29.5.20

10 ANYS DE VELES I VENTS (2010-2020)


Els companys de Calafell ens fan arribar aquesta informació sobre el seu desè aniversari que incorpora una extensa col·lecció de vídeos de les activitats de l'entitat. Una bona ocasió per seure, badar davant la pantalla i conèixer la línia de treball d'aquesta entitat de la nostra Federació.

EXPOSICIÓ DE VIDEOS ONLINE
Patí Català de Calafell/Vela Llatina Carlos Barral



Aquest mes de gener hem fet deu anys de la fundació de l'associació Patí Català

de Calafell/Vela Llatina Carlos Barral, i ho volem celebrar compartint les 

imatges de les activitats que hem impulsat: sortides a navegar amb veles 

lleugeres i barques antigues de vela llatina, tallers de restauració de barques, 

cuidar la memòria dels homes que portaven aquestes barques: els vells patrons i 

els seus mariners, tradicions populars recuperades, trobades gastronòmiques i 

culturals... tot plegat un bon compendi dels objectius de la nostra associació!



TEMES I VIDEOS


1-FUNDACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ




2-LES PERSONES DE LES BARQUES











3-ELS TALLERS I ELS ACTES SOCIALS A LA DESTIL·LERIA









4-VELES AL VENT AMB LES LLATINES I ELS  PATINS










5-EL MOLL DE LES LLATINES, TRIPULANTS I BATEJOS DE MAR





6-L’ASSOCIACIÓ I CALAFELL: EXPOSICIONS, VISITES I FIRES










Link exposició: https://bit.ly/3dTkJ2V

19.5.20

El patí català, un CD trobat.



Quan he retrobat aquell CD retolat a mà, on posava El Patí Català, m'ha vingut a la memòria el meu amic Ricard Pedreira. Professor universitari, economista, home de Teatre i patinaire. Les nostres converses sobre navegació curiosament mai han sovintejat, potser perquè compartíem feina i mals de caps en el món de l'escenografia. Però el fet és que en trobar-lo no he pogut fer altra cosa que obrir la disquetera del meu ordinador, que per sort és vell i encara en té, i posar-me a gaudir d'aquelles imatges que feia un munt d'anys que no veia. Reconec que quan em va passar aquest CD jo no tenia massa idea de que era un patí català.
Dins el CD hi havia un grapat de reportatges fets per diferents cadenes televisives en diferents anys. Mostra com es construeix aquesta joia tant nostrada com és un patí de fusta i de la passió que hi ha a les mans de qui el construeix. També expliquen per persones inexpertes com aquell que escriu aquestes línies, quin és el funcionament d'aquesta embarcació sense timó, les seves tècniques de navegació, etc.
Sempre he defensat el patí català com un element més del nostre patrimoni marítim tradicional, crec que es mereix aquest reconeixement. Sortosament aquest tipus d'embarcació gaudeix avui per avui d'una bona salut i presència a les nostres platges i compta amb un relleu generacional garantit. Malgrat les lleis incomprensibles, discriminatòries i injustes que prohibeixen els petits clubs de vela a les platges, que malauradament ja ha causat alguna víctima amb la desaparició d'algun club.
Esperem que potser a partir d'aquesta publicació la FCCPMF pugui ampliar la seva videoteca virtual amb alguna altra gravació "perduda" en algun calaix.



js



6.5.20

La Lola, la última barca de foc: el film.

La Lola és l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Aquest llagut de fusta amb aparell llatí i rems fou construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. Conserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A finals del 2009 els seus anteriors propietaris, Vicente García-Delgado Sancho, Dominique Duniau i Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El museu s’encarrega de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. El gener del 2010 la Lola es va incorporar al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.




Estud34 i Vicente Garcia Delgado han produït el film amb la coproducció del Museu Marítim de Barcelona i de la Federació per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han produït aquest curtmetratge que ajuda a entendre l'ús dels llaüts de foc i la pesca amb art de platja. Les associacions dels Amics del MMB, Bricbarca, El Moll, A Tot Drap i el Mamelló hi han intervingut directament en les gravacions tant amb figuració com amb les pròpies embarcacions.

4.5.20

Joan Vehí, de Cadaqués. DEP


Us fem saber que el dia 4 de maig a l'edat de 9O anys, va morir en
Joan Vehí i Seriñana. Cadaquesenc que fou 17 anys President de l'Associació.
Amic de ses amics, generós i compromés amb la cultura i la gent des seu Poble,
va ser es fotógraf i fuster d'en Salvador DaIí en l'época més prolífera de l'artista.
Cronista local, deixa un immens llegat fotográfrc de la vida quotidiana des seu estimat
Cadaqués. Treballador incansable i expert navegant a Vela Llatina, ha emprés es seu
darrer viatge, deixant una estela de bondat i d'enyor pes seu traspás.
Joan: que tots es ventes et siguin favorables, Amb má ferma es timó i ben assocada
s'escota, et rodolsin es vaixell a Bon Port. Etern!
Grácies Amic.

Associació de ses Amics de sa Vela Llatina de Cadaqués
Cadaqués 4 de maig del 2O2O

.Joan Vehí i Serinyana (Cadaqués, 30 de maig de 1929 – 4 de maig de 2020) fou un fuster i fotògraf català, conegut pel seu arxiu de més de 100.000 fotografies, 600 càmeres fotogràfiques i 600 plaques de vidre fotogràfic sobre Cadaqués i Salvador Dalí. Va ser dues vegades regidor de Cadaqués, va impulsar el centre d'iniciatives turístiques i va presidir 17 anys l'associació de vela llatina. Va ser una de les poques persones que van captar amb la seva càmera la intimitat de Salvador Dalí a qui va conèixer el 1952 i per qui va començar a treballar com a fuster fent els bastiments dels seus quadres, sovint molt grans, i els mobles de casa seva per després fer de fotògraf quan faltaven els oficials Robert Descharnes o Melitó Casals «Meli». Des del 2014 el fons i arxiu de Joan Vehí es gestionat per la Fundació Joan Vehí, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cadaqués i la Diputació de Girona.Ha mort el 4 de maig de 2020 als 90 anys.

Aquesta és la nota que apareix d'ell a la Viquipèdia, a la ressenya no es parla en cap moment de la seva passió pel mar, ni de la seva relació amb el Amics de la Vela Llatina de Cadaqués com a President. El desaparegut programa Thalassa li dedicà, fa anys aquest capítol.



23.4.20

FCCPMF: ARA QUE TENIM 15 ANYS!


En plena crisi per la Covid-19, i tots nosaltres confinats “a port”, la Federació fa 15 anys i ho volem celebrar i compartir amb tots vosaltres. Efectivament, el 24 d’abril de 2005, al port de Mataró, a bord del vaixell Sant Ramon, va tenir lloc la signatura de l’acta de fundació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

Les set associacions fundadores van ser:
Associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués
Associació Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell
Associació L’Arjau – Vela Llatina de Cambrils
Associació Bricbarca – Centre d’Estudis Nàutics, de Vilassar de Mar
Associació Bellamar – Centre d’Estudis Marítims,  de Premià de Mar
La Mar d’Amics – Associació per a la Defensa de la Navegació Tradicional i la Recuperació del Patrimoni Marítim, de Palamós
Associació Amics de la Vela Llatina de l’Escala

Posteriorment s’hi va adherir les associacions Barcelona, fes-te a la mar, de la capital catalana, i A Tot Drap, de Sant Pol de Mar.

En aquell moment, la FCCPMF ja es va definir com una entitat no lucrativa i amb els objectius de protegir, conservar i difondre la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; promoure la recuperació, restauració, rèplica i conservació d’embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; i el foment de l’ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització.

Quinze anys després, podem dir que aquell projecte s’ha fet realitat i segueix viu entre nosaltres. Hem duplicat el nombre d’entitats membres i el seu desenvolupament amb activitats diverses (trobades d’embarcacions tradicionals, participació en festes populars  i altres iniciatives relacionades amb la recuperació del patrimoni marítim i fluvial, tant a nivell material, com immaterial), ens esperona a seguir actius des de les nostres associacions a nivell local i des de la Federació a nivell nacional, estatal i internacional, bàsicament l’arc del Mediterrani. 

Ara bé, aquesta visió optimista de la nostra trajectòria, s’ha de complementar amb perspectiva realista i autocrítica de la nostra realitat. A ningú se li escapa que el nostre moviment té unes dificultats i unes amenaces que haurem d’afrontar i mirar de superar de forma col·lectiva. Algunes a destacar son:

·         La necessitat d’un cert relleu generacional i per tant, d’incorporar i engrescar a nous col·lectius de joves i no tan joves.
·         També des d’una perspectiva de gènere, la necessitat d’incorporar més dones a les nostres associacions i activitats.
·         Superar dificultats d’infraestructures i disposar de persones formades (mestres d’aixa) pel manteniment i recuperació de les embarcacions.
·         La necessitat d’obtenir facilitats per l’amarrament de les nostres embarcacions a port i a les platges.
·         Establir relacions de col·laboració i cooperació amb les entitats locals de l’àmbit educatiu, esportiu, social i cultural. Establir també relacions de col·laboració i cooperació amb els diferents nivells de l’administració per tal de promoure els canvis legislatius i formes de suport en benefici de la protecció i promoció del patrimoni marítim i fluvial.
Amb el desig que la Federació segueixi participant i impulsant reptes i projectes col·lectius en el nostre sector, el meu reconeixement i agraïment a tots els que ho feu i ho heu fet possible.

Per molts anys i bona proa!!  

Víctor Martí i Carrasco        

President de la FCCPMF


Acta de constitució de la Federació

Imatge pel record del dia de la signatura a bord del Sant Ramon.

20.4.20

Sant Jordi confinat: llibres en català

En un grup proper de WhatsApp dedicat a la Navegació Tradicional ha sorgit una petita llista de propostes literàries en català pel proper dia del llibre. Aquest, degut a la crisi sanitària ha estat traslladat al 23 de juliol, però si la necessitat és imperiosa sempre queda demanar a les llibreries habituals l'enviament dels exemplars per missatgeria o correus.

Aquí van unes quantes propostes:









La major part d'ells són al catàleg online de https://www.librerianautica.com/

19.4.20

El món del mar i la navegació a Ràdio Palamós (1a Temporada)




L'any 2011 Ràdio Palamós convidava a la desapareguda Associació, cofundadora d'aquesta Federació, La Mar d'Amics a fer un programa radiofònic setmanal parlant del mar i la navegació. El repte fou entomat per en Jordi Salvador que durant dues temporades i més de seixanta programes permeté que la Cultura marinera tingués un lloc a les ones radiofòniques.

El programa tenia una duració aproximada de 20 minuts. Durant la primera temporada els protagonistes foren persones de mar. Professionals de tota mena que treballen en un port com el de Palamós, responsables d'entitats marítimes de tota mena i artistes que treballen prop d'aquesta cultura tant nostra.

Els arxius estan classificats per la seva data d'emissió (cliqueu a sobre per escoltar-lo):

  1. Pere de Prada, l'Assoc. d'Amics de la Vela Llatina.
  2. Carles Palomares del Club de Vela Palamós.
  3. Carles Casanovas,grup d'havaneres Port-Bo.
  4. Àngel Casellas, patró dela Salvamar Sírius.
  5. Miquel Aixarch del Club de Rem Palamós.
  6. Jordi Pascual del Club deVela Sant Antoni.
  7. Jaume Domingo, antic pràctic del port de Palamós.
  8. Nicolas Stoll, mestre d'aixa.
  9. Jordi Cruz i Eulàlia Gili, de Salvem El Crit.
  10. Joaquim Pla, autor del llibre 'Els aparells dels grans velers i embarcacions'
  11. Joan Salvador. un conte. Per què la mar és salada?
  12. Josep Lloret, mestre serraller del Port de Palamós, i encarregat de fer possible que els Reis Mags arribin al Port de Palamós
  13. Pepa Salvador, patrona i armadora del veler "Pepa Bandera"
  14. Lluís Rodríguez, més conegut com en 'Rodri'. Patró pescador
  15. René Matas, consignatari del port de Palamós
  16. Xavier Tur, fundador de l'Associació d'embarcacions clàssiques i d'època a motor 'Club Riva' 
  17. Jaume Cusí, calafat jubilat de les drassanes 'Tinus'.
  18. Sergi Medir, navegant i aventurer que durant set anys va fer una ruta per tot el món.
  19. Raül Mata, tècnic de patrimoni del Museu de la Pesca de Palamós.
  20. Albert Gràcia, contramestre del Club Nàutic Costa Brava
  21. Pitu Llàtzer, membre de la colla carnavalesca 'Tela Marinera'
  22. Mercè Palat, gerent del Port Marina Palamós
  23. Antoni Campos, ell és submarinista professional i un dels propietaris de l'empresa de submarinisme Dive Center
  24. Ricard Déu, pescador jubilat del port de Palamós
  25. Guido Depoorter, un ciutadà belga instal·lat ala nostra badia des de fa més de 50 anys. Ell va ser un dels impulsors del patícatalà.
  26. Miquel Melero, capità i armador d'un gran veler 'El Cyrano'
  27. Antoni Clapés, maquetista i navegant
  28. Miquel Ventura, biòleg marí i president de laFundació Mar
  29. Joan Santolària, patró i armador d'El Rafael'
  30. Antonio Cebrián, faroner de Palamós
  31. Joan Rovira, navegada virtual pel litoral palamosí
  32. Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamós
  33. Joan Sol, autor del manifest que es coneix com a 'Slow Sailing'
Lamentablement algun dels entrevistats ja no és amb nosaltres i per aquest motiu el document sonor adquireix un valor afegit. És un programa de fa uns quants anys, però en la major part dels casos el seu contingut per sort o desgràcia segueix sent actual.
En una situació com la que estem vivint potser podem escoltar alguna d'aquestes entrevistes que de ben segur ens aportaran nous coneixements.


El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...