Drassanes Sala de l'Escala i la recuperació de la Paca.

La “Paca”, la darrera teranyina de pesca feta a l’Escala l’any 1982, va tornar a l’Escala el 9 de març de 2022 per tal d’incorporar-se al patrimoni del museu i ajudar a difondre el patrimoni pesquer local.

Barca de teranyina “Paca” from Museu de l'Escala on Vimeo.

L'Arjau de Cambrils: 25 anys servant drets.

 L'Associació L'Arjau de Cambrils celebra el seu 25è aniversari amb un ambiciós programa d'actes. Des de la FCCPMF felicitem la perseverança, resiliència i treball d'aquesta entitat que ha sabut treballar tant amb el patrimoni material com immaterial i amb les persones que han estat capaces de transmetre'l.

L’associació Arjau Vela Llatina de Cambrils comença aquesta setmana la commemoració dels 25 anys de la seva fundació. Concretament serà dimecres 31 de maig a les 19.30 hores al Centre Cultural amb l’inici oficial i la coorganització de la conferència L’Art de la Navegació a Vela Llatina, patrimoni mundial?, a càrrec d’Olga López del Museu Marítim de Barcelona per donar a conèixer el projecte internacional que té com objectiu aconseguir que la vela llatina i la vela al terç siguin incloses a les Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco.

Després d’aquest primer acte, en vindran una vintena més fins al 18 de novembre d’enguany quan es commemoraran exactament 25 anys de la creació de l’entitat. El gruix es concentrarà però en el mesos de juny i juliol, durant els quals es preveu organitzar la XI Trobada de Vela Llatina de Cambrils i la XVII Festa de l’Ormeig al voltant de la Festa Major de Sant Pere.

Així doncs, tot i que el programa és encara obert, durant els propers mesos s’organitzaran xerrades, taules rodones, exposicions, presentacions de llibres, cursets, portes obertes, visites guiades i projeccions audiovisuals, sempre amb el patrimoni marítim de protagonista i en col·laboració amb altres entitats, empreses o institucions com l’Ajuntament de Cambrils, el Campus Extens de la URV, el Museu d’Història de Cambrils, la Confraria de Pescadors de Cambrils, Ports de la Generalitat, l’Arxiu Municipal de Cambrils o el Club Nàutic Cambrils.



Menció a part és la proposta nova El bastiment convidat. A més de la trentena d’embarcacions tradicionals que participaran els dies de la trobada, setmanes abans i també després, altres bastiments de les associacions membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, posaran rumb al port de Cambrils. Convidats per l’Arjau com entitat cofundadora d’aquesta federació, participaran des de la mar activament en activitats previstes a terra, tal i com passarà amb el primer bastiment convidat que serà la barca de mitjana Sant Ramon.

Del 12 al 16 de juny, a bord d’aquest quillat construït l’any 1904 avui propietat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i gestionat per l’entitat Bricbarca, sense sortir de port, uns 500 escolars locals participaran de la visita dinamitzada Què és la vela llatina? a càrrec de voluntaris de l’Arjau i de la Confraria de Pescadors de Cambrils.

En resum, Arjau Vela Llatina de Cambrils vol celebrar el treball de 25 anys d’acostar la ciutadania a la mar amb respecte i a través d’un patrimoni fràgil preservat per homes i dones, senzill, que beu de la tradició profundament respectuosa amb un medi amenaçat com és la nostra mar Mediterrània. Ho vol fer mitjançant activitats que per una banda aprofundeixin aquest esperit de difusió de la cultura marítima especialment als infants i joves, però també amb una programació de maig a novembre en diferents espais, que permeti agrair com toca a totes les persones, entitats i institucions que han permès a l’entitat arribar a l’actualitat.





PROGRAMA

Dimecres 31 de maig a les 19:30h. Sala d’actes del Centre Cultural

Inici oficial dels actes del 25è aniversari amb la presentació del cartell del 25è aniversari elaborat per l’artista local Nuri Mariné. Tot seguit, conferència L’Art de la Navegació a Vela Llatina, patrimoni mundial?, a càrrec d’Olga López del Museu Marítim de Barcelona per donar a conèixer el projecte internacional que té com objectiu aconseguir que la vela llatina i la vela al terç siguin incloses a les Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco. Al finalitzar s’estrenarà el tràiler del documental L’Arjau: 25 anys servant dret elaborat per la productora local Sinestèsic, basant-se amb les entrevistes que Cambrils ha presentat al Museu Marítim de Barcelona per ser incloses al vídeo de promoció de la candidatura de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.

Del 7 a l’11 de juny. Port de Segur de Calafell

Primer 25 anys per la mar, amb la participació de cinc embarcacions de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils a la VI Festa de la Mar. Festival de la Marina Tradicional de Catalunya, organitzat per l’Ajuntament de Calafell, Patí Català Calafell i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb presentació al simposium i presència al stand conjunt federatiu per donar a conèixer els actes del 25è aniversari.



Del dilluns 12 de juny al divendres 16 de juny. Moll de Ponent del port de Cambrils

Inici de la sèrie El bastiment convidat. El dilluns 12 de juny arribarà al port el bastiment de fusta Sant Ramon per romandre atracat al moll de Ponent. S’iniciaran els tallers educatius matinals Què és la vela llatina? oberts a totes les escoles de Cambrils, a càrrec de membres voluntaris. Embarcats al Sant Ramon, un quillat construït l’any 1904, sense sortir de port, els xiquets i les xiquetes descobriran la vela llatina com una eina de treball històrica dels pescadors locals. És un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans d’entre els que naveguen pel Mediterrani, avui propietat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i gestionat per l’entitat Bricbarca de Vilassar de Mar, cofundadors de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

Del dilluns 12 de juny al dijous 15 de juny de les 17h a les 20h. Moll de Ponent

Portes obertes del bastiment de fusta Sant Ramon cada tarda al costat de les barques d’assossegament del port de Cambrils. Embarcats sense sortir de port i de la mà de voluntaris de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils, els visitants descobriran a bord del Sant Ramon una barca del bou construïda fa més d’un segle per anar a la pesca d’arrossegament a la parella, quina eren les eines de treball històriques dels nostres pescadors al temps de la vela.



Dimecres 21 de juny a les 19.30h. Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils

Presentació del llibre Passat, present i futur de les Confraries de Pescadors a càrrec dels seus autors Joan-Lluís Alegret i Alfons Garrido, antropòlegs investigadors de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona. L’acte de presentació del llibre produït per la Fundació Promediterrània-Museu de la Pesca de Palamós, serà inclòs dins la programació del Campus Extens de la URV a Cambrils.

Diumenge, 25 de juny a les 18.30h. Mollet del Rec del Port de Cambrils

Participació a les regates populars de rem amb llauts de banc fix de 6+timoner organitzades pel Club Vent d’Estrop. Vogadors de Cambrils. En motiu del 25è aniversari i dins la sèrie El bastiment convidat, les muletes de fusta Robur i De Mari del Club Nàutic Móra d’Ebre membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, seran convidades a fer una demostració a les regates tradicionals de rem de la Festa Major de Sant Pere de Cambrils recuperades per l’Arjau i la Confraria de Pescadors de Cambrils l’any 2004.



Dimarts 27 de juny a les 19.30h. Sala d’actes del Centre Cívic Les Basses.

Estrena del documental L’Arjau: 25 anys servant dret elaborat per la productora local Sinestèsics, basant-se amb entrevistes i material d’arxiu que Cambrils ha presentat per ser incloses al vídeo de promoció de la candidatura de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Tot seguit, taula rodona Un quart de segle recuperant la vela llatina a Cambrils amb presència de persones de diverses generacions implicades en la recuperació de la navegació tradicional des de finals del segle XX.

Del 29 de juny al 2 de juliol. XI Trobada de Vela Llatina de Cambrils. Port de Cambrils

Entre els dies 29 de juny i 2 de juliol, amb l’objectiu de potenciar la Festa Major de Sant Pere, l’Arjau ha apostat decididament en els darrers 18 anys per recuperar-la com excel·lent plataforma per la difusió del nostre patrimoni marítim. Enguany torna a coincidir la Trobada de Vela Llatina de Cambrils bianual que arribarà a la onzena edició, amb la Festa de l’Ormeig. Pesca tradicional de Cambrils anual, en coorganització amb l’Ajuntament de Cambrils. S’han preparat una sèrie d’actes que intentaran valoritzar la cultura marinera en el marc del port de Cambrils a través de la presència d’embarcacions històriques emblemàtiques que provenen de ports allunyats a més de la dotzena que fan part de l’estol llatí cambrilenc.



Del 7 al 9 de juliol. Port de l’Ametlla de Mar

Com a segon 25 anys per la mar, en agraïment a la participació d’embarcacions caleres des de les primeres activitats de vela llatina al port de Cambrils a l’any 2002, enguany una flota de 6 embarcacions de l’Arjau es desplaçaran a l’Ametlla de Mar a participar de la XVII Trobada de Vela Llatina del Golf de Sant Jordi organitzada per l’entitat Vela Llatina la Cala, membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

Dimarts, 1 d’agost. Club Nàutic Cambrils

Inici del primer curs bàsic en vela llatina per tripulacions cambrilenques sòcies de l’Arjau, a càrrec del monitor de l’entitat format en el primer curs a Catalunya de formació de formadors en l’art de la navegació a Vela Llatina. Aquest projecte formatiu materialitzat al 2022, va rebre el suport de la Diputació de Tarragona també en l’elaboració de materials didàctics digitals i impresos. Recolzarem així des de l’Arjau la candidatura de l’art de la navegació a vela llatina com element a incloure a la Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco. A Cambrils la part pràctica serà materialitzada a l’aigua amb l’utilització de l’embarcació Quinòcio cedida per l’Ajuntament de Cambrils.



Dimarts, 5 de setembre. Torre del Port de Cambrils

Per tancar dignament l’any de celebració del 25è aniversari, a la Torre del Port de Cambrils inaugurarem en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils, l’exposició fotogràfica En el temps de la vela. L’arxiu conserva imatges antigues de Cambrils on els bastiments a vela en són protagonistes i una tria acurada de 35 d’elles seran exposades a la torre fins el mes de novembre quan el dia 14, es compliran exactament 25 anys de la fundació de l’Arjau .

Mes de setembre. Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils

En cohèrencia a la tasca de valoració del patrimoni inmaterial de la comunitat pescadora de Cambrils feta des de l’Arjau en els darrers 25 anys, xerrades sobre el ranxos d’abordo amb pescadors en actiu i membres de la comunitat pescadora de Cambrils. La gastronomia cambrilenca de KM0 beu d’aquests sabers ancestrals, arrel dels reconeixements internacionals aconseguits encara avui dia.



Dissabte, 30 de setembre. Sala d’Actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils

En el marc de l’exposició fotogràfica En el temps de la vela, es convidarà a Toni Cartes director de la festa Orígens de la Ràpita a presentar el paper de la vela llatina en la recreació dels oficis antics a la Mar de l’Ebre, on l’Arjau hi ha estat present des de la primera edició l’any 2017 per terra i per mar, amb embarcacions tradicionals fins allí desplaçades. Abarloat a la Confraria fent portes obertes, hi serà present el bastiment tradicional Odina de l’associació Arenys.org-El Moll, entitat membre de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. L’Odina serà doncs qui tancarà la sèrie El bastiment convidat ja que, per mar, farà escala Cambrils des del port d’Arenys rumb a participar a la Festa dels Orígens de 2023 al mes d’octubre.

Del 12 al 15 d’octubre. Port de La Ràpita

Cloenda de la sèrie 25 anys per la mar amb la participació de tres embarcacions de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils a la Festa dels Orígens a La Ràpita, organitzada per l’Ajuntament de La Ràpita com a coordinadors de la delegació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb presència al stand conjunt federatiu per donar a conèixer els actes del 25è aniversari.


Dijous, 25 d’octubre a les 19.30h. Sala d’actes del Centre Cívic Les Basses.

Conferència Els últims llaguters i barquers de la Ribera d’Ebre a càrrec de Joan Pujol Pedret, investigador del patrimoni fluvial i cofundador del Club Nàutic Móra d’Ebre, entitat membre de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

Mes d’octubre. Sala d’Actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils

En coherència a la tasca de valoració fet durant 25 anys del paper de les dones de la comunitat pescadora de Cambrils i el patrimoni immaterial que han preservat, iniciarem en col·laboració amb la Confraria de Pescadors de Cambrils, un curset d’iniciació al remendar d’una setmana per donar a conèixer l’ofici de les remendadores gràcies a les dones pescadores que encara preserven l’ofici a Cambrils.

Diumenge, 12 de novembre. Port de Cambrils

Sortida de les llatines de Cambrils com a cloenda dels actes del 25è aniversari tot navegant a vela per la Mar de Cambrils. A l’arribar en terra i amb totes les tripulacions presents com a l’any 1998, lectura d’un nou manifest de compromís amb la preservació de la nostra mar, la promoció de la navegació tranquil·la i la defensa de la cultura marinera de Cambrils.

Extret de: Ciutat. Diari digital de proximitat (29 de maig 2023)

6a Festa de la Mar de Catalunya a Calafell: vídeos i imatges.

Vídeo resum de la 6a Festa de la Mar de Catalunya 

El Far TV

Festa de la Mar

Imatges del divendres (dia de inauguració) de la Festa de la Mar.

Imatges de dissabte de la Festa de la Mar.

Imatges de diumenge de la Festa de la Mar.

Imatges i vídeos facilitats per l'Associació Patí Català de Calafell.

Simposi-marató de projectes exitosos d'entitats de marina tradicional.

 

El president de la FCCPMF presentant el Simposi en diferents idiomes.

Dijous es pot considerar el dia 0 de la 6a Festa de la Mar de Catalunya de la FCCPMF, organitzada per l'Ajuntament de Calafell i l'Associació Patí Català - Vela Llatina Carlos Barral d'aquella vila. S'ha esdevingut a la sala d'actes del Centre Cívic Montse Civit localitzat al propi port de Segur de Calafell. Afegir que escriure una crònica d'una activitat d'aquesta mesura per una persona que és alhora art i part es fa difícil doncs en presentar dues de les taules era impossible de prendre anotacions. Simposi-marató és en sí un resum d'allò que ha estat una tarda xafogosa a la Costa Daurada. Una sala d'actes completament plena per escoltar en les quatre hores previstes de durara un total de 14 ponències i tres presentacions de llibres. 

Una sessió on l'autèntic protagonista ha estat el cronòmetre per permetre tal proesa, que ha acabat amb només 10 minuts de retard sobre l'horari previst. Desprès de les paraules de benvinguda en els diferents idiomes dels participants per part d'en Pere Alemany, president de la FFCPMF. Amb l'Agustí Martín com a moderador de la primera taula ha obert el torn d'exposicions en Pere de Prada de l'Associació dels Amics de Calella de Palafrugell amb la ponència: Barca de llibant la Remei. Un projecte reeixit de réplica d'una barca de pas del riu Ter amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Anglès. Un projecte materialitzat amb la col·laboració d'en Bosco Planas que ha suposat el disseny i construcció d'una barca de fons pla amb l'element de suport del llibant, la grossa corda que travessant el riu de riba a riba permet, amb tracció humana desplaçar la barca d'una banda a l'altra del riu. Un tipus d'embarcació usada antigament per travessar lleres fluvials en diferents rius a Catalunya i que ara tindrà una réplica ben a prop de la vila gironina d'Anglès. 

A continuació ha estat en Vicente Garcia Delgado i en Jordi Pagés que en nom de la FCCPMF han presentat la ponència: Continguts per la formació de grumets i tripulants de vela llatina. Aquesta s'ha iniciat amb la projecció del trailer dels films formatius que la Federació ha produït per aquesta formació i que s'aniran publicant a Youtube. Actualment es poden trobar tant el trailer com el primer capítol que explica la història de la vela llatina. A banda d'aquests films completen el material formatiu 4 llibres corresponents als nivells inicial (grumet), perfeccionament (tripulant) i formador, a més d'un d'annexos. S'han establert uns objectius i coneixement mínim per a cada grau. En Jordi Pagés ha fet una exposició del treball fet fins el moment en el primer any des que els 17 nous monitors de vela llatina acabaren la seva formació, explicant tant el nombre de cursos fets com el d'alumnes participants. 

La Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina ha estat la protagonista de la tercera ponència: L'esport amb vela llatina segle XXI: la Valenciana. L'Antoni López ha estat el ponent que ha presentat un nou monotip d'embarcació de regates, molt lleugera, amb característiques semblants a la vela lleugera que des de fa poc s'està construïnt al País Valencià. L'objectiu d'aquesta mena d'embarcació és purament esportiu, per fer regates, i amb elles aconseguir traslladar la passió per la vela llatina a una joventut que ara per ara li costa d'acostar-se als bastiments tradicionals. Ha estat un treball transversal amb enginyers i arquitectes navals i sota l'empara del gobern autonòmic. El projecte compte també amb el suport de la Federació Valenciana de Vela. 

Amb aquesta presentació s'ha tancat la primera taula davant l'absència del ponent i la ponència: Apropant l'entorn marí i la navegació a vela al col·lectiu d'afectats d'Alzheimer i a familiars i cuidadors. 

La segona taula ha estat moderada per en Jordi Salvador. Aquesta s'ha iniciat amb Albaola Faktoria Marítima Vasca, amb la ponència: Albaola, a bordo de un sueño. El patrimonio marítimo como factor de desarrollo. El ponent, MIkel Leoz, ha iniciat la seva ponència en eúscar, per segons més tard, i d'acord amb el moderador, demanar en quina llengua volien escoltar-la a l'audiència: anglès, francès, espanyol? Aquesta ha continuat en espanyol. Una petita broma en un moment que el tema de les llengües minoritàries és ben viu en totes les comunitats on es parlen llengües diferents al castellà. En Mikel ha explicat què i quin fou l'inici d'Albaola a partir de l'experiència americana del seu director Xavi Argote, i de les diferents fases i espais que ha anat ocupant en els més de 30 anys passats des d'aquell moment. Una història de picar pedra durant anys que ha esdevingut una Faktoria a Pasaia que en aquest moment és un bé per la ciutat que atrau turisme cultural europeu. Malauradament, perquè el cronòmetre ha estat implacable, no ha pogut acabar tota la seva exposició, i ha emplaçat a tothom a visitar l'estand al port de Segur. 

L'Anxo Angueira ha estat el representant de la Federación Galega pola Cultura Marítima i Fluvial, i la persona que ha presentat la ponència: Culturmar, 30 años en la salvaguardia. En el seu temps ha fet una repasada sobre la realitat del patrimoni nàutic gallec i la millora de la seva situació en els darrers 30 anys des de la creació de la Federación. Un patrimoni marítim que es retroba cada dos anys en els Encontros de Navegación Tradicionais, dels quals enguany hi ha la 16 edició a la vila de Sada. L'inventari d'embarcacions tradicionals ha estat un dels treballs més importants fets per la Federación. I ha volgut resaltar l'avarada en la darrera edició d'aquests Encontros a A Garda de la barca O Piueiro, construïda per un dels darrers Carpinteiros de Ribeira com un dels darrers éxits gallecs. 

GAPAMAR o el Groupement Patrimoine Maritime Roussillonnais ha presentat la ponència: La Barraca, ecomuseu de la vela llatina i la pesca al port d'Argelers. En Ricard Cassoly ha explicat la trista història de les tradicionals barraques de pescadors que envoltaven les llacunes litorals rosseloneses. Totes elles foren derruïdes fa una vintena d'anys per ser considerades "pobres" i que donaven mala imatge (Déu meu quina manca de Cultura) per un responsable polític departamental francès. Ara GAPAMAR i els Amics de la barca Nôtre Dame de Consolations han iniciat el projecte de reconstrucció d'un poblat d'aquest tipus amb barraques amb estructura de fusta i una mena de jonc com a cobertura tant lateral com de la coberta a dues aïgües. La ubicació d'aquest nou poblat que serà la seu de l'entitat es trobara ben bé al costat de la bocana del port d'Argelers i serà una realitat ben aviat. 

L'Associació Bricbarca ha presentat una ponència del tot diferent a allò que s'havia escoltat fins el moment. I és que la Festa de la Mar de Catalunya també incorpora la inclusió entre els seus objectius. El ponent, Dani Anglada, és un jove invident que navega amb patí de vela tot sol. Així la ponència: Patins amb vela adaptada, ens ha explicat la experìéncia d'en Dani. El seu: "caure i aprendre" ha estat potser l'aforisme més impactant del simposi. Perquè aquest caure significa caure en mar, un home a l'aigua, que té una discapacitat visual, però una força moral i física com la qualsevol altra esportista. Un caure i aprendre que li ha servit per ser capaç des del Club Patí Vela Barcelona sortir a navegar pel litoral barceloní sentint, escoltant, notant, tocant l'aigua amb un dit, "llegint" amb els peus la seva ubicació al patí, etc. Una aportació impressionant que tant de bo pugui obrir portes a d'altres persones que també pateixen alguna "discapacitat" i que són capaces de suplir-la amb la resta dels sentits. 

La segona taula s'ha tancat amb la intervenció de l'Àlex Ferré, president de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre - Coll de Nargó. La seva ponència: Raiers patrimoni immaterial de la Humanitat, ha exposat com s'esdevingué la proposta internacional per demanar a la UNESCO aquest reconeixement. La seva frase ha estat: "el tren del reconeixement de la Unesco només passa un cop i cal estar atents per prendre'l o en restes fora per sempre". La seva associació neix de la necessitat de preservar els coneixements dels padrins i pares que encara havien baixat troncs pel riu Segre i Ebre fins a Tortosa, o com bé ha dit ell: "Si es venien a Balaguer o Lleida, millor, així calia caminar menys per retornar a casa". L'activitat anual de construcció de rais i el descens del riu és un éxit que des de fa anys comparteixen amb l'associació de La Pobla de Segur, molt més coneguda per l'impuls que els donà un polític socialista, al qual se li ha retirat el nom d'una avinguda aquest darrer any.

 Per acabar aquesta segona taula i durant el quart d'hora de descans, els amics de Coll de Nargó han convidat als assistents a tastar la coca maurada, que era la menja que portaven els raiers mentre baixaven els troncs pel riu. 

La tercera taula ha esta moderada de nou per l'Agustí Martín. La primera ponència era de l'Associazione Hormiaae Mare Nostrum de Gaeta. El seu títol: Dopo quasi un secolo, ritorna la vela latina nel Golfo de Gaeta/Lazio. En Giovanni di Russo ha explicat en italià la història de la tràgica desaparició del darrer pescador a vela llatina (un parent seu) durant la dècada dels anys 40 del segle XX. La història paral·lela de la construcció d'una barca de línies portugueses a Stintino aproximadament en les mateixes dates. Barca que és present a la Festa de la Mar. I de la fusió de les dues històries amb la recuperació a Gaeta d'aquesta embarcació i l'impuls que ha significat en molt poc temps amb l'aparició de nous bastiment amb aparell llatí. 

Molt més al sud d'Itàlia, en allò que habitualment anomenen la punta de la bora, hi ha la regió de Calàbria, a tocar de l'illa de Sicília. Allà hi ha l'Associació Antica Marineria Catonese. En Luigi Stilo ens ha explicat la història de la antiga flota llatina que desprès de la segona guerra mundial reinicià el servei postal amb les properes ciutats de Sicília. De com recollien els embalums postals, i de tot allò que ha significat en aquella vila la seva flota de gozzos durant el darrer segle. 

Els amics de la Mar de Menorca i en el seu nom L'Evarist Coll, ha presentat la ponència: Amics de la Mar de Menorca, 30 anys d'èxit. En ella s'ha fet una mica d'història de quina era la realitat a inicis dels anys 90, de l'aprenentatge dels vells pescadors, de la recuperació de petits bastiments, de la Besitos (barca present a la Festa de la Mar), de la Comandància del port de Ciutadella, seu de l'entitat, i de les activitats que han desenvolupat per mantenir el patrimoni marítim menorquí. 

En Jordi Piqué, de l'Arjau vela llatina de Cambrils, ha presentat la ponència: 25 anys de l'Associació l'Arjau. Una entitat nascuda dels pescadors cambrilencs i que no s'entén sense la seva constant presència i sinèrgia. L'Arjau ja ha iniciat fa pocs dies la celebració d'aquest 25 anys amb un programa de més de 25 actes que acabaran el mes de novembre de 2023. L'activitat de l'entitat no només girà al voltant de les embarcacions, sinó i sobretot de totes aquelles persones vinculades directa o indirectament al món de la pesca de Cambrils.

 La darrera ponència ha estat presentada pels amfitrions de la Festa: l'Associació Patí Català -Vela Llatina de Calafell. En Jordi Rascado ha presentat la ponència: La barca Francisca. En un magnífic vídeo animat s'ha pogut conèixer la història de la darrera barca de pesca de la platja de Cambrils, el projecte de reconstrucció, els pressupostos participatius, el paper de l'Ajuntament de Calafell, la construcció de la rèplica i la seva problemàtica amb la legislació actual que exigeix coses inversemblants per una embarcació de caire tradicional com aquesta. El fet és que La Francisca no ha pogut ser a la Festa de la Mar per uns senzills problemes burocràtics d'un país que demostra una vegada més la seva insensibilitat en aquesta mena d'afers. Una Francisca que tenia prevista la seva benedicció el proper dissabte, però que roman amarrada al port de Badalona, a tocar de les Drassanes Catalunya on ha estat bastida. 

Acabades les ponències restava la quarta taula dedicada a la presentació de llibres que ha moderat de nou en Jordi Salvador. 

Un port que va formar una comarca, de Àngels i Joan Santacana, és un magnífic treball d'investigació que explica com entre els segles XVIII i XIX la platja de Sant Salvador esdevingué un dels ports comercials més importants de Catalunya. Especialitzat en la exportació de vi i aiguardents, feia arribr a ultramar aquests productes produïts en les comarques del Penedés. L'existència d'aquest port de platja feu desenvolupar un teixit de tallers i petites empreses auxiliars com podien ser els boters, corders, etc. 

Ran de mar, història dels pescadors de Vilassar, d'Agustí Martín ha estat presentat pel seu autor. Aquest ha explicat com els arxius parroquials, llegats apareguts i altres documents han permés d'elaborar aquest extensa història de la pesca a la vila de Vilassar, on es troba l'Associació Bricbarca Centre d'Estudis Marítims. 

I per acabar en Francesc Farré en nom d'en Joan i la Pilar Rosaleny de l'Associació Tradicional de vela llatina de Silla, han presentat un treball editat l'any 2014 : Vela llatina a l'Albufera. Fer-se a la vela. Gairebé una petita enciclopèdia sobre les embarcacions albuferenques, els seus inicis, els seus dissenys, un petit diccionari amb la terminologia local, i la història de les trobades i activitats que es fan en aquell espai singular i protegit que és l'Albufera de València. 

Això pretén ser una crònica ràpida de tot allò que ha passat en aquest dia 0. Però com si d'una aventura d'Asterix es tractés, no podia acabar d'altra forma que amb un màgnífic sopar sota la carpa de tripulacions que ha permés a tots els participants de gaudir de diferents especialitats culinàries marineres fetes per patrons participants a la Festa de la Mar de Catalunya. La 6a i a Calafell.

6a Festa de la Mar de Catalunya: Programa, del 8 a 11 de juny 2023

 

Navegar al segle XIX com es feia al segle XIX, per Jan Jordan.

Xerrada del jove mariner oficial en pràctiques sobre la seva experiència de dos anys navegant en Tall Ships (grans velers). Inclou la presentació del fils realitzat per ell mateix: Windland- La terra del vent.

En ell narra les seves experiències i aporta una visió nova i refrescant sobre la regenació generacional i la presència de la dona com a tripulació d'aquest tipus de velers.

La xerrada tingué lloc a la Facultat de Nàutica de Barcelona el dijous 27 d'abril de 2023 a les 19 h.

 

L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, distingida amb la Creu de Sant Jordi

La Generalitat reconeix la tasca de l'entitat de Coll de Nargó per reivindicar aquest ofici, declarat recentment com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre les entitats i col·lectius premiats enguany també hi ha el grup Sopa de Cabra i el Festival Sónar.

Els Raiers de Coll de Nargó, a la Baixada que van dur a terme aquest mes passat

L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, de Coll de Nargó, serà distingida amb

la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. El Govern ha anunciat avui la llista de 

guardonats d'enguany, que en aquesta ocasió inclou 20 personalitats i 10 entitats "que, pels seus 

mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i 

cultural". El lliurament es durà a terme properament al Palau de la Generalitat, a Barcelona.

Sobre l'entitat nargonina, l'executiu n'ha valorat "el seu notori paper en la conservació del patrimoni 

immaterial català, a través del record i de la manifestació de l’ofici de raier". El Govern recorda que

 "fins a començaments del segle XX, Coll de Nargó va ser un dels nuclis més importants per al 

transport fluvial de fusta a Catalunya" i que "cap als anys vuitanta, diverses dècades després de

 la seva desaparició, es va recuperar aquesta activitat per part dels veïns de la població i la van 

convertir en una festa". Des de llavors, cada any, els rais de Nargó tornen a baixar pel Segre per 

reivindicar el seu passat fortament lligat a l’ofici. Ara fa pocs mesos, el desembre passat, la UNESCO 

va reconèixer els raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, mitjançant una 

candidatura internacional que també incloïa l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur.

Pel que fa a les altres entitats que rebran enguany la Creu de Sant Jordi, també hi apareix la 

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, "per la seva distingida tasca en benefici de 

la pagesia i el món rural". El Govern ha valorat que la FCAC és "una entitat sense ànim de lucre que 

té com a objectiu representar, promoure i donar suport al món cooperatiu agroalimentari de Catalunya"

 i que "les cooperatives agràries són un dels principals motors econòmics a les zones rurals del país,

 on representen una opció democràtica, autònoma i social de desenvolupament laboral i econòmic". 

El 2023 se celebren els quaranta anys d’existència de la FCAC.

La llista d'entitats o agrupacions distingides en aquesta edició també inclou el grup de rock 

Sopa de Cabra, el Festival Sónar de Barcelona, la Fundació Privada Vozes, la Fundació 

Tot Raval, la companyia L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú), la Societat Coral 'El Progrés'

 (Palamós), el Casino del Centre (l'Hospitalet de Llobregat) i el Casino Recreatiu i Instructiu 

d'Amposta.

Text extret de radioseu.cat