20.4.23

S'acosta Sant Jordi: La mar de llibres.



En Jordi Salvador fa setmanalment una secció "Paraules de Mar" dins el programa "Arran de mar" a Tarragona Ràdio i per La Xarxa d'emissores locals. Aquesta setmana de Sant Jordi rebé la invitació a darrer moment de fer unes recomanacions de llibres relacionats amb el mar.
De ben segur que cadascun dels lectors d'aquest web en faria una de ben diferent, però aquest és el guió que s'emeté radiofónicament.


Programa: Arran de Mar, de Francesc Richart. Tarragona Ràdio.

Secció: Paraules de Mar, amb Jordi Salvador

Data: 18 d'abril 2023

Tema: La mar de llibres.

Quan s'acosta Sant Jordi és tradició de recomanar llibres. Per tant si aquesta secció porta per nom
Paraules de Mar, no tinc altra opció que recomanar un llibre amb el mateix títol escrit per qui us
parla:

1. Paraules de Mar, és un recull terminològic de navegació tradicional, publicat l'any 2007 encara
es pot trobar a la llibrerianautica.com.

2. Paraules de riu, és un recull terminològic de navegació tradicional fluvial, publicat l'any
2021. També el podeu trobar a la llibrerianautica.com.

El benefici d'ambdòs llibres va destinat a la FCCPMF.

Però si us agraden els llibres relacionat amb el món de la navegació us recomano entrar a la web:
fccpmf.cat on a la pestanya Biblioteca trobareu 35 llibres en format pdf que us podreu descarregar
gratuïtament. Alguns d'aquests llibres són centenaris, i d'altres edicions ja esgotades impossibles de
trobar.

Dins l'àmbit de la navegació tradicional, per descobrir-la o aprofundir-hi en el coneixement tenim
un seguit de recomanacions:

1. Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre, de Joan Pujol i Ivan Salvadó. Publicat
pel Centre d'estudis de la Ribera d'ebre.

2. La marina del vuit-cents, d'Emerecià Roig. Publicat per Editorial Noray.

3. Bots i barques, de Frances Oller. Publicat per Editorial Noray.

4. Nuestra vela latina (en castellà) és la biblia de l'art de navegar amb vela llatina, de Francesc
Oller i Vicente Garcia-Delgado. Editorial Juventut.

5. Navegando en Patín a Vela, de Ricard Pedreira. Un llibre per acostar-se a un vaixell nostrat i
català, amb una tècnica de navegació complexa i molt marinera. Editorial Paidotribo.

6. Els aparells dels grans velers, de Joaquim Bartrina. Edita MMB i Museu de la Pesca.

En l'àmbit dels contes i llegendes marineres es poden trobar:

1. Llegendes de pescadors i altres històries de la mar, de Joan de Déu Prats. Edicions BSA.

2. Llegendes de mar de la Costa Brava, de Miquel Martín amb il·lustracions de Llenas Llensa.
Edicions Sidillà.

3. Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans, de Joan Amades. Dins la col·lecció popular
d'edicions Farell.

4. Contes mariners catalans, de Maria Estruch amb il·lustracions de Núria Puigllívol.Edicions
Farell.

5. Rondalles marineres, de Joan Soler.Editorial Noray.

Per aquells infants que ja llegeixen unes recomanacions juvenils:

1. A bord de la “Pacifica Jenny”, de Boy Lornsen, amb traducció de Montserrat Terés. Col·lecció
Els Grumets de mar enllà. Editorial La Galera.

2. Un imprescindible: L'illa del tresor, de Robert L. Stevenson, amb traducció de Joan Arús.
Editorial Juventut.

3. Un altre imprescindible: Sindbad el mariner, amb versió i presentació de Guillem Viladot i
il·lustracions de Frederic Anguera. Col·lecció Els Grumets de mar enllà. Editorial La Galera.

Cara als adults un parell de llibres que cal llegir si t'agrada el mar i la navegació:

1. Contraban, de Josep Pla. Editorial Proa.

2. Cinc històries de mar, de Josep Pla. Editorial Destino.

I finalment en el món de la narrativa un autor imprescindible, Ptrick O'Brian que amb “Els Catalans”
obrí el meló d'una sèrie de 21 llibres sobre el segle XVIII, el segle d'or de la navegació. En català
es poden trobar alguns d'ells malgrat no ha estat traduïda encara tota la seva producció marinera.

Amb temàtica marinera per a bona afeccionats a la lectura podem recomanar:

1. El port del nou món, de X.R. Trigo. Edicions 62.

2. Atlàntic, de Josep Lorman. Finalista del premi Nestor Lujan de novel·la històrica. Columna
edicions.

3. Promet-me que seràs lliure, de Jordi Molist. Columna edicions.

4. Els insubmisos del mar, d'Imma Tubella. Premi Nestor Lujan de novel·la històrica. Columna

Edicions.

5. Una recomanació en castellà per la seva temàtica actual: Dinero negro, una historia de negreros
catalanes, de Rafael Escolà. Premi Nostromo. Editorial Juventud.

Per acabar el gènere sovint potser més oblidat de la literatura: la poesia.

1. Cançons de rem i de vela, de Josep Maria de Segarra. Editorial Selecta.

Per fer aquesta selecció no m'he mogut de la meva biblioteca, de ben segur que n'hi d'altres de llistes,
segurament més actualitzades, però no m'atreviria a recomanar mai res que jo no hagi llegit prèviament.

JS






13.4.23

40a Regatta D'Stintino amb presència de la FCCPMF

COMUNICAT DE L’ACCADEMIA DELLA VELA LATINA DEL MEDITERRANEO (L’ALGUER, SARDENYA) I LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (CATALUNYA)


10/4/2023 – L’Alguer / Barcelona

Enguany, a Stintino (Sardenya) se celebra del 28 d’abril a l’1 de maig la 40ena edició de la coneguda “Regata della Vela Latina – Trofeo Presidente della Repubblica”, un referent dels esdeveniments d’aquest tipus de navegació tradicional. Embarcacions d’arreu del Mediterrani assistiran a aquesta edició tan especial i entre elles n’hi haurà una amb tripulació mixta alguereso-catalana: la Santa Barbara, de l’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo, patronejada per Carlo Muresu, un dels navegants de vela llatina més coneguts i apreciats de Sardenya.

Concep Márquez i Thais Buforn, sòcies i patrones de l’Associació Patí Català i Vela Llatina de Calafell, han estat convidades a formar part de la tripulació d’aquesta històrica embarcació Carlofortina de 1953 de 8,80 metres d’eslora (sense comptar el botaló) com a acte d’agermanament entre l’Alguer i Catalunya en el marc de la Festa de la Mar de Catalunya, que enguany tindrà lloc del 8 a l’11 de juny a Calafell, i que organitza la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

La Regata de Vela Llatina d’Stintino

L'any 1983, al poble costaner de Stintino encara hi sobrevivia l'última petita flota de “gozzi” artesanals, equipats amb les típiques veles triangulars avui gairebé desaparegudes a totes les altres costes d’Itàlia. Va ser precisament per salvar aquell tresor arqueològic flotant i el patrimoni immaterial de coneixements, que uns joves aficionats van muntar en només deu dies la primera edició d'un esdeveniment destinat a gaudir d'un gran èxit internacional de participació i imatge: la Regata de la Vela Llatina. Des de fa gairebé 40 anys consecutius (excepte els anys de la pandèmia), la Regata de la Vela Llatina d’Stintino s’ha convertit en un referent de la recuperació d’aquest tipus de navegació, i aplega embarcacions, tripulacions i públic general que gaudeixen tots junts d’un programa ple d’actes.

El motor de la iniciativa és l'Associazione Vela Traditional Latina – Ecomuseu EMA (el fundador i president de la qual és Piero Ajello), amb el suport de l'Ajuntament de Stintino i la marina de Porto Torres.

Informació: http://www.ecomuseomareacqua.it/vela-latina/

L’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo és una associació jove, fundada a l’Alguer l’any 2022, amb un projecte que busca aconseguir una vela llatina més jove i dinàmica, formada per importants vincles i amistats internacionals, inclusiva i oberta a la innovació, però també capaç de preservar el seu enorme patrimoni cultural. Actualment compta amb una flota de 3 embarcacions de vela llatina, una de les quals és un vaixell-escola per a aquells joves i adults que vulguin aprendre aquest art de navegar tan antic i tan arrelat a la Mediterrània.

Informació: info@accademiavelalatinamediterranea.com

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es va fundar l’any 2005 i té com a objectius la protecció, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; la recuperació, restauració, rèplica i conservació d'embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; el foment i ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització; i l’aglutinació i suma dels esforços de totes aquelles associacions que treballen en la defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Actualment, els objectius més rellevants de la FCCPMF són l'impuls de la candidatura internacional de l'Art de la Navegació en Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, i la formació en l'art de la navegació a vela llatina.

Informació: https://fccpmf.blogspot.com/

La Festa de la Mar de Catalunya és un esdeveniment que s’organitza bianualment amb l’objectiu de difondre el patrimoni i les tradicions marineres de la Mediterrània, amb ànim de preservar-ne el llegat i amb perspectiva d’encarar-lo cap al futur.

Enguany, tindrà lloc la VI edició al Municipi de Calafell entre els dies 8 i 11 de juny de l’any 2023 i acollirà nombroses activitats adreçades a tots els públics com ara navegades, representacions teatrals, tallers infantils, exposicions temporals, degustacions gastronòmiques i fins i tot un festival musical.

Informació: https://festadelamar.cat/

La tripulació del Santa Barbara a Stintino 2023

Patró: Laurent Campus

Tripulació: Carlo Muresu “timoniere”, Laurent Campus, Cristiano Marongiu, Michele Chessa, Elena Piras, Carmelo Chessa, Angelo Azzu, Concep Márquez i Thais Buforn

Informació de contacte:

Catalunya: festadelamar2023@gmail.com

L’Alger: info@accademiavelalatinamediterranea.com

6.4.23

Consolat de Mar: 750 anys d'Història.

El 29 de març 2023, dins els actes de la 6a Festa de la Mar de Catalunya i amb la col·laboració inestimable de la Facultat de Nàutica de Barcelona ,del Consolat de Mar i de la Cambra de Comerç de Barcelona, en Jordi Domingo, Cònsol Major, feu aquesta conferència que explicà no tant sols la història, sinó la importància de la institució a nivell internacional.


 



 

22.3.23

Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya online: el vídeo.

 El dia 21 de març 2023 i dins del cicle de Les Xerrades de la Federació es va fer la Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya en forma de vídeo conferència. Les més de seixanta persones inscrites prèviament des de diferents punts de la península ibèrica, el Rosselló i de l'illa de Sardenya, tingueren l'ocasió de conèixer, quan només manquen 77 dies per la inauguració del festival marítim en detall quines seran les activitats i els àmbits d'aquest.

Aquest és el vídeo de la Presentació:


Nota de la Junta directiva: 

La Xerrada, que habitualment són en català, es desenvolupà en castellà per facil·litar la màxima comprensió de les explicacions a les persones de parla no catalana.



17.3.23

Pere de Prada Xaen, el llegat de la vela llatina

 


Apassionat per la història i l'arquitectura, Pere de Prada navega per passió i per convicció. I treballa perquè no quedi en l'oblit el llegat de la vela llatina, de tradició mil·lenaria al Mediterrani.

 
Imatges del programa Actius del Canal Esport3 del 16 de març 2023

La formació reglada en l'art de navegar amb vela llatina a Sant Feliu de Guíxols, amb l'AGAM, l'Associació d'Amics de la Vela llatina de Calella de Palafrugell i el Club Nàutic de la vila.

7.2.23

Desballestament del submarí l'Ictineu I de Narcís Monturiol, del MMB

 

Rèplica de l'Ictineu I durant el rodatge de "Monturiol, el senyor del Mar"

Avui , 7 de febrer, s'ha pogut llegir a la pàgina de Facebook de Paco Escudero el següent text: 

"Bona tarda. 

Des de la direcció del Museu Marítim de Barcelona s'ha decidit prescindir de la rèplica de l'Ictíneo I  del Monturiol i han decidit desmuntar-lo aquesta setmana. Per aquells que creguin que el patrimoni cultural no s'ha d'oblidar ni perdre i vulguin dir alguna cosa al respecte o protestar pEr aquesta nefasta decisió, us animo a que escriviu a l'Instagram, al Facebook i/o al Twitter del Museu Marítim per expressar-ho. Gràcies!!" 

La resposta d'en Pere Izquierdo, Cap de Col·leccions i Coneixement a Museu Marítim de Barcelona ha estat: "Perdoneu, s'enretira només perquè s'ha fet malbé. Hi entrava aigua i s'ha podrit per dins. Recuperem tots els elements recuperables, per fer-ne un altre que aguanti millor la intempèrie. I ni bojos voldríem amagar Monturiol". 

"Monturiol, el senyor del Mar", és un film de Francesc Bellmunt, estrenat el 1993 i protagonitzat per Abel Folk. Pel seu rodatge es construïren dues rèpliques, l'Ictineu I i l'Ictineu II. El primer ha presidit l'entrada del Museu Marítim de Barcelona molts anys. Ambdós amb projecte i direcció d'obra de l'Enginyeria Raventos pel client: Museu Marítim de Barcelona i Puerto Autónomo de Barcelona. Finalizació d'obra: 1992. Pressupost: 200.000 € Construits per Drassanes Dalmau d'Arenys de Mar. 

Fetes malbé es tornà  a construir el primer l'any 2013 segons informa la Sala de Premsa de la Diputació de Barcelona amb el següent comentari: 

"La impossibilitat de restaurar l'antiga (la del film), malmesa per les inclemències del temps després de 20 anys exposada al jardí, ha fet que la Fundació hagi optat per encarregar-ne una de nova perquè el museu continuï comptant amb aquesta emblemàtica peça de la seva col·lecció. A  diferència de l'anterior –construïda per al film "Monturiol, el senyor del mar" i cedida el 1993 a l'MMB-, la nova rèplica s'ha realitzat amb materials més resistents que en garanteixin una millor conservació. 

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, assistirà, demà a les 18.15 hores, al lliurament de l'Ictineu de Narcís Monturiol al Museu Marítim"(Desembre 2013). 

La rèplica al MMB Foto: I, Gepardenforellenfischer, CC BY-SA 2.5

Sembla doncs que aquesta nova construcció no fou tant bona com la del film, doncs 10 anys més tard és pretén desmantellar-la pels seus problemes de conservació. L'Ictini I és una mostra a escala 1:1 d'una de les majors aportacions catalanes al món de la navegació. Per tant cal exigir la restauració d'aquesta peça i la seva correcta museització, per que és una rèplica històrica de tant  valor pel nostre país com la Galera Reial que ocupa la nau central de l'esmentat museu barceloní. No, aquest no és el camí per la preservació del nostre patrimoni i de la nostra cultura marítima. 

Quin serà el següent desballestament per problemes de conservació: el Far de Barcelona, la Lola, el Far de Cabrera, el pailebot Santa Eulàlia? Demanem que s'aturin els treballs de desmantellament.

Text Escenavegant

1.2.23

Xerrada de la Federació: Com ser vaixell històric? Què cal fer?


El 26 de gener passat, organitzada per la nostra Federació, vam fer la primera Xerrada d'aquest any. El tema va ser “Com ser vaixell històric i què fer per aconseguir-ho?”. El conferenciant convidat, ex capità marítim de Castelló, José Miguel Manaute va ser el ponent de la comissió per a la redacció del "Reglamento de buques históricos y sus reproducciones singulares". Com sabeu, el Reial Decret 784/2021 aquest reglament, va ser aprovat el 7 de setembre del 2021 i publicat al BOE del 2 d'octubre del 2021. 

La Federació pot ajudar els armadors tradicionals que vulguin inscriure els seus vaixells al Registre de vaixells ia embarcacions històrics i les seves reproduccions singulars, d'ara endavant, al Registre creat pel Capítol II del Reglament. Esperem trobar professionals que col·laborin amb la Federació per a aquest servei. Tots els armadors associats a les entitats de la FCCPMF que vulguin inscriure les seves embarcacions al Registre s'hauran de posar, tan aviat com sigui possible, en contacte amb la Junta Directiva a través del correu electrònic

Aquí trobareu les embarcacions del nostre inventari que compleixen el primer requisit de temporalitat. La FCCPMF té en el seu inventari d'embarcacions tradicionals, d'època i clàssiques un total de 149 embarcacions construïdes abans del 1975 sobre un total de 375 segons l'última actualització del 2022. D'aquestes 23, segons la relació que apareix a la web d'AEBEC, ja estan registrades com a vaixell històric, o almenys tenen una declaració de Bé d'Interès Cultural de la Generalitat de Catalunya. Per tant, les 126 embarcacions restants d'armadors associatius o privats tenen en principi la possibilitat de convertir-se en vaixells històrics i ser registrats com a tals al registre espanyol. 

Pregunta freqüent: 
De què serveix formar part del Registre de Vaixells Històrics i les seues reproduccions singulars? 
- Prestigi: Tot vaixell registrat forma part del Patrimoni naval i per tant n'augmenta el valor. 
- Els requisits tècnics i d'inspecció de cada vaixell registrat són inamovibles i queden reflectits al Certificat de compliment. Les modificacions normatives només afectaran la resta de la flota. 
- Les inspeccions obligatòries i les auditories si és el cas, seran realitzades per la inspecció de vaixells de les capitanies sense cost per a l'armador. 
- Els vaixells i embarcacions registrades gaudeixen de rebaixes o eliminació de taxes portuàries o els altres.
Només pateixen limitacions per la transmissió aquells vaixells que estiguin inclosos a l'Inventari de Bens Mobles de Patrimoni Històric. Article 21 del Reglament.

Un vaixell de fusta que ha estat folrat de resina i fibra de vidre es pot considerar històric? 
A països com França, hi ha embarcacions folrades externament amb fibra de vidre i resina, normalment fins a la zona d'obra viva (on arriba a l'aigua). A Espanya la norma no exclou expressament del Registre les que estiguin folrades. Només han de complir els requisits que s'exigeix ​​a qualsevol vaixell o embarcació. Llegir els articles 3, 4, 5 i 7 del Reglament. 

Un vaixell amb menys del 70% de lestructura original pot ser inscrit en el Registre? 
El reglament exigeix ​​que un 70% de la nau sigui original per ser considerat històric. Es permet que es puguin registrar amb un percentatge menor els que acreditin la rellevància històrica dacord amb els criteris dels articles 3 i 4 del Reglament. Per als vaixells que la seva estructura original sigui inferior al 70% i no compleixin els requisits dels articles 3 i 4 hi ha una opció perfecta. S'ha de sol·licitar la inscripció singular de si mateix perquè així compleix els requisits de l'article 5 del Reglament. 

Quins són els tràmits a fer? 
És recomanable que tota la tramitació es faci sota la tutela d'un enginyer naval, que serà la persona que redacti la memòria i proposi els requisits que hauria d'exigir el futur Certificat de compliment. 

Abans de posar-se en contacte amb un professional, cada armador hauria de tenir clars els conceptes següents: 
A) Conèixer bé la història de l'embarcació, el mestre de ribera, la drassana, els usos en el temps, les modificacions, la documentació d'aquestes si existeix. 
B) Conèixer les activitats de l'embarcació: esbarjo, formació de tripulants, xàrter, pràctiques d'estudiants universitaris, etc. 
C) Conéixer les zones de navegació és important per definir les necessitats de seguretat. (No són les mateixes per fer una navegació costanera o transatlàntica). De qualsevol manera, sempre es podrà demanar un permís especial a la Capitania corresponent per fer desplaçament fora de la zona habitual amb les mesures de seguretat apropiades. 
D) Quin tipus de tripulacions utilitzareu. Això té molta importància a totes aquelles embarcacions que no pertanyen a la llista 7a. On el patró, amb la corresponent titulació, és el màxim responsable de totes les persones que porta a bord i de les maniobres del vaixell. En altres llistes, la incorporació de persones voluntàries, no en nòmina professional, es pot convertir en possible sempre que l'entitat armadora del vaixell tingui els seus estatuts adequats a la llei del voluntariat. L'enroli d'alguns tripulants voluntaris és un tema que cal fer amb molta precisió. En cas contrari, pot provocar situacions conflictives amb les inspeccions de treball. En tot cas, els voluntaris han de tenir els certificats corresponents llevat que es tracti d'una embarcació de 7a llista. 

Quins seran els requisits tècnics? 
Quan aportem a l'enginyer les dades dels apartats anteriors: A, B, C i D, aquest per aconseguir una bona seguretat del vaixell tindrà en compte la combinació dels elements històrics i altres addicionals que haurà d'incorporar el vaixell sense afectar-ne el valor històric. Així mateix proposarà establir un sistema de gestió de la seguretat (en els nostres casos molt senzill) per obtenir una seguretat suficient per a l'activitat i la navegació del vaixell. 

Per exemple, aïllar una sala de màquines amb panells metàl·lics en un vaixell de fusta d'inicis del segle XX per més que sigui recomanable és una aberració històrica. Trobar alternatives per assegurar la seguretat d'aquest espai sense aquesta aberració serà una tasca de l'enginyer. Aquest pot proposar dins del Certificat de compliment mesures com ara la prohibició de fumar a l'interior del vaixell, un registre de visites del mecànic naval amb una periodicitat determinada, etc. 

Qui presenta la documentació? 
L'Armador o el seu representant presentaran la sol·licitud d'inscripció al registre amb la documentació tècnica corresponent. És molt recomanable que la gestió davant de l'Administració es faci amb el suport de la Federació i sota la tutela del professional o professionals que van preparar la documentació. 

A títol de conclusió. 
Som als inicis de l'aplicació del “Reglament de Vaixells Històrics i les seues reproduccions”. Hi ha grans llacunes de coneixements tècnics i històrics dels professionals i de les administracions. En aquests primers moments es detecten discrepàncies entre capitanies i fins i tot amb la Direcció General. Per tant, és aconsellable, durant aquesta primera etapa, triar sempre que sigui possible, la capitania marítima responsable de gestionar el nostre expedient d'inscripció. Finalment, us recordem que tots els que estigueu interessats no deixeu de posar-vos en contacte amb la nostra Federació info@fccpmf.cat perquè puguem ajudar-los.



El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...