2.8.22

Aparellar dues veles llatines al Euskal Batelero Eguna (Dia del bateler basc) 2022


Anar a Euskadi el darrer cap de setmana de juliol comença a ser un hàbit familiar. Participar en el Bateleroak Eguna gairebé una obligació. Gaudir del retrobament amb els amics bascos un plaer.

Els batels i el Puente colgante
L'Euskal Batelero Eguna nasqué lluny d'Euskadi, a Douarnenez. Allà, l'any 2010 es trobaren un grapat de batelers de diferents ports bascos i decidiren trobar-se un cop l'any plegats en un port diferent. El primer fou Getaria i l'associació prengué un nom amb un divertit doble sentit: Euskal Bateleroak Elkartea. Associació amics dels batels bascos o Associació dels bojos dels batels bascos, segons explicava en Dimitri un dels seus creadors a taula desprès de sopar.  Enguany la festa ha tingut una important cobertura mediàtica: Eitb (minut 32)Ràdio Euskadi, DeiaEl Correo, Tele7.tv, Naiz.

Un any més, i en porta 10,  la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.

Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.
Els dos llaguts abans d'aparellar.

L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.

La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.

El primer llagut navegant per la ria. 

 S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.

 
El segon llagut. Observeu el petit martell de la seva vela mística.
L’endemà dematí, es repetiren els treballs amb l’altra barca. El buc d'aquest es troba força més malmès: falten trossos d’orla, escàlems, el petit cap de mort i un tall del codast que havia fet desaparèixer l'escotera. Malgrat això, la barca també navegà per la ria una bona estona. Un cop fondejada amb la seva bessona, des del passeig es podien distingir dues embarcacions (tres amb la República Catalana), de les demés. Les seves antenes pujaven des de les fosques aigües de la ria i apuntaven vers el cel. La segona embarcació lluïa una grímpola amb les quatre barres al pic de la pena, un record de la República Catalana.

 s
El segon llagut navegant per la ria.
En Jaume Amengual i en Jordi Salvador miraren d’ensenyar les bases de la navegació mediterrània amb vela llatina als batelers cantàbrics. Aquest és, en el fons, el motiu, la causa i l’objectiu de les trobades, l’intercanvi de coneixements i en aquest cas un cert mestissatge.
 

A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...
Els llaguts que "tocaren" a Catalunya són
perfectament conservats per la
Facultat de Nàutica de Barcelona.











19.7.22

Torna a Cambrils la pesca amb les antigues arts menors.

XVI Festa de l'ormeig de Cambrils


La Confraria de Pescadors de Cambrils amb l'ajuda d'embarcacions de vela llatina i dels vogadors han pescat a prop de la costa utilitzant tècniques antigues d'art menor com la del bol a batre o la tirada del rall.

La pesca del bol de batre ha començat des de les barques, quan els pescadors han llençat el gall de llevant i han anat calant la sàrcia fins a llençar el gall de garbí, tot delimitant un espai de pesca. Després de fer soroll per atraure els peixos, en què s'ha comptat amb l'ajuda dels banyistes que han llançat pedres al mar, els pescadors han recollit la xarxa, o han xorrat la solta, com s'anomena en l'argot pesquer, i han recollit el peix. La pesca ha estat entregada als vogadors, que l'han portat a la sorra perquè és pogués celebrar la subhasta de peix a l'antiga.
També arran de costa s'ha recreat una altra tècnica de pesca tradicional, la de la tirada del rall. El rallador protagonista ha estat el Joan Rom, qui ha comptat amb l'ajuda del seu nét Aleix. Segons Rom, avui en dia, amb la construcció de molls i la incorporació de sorra per mantenir les platges s'ha malmès l'ecosistema original, i a Cambrils, amb la tècnica del rall, és pràcticament impossible aconseguir peix.

Vídeo i text de Canal Reus TV

13.7.22

Les Xerrades de la Federació: L'Escola de Marineria de Tarragona.


Darrera videoconferència de la temporada 2021-2022 de Les Xerrades de la Federació amb el tema: L'Escola de Marineria de Tarragona, a càrrec de Joan Sol, ex-alumne d'aquesta escola, mariner i comunicador. Introduït per l'Agustí Martín, secretari de la FCCPMF, Degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona, Capità de la Marina mercant i Maritime Safety Adviser. La videoconferència fou el 3 de juny 2022.

16.6.22

XII Premi Roig Toqués a la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

XII Premi Roig Toqués




 Imatges de l'acte de lliurament del XII Premi Roig Toqués de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al president Pere Alemany de la FCCPMF per la trajectòria de l'entitat fundada l'any 2005 en la  defensa del Patrimoni Marítim i Fluvial i la seva cultura nàutica.





6.6.22

Sobre l'Asemblea general extraordinària del 5 de juny 2022

El matí del 5 de juny s'inicià a la seu de la Federació, a la Destil·leria de Calafell on es concentra bona part de la feina del Vela llatina Carlos Barral - Patí Català d'aquella vila, amb una sardinada que fins i tot feu sucar-hi pa a més d'un. De ben segur per la qualitat a que ens tenen acostumats els comanys del Baix Penedés de l'oli servit. 
Taula de treball de l'assemblea. Foto. Vicente Garcia-Delgado

Després d'entrar al Sancta Santòrum de l'edifici, la seva capella, i de proves i error sen la connexió telemàtica , potser caldrà una nova pandèmia perquè acabem d'aprenden, per aquells que no s'hi pogueren desplaçar, s'inicià l'assemblea passats pocs minuts de les onze. 

Secretari i President davant la pantalla amb els delegats online. Foto: Vicente Garcia-Delgado

L'assemblea reconegué i acceptà una nova entitat que eleva fins a 17 les associacions de la Federació: L'Associació Bot de Salvament de Calafell, que ja intervingué en aquesta. A més d'això, sempre una bona notícia, sobre el contingut concret, les decisions, els vots, etc l'il·lustríssim secretari ja en farà l'acta corresponent i no és tasca d'aquest humil cronista. L'Assemblea de principis d'estiu d'enguany ha estat diferent. D'entrada tothom sembla tenir sles piles molt carregades després de la llarga pausa imposada per fer activitats. Les associacions, en general bullen. El calendari de Trobades s'ha tornat a omplir de cites. Els projectes van endavant i en sorgeixen de nous. En pocs mots tothom té ganes d'acció i això ja s'ha pogut constatar en la presència de catalans al darrer Pasaia Itsas Festibala. 
Un dels certificats lliurats als nous formadors en vela llatina. Foto: Vicente Garcia-Delgado

Si l'assemblea d'ara fa un any era el del compromís amb la formació en vela llatina, enguany s'ha constatat l'acompliment d'aquests. Dos cursos s'han desenvolupat a la costa de ponent, primer i a la central i de llevant fa poques setmanes. Actualment la FCCPMF disposa de 15 monitors de vela llatina per fer formacions en aquest art de navegar a les associacions i als clubs de vela que així ho desitgin. Durant l'assemblea foren repartit entre el monitors presents els seus certificats formatius, i distribuits entre les associacions amb representació la dels seus nous formadors. I després d'aquest senzill acte fou el moment d'homenatjar a qui ha estat el "factotum" d'aquests cursos, la persona que ha creat fins a quatre llibres per la formació, dirigit la producció dels vídeos i fet de "mestre" en els dos cursos de formació de formadors, en Vicente Garcia-Delgado. El president li ha lliurat un "vale por", un document que precedeix l'escultura de l'Emili Armengol que simbolitzarà el reconeixement de totes les associacions de la Federació al seu treball altruïsta i al seu amor pel nostre patrimoni. Ha estat un moment dolç donat que l'homenatjat no era coneixedor de l'acte. Queda pendent la publicació d'un manual de vela llatina editada a través de l'Editorial Crea't d'Arenys de Mar de la concessió de la subvenció demanada a la Diputació de Barcelona. 
I així entre uns temes i d'altres amb més o menys sintonia entre les associacions presents, delegades o amb presència online, s'han anat exahurint els temes. Queden noves propostes com l'inici d'un cicle de gravacions videogràfiques a persones que es poden consideran importants en la curta història dels darrers 40 i escaig anys de la recuperació patrimonial marítima i fluvial a Catalunya. I propostes per completar com l'inici de les regates de vela llatina i rem, que un cop redactat el projecte de Reglament està en fase de materialització de la primera embarcació prototip que s'espera poder avarar durant la VI Trobada de vela llatina de Calafell el segon cap de setmana de juny. Moment a partir del qual es podran fer proves i comprovacions en mar abans d'iniciar la remodelació d'altres llaguts de rem. 
Calafell com sempre ha fet un esforç d'acolliment als representants de les associacions des de Cadaqués a l'Ametlla de Mar, cal agrair-ho als seus socis voluntaris. A partir d'aquí continuen les Trobades d'estiu. 
Text: Escenavegant.

El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...