Costes veta una sèrie a TVE sobre la destrucció del litoral

EL PAIS - RAFAEL MÉNDEZ - Madrid - 15/03/2010

El Govern exigeix retirar dos minuts d'imatges de corrupció - El guionista denuncia "censura com la de les fotos de València"

El Ministeri de Medi Ambient ha bloquejat l'emissió d'un documental per a TVE que va encarregar Cristina Narbona el 2006 sobre la destrucció del litoral i que va ser finançat amb 1.292.874 euros de diners públics. El Govern exigeix retirar dos minuts de vídeo en què se superposen imatges del Telediario sobre la corrupció urbanística com un dels mals del litoral. El responsable de la sèrie, el catedràtic de Costes de Granada Miquel Àngel Losada, es nega a retirar aquest fragment: "Desgraciadament, la corrupció és part de la nostra història. Això és una censura com la de les fotos de la Diputació de València".

Narbona va acordar el 2006 finançar el documental amb 1,2 milions d'euros

La sèrie Les riberes del mar oceà és de tot menys neutra, especialment, el capítol 12, dedicat a la legislació. Sota imatges aèries realment espectaculars un locutor narra: "La costa concentra una part substancial dels delictes contra el medi ambient i l'urbanisme, d'habitatges il.legals i de sentències de demolició. Després d'ella s'amaga la complicitat social amb la corrupció urbanística, que es manifesta per la connivència d'alguns funcionaris, càrrecs públics, professionals i empreses de subministrament. Tots ells han consentit les activitats il·lícites i les pràctiques corruptes. Per què hi ha tants excessos, abusos i corrupcions? ".

Més endavant afegeix: "Gran part del litoral espanyol està en mans privades, urbanitzat, alterat profundament o destruït. En molts casos no existeixen les servituds de pas, protecció i accés al mar". Sobre El Algarrobico (Almeria), es pregunta si s'insisteix de nou "en el desenvolupament econòmic a tota costa".

En el documental parlen juristes com Tomás de la Quadra, el fiscal coordinador de Medi Ambient, Antonio Vercher-que defineix el deteriorament ambiental com "un suïcidi col • lectiu, una cosa brutalment lamentable" - o Fernando Palao, el redactor de la Llei de Costes de 1988 . Aquest, que va ser secretari d'Estat a Foment fins fa un any, demana "una aplicació més estricta" de la norma i ha qualificat en públic de "pintoresca" l'actuació de l'actual equip de Costes amb els xiringuitos.

La sèrie cita casos concrets d'abusos com la urbanització al Prat de Cabanes i planteja desmuntar els poblats en primera línia en Chilches i Moncófar (tots a Castelló). El vídeo els situa dins del domini públic i es pregunta si no seria més lògic traslladar-los en comptes de regenerar les platges artificialment.

"La sèrie no tenia absolutament cap directriu política. No només això, sinó que em van donar llibertat total per assolir uns objectius que estaven ben definits. Ni TVE ni jo som una agència de publicitat", va explicar ahir per telèfon Losada, que va liderar la sèrie al costat del periodista Juliol de Benet, ja mort. Losada afegeix que per respecte a De Benito no pot canviar el documental que van tancar. La sèrie ha estat rodada durant més de dos anys amb personal de TVE.

El conveni entre el ministeri i la Universitat de Granada estableix 10 objectius del documental. El primer d'ells: "Transmetre que el litoral és de tots els ciutadans i que tots tenim el dret i el deure d'usar-lo i protegir-lo, de respectar i fer respectar la seva ordenació, organització i control".

Els responsables del ministeri van veure la sèrie fa mesos i van plantejar seis objeccions tècniques. Segons Losada, ell les va acceptar excepte la de retirar dos minuts en què, amb imatges del Telediario, se succeeixen casos de corrupció: Telde, Andratx, Marbella ... Losada justifica la seva resistència: "Aquestes imatges són fonamentals. És part de la història d'aquest país i no ho dic jo, sinó els diaris cada dia. Lamentablement, és una part de la nostra història i si la ocultem estem condemnats a repetir".

Una portaveu del ministeri va admetre ahir en un correu electrònic que, a més de les objeccions tècniques, el departament que dirigeix Elena Espinosa "demanar que es eliminessin dos minuts d'un capítol de 45 en què s'afirmava que el problema del litoral era la corrupció urbanística ". I va justificar: "En opinió del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, la situació del litoral espanyol respon a una mala planificació urbanística ia un excés d'edificabilitat, amb independència que la corrupció sigui, lamentablement, una realitat en zones de la costa ".

Losada detalla com va ser aquesta reunió, el passat 24 de febrer al ministeri: "Van dir que el secretari general del Mar [Juan Carlos Martín Fragueiro] va donar l'ordre que amb aquestes imatges el capítol 12 no es emetria. La sèrie són 13 capítols encastats i com a guionista no consenteixo que es talla i no autoritzo que s'emeti si no és la sèrie completa ".

Medi Ambient considera que "no ha vetat ni censurat cap capítol" d'aquesta producció i argumenta que "una sèrie de caràcter divulgatiu i didàctic, avalada pel mateix, no pot contenir cap tipus d'error o inexactitud ni donar peu a interpretacions tendencioses". "El ministeri i TVE", conclou, "estan a l'espera que puguin realitzar aquests canvis perquè es pugui emetre una sèrie que considera d'un gran interès".

Miquel Àngel Losada admet que la sèrie "mostra coses flagrants contra la Llei de Costes i contra la Constitució". "Les imatges des de l'aire són, moltes d'elles, molt doloroses perquè mostren un deteriorament d'una franja única i irrepetible convertida en una franja per consolidar edificis".

En el cas subjauen les diferències entre la gestió de l'actual equip i el de Narbona, molt més bel.ligerant en públic contra els abusos urbanístics al litoral. Hi ha diversos exemples del canvi, que fonts del sector justifiquen per la crisi econòmica, la pressió de països europeus contra les expropiacions i per la por a perdre vots. El desembre de 2008, el ministeri va enviar al Congrés una reforma legal que suavitzava la Llei de Costes per permetre vendre les cases construïdes legalment a la platja abans de 1988. La reforma segueix encallada a la Cambra. L'Estratègia de Sostenibilitat del Litoral de la passada legislatura, que contemplava enderrocs massius per recuperar el domini públic, segueix en un calaix. El subdelegat del Govern a Almeria va revocar la decisió del Consell de Ministres d'expropiar El Algarrobico, cosa que Greenpeace ha portat als tribunals, ja que considera que un subdelegat no té competències per corregir una decisió del Consell de Ministres.

Google translator

Nou Museu del Mar a Castelló

El Museu del Mar, promogut per l'Associació Mar i Vent del Grau i l'Ajuntament de Castelló, va obrir les seves portes al públic el dia 28 de gener, amb la mostra de 274 peces de quatre tipus de pesca i una exposició de 70 fotografies, algunes d’elles més d’un segle d’antiguitat i fins els nostres dies.

El president de l'Associació Mar i Vent, Pascual Martí, amb el president de Castelló Cultural, José Luis Gimeno, i la tinenta d'alcalde del Grau, Marta Gallén, així com el regidor de Cultura, Miguel Ángel Mule signaren un del conveni entre l'Ajuntament de Castelló i Castelló Cultural, entitat que es farà càrrec a partir d’ara de la gestió del museu. L'alcalde de Castelló va afirmar que aquest document "parla de tradicions, del passat, de com és la vinculació de Castelló amb el mar i s'ha dut a terme gràcies a la col•laboració entre el consistori , Castelló Cultural i l'Associació Mar i Vent, entitat formada per gent de la mar, per jubilats de la mar, que tenen el compromís d'ensenyar els treballs i eines i estris de la gent del mar i que han recuperat aquestes peces per a que siguin conegudes per tota la ciutadania ". L'alcalde destacà també que el consistori ha recuperat, amb una inversió de 250.000 euros, els Antics Safareigs del Grau per dotar d'un espai a aquest Museu i ha donat les gràcies tant a Castelló Cultural "per seguir ajudant a la ciutadania i seguir fent cultura "i a l'Associació Mar i Vent per la seva implicació en aquest gran projecte. En Vicent Farnós, el director executiu de Castelló Cultural, destacà durant la signatura que Castelló Cultural és el gran paraigua que abasta l'activitat cultural a Castelló i la província i ha afirmat que el Museu del mar serà un espai cultural i emblemàtic per al Grau i per a la ciutat de Castelló. "Es tracta d'un museu on s'explicarà l'activitat de la pesca gràcies al treball de l'Associació Mar i Vent i on la ciutadania i els nens podran gaudir de la història de la pesca perquè l'entitat s'ha dedicat a recuperar les peces, restaurar - i que ha comportat un gran treball ", ha dit Farnós. Pascual Martí, president de l'Associació Mar i Vent, va recordar que fa un temps, l'alcalde, en una visita a l'associació, va creure convenient que tot el material s'exposés al Museu del Mar. Alberto Fabra,, l'alcalde de Castelló, va afirmar que "des de l'Ajuntament de Castelló seguirem reivindicant l'edifici de l'antiga Comandància de Marina per al Museu del Mar perquè encara que ara s'inauguri en els Antics Safareigs, aquest recinte és on hauria d'estar perquè els edificis de la mar han de ser per a la gent del mar ".

Resum extret de El Periodico Nautico 20/01/2010. JSG

Esmena Llei General de Navegació Marítima: Ajuntaments i grups de treball.

Des de Galícia ens arriba la notícia que el Concello de O Grove, en sessió plenària, va aprovar per unanimitat donar el seu suport a la presentació de l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. Aquest Concello està format pels partits que estan en el govern (PSOE, BNG, Partit Galleguista i Esquerda Unida), i els de l'oposició (PP i Alternativa Meca).

Les diferents associacions que integren la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial intentaran que els Concellos als quals pertanyen prenguin acords en el mateix sentit. Per a això s'ha redactat un document de base en el qual s'expliquen els fonaments d'aquesta campanya en pro de l'esmena. Aquest document va adjunt a aquest correu.

ADHESIONS

Hem rebut dues de destacades: la de la Asociación Galega de Fusteria de Ribeira (AGALCARI) que representa un col•lectiu format per 20 drassanes tradicionals i la de l’ Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), que és un centre de recerca creat el any 2006 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.

GRUPS DE TREBALL

El Museu Marítim de Barcelona ha format un grup de treball per elaborar un document que contempli els temes associats a les embarcacions històriques i tradicionals, i que ha de servir de base per a la creació del document comú sobre el qual pugui desenvolupar-se el futur reglament que es demanda amb l'esmena a la Llei General de Navegació Marítima. En aquest grup hi ha: Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona (MMB), Elvira Mata, directora tècnica MMB, Enric García, director del Centre de Documentació Marítima del MMB, Jaime Rodrigo advocat i professor de dret marítim, Joan Zamora, advocat i capità de la marina mercant, Santiago Alcolea, president de la Federació Catalana per la Cultura Marítima i Fluvial, Miquel Borillo, impulsor de la restauració del vaixell «Anne Dorthea» (actual «Far de Barcelona») i Josep-Anton Trepat.

En la mateixa línia, i des de Galícia, s'ha creat un altre grup de treball format pel Museu do Mar de Galícia, el Museu Massó, l'Associació Galega de Fusteria de Ribera (AGALCARI), la Federació Galega pola Cultura Marítima e Fluvial (FGCMF ), Lino Lema (Conselleria do Mar), Enginyers navals, Dionisio Pereira i Antón Mascato.

El material que elaborin aquests equips, juntament amb el que pugui arribar des d'altres equips similars que es creuen en algun altre punt d'Espanya, donarà forma al text comú de base. La idea és que el document estigui confeccionat abans d'aquest 20 de maig, dia en què a Gijón se celebra el «European Maritime Day» i que amb aquest motiu es reuniran allà membres del Govern espanyol, la Unió Europea i l'European Maritime Heritage . Un bon dia per estar ahi amb propostes i documents concrets.

ACTIVITAT ECONÒMICA VINCULADA

En anteriors correus es van demanar dades per elaborar un "estat de la qüestió" on quedi plasmat el nombre d'empreses i llocs de treball que hi ha actualment al voltant del patrimoni marítim en general. Es demanaven quatre dades: nom de l'empresa, activitat, nombre d'empleats, lloc on desenvolupa l'activitat.

Aquestes dades són bàsics per fer pedagogia entre la societat que pugui pensar que s'està defensant amb l'esmena un estatus de privilegi per a "potentats amb vaixell", en lloc de promoure la defensa de tot un sector cultural i econòmic.

Des AGALCARI, l'associació de mestres d'aixa de Galícia, ens informen que ells mouen a 20 drassanes gallegues que donen feina directa a 150 persones i indirectes a 2.500 més, i que en la ria d'Arousa hi ha la concentració més gran d'Europa de fusteries de ribera, ja que només allà hi ha 10 actives.

A Euskadi, Astilleros de Bermeo mou una plantilla d’ almenys 13 treballadors i malgrat que la seva base és a Bermeo, també han estat treballant a les illes Canàries. Una de les seves últimes realitzacions a Euskadi ha estat la construcció en fusta, d'un veler de 51 metres d'eslora.

A Catalunya, Drassanes Despuig, a Cadaqués, dóna feina a 20 persones i ara es faran càrrec de la concessió del Varadero de Roses (Girona).

Ens segueixen faltant dades per confeccionar la radiografia. Penseu que en aquests moments en què cada dia es parla d'ocupació, tant en el Congrés com en la societat en general és una dada que té molt de pes.

Recapitulant

Per a aquells que us heu anat incorporant en les últimes setmanes a aquesta acció i per a tots en general, convé que fem una mica de memòria de com ha anat tota aquesta acció. Per això hem de situar-nos el novembre passat, en la jornada tècnica que va organitzar el Museu Marítim de Barcelona sobre la problemàtica de les embarcacions històriques. En ella, un dels ponents, l'advocat i professor de dret marítim Jaume Rodrigo, va presentar un document titulat "La protecció del patrimoni flotant: cap a un estatut jurídic del vaixell històric", i va apuntar una dada que ha desencadenat l'acció que estem duent a terme: al Congrés dels diputats s'estava tramitant la futura Llei General de Navegació Marítima. Jaume Rodrigo va manifestar que era una bona ocasió per intentar introduir alguna modificació en aquesta llei que contemplés a aquestes embarcacions. Així va arrencar tot i això s'han anat sumant un nombre tal d'institucions, associacions i particulars que ni en els millors dels somnis podríem ser capaços d'imaginar. I ja s'han obtingut algunes respostes oficials per part del Congrés i sabem que el text de l'esmena ha arribat al Ministeri de Justícia. Però també sabem que el tràmit parlamentari de la llei porta un any parat i el termini de presentació d'esmenes es va ajornant setmana rere setmana, i que ara el que és prioritari per al Congrés és sortir de la crisi i dictar normes que ajudin a sortir d'aquest forat.

Per tant, anem de cenyida, però portem bon drap dalt i no hem d'aturar el vaixell ara amb tot el que ha costat arribar fins aquí.

Entre tots hem aconseguit que hi hagi menys camí cap a l'horitzó que volem aconseguir que cap al port de sortida. S'han creat equips de treball per avançar en la redacció d'un document base i hem de seguir sumant adhesions tant d'institucions com personals que contribueixin a donar suport a aquesta esmena i fer-nos més presents al Congrés i en els mitjans de comunicació. Ens hem marcat aquesta data del 20 de maig ( European Maritime Day) per fer una acció concreta. Aquell dia, juntament amb l'esmena, hem de tenir confeccionat un dossier amb el document base, recolzat tot això pel màxim nombre d'institucions, entitats i particulars. I si repasseu la llista d'adhesions entrades fins ara, segur que us adonareu que hi ha institucions, associacions i empreses de les que encara no s'ha aconseguit el seu suport.

 Josep-Anton Trepat. Trad. JSG

MOCIÓ DE SUPORT APROVADA PER UNANIMITAT EN EL CONCELLO DE O GROVE (GALICIA)

Proposta de l'esmena al “Proyecto de Ley General de Navegación Marítima ", que inclou la introducció d'una disposició addicional, titulat “PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO MARÍTIMO FLOTANTE. ESTATUTO JURÍDICO DE LAS EMBARCACIONES HISTÓRICAS Y TRADICIONALES”

Fons

Quan parlem de l'artesania tradicional i històric que ens referim el patrimoni marítim flotant, sinó que, seguint les tendències europees, s'hauria de parlar dels vaixells interès de capital, ja que sota el concepte de també s'inclou l'artesania tradicional, la física o d'edat (si el hídries II que al costat de la "Correillo de la Palma a les Illes Canàries", són només el vaixell de vapor que encara es vetlla a tot l'Estat espanyol), que representen les diverses tipologies juntament amb el valor de les embarcacions etnogràfic i històric.

La recuperació de vaixells singulars, així com del seu entorn paisatgístic i el patrimoni tangible i intangible assimilat, va ser clau per la conservació i regeneració de la costa en algunes ciutats a Alemanya, Croàcia, França, Anglaterra i, especialment, els Països Baixos i el nord escandinau. Per aquest motiu, el patrimoni cultural marítim, representat d'una manera marcada pels vaixells d’interès patrimonial han de ser tractats de manera respectuosa posant la vista tant en la identitat com un signe de singular importància, tant com un recurs econòmic a desenvolupar, de manera que serà cada vegada anirà augmentant en nombre de persones interessades de nous serveis culturals propis d’un turisme cultural de qualitat.

El turisme relacionat amb el patrimoni continua creixent a un ritme molt més gran que el tradicional de sol i platja, amb un públic cada vegada més interessats en el consum d’experiències i productes específics relacionats amb la diversitat sociocultural i sobre el que el patrimoni ofereix algunes possibilitats molt interessants, que és possible desenvolupar en accions concretes, que es deriven del coneixement, ús i conservació de ell mateix.

Per protegir, preservar i promoure el patrimoni marítim, augmentar la la cohesió social al voltant d'uns referents identitaris propis, alhora que es potencia l’atractiu de les comunitats marítimes , promovent un turisme sostenible, que combina la racionalitat econòmica amb la mediambiental. "Aquest turisme sostenible està estretament relacionat amb els nous perfils de turistes. A tot el món occidental els viatgers tenen ara una major preocupació ambiental, i busquen productes d'oci altres actius diferents i no massificats. A més, no és tant important el nombre de turistes que arriben sinó la qualitat d’aquest turisme. El turisme sostenible, a més de que es caracteritza pel compromís amb el medi ambient, també contribueix al desenvolupament social i econòmic d'un lloc determinat a través de l’aprofitament del capital patrimonial, natural i humà ". (Melcior Fernández, director de l'Institut Universitari d'Estudis de Desenvolupament Sao Paulo, IDEG).

Cal recordar també que tant la construcció de nous vaixells d’interès patrimonial, com la reparació i manteniment dels existents, la necessitat de l'ús de la fusta, una matèria primera renovable, ecològic, de conformitat amb el consum de responsable d'energia i amb un desenvolupament econòmic i social alt a les muntanyes de Galicia, que d'alguna manera completa i tancar un cicle de producció amb alt valor afegit.

La realitat de l'existència d'un patrimoni marítim ric i divers a l’estat espanyol, singularitzat en els vaixells d'interès patrimonial, requereix d’una llei tant pel govern central i com per les diferents comunitats autònomes i d'una sèrie de mesures que afectin el seu (re)coneixement, la divulgació, la protecció normativa i l’ús social. Bàsicament, podem destacar tres raons fonamentals per a això:

-Per raons d'identitat i la cohesió social mitjançant l'accés al coneixement de la pròpia cultura i el medi ambient on es desenvolupa: Molts tipus embarcacions amb un valor d'actius (especialment els dedicats a la pesca de baixura o marisc), són específics de diferents comunitats de pescadors, completament adaptat a la morfologia marina i costanera concreta i per tant representen una singularitat d'aquesta comunitat que no es va poder trobar en altres llocs. La preservació, difusió, coneixement i ús, han de contribuir a la informació, la cultura i el respecte del medi ambient als beneficiaris d'aquestes accions, alhora de permetre la seva transmissió a les generacions futures.

-El reconeixement dels vaixells d'interès patrimonial, i la seva distinció de discriminació positiva respecte a l'ús de vaixells d'altres, entesa com a part de la consideració del respecte del patrimoni litoral, contribuint a donar el valor i la dignitat de les professions al mar. Reconeix, doncs, uns antecedents culturals a les activitats de promoció, el permet la diversificació, complementaries a les pròpiament extractives, ampliant les fonts de riquesa de gent de mar, mentre que ajuden a reduir l'esforç pesquer i mariscador.

-La posada en valor del patrimoni marítim flotant i la seva dinamització i ús social incideix directament a l’economia de les comunitats marineres:

• Contribuint al manteniment d'ocupacions com fusteria de ribera i d’activitats com la construcció naval en fusta, donat que el segment dels vaixells d’interès patrimonial actualment representa prop del 40% de la cartera de comandes de nous vaixells en les petites drassanes gallegues. Segons dades recents de l'Associació Portuguesa de Fusters de Ribera (AGALCARI), representant del sector de la quasi totalitat del país, que compta amb 20 empreses afiliades al litoral de la costa portuguesa, que donen feina directament a 150 treballadors i indirectament a altres 2.500; cal destacar que paral•lelament, que la Ria d’Arousa, amb 10 empreses en actiu, és la major concentració de les fusters de ribera d’Europa. A més, dins de les activitats de construcció en fusta es poden esmentar els tallers i fàbriques de vela, corderies, petita metal•lúrgia, i petites empreses de pesca i de turisme nàutic, les companyies d'assegurances marítimes, serradores, la silvicultura...

• Contribuir a la recuperació de les muntanyes com els principals proveïdors primers de la fusteria artesanal de ribera, tant en la construcció de nous vaixells. comen la reparació i el manteniment dels existents.

• Contribuir, com ja es va dir, una economia sostenible, basada en una turisme cultural respectuós de la diversitat sociocultutal, mediambientals i paisatgística que guanya adeptes dia a dia. Un marc legislatiu favorable a la preservació, promoció i difusió del saber-fer relacionat amb els vaixells d’interès patrimonial i amb la navegació tradicional, redundarà en la pervivència i la transmissió de la cultura marítima, en general, que encara conserven les petites comunitats pesqueres en particular. Una cultura i una identitat marítima que les autoritats europees, a través de diferents posicions, normatives i regulacions tracten de preservar i preservar reconeixent en ella un factor determinant per donar prestigi i per diversificar les activitats i professions relacionades amb el mar, garantint a mig i llarg termini el desenvolupament sostenible de l’economia i el benestar social de les zones litorals, al mateix temps que es mostra com la millor eina per augmentar la consciència de la població de cara a preservar el medi ambient marí i del paisatge costaner en el que es duen a terme les activitats socioeconòmiques, mitjançant el coneixement del seu passat i la seva possible projecció futura.

DOCUMENT DE L’ACORD SOBRE LA MOCIÓ.

En aquests dies, s’ha allargat el termini perquè s’accepti una esmena a la futura "Llei General de Navegació Marítima", que reconegui les embarcacions històriques i tradicionals.

En pocs dies es reunirà la Comissió de Justícia del Congrés del Diputats per abordar aquesta qüestió, amb la que es pretén que aquests vaixells es regeixin per una legislació específica, respectant al mateix temps competències de les comunitats autònomes en el cultural i el patrimoni, per garantir la seva protecció i el seu ús, contribuint a la protecció dels nostre patrimoni marítim flotant, en línia amb altres països del nostre entorn, com França, Països Baixos, Noruega i Suècia.

ACORD:

D'acord amb l'anterior, proposo que la sessió plenària del Concello el següent acord:

1. El Concello de XXXXXX expressa el seu ple suport a l’esmena al "Proyecto de Ley General de Navegación Marítima", que inclou la introducció d'una disposició addicional, titulada "«Protección del PatrimoniOomarítimo flotante. Estatuto jurídico de las embarcaciones históricas y tradicionales”.

2. En manifestem el nostre suport, instant a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, perquè abordi aquesta qüestió i la incorpori al text legislatiu futur.

Al Concello de XXXXXXX el de de l’any

Traducció JSG

I Seminari de la divulgació històrica i de reconstrucció de vaixells emblemàtics de la marina espanyola.

Les conferencies programades en aquest primer seminari, dins de l'iniciativa "UCA Participa", tenen com a objectiu la difusió, no només dels procesos d'investigació i de construcció dels vaixells històrics que s'han realitzat en la comunitat andalusa com a fruit de la celebració de centenaris, sinó les històries i els moments que acompanyaren a aquests homes a la societat en la que visqueren, perquè estem convençuts del veritable valor de totes elles, per estimar les nostres terres i mars, difondre la nostra cultura, conèixer-nos millor i aprendre del pasat com a font de saviesa del present.

En concret és desenvolupen en els següents vaixells:

- La Nao Victoria de Juan Sebastián Elcano. La caravel·la Niña de Cádiz. El Santísima Trinidad i El Galeó Andalucía.

El seminari anirà acompanyat de projeccions de pel·lícules, posters explicatius i presentacions multimèdia, i publicacions amb resums de les històries.El seminario va acompañado por proyecciones de películas, poster explicativos y presentaciones multimedia y fascículos con resúmenes de las historias. Informació facil·litada per Gabi Juanes

http://www.uca.es/centro/1C15/noticias/i-seminario-de-divulgacion-historica-y-de-reconstruccion-de-buques-emblematicos-de-la-marina

Hem fet un pas més.

Deixant de banda que avui (18/02/2010) s'ha tornat a ajornar una setmana més el període de presentació d'esmenes, hi ha un fet que no s'havia produït encara:

Des de la pròpia presidència de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, se'ns ha fet saber que els documents presentats han lliurat oficialment per al seu estudi al Ministeri de Justícia i als portaveus dels grups parlamentaris presents a la Comissió de Justícia. Així doncs, l'esmena i la ponència que l'advocat Jaume Rodrigo de Larrucea, professor de Dret Marítim (UPC) i President de la Secció de Dret Marítim l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona, va presentar a la jornada tècnica organitzada pel Museu Marítim de Barcelona el novembre passat, sobre la problemàtica de les embarcacions històriques, han arribat força amunt. Això vol dir que ja està? Ni molt menys. El treball de tots en aquestes últimes setmanes ha ajudat, però encara estem lluny. I la situació social i econòmica del país obliga a la classe política, si més no de moment, a posar el focus en assumptes diferents. Motius per alegrar-nos d'aquest pas n'hi ha, però deixeu que el vi i el cava es segueixin refredant a la nevera. Ens queda molta feina per fer encara.

Cal seguir aconseguint més adhesions i de sectors més amplis. Al final d'aquest text podreu veure les noves institucions i associacions que han decidit sumar-se i donar el seu suport. Però segueixen faltant noms, tant d'entitats com de professionals. D'altra banda, el prec que es va fer la setmana passada, a falta d'una setmana del termini que es va suggerir, ha tingut escàs èxit de moment. Recordeu que volem aconseguir plasmar el nombre d'empreses i els llocs de treball actuals que estan directament relacionats amb el patrimoni marítim. I per això ens cal saber quatre dades: nom de la empresa, activitat, nombre de llocs de treball i la localitat on està ubicada l'empresa. Als grups parlamentaris, a la societat en general, hem de fer-los arribar que estem parlant de molt més que d'embarcacions. Parlem de drassanes, artesans, embarcacions d'empresa amb una activitat cultural, institucions culturals ... De llocs de treball actuals i creació d'ocupació. De potenciar sectors emergents com el turisme cultural o la innovació en temes com la construcció naval, per exemple. I per fer-ho entendre als grups parlamentaris ens calen dades.

Consta que hi ha institucions que han començat a formar grups de treball per elaborar un document d'estudi, que serveixi de base per aquest Reglament sobre les embarcacions que estem demanant. És un treball que no podem demorar. No tots entenem el mateix per embarcacions històriques, tradicionals, patrimonials ... D'altra banda, en aquest reglament, han de poder acomodar totes les embarcacions? S'han de crear diferents categories en funció de la seva tipologia, antiguitat, valor patrimonial? Quins deures i obligacions comportarà per als propietaris? Quins avantatges? ¿Què ha de fer la administració? I la Direcció General de la Marina Mercant? Què titulacions o elements de seguretat a bord? Quants tripulants es poden admetre? Cal fer diferències entre embarcacions propietat d'una associació sense afany de lucre de la que és propietat d'una empresa o d'un particular? Hi ha tema per al debat i el debat ha de portar a acords i tots sabem el que això costa. Es proposa doncs que comencem a crear aquests petits grups de treball, cada un en la seva zona, ia elaborar un document base pensant que aquest 20 de maig, en el qual se celebra el «European Maritime Day, igual és una bona data per fer-ho públic i lliurar-lo al Govern d'Espanya, als grups parlamentaris i aconseguir el suport de l'European Maritime Heritage.

Per arribar a aquest dia 20 de maig doncs, tenim poc més de dos mesos, i les vacances de Setmana Santa estan pel mig. Si ens aneu fent arribar les vostres propostes, documents, reflexions ... les anirem distribuint per correu electrònic a la resta del col•lectiu, per així anar enriquint el debat. Tant de bo contribueixi a això a elaborar un únic document base. A ningú beneficiarà que no ho aconseguim. Si en dos mesos s'ha aconseguit el suport que tenim, s'ha sumat com mai fins ara s'havia aconseguit sumar, ara no podem fallar.

I que passa amb l'esmena i la Comissió de Justícia? Doncs que l' anirem seguint i enviant-los dades, suports rebuts, etc, com es ha fet fins ara. Si es tanca el termini de presentació d’esmenes abans del 20 de Maig, millor, i si no, el que s'ha dit, a aquest 20 maig hem d'arribar amb els deures fets: el màxim de documents de suport i un document base. Penseu que independentment de quin sigui l'estat de la Llei general de Navegació Marítima, aquest document i tots els suports possibles, són bàsics, ja que si finalment el Congrés, pel motiu que sigui, decideix que aquesta llei no és prioritària en aquesta legislatura, anem a haver d'estudiar altres vies per aconseguir aquest reconeixement jurídic a les embarcacions històriques i tradicionals.

Josep-Anton Trepat

Retalls de mar 2010

L’Escola del Mar de Badalona torna a presentar el cicle de conferències Retalls de Mar. Punt de trobada de diferents especialistes que difonen els seus coneixements amb un tema comú: el mar. El darrer dijous de cada mes a la sala d’actes i exposicions de l’Escola del Mar, a la Rambla número 37 de Badalona, a les set de la tarda. S’imposen les dades coincidents amb les diferents activitats d’aquesta mena: Converses, Tertúlies, Conferències, etc., en un jorn periòdic de cada mes. El cicle consta de cinc conferències, quatre a partir de la publicació d’aquesta notícia ja que l’informació ha arribat amb un cert retard:
25 de febrer.- Els taurons: víctimes o assassins?
A càrrec de Patrici Bultó. Biòleg i director de biologia de l’Aquàrium de Barcelona

25 de març: Una embarcació típica de Badalona: la barca de bou.
A càrrec de Vicente García-Delgado. Investigador i expert en embarcacions tradicionals dels Països Catalans.

29 d’abril: Proliferacions de meduses: causes, efectes i possibles solucions.
A càrrec de Verònica Fuentes. Investigadora de l’Institut de Ciències del Mar -CSIC de Barcelona.

27 de maig: Converses de Taverna: medicina tradicional i pescadors.
Al Cor de Marina. Una tertúlia amb pescadors moderada i conduïda per Miquel Martí i Llambrich, director del Museu de la Pesca de Palamós.
www.lamardamics.org

La Marina Catalana: Supremacia a la mediterrània i Expansió a l'Atlàntic

1r Cicle de conferències.

El Cercle català d'Història obre el tret de sortida a l'estudi i la difusió sobre la Marina Catalana amb aquest 1r cicle de conferències que s'esdevindrà entre el 8 de maig i l'1 d'agost a la vila de Pals. Amb un innegable lligam –després de la confirmació de l'existència del port de Pals- entre la Marina i la vila de Pals, que ens han permés recuperar una vila abocada al mar amb nombrosa presència de mariners i pescadors, de naus i un gran moviment i tràfec comercial.

Durant els segles XIII, XIV i XV les naus, caravel•les i galeres naveguen incansablement en les mars de gairebé totes les parts del món: Embaixades que fan arribar als prínceps i reis d'altres contrades els seus desitjos de bona amistat, més de 90 consolats de Mar: a Chios, Rodes, Sevilla, o Bruges entre d'altres. Un model -el de les nostres lleis marítimes- imitat per altres països per ser les més avançades a nivell jurídic. Us convidem al 1r cicle de Conferències sobre “La MARINA CATALANA: Supremacía a la Mediterrània i Expansió a l’Atlàntic”, una aproximació actual al context històric, els descobriments, la jurisprudència, les estratègies comercials i militars, etc, de la nostra marina entre els regnats de Ramon Berenguer III i Felip I d'Àustria, reconeguda militar i comercialment com a la més important d'Europa. Aquest primer cicle comptarà amb la presència de primeres figures en el camp historiogràfic del nostre país i les nostres universitats amb el següent programa:

Divendres 8 de maig
"L’expansió mediterrània de Catalunya a la baixa edat mitjana"
Prof. Jaume Sobrequès i Callicó
Catedràtic d’història a la Univerditat Autònoma de Barcelona (UAB)

Divendres 22 de maig
“La marina catalana. Vaixells de guerra i naus mercantils”
Prof. Àngels Casanovas Romeu
Conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)

Divendres 5 de juny
“Catalunya en la frontera marítima dels Habsburg"
Prof. F.X. Hernàndez Cardona
Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials, de la Universitat de Barcelona (UB)

Divendres 26 de juny
“Ferran II i la seva projecció exterior”
Prof. Ernest Belenguer Cebrià
Catedràtic d’Història Moderna, de la Universitat de Barcelona (UB)

Dissabte 1 d’agost
“La desconeguda vila de Pals al S.XV: Noves aportacions del port de Pals”
Eva Sans i Narcís Subirana
Investigadora del Cercle Català d’Història (CCH) i investigador local

Totes les conferències es faran a la casa de Cultura: “Ca la Pruna”. Pals (Baix Empordà) a les 19'30 h.

Presentació de la Ruta marítima d’embarcacions tradicionals

Dia: Dimarts, 24 de març de 2009
Hora: 19 h
Lloc: Sala d’Actes del Museu Marítim de Barcelona

L’acte de presentació comptarà amb la presència de :

-Sr. Roger Marcet, Director del Museu Marítim de Barcelona.
-Sra. Carme Polo, Cap de l’Oficina del Centenari de la Costa Brava, Patronat de Turisme Girona Costa Brava Girona.
-Sr. Josep Vázquez, President de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim.
-Sr. Agustí Martín, Capità i responsable de Navegació.
-Sr. Jordi Salvador, President de La Mar d’Amics de Palamós

Fa cent anys, el periodista Ferran Agulló va batejar la costa gironina amb el nom de Costa Brava. Per commemorar aquest centenari, i durant les festes de Setmana Santa de 2009, del 9 al 12 d’abril, un estol d’embarcacions tradicionals, amb qualsevol tipus d’aparell vèlic, encara vives a la costa catalana, es reunirà per navegar totes juntes en aquesta ruta commemorativa.

L’objectiu és acostar aquest tipus de navegació a cadascuna de les viles visitades: Sant Feliu de Guíxols, Sant Antoni de Calonge i Palamós, per donar testimoni i fer difusió d’una manera de navegar i de viure la mar que ara, d’acord amb el “Manifest de Slow Sailing” (Navegació Tranquil•la), es torna a reivindicar.

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona apadrina aquesta ruta marítima dins dels actes de celebració del Centenari de la Costa Brava i aporta les banderes amb el lotip del Centenari de les embarcacions que hi participaran.

La navegació, sempre que temps ho permeti, es farà molt propera a la costa, perquè el públic pugui gaudir de les maniobres dels vells bastiments. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie d’activitats a terra, en cadascuna de les viles.

Aquesta regata ha estat organitzada per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial i l’associació La Mar d’Amics i compta, entre d’altres entitats, amb la col•laboració del Museu Marítim de Barcelona. El pailebot Santa Eulàlia, vaixell insígnia del Museu Marítim de Barcelona, serà un dels vaixells històrics participants.

Més informació a www.lamardamics.org

100 anys navegant per la Costa Brava

Amb motiu de la celebració del centenari del bateig per part del periodista Ferran Agulló de la costa gironina amb el nom de Costa Brava, la Federació per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial i La Mar d’Amics proposa una activitat marinera per la seva commemoració.
Durant els dies festius de la setmana santa de 2009, del dijous 9 al diumenge 12 d’abril es reunirà la major part de estol de barques tradicionals amb qualsevol tipus d’aparell vèlic encara vives a la costa catalana per navegar plegades en aquesta ruta commemorativa. En diferents etapes acostarà aquest tipus de navegació a cadascuna de les viles visitades: Sant Feliu de Guíxols, Sant Antoni de Calonge i Palamós, per donar testimoni i difusió d’una manera de navegar i viure la mar que ara, d’acord amb el Manifest de Slow Sailing (Navegació Tranquil•la) es torna a reivindicar.
L’activitat marítima s’arrela a terra amb un seguit d’activitats a cadascuna de les viles, a més d’una ruta molt propera a la costa que permetrà gaudir al públic de la navegació i les maniobres dels vells, i bells, bastiments des de camins de ronda, passejos i espigons.

Més informació i document de preinscripció a www.lamardamics.org ,
o enviant un correu a 100anyscostabrava@lamardamics.org

XXII Vela Llatina 4rt Premi President Diputació de Valencia

Homenatge al Peix: Visita Guiada

El proper dissabte 28 de febrer a les 17,30 hores l'artista Tano Pisano farà una visita guiada a l'exposició Temporal "Homenatge al Peix" al Museu de la Pesca de Palamós.


L’artista italià afincat a Palafrugell Tano Pisano (1947) exposa al Museu de la Pesca (Palamós) sota el suggerent títol d’HOMENATGE AL PEIX, en aquesta mostra presenta obra relacionada amb la seva visió de la Mediterrània, aquarel•les, olis, dibuixos, ceràmica i dues escultures monumentals, que parlen del peix des d’un punt de vista estètic i cultural. Tano aporta reflexions entorn la sostenibilitat d’una banda i la cultura del peix per als mediterranis de l’altra.

De l’exposició en destaquen dues escultures mòbils, fetes expressament per a la mostra una de les quals s’ha situat al hall del Museu i l’altra a la sala d’exposicions temporals. Cal destacar també un gravat que Tano ha creat expressament per a la mostra.

Amb una trajectòria professional de més de 40 anys i havent exposat per tot Europa entre la seva obra destaca la decoració del que fou el seu restaurant de Copenhague que avui és patrimoni protegit pels Bens Culturals de Dinamarca i més recentment el mural de la Pau de l’església parroquial de Palafrugell.

Pisano també s’ha dedicat a la docència de les Belles Arts arreu del continent.

En paraules seves “la pintura és tradició i memòria” i Pisano presenta aquesta exposició al Museu de la Pesca, espai on es treballa la tradició i la memòria de forma intrínseca a través de la cultura de la gent de mar. Tano Pisano ha pensat des de l’espai expositiu fins a l’obra que hi presenta, encarregant-se de tot el muntatge museogràfic de la mateixa. Amb un gest de generositat Pisano presenta a Palamós obra de marcat caràcter marítim que entronca amb la cultura de la gent de mar no només del nostre litoral si no de tota la Mediterrània.

Tano Pisano Homenatge al peix s’inaugura el proper dissabte 13 de desembre a les 19h i es pot visitar al Museu de la Pesca en horaris d’obertura del museu fins a l’1 de març de 2009, l’entrada a l’exposició temporal és gratuïta.

Text extret de marintim.blogspot.com

Regates Vela Llatina

Hem acabat el 2008, un any on hem donat a conèixer la Vela Llatina a diferents Clubs de la nostra costa i que ens ha portat a que aquests comencin ,ja, a demanar-nos la celebració de Regates de Vela Llatina. Això ens mostra que anem per bon camí , ja que abans érem nosaltres els que teníem d’anar a convèncer els Clubs.

Aquesta línea també ens ha portat a que hi hagin Clubs que ens demanin els dos bots de la Classe per les seves escoles de vela, com han sigut el CN Sitges i el CN Port de la Selva.

També, al augmentar el nombre de llicències federatives del navegants amb Vela Llatina ens ha portat a que la Federació Catalana de Vela comenci a prendre interès en la Classe i ens ajudi i subvencioni diferents esdeveniments com ara explicarem. Hem de tenir present que la llicència federativa del patró és obligatòria per participar en les regates organitzades per la FCV en les embarcacions de menys de 6,00 m., i a més la d’un tripulant a les de més de 6,00 m., La llicència federativa té associades, en benefici dels seus titulars, unes assegurances amb cobertura d’accidents i de responsabilitat civil següents:

Pòlissa d’accidents : Companyia .Mapfre i cobreix el pagament de les despeses originades per la prestació de l’assistència sanitària derivada dels accidents corporals que puguin sofrir les persones, així com els capitals assegurats en cas de mort o invalidesa permanent absoluta i/o parcial en el decurs de la participació en competicions de vela, entrenaments, reconeguts com a oficials per l FCV.

Pòlissa de responsabilitat civil : El titular de la llicència federativa té cobert el pagament de les despeses de les que pugui resultar civilment responsable per danys materials i perjudicis ocasionats a tercers, i per els fets derivats en el decurs de la participació en competicions de vela en territori Estatal o estranger.
A més proporciona un descompte important en les entrades del Saló Nàutic.

A més a més la FCV subvencionarà en el 2009 els Jutges de Regata per les Regates de Vela Llatina per lo que aquests seran a cost 0 per els Clubs que organitzin regates

També, conjuntament amb el Comitè d’ensenyament de la FCV, i subvencionat per aquesta ,estem organitzant, per a finals d’abril, un Seminari de Monitors de Vela Llatina per a monitors de vela lleugera. Això ha de permetre una major implicació dels Clubs amb la Vela Llatina i la possibilitat ( tant de bo sigui així¡¡¡) que comencin a tenir flota de Vela Llatina alguns Clubs.

I això no és tot. Estem discutint amb la FCV perquè aquesta subvencioni l’adquisició dels bots de vela llatina

I encara hi ha més coses per explicar-vos. Per la primavera del 2010 estem començant a organitzar un gran esdeveniment de Vela Llatina a Barcelona ( BARCELONA 2010) conjuntament, en principi i sense ser excloents, amb el Museu Marítim i la FCV amb l’objectiu de: “ Sumar esforços entre les institucions públiques i privades en un projecte que contribueixi a ressaltar Barcelona com a capital de la mediterrània i reforci el compromís de la ciutat amb el mar i les tradicions culturals dels països riberencs del Mediterrani “

REGATES 2009
7-8 Juny : R.C.M. Barcelona- Esponsoritzat per FIATC ASSEGURANCES

4 Juliol. IX Copa Catalana C.N. Port de la Selva. Esponsorització Caves Sumarroca

5 Setembre : C.N. Cambrils Esponsoritzat per diferents institucions de Cambrils

Les regates, menys la de Barcelona, es fan en un sol dia a fi d’ abaratir els desplaçaments

COPA CIRCUIT CATALA DE VELA LLATINA 2009
El vencedor serà el millor classificat en 2 de les tres regates en bots de < 6,00 m., i en bots de > 6,00 m.

Com veieu aquests plans per el 2009 son molt ambiciosos, però realitzables si hi ha la col•laboració de tothom. Sumant i no restant esforços és com els podrem aconseguir i, a la llarga, estarem tots molt més satisfets de veure com la Vela Llatina progressa dins del nostre país.

Fins el 7-8 de Juny al R.C.M. Barcelona,
Cordialment

Joaquim Soler- Secretari Classe

LA CRIDA DEL THÖ-PA-GA

Aquest divendres 30 de gener de 2009 a les 21:30h al canal 33, Thalassa dedica un programa especial de cinquanta minuts al’enfonsament del Thö-Pa-Ga.

LA CRIDA DEL THÖ-PA-GA

L’emblemàtic pailebot, amb el que l’equip del programa va recórrer la costacatalana i balear en la celebració de la ruta del XV Aniversari delThalassa, es va enfonsar dramàticament aquest estiu al canal de La Mànega,davant la costa de Bretanya.Ningú s’imaginava que el Thö-Pa-Ga, exemple viu d’una goleta de càrrega antiga, fet amb la millor arquitectura naval tradicional del Mediterrani, veuria el seu final al xocar contra un contenidor, emblema dels actuals perills per als navegants a causa del desmesurat i molt sovint descontrolat trànsit de mercaderies.

Per a en Gérald Delgado i la Nicole Legler, els seus armadors, la pèrdua del Thö-Pa-Ga els ha commocionat. Ells i la seva tripulació van sobreviure al naufragi, però no van poder fer res per aturar l’enfonsament. Des d’aleshores, les mobilitzacions per recuperar aquest pailebot, insigne del nostre mar, han estat constants.

En aquest reportatge parlarem de les condicions del naufragi i acompanyarem a l’expedició encarregada de comprovar l’estat del Thö-Pa-Ga sota les aigües i les possibilitats que hi ha per recuperar-lo. Malgrat les dificultats encara queda una esperança. Extracte de la nota de premsa de la productora Rumbo Sur.

Foto: Quim Bosch. El Thopaga a Palamós amb motiu del 15 aniversari del programa Thalassa.

Drama al varador de La Mar d'Amics

Una certa i temporal baixada de la intensitat del vent ha permès d’acostar-se als socis i sòcies fins el varador de La Mar d'Amics del port de Palamós. Una visió dantesca per armadors i socis d'aquella entitat. Les cinc barques que es trobaven en procés de restauració i manteniment s'han trobat apilades l’una sobre l’altra en un entrellat de taules, quadernes, paiols, arbres, entenes,... Els ha estat impossible d’accedir dins l’espai que ocupa el varador ja que aquest es trobava totalment inundat. L’antic pont de la barca d'encerclament Elvira, que servia de magarzem d'eines i materials, s'ha trobat totalment estellat. Tota la tanca metàl·lica del varador folre bona part de les restes d’aquest naufragi en terra. Les previsions meteorològiques no són gens esperançadores. Està clar que Poseidó i Eol no estan contents i esperem que en les properes hores calmin les seves fúries.

Evidentment tot plegat davant les víctimes personals hagudes a la Costa Brava i el Maresme és un mal menor. Però els esforços de moltes persones d'aquesta entitat que han estat treballant de valent en la recuperació de vells bastiments s’han vist perduts. En les fotografies es pot veure l'estat de tot plegat. La "Tempesta" (1947) que es poguè veure al darrer Saló Nàutic de Barcelona es troba greument ferida sota les restes d'altres barques. Tampoc altres bastiments com la Felipana (1955), Sa Lluça (1974), Lot (1952) o la Joma (1958), barca que feia pocs dies havien dipositat els Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell han tingut massa sort. Caldrà ara valorar les possibilitats de reparació d'algunes de les barques. Però fins que el risc per les persones no estigui assegurat no es podrà intervenir. JSG

Galeria d'imatges dels treballs del dia 28 de desembre de 2008 a:

http://picasaweb.google.es/lamardamics/JuntsHemPogut#slideshow

FAUVENTIBUS VENTIS 2009

Bon Nadal i Millor Any Nou!

Bon Nadal e Bo Ani Novo!

Zorionak eta Urte Berri On!

Felices Navidades y Próspero Año Nuevo!

Joyeux Noël et Bonne Année!

Happy Christmas and a Happy New Year!

2009

Xarxa de la teranyina : Actualitat del Thopaga.

Hem pogut finalment observar THO PA GA amb una càmera ( ROV) al començament de mes . És dur de veure THO PA GA en el fons , però és d'una sola peça.El THO PA GA és sencer gràcies a la seva robust doble buc. Però la xarxa d'una teranyina ha fet alguns desperfectes. Un xarxes s’ han enganxat en el bauprès i la proa, ha arrencat i doblegat el bauprès que tant ben plantat portava tot. Una altra xarxa s'ha agafat al pal trinquet i l’ha tombat sobre l'altre que per sort que ell no s'ha mogut . Algunes taules de la coberta també estan arrencades pel pas d'una de les portes de 500 kg d’una barca d’arrossegament. La resta, pont, timonera, falca, pics, botavares, ormeig, i el buc presenten en general, un aspecte correcte.

Estudiem ara els mitjans de reflotament del vaixell . El desafiament ( reflotament i restauració ) és del tot factible però donat que no teníem assegurança tot risc pensem cercar a un patrocinador. Si algú coneix una empresa o institució interessada, tota informació serà benvinguda.Mentrestant les donacions i el suport moral o tècnic ens han ajudat i ens ajuden a la recerca dels mitjans . Moltes gràcies.

Imatges preses amb la càmera ROV des d’on el Thopaga reposa al fons marí de la Bretanya. Més informació a la web: http://www.thopaga.eu/ .Traducció JSG

Hidria II: un patrimoni marítim en venda.

Els fills de Sesé i Jacobo, la parella que rescatà del desballestament el vapor Hidria II, el darrer que operà per la ria de Vigo, no heretaran els somnis dels seus pares. Perquè Sesé i Jacobo apostaren fa onze anys en conservar aquest patrimoni marítim i per posar-lo al servei de la ciutadania gallega, però ja no peden més. Les enormes despeses de manteniment que suposa un vaixell d’aquesta mena i la poca implicació de les Administracions en la valor cultural i turístic com a font de recursos econòmics regulars els hi ha fet perdre la il·lusió.

L’Hidria II, que l’estiu de 2006 protagonitzà notícies i reportatges en tota la premsa estatal perquè a bord hi navegà per Galicia la memòria dels mariners gallecs represaliats pel règim franquista, es ara notícia perquè els seus propietaris l’han posat en venda.

L’Hidria II ha passat el mes de juliol de 2008 com a vaixell insígnia de Galicia en la concentració d’embarcacions tradicionals de Brest (França). La magnitud del seu projecte i la seva condició de museu flotant el converteixen també en un dels més grans exponents de la situació de desnonament que atravessen moltes altres embarcacions del patrimoni marítim gallec.

Per aquest motiu, col·lectius culturals i associacions ciutadanes han començat una campanya de la qual l’objectiu principal és la implicació de l’Administració Pública en la protecció d’aquest bé cultural de Galicia. L’Associació de Amigos do Museo do Mar de Galicia ha demanat en un comunicat “una política sostinguda en el temps que possibiliti unes condicions estructurals per l’activació del nostre patrimoni marítim”, així com, “que s’implementi un registre de vaixells d’interès patrimonial, on hi figurin aquells considerats Bé d’Interès Cultural (B.I.C)”.

http://vivirgalicia.blogspot.com/ 8/12/2008. Traducció JSG

Repescar Thalassa.

Des de fa uns dies és possible tornar a veure els capítols de Thalassa en català per Internet. Televisió de Catalunya ha transformat en gratuït el servei "3 a la carta".
A partir d'ara podeu veure els capítols endarrerits a la següent adreça:
http://www.tv3.cat/seccio/3alacarta
Escriviu Thalassa en el cercador i podreu escollir el capítol que us interessi. Una bona notícia pels amants de la mar. JSG

Un nou futur per a l'«Elvira»

Una associació de Palamós restaura i cedeix a Sant Feliu una històrica barca de pesca

EL PUNT - Edició Comarques Gironinies. La Contra

JOAN TRILLAS.

La barca de pesca Elvira , de Palamós, que data de la dècada dels anys quaranta del segle passat, té un nou futur. Aquesta embarcació d'encerclament, avarada el 1940, era –i és– tot un símbol ja que forma part de la migració de pescadors des del port de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) fins a Palamós. Hi ha qui diu que els esdeveniments no passen sense un motiu, que tot té una explicació i que, a la fi, tot pren forma. A Palamós hi ha La Mar d'Amics, Associació per a la Difusió de la Navegació Tradicional i Recuperació del Patrimoni Marítim. Aquesta entitat, segons explica el seu president, Jordi Salvador, es forma al voltant de la trobada de persones que naveguen amb embarcacions tradicionals a Palamós i que va tenir com a nexe d'unió Joan Santolària, del Rafel , una barca del 1915. I en aquesta magnífica cadena de complicitats, un pescador posa l'entitat sobre la pista de l'embarcació. La vicepresidenta, Glòria Mauri, gran coneixedora d'aquest món, constata la importància inqüestionable de l' Elvira i llavors es pren la decisió de mirar d'aconseguir-ne l'indult. La barca estava afectada per la retirada de llicència de pesca subvencionada per la UE. Finalment, i després de negociar amb el DARP i només cinc dies abans de ser esclafada i, també, amb la complicitat dels propietaris, Atunsa, l' Elvira s'aconsegueix salvar. És cert, però, que hi ha hagut altres problemes pel camí, com ara la seva inscripció en una llista. Segons Salvador, amb la col·laboració de la direcció del Port Marina, que els cedeix l'espai de varador i les grues per cinc mesos, els socis de La Mar d'Amics inicien un procés de restauració, gràcies als coneixements de calafatament, electricitat i mecànica d'alguns membres i a la bona voluntat de tots. En aquests cinc mesos, a més del treball de restauració, s'investiga la història del vaixell i es fa un treball de recerca; s'entrevista el primer patró i es ressegueix la vida de la barca fins al anys 60, moment que es fixa per fer la restauració; és a dir, deixar-la tal com era quan va arribar a Palamós. Ara, i gràcies al treball voluntariós de l'entitat, la barca s'ha cedit a l'Ajuntament de Sant Feliu, per integrar-la en el cicle formatiu de nàutica. I ara també es pot dir que finalment l' Elvira podrà navegar pels mars de la memòria recuperada.

(Publicat amb l'autorització de Joan Trillas)

Sortida Cultural: Museu del Mar de Lloret

El dissabte dia 25 d’octubre La Mar d’Amics de Palamós continua amb les Sortides Culturals. Dedicades enguany a conèixer el Patrimoni museístic del nostre país. Aquest cop el destí serà el Museu del Mar de la vila de Lloret de Mar. Aquest centre cultural compta amb 5 eixos principals d'interpretació de la història marinera de Lloret: Fills de Lloret, Mare Nostrum, Navegant el món, Lloret després dels velers i Més enllà de la platja, amb un important llegat de maquetisme naval: Lloret mira al futur.

L’equipament compta amb una col·lecció de maquetes de vaixells que els experts, qualifiquen d’extraordinària i una col·lecció d’altres objectes i materials que contribueixen decisivament a la comunicació dels temes que s'exposen.

La tematització per presentar aquests 5 àmbits és un viatge. Un viatge que s’inicia amb els records anteriors a la que després i durant molts segles ha estat la relació de la vila de Lloret amb el mar. L’origen es perd en el temps: en un passat remot que intuïm amb les peces de ceràmica dels ibers, de l’època medieval... que s’hi exposen, fins a situar-nos al final del mil·lenni.

El recorregut museístic continua amb objectes, pintures i eines, tot un valuós testimoniatge que ens acosta a l’etapa dels viatges i el comerç de cabotatge per la Mediterrània i les grans aventures d’altura dels pilots i navegants lloretencs.

Abans però, ens acostarem a l’exposició de Modelisme Naval que de forma temporal es troba a la Sala d’Exposicions de l’Antic Sindicat. en ella podrem veure una mostra de la capacitat constructiva de les drassanes d’aquella vila entre finals del segle XVIII i l’últim terç del segle XIX. En aquella vila si construïren 1fragata, 5 corbetes, 36 bergantins, 56 pollacres, 6 bergantins-goleta, 2 pollacres goleta, 7 goletes i 24 embarccions d’altres tipologies. Tota una flota en poc menys de cent anys.

La cita és el dissabte al matí a les 10,25 h a la Sala d'Exposicions de l'Anitc Sindicat, Carrer Sant Pere, 36 de Lloret de Mar o a les11,25 h a la porta del Museu del Mar, al passegi Camprodon Arrieta de la mateixa vila. Us esperem a tots els amics i amigues de la navegació tradicional i enamorats del mar! JSG

Trobades d’embarcacions tradicionals 2008

En arribar l’estiu algunes platges i ports de la nostra costa semblen fer un flash-back. En elles apareixen per unes hores un grapat de barques antigues, de fusta majoritàriament, aparellades amb vela llatina. Són bucs de 20 a 30 pams curosament mantinguts que evoquen clarament un altra temps, mig segle endarrere. Revivint les barques que ocupaven les platges i cales altra temps dedicades a la pesca artesanal.

En un calendari que ocupa gairebé tots els caps de setmana de l’estiu les flotes locals són acompanyades per d’altres de les viles veïnes, o que es desplacen per ruta. Les Trobades són festes on la germanor i la companyonia en són la pedra de toc. Les navegades conjuntes de les petites flotes han servit, serveixen i serviran per la iniciació del mariner o marinera nouvinguda a la navegació tradicional.

Navegar a bord d’una d’aquestes embarcacions d’ aparell senzill amb una vela major i en algun casos un floc, es transforma en una nova experiència fins i tot per persones avesades a la navegació lleugera o de creuer. La dificultat de la maniobra de la vela llatina exigeix coneixement i seny. I aquestes concentracions són la millor escola.

El calendari 2008 s’inicià a la festa marinera de “Palamós, Terra de Mar” el 10 de maig amb la X Trobada d’Embarcacions Tradicionals. La data escollida condicionà el baix nombre d’embarcacions participants. La major part de les embarcacions hivernen en sec i no és fins al més de juny que comencen a sucar l’obra viva en mar. Els encontres haurien hagut de continuar amb la Trobada organitzada per La Mar d’Amics a Benifallet amb motiu de la seva Firebre 2008. Però la gran crescuda del riu i la forta corrent produïa pel desguàs de l’embassament de Flix en motivà la suspensió.

Un cop donat el tret de sortida les trobades fins i tot s’han solapat, com és el cas de Sa Riera i Banyuls. Fou el vint-i-un de juny i en ambdós casos, donada la distància entre ells, foren un èxit de participació. La següent cita era la XV Trobada de Calella de Palafrugell. Com cada any més d’una vintena de barques reberen la acollida en el seu magnífic Port Bo. Just set dies desprès es celebrava la Trobada de l’Ametlla de Mar que havia d’incloure la II Festa del Mar organitzada per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF). Desprès de les llargues negociacions i dificultats la darrera quedà sospesa per manca de finançament.

Tres embarcacions catalanes foren presents a la festa marinera bretona Brest’08 que transcorregué entre el 10 i el 17 de juliol.

Just a l’equador del la canícula estival, el 26 de juliol, A Tot Drap organitzà la III Trobada a Sant Pol de Mar. L’estrella en fou sens dubte la presentació en societat del nou sardinal Sant Pau, propietat de l’Ajuntament de la vila i gestionat per aquella entitat. S’hi acostaren un bon nombre d’embarcacions que gaudiren d’una navegació plàcida degut al poc vent.

Un mes més tard la flota tradicional es desplaçà cap al nord del país on el 23 d’agost es celebrà la XII Trobada de Vela llatina de Llançà. Amb bona participació, una tramuntana generosa i un mar força picat les barques gairebé no pogueren sortir de la petita badia. Una setmana més tard era la vila de Cadaqués qui organitzava el seu encontre. Aquesta vila disposa d’un bon nombre d’embarcacions a la que es sumaren mitja dotzena vingudes de llocs tant llunyans com Palamós o Sète (Catalunya Nord).

Finalment la trobada que tradicionalment tanca la temporada. Aquest any el vent no permeté una navegació fàcil i segura. Tant sols els grans bastiments pogueren fer front a les ràfegues de tramuntana. Els Amics de la Vela Llatina de l’Escala acolliren més d’una vintena de barques en la que fou la seva XIII Trobada.
El còctel de companyonia, navegació i gastronomia ha estat un any més excel·lent. Un cop més hem viscut un calendari espès al que cal afegir el de les regates que organitza la Federació Catalana de Vela. D’altres viles en altres punts de la costa catalana i balear també organitzen aquestes concentracions de barques, tot i no aparèixer en el calendari que fins ara ha editat l’entitat gironina l’Estrop. És motiu de conversa entre els patrons i armadors l’excés de cites. Evidentment tothom és lliure de triar a quines anirà, però aquelles persones sensibles amb el fet de la difusió entenen que és important la presència del major nombre possible de bastiments en cada trobada. Per això cal, potser, una reflexió sobre la periodicitat d’aquestes i una possible harmonització del calendari seria del tot positiu. O qui sap si cercar noves rutes per aconseguir un millor coneixement del públic en general sobre la realitat del malmès patrimoni marítim català. JS