Dissabte, 23 de
gener 2021
Portal Zoom.
Videoconferència.
Autor: Oscar Vidal
Presentadora: Helena
Rotés.
Fins a quaranta una
persones assistiren des de casa seva a l’acte organitzat per
l’Associació de Patí Català de Calafell – Mar Mític Mar
Lúdic. L’excusa, per dir-ho així, era la presentació del llibre
de l’Oscar Vidal: Deixant Amarres. Un llibre com ell mateix explicà
sorgit de la seva passió per l’associació, la recollida de dades
i la fotografia. Un llibre nascut a resultes del primer confinament
del mes de març de 2020, quan l’Oscar es decidí per recopilar
totes les fotografies que tenia de l’entitat, posar-les en ordre i
amb quatre notes fer-ne un llibre digital de la coneguda firma
Hofmann. Un cop rebut el llibre i mostrat a altres companys de la
Junta, aquest arribà a mans d’en Josep Inglada que veié en ell
una magnífica forma de celebrar el primer decenni de la entitat. A
partir d’aquí el propi Oscar tirà de la seva memòria per
redactar i ordenar els seus records dels moments més importants
viscuts tant a bord dels patins, com desprès de les barques de vela
llatina. A més en el llibre s’hi troben també signatures de
persones importants del món del Patrimoni Marítim com en Vicente
Garcia-Delgado, que ha estat el responsable del traçat dels plànols
i estudis fets per la barca Francisca; en Rafael Romeu, artista i
pintor que hi ha col·laborat; la Mercè Toldrà, del Museu Marítim
de Tarragona que ha col·laborat amb l’entitat en temes referits a
la barca Capitan Argüello; en Gerard Martí, de l’Associació
Arjau de Cambrils que fou padrina del Patí Català en el seu ingrès
a la FCCPMF i finalment d’en Josep Inglada, impulsor i President de
l’entitat.
L’Helena Rotés,
presentadora de l’acte destacava la importància del llibre perquè
com diuen els moderns filòsofs: «La consciència del temps passat
s’està esvaint». Avui parlar d’història és per molts una
pèrdua de temps i no serveix per res. Quan, ho estem vivint, aquesta
persisteix a ser cíclica i repetir-ne causes i conseqüències.
La presentació
prengué a partir d’aquí un rumb molt més obert per parlar
sobretot de l’Associació, dels seus orígens i sobretot del seu
futur.
En Joaquim Vidal fou
constructor de patins catalans durant molts anys. Començà com a
fuster a cal Xicus del carrer Monturiol. La seva relació amb el mar
li venia del pare que era pescador. Amb l’Estasi (en Joan Tutusaus)
començaren a fer patins a principis dels anys 60 del segle passat.
Foren el segon taller de Catalunya que en feia. Construïen i venien
entre 60 i 80 patins a l’any. Fets de fusta, tradicionals. Aquella
fusteria seguí construint patins fins l’any 1986, que es jubilaren
els propietaris. Ell al principi no patinava, no li agradava. Havia
sortit algun cop amb el «jefe», però el cuc finalment li acabà
entrant i finalment se’n feu un. En les sortides en mar per fer
regates i d’acord amb en Josep Inglada decidiren que ja era hora de
deixar d’anar a Sant Salvador per navegar, calia fer alguna cosa a
Calafell. I aquesta fou la llavor del què anys desprès seria
l’Associació.
L’Oscar Vidal
afegí que durant uns quants anys ell fou soci del Club Nàutic de
Calafell que reunia regates de 30 a 40 patins cada cap de setmana.
Però arribà un moment a finals dels anys 80 que a Calafell no hi
havia patins a la platja. Havia canviat la moda i arreu es veien
catamarans i Hobbie-cat.
Actualment
l’Associació Pati Català de Calafell té 27 patins a la sorra de
la platja que amb els que es troben a la Cofradia i al Nàutic sumen
un total de 40.
Què té el Patí
Català com a embarcació que té una sensació única, exclusiva?
Jordi Rascado:
Segons la gent entesa, diuen que és la llibertat al navegar. És un
vaixell sense timó. L’has de girar tu amb el teu cos, no hi ha cap
arjau que ho faci. Aquesta relació home-vaixell és única. Cal
intuir les maniobres amb anticipació i moure’s com un gat ho fa
per sobre dels mobles: sense trencar res. O com anar en bicicleta
sense mans. El patí és una embarcació única, artesanal, feta de
fusta i genuïnament catalana. Va nàixer a Barcelona i el Maresme
l’any 1920 i des de 1946 no s’ha variat la forma i mesures
actuals. L’any 1967 es va inaugurar el Club Nàutic Calafell que
era al costat del Pòsit, en un espai cedit per la Confraria de
Pescadors. Tres anys més tard es traslladà. Però Calafell ha
arribat a tenir una flota de més de 100 patins.
L’Helena Rotés
feu un gir a la presentació i desprès d’haver parlat del patí
català i la seva relació amb la vila, s’interessà per la
reaparició de la vela llatina a Calafell i la seva vinculació amb
l’Associació.
Josep Inglada: Amb
els patinaires havíem fet veritables gestes com les travesses de
Catalunya. Fou precisament en una d’aquestes travesses que davant
d’un persistent vent de Garbí, tornant de Palamós, ens fartàrem
de fer «bordos». I allà, mentre anava saltant onada rere onada
vaig pensar que ja em tocava anar cap a l’Slow Sailing, la
navegació tranquil·la, que m’estava fent gran. I fou així com
personalment em vaig posar dins el món de la vela llatina.
Francesc Figuerola:
Dins de l’Associació nasqué ben aviat l’afició per la vela
llatina. Un tipus de navegació molt complexa. Una mena de vela avui
desapareguda professionalment. Jo sóc fill de baix a mar i
m’explicaven que una de les coses més important que es va fer fou
una navegada d’anada i tornada des de Torredembarra a Mallorca
l’any 1900. La vela llatina només la feien servir els pescadors i
els mariners de cabotatge, aquells que portaven la sal des del sud.
Recordo una embarcació famosa anomenada Neopatria que sempre passava
per davant de la platja.
El meu avi era
veler. L’altre avi sempre havia anat amb vela llatina. Aquest tipus
de vela si l’estenem a terra veurem que no queda plana, que fa una
mena de bossa al mig. Hi ha hagut moltes formes de fer-la , però a
casa per fer-ho anaven a la platja i sobre la sorra dibuixaven la
vela i apilaven sorra al mig allisant-la fins aconseguir la forma de
la bossa que volien. Llavors en treien les mesures per tallar la
roba.
Quina relació hi ha
entre l’escriptor Carlos Barral i la vela llatina?
 |
| La Francisca als anys 50 del segle XX |
Helena Rotés: En
Carlos Barral fou una persona que valorà les tradicions populars
vinculades al treball. Tant és així que enlloc de comprar-se una
embarcació esportiva per sortir a mar es feu construir l’any 1935
de la mà del calafat Fontanet a Santa Coloma de Gramenet un llaüt
de pesca amb vela llatina, el Capitán Argüello (pseudònim del seu
pare), que avui es pot veure al Museu del Port Marítim de Tarragona.
Podria pensar-se que això no era més que un exercici de nostàlgia,
però ell hi veia més enllà, veia que estava ajudant a construir la
comunitat. En Carlos Barral visqué en primera persona la decadència
de la darrera barca de pesca catalana a la vela, la tenia al davant
de casa seva i en mirar el mar la veia diàriament, la Francisca.
Una persona molt
estimada a l’associació és el mestre i professor de títols
nàutics Francesc Figuerola. Una persona a qui li agrada més parlar
de coses viscudes i no teòriques que de les preguntes que sortiran a
l'examen oficial corresponent. Ell es pregunta sempre què té el fet
de navegar que ens fa millors persones? Què ens aporta? Sense una
resposta directa la passió pel coneixement, les vivències i la
voluntat de transmissió d’aquest patrimoni immaterial és allò
que el fa anar endavant i motiva als seus alumnes perquè estimin el
mar.
Arribats a aquest
punt en Josep Inglada feu una presentació del replantejament que
està fent l’Associació a cinc anys vista. Actualment es troben en
un moment complex de reorganització. I han acudit a dos
professionals experimentats per ajudar-los, la Mireia Ferran i en
Joan Sànchez que ja treballen en la redacció d’un projecte
general desprès d’haver parlat amb els responsable de cada secció
de l’entitat.
El projecte es
concreta en tres espais diferenciats:
- El Moll de les
Llatines: Al port de Segur de Calafell les barques de vela llatina de
l’associació disposen exclusivament de la primera línia a tocar
del passeig. Agraeixen a la direcció del Port, i per un preu gairebé
simbòlic, aquesta concessió. Allà es continuarà amb els batejos
de mar i la formació en vela llatina, com la que tindrà lloc dins
de pocs mesos organitzada per la FCCPMF.
- La Destil·leria:
On ja ha començat un projecte de restauració total de l’espai que
durarà cinc anys. En el futur serà un Eco-Museu del Mar. Un
projecte viu que permetrà veure els treballs de restauració de
barques i una exposició permanent sobre la importància del port de
platja existent a vila durant el segle XIX d’on sortien els
excedents de vi del Penedes pel comerç d’ultramar. També comptarà
d’un espai per a exposicions temporals.
- La platja del
Pòsit: Al costat de la ubicació actual del Bot de Salvament, durant
l’estiu hi haurà un seguit de barques de vela llatina a la sorra
que avararan en mar des de la mateixa sorra i seran tretes amb
l’ajuda del cabrestant que construí l’amic Figuerola fa uns anys
i que conservem. Una forma que les persones que vagin a la platja
coneguin una part del nostre patrimoni marítim i com es treballava
antigament al mar.
Pel final potser es
deixa la que potser fou la notícia més important de la presentació:
el projecte de la Francisca.
 |
| Maqueta de la Francisca. |
Jordi Rascado: La
Francisca és un gran projecte i un gran repte. Aquesta barca, com ha
hem dit, fou la darrera que pescava a la costa catalana anant a la
vela. Era una barca de bou que es treia a la sorra. El projecte
nasqué just desprès del recordat bateig de la barca Carlos Barral.
L’Ajuntament de Calafell convocà un concurs de propostes de
projectes participatius. L’associació va presentar la proposta de
construir una rèplica de la Francisca. I la proposta guanyà. Érem
a l’any 2018. Amb l’ajuda impagable d’en Vicente Garcia-Delgado
i de la maqueta existent de la embarcació al Museu Marítim de
Barcelona es dibuixaren els plànols i es redacta el projecte
concursal, atès que la barca serà propietat de l’Ajuntament i per
tant calia fer un concurs públic.
La notícia que fa
temps esperàvem és que els Astilleros de Catalunya han guanyat el
concurs que s’adjudicà el prop passat dilluns 18 de gener. I ara
a partir del moment de la signatura podrem començar a comptar els 12
mesos que la drassana ha donat com a temps de construcció. Per tant,
el 2022 el llaüt de 12 metres Francisca podrà estar navegant a
Calafell.
Desprès de la
intervenció del president de la FCCPMF, Pere Alemany i algun
comentari més es dona per acabada aquesta presentació que anà, com
s’ha pogut llegir, molt més enllà del llibre.
El llibre es pot
comprar per 20€ a través del WhatsApp. Rosa
Val: 628 30 79 43
