
És un concepte ampli
on hi fem encabir diferents bastiments sota els següents preceptes:
- Barques de fusta: a rem, vela o motor.
- Barques de vela amb aparells tradicionals: Vela llatina,
cangrea o àurica, tarquina, etc. Queda exclosa de forma general la vela marconi
o bermudiana (malgrat que es poden estudiar casos concrets). Les barques amb
aparells tradicionals poden ser bastides en fusta, resina polièster, acer,...
Per què és important disposar d'un inventari de barques?
Conèixer què tenim és el primer pas per protegir-ho. A
partir de les dades de l'inventari: any de construcció, mestre d'aixa, aparell,
tipus d'embarcació, ubicació, es poden elaborar estudis, estadístiques,
proposar declaracions de Bé d'Interès Cultural, etc. A més de disposar de dades
de contacte amb els armadors, entitats o privats, per la seva participació tant
en Trobades, Festes o esdeveniments de tota mena, com, per exemple, en rodatges
o gravacions.
Què hem de fer per concloure aquest inventari?
D'entrada si tenim una embarcació tradicional comprovar si
ja hi és a l'inventari
(clica sobre la paraula). En cas afirmatiu comprovar les dades del bastiment i
completar aquelles que manquen mitjançant un correu electrònic a fccpmf@gmail.com . També et demanem una fotografia de
bona qualitat del vaixell des del costat, navegant i amb les veles obertes.
Algunes de les imatges dels bastiments ja rebuts.
Per què servirà tot plegat?
L'inventari un cop completat s'integrarà a la pàgina web de
la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial des d'on
es podran consultar lliurement les dades públiques de les embarcacions. És a
dir, no s'hi inclouran dades del armador. Per a contactar-hi sempre caldrà
fer-ho a través de fccpmf@gmail.com.
Quan fa 10 anys d'aquella trobada a la Costa Brava hem volgut reproduir l'article que Joan Sol escrigué en el seu enyorat blog El Mar és el camí. Que hem completat amb una col·lecció de fotografies del mateix autor i el reportatge de TV Costa Brava.
100 anys navegant per la Costa Brava
Algunes de les embarcacions amb aparells tradicionals més
emblemàtiques de Catalunya es reuniran, la propera Setmana Santa, en la franja
de litoral compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós per commemorar el
centenari de la Costa Brava. Entre aquestes embarcacions hi haurà els
bastiments més grans de la flota tradicional catalana: el pailebot Santa
Eulàlia, el jacktFar Barcelona, el bergantí
goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les
barques de mitjana Sant Ramon, Sant Isidre i Rafael.
Aquesta navegació conjunta porta per títol “100 anys navegant per la Costa
Brava” i l’organitzen l’associació La
Mar d’Amics, de Palamós, i la Federació Catalana per la Cultura i el
Patrimoni Marítim i Fluvial.
“100 Anys navegant per la Costa Brava” és molt més que
qualsevol de les típiques trobades de vela llatina que es fan a diverses
poblacions de la costa a partir del maig. En primer lloc perquè la navegació
està oberta a tota mena d’embarcacions amb aparells tradicionals, ja sigui de
vela llatina, veles de creu, cangrees, etc. En segon lloc perquè es tracta
d’una navegació per etapes. I finalment hi podríem afegir que, a més de la
navegada, es faran diverses activitats paral•leles.
L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer
l’existència d’unes embarcacions, eixàrcies i velams que havien estat habituals
al nostre litoral i que avui, tot i que n’hi ha molt poques, es mantenen vives;
mostrar la feina que es fa des de les associacions i petites empreses per
recuperar i conservar aquest patrimoni; i difondre la navegació tradicional
entre la ciutadania. És per això que les embarcacions, sempre que el temps ho
permeti, navegaran molt a prop de la costa, perquè el públic pugui gaudir de la
bellesa i les maniobres dels vells bastiments des dels diversos camins de
ronda, passeigs i espigons. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie
d’activitats a terra, en cadascuna de les viles. A la web de La Mar d’Amics (malauradament ja no existeix) hi
trobareu el programa i tota la informació detallada.
Finalment, no em puc estar de dir que l’organització de “100
Anys navegant per la Costa Brava” ha decidit acollir-se a l’esperit del “Manifest
del Slow Sailing” (Navegació Tranquil•la), que vaig
publicar en una entrada anterior, per reivindicar aquesta manera de navegar i
de viure la mar. La veritat és que és una gran satisfacció i els ho agraeixo
moltíssim.
Costa Brava: l’èxit d’una marca
En l’era de les marques, una marca com “Costa Brava” no te
preu. Defineix tan bé el producte i està tan ben posicionada en els mercats
internacionals, que caldria fer una campanya de publicitat enorme per
aconseguir uns resultats similars. “Costa Brava” és, doncs, una marca d’èxit,
encara que alguns sapastres escassos d’imaginació es dediquin a adulterar-la
intentant fer passar platges de les Bahames i d’Austràlia com si fossin del
nostres litoral. Vergonyós! I després ens queixarem de la mena de turisme que
ens visita, quan nosaltres som els primers de fer passar bou per bèstia grossa.
Sobre l’origen del topònim Costa Brava, aplicat al litoral
que va de Blanes a Portbou, hi ha
diverses teories. La més acceptada diu que va sorgir fa cent anys, la
tardor del 1908, a la sobretaula d’un banquet polític celebrat a Fornells de
Mar, terme municipal de Begur, a la finca El Paradís, propietat de Bonaventura
Sabater, que aleshores era diputat de la Lliga Regionalista. A més de Sabater
hi van assistir els líders del partit, com Francesc Cambó, Enric Prat de la
Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch i el periodista Ferran
Agulló, que era el secretari de la Lliga i director del diari “La Veu de Catalunya”.
Hi ha divergències sobre si va ser Sabater o Agulló qui, a
l’hora dels brindis, va pronunciar el nom de Costa Brava. Però se sap segur que
va ser Ferran Agulló qui el va posar per primera vegada per escrit, dies
després d’aquella trobada. Va ser, concretament, el 12 de setembre del 1908 a
“La Veu de Catalunya”. Sota el pseudònim de Pol, el periodista va publicar un
article titulat “Per la costa brava”, en minúscules, en què deia:
Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de
Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que
el golf atià contra l’illa fa milers d’anys; la Costa d’Or que es parteixen
Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; però la
nostra, des de la Tordera al cap de Creus, i seguint per Port de la Selva fins
a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels
temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança,
com una exquisidesa de monja pacienta per a qui les hores, els dies i el anys
no tenen valor de temps.
Cal dir, però, que la primera denominació “costa brava” no
es referia al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca, i era
el títol d’un poema del poeta català Gabriel Alomar, publicat l’any 1903.
Curiosament, hi ha un altre poema del mateix any i amb el mateix títol, però
d’un poeta mallorquí, mossèn Miquel Costa i Llobera, que també fa referència a
la costa de Mallorca. Agulló, que el juny de 1908 va visitar l’illa en un
viatge institucional, hauria estat el primer d’utilitzar l’expressió “costa
brava” en comparar els penya-segats dels litorals català i mallorquí.
Tot i que l’expressió va quallar de seguida, perquè l’any
1909 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una excursió amb
vaixell a “la Costa Brava”, hi havia qui la trobava excessiva. A l’escriptor
empordanès Josep Pla, que va escriure les millors pàgines sobre aquest litoral
i la gent de mar, no li agradava gens. I això que, fins i tot, va publicar la
“Guía de la Costa Brava” el 1941. Pla va proposar el nom de Costa del Corall,
que també és bonic, però no va acabar d’arrelar. Un altre escriptor gironí,
Joaquim Ruyra, l’autor de “Marines i boscatges”, era partidari de anomenar-la
Costa Serena; un qualificatiu que potser li va inspirar la costa de Blanes a la
qual va estar molt unit. Fa temps que tinc pendent la lectura de la novel•la
breu “El rem de trenta-quatre”, continguda dins de “Marines i boscatges”, on es
descriu el naufragi d’una barca de cabotatge. Les descripcions de la natura que
Ruyra fa en aquesta novel•la s’han comparat a les de Conrad i Stevenson, dos
dels meus escriptors de tema marítim preferits.
I si ens remuntem al 1883, trobarem que a “Historia del Ampurdán”
(1883), l’escriptor i polític begurenc Josep Pella i Forgas, gran apassionat de
les ruïnes d’Empúries, havia proposat el nom de Costa Grega de Catalunya. Però,
finalment, va ser el nom Costa Brava el que es va acabar imposant per designar
aquest bocí de costa que, fa més de cent anys, era conegut com Marina de la
Selva, Marina de l’Empordà o, simplement, Costes de Llevant.
La Costa Brava en llibres
A banda de l’esmentada “Guía de la Costa Brava” de Josep
Pla, que ja fa 68 anys que es va escriure, us recomano el llibre “Viatge per la Costa Brava” (Brau
Edicions, 2008), de l’escriptor, periodista i viatger Xavier Moret. A banda de
recórrer aquest fragment de litoral de sud o nord i donar el seu punt de vista,
Moret recull les veus, vivències i anècdotes d’un munt de persones que n’estan
vinculades íntimament.
Un altre llibre deliciós, que ens mostra com era el litoral
gironí durant els anys 50 i 60, és “Memòries
de la Costa Brava” (Lupita Books, 2005); un recorregut documental i
nostàlgic per aquest territori, a través de 330 fotografies en blanc i negre de
dos dels grans fotògrafs del nostre país, Francesc Català-Roca i Xavier
Miserachs. El text és de l’escriptora Rosa Regàs, resident habitual de
l’Empordà; i el pròleg, de l’escriptor anglès Tom Sharpe, que estiueja des de
fa molts anys a Llafranc.
I com que sé que entre la comunitat blocaire hi ha molts
aficionats als fars, també us recomano el llibret “Fars i senyals
marítims”(Quaderns de la Revista de Girona), de David Moré, historiador i
arxiver de Tossa de Mar, que també és autor del llibre “150 anys del far de
Sant Sebastià”.
Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140
persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional
el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar.
Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats
aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les
més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una
temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet
suficient per moure les embarcacions.
Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els
Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a
l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina,
Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad,
més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port
oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan
ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència
el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert
que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.
Desprès una
navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat
fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al
gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a
port.
A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i
els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el
dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a
l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats
d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta
quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives,
ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la
diada.
Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del
mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.
Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat
l'esdeveniment.
Si us fixeu al costat dret del web-blog, just a sota el
calendari hi trobareu com sempre la Biblioteca. Però si llegiu bé us adonareu
que ara també hi posa MEDIATECA.
Des de comunicació de la FCCPMF hem fet un buidatge de tots
els vídeos relacionats amb la navegació tradicional i el patrimoni marítim
català i els hem incorporat al nostre arxiu.
A partir d'ara podeu gaudir unes quantes hores d'imatges en
moviment de les activitats de les diferents entitats i embarcacions catalanes
arreu.
Si teniu vídeos que penseu poden formar part d'aquest
patrimoni immaterial de la Federació feu-nos arribar l'enllaç de Youtube o
Vímeo a fccpmf@gmail.com.
Tots coneixem algunes de les trobades més populars de vaixells tradicionals i de grans vaixells: Brest, Douarnenez, Amsterdam, Bremenhaven,... Però a més d'aquestes hi ha un seguit d'activitats nàutiques on es possible participar-hi amb la pròpia embarcació. Són festivals de varies jornades on habitualment els participants fan un recorregut nàutic amb les barques. En anglès els anomenen raids. A tall d'exemple poso un seguit de propostes trobades a la xarxa per si a algun lector li venen ganes de conèixer noves experiències i realitats.
És un passeig en vaixell de 5 dies, és un passeig per Venècia, és una
passejada entre aigua i terra per descobrir els racons silenciosos, els ulls
d'una Venècia inèdita, de poesia no contaminada pel rugit dels motors. A
Venècia, camineu pels carrers silenciosament, a la llacuna el silenci està
garantit per rems o veles, triangles robats del cel blau.
És una oportunitat imprescindible per aturar, anar! ... anant a vela
!!
Cinc dies de final de la primavera, quan el vent us porti a on vulgueu i
l'aigua sota el casc és fresc, cinc dies seguint una ruta màgica que es
desenvolupa entre les illes, al llarg dels canals, entre les xarxes que sempre
han caigut sota el vol silenciós gavines ... acariciant a Venècia perquè només
es pot fer amb vaixell.
És una bombolla d'aigua salobre en la qual durant uns dies surant a prop de la
tradició i del nou, els vells colors de la fusta i els cridaners dels materials
més moderns ... vaixells tradicionals, el terç, bermudianes, llatines, ...
mariners experimentats i novells de la llacuna, dones i homes entusiastes i
apassionats.
Es tracta d'una competició en la qual, a més de la classificació final, el
primer premi és per a tothom, perquè els que participen guanyen una aventura
que difícilment s'oblidarà.
Vaixells tradicionals junt amb les més modernes navegant de costat i jugant amb
el mateix vent per arribar, quan la llum s'asseurà a l'oest i els amarratges
seran assegurats, al mateix objectiu: compartir amb els altres tot allò que el
dia ha estat capaç de regalar.
Corrents espinosos, bancs de sorra invisibles, vents fantasiosos, temps
impredictible fan de la incursió un autèntic safari de llacuna, una aventura
nàutica única que vols repetir ...
La idea de fer viatges a la costa en companyia, en vaixells oberts
propulsats per vela i rem, va nàixer del grup francès Albacore, dirigit per
Charles-Henri el Moing durant els anys noranta, començant per Portugal i
Escòcia. Els anomenats "Raids" en francès (per exemple, 'raid velo'
de Google), la paraula s'ha escolat a l'anglès i ha perdut el seu significat de
pillatge i destrucció: si més no d'aquells que hi participen.
L'objectiu és fomentar la navegació costanera recreativa en llocs
atractius amb només vela i rem. Per afavorir l'ús d'embarcacions tradicionals
que s'adaptin a l'objectiu, i pel
desenvolupament de nous vaixells capaços de dur a terme la navegació
tradicional i la tradició de la navegació a rem. Una flota d'èxit reunirà
entre 20 i 40 vaixells d'una àmplia gamma de dissenys i habilitats, procedents
de diversos països europeus, de 10 peus a 30 d'eslora, en bona part, veles
auriques o al terç, millor a la vela, alguns a rem, però tots capaços de
progressar en ambdós.
The TALL SHIPS (WALES) TRUST és una organització benèfica registrada
els objectius són:
Promoure l'educació
a Gal·les del oest a través d'habilitats de navegació i navegació i, en
particular, a través de la formació de vela sobre vela alta de vaixells.
Promoure o ajudar en
la promoció d'esdeveniments basats en l'aigua que ofereixin oportunitats
de formació marítima o visiten West Wales, que inclou la participació de
joves a West Wales
Establir o donar
suport a qualsevol fideïcomís, associacions o institucions benèfiques
formades per tot o cap dels anteriors.
The TALL SHIPS (WALES) TRUST ha estat involucrat amb els esdeveniments
de SeaFair Haven des de 2006 i ha assumit recentment la responsabilitat de
l'esdeveniment des del 2012.
El nostre objectiu és encoratjar a persones i organitzacions, que
anteriorment han participat en els esdeveniments de SeaFair Haven per continuar
amb el seu suport. També estem disposats a treballar amb l'oci marítim, el
turisme, les organitzacions d'acollida i les comunitats per promoure i ampliar
el SeaFair Haven a un festival sostenible, fomentant la participació de nens o
persones desfavorides d'acord amb els objectius generals de la confiança.
Wikipedia descriu un
"Raid" com a vela i aventura de rem. Avui solen implicar una
flota de petits vaixells capaços de remar i navegar, explorant un litoral o
navegació interior durant diversos dies, sovint amb algun element
competitiu. A la pràctica, els vaixells que naveguen sovint es poden reunir
i aquest és el cas de Sail Caledonia.
Després de l'èxit de les primeres incursions de vela i rem a Portugal a
finals dels anys noranta, es va organitzar a Glasgow el Gran Glen anual des del
2000. Això va suposar un pas de l'Oceà Atlàntic al Mar del Nord a través del
Canal de Caledònia i diversos llacs, distància d'aproximadament 66 milles (106
km), i va passar pel paisatge espectacular de les terres altes
escoceses. El passatge incloïa la negociació de 29 escluses de canals,
incloent el vol de 8 a l'escala de Neptú, Banavie, el major conjunt d'escluses
de la Gran Bretanya.
The Great Glen Raid continua avui com Sail Caledonia, organitzat
pel Great Glen Boating
Club . L'esperit d'atac es manté i els participants, utilitzen
una gran varietat d' embarcacions, barques i
creuers tradicionals a través del Great Glen. No obstant això,
la cursa és amigable i l'esdeveniment inclou un fort aspecte social on menjar,
beure, companyia i música són gairebé tan importants com la vela!
Curses
Sail Caledonia és bàsicament una sèrie de curses de vela i rem,
incloent almenys una cursa per dia.
Cada dia, el vostre recorregut pel Great Glen es dividirà en
seccions. Algunes seccions seran un creuer tranquil i d'altres, per a
aquells que vulguin fer-ho, implicaran una cursa.
Es lliura un trofeu de sèrie al millor vaixell de cada classe i un
altre trofeu al guanyador general.
A més, es proporcionen més detalls de les normes i tràmits dins de l'avís
de la carrera, que es pot trobar a la pàgina de descàrregues .
Per a aquells que no vulguin competir per alguna o totes les cames, hi
haurà l'opció d'acompanyar la flota "creuant en companyia".
Un esdeveniment marítim internacional, un festival cultural i popular,
en el marc màgic de "Mar Petit" (Mor Bihan en bretó)
Més de mil barques tradicionals i clàssiques dividides en flotes
coherents i identificables, que naveguen tots els dies i que varien entre ports
i fondejos. Resultat: una festa marítima excepcional que omple tot el Golf
de Morbihan. És la geografia particular i les característiques físiques
d'aquest "petit mar" (les seves illes i illots, l'estreta boca que la
separa i la protegeix de l'alta mar, les marees, les aigües brutes, els corrents
i les ones contracorrent) que determinen i compassen tot el programa nàutic de l'esdeveniment.
Sortint de Silva Bay l'11 de juliol, el Raid de la drassana
09 tornarà a anar cap al nord. Amb uns lleugers ajustos seguirem la ruta
de l'any passat cap al nord pel golf de Geòrgia fins a l'illa de Jedediah, al
fons de Texada Is, i després cap a l'estret de Malaspina i cap a Desolation
Sound. Tornarem a acabar a la Heriot Bay a Quadra Island el dissabte a la
tarda, el 18 de juliol. Aquest any anirem cap al nord cap a les muntanyes,
passant per alt la parada de l'any passat a Galley Bay per anar a la Roscoe Bay
a l'illa de West Redonda. Les condicions del 08 incloïen una desafiant
navegació a sobrevent amb 20 nusos de vent, i el vent corrent en condicions
similars. Només tres mànegues del total de 13 eren calmes planes, i dues
d'elles eren petits llançaments. Així que esperem un munt de vent i potser
no tant de pluja.
Tot va començar amb una cursa entre amics a 'mascarete' el
dia de Sant Martí el 1974. Així va ser com va sorgir la idea de celebrar una
regata no competitiu, i convidar a tots els aficionats i tots aquells que
tenien els rems massa temps fora l'aigua per unir-se contra la degradació de la
ciutat i de les onades i restaurar Tradicions venecianes. A partir
d'aquest moviment espontani i genuí va néixer l'aventura de Vogalonga.
Es va traçar la ruta, a uns 30 km a través dels canals i els
llocs més bells i pintoresca llacuna de Venècia. El suport de la premsa i
la col·laboració amb les institucions de la ciutat va ser fonamental. La
reunió dels vaixells es va fixar en el Bacino San Marco al davant del Palazzo
Ducale el dia de la "Sensa" (Ascensió). Era el 8 de maig de
1975. De fet, en aquest dia, ningú esperava tal emoció: l'espectacle de 500
vaixells va arribar tranquil, amb uns 1.500 participants, l'aigua de la conca
de la calma, a l'espera d'ells, el tret de canó i després aquest murmuri de
tants rems junts. Hi havia gòndoles, pupparini i després el
"sandolo" la "Mascareta", el "caorlina", la
"petxina", la "peata" la "escurçó"
"s'ciopon". Va ser una Venècia que va despertar i va trobar una
nova forma i una nova veu. I no només hi havia Venecia; Ja des de la
primera edició hi va haver tripulacions de la ria i de la costa, de Carole i
Chioggia, i després a Pàdua, Treviso i Riva del Garda, Lombardia i
Piemont. "Una venjança del rem contra el motor", va escriure en
Delphi Utimpergher Gazzettino "un redescobriment del medi ambient
suggerent llacuna, una manifestació popular que no disputa cap cosa o ningú, feta
per solidaritat amb Venècia. Moltes mans que arriben a la ciutat per
defensar-la d'un dels seus enemics més insidiosos, les onades ".
El simposi organitzat per l'associació Salanca
rems i veles va ser una oportunitat per reunir apassionats, professionals i
neòfits de la navegació. La jornada va estar marcada per debats, conferències i
tallers, reflexionant sobre el futur d'aquesta pràctica. La síntesi de les
obres realitzades per François Féral va escanejar per primera vegada un
inventari d'aquest patrimoni mediterrani abans de traçar els camins del futur
de la vela llatina.
Després d'una època de destrucció d'aquests
vaixells de treball, "la mobilització d'homes i dones que, en forma
individual o associativa, van salvar el que quedaven, han creat un moviment
d'opinió a favor d'aquests testimonis de la nostra identitat mediterrània El
taller de vaixells de Paulilles també mostra el compromís d'algunes autoritats
públiques per restablir i tornar a navegar el nostre patrimoni marítim ".
La transmissió de la vela llatina a una gran varietat de públics, inclosos els
joves, està demostrant ser un projecte futur essencial. Totes les iniciatives i
pràctiques locals semblen disperses i de vegades competeixen. Aquesta
observació proposa proporcionar una estratègia universal. La prioritat és
formar mariners a través de múltiples oportunitats de navegació per practicar
aquest art.
Igual que l'Hermione
Les propostes es basen en múltiples temes:
"Acceptant la diversitat d'audiències, inicia aquest art acceptant
diferents contexts: l'oci, l'escola, busca una marca col·lectiva unificadora
en la seva diversitat d'activitats i aplicacions, adopta monotips de pràctiques
d'aprenentatge o de vol, com Opticassou i registrar-les com a classe amb la
Federació de Vela Francesa (FFV), desenvolupar un manual de la vela llatina com
a document oficial FFV de la pràctica i maniobres d'aquesta plataforma; Llatí
en escoles marines i imagina, en un futur distant, la construcció d'una gran
nau històrica amb un vel llatí que seria el símbol marítim de les ciutats i
ports del Mediterrani, reflectit amb l'oceà Hermione ... "
La conferència va ressaltar molts problemes,
mentre que oferia idees prometedores per a grans projectes.
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es present des del 10 al
Saló Nàutic de Barcelona 2018 a l'àrea de Marina tradicional, situada al Port Vell, darrera del Maremagnum. La
Federació mostra al seu estand una exposició que presenta les 14 entitats que en formen part.
Estand de la FCCPMF al Saló Nàutic 2018 darrere l'Aquarium. Foto: J.S.
Fins diumenge s'ofereix sortides nàutiques als visitants amb alguns dels vaixells de les entitats federades i un programa d'activitats on combina presentacions,
actuacions musicals i tallers relacionats amb el mar.
En aquesta edició del Saló la FCCPMF ha convidat a participar l’associació nord-catalana Opticassoua
l’espai de Marina tradicional.
Adjuntem nota informativa i programa de xerrades i actes previstos a
l'àrea de Marina tradicional.
PROGRAMA ACTIVITAT SALÓ NÀUTIC 2018
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ha programat un seguit d'activitats a l'àrea de Marina tradicional durant el Saló Nàutic de Barcelona 2018.
La Federació presentarà al seu stand una exposició que presenta les 14 entitats que en formen part i també oferirà sortides nàutiques amb alguns dels vaixells de les entitats federades i un programa d'activitats on combinarà presentacions, actuacions musicals i tallers relacionats amb el mar.
La FCCPMF ha convidat a participar a l’espai de Marina tradicional l’associació nord-catalana Opticassou. Taverna del mar Espai de conversa on s'hi programaran diverses presentacions i xerrades i també cantades de música marinera.
Dijous, 11 octubre (17.30h)
Opticassou, una proposta per iniciar als mes joves en la vela llatina
Divendres, 12 octubre
(13h) Presentació de la V Festa de la Mar, trobada catalana d'embarcacions tradicionals que se celebrarà entre el 20 de maig i el 2 de juny de 2019 entre a Arenys de Mar i Sant Pol. (18.00) Músiques de Mar. Actuació musical de La Vella Lola, cançó marinera.
Dissabte, 13 octubre
(13.30h) História del Quetx Ciutat Badalona (AAqCB)
(17.30h) Margaret Alison, un ringer escocès al Port d'Arenys. (El Moll)
(18.30h) Músiques de Mar, cançó de taverna amb Pep Bergadà Diumenge,
14 octubre
(13.30h) Vermut de comiat. (AAqCB)
(18.00h) L’ofici de mestre d’aixa, per Agustín Jordán.
*aquest programa pot variar i ampliar-se amb algunes altres activitats.
Bateigs de navegació tradicional
Les embarcacions Quetx Ciutat de Badalona, el llaüt Peregrina de Calafell i el sardinal Sant Pau de Sant Pol de Mar faran durant els dies del certamen una seguit de sortides i batejos a mar d'acord amb el següent calendari.
Dijous, 11:
Quetx (sortida de 11 a 13h )
Peregrina (sortides a 16h, 17h i 18h )
Dissabte, 13:
Quetx (sortides de 11-13h)
Sant Pau (sortides a 12h, 13h i 17:30 )
Peregrina (sortides a 16h, 17h i 18h )
Divendres, 12:
Quetx (sortides de 11-13h i 15:30-17:30 )
Sant Pau (sortides a 13:30h, 17:30 i 18:30)
Peregrina (sortides a 16h, 17h i 18h )
Diumenge, 14:
Quetx (sortides de 11-13h)
Sant Pau (sortides a 12h i 13h)
Per poder navegar cal una inscripció prèvia que es podrà fer al mateix espai de la Marina tradicional.
Tallers
Durant tots els dies del festival a l'espai hi haurà diversos tallers d'activitats manuals relacionades amb els oficis del mar: de traç nàutic, nusos, papiroflèxia marinera, cançons de taverna…
El mestre d’aixa canari Agustín Jordán oferirà un “taller de trazo tradicional” i construcció d’una maqueta durant els dies 12, 13 i 14 d’octubre.
Associació convidada: Opticassou (Catalunya del Nord)
Aquest any tindrem entre nosaltres l’associació Opticassou que presentarà una embarcació de fusta de construcció amateur per promoure la navegació tradicional entre els més joves.
Una proposta d’especial interès per les escoles de vela, clubs i associacions que volen iniciar els infants i adolescents a la vela.
CONTACTE DE COMUNICACIÓ FCCPMF: 638120530
Us animem a visitar el nostre espai i a fer difusió de la presència de les entitats de promoció i defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya.
