1.2.23
Xerrada de la Federació: Com ser vaixell històric? Què cal fer?
17.1.23
L'avarada del Margaret Allison a Arenys de Mar.
![]() |
El Margaret Alison va nèixer com a June Rose (Fotografia: Creeswell Maritime Collection) |
![]() |
Margaret Alison a Mallorca |
![]() |
2021 Escar de El Moll d'Arenys de Mar |
El dissabte 21 de gener 2023 , està programat avarar el pesquer Margaret Alison que ha estat restaurant els darrers anys des del Moll d’Arenys. Durant el cap de setmana s'han preparat diverses activitats per acompanyar aquesta celebració i també facilitar la visita de tothom que heu seguit tot el procés de restauració i pugueu veure el vaixell a l’aigua.
La Rosa de Foc en el moment de l'avarada al Port d'Arenys
Text: Oriol Ferran. Imatges: http://elmoll.arenys.cat/estol/margaret-alison
3.12.22
Els raiers ja són patrimoni immaterial de la humanitat
La UNESCO ha certificat aquest dijous la concessió de la distinció mundial a la candidatura de diversos països europeus. Satisfacció a Coll de Nargó, la Pobla de Segur i el Pont del Claverol pel reconeixement
Raiers de Coll de Nargó. Foto Escenavegant |
Els Raiers ja són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El Comitè intergovernamental de la UNESCO dedicat a aquests reconeixements ha avalat aquest migdia, en l'assemblea que celebra a Rabat (Marroc), la candidatura conjunta que havien presentat els governs d'Àustria, la República Txeca, Alemanya, Polònia, Espanya i Letònia, amb el suport d'una quarantena d'associacions de raiers d'arreu del món.
La declaració de la UNESCO comporta que rebin aquest reconeixement mundial els Raiers de la Ribera del Segre, a Coll de Nargó, i l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol. Aquestes tres poblacions de l'Alt Pirineu han estat els representants de Catalunya en la defensa aquesta candidatura internacional.
Tot i que ja es mostraven confiats a rebre l'aval, tots ells s'han mostrat molt contents i emocionats per la distinció. Esperen que la decisió ajudarà a preservar la divulgació de l'històric ofici, un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la seva vida al transport fluvial de la fusta. Tant a l'Alt Urgell com al Pallars Jussà ja hi ha preparats actes de celebració per aquest cap de setmana.
Celebració a Coll de Nargó i la Pobla de Segur
Un cop s'ha fet pública la decisió, les persones que han pogut deixar el seu lloc de treball, s'han desplaçat fins a la plaça de l'Ajuntament de la Pobla de Segur vestits de raiers i raieres. Amb l'himne de l'Associació de la Noguera Pallaresa sonant pels altaveus, s'ha dut a terme un brindis pel reconeixement. A Coll de Nargó també ha fet el mateix un membre de l'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, que ha compartit el seu sentiment d'emoció amb l'alcalde, Martí Riera, i diversos integrants del consistori.
"Estic molt il·lusionat; m'he fet un tip de plorar quan ho he estat escoltant i han dit que s'ha aprovat". Amb aquestes paraules ha valorat Emili Molins, membre de la junta de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre, la declaració de la Unesco. A més, ha assenyalat que des de l'entitat reben "amb honor" aquest reconeixement i ha volgut agrair la feina feta a tots els companys i col·laboradors. En aquest sentit, ha posat en valor l'esforç dut a terme i el fet que ara la distinció reconegui l'ofici al que es dedicaven molts padrins de la població, així com també als que el commemoren des de fa 32 anys.
Molins ha dit que la colla que s'implica de forma més directa en la festa a Coll de Nargó està formada per prop d'una trentena de persones, als qual s'hi sumen diversos voluntaris. L'edició de l'any que ve, a banda d'estar marcada pel fet de ser Patrimoni Cultural Immaterial, es farà per primer cop a la primavera, pels volts de la Setmana Santa. L'objectiu és que la baixada pugui ser "més llarga i participativa", tal com ha explicat aquest membre de l'entitat.
De la seva banda, l'alcalde de Coll de Nargó, Martí Riera, ha dit que, amb la declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial, aquest dijous és "un dia feliç i un dia d'alegria". A més, ha destacat la feina feta en la candidatura i el fet que aquesta també s'hagi reconegut a Rabat com a "clau" de com ha de ser un projecte per la Unesco. En aquest sentit, creu que ara "s'obre una finestra mundial" i una via de col·laboració amb la resta de membres europeus de la candidatura. D'altra banda, també veu la distinció com una oportunitat per "posicionar-se internacionalment", tal com ja passa amb el Geoparc Orígens, també reconegut per la Unesco.
A la Pobla, Nil de la Plaza, raier de l'associació de la Noguera Pallaresa, ha estat dels primers a arribar a la plaça de l'Ajuntament, i ha destacat la "profunda emoció" que sentia pel reconeixement, recordant la història dels raiers.
Una de les valoracions més emotives ha estat la d'Àngel Portet, president de l'Associació Internacional de Raiers, ha recordat el paper de les mestresses de casa que es quedaven al càrrec de la família mentre els homes marxaven dies de casa per dedicar-se a l'ofici de raier. Portet va ser un dels artífexs de la candidatura i aquest dijous ha volgut agrair la feina de totes les associacions raieres que s'hi van implicar. Per Portet, darrere del reconeixement de la Unesco hi ha d'haver molta responsabilitat per continuar mantenint aquesta festa "d'homenatge i record". Mentre molts han brindat amb cava, Portet ho ha celebrat amb ratafia, concretament la que porta per nom Ratafia dels Raiers, en honor a aquest ancestral ofici.
L'ofici de raier
Baixada dels raiers de Coll de Nargó. Foto de Javier Cano |
L'ofici de raier es basa en el transport de la fusta pel riu i els rais eren les embarcacions que es muntaven i els servien per baixar-la. Per poder fer la seva feina, comptaven amb l'ajuda d'altres treballadors de la fusta com ara els picadors, que la talaven dels boscos, i els tiradors, que l'arrossegaven amb mules fins a la vora del riu on els raiers muntaven el rai. Aleshores començava la part més dura, la de lligar les fustes del rai i conduir-les fins a arribar al mar.
El transport de la fusta pels rius va ser, durant segles, un mode de vida. Els raiers van perdurar fins a principis del segle XX, quan es van construir les preses i van aparèixer els camions. Però aquest ofici ha existit a tot el món, des de l'Àfrica fins al Canadà, passant pel Japó, on també existeixen agrupacions que el commemoren. És per aquest motiu que des de 1986 se celebren les Trobades Internacionals de Raiers arreu del món per recuperar i rememorar aquest ofici, que a partir d'aquest dijous, ja és reconegut per la Unesco.
La Diada dels Raiers a la Pobla de Segur es celebra el primer diumenge de juliol i a Coll de Nargó, després de dur-se a terme fins ara al mes d'agost, es farà per primer cop a la primavera. Tot i que la data està encara per determinar, l'objectiu és aprofitar que el riu Segre baixa amb més cabal d'aigua en aquesta època de l'any per poder allargar el recorregut de descens amb rai.
Distinció també per les Festes de l'Ós i el toc de campanes manual
La UNESCO també va declarar dimecres el toc de campanes manual com a patrimoni de la humanitat. A la candidatura hi figuraven poblacions on aquesta pràctica hi té molta rellevància com són Òs de Balaguer, on cada any s'hi celebra una trobada estatal, i les Borges Blanques. Els campaners faran un toc de campanes especial de celebració dissabte a les dotze del migdia.
A aquest nou reconeixement cal afegir-hi, pel que al Pirineu, la distinció que han rebut aquest dimarts les Festes de l'Ós, que se celebren cada hivern a les parròquies d'Encamp i Ordino (Andorra) i als municipis d'Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir (Catalunya Nord), en la majoria de casos vinculades a la tradició de Carnaval i a l'al·legoria humorística de l'ós i de les societats rurals de muntanya.
S'afegeixen a la Patum, els Castells i les Falles del Pirineu
Amb aquests tres nous reconeixements, ja són sis les tradicions vinculades a Catalunya o Andorra que tenen el segell de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La primera va ser la Patum de Berga, que segueix sent l'única d'aquestes que se celebra en una sola població. Precisament divendres passat la capital del Berguedà va commemorar, amb la projecció d'un mapping a la plaça de Sant Pere, el 17è aniversari de la declaració, que es va produir el 25 de novembre de 2005 a París. L'audiovisual recull més de 700 imatges del valuós arxiu de Foto Luigi, tot coincidint amb el fet que d'aquí a poques setmanes aquest històric establiment abaixarà la persiana per jubilació.
Més endavant s'hi van afegir els Castells -que van ser distingits per la UNESCO el 16 de novembre de 2010- i les Festes del Foc del Solstici dels Pirineus (Falles del Pirineu), que van rebre el segell avui fa just set anys, l'1 de desembre de 2015. Aquesta darrera tradició inclou un gran nombre de pobles d'arreu dels Pirineus, entre ells moltes poblacions del Pallars, l'Alta Ribagorça, l'Aran, el Berguedà i Andorra. I des de fa dos anys s'ha recuperat a l'Alt Urgell, després que es va descobrir que les falles d'Alàs són les més antigues documentades al Pirineu català (estan datades del segle XVI).
30.9.22
Espai de marina tradicional al Saló Nàutic de Barcelona
ESPAI MARINA TRADICIONAL
FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (FCCPMF)
AL SALÓ NÀUTIC DE BARCELONA 2022
![]() |
Fotografia de l'exposició al Pasaia Itsas Festibala 2022. JSG |
Exposició a l’estand: LÈXIC MARINER, PATRIMONI IMMATERIAL.
Presentació a Barcelona de l’exposició inaugurada al darrer Pasaia Itsas Festibala 2022, sobre el lèxic mariner com a mostra del patrimoni immaterial. En un seguit de murals s’esposen les diferents tipologies d’embarcacions tradicionals marítimes i fluvials, així com el detall de la terminologia d’una barca de mitjana i d’una goleta. Acabant amb una extensa mostra del vocabulari relacionat amb les veles.
L’exposició compta amb un fulletó amb la traducció de la terminologia en castellà, gallec i euskera.
Així mateix al mateix estand hi haurà a l’abast dels visitants uns cartells produïts pel Departament de Política Linguïstica de la Generalitat de Catalunya a través del TERMCAT, dels diferents plafons de l’exposició.
Dimecres, 12 a les 18 h. Presentació de la V trobada de velers tradicionals que s'organitza al port de Badalona el proper mes de maig, amb la presència de representants de Marina Badalona i l’Associació d’Amics del Quetx Badalona.
Dijous, 13 a les 18 h: Presentació dels treballs de construcció de la Francisca. La Francisca serà la rèplica d’una barca de pesca de Calafell, la darrera que sortí a pescar a la vela. Actualment s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona, gràcies al pressupost participatiu aprovat al municipi de Calafell. Presentaran Jordi Rascado i Vicente Garcia Delgado.
Divendres, 14 a les 18 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia. Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya, que organitza la FCCPMF. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Calafell i del President i Vice-president del Comitè organitzador, els Srs. Josep Inglada i Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona.
Dissabte, 15 a les 18 h: Presentació de les noves Regates de Vela Llatina i Rem (RVLR) de la FCCPMF. Les RVLR són una aposta de la Federació per la renovació generacional de la navegació amb vela llatina. A l’acte han estat convidats tots els clubs de rem de Catalunya i les Federacions de Rem i Vela. Presentaran el President de la FCCPMF, Pere Alemanys i en Jordi Salvador.
Diumenge, 16 a les 11 h. Trobada de formadors-monitors de vela llatina de la FCCPMF. 1a reunió dels nous formadors sortits dels cursos de monitors de l’any 2021. Punt de trobada per posar en comú estratègies, programes, problemàtiques, etc.
Batejos de mar, diàriament entre les 11 h i les 18 h. Sortides a navegar per l’interior de les dàrsenes del port de Barcelona, amb especial atenció a la zona ocupada pel Saló Nàutic. Sortides de 3/4 d’hora totalment gratuïtes, on es podrà experimentar que és navegar en antics bastiments de fusta, alguns amb prop d’un segle d'antiguitat. Cal inscriure’s al propi estand.
![]() |
Actuació del bot salvavides de Calafell davant la platja de la vila. |
Diumenge, 16 a les 12,30 h al moll de la Porta de la Pau (davant el Maremagnum). Exhibició del bot salvavides de Calafell. El bot salvavides de Calafell amaga una llarga història possiblement desconeguda per a moltes persones. Des de fa dècades té la tradició de sortir cada diumenge amb el bot aigua endins, fins a aturar-se i córrer d’un costat a l’altre per donar-li la volta.
![]() |
Díptic |
![]() |
Roda muntada. |
Plànol amb la ubicació de l'estand i del moll de les barques. |
![]() |
Programa |
9.9.22
El tinglat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO
El sistema de construcció naval nòrdic reconegut per la UNESCO
El Patrimoni Marítim està d'enhorabona, perquè s'ha inscrit el sistema tradicional de construcció naval nòrdic a la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. És un important reconeixement a una sèrie de tècniques d'arrel mil·lenària que es van fer servir, i encara se segueixen utilitzant, als països costaners del mar del Nord. Tant a la Mediterrània com al mar del Nord es van generar dues tècniques diferents, encara que no és exactament que fossin sistemes homogenis, ja que al llarg del temps van anar variant i també perquè algunes vegades es construïen naus que tenien característiques pròpies de les dues tècniques. El que sí que és clar és que en un altre temps es diferenciaven, i que n'hi havia una de molt usada al mar Mediterrani: a cantell o topall; i una altra al mar del Nord: a tinglat.
![]() |
Tinglat atlàntic i topall o cantell mediterrani. |
Aquesta forma de construir embarcacions es basa en una tècnica molt antiga, segons la qual primer es posava la quilla i posteriorment sobre ella s'anaven unint les taules del casc, solapades les unes sobre les altres. Al principi, durant el Neolític, la unió es fixava amb cordes, per passar posteriorment a fer-ho amb reblons.
Construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla. |
Se'l denomina sistema de casc trincat, tingladillo en castellà, o clinker system en anglès. Ha estat molt utilitzat al llarg dels segles al mar del Nord, com ho corroboren les magnífiques naus víkings i les coques posteriors com la coca reial danesa. També en alguns llocs de la Península Ibèrica, tals com el Galícia, País Basc o Catalunya, en certs moments de la Història es va usar aquest mètode.
S'han construït innombrables vaixells amb el sistema nòrdic, tant per a la pesca com per al transport de persones i mercaderies, que van permetre establir rutes comercials des de l'extrem nord fins a la Mediterrània, però també atacar i assaltar. Actualment només es manté la tradició de construir amb aquest mètode en alguns llocs d'Escandinàvia i ha disminuït dràsticament durant els darrers anys. Els fusters de ribera que viuen de la fabricació d'aquests vaixells també són cada cop menys i es corre el risc de perdre les habilitats necessàries per mantenir vives les tradicions. Més sobre aquests vaixells Al Museu de Vaixells Vikings a Roskilde s'exhibeixen cinc naus, que van ser construïdes a la tradició nòrdica fa gairebé 1000 anys. A molts llocs s'han establert comunitats de voluntaris, com els membres del Boat Guild, de l'esmentat Museu, que s'ocupen del manteniment regular dels vaixells i es reuneixen per fer-los servir en activitats a l'aire lliure.
Per acabar
Més informació:
CRUMLIN-PEDERSEN, Ole. Boat And Boat House. The Conceptional Origins of Clinker Boats and Boat-Shaped Halls of the Fourth to Eleventh Centuries In Scandinavia. In Creating Shapes in Civil and Naval Architecture. Brill, 2009, p. 194-212.
HORNELL, James. The sources of the clinker and carvel systems in British boat construction. The Mariner’s Mirror, 1948, 34, 4, p. 238-254.
OUNANIAN, Kristen & HOWELLS, Matthew. Clinker, sailor, fisher, why? The necessity of sustained demand for safeguarding clinker craft intangible cultural heritage. Maritime Studies, 2022, p. 1-13.
POMEY, Patrice. New light on the false clinkers in ancient Mediterranean shipbuilding. En Connected by the Sea: Proceedings of the Tenth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Denmark 2003. Oxbow Books, 2016. p. 74.
PUJOL HAMELINK, Marcel. La Terminologia de construcció naval i el seu orígen: mediterrani / atlàntic. Drassana: Revista del Museu Marítim, 2006, 14, p. 84-102.
RIETH, Éric. The galley shipyard in Rouen. Mediterranean shipbuilders in Normandy (XIIIth-XVth centuries). Publications de l’Institut Français d’Études Anatoliennes, 2010, 20, 1, p. 155-160.
TANNER, Pat. 3D laser scanning for the digital reconstruction and analysis of a 16th century clinker built sailing vessel. ACUA Underwater Archaeology Proceedings, 2013, p. 137-49.
https://blogcatedranaval.com/2022/08/30/el-sistema-de-construccion-naval-nordico-reconocido-por-la-unesco/?fbclid=IwAR2TOEguBrbzPGt6lGl-M4DwF82aY_LmqdhFn50P9Mrx4RYguTu6yD4e8LY
2.9.22
XXXV Edició de la Trobada de Vela Llatina de Cadaqués.
Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.
![]() |
Fotografia de emporda.info Laura Coronado |
Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.
Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.
S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.
Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».
Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.
El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.
Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...
![](https://i.ytimg.com/vi/eH2wlgOWAzg/hqdefault.jpg)
-
El mes de desembre passat, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (CDRiMMB), i en previsió de la finalització a 31...
-
Enguany, en motiu de la regata “Trofeo Città di Alghero” del 14 de juliol, organitzada pel Marine Club Alghero i per l’Associació Vela Llati...
-
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ...