Calvet: "La nova Llei de ports és una oportunitat per al sector nàutic
com a motor econòmic i per al país, davant l'emergència climàtica"
· El conseller de Territori i
Sostenibilitat intervé en la part final del debat i votació de la Proposició de
llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i destaca que
el nou text “simplifica tràmits, millora l’eficiència dels ports i incorpora
tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic”
 |
| El conseller Calvet, al mig, amb membres del Departament de Territori i Sostenibilitat i representants de la ponència de la Llei i del sector nàutic. |
El conseller de Territori i
Sostenibilitat, Damià Calvet, ha destacat que la nova Llei de ports i
transports en aigües marítimes i continentals que avui ha aprovat el Parlament
de Catalunya “és una oportunitat perquè el sector nàutic continuï sent un dels
motors econòmics del país”. Calvet ha intervingut en la part final del debat i
votació de la Proposició de llei, que ha estat aprovada per 129 vots a favor, 4
en contra i cap abstenció. Calvet ha exposat que el nou text “modernitza el
marc jurídic que regula l’activitat nàutica, simplificant tràmits
administratius i millorant la seva eficiència, i incorpora tots els conceptes
de la lluita contra el canvi climàtic, el que suposa una oportunitat per al
país davant l’emergència climàtica”.
Per al conseller, és una
Llei “madura i molt treballada i que té molt en compte el creixement
sostenible, perquè introdueix una moratòria de set anys per construir nous
ports i això, lluny de ser un fre, ens prepara millor per afrontar les
oportunitats del futur”. Calvet també s’ha referit a què el nou articulat
“incorpora els ports com a part del Corredor Mediterrani” i que manté el
sistema portuari com un “model sostenible econòmicament”.
La nova Llei dota el sistema
portuari català, integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat, “d’un
nou sistema de governança on el Departament de Territori i Sostenibilitat
planifica i regula tots els ports i l’empresa pública Ports de la Generalitat
executa i gestiona” directament o mitjançant de les concessions, ha exposat.
D’aquests 45 ports, en la pràctica totalitat (44) s’hi desenvolupa activitat
nautico-esportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat
comercial i 3 reben creuers. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports
catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya. Els canvis
que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellaven
reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar
aquest sector clau per al país.
Creixement sostenible i
lluita contra el canvi climàtic
La nova Llei estableix un
règim jurídic i econòmic del sistema portuari català amb la finalitat
d’implantar un marc adequat per atendre alhora les necessitats i les
oportunitats que presenta aquest sector de les infraestructures i dels serveis
a Catalunya, tant des de la vessant pública com privada. En aquest sentit,
aposta per un creixement sostenible dels ports, és a dir, preveu un nou Pla de
Ports 2030 on s’aposti per l'aprofitament o, si cal, l'ampliació de les
infraestructures actuals.
Incorpora també la lluita
contra el canvi climàtic i els seus efectes sobre les infraestructures
portuàries. En aquest sentit, la Llei regula aspectes com els dragatges; els
transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la
prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.
Simplificació administrativa
i foment de l’activitat econòmica
La nova Llei de Ports fixa
una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de
Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i la
regulació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament
o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports.
La nova normativa promou
també el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats
generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula
l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector,
amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la
relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.
Un altre dels pilars de la
nova normativa és el foment de l’activitat econòmica de manera que està
dissenyada per simplificar i promoure la inversió portuària privada tot
mantenint la titularitat pública de les instal·lacions amb base a concessions.
En aquest sentit, en els darrers 4 anys el Govern ha aconseguit aixecar més de
80 milions d'inversió privada. La Llei simplifica el mètode concessional per
agilitzar aquesta col·laboració publico-privada i simplificar-ne la gestió.
Estimulació de la qualitat i
competitivitat
La Llei de ports promou les
activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a
novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord
amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El
sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les
estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les
actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als
usuaris de les instal·lacions.
A tot Catalunya, hi ha prop
de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit
metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions
d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), la nova normativa també
vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges
destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres
d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració
de les entitats representatives del sector.
