Donació de llibres a la Federació.

En aquest món hom se sol trobar amb persones especials de tota mena. Una d'elles és en Gabi Juanes. Fa unes setmanes va posar en un grup de WhatsApp que tenia una petita col·lecció de llibres nàutics i que se'n volia desfer. Ràpidament fou preguntat si se'ls volia vendre o si els donaria a una entitat com la Federació. La resposta fou immediata, si eren per la biblioteca de la FCCPMF els donava sense cap mena de dubte.

Molts no el coneixeu. De fet és difícil fer-ho. En Gabi és una persona callada, discreta, sovint transparent. Potser el recordeu quan era el primer oficial al Cyrano, al costat d'en Miquel Melero. A partir d'allà va sortir una coneixença amb l'autor d'aquest article que implicà una sèrie d'interseccions o creuaments en el seu camí vital. Sobretot al voltant de les barques i la seva restauració. Fou soci de La Mar d'Amics i es passa mesos treballant al seu escar de Palamós en la recuperació d'un bastiment força malmès que portava per nom "Sa Lluça". El seu treball fou debades, donat que el temporal de Sant Esteve de 2006 causà forts estralls a l'escar i una de les barques més afectades fou la seva. D'això ja fa temps, ara fa anys que és lluny. El treball professional dins el món nàutic ja ho té això. Actualment treballa a les Canàries com a capità en un vaixell d'investigació. Se li va demanar  que fes cinc línies sobre ell i la seva relació amb el món patrimonial:

"Sóc patró d'altura i bussejador professional, al llarg d'aquest temps he treballat a piscifactories, obra hidràulica, l'"Esperanza del Mar", parcs naturals, projectes mediambientals, xàrters, l'Ictineu...Fa 5 anys que treballo a la Plataforma Oceánica de Canarias. L'art d'aquest ofici al vaig apendre al "Thehis", gràcies a Xavier Nieto (exdirector del CASC), Jordi Ibañez i Miquel Melero. En Miquel en va obrir les portes a la navegació tradicional, és aquí on he aprés de millors persones com l'Anna Puig i en Jordi Salvador. D'aquest últim sempre em va sorprende l'enginy per impulsar projectes al voltant del patrimoni marítim".

Biblioteca de la Federació

La FCCPMF ja té una biblioteca virtual a la web-blog: https://fccpmf.blogspot.com/ , des de fa uns anys. Ara, però, s'obre la oportunitat d'iniciar-ne una de "analògica" que es pot dipositar a la seu actual al Patí Català de Calafell. De ben segur que en el futur hi haurà noves aportacions, donacions, llegats, etc. Els primers títols són:

Registre	Autor	Títol	Editorial	Ciutat	Any	Llegat
CSF1	C.S. Forestier	El guardiamarina Hornblower	Edhasa	Barcelona	2006	Gabi Juanes
EF1	Esther Fernandez de Paz	Carpinteria de Ribera	Junta de Andalucia	Sevilla	1991	Gabi Juanes
ET1	Eric Tabarly	Victoria en solitario	Juventut	Barcelona	1977	Gabi Juanes
GL1	G. Llecha	A vela latina 2a edición	Llagut	Barcelona	1996	Gabi Juanes
JC1	Jacques Cousteau	Los humanos, las orquídeas y los pulpos	Ariel	Barcelona	2007	Gabi Juanes
JL1	Joaquim Llovet	Constructors navals de l'exprovincia marítima de Mataró 1816-1875	Caixa Estalvis Laietana	Mataró	1971	Gabi Juanes
LS1	Luis Salvador	Las Baleares la pesca	Palma	Ciutat de Palma	1880	Gabi Juanes
LTG1	L. T. Gardner	Fastnet,79	Juventut	Barcelona	1979	Gabi Juanes
PG1	Pedro Gonzalez Telmo	Vocabulario marítimo		Sevilla	1696	Gabi Juanes
PW1	Pamela Wood	Salt 2	Anchor press	New York	1980	Gabi Juanes
SC1	Salvaotre Corcioli	Maravillas del mundo submarino	Rodegar	Barcelona	1972	Gabi Juanes
SM1	Salvador Millet Pagés	Desvio de la aguja náutica		Manila	1892	Gabi Juanes

Entre ells s'hi poden trobar algunes petites joies tant pel seu autor, per la temàtica o per la data de la seva publicació.

La Federació agraeix al Gabi Juanes aquesta iniciativa que esperem es vagi ampliant per part d'altres amb el temps. 

Trobada d'embarcacions tradicionals d'hivern a Cotlliure 2019

ALIANÇA ENTRE LES ENTITATS QUE DEFENSEN EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL A LA COSTA CATALANA DE PONENT I L'EBRE

Les entitats de la demarcació de Tarragona membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, ja exploren vies de col·laboració. El passat divendres 6 de desembre a Cambrils, es varen reunir per primera vegada representants de les entitats Patí Català Calafell, Orsapop Vela Llatina de Torredembarra, Gussiaires de Baix a Mar de Torredembarra, Arjau Vela Llatina de Cambrils, Club Nàutic de Móra d’Ebre i Vela Llatina La Cala de l’Ametlla de Mar. Posaven així fil a l’agulla en relació a la proposta que, com a associacions membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, van presentar a l’assemblea anual del passat estiu a Sant Pol de Mar. La idea es va acceptar i consisteix en teixir una aliança estratègica territorial de treball conjunt sota el paraigua de la mateixa federació. Per aquest motiu, a la reunió de Cambrils, les entitats
mencionades de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre, van marcar una sèrie d’objectius inicials en els quals es treballarà els propers mesos i que són els següents:

- Identificar, conservar i recuperar les darreres unitats pròpies de patrimoni flotant marítim i fluvial encara actiu i propi de la Costa Catalana de Ponent i de l’Ebre.

- Vetllar per mantenir actives a la mar i al riu, la seixantena d’embarcacions tradicionals de les que aproximadament disposen les entitats o els socis de les mateixes, ja que han esdevingut emblema per les poblacions que les acullen.

- Disposar d’aquestes embarcacions per crear accions formatives conjuntes que permetin acostar noves tripulacions a la navegació tradicional.

- Assegurar la màxima participació dels bastiments a les trobades i festes que s’organitzen anualment coordinant un calendari conjunt.

- Reforçar els llaços entre les diferents entitats amb accions conjuntes de recerca, conservació i divulgació del patrimoni marítim i fluvial.

- Disposar d’una sola veu per defensar al territori i davant de les administracions, un patrimoni marítim i fluvial fràgil que forma part de la nostra memòria col·lectiva.
Per aconseguir portar a terme aquests objectius conjunts, es comptarà sempre amb el vist-i-plau de la pròpia Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Per aquest motiu, a partir d'aquest 2019, es reforçarà el paper de coordinació de les accions que es puguin anar generant a través de la Vocalia de relacions amb els ports del sud, ja existent a la federació, i que a partir d’ara recaurà en l'Arjau Vela Llatina de Cambrils. Tot plegat hauria de permetre visibilitzar aquest moviment de base per créixer en nombre d’entitats i poblacions on es realitza. Finalment destacar que es pretén que esdevingui un laboratori de bones pràctiques col·laboratives que es podria estendre a altres zones del país on la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni
Marítim i Fluvial, hi és present des de la seva fundació a l’any 2005.

La nova Llei de Ports

Calvet: "La nova Llei de ports és una oportunitat per al sector nàutic com a motor econòmic i per al país, davant l'emergència climàtica"

·         El conseller de Territori i Sostenibilitat intervé en la part final del debat i votació de la Proposició de llei de ports i de transport en aigües marítimes i continentals i destaca que el nou text “simplifica tràmits, millora l’eficiència dels ports i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic”

El conseller Calvet, al mig, amb membres del Departament de Territori i Sostenibilitat i representants de la ponència de la Llei i del sector nàutic.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha destacat que la nova Llei de ports i transports en aigües marítimes i continentals que avui ha aprovat el Parlament de Catalunya “és una oportunitat perquè el sector nàutic continuï sent un dels motors econòmics del país”. Calvet ha intervingut en la part final del debat i votació de la Proposició de llei, que ha estat aprovada per 129 vots a favor, 4 en contra i cap abstenció. Calvet ha exposat que el nou text “modernitza el marc jurídic que regula l’activitat nàutica, simplificant tràmits administratius i millorant la seva eficiència, i incorpora tots els conceptes de la lluita contra el canvi climàtic, el que suposa una oportunitat per al país davant l’emergència climàtica”.

Per al conseller, és una Llei “madura i molt treballada i que té molt en compte el creixement sostenible, perquè introdueix una moratòria de set anys per construir nous ports i això, lluny de ser un fre, ens prepara millor per afrontar les oportunitats del futur”. Calvet també s’ha referit a què el nou articulat “incorpora els ports com a part del Corredor Mediterrani” i que manté el sistema portuari com un “model sostenible econòmicament”.

La nova Llei dota el sistema portuari català, integrat per 45 ports de titularitat de la Generalitat, “d’un nou sistema de governança on el Departament de Territori i Sostenibilitat planifica i regula tots els ports i l’empresa pública Ports de la Generalitat executa i gestiona” directament o mitjançant de les concessions, ha exposat. D’aquests 45 ports, en la pràctica totalitat (44) s’hi desenvolupa activitat nautico-esportiva; en 18 també hi ha activitat pesquera; 5 tenen activitat comercial i 3 reben creuers. Fins ara, la principal norma reguladora dels ports catalans era la Llei 5/1998, de 17 d'abril, de ports de Catalunya. Els canvis que s’han produït en els últims anys i les tendències de futur aconsellaven reformar el règim jurídic dels ports catalans, amb la finalitat d'optimitzar aquest sector clau per al país.

Creixement sostenible i lluita contra el canvi climàtic

La nova Llei estableix un règim jurídic i econòmic del sistema portuari català amb la finalitat d’implantar un marc adequat per atendre alhora les necessitats i les oportunitats que presenta aquest sector de les infraestructures i dels serveis a Catalunya, tant des de la vessant pública com privada. En aquest sentit, aposta per un creixement sostenible dels ports, és a dir, preveu un nou Pla de Ports 2030 on s’aposti per l'aprofitament o, si cal, l'ampliació de les infraestructures actuals.

Incorpora també la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes sobre les infraestructures portuàries. En aquest sentit, la Llei regula aspectes com els dragatges; els transvasaments de sorres; els abocaments; el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.

Simplificació administrativa i foment de l’activitat econòmica

La nova Llei de Ports fixa una nova organització administrativa portuària, de manera que el Departament de Territori i Sostenibilitat serà el responsable de la planificació i la regulació, i l’empresa pública Ports de la Generalitat gestionarà (directament o indirectament mitjançant empreses concessionàries) tots els ports.

La nova normativa promou també el creixement d’operadors i usuaris que desenvolupin activitats generadores de valor mitjançant uns serveis portuaris eficients. Així, regula l’organització administrativa i de gestió al servei dels operadors del sector, amb especial atenció a la transparència i la simplificació administrativa en la relació entre aquests operadors i l’Administració portuària.

Un altre dels pilars de la nova normativa és el foment de l’activitat econòmica de manera que està dissenyada per simplificar i promoure la inversió portuària privada tot mantenint la titularitat pública de les instal·lacions amb base a concessions. En aquest sentit, en els darrers 4 anys el Govern ha aconseguit aixecar més de 80 milions d'inversió privada. La Llei simplifica el mètode concessional per agilitzar aquesta col·laboració publico-privada i simplificar-ne la gestió.

Estimulació de la qualitat i competitivitat

La Llei de ports promou les activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives i culturals associades i, com a novetat, preveu que els ports esportius s’identifiquin per categories, d’acord amb la qualitat de les seves instal·lacions i dels serveis que ofereixen. El sistema, que es desenvoluparà amb un reglament específic, és anàleg al de les estrelles per als establiments hotelers, amb la finalitat d’incentivar les actuacions que permetin guanyar en qualitat i servir de guia de referència als usuaris de les instal·lacions.

A tot Catalunya, hi ha prop de 33.000 amarradors, el 66% dels quals són per embarcacions de menys de vuit metres d’eslora. A més de donar resposta als requeriments de les embarcacions d’esbarjo d’eslores més grans (superiots i megaiots), la nova normativa també vol vetllar perquè el sistema portuari ofereixi un nombre raonable d’amarratges destinats a la nàutica popular (embarcacions que no superen els set metres d’eslora) i vol potenciar la navegació esportiva a vela, amb la col·laboració de les entitats representatives del sector.

Cristian Casellas i Estévez- Responsable de la Secretaria de Comissions i Participades. Secretaria General. Cambra de Comerç de Barcelona

ENTITATS DELS NORD I DEL SUD DEL PIRINEU UNEIXEN ESFORÇOS EN DEFENSA DEL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL

El 30 de novembre els presidents de la FCCPMF i del GAPAMAR van signar a Paulilles un conveni de col·laboració bilateral

La mar havia estat durant segles la via de comunicació més eficaç entre les dues bandes del Pirineu. Terres germanes que encara ara comparteixen llengua, cultura i tradicions marineres, patrimoni immaterial que ara, des de la ciutadania, també es vol contribuir a preservar. Amb aquest objectiu principal, el passat 30 de novembre al Taller de Restauració de Barques de Poulilles (Portvendres), els presidents de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) i el Groupement des associations du patrimoine marítime du Roussillon (GAPAMAR), van signar un conveni sense precedents però amb voluntat de créixer. Les entitats que conformen aquestes agrupacions, ja vénen col·laborant des de fa més de 30 anys, però ara s’han decidit a posar-ho per escrit conjuntament davant dels importants reptes de futur. Comparteixen l’interès en promoure iniciatives transfrontereres adreçades a la recuperació i difusió del patrimoni marítim i fluvial en les seves diferents expressions materials i immaterials.

Cal recordar que la FCCPMF és una entitat sense afany de lucre que actualment uneix a 15 entitats federades entre l’Ametlla de Mar i Cadaqués, ja que l’àmbit territorial de la FCCPMF és el del territori de Catalunya. Creada a l’any 2006, la FCCPMF, és una federació que, entre d’altres, té per objectiu principal la recuperació de tot tipus de patrimoni marítim i fluvial, prioritàriament la promoció i formació de la navegació tradicional. El GAPAMAR és una organització també sense afany de lucre, que uneix a 22 entitats ubicades entre el cap de Cervera i el cap de Leucate, ja que l’àmbit d’acció del GAPAMAR és el territori del Rosselló. Fundat al 2011 a l’entorn del Parc natural marí del Golf de Lleó, GAPAMAR és una entitat que, entre d’altres, té com a objectiu bàsic reunir totes les associacions del patrimoni marítim del Rosselló i representar-les davant les autoritats públiques i qualsevol entitat relacionada amb aquest patrimoni.

Amb aquests antecedents ha estat fàcil confluir amb l’objecte del conveni que es fonamenta en promoure la col·laboració i cooperació entre les dues entitats en les àrees vinculades a la recuperació, promoció i divulgació del patrimoni marítim i fluvial. A més, s'han compromès a promoure la difusió de les respectives activitats a través dels seus canals habituals de comunicació, especialment els digitals. La FCCPMF i el GAPAMAR, elaboraran un calendari comú anual de trobades d’embarcacions tradicionals. A més, també es pretén que les tripulacions i patrons de les entitats ara conveniades, participin en les respectives trobades i altres activitats, promovent el intercanvi de tripulacions i la recuperació d'oficis mariners. També ha de ser rellevant la organització de trobades i activitats conjuntes o delegacions mixtes per participar a les festes marítimes o fluvials de caràcter internacional. També s’han compromès a participar en la promoció d’una candidatura internacional per el reconeixement de l’art de la navegació a vela llatina com a patrimoni immaterial de la UNESCO, així com la elaboració de projectes i la sol·licitud i tramitació de subvencions a nivell europeu.

Tot aquest treball es coordinarà a través de la participació com a convidats i sense dret a vot a les reunions i assemblees de les respectives organitzacions. A més d’aquest contacte directe, la FCCPMF i GAPAMAR, també crearan una comissió mixta amb representants de les dues organitzacions per aconseguir materialitzar els esperançadors objectius que junts es volen aconseguir amb aquesta nova singladura que ara comença.

Foto: Víctor Martí

Text del conveni:

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARITIM I FLUVIAL I GROUPEMENT DES ASSOCIATIONS DU PATRIMOINE MARÍTIME DU ROUSSILLON

Paulilles, el 30 de novembre de 2019 

REUNITS

D’una banda el Sr. Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació catalana per la cultural i el patrimoni marítim i fluvial (FCCPMF), ai de l’altra el Sr. Ricard Cassoly, president de Groupement des associations du patrimoine

marítim du Roussillon (GAPAMAR), amb domicili a 66660 Portvendres, 26B Ctra. de Banyuls.

MANIFESTEN

Que la FCCPMF és una entitat sense afany de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment de les seves finalitats i l’exercici de les seves funcions. L’àmbit territorial de la FCCPMF és el del territori de Catalunya i agrupa a diferents associacions de l’àmbit de la cultura i el patrimoni marítim i fluvial.

Que la FCCPMF, és una organització que, entre d’altres, té per objectiu la recuperació de tot tipus de patrimoni marítim i fluvial, prioritàriament la promoció i formació de la navegació patrimonial, així com la recuperació, rehabilitació i rèplica de bastiments sense excloure altres elements patrimonials, la recuperació de la cultura, tradicions i diferents expressions del patrimoni immaterial...

Que la FCCPMF, té la voluntat de promoure diferents espais d’intercanvi i cooperació amb altres federacions del seu àmbit d’actuació i organitzacions governamentals per tal de promoure i assolir els seus objectius fundacionals, exercint així funcions d’interlocució.

Que GAPAMAR és una entitat tipus llei 1901 sense afany de lucre, amb personalitat jurídica i capacitat per al compliment de les seves finalitats i l’exercici de les seves funcions. L’àmbit territorial del GAPAMAR és el del territori del Rosselló i agrupa a diferents associacions de l’àmbit de la cultura i el patrimoni marítim d’aquesta costa nord-catalana.

Que GAPAMAR és una associació tipus llei 1901 que, entre d’altres, té com a objectiu presentar els desitjos i suggeriments dels actors de la conservació del patrimoni marí i dels practicants dels costums marítims locals per tal de perpetuar la tradició marítima dins del parc natural de Cervera de la Marenda fins Leucate.

Que GAPAMAR, té també la missió de reunir totes les associacions del patrimoni marítim del Rosselló i representar-les davant les autoritats públiques i qualsevol entitat relacionada amb aquest patrimoni. Promourà i estimularà qualsevol acció per valorar aquest patrimoni tangible i immaterial.

Que les institucions signants d’aquest Conveni estan interessades en promoure iniciatives transfrontareres adreçades a la recuperació i difusió del patrimoni marítim i fluvial en les seves diferents expressions materials i immaterials.

Que l’àmbit d’interès i actuació d’aquest Conveni és tot l’arc Mediterrani Occidental i per tant, el contacte i la cooperació amb els diferents col·lectius i federacions tant nacionals com internacionals que puguin compartir els mateixos objectius.

Per tot això,

CONVENEN

Primer: La FCCPMF i GAPAMAR, establiran els canals de comunicació i coordinació necessaris per tal de promoure la col·laboració i cooperació entre les dues entitats en les àrees vinculades a la recuperació, promoció i divulgació del patrimoni marítim i fluvial.

Segon: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran la difusió de les respectives activitats, segons acords i a través dels seus canals habituals de comunicació.

Tercer: La FCCPMF i GAPAMAR, elaboraran un calendari comú anual de trobades d’embarcacions tradicionals.

Quart: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran la participació dels seus membres en les respectives trobades i altres activitats. Promouran també l’intercanvi de tripulacions, oficis del patrimoni maritim i ajuda bilateral.

Cinquè: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran la organització de trobades i activitats conjuntes o la creació d’esquadres o organització de combois o delegacions conjuntes per participar a les festes marítimes importants o de caràcter internacional.

Sisè: La FCCPMF i GAPAMAR, promouran el contacte i la cooperació amb altres organitzacions de l’arc del Mediterrani Occidental per tal de promoure projectes tant de caràcter regional com internacional. En aquest marc, participaran en la promoció d’una candidatura per el reconeixement de la vela llatina com a patrimoni immaterial de la UNESCO, així com la elaboració de projectes i la sol·licitud i tramitació de subvencions a nivell europeu.

Setè: Representants de les dues organitzacions, podran participar com a convidats i sense dret a vot a les reunions i assemblees de les respectives organitzacions.

Vuitè: La FCCPMF i GAPAMAR, crearan una comissió mixta amb representants de les dues organitzacions per el seguiment del present Conveni.

Novè: Inicialment el Conveni té un caràcter indefinit però haurà de ser ratificat per les Juntes de cada organització quan aquestes siguin renovades i pot ser rescindint per la voluntat d’una de les parts.

I, en prova de consentiment, signen les dues parts aquest Conveni de col·laboració en el lloc i data assenyalats a l’encapçalament,

Víctor Martí i Carrasco, President FCCPMF  

 Ricard Cassoly, President GAPAMAR

Foto: Escenavegant.

Àrea Marina Tradicional. Salón Nàutico 2019. Vídeo.

La PAUOT tornarà a navegar

Acabem de rebre la notícia que l'associació Patí Català de Calafell ha recuperat la barca PAUOT, germana de la meva estimada XERINA, de la platja de Sant Salvador de Comarruga on feia anys romania dins la sorra sense sortir en mar. Vulem agrair de tot cor la gestió feta per aquesta associació, doncs feia anys que  dolia veure aquesta barca malmeten-se a la sorra malgrat el seu aparent bon estat de conservació.

La PAUOT és una barca feta amb el motlle dissenyat per Miquel Feu l'any 1995 a les Drassanes Tallamar de Rubí. Malauradament aquest emprenedor topà en aquell moment amb la incomprensió d'un sector de la navegació tradicional que rebutjà frontalment la possibilitat de produïr barques de vela llatina en resina i fibra de vidre. Se'n feren dos models. Un amb motor intern com la Xerina, i un segon només a la vela que incorpora una orsa abatible com la PAUOT. Per tant a partir d'ara podrem veure dues de les embarcacions més joves de navegació tradicional navegant plegades de tant en tant com a germanes.

Us deixo aquí una entrevista al seu constructor apareguda al 

BUTLLETÍ DE LA MAR D’AMICS NÚMERO 11- JULIOL 2008

ENTREVISTA A MIQUEL FEU - CONSTRUCTOR NAVAL.

 En Miquel Feu conversant davant la Pauot amb la Lluïsa Obrador a la

platja de Sant Salvador de Comarruga (Foto Jordi Salvador)

Com se li acudeix bastir una barca de vela llatina?

Sempre m’havia agradat navegar a vela. La vela llatina era un repte per mi.

Però d’on treu els plànols per fer una barca amb aquestes línies?

Els plànols originals els trec del Museu Marítim i estan basats en un model de sardinal de la zona sud de Catalunya. Però jo tenia clar que volia una barca capaç de córrer, capaç de guanyar regates allà on fos. Per aquest motiu, vaig introduir els plànols en un dels primers

ordinadors personals que hi havia en aquella època, estic parlant de 1994. En ell vaig afinar-li les línies per provar de guanyar velocitat i li vaig afegir escues per poder-la varar a la platja.

I la construïu en resina de polièster reforçada amb fibra de vidre...

Sí, perquè la intenció era poder-les fabricar en sèrie. De fet un cop fabricat el motlle en férem dues unitats. La que encara és de la meva propietat, la Pauot i una segona que vaig aconseguir vendre per un milió sis-centes mil pessetes i que anava equipada amb motor, que va marxar cap a Palamós a la Costa Brava.

La conec, es diu Xerina, i encara hi és a Palamós. Tot i que a canviat varies vegades de mans.

Sí, la acabo de veure tot i que no la reconeixia ja que d’origen era pintada de color gris amb unes franges color taronja. Està molt ben conservada i m’ha fet il·lusió tornar-la a veure. La actual Xerina va ser la única equipada d’origen amb motor i no portava orsa.

Només se’n han fabricat dues?

No, a la nostra empresa que estava en un polígon industrial de Rubí (Vallès Occidental) encara en fabricàrem una tercera que és en mans, si no se l’han venut de la família Valentí a Vilanova i la Geltrú. I, anys desprès de desfer-se la nostra empresa es construí una darrera, aprofitant el motlle del casc, que es troba a Cadaquès. Per tant n’hi ha quatre.

 

La Pauot encara navega?

No, ara fa uns tres o quatre anys que no sortim amb ella. La tenim varada a la platja de Sant Salvador de Comarruga, al davant de casa. De fet una aportació de sorra que es feu a la platja ens complica el seu avarat, ja que s’ha creat un pendent excessiu per pujar-la a mà com fèiem abans. Amb tot conservo tot l’aparell: antena, vela, timó a dins del garatge.

Com es deien les “drassanes”?

El seu nom era Astilleros Tallamar. I amb aquest nom presentàrem els dos models en el Saló Nàutic de 1995. Però les comandes no arribaren.

 

Heu arribat a fer alguna regata amb la Pauot?

Sí. Anàrem amb els meus fills a Cadaquès i hi participarem. Però fórem desqualificats perquè el buc era de polièster. Això ens va desanimar molt i no ho tornàrem a provar.

Sap que ara el monotip aprovat i adoptat per la Federació Catalana de Vela també és de resina?

Preferiria no haver-ho sabut. Als pioners mai sens reconeix el nostre treball. Hi vaig perdre molts diners en aquell projecte... Però, en fi, els anys han passat i de no ser per aquest encontre faria molt de temps que no hi pensava.

Lamento haver-li portat records tristos, però crec que és important que altres persones coneguin aquesta història. La nostra entitat publica un butlletí digital. Li prometo que aquesta conversa hi acabarà sortint.

J.S. 07/2008

Espai Marina Tradicional. Salón Náutico de Barcelona 9 al 14 d'octubre 2019

Un any més la FCCPMF serà present a l'Espai de Marina Tradicional del Salón Nàutico de Barcelona. Els trobareu darrera el Maremagnum just  en una de les entrades al recinte.

Com d'altres anys es podran fer batejos de mar en embarcacions tradicionals de forma totalment gratuïta (només cal inscriure's a l'estand). En el cartell teniu els horaris de les sortides. En les diferents jornades hi haurà tallers, conferències i demostracions.

Onada per la Independència 8 de setembre 2019

Un bon nombre de barques tradicionals pertanyent a diferents associacions de la FCCPMF participaren el 8 de setembre a la manifestació nàutica ONADA PER LA INDEPENDÈNCIA. La Federació hi col·laborà en la difusió de l'acte entre les seves entitats i mantenint el respecte i la llibertat de cada patró i armador per participar en aquest acte de caire reivindicatiu. Participaren barques i tripulacions des de Cadaqués fins a Torredembarra en una jornada festiva que omplí de color i estels el blau de la nostra Mediterrània.

Jaume Amengual: personalitat del món de la vela llatina.

Durant l'aplec a l'ermita de Nôtre Dame de la Consolation a Cotlliure celebrat el 18 d'agost 2019, com cada any, s'ha retut homenatge a una personalitat del món de la vela llatina. enguany aquesta persona ha estat en Jaume Amengual. El següent text ha estat el panegíric llegit per en Ricard Cassoly, president de la Associació dels Amics de la Barca Nôtre Dame de Consolation que justificava aquesta elecció. Aquest acte ha reunit patrons i armadors dels Països Catalans i Galícia que s'ha desplaçat fins la Catalunya Nord per fer costat, un cop més, a aquesta i altres entitats que treballen dia a dia pel manteniment i la recuperació del nostre patrimoni marítim.

L'alcalde de Cotlliure, Aina Obrador, Jaume Amengual i Ricard Cassoly. Foto JS

Avui tenim l'honor de rebre a l'ermita el Jaume Amengual.

Jaume Amengual, artesà nàutic a Es Molinar, ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca de les Illes Balears. Ja tot aquest nom és un món entre la Mallorca insular i la Mallorca continental, és a dir, Perpinyà i Cotlliure que establi el rei Jaume a l'any mil dos-cents vint i nou.

Jaume, el nostre, que és aquí vent de la setena generació de pescadors i d'una família de mestres d'aixa, patrons de barques, mecànics i pescadors. Tota la vida s'ha tant dedicat al mar que podrien tenir les mans palmades.

Des de petit, el Jaumet va navegar i pescar molt de temps per desenvolupar les tasques de pesca artesanal a motor i a vela llatina. Un dia armant ormejos, gànguils de cadena, un altre dia armant palangres... i cada dia sortint a la barca del pare ben d'hora abans d'anar a escola.

L'any 1997 decideix deixar la pesca: era ja tant integrat al mar que els peixos el veien venir, l'oloraven i fugien.

No per això va deixar de ser vinculat amb un ventall d'activitats nàutiques, tan de lleure com professional.

Sent patró de la Balear, gran llagut mallorquí, va coincidir a Porto Colom amb la barca de mitjana de Cadaqués, el Sant Isidre, i el seu patró Quico Despuig, mestre d'aixa, homenatjat aquí mateix ara fa dos anys.

Amb aquesta trobada el seu compromís amb la recuperació del patrimoni marítim ha fet sempre que créixer.

Des d'aquesta època en veure amenaçat l'entorn del petit port d'Es Molinar, ha treballat intensament a la lluita i a la defensa d'aquest petit port arran el mar, barri dels pescadors de la badia de Palma perquè no caigués en mans privades i en mans de l'especulació amb el moviment Salvem el Molinar.

Però a un Jaume ple d'energia li en queda encara per dedicar-se a altres menesters.

Patró de l'Alzina, llagut mallorquí de vela llatina coopera a la dinamització d'aquesta embarcació. Fent-la navegar per ses illes i organitzant la Trobada de s'Estalella i altres activitats.

Col·laborador actiu en el procés de creació del nou Museu Marítim de Mallorca. El seu saber del mar serà una gran aportació.

Ves pensant, Jaume, que el pailebot MiquelCaldentey passarà per Es Molinar abans d'entrar al port de Palma. I t'hi volem a bord!

I això no és tot, en Jaume també treballa... i com que treballa podem contemplar el seu ofici de Mestre Artesà Nàutic.

 De nusos ens ha fet i un que altre embolic també. Mestre xarxer pot fer tots els nusos de la marina amb els ulls tancats. Com que la gent et confien la seva seguretat la flota de Palma no pot passar sense les teves mans. És per això que avui, els Amics de la Barca Nostra Senyora de la Consolació ens sentim honorats de la teva presència per tota la feina que has fet i la que vindrà. Fent-te aquest homenatge a l'ermita, dins aquest lloc tant vinculat a la mar i la gent que siguin de Mallorca insular o de la Mallorca continental.

Text redactat per Montse Granollers, Isis Ruíz i Ricard Cassoly.