40 anys de l'Associació Gironina dels Amics de la Mar (AGAM).

L'entitat nasqué l'any 1981 filla d'un grup de persones afeccionades a la mar de les contrades gironines. Es tracta d'una associació popular i independent que té com a únic objectiu l'afició a la mar i la difusió de la Cultura marinera.

Després de quaranta anys d’activitat ininterrompuda, saben prou bé que la tasca que es varen comprometre a realitzar i realitzen ni es fàcil ni, avui, sent estrictament cultural, prou compresa i coneguda. Es per tot això que, ara que poden, volen aprofitar les xarxes socials per donar-la a conèixer i expandir l’afició marinera catalana.

Aquests dies es pot veure en unes sales de la Casa de Cultura de Girona una exposició que detallen aquests 40 anys d'activitat

Mai no s'han reclòs en ells mateixos, sinó tot el contrari. Sempre han estat oberts a tothom. De manera que tot suggeriment, tota aportació o voluntat de col·laboració, ha estat i està ben rebuda, degudament considerada i molt agraïda. I estan disposats a rebre tothom amb els braços oberts

Saben ben bé que de bons aficionats a la mar i a l’especial cultura que genera n’hi han a cada racó de la costera catalana, però també que, individualment o agrupats, tots treballen massa aïllats per a la afició comuna. Per això la seva plana web vol palesar la aquesta voluntat d’obertura i de col·laboració

Per altra banda, des de l’any 1985, són agermanats amb “l’Association des Amis de la Mer et des Eaux”, de Banyuls de la Marenda, amb la qual publiquen conjuntament el butlletí anual “Exocetus Volitans”.

Darrera edició de l'Exocetus Volitans

L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (2a part).

 

Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana


El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.

Podeu llegir la primera part aquí.

2a Taula rodona: La gestió del patrimoni.

Components de la 2a taula rodona

L'objectiu d'aquesta taula és impulsar el debat entre els museus i les associacions sobre la millora d'estratègies de col·laboració per la difusió, recuperació i salvaguarda del patrimoni. Analitzant èxits i fracassos tot incentivant aquesta relació entre aquelles entitats museístiques i associatives que encara no han endegat aquesta col·laboració.

En Gerard Martí (GM), director del Museu d'Història de Cambrils, explica que per ara només hi ha una experiència al Principat entre el museu que ell dirigeix i l'associació Arjau vela llatina. Donant la paraula al president de l'esmentada entitat Jordi Piqué (JP).

JP - Des de la seva creació l'Arjau tingué clar quin havia de ser el seu paper: observar que passa al seu voltant. Fins avui la comunitat pescadora ha fet aquesta transmissió de coneixement. I és recollint aquesta sapiència popular que neix l'Arjau. Des de la seva creació fins avui, allò que vivim és com ha derivat la nostra presència al port, que és un espai molt desitjat. La presència de les embarcacions tradicionals és important, per visualitzar-les dins d'una comunitat. Cal recordar que la pesca i els pescadors sempre sempre relegats socialment al darrera de tota l'escala social.

GM - Els Museu d'Història de Cambrils i l'Arjau tenen com a funció principal la conservació i la difusió de la vela llatina. La Festa de l'Ormeig es transforma en un esdeveniment que ha esdevingut patrimoni de la vila de Cambrils.

Josep Anton Trepat (JAT), moderador de la taula - Per què hi ha un divorci entre el món institucional i l'associatiu? Quin és el paper dels museus per millorar aquesta relació?

Albert Forés (AF), director del Museu Marítim de Mallorca- En el nostre cas hi ha una bona relació. Cada museu té el seu propi estil i solen ser realitats diferents marcades pel seu equip professional. Nosaltres tenim poca plantilla i a més no és experta en el tema. El Museu Marítim de Mallorca s'ha fet esperar més de 40 anys. La principal diferència del museu amb les associacions és que aquestes estan gestionant i vetllant per un patrimoni viu. La tasca del Museu vers a aquestes es dinamitzar jornades, conferències, exposicions, etc... en funció de les seves demandes.

Guillaume Dimur (GD) president de GAPAMAR - la nostra entitat neix en paral·lel amb el Parc Natural. Per nosaltres és l'interlocutor directe amb l'Administració. A la nostra costa no tenim cap museu marítim i fa temps que treballem per tenir-lo. Tenim però el Taller de Barques de Polilles.

Alfred Caballero (AC) president de la Federation des Associations Catalanes et Occitanes des Traditions de Mer et d'Etang FACTOTEM - Mantenir la passió per navegar amb vela llatina és essencial per la seva preservació.

Toni Tur (TT) Capità de marina, president de l'Associació sociocultural d'Eivissa i Formentera i redactor de l'expedient de vela llatina al Govern de les Illes Balears - Les institucions fan per allò que veuen. "Avui el més important és donar visibilitat, perquè quan la població ho recolza, el polític s'hi atansa per fer-se la foto". En el seu moment proposarem un Museu de la Mar a Eivissa, i el projecte ja ha començat a caminar. Però allò que més fàcilment podem veure és que les embarcacions tradicionals han desaparegut de les marines, dels ports. És imprescindible trobar una ubicació que les faci visibles.

GM - "El museu ha d'entrar amb respecte al món que l'envolta, és la seva obligació". Dialogant i entenent les oportunitats d'allò que ha esdevingut un patrimoni col·lectiu. Una barca a l'aigua és una unitat de treball.

Josep Gornés (JG) president de l'Associació Amics de la Mar de Menorca. L'any 1990 nasqué l'associació i des de llavors sempre hem anat per endavant d'allò que pensaven les institucions. Quan l'associació ja tenia un bon bagatge foren les institucions qui trucaren a les seves portes per donar-los suport a les trobades i a l'escola de vela. Les institucions esperaren a la consolidació de les activitats per ajudar-nos, descobrint la importància, per exemple, de les Trobades. Des d'aquell moment és la pròpia Administració qui ens encomana tasques.
L'escola de vela llatina nasqué com una necessitat. Nosaltres desconeixíem aquest art, eren els pares i avis qui en sabien. Quan començarem només quedava una persona que encara havia sortit a pescar amb vela llatina a Ciutadella. Desprès la pròpia Administració s'interessà a publicar el llibre d'Introducció a la Vela Llatina.

Toni Cartes (TC) coordinador tècnic de la festa Orígens de Sant Carles de la Ràpita. "El poble s'ha fet seva la Festa dels Orígens des del minut 0 (2017)". Foren dos anys de gestació abans de començar i tot el teixit social i associatiu de la vila participà en el procés. L'Associació de Rem, per exemple, diuen que la festa és "seva" i són ells qui decideixen què vol fer a cada nova edició. Orígens és una festa de recreació, un viatge a La Ràpita de principis del segle XX. Durant la festa els iaios expliquen de paraula les seves experiències tot veien les muletes de rem, o els llaguts de vela llatina.

JAT - Disposa d'una partida pressupostària de l'ajuntament?

TC - El pressupost s'ha multiplicat per tres des de la primera edició. Es gestionen i demanen subvencions des de les associacions. "Amb Orígens no hi haurà volta enrere".

JAT - Les subvencions que es demanen són per projecte o per l'entitat?

GD - Les subvencions del Consell són anuals per l'entitat. El Parc Marí, per contra, funciona amb subvencions per projectes.

JAT - I què passa si canvia el color polític governant, hi ha problemes?

GD - Penso que no, de moment no s'ha donat el cas.

JAT - La recuperació de la barca Teresa a Cambrils, és un exemple de lluita entre una Associació i l'Administració?

GM - A Cambrils tots els partits ens han donat suport. Amb el projecte de la Teresa hi ha hagut encerts i errors, per arribar a saber quina mesura d'embarcació és l'adequada per una vila. Gràcies al Club Nàutic i a la Confraria de Pescadors l'hem pogut mantenir. Però la realitat és que calen 300.000€ per la seva restauració. El seu projecte fins ara ens ha ensenyat a gestionar allò que és públic sobre l'aigua.

JAT - I el cas de la barca de parella Bartolomé, bessona del Rafael de Palamós, que es troba a Eivissa?

TT - Quan una embarcació cau en mans de l'administració depèn dels pressupostos i sobretot de la voluntat política. La seva restauració també costa 300.000€. Per ara és conservada, s'hi varen fer treball a l'obra viva, però cal fer un pas endavant per acabar-la. Esperem que amb la creació del Museu es podrà posar el pressupost necessari.

JAT - A les associacions ens cal anar a "vendre" els projectes davant l'Administració?

TT - Sí. Jo ho he fet. I ara que treballo per a l'Administració he après com funciona.

GD - Només parlem de diners entre associacions i administració. Cal parlar de la necessitat de transmetre un patrimoni immaterial a través, per exemple, dels museus. "Cal que aquesta relació vagi més enllà dels diners. Cal que la gent conegui els usos i costums per fer-los seus". Els diners són importants però no ho són tot. No només cal parlar de diners.

AC - Sense diners es pot fer poc. Nosaltres hem pogut rebre alguna subvenció de l'ajuntament. Des d'aquí només puc agrair la seva col·laboració.

JAT - Les associacions tenen una porta oberta a través del Museu Marítim de Mallorca per arribar a les Administracions?

AF - El més de setembre ens arribaren com a donació 4 nous bots. Actualment tenim una col·lecció d'entre 25 i 30 barques que està gestionant l'Associació d'Amics del Museu. Però també ens arriba gent que voldria tenir un vaixell tradicional. Nosaltres senzillament els posem en contacte. Hem hagut d'establir un criteri per acceptar més embarcacions basat en la importància d'aquesta i en la seva facilitat per incorporar-la a la col·lecció.
Per ara l'objectiu prioritari del Museu és augmentar la plantilla, que actualment és de dues persones i consolidar els espais expositius. Quan existeixi el Museu de Menorca i el d'Eivissa crearem una Xarxa de Museus Marítim de les Balears integrada a la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

Resums en una frase:

JG - Reconciliació entre Associacions, societat civil i Administració a Menorca.

TT - Treballar per posar en valor perquè l'Administració ho tingui present.

AC - Valoritzar el Patrimoni.

AF - Els museus ens devem a la societat civil.

GM - La vela llatina eina per la valorització del Patrimoni.

TC - Sense associacions no hi ha projectes col·lectius.

GD - Associacions i Administració, tots junts.

Torn de paraules:

- A Sète, l'Associació - Museu de la ciutat, la pròpia visibilitat del nostre treball ens dona la credibilitat davant de l'Administració.

- Les barques només són una part del món de la pesca, però tots els ormejos de l'ofici per ara només els trobem com a decoració a les seus de les associacions. Cal conservar tot aquest material en condicions en un Museu.

- A la Costa Vermella no hi ha cap museu marítim. Actualment hi ha dos projectes en marxa. Va existir una gran proposta de Port-Musée que integrava la formació. Reclamem un sol projecte centralitzat.

- Nosaltres, les persones, només som baules d'una cadena que necessita una àncora, l'Administració.

- No hi ha futur si no hi ha un patrimoni col·lectiu que gestionem entre tots. Actualment no hi ha divorci entre associacions i museus. Cal un centre de referència al Rosselló com pot ser el Taller de Barques de Polilles o un Museu. És important seure i planificar el futur.

- Seria bo la creació d'una Federació Internacional. La candidatura a la Unesco és una bona excusa per fer-ho.

- L'any 2018 es feu la 1a Conferència de Vela llatina a Menorca amb recolzament institucional. Existeix un projecte de Museu Marítim Thalassa a Castell. Hi ha hagut reconciliació perquè les associacions han anat sempre una passa per endavant.

Conclusions

- Havia hagut un divorci entre Administració i Associacions però hi ha hagut una reconciliació.

- S'ha establert una relació dinàmica entre ambdós a partir del treball conjunt de de l'inici d'un projecte, que permet que la població se'l faci seu.

- Posar en valor allò que volem per davant de l'Administració.

- No tot és unt ema de diners. La passió fa portar endavant projectes i els fan perviure.


Desprès d'una pausa per dinar col·lectivament a la pròpia casa de cultura la jornada continuà amb la

3a Taula rodona: Divulgació i impacte territorial.

Components de la 3a taula rodona

Empreses, associacions, museus i administració local debateren sobre l'impacte de les trobades de vela llatina en el territori i la comunitat. Com aquestes puguin esdevenir un motor de dinamització i potser econòmic més enllà de les jornades concretes de les festes. quin és el paper d'aquesta oferta per sensibilitzar la societat i concretament les noves generacions davant el patrimoni. I finalment, quin paper juguen els Clubs Nàutics?

Tomeu Homar (TH) Club Nàutic Cala Gamba (CNCG) de Palma de Mallorca. Fa 30 anys que es començà a recuperar la vela llatina. Aquesta mai havia desaparegut del tot a Mallorca. L'any 1991 un polític va fer la proposta de pagar l'aparell llatí a totes les barques que es comprometessin a participar en una regata. El primer any fins a 70 barques estrenaren la seva vella llatina en la primera regata, malgrat que amb els anys s'ha estabilitzat la participació en unes 35. Des de llavors el CNCG fou el titular de la vela llatina a Mallorca. Actualment al seu pantalà té 26 barques aparellades i a la regata

Diada de la Vela Llatina al CN Cala Gamba 2021

d'enguany hi han arribat a participar 54 embarcacions. El Club funciona amb un esperit de museu. Cada embarcació té un panell on s'expliquen les seves característiques, a més de panells generals amb tècnica de navegació, tipus d'embarcacions, etc... Al CNCG es fan cursos de formació en Vela Llatina. S'ha arribat fins on som amb una feina de formiga, donant facilitat a armadors amb amarradors a preus assolibles i escar gratuït. S'ha incentivat la participació al calendari de regates: una participació al 80% d'aquestes significa, per exemple, un 100% de gratuïtat de l'amarrador, entre altres incentius. Actualment, tenim llista d'espera. Aquesta és la nostra forma d'atraure adeptes a la vela llatina.

JAT - Les trobades són una bonica postal pels ajuntaments. Quina és l'aportació de la vela llatina a la comunitat? Fem les festes pels turistes i els restaurants? què aporten realment aquestes a la societat? Un cop acabada la festa, que resta de tot plegat a la vila? En resum, hi ha quelcom més que la bonica postal?

Victoria Magenti (VM), responsable del Patrimoni Cultural Marítim del Parc Naturel - "Els ajuntaments tenen un paper important en la preservació del patrimoni cultural". Hi ha una necessitat de visibilitat d'aquest patrimoni.

Ramon Ferré (RF) - Alcalde de Calafell, Catalunya. El Patrimoni Marítim aporta a la vila el plus cultural que cerca avui el turisme. "Les viles teníem els llocs o els objectes però mancaven les persones que els feien viure". Cal tenir cura del patrimoni viu per poder-lo mantenir.

Pantalà de clàssiques i llatines del port de Canet

Alain Siré (AS) president de l'Associació Les Vieux Greements de Canet. Canet és el primer port del Mediterrani en diversitat d'embarcacions clàssiques i tradicionals. Actualment en tenim unes 20 de vela llatina. Els amarradors i l'escar és gratuït pels membres de l'Associació. Treballem molt els enllaços amb les entitats. Totes les barques són d'armadors privats. Realment tenim una postal bonica però també una implicació amb els mestres d'aixa locals, per exemple. També tenim contacte amb els propietaris forestals de la zona per aconseguir els troncs que facilitaran les reparacions dels vaixells. Fem una festa anual a nivell turístic que també serveix perquè la població local conegui aquest tipus d'embarcacions, a més de visites setmanals al pantalà i sortides en mar.

JAT - Què queda a l'Escala desprès de la Festa de la Sal?

Lurdes Boix (LB), directora del Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala. "Aquestes festes són folklore i patrimoni". No va nàixer per la demanda turística. Per sort el turisme ha anat canviant i actualment cerca alternatives al sol i platja. Hi ha diferents formes d'arribar a la defensa del Patrimoni, habitualment comencem pel material, i en el nostre cas vàrem començar per l'immaterial. A través d'entrevistes de pescadors. I tot això molt abans que els polítics s'adonessin de la seva importància. La Festa de la Sal no va començar com a una festa turística.

Pel que fa a la vela llatina i les regates, a l'Escala tenim documentada una 1a Regata de Vela Llatina organitzada per l'ajuntament republicà l'any 1931. A l'Escala com a tangible ens queda que aquesta recuperació del patrimoni immaterial a arribat a esdevenir un patrimoni material, per exemple, en el taller de restauració de barques. I no només això sinó també ha impulsat la coral, l'esbart, les puntaires, etc...

JAT - Fins a quin punt les embarcacions existents han servit de decorat o postal?

Festa de la Sal 2009

Joan Santolària (JS) director de l'empresa Tela Marinera que gestiona embarcacions històriques- Les embarcacions són eines des del punt de vista privat. Les sortides són experiències. Nosaltres no tenim suport de l'Administració, ni estem vinculats a cap museu. Si hi ha una cosa que em satisfà de la meva feina és el treball amb les escoles. També hem fet Cursos de Navegació Tradicional que han incorporat força persones a aquest moviment, algunes d'elles presents en aquesta Jornada. Cal incorporar en aquest debat que les barques continuaran quan nosaltres ja no hi siguem.

JAT - La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) ha recollit la tradició de les Trobades.

Pere Alemany (PA) president de la FCCPMF- Les associacions han estat el tractor que arrossega aquestes festes estirant de l'Administració. La vela llatina i les festes i/o trobades cal mesurar-les dins d'una estratègia de recuperació de la mar. A França el migdia d'un cap de setmana, d'un port amb 200 vaixells en surten a navegar 50, que solen ser de vela. A Catalunya, per contra i amb sort en podràs veure 8 o 10. "Cal madurar aquesta Cultura de la mar". A nivell global aquestes activitats aporten i per això som aquí. Potser no sabem que aporta una festa a nivell local. Com a exemple, l'aposta de Calafell ha estat triada per la seva estratègia al voltant de la vela llatina. I aquesta estratègia cadascú la pinta amb un pinzell més o menys fi. La FCCPMF té més de 300 barques inventariades, la major part d'elles privades. Cal que ens confabulem per aplicar aquesta estratègia.

JAT - Com s'expliquen al ple d'una juntament els diners invertits en la construcció d'una embarcació?

Bot de salvament Francico Gorostidi de Calafell

RF - El bot salvavides de Calafell podria actualment ser en una rotonda, però hi ha una tripulació que el manté viu. Aquestes partides han estat fruit d'uns pressupostos participatius, dels quals ha sortir també la construcció de la rèplica de la barca Francisca que s'està bastint en aquests moments. Una barca que formarà part del patrimoni del municipi i que aportarà noves experiències pel turisme.

JAT - Com aconseguir que els ports facin visible la vela llatina?

AS - A través del treball en comú i de manera oberta amb la resta de sectors implicats. Ara per exemple som en un projecte d'un vaixell de vela llatina construït numèricament en contraplacat.

VM- Canet ha estat la primer avila en posar en primera línia de mar 60 embarcacions tradicionals i clàssiques. Hi ha hagut una sensibilització per part de l'Ajuntament, més que una visió turística. Allò que magnifica un projecte són les persones que hi participen, els voluntaris, patrons, armadors que treballen per donar-li visibilitat.

JAT - La FCCPMF quins objectius té per aconseguir aquesta visibilitat?

PA - Actualment ha hi ha iniciatives que estan funcionant com a l'Escala o Calafell. Ens trobem en una fase anterior al territori francès. Estem donant forma a la manera d'aconseguir-ho. La màxima preocupació de la FCCPMF és el relleu generacional. En 10 anys no hi haurà patrons per aquestes barques. També estem treballant el nou Reglament de vaixells històrics recentment publicat. Cal jugar un nou rol en la navegació en vela llatina per simplificar-la i fer-la atractiva.

JAT - Tela Marinera està com Gary Cooper en el film "Sólo ante el peligro"?

JS - "El paper de les Administracions és bàsic per les associacions, de cara a l'empresa privada és paper de l'Administració es igual a zero". En iniciar el projecte decidirem que aquest havia de ser auto-finançable. en algun moment de la nostra vida empresarial hem tingut alguna vinculació amb el Museu de la Pesca. Nosaltres no som els únics a gestionar vaixells històrics professionalment. "El Patrimoni Marítim té moltes cares, i m'agradaria que l'Administració apostés per la Vela Llatina com ho fa amb els Castellers o les sardanes".

JAT - La Festa de la Sal ha recuperat el Taller de restauració, què més?

LB - Estem elevant a Patrimoni Nacional un norai, una barraca, les antigues drassanes, una salaó i una casa de pescadors. Tot això ho ha provocat la Festa de la Sal que s'esta fent des de l'any 1999.

JAT - La Festa de la Mar es farà a Calafell, que en quedarà a la vila? Desprès del brogit de la festa... què?

RF - Servirà perquè és descobreixi la vinculació de la gent de Calafell amb el seu mar més enllà de la platja. Ara i des de fa temps, cada dissabte des del port de Segur de Calafell es fan batejos gratuïts de mar a bord d'embarcacions tradicionals. Això està fent, per exemple, que algunes persones s'incorporin a aquest món a través de l'associacionisme. "La Festa de la Mar ha de posar en valor l'actualitat del nostre Patrimoni Marítim"

Resum en una frase:

PA - la vela llatina un ingredient per per conèixer la mar.

JS - A la vela llatina... els nens, els primers!

VM - La Vela llatina viva sobre l'aigua i ben visible.

AS - Reflexió i desenvolupament per la població.

LB - Vela llatina, vela de futur.

RF - La vela llatina viva i com experiència.

Torn de paraules.

- Cal trobar arguments per valoritzar una acció.

- El Patrimoni és un bé comú, i allò que interessa és el col·lectiu.

- Lamentablement no em parlat en cap moment de Medi Ambient i som en una activitat intrínseca amb ell.

- És important que els vaixells a més de magnífiques postals, naveguin i siguin vius.

- Amb la candidatura de la vela llatina a la Unesco ens ho juguem tot, i en cap cas estem segurs d'aconseguir-la. Cal que esdevingui l'objectiu principal d'immediat. La declaració de patrimoni immaterial de la humanitat significarà: reconeixement, difusió i que les Administracions ens facin cas. Cal veure-la com el punt que culmina tot un procés fins aquest moment i on s'iniciarà un altre de més important.

Conclusions

- Cal aconseguir visibilitat del Patrimoni.

- La visibilitat ha de ser ben treballada, més enllà de la postal.

- Vela llatina com a turisme cultural, turisme d'experiència.

- Tenir present que queda en el territori desprès d'una Festa, d'una Trobada.

- En qualsevol acció cal fer participar a les persones que ho han viscut en el passat, a les escoles,...

- La declaració de patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco implica drets i deures. Pot obrir portes, però no és una clau mestra.


En acabar la sessió l'Enric Garcia, director del Museu Marítim de Barcelona ha demanat tres minuts d'atenció per exposar les seves pròpies conclusions:

- Assistència de 80 persones a la jornada, un èxit.

- S'ha aconseguit un bon diagnòstic de la situació actual.

- S'ha mirat endavant en tot moment.

- La Candidatura de la Unesco és una ocasió que no es pot deixar perdre. Però ens l'hem de guanyar entre tots.

Colliure, 23 d'obtubre 2021

Text d'Escenavegant

L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (1a part).

Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana

El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.

"Els museus són institucions que estudien, salvaguarden i difonen el patrimoni marítim material i immaterial. Les associacions recuperen embarcacions i transmeten el seu coneixement en l'art de navegació de la vela tradicional, una expertesa que s'adquireix en bona mesura en la pràctica. I les administracions contribueixen a promoure accions de difusió al territori". Aquest breu resum de competències exposat al preàmbul del programa de la jornada defineix el marc on amb matisos s'ha desenvolupat aquesta. Evidentment les bones sinergies entre totes elles fa que aquesta col·laboració estigui donant bons fruits els darrers temps. Una d'aquestes fruites madures és la Candidatura multinacional per incloure l'art de navegar a vela llatina i vela al terzo a la Llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO, que des d'un primer moment ha comptat amb el suport unànime de les tres parts abans esmentades.

Desprès de les paraules de benvinguda de Guy Llobet, alcalde de Colliure; Hermeline Malherbe, presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals: Hervé Magin, director delegat del Parc Marí del Golf de Lleó i d'Enric Garcia, Director del Museu Marítim de Barcelona. Aquests destacaren tant el passat de la vila rossellonesa amb la pesca, com la importància de la creació del Taller de Barques de Polilles o bé la presència a la sala d'alguns dels pioners de la recuperació de la vela llatina al Rosselló durant els anys 80 del segle passat com Clovis Aloujes i Robert Bataille, recordant-ne a d'altres ja desapareguts.

En Joaquim Pla i Bartrina, pare de la primera trobada de vela llatina a Catalunya l'any 1986 a Sant Feliu de Guíxols emmarcà la jornada explicant aquell origen solitari, només se'n feu una edició, però suficient perquè s'iniciessin trobades a Cadaqués, L'Escala, Calella de Palafrugell i Palamós en poc temps i fins ara. Com aquella dotzena de barques de la primera edició, la major part vingudes del nord dels Pirineus foren les detonants de l'inici de la recuperació d'embarcacions primer a la zona de la Costa Brava i més tard a la resta del litoral català.

En Phillipe Rigaud, arqueòleg explicà la història i evolució de la vela llatina des de l'antiguitat fins avui amb un bon recolzament d'imatges, destacant-ne les diferents tipologies de bucs i d'aparells.

Desprès d'una breu pausa s'inicià la primera de les taules rodones. Abans de pujar els participants però, en Josep Anton Trepat (JAT) que fou el coordinador d'aquestes volgué subratllà la línia de la jornada. Primer feu patent que a la sala hi havia la major part de les persones, associacions i cors que han fet possible aquesta recuperació de la vela llatina, però explicant-los que no eren allà per explicar tot allò que havien fet. La jornada es plantejava com un canvi d'etapa, com un mirar endavant centrat en la pervivència de la Vela Llatina.

Taula rodona 1: Preservació del patrimoni material i immaterial de la vela llatina.

Taula centrada en la pervivència de la vela llatina. El ressorgiment de la vela llatina pels seus nous usos i finalitats. L'intercanvi i transmissió de coneixement a la pràctica. Valors que aporta la cultura marinera a les comunitats.

En Samuel Vileveille, director del Taller de les Barques de Polilles va fer un ràpid resum del centre i la seva història. Treballen en la formació de mestre d'aixa i organitzen bianualment el Vire-vire de Polilles amb el Parc Naturel Marin. Finalitzà dient que el taller: "mutualitza els mitjans i la comunicació entre associacions".

JAT - Per la permanència de la Vela Llatina cal un relleu generacional. Hi ha una necessitat de persones joves. El camí són les regates? Cal un nou monotip?

Thierry Pons (TP), president d'Aventure Pluriel-Caramed. Plantejà que a Itàlia hi ha una gran tradició de regates de vela llatina i que potser allò que cal fer és cedir als joves no només l'arjau sinó la barca sencera perquè aquests la sentin seva i la continuïn.

Vicente Garcia-Delgado (VGD), assessor de la FCCPMF i pioner de la vela llatina a Catalunya explicà que durant la dècada dels anys 90 la Federació Catalana de Vela tenia una Escola de Vela per la formació en Vela Llatina, però no hi havia cap mètode a l'abast. "El camí per tenir joventut són les regates", però cal estar alerta en diferenciar aquesta difusió de la vela llatina i el patrimoni. Doncs les regates solen distorsionar els equipaments per guanyar eficàcia i velocitat, com passa en la vela llatina canària.

Manuel Gómez (MG), president de l'Associació d'Amics del Museu Marítim de Mallorca. "És important que a les escoles s'ensenyi que és un llaüt i una vela llatina", perquè actualment els infants ho desconeixen. També és possible acostar-se al jovent des d'altres alternatives que les regates.

Raúl Mata (RM), tècnic del Museu de la Pesca de Palamós. "S'han fet iniciatives de cursos però no han acabat d'arrelar a la societat", es desconeix com arribar a la gent i menys al jovent.

Martin-Luc Bonnardot (MLB), expert marítim del Ministeri de Cultura francès. Ha explicat els diferents tipus de classificació d'embarcacions a França. En relació amb els joves l'opció és la transmissió de les barques actuals i crear-ne de noves amb aparell llatí per fer regates amb més prestacions de velocitat i capacitat d'aventura. La navegació a vela llatina ha evolucionat des del segle XIX, ara és bàsicament d'esbarjo.

JAT - Per què no han funcionat els projectes a nivell d'escoles?

RM.- Es fan coses però aquestes no tenen continuïtat per manca de recursos. La franja de l'adolescència és molt difícil i els museus per la dificultat la tenim desatesa. La vela llatina no és atractiva pel jovent que cerca velocitat i aventura, a més ara per ara és vista com a cosa de vells. Hi ha un excessiu decalatge generacional.

JAT - Què no s'ha fet bé? Què es pot fer?

TP - Els joves s'interessen per la construcció d'embarcacions. Són capaços d'incorporar-se dos anys a un taller per aprendre un cop han acabat els estudis. Si es vol que s'incorporin a la navegació a vela llatina cal fer cursos que els siguin motivadors.

JAT - S'ha aproximat la vela llatina a les escoles?

RM - No més enllà de les visites a les barques patrimonials.

VGD- A la Federació Catalana de Vela es creà un ràting, un monotip i es prepararen monitors. Però desprès la pròpia Federació de Vela no adquirí cap embarcació per poder fer els cursos. Es prova amb veles llatines per a Optimist, per tal que els infants poguessin comprovar i comparar amb les veles tarquines d'aquestes embarcacions. Ara per ara la Vela Llatina segueix sent una classe. La FCCPMF ha creat una metodologia i un material per formar navegants. De moment s'ha fet un curs de formació de formadors, però perquè això vagi endavant "cal esperar que els peixos piquin".

JAT - Aquest és el problema. Com aconseguir que la vela llatina sigui atractiva pel jovent? Treure la component de vellesa i dotar-la, potser, d'una component d'aventura?

VGD - De moment s'ha aconseguit que hi hagi interès per la construcció, però l'objectiu d'aquests joves no és la navegació. Hi ha diferents experiències i models de formació. Cal avançar en aquest camp.

RM - Hi ha hagut experiències reeixides com els Tallers d'Iniciació del Rafael que varen portar força persones a aquest món. "Algunes de les quals són avui aquí".

MG- Cal diferenciar dues etapes: la infantil de 6 a 10 anys i l'adolescent de 11 a 15 anys. La primera és una etapa receptiva, la segona no acaba de funcionar. A Mallorca el 70% dels escolars no saben què és un llaüt, o que abans dels motors es navegava a vela. Les Institucions mai han recolzat aquestes activitats com si ho fan amb la neu.

JAT - Per què funciona la neu i no la vela? Per què no s'arriba?

VGD - Ara tothom és d'acord que calen monotips com el Opticasou pels infants, o com podria ser el bot tipus Dragonera per fer regates. Des de la FCCPMF s'està treballant el projecte d'incorporar els llaguts catalans de rem aparellats amb vela llatina per fer regates mixtes de rem i vela, del qual hi ha una mostra a l'associació Barcarems de Barcarés, la barca Un poble sobirà.

JAT - La pervivència de la vela llatina no pot dependre només de les subvencions de l'Administració.

TP - A França existeix un problema legal amb la formació perquè cal un títol oficial de monitor. Nosaltres podem ensenyar a navegar a vela llatina a un monitor, però no ho podem fer a un jove. Pensa que cal un monotip més enllà del Opticassou o bé implementar la vela llatina a la classe Optimist, per no caure en les modificacions que es donen per guanyar velocitat en barques patrimonials com passa a Itàlia.

MLB - Els monotips de vela actuals es crearen a mitjans del segle passat majoritàriament.

Resums en una frase:

RM - Cal difondre la vela llatina per crear demanda social i aproximar-la als joves.

GB - Estructura d'ensenyament.

VGD - Metodologia, monotip i mitjans.

MLB - Conèixer el passat per preparar el futur.

TP - Si no entrem als joves mai els tindrem.

Torn de paraules públic:

- Què podem oferir a la Universitat de Perpinyà per acostar els seus alumnes a la vela llatina? Barques velles?

- Crear bosses de tripulants.

- Els joves coneixen la platja però desconeixen el mar. Vela llatina com a aventura, ara és poc atractiva.

- La vela llatina no és paranormal, no espanta.

- Joves de quina edat? Incorporació a la vela llatina com a procés: Optimist, 470, creuer,... vela llatina. Incorporació a la trentena.

- En el passat s'han descartat projectes professionals de monotips.

Conclusions de la taula rodona 1

- Integració dels joves i relleu generacional.

- Per ara ningú ha parlat amb els joves per saber que volen.

- Experiències més o menys reeixides en formació.

- A França, dificultats legals per la formació de monitors.

- Disjuntiva: preservació patrimonial vs. renovació de la vela llatina.

- El patrimoni immaterial també es pot preservar en una embarcació no tradicional o patrimonial.

- Cal trobar nous al·licients per la joventut: velocitat, aventura.

Espai Marina Tradicional. Saló Nàutic 2021

 

Flota de la FCCPMF amarrada al Moll de la Fusta

La FCCPMF ha participat i tingut presència, un any més, al Saló Nàutic de Barcelona. L'Espai de Marina Tradicional;que des de fa una colla d'anys ens gestiona l'amic Josep-Anton Trepat enguany ha retornat al seu lloc inicial, gairebé a l'entrada del recinte per l'accés de la Porta de la Pau. L'estand ha estat conformat per dos espais diferenciats: una zona expositiva i de recepció i un petit auditori on s'ha fet diferents presentacions i concursos. El programa 2021 era ben ple d'activitats organitzades per la Federació, però cal destacar per sobre de totes les sortides a navegar amb les embarcacions tradicionals amarrades al mateix Moll de la Fusta: Jolie Biche, Ondina, Ria de Ferrol, Barrala, Peregrina i Galatzó. A més del quetx Ciutat de Badalona que era amarrat al Moll d'Espanya. Força més de mig miler de persones s'han embarcat en aquests batejos de mar que han fet les delícies de moltes persones i sobretot, durant el cap de setmana, dels més menuts que s'han sentit pirates per una estona.

Estand de la FCCPMF al Saló Nàutic 2021

Les carpes permetien veure al seu interior mitjançant murals i fotografies la ubicació de les entitats que formen part a dia d'avui de la Federació, a més, en plafons separats es podien aconseguir els codis Qr que enllaçaven amb les pàgines web d'aquestes. El calendari d'activitats també era present a través d'un altre codi Qr que dirigia directament al Google-calendar on apareixen totes les activitats de les associacions i entitats properes que ens les comuniquen. Una gran exposició de fotografies de les embarcacions que es poden acollir a la nova Llei de vaixells històrics recentment aprovada. Una pantalla on es podien veure vídeos de diferents activitats de l'associació i una petita exposició de rèpliques d'objectes relacionats amb la navegació tradicional que han estat objecte de regal en diferents trobades, completaven l'espai. De dimarts a divendres l'activitat principal foren les sortides gratuïtes pels visitants del Saló. I el concurs que tancava la jornada sobre coneixements nàutics i que permetia guanyar una sortida per a dues persones en mar en un vaixell tradicional, fet a través de la plataforma Kahoot.

Barques de Calafell participants de les Sortides

El cap de setmana ha estat presidit per les presentacions. Malauradament es va haver de cancel·lar la del divendres sobre el Projecte de construcció de la barca de llibant del Ter. Dissabte fou l'Institut Tres Turons d'Arenys de Mar qui presentava el Cicle Formatiu de Grau Mitja de restauració de vaixells tradicional. Desprès fou el torn de la presentació en societat del "Pla de Formació en l’art de navegar a vela llatina de la FCCPMF a càrrec de Jordi Pagès i Vicente Garcia-Delgado que tingué com a postres un magnífic vermut pels assistents. 

Tràiler presentat dels Cursos de Formació en l'art de navegar a vela llatina  

Presentació del Pla de Formació en l'art de navegar a vela llatina

A la tarda en Jordi Salvador ens presentà el Joc del Quadern de Bitàcola, tot jugant una interessant partida. Per acabar la jornada amb una darrera xerrada del mestre d’aixa Agustín Jordán sobre la reconstrucció del pesquer escocès Margaret Alison a El Moll d'Arenys.

Assistents a les presentacions

Agustín Jordán durant la seva presentació

El diumenge, darrer dia del Saló, l'estand de la FCCPMF rebé la visita dels amics de Móra d'Ebre que oferiren una demostració de toc de corn de llaguter pel Grup de Sonadors d'aquella vila. I com no hi festa que no acabi en àpat i això és tradició i patrimoni del nostre país, els amics de Calafell prepararen un magnífic arròs a tots els presents.

Actuació del Grup de sonadors de corn llaguter

La presència al Saló Nàutic posa la FCCPMF al mapa de les entitats relacionades amb el sector marítim i fluvial del casa nostra. Enguany, el canvi d'ubicació retornant al lloc original, la presència ha estat molt positiva, tant a nivell de públic com dels mitjans de comunicació, com ho demostren les dues connexions en directe des del Saló a través de la Xarxa de Televisions de Catalunya, amb entrevistes al nostre president i al nostre responsable de comunicació. D'altres periodistes s'han acostat per demanar informació i deixar el seu contacte per tal de rebre les notes de premsa que s'emeten des de la Federació. El Saló Nàutic és un esforç important de la FCCPMF que cal mantenir i millorar any rere any.

Entrevista Pere Alemany

Entrevista Xarxa Tv Catalunya

El Nou "Reglamento de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares".

Dissabte dia 2 d'octubre 2021 s'ha publicat al BOE espanyol el "Reglamento de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares".

Com ja es pogué escoltar en la Xerrada de la Federació:El nou reglament marítim dels vaixells històrics, feta el dia 30 d'abril passat per en Jaime Rodrigo de Larrucea aquest nou decret llei aprovat el 7 de setembre prova de posar blanc sobre negre en el tema de les embarcacions i vaixells patrimonials, tradicionals i rèpliques d'aquest.

El "Reglamento de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares" incorpora totes les embarcacions bastides fins l'any 1975. Dins l'inventari de la FCCPMF se'n hi poden contar fins a 128.

	Port base	Nom barca	Tipologia	Any
1	Palamós	Jolie biche	Goleta	1850
2	Calella de Palafrugell	Alfonsito	llaüt pesca i esbarjo	1893
3	Calafell	Pàtria	llaüt	1900
4	Palamós	Aran	Goleta	1903
5	Vilassar de Mar	Sant Ramon	Bou quillat	1904
6	Cambrils	Miquel Nansa II	llaut pesca tresmall	1905
7	Barcelona	Lola	llaüt de foc	1906
8	Barcelona	Far de Cabrera	Llaüt Menorquí	1911
9	Cadaqués	Sant Elm	sardinal Catalunya Nord	1911
10	Amposta	La Salvadora	Muleta	1912
11	Cadaqués	Nieves		1912
12	Barcelona	Far Barceloneta	quetx	1915
13	Palamós	Rafael	Bou eivisenc	1915
14	Barcelona	Santa Eulàlia	pailebot	1918
15	Calafell	Francisco Gorostidi	Bot Salvament	1920
16	Móra d'Ebre	Campana	Muleta	1920
17	Barcelona	Far de Formentera	Llaüt Mallorquí	1922
18	Badalona	Menjavent	llaüt no cobertat	1924
19	Cadaqués	Sant Isidre	bou mallorqui	1925
20	Cadaqués	Buenos Aires		1926
21	L'Escala	Sa Rata II	sardinal Catalunya Nord	1926
22	Arenys de Mar	Catalina	Bussi	1928
23	Barcelona	Santa Espina	llaüt de sardinal	1928
24	Badalona	Ciutat Badalona	Quetx	1929
25	Cadaqués	Mª Teresa	llaut	1930
26	Cambrils	Júlia i Pau (ex Irene)	Balica	1930
27	Ametlla de Mar	Hortensia	bot menorqui	1931
28	Cadaqués	Consuelo	Llagut	1931
29	Arenys de Mar	Raptus	Cutter (Colin Archer)	1932
30	Cambrils	Marinera;abans Àngel,Jordi	Quillat	1934
31	Móra d'Ebre	Nuri	Muleta	1934
32	Cadaqués	Norfeu	Bussi	1936
33	Cambrils	Teresa	quillat	1936
34	Sant Pol de Mar	Lorenzo	LLagut	1936
35	Sant Pol de Mar	Montserrat	Bussi	1936
36	Cadaqués	Maria Sílvia	Bussi	1939
37	Calella de Palafrugell	Farigola	llaüt d'esbarjo	1940
38	Cambrils	Coloma (ex José)	llaüt	1940
39	Cambrils	Lucentum	caero	1940
40	Ametlla de Mar	Mestraló	llaüt	1944
41	Cadaqués	Junquet	Llagut	1944
42	Cadaqués	Tia	Llagut	1944
43	Calafell	Montserrat	llaüt	1944
44	Calafell	Rocamar	llaüt	1944
45	Calafell	Julieta	llaüt	1945
46	Cadaqués	Emilia	Llagut	1946
47	Palamós	El Fifi (abans Goretti)	sardinal Catalunya Nord	1946
48	Vilassar de Mar	La Pinta	bussi	1946
49	Cadaqués	Nos amb Nos	llaut	1947
50	Calella de Palafrugell	Jamaica	llaüt mallorquí	1947
51	Llançà	Maria	bot	1947
52	Arenys de Mar	Odina	Mitjana	1948
53	Torredembarra	Manuel	Gussi	1948
54	Cadaqués	Nausica	Popa plana	1949
55	Ametlla de Mar	Mixineta	muleta	1950
56	Cadaqués	Mizar	Llagut	1950
57	Móra d'Ebre	Irene	Muleta	1950
58	Móra d'Ebre	Nykeporas	Muleta	1950
59	Calella de Palafrugell	Mixineta	busseta	1951
60	Premià de Mar	More Vermey	llaüt	1951
61	Cadaqués	Pyrene	Llagut	1952
62	Cadaqués	Ramon	Llagut	1952
63	Arenys de Mar	La Frau	bot mallorquí	1953
64	Cadaqués	Cartes	muleta cobertada	1953
65	Palamós	Ganxona	llaüt	1953
66	Ametlla de Mar	Toni Sisterna	llaüt	1954
67	El Masnou	Corb Marí	bot mallorquí	1954
68	L'Escala	Francisco	Bot de dos rodas	1954
69	Vilanova i la Geltrú	Toni Sisterna	llaüt	1954
70	Vilassar de Mar	Bolere	llaut	1954
71	Cadaqués	Alfonso	bussi	1955
72	Cadaqués	Mercè	Bot d'espill	1955
73	Cadaqués	Poc a Poc	Bot d'espill	1955
74	Cadaqués	Saragata		1955
75	Mataró	Virgen de Montetoro	Llaut	1955
76	Ametlla de Mar	Torrevisca	llaut	1956
77	Barcelona	Inés	llaüt menorquí	1956
78	Barcelona	Mare Nostrum	muleta	1956
79	Cadaqués	Jordi	Llaut	1957
80	Calella de Palafrugell	Romani	bot	1957
81	Torredembarra	Es Barcarés	Llaüt	1957
82	Cadaqués	Massa d'Or	Llagut	1958
83	Calella de Palafrugell	Joma	gussi	1958
84	Torredembarra	Gabriel	Llaüt menorquí	1958
85	Cadaqués	Belen		1959
86	Cadaqués	Jordi	Llagut	1959
87	Torredembarra	Pet d'ovella	Gussi	1959
88	Cadaqués	Agustina		1960
89	Sant Pol de Mar	Angelina	bot de dues rodes	1960
90	Torredembarra	La Galera	Gussi	1960
91	Cadaqués	Remedios	llaut	1961
92	Cadaqués	Montsia		1962
93	Cadaqués	Peix viu	llaüt	1962
94	Palamós	Patata	llaut	1962
95	Palamós	Papitu	bot	1963
96	Calafell	Carlos Barral	llaut	1964
97	Ametlla de Mar	Sura	llaüt	1966
98	Barcelona	Drac	classe "Dragon"	1966
99	Ametlla de Mar	Natalia II	llaüt de proa llançada	1967
100	Móra d'Ebre	Montserrat	Muleta	1967
101	Sant Pol de Mar	Cio	LLagut	1967
102	Sitges	Natalia II	llaüt de proa llançada	1967
103	Vilassar de Mar	Carme i Jani	llaut	1967
104	Ametlla de Mar	Mimosa	llaut	1968
105	Arenys de Mar	ADA	Gozzo de liguria	1968
106	Cadaqués	Palsixaf		1969
107	Calafell	Elena	llaüt	1969
108	Torredembarra	Esperança	llaüt	1969
109	Cadaqués	Cala Nans	llaut mallorquí	1970
110	Sant Pol de Mar	Aida	Gozzo	1970
111	Sant Pol de Mar	Amparo	LLaut	1970
112	Torredembarra	Arnau i Maria	Gussi	1970
113	Torredembarra	Montserrat Eulàlia	Gussi	1970
114	Calafell	Ramon	llaüt	1971
115	Sant Pol de Mar	Dulors	LLagut	1971
116	Arenys de Mar	Sa Illa	llaüt cabinat	1972
117	Cadaqués	Toton		1972
118	Torredembarra	Danae	Gussi	1972
119	Torredembarra	Danielet	Gussi	1972
120	Torredembarra	Glòria i Alex	Gussi	1972
121	Torredembarra	Escalenca	Llaüt	1972
122	Calafell	Galatzó	mallorquina	1973
123	Torredembarra	Flipper	Gussi	1973
124	Cadaqués	Manuela	Llagut	1974
125	Cadaqués	Maragassa		1974
126	Sant Pol de Mar	Grimola	Bot	1975
127	Torredembarra	Alvaro		1975
128	Torredembarra	Macià i Teresa Maria	Gussi	1975

I. DISPOSICIONES GENERALES

MINISTERIO DE TRANSPORTES, MOVILIDAD Y AGENDA URBANA

Real Decreto 784/2021, de 7 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

I

La disposición adicional octava de la Ley 14/2014, de 24 de julio, de Navegación Marítima, habilitó al Gobierno para llevar a cabo un desarrollo reglamentario dirigido a prever un registro especial para los buques históricos, así como un régimen simplificado de certificación e inspección. Este es el propósito del presente real decreto, que se aprueba con esa finalidad de proporcionar el necesario apoyo y protección de esos buques históricos que, como señalaba la exposición de motivos de la Ley de Navegación Marítima, son «parte del patrimonio cultural de España».

Con la aprobación de esta norma, España se incorpora al grupo de países de nuestro entorno que prevén un trato específico a sus buques y embarcaciones tradicionales e históricos. Con ello se pone fin al vacío que hasta ahora existía en nuestro ordenamiento jurídico en relación con estas embarcaciones y buques y sus reproducciones.

La nueva regulación se inspira en los convenios internacionales sobre la protección del patrimonio histórico, artístico y cultural. Entre ellos destaca la Convención para la salvaguardia del patrimonio cultural inmaterial de 2003, aprobada por la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO). Con carácter no normativo, debe subrayarse el valor de la Recomendación 1486/2000 del Parlamento Europeo sobre el Patrimonio marítimo y fluvial.

De especial interés resulta la llamada «Barcelona Charter» (Carta Europea para la Conservación y Restauración de los Barcos Tradicionales que navegan, 2002), que se reconoce como una guía europea para la conservación y restauración de los buques históricos que todavía navegan y que se elaboró bajo la dirección técnica de la asociación European Maritime Heritage (EMH).

A las anteriores referencias, se han de añadir el Libro Verde «Hacia una futura política marítima de la Unión», el Manifiesto en favor del patrimonio marítimo flotante del estado español o la Declaración de Gijón en el marco del Día marítimo europeo de 20 de mayo de 2010.

España firmó en el año 2005 el Memorando de entendimiento sobre el reconocimiento mutuo de certificados para la operación segura de barcos tradicionales en aguas europeas y de certificados de competencia para tripulaciones en barcos tradicionales, conocido como Wilhemshaven Mou (Memorandum of Understanding for traditional ships). Se trata de un acuerdo firmado por las Administraciones Marítimas de Dinamarca, Estonia, Finlandia, Alemania, Países Bajos, Noruega, España, Suecia y Reino Unido, que supuso por primera vez la adopción de unas condiciones mínimas de seguridad marítima para los buques y embarcaciones tradicionales e históricos y su reconocimiento público.

En este contexto se explica la necesidad de contar con una regulación de ámbito nacional específica que ponga fin a las disfunciones que se venían constatando para la conservación y recuperación de buques históricos. También es propósito de esta norma apoyar la preservación de técnicas o métodos artesanos tradicionales de construcción de embarcaciones que podrían encontrarse en vías de desaparición debido a su complejidad. Y, en último término, se pretende reconocer y apoyar la labor que particulares y asociaciones llevan a cabo para preservar esta tradición náutica, en un país con una vocación e historia marítimas tan importante como España.

II

El nuevo reglamento precisa las circunstancias que determinan la calificación de un buque, embarcación o de su reproducción singular, como histórico. Estas circunstancias pasan por la inclusión en el Inventario General de Bienes Muebles del Patrimonio Histórico Español o su declaración de interés cultural. A ellos se han de sumar otros buques o embarcaciones cuyo valor reside en diversos factores, como son el tipo de construcción, su tecnología o la técnica artesanal empleada. También se tiene en cuenta su relación con actividades marítimas significativas de España, que hubieran pertenecido a alguna autoridad relevante o intervención en algún acontecimiento de transcendencia histórica. La antigüedad del buque o embarcación también se toma en consideración y es un elemento esencial de las definiciones de yates o barcos clásicos, barcos de época y los barcos tradicionales singulares, que se incluyen en este reglamento.

Se incluye dentro del ámbito de la norma las reproducciones singulares de buques y embarcaciones históricos, a las que se define con el propósito de delimitar aquellas que merecen este régimen de certificación e inspección. Para las réplicas se trata de combinar la exigencia de rigor histórico en las mismas, con la construcción con técnicas modernas que conllevan la combinación de nuevos materiales (como la fibra de vidrio) con un recubrimiento de madera, el empleo de motores u otras adaptaciones de equipos e interiores.

En atención a la contribución que para la divulgación de este patrimonio cultural suponen, se incluyen dentro de la norma las reproducciones digitales de los buques y embarcaciones históricos, aunque para remitir su régimen de protección al propio de la propiedad intelectual.

III

El Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares es el instrumento central para identificar estos barcos y controlar el cumplimiento de los requisitos establecidos.

La documentación que se exige a estos buques y embarcaciones históricos y a sus reproducciones singulares también es objeto de simplificación. Así se manifiesta de manera especial en el certificado de cumplimiento, esencial para estos buques y embarcaciones, en el que se unifican otros certificados exigidos con carácter general, y que trata de adaptarse a las características propias de la embarcación. Lo mismo sucede con el régimen de inspección y certificación que se prevé para los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

Se cierra la norma con unas previsiones sobre ayudas y beneficios de los que podrán gozar los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares, que debido a la reserva de ley que consagra nuestra Constitución en materia tributaria habrán de ser completadas por normas con el rango exigido.

IV

En definitiva, con esta regulación se pretende dar un paso adelante en la protección y promoción de este importante patrimonio de nuestro país, al que de manera progresiva se debe prestar mayor atención.

Este real decreto se ajusta a los principios de buena regulación a los que se refiere el artículo 129 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas. Estos principios son los de necesidad, eficacia, proporcionalidad, seguridad jurídica, transparencia y eficiencia.

En este sentido, este real decreto persigue un interés general al dar cumplimiento al mandato de la disposición adicional octava de la Ley de Navegación Marítima, y dotar con ello de un marco normativo a los buques o embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares. La norma aprobada se limita a contener la regulación imprescindible para atender a las necesidades de este sector de la navegación y de la protección del patrimonio marítimo español. Con este fin se establece una regulación flexible, con las únicas restricciones que exigen la seguridad de la vida humana en la mar, la de la navegación y la protección del medio ambiente marino.

La norma es respetuosa con el ordenamiento jurídico nacional e internacional, siendo las cargas administrativas que se introducen las mínimas e indispensables para la adecuada consecución de los fines del real decreto. Igualmente, en cumplimiento del principio de transparencia, durante su procedimiento de elaboración se ha favorecido la participación activa de los potenciales destinatarios de la norma.

Finalmente, se destaca que esta norma ha sido redactada y estructurada siguiendo principios de lenguaje jurídico claro, que persiguen su mejor comprensión por el conjunto de los ciudadanos.

De conformidad con lo dispuesto en el artículo 149.1.20.ª de la Constitución Española, este real decreto se dicta de acuerdo con la competencia exclusiva que ostenta el Estado en materia de marina mercante y abanderamiento de buques. Asimismo, el artículo 13 y el capítulo V se amparan en lo previsto en el artículo 149.2 de la Constitución Española, que establece que sin perjuicio de las competencias que podrán asumir las Comunidades Autónomas, el Estado considerará el servicio de la cultura como deber y atribución esencial y facilitará la comunicación cultural entre las Comunidades Autónomas.

En el procedimiento de elaboración de este real decreto se han cumplido los trámites establecidos en la Ley 50/1997, de 27 de noviembre, del Gobierno, sobre la potestad reglamentaria. La norma ha cumplido los trámites de consulta pública previa, de audiencia y de información pública del sector afectado. Se ha sometido a consulta de las comunidades autónomas y se ha recabado informe del Ministerio Política Territorial y Función Pública relativo a la distribución de competencias entre el Estado y las comunidades autónomas, así como de otros Ministerios que pudieran verse afectados por la materia.

En virtud de lo expuesto, a propuesta de la Ministra de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, con la aprobación previa de la Ministra de Política Territorial y Función Pública, de acuerdo con el Consejo de Estado, y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 7 de septiembre de 2021,

DISPONGO:

Artículo único. Aprobación del Reglamento de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

Se aprueba el Reglamento de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares, que se inserta a continuación.

Disposición transitoria primera. Régimen de despacho de los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

Hasta la modificación de la Orden de 18 de enero de 2000, por la que se aprueba el Reglamento sobre Despacho de Buques, los buques o embarcaciones históricos que tengan tripulación profesional se sujetarán al régimen de despacho por tiempo. El periodo de validez de este despacho se corresponderá con el de los certificados obligatorios del buque o embarcación.

Disposición transitoria segunda. Plazo para tramitar la inscripción en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

Las solicitudes de inscripción en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares presentadas desde la entrada en vigor de este real decreto hasta el 1 de noviembre de 2022 se resolverán y notificarán en el plazo máximo de 6 meses. Pasada esa fecha se aplicará el plazo previsto en el artículo del 8 del Reglamento de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

Disposición derogatoria única. Derogación de normas.

Quedan derogadas cuantas disposiciones de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en este real decreto.

Disposición final primera. Título competencial.

Este real decreto se dicta al amparo de la competencia que corresponde al Estado en materia de marina mercante, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 149.1.20.ª de la Constitución.

El artículo 13 y el capítulo V se amparan, además, en lo previsto en el artículo 149.2 de la Constitución, como actividad de fomento y apoyo a buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares como manifestaciones culturales.

Disposición final segunda. Entrada en vigor.

El presente real decreto entrará en vigor el día 1 de noviembre de 2021.

Dado en Madrid, el 7 de septiembre de 2021.

FELIPE R.

La Ministra de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana,

RAQUEL SÁNCHEZ JIMÉNEZ

REGLAMENTO DE BUQUES Y EMBARCACIONES HISTÓRICOS Y SUS REPRODUCCIONES SINGULARES

CAPÍTULO I Disposiciones generales

Artículo 1. Objeto. Este reglamento tiene por objeto la adopción de medidas de protección y apoyo para la conservación de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares, mediante la regulación de su registro, su documentación y el establecimiento de un régimen simplificado de certificación e inspección.

Artículo 2. Ámbito de aplicación. Este reglamento será de aplicación a los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

Artículo 3. Concepto de buque y embarcación histórico. Los buques o embarcaciones podrán tener valor histórico:

a) Por su pertenencia al patrimonio histórico español, determinada por su inclusión en el Inventario General de Bienes Muebles del Patrimonio Histórico Español o por haber sido declarados de interés cultural.

b) Por su consideración como barco clásico, de época o tradicional singular, de acuerdo con las definiciones del artículo siguiente, cuando concurran en ellos alguna o algunas de estas circunstancias:

1.º Formen parte de un tipo de construcción específico que ha dejado de producirse o es prácticamente inexistente.

2.º Hubiera sido construido utilizando una tecnología especial o con arreglo a una técnica artesana tradicional, con independencia de que siga siendo empleada.

3.º Por su relación con actividades marítimas significativas de España, a causa de su valor cultural, histórico, científico, técnico, estético o de uso.

4.º Por haber pertenecido o estar relacionadas con alguna autoridad relevante o por haber intervenido en algún acontecimiento de transcendencia histórica.

Artículo 4. Concepto de barco clásico, de época o tradicional singular.

1. Se entiende por barco clásico aquel propulsado a vela o motor destinado a la náutica de recreo y construido en madera o materiales metálicos con anterioridad al año 1975. Se consideran también barcos clásicos las réplicas posteriores basadas en planos y materiales acordes a la época anterior a 1975. Se excluyen aquellos construidos en serie.

2. Se entiende por barco de época aquel construido en madera o metal y botado antes del 31 de diciembre de 1949.

3. Se entiende por barco tradicional singular aquel que tenga una significación cultural especial en la historia marinera de España, construido con anterioridad al año 1975. La significación cultural derivará de que el barco suponga una manifestación de habilidades marineras y técnicas de construcción tradicionales.

Artículo 5. Concepto de reproducción singular.

1. Las reproducciones singulares de buques y embarcaciones históricos podrán ser de dos tipos:

a) Una reproducción singular tipo, que es aquella que reproduce las características conocidas de un determinado buque o tipo de buque.

b) Una reproducción singular operacional, que es aquella que cuya finalidad principal es mostrar la forma en que operaba el original reproducido, con las mínimas adaptaciones necesarias.

2. Las reproducciones singulares de buques y embarcaciones históricos deberán ser lo más fieles posibles al buque o embarcación original, pudiéndose aceptar variaciones en las técnicas y materiales utilizadas en su construcción, en su diseño, en el casco, en el aparejo, en su velamen y demás elementos auxiliares o menores.

3. Las reproducciones singulares de buques o embarcaciones históricos desarrolladas por medios electrónicos o en soporte digital se regularán por lo dispuesto en la legislación en materia de propiedad intelectual.

CAPÍTULO II Del Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares

Artículo 6. El Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

1. El Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares tendrá carácter público y se constituirá como una base de datos informatizada accesible a través del sitio web del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana.

2. El Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares se integra dentro del Registro de Buques y Empresas Navieras y depende de la Dirección General de la Marina Mercante.

3. La gestión del Registro corresponde a la Subdirección General de Seguridad, Contaminación e Inspección de la Dirección General de la Marina Mercante, que tendrá la condición de responsable del Registro, a los efectos de lo previsto en la normativa de protección de datos de carácter personal.

4. El Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares se coordinará con la Sección de Buques del Registro de Bienes Muebles en relación con las inscripciones que, en los términos previstos en la Ley 14/2014, de 24 de julio, de Navegación Marítima, se practiquen sobre las titularidades y gravámenes sobre los buques, embarcaciones y artefactos navales.

Artículo 7. Solicitud de inscripción en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

1. La solicitud de inscripción podrá promoverse por el propietario, el naviero o el armador del buque o embarcación, utilizando el formulario normalizado disponible a tal fin. La solicitud se presentará a través de la sede electrónica del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana. Los sujetos no obligados a relacionarse a través de medios electrónicos podrán también dirigir su solicitud de manera presencial a este Ministerio en cualquiera de los lugares que se citan en el artículo 16.4 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas.

2. En la solicitud de inscripción se hará constar:

a) Nombre y apellidos o denominación social del propietario, naviero o armador, dirección electrónica y domicilio a efectos de notificaciones.

b) La identificación del buque o embarcación.

c) La pertenencia al patrimonio histórico español o su consideración como barco clásico, de época o tradicional singular.

d) La concurrencia de alguna o algunas de las circunstancias que determinan su consideración como buque o embarcación histórico o como reproducción singular, de acuerdo con los artículos 3, 4 y 5.

e) Los datos técnicos e históricos del buque o embarcación.

f) El estado de conservación del buque o embarcación, en el que se hará constar si al menos el 70 por ciento de la estructura del casco es original. Si ese porcentaje de estructura original es inferior se deberá acreditar la relevancia histórica del buque o embarcación, de acuerdo con los criterios de los artículos 3 y 4.

g) El tipo de navegación y actividades, uso o explotación de que sean objeto, relacionada con la clasificación general del Registro de Buques y Empresas Navieras.

h) Puerto de atraque habitual donde se encuentra el buque o embarcación a efectos de comprobaciones por parte de la Administración marítima. En caso de cambio de pabellón deberá acompañarse el certificado de baja en el registro extranjero de procedencia. A la solicitud se acompañarán los documentos que acrediten las circunstancias indicadas. Entre esta documentación se incluirán, entre otros, fotografías, planos o proyectos de construcción, transformación, reforma o reparación del buque o embarcación.

3. Los buques y embarcaciones que pertenezcan al patrimonio histórico español se inscribirán de manera automática, acreditada esa circunstancia y una vez aportada la información indicada en el apartado anterior.

4. Para la inscripción de las reproducciones singulares se deberá acreditar su grado de fidelidad al buque o embarcación histórico que duplican y que el proyecto para su construcción ha sido objeto de una investigación y análisis riguroso.

Artículo 8. Tramitación y resolución de la inscripción en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

1. El plazo máximo para acordar la inscripción en el Registro o su denegación y para su notificación será de tres meses a contar desde la fecha en que la solicitud haya tenido entrada en el registro de la Dirección General de la Marina Mercante o en el registro de la Capitanía o Distrito Marítimo. Esta resolución corresponderá:

a) Al órgano encargado de la gestión del registro cuando se trate de un buque de eslora (L) igual o superior a 24 metros.

b) Al responsable del Distrito Marítimo o, en su defecto, de la Capitanía Marítima cuando se trate de una embarcación de eslora (L) inferior a 24 metros.

2. Transcurrido el plazo máximo para resolver sin que se haya dictado y notificado resolución expresa se entenderá que la solicitud de inscripción ha sido estimada por silencio administrativo. Contra la resolución que acuerde o deniegue la inscripción se podrá interponer recurso de alzada ante el Director General de la Marina Mercante.

3. La inscripción en este registro supondrá el abanderamiento en España del buque o embarcación y la aplicación del régimen de certificación e inspección que se regula en este reglamento.

Artículo 9. Valoración del carácter histórico de un buque o embarcación a efectos de su inscripción en el Registro.

1. Admitida la solicitud, el servicio de inspección de la Capitanía Marítima donde se encuentre el buque o embarcación verificarán su estado de conservación y las circunstancias expuestas para su calificación como histórico. Este examen del buque o embarcación incluirá la comprobación de la estructura del casco. El inspector enviará su informe en un plazo máximo de 20 días a contar desde que se le encomendó llevar a cabo la verificación del carácter histórico del buque o embarcación. En caso de resultado satisfactorio, la inscripción se practicará en un plazo máximo de veinte días desde la finalización de la actividad inspectora.

2. Cuando surjan dudas sobre el carácter histórico de un buque o embarcación se abrirá un período de prueba, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 77.2 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre. A tal fin se podrá solicitar, entre otros, el criterio de un especialista de cualquiera de los museos navales y marítimos españoles.

Artículo 10. Inscripción de buques y embarcaciones pesqueros en el Registro.

La inscripción en el Registro de los buques y embarcaciones pesqueros históricos y sus reproducciones singulares implicará la baja automática en el Censo de la Flota Pesquera Operativa y tendrá los mismos efectos y beneficios que el desguace.

Artículo 11. Publicidad de la documentación del Registro.

La información que disponga el Registro de cada buque o embarcación histórico o de sus reproducciones singulares es pública, a excepción de aquellos documentos aportados para su inscripción, para cuyo acceso es precisa autorización expresa de sus titulares registrales.

Artículo 12. Baja en el Registro.

1. Se dará de baja en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares cuando concurra alguna de las siguientes circunstancias:

a) Por cambio de pabellón.

b) Por pérdida total a causa de accidente.

c) Por inscripción en otro registro que no sea compatible con el mantenimiento de su inscripción en el de buques y embarcaciones históricos.

d) Por solicitud del titular registral, presentada en la misma forma prevista en el artículo 7.1 que acreditará la identidad del solicitante y la causa que motiva la baja en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

e) De oficio por el encargado del Registro, cuando concurra causa que así lo justifique y previa audiencia del titular registral.

2. En los supuestos d) y e) del apartado anterior, el plazo máximo para resolver y notificar la resolución de baja en el Registro será de tres meses a contar desde la fecha en que la solicitud haya tenido entrada en el registro de la Dirección General de la Marina Mercante o desde la fecha del acuerdo de iniciación.

3. Cuando el procedimiento de baja en el Registro se hubiera iniciado a solicitud del titular registral, se entenderá denegada una vez transcurrido el plazo máximo para resolver sin que se haya dictado y notificado resolución expresa.

4. La resolución de la baja en el Registro será recurrible ante el Director General de la Marina Mercante.

Artículo 13. Colaboración institucional.

1. La Dirección General de la Marina Mercante promoverá la colaboración con los museos navales y marítimos españoles, cualquiera que sea su titularidad, para los siguientes fines:

a) La determinación de los criterios empleados para la inscripción en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares, de acuerdo con los estándares internacionales.

b) La realización de consultas acerca del carácter histórico de un buque o embarcación.

c) La difusión y conservación de la historia y el patrimonio naval español.

2. Asimismo, para los mismos fines se promoverá la colaboración con asociaciones e instituciones entre cuyas actividades se incluya la promoción del patrimonio marítimo español.

CAPÍTULO III De la documentación de los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares

Artículo 14. Documentación.

1. Los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares deberán contar con los siguientes documentos y certificados, de conformidad con las normas generales aplicables:

a) La patente de navegación cuando tengan un número de unidades de arqueo bruto (GT) igual o superior a 20.

b) El rol de despacho y dotación cuando tenga tripulación profesional.

c) La documentación acreditativa de los seguros o garantías financieras constituidas para la cobertura de riesgos en atención a la actividad que desarrollen.

2. Los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares contarán, en todo caso, con un certificado de cumplimiento. El certificado de cumplimiento es el documento que se aprobará por la Administración marítima, en el que se contendrán las medidas de seguridad, operacionales y anticontaminantes que sean exigibles a cada buque o embarcación en función de sus características y actividad. El certificado de cumplimiento incluirá la determinación de las inspecciones a las que se haya de someter el buque o embarcación y la declaración de que respeta los requerimientos previstos para el mismo. El certificado de cumplimiento indicará también los certificados que puedan exigir los convenios internacionales y que resulten aplicables al buque o embarcación. El Director General de la Marina Mercante podrá aprobar las directrices a tener en cuenta para la aprobación de los certificados de cumplimiento.

3. Los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares se sujetarán al régimen de despacho simplificado. Quedan exentas de esta obligación los buques o embarcaciones históricos que no tengan tripulación profesional.

Artículo 15. Elementos identificativos de los buques y embarcaciones históricos.

1. La Administración marítima, teniendo en cuenta la propuesta del titular registral de cada buque o embarcación histórico o su reproducción singular, determinará la posición, fijación y material de sus elementos identificativos, que serán: el nombre, la matrícula placa del registro, el gallardete y el número IMO, si lo tuviere. La placa del registro y el gallardete indicarán la inscripción en el Registro de buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

2. Los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones podrán utilizar el pabellón histórico, formado por la actual bandera, de acuerdo con lo dispuesto en el Real Decreto 2335/1980, de 10 de octubre, por el que se regula el uso de la Bandera de España y otras banderas y enseñas a bordo de los buques nacionales, con la corona real en sus colores, a la que se incorpora un ancla inclinada, de color azul marino, en el ángulo superior al asta.

3. Cuando el buque o embarcación histórico o la reproducción singular de que se trate forme parte del Patrimonio Histórico, será el Ministerio de Cultura y Deporte o, en su caso, el órgano que en cada comunidad autónoma tengan a su cargo la protección del patrimonio histórico, el que determine finalmente la posición, fijación y material de cada elemento identificativo.

CAPÍTULO IV De la seguridad, mantenimiento y mejora de los buques y embarcación históricos y de sus reproducciones singulares

Artículo 16. Requisitos de seguridad y de la protección de la contaminación.

1. Los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares cumplirán los requisitos establecidos en el certificado de cumplimiento.

2. Los requisitos de los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares se establecerán teniendo en cuenta las características de cada buque o embarcación, la finalidad de los servicios que vaya a prestar y las navegaciones previstas. Cuando sea preciso, se determinarán medidas complementarias de carácter operacional y restricciones específicas para su navegación, de acuerdo con su sistema de gestión.

3. Se establece para los buques y embarcaciones históricos el plazo de cinco años para ser puestos en seco para efectuar las inspecciones relacionadas con la obra viva. Cuando el buque o embarcación tenga el casco de madera este plazo será de tres años. Estos plazos no rigen cuando se han producido accidentes o averías que pongan en grave peligro la seguridad marítima o la conservación del medio ambiente marino. En tales circunstancias, el Director General de Marina Mercante podrá dictar resolución por la que establezca un plazo distinto para buques o embarcaciones históricos concretos.

Artículo 17. Control de la seguridad. El control técnico de los requisitos de seguridad y de los exigibles para prevenir la contaminación se realizará por los órganos competentes de la Dirección General de la Marina Mercante mediante planes y programas individualizados de inspección y control. Los buques y embarcaciones y sus reproducciones deberán ser inspeccionados de conformidad con lo establecido en sus certificados de cumplimiento, sin que se les puedan exigir requisitos adicionales.

Artículo 18. Navegación de buques y embarcaciones históricos o reproducciones singulares extranjeros en espacios marítimos españoles.

1. Los servicios de inspección de las Capitanías Marítimas podrán realizar controles en los buques o embarcaciones históricos o reproducciones singulares extranjeros para comprobar que sus certificados están en vigor y que todos sus equipos, incluidos los de cámara de máquinas, cumplen con los mínimos requisitos exigidos por su ley nacional.

2. Cuando se inspeccione un buque o embarcación extranjero que enarbole pabellón de un Estado que no sea parte de convenios internacionales o memorándums sobre buques tradicionales o históricos de los que España sea parte, la Dirección General de Marina Mercante garantizará que no reciban un trato más favorable que el otorgado a los que enarbolen pabellón de un Estado que sea parte de los referidos convenios o memorándums.

3. En la inspección de los buques o embarcaciones históricos o reproducciones singulares extranjeros se podrá comprobar la capacitación de la tripulación en materias de seguridad y prevención de la contaminación.

4. En caso de ausencia de certificados en vigor, de existencia de claros indicios de incumplimiento de las condiciones exigidas en la documentación del buque o embarcación y sus equipos, o si la tripulación no está adecuadamente capacitada, la Capitanía Marítima informará a la Dirección General de la Marina Mercante para su notificación a la Administración marítima del Estado de bandera.

5. En el caso que las deficiencias puedan representar un riesgo claro e inmediato para la seguridad, salud o medioambiente, el servicio de inspección prohibirá la salida de puerto del buque o embarcación histórico o de la reproducción singular extranjera hasta que el riesgo sea eliminado. Para llevar a cabo esta detención del buque o embarcación se aplicarán los principios que se establecen en el Memorando de Acuerdo de París («Paris MOU») en materia de control por el Estado del puerto. La detención del buque o embarcación se notificará a la mayor brevedad posible a la Administración marítima del Estado de bandera, incluyendo copia del informe de la inspección realizada.

Artículo 19. Emisión de documentos y certificados. Organizaciones autorizadas.

1. La Dirección General de la Marina Mercante otorgará, concluida la inspección, un nuevo certificado de cumplimiento, mediante el que confirmará que el buque o embarcación histórico o la reproducción singular cumple con los requerimientos específicos establecidos para ella. En el certificado de cumplimiento se especificarán las medidas concretas para el cumplimiento de las finalidades de los convenios internacionales marítimos que les sea de aplicación y de los que España sea parte.

2. La Dirección General de Marina Mercante autorizará a organizaciones de clasificación de buques reconocidas la realización de las actuaciones materiales y, en su caso, la emisión o renovación de los correspondientes certificados, en los casos y condiciones previstos con carácter general para el resto de buques y embarcaciones.

Artículo 20. Mantenimiento y mejora de los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares.

1. Cualquier obra de mantenimiento o mejora que altere o pueda alterar los elementos del buque o embarcación histórico o de la reproducción singular deberá ser aprobada y controlada por la Administración marítima, en la forma prevista en la normativa de inspección y certificación de buques civiles.

2. En el caso de que el buque o embarcación formen parte del patrimonio histórico, además, se precisa la autorización previa y el control posterior, en su caso, del Ministerio de Cultura y Deporte o, según corresponda, del órgano que en cada comunidad autónoma tenga a su cargo la protección del patrimonio histórico.

CAPÍTULO V Régimen económico, social y fiscal

Artículo 21. Régimen de transmisión y derechos relacionados con la titularidad de los buques y embarcaciones históricos y de sus reproducciones singulares. Las transmisiones y derechos relacionados con la titularidad de buques y embarcaciones históricos o de sus reproducciones singulares incluidos en el Inventario General de Bienes Muebles del Patrimonio Histórico Español deberán respetar las limitaciones que, al respecto, establecen el artículo 5 y los títulos III y IV de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Los registradores de bienes muebles no inscribirán, cuando proceda, documento alguno por el que se transmita la propiedad o cualquier otro derecho real sobre los bienes a que hace referencia este artículo sin que se acredite haber cumplido cuantos requisitos se recogen en la citada ley.

Artículo 22. Régimen de voluntariado. Las actividades que se desarrollan en los buques y embarcaciones históricos o de sus reproducciones singulares tendrán la consideración de voluntariado cultural, cuando se ajusten a lo dispuesto en los artículos 3 y 6.1.d) de la Ley 45/2015, de 14 de octubre, de Voluntariado.

Artículo 23. Beneficios fiscales. Los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares tendrán las bonificaciones en las tasas portuarias y de la Marina Mercante, y los beneficios fiscales que se establezcan en las leyes.

Artículo 24. Inspecciones y auditorías. Las inspecciones y auditorías realizadas por la Administración marítima en los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares para el control de la seguridad y contaminación, no conllevarán el pago de ninguna contraprestación.

Artículo 25. Régimen de entradas y salidas del territorio español.

1. La salida del territorio nacional de los buques y embarcaciones históricos y sus reproducciones singulares que formen parte del Patrimonio Histórico Español estarán sometidas a las condiciones y limitaciones establecidas en el artículo 31 de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español.

2. El propietario, naviero o armador de aquellos buques y embarcaciones históricos o sus reproducciones singulares que vayan a salir de España para participar en eventos culturales en otros Estados, informarán a la Capitanía Marítima del puerto de salida, con al menos 15 días de antelación. En la comunicación deberá especificarse el Estado o Estados a los que se dirige, el evento o eventos en los que participará y la fecha prevista de regreso a España. Esta obligación de información no será exigible a las embarcaciones o yates clásicos de propiedad privada. 

JSG