11.3.21

Les fragates Palamós i Villa de Palamós (1875-1906)

Que Palamós sempre ha estat, històricament, un port important avui ningú ho dubte. Però que uns consignataris palamosins, encara existents i treballant com a tals, tinguessin unes fragates de les dimensions de la Palamós i la Vila de Palamós, sembla avui excepcional. Com ens agradaria que aquesta meravella encara fos viva, navegant i amarrant al bell port palamosí.

La fragata Palamós entrant al port de Marseille.


La Fragata Palamós.


La fragata Palamós, fou construïda per B. Robesheau i avarada l’any 1875 a Methegan, Nova Escòcia (Canada) amb el nom de John Buyman. Aquest curiós nom no era ni el del seu armador, ni de cap figura política o militar, era el d’un escriptor anglès. Curiosament no només portava el seu nom sinó que el mascaró de proa de l’embarcació era una escultura en fusta d’aquesta persona amb un llibre obert a les mans.

Dels seus primers trenta anys de vida se sap que comerciava transportant entre d’altres coses petroli des de New York fins a Shangai. I dels seus primers anys de vida es coneix la tràgica anècdota que el seu capità es suïcidà saltant per la borda en plena navegació.

La esperança de vida d’aquells vaixells era en aquells temps era d’un trenta anys sinó s’enfonsaven abans. La John Buyman sobrepassà aquest termini i fou venut l’any 1891 a la Consignatària Gaspar Matas de Palamós per 83.150 pessetes. Desprès de la venda fou inscrit com a Palamós amb el registre 5ª llista 3er volum foli 125. En el moment de la matricula catalana les seves característiques eren: 56,5 m d’eslora, 11,28 m de mànega i 6,40 m de puntal. 1201,33 d’arqueig total i 1169,07 d’arqueig net.

De la seva vida activa es poden destacar algunes anècdotes com quan estava descarregant fusta l’any 1893 a València i es trobaren a la bodega una serp de cinc metres i mig de longitud. Aquell mateix any degué de patir una embarrancada atès que el 9 de juny el diari El Isleño, diari de Palma de Mallorca, assenyalava que la fragata Palamós havia estat reflotada i remolcada fins a port. Un any més tard tornava a creuar l’Atlàntic destí a Cuba. De llavors ençà la seva activitat principal fou el transport de fusta entre el port nòrdic de Brunswick a Geòrgia (EEUU) i el port de València. L’any 1906 tornà a creuar el Oceà Atlàntic malgrat els seus 31 anys d’antiguitat per arribar a Rio de Janeiro.

La fragata Palamós carenant al port de Barcelona. Fotografia arxiu MMB

La fragata Palamós estigué activa fins l’any 1906 que fou venuda pel seu desballestament per 4.000 pessetes. Els seus viatges consta per telegrames que majoritàriament foren transoceànics. Transportant sucre entre Puerto Rico i Barcelona, carbó i lingots de ferro des d’Anglaterra per abastir els vapors catalans, i càrrega general en els viatges inversos.




Plànols de la fragata Palamós cedits per René Matas.


Maqueta de la fragata Palamós a les oficines del Consignatari Matas de Palamós.


La fragata Villa de Palamós.

Fou construïda a Gènova per Sestri Ponente i avarada el 9 d’octubre de 1883. Les seves quadernes eren de roure i el folre de pi. Anteriorment havia tingut els noms de Salvarote d’Afforsa i posteriorment de Concordia. L’any 1901 fou matriculada a Montevideo com a pavelló de conveniència ja propietat de la Naviliera Hijos de Gaspar Matas. Que tenien una flota considerable doncs a més de la esmentada anteriorment fragata Palamós, tenien la fragata Cataluña, la goleta HGM i la pollacra goleta Teresa.

Aquarel·la de Pirretas Puig de la fragata Villa de Palamós.

Com en el cas de l’anterior la seva zona de navegació era l’Atlàntic nord, dedicant-se a portar sobretot fusta entre els ports nord-americans i el port de València.

El 22 de gener de 1903 la fragata Villa de Palamós encallà davant les costes de Tarifa al bell mig d’un temporal a l’estret de Gibraltar. Des de Tarifa es procedí al difícil salvament de tots els tripulants que sortiren sans i estalvis del naufragi, malgrat les grans dificultats que patí la pròpia barca usada pel salvament. La fragata es donà per perduda desprès d’haver provat de remolcar-la i fou descarregada de la fusta que transportava i desballestada finalment al lloc del naufragi. S’aprofitaren els pals major i mitjana i les vergues. El capità de la Villa de Palamós en el moment del naufragi era el Sr. Arturo Valls.

Informacions extretes de diferents articles publicats al web vidamaritima.com.

Text de l'Escenavegant.

27.2.21

Ja som de l’European Maritime Heritage! Però què és el EMH?

 

Des del 17 de febrer de 2021 la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ja és membre associada d’aquesta entitat d’àmbit europeu.


EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats. Té com a objectiu fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions europees, inclosos els museus, que participen en el manteniment del patrimoni marítim. També proporciona a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la preservació i explotació de vaixells i vaixells històrics quan sigui necessari.


Els objectius d’EMH exclouen qualsevol afany de lucre i són fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions d’Europa, inclosos els museus, implicats en mantenir viu el patrimoni marítim, per actuar com a conducte per al flux d’assessorament i assistència entre aquestes organitzacions. contribuir a la comprensió mútua de diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública sobre aquestes cultures, organitzant un congrés triennal, per identificar i promoure vincles històrics transmesos per l'aigua entre les regions europees, divulgant el paper de les vies fluvials com a pont cultural entre les nacions, estudiar i resoldre problemes comuns identificats en el curs de la conservació i l’explotació de les embarcacions tradicionals a Europa i proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la conservació i explotació de vaixells i vaixells històrics.

EMH ha estat coautor de la famosa Carta de Barcelona com a guia per a la restauració de vaixells històrics i ha iniciat la creació del Memorandum of Understanding de Wilhelmshaven per als viatges internacionals en vaixells tradicionals en aigües europees.

Avui, EMH té una regla important com a principal associació europea d’interessats per a tot el món del patrimoni marítim.

Actualment el President de la EMH és el portugués Joao de Almeida.

ASSEMBLEA GENERAL

L’Assemblea General anual és l’òrgan més alt de l’EMH. Té les funcions i autoritats següents:

  • aprovar les directrius financeres de l’associació;

  • aprovar l'informe financer del tresorer;

  • aprovar polítiques generals per al treball de l’associació i un pla estratègic anual;

  • aprovar els informes d'activitat del GB i el DM;

  • determinar les quotes dels socis;

  • nomenar els membres del GB;

  • designar comitès i orientar les seves polítiques;

  • aprovar els Membres d’Honor;

  • decidir sobre el lloc on es troba la seu social de l'associació;

  • decidir sobre noves sol·licituds d’adhesió;

  • debatre sobre qualsevol altre tema rellevant en relació amb el patrimoni marítim i emetre resolucions al seu cas segons convingui;

  • modificar els Estatuts Socials;

  • per dissoldre l’associació.


Els membres de l'associació tenen els drets de vot següents:

  • cada membre nacional té dret a emetre deu vots a l'Assemblea General

  • cada membre regional té dret a emetre sis vots a l'Assemblea General, si hi ha més membres regionals del mateix país, només tenen dret a emetre deu vots junts.

  • cada membre assessor té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;

  • cada membre associat té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;

  • Els socis d’honor i / o els membres suspesos no tenen dret a vot.

  • Tots els membres de l'associació, qualsevol membre del GB que no sigui membre de l'Associació i tots els membres provisionals tenen accés a l'Assemblea General.



MEMORANDUM D'ENTENIMENT (MoU)

El Memoràndum d’entesa sobre el reconeixement mutu dels certificats per al funcionament segur dels vaixells tradicionals a les aigües europees i dels certificats de competència de les tripulacions dels vaixells tradicionals, signat el novembre del 2005, va ser considerat com un dels grans èxits d’EMH.

El MoU es va fer necessari ja que els vaixells tradicionals que sovint operen amb certificats nacionals de seguretat no podien confiar en normes internacionals com ara SOLAS o normes de la UE. No obstant això, els vaixells tradicionals certificats nacionalment solen seguir estàndards de seguretat molt alts i comparables, de manera que el seu reconeixement mutu és un pas gairebé lògic.

El memoràndum d’informació real està dissenyat principalment per a vaixells tradicionals que participen en esdeveniments marítims en altres països, però no per al transport internacional de passatgers en vaixells tradicionals, que és un objectiu clar de l’EMH per al futur.

El MOU ha estat signat per Dinamarca, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Noruega, Estònia, Finlàndia, Lituània, Suècia i Espanya. En realitat, Noruega ostenta la presidència del MOU.

Els textos del MOU es poden descarregar des de la secció de documents.

MEMBRES ASSOCIATS

Els membres associats poden ser qualsevol organització o qualsevol persona que doni suport als objectius i objectius de l'associació. Tots els membres associats junts tenen un lloc a la junta general. En realitat, els membres associats estan representats per Ole Vistrup, Dinamarca.

El grup dels membres associats està format per:



EMH és membre del

CONGRÉS INTERNACIONAL DE MUSEUS MARÍTIMS

ASSOCIATION OF THE MARITIME MUSEUMS DE LA MEDITERRÀNIA

i és una organització aprovada pel

COMITÈ EUROPEU PER A L’ELABORACIÓ DE NORMES EN L’ÀMBIT DE LA NAVEGACIÓ INTERNA (CESNI).

21.2.21

Vent de Frau

Reproduïm aquest interessant article publicat al web Històries del Mar pel seu interès i per la seva vinculació amb la navegació tradicional.


No els emprem mai [els rems de trenta-quatre] sinó per a entrades o sortides de port o per a guanyar s’afrau des vents. Joaquim Ruyra, Rem de trenta-quatre

Segons l´Alcover-Moll, una frau o afrau és una fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyals.  També hi ha una accepció molt interessant per la qual, una frau, en el món de la pesca era un paratge de la mar en el qual hi ha certa pesquera o un fenomen determinat.

A  la costa del Maresme, la frau és un vent important, generalment tèrmic, que bufa des de terra a mar, és a dir, un terral. Els terrals es formen en acabar el dia i especialment a la matinada abans de que surti el Sol.  En aquests moments la temperatura terrestre és molt més baixa que la  de l´aigua de mar i es genera un flux de pressió entre la terra i el mar. Aquest regim de vents es  produeixen durant tot l´any però són especialment forts al llarg de la primavera i l´estiu. Quan la temperatura de la terra i la mar s´igualen, al llarg del matí, la frau deixa de bufar i dona pas al règim de  marinades.

Fins els anys 50, els pescadors utlitzaven les fraus per moure els vaixells. Parella de bou. Foto: Museu Marítim de Barcelona

L´etimologia del mot “frau” ve del llatí fragere que més tard hauria donat lloc al mot fragum o  país trencat. Precisament la ciutat medieval de Mataró agafa el nom de Civitas Fracta, és a dir, ciutat partida, prova de la importància de les fraus en una comarca com el Maresme, trencada perpendicularment per rieres i rials.

Certament, en el tram de costa que va del delta del  Llobregat a la punta de la Tordera, les fraus han estat un fenomen que durant les èpoques de la navegació a vela van permetre la pesca, el cabotatge i la prosperitat econòmica dels  municipis litorals.  Al Maresme, la frau  és especialment forta a la Tordera, aquí l’aire es canalitza des del Montseny. També són considerables les  Fraus de Calella, Sant Pol, Arenys i Mataró, en aquest darrer cas el vent es canalitza per la riera d´Argentona. A Barcelona, les fraus del Besos i el Llobregat són també importants. Més enllà, amb el massís del Garraf, les fraus desapareixen per la geografia del territori.

El terral és un vent tèrmic que origina pel flux de temperatura entre terra i mar

Les fraus fortes com les de la Tordera, poden arribar a generar vent de fins a vuit nusos de força i evidentment, malgrat no aixecar gaire onada pel poc recorregut de la massa d´aire, si que pot produir àrees de marejol i maror.

Fins ben entrats els anys 50, pescadors, navegants i mariners aprofiten aquests vent tèrmics per anar a la vela. L’agafaven de través tant per anar rumb cap al nord-est com al sud-est. Precisament amb aquests rumbs es podia realitzar la navegació de cabotatge i la pesca litoral com ara els sardinals. Fins hi tot, amb l’aparició dels primers motors, els pescadors combinaven la força del vent amb els motors. Els vots i barques quan agafaven la frau duien la vela espigada i  els “homes” es situaven a sobrevent on hi col·locaven un parell o tres de rems per acompanyar-lo una mica. Fins hi tot els pailebots que feien rumb cap a França aprofitaven aquestes fraus per navegar de manera paral·lela a la costa. Quan es perdia la frau i ja no hi havia vent, és clar, els tocava bogar per tornar a casa. Això és però, una altra històriademar 

9.2.21

Veus de mar: Una conversa amb Clare Allcard i Marcel Mongay.

 

Desconec, i potser ells mateixos també, quina és la suma d’hores de navegació que sumen plegats la Clare Allcard i en Marcel Mongay. Diumenge 7 de febrer 2021 tinguérem ocasió, una vegada més d’escoltar les seves vivències al voltant del que ara és el Quetx Ciutat de Badalona. 

Fins a una cinquantena d’assistents, o millor tele-assistents a una vetllada d’aquelles que abans es podien fer i escoltar en tavernes, o asseguts a coberta, i ara per la pandèmia de Covid-19 tenim vetades.


Ha estat interessant veure la il·lusió mostrada d’en Marcel en poder aconseguir tenir un vaixell escola al nostre país que ve des del seu temps de mariner mercant. Explicà la història de l’intent de recuperació del Maria Assumpta (1858), malbaratat pel seu naufragi l’any 1995.

Naufragi del Maria Assumpta (1995)

Volia fer tornar un dels vaixells més antics que navegaven al planeta al seu port d’origen, allà on fou bastit. Però no pogué ser. Desprès de llepar-se les ferides produïdes pel frustrat projecte, mai oblidà quin era el seu objectiu inicial. Cosa que permeté amb la col·laboració de moltes persones, que finalment Badalona i Catalunya gaudeixi de l’antic Johanne Regina ara sota el nom de quetx Ciutat de Badalona. I un cop aquest va estar actiu mai va deixar de treballar perquè els joves coneguessin que significava navegar per la mar. Malgrat els actuals anys d’experiència acumulada (com en diuen els cubans de la vellesa) impressiona la seva voluntat per transmetre aquest patrimoni immaterial que és el coneixement de les tècniques de navegació als més joves. Cosa que sí ha aconseguit en una entitat com els Amics del Quetx Ciutat de Badalona, una entitat amb més de tres-cents associats, que any rere any fa cursos de formació per nous tripulants d’aquesta joia del nostre patrimoni marítim.


L'antic Johanne Regina, ara Quetx Ciutat de Badalona.
Foto: http://www.amicsquetxciutatbadalona.cat/

Malgrat tot en Marcel té un deute pendent amb la societat i amb els amics: transcriure les seves memòries nàutiques. Durant la xerrada s’hi han presentat diferents voluntaris a cobrir la mancança, o com ell mateix va dir: "jo no sóc capaç de redactar res més enllà d’allò que vaig fer a l’escola". Per tant hi ha una tasca pendent, i urgent, de «buidar» les memòries d’aquest home de mar.


Escoltar l'altra convidada, Clare Allcard és viure la passió per la mar. Aquesta dona que ha navegat pels set mars transmet una passió que inocula el verí que és navegar en un vaixell tradicional. Per sort a més dels llibres que ja ha publicat segueix amb la seva tasca d'escriure les seves vivències i coneixements sobre allò que significa viure tota una vida dins un vaixell. De fet anuncià que està acabant un nou llibre.


Els llibres mariners de la Clare són (cliqueu per trobar enllaços):

- Rodamons De La Mar: Les aventures de Clare i Edward Allcard a bord del seu veler Johanne abans de convertir-se en el Ciutat Badalona.

- Intricate Art of Living Afloat

- Living Afloat

- A Gypsy Life

La història del vaixell que ella ja ha explicat en diferents llibres també es pot llegir a La història del Marie , a la web del Quetx.


Els amics del quetx digueren que penjaran aquesta xerrada en el Youtube. Tan aviat com hi sigui la penjarem en aquesta mateixa entrada.

24.1.21

DEIXANT AMARRES: Crònica de quelcom més que una presentació d’un llibre.

 




Dissabte, 23 de gener 2021

Portal Zoom. Videoconferència.

Autor: Oscar Vidal

Presentadora: Helena Rotés.


Fins a quaranta una persones assistiren des de casa seva a l’acte organitzat per l’Associació de Patí Català de Calafell – Mar Mític Mar Lúdic. L’excusa, per dir-ho així, era la presentació del llibre de l’Oscar Vidal: Deixant Amarres. Un llibre com ell mateix explicà sorgit de la seva passió per l’associació, la recollida de dades i la fotografia. Un llibre nascut a resultes del primer confinament del mes de març de 2020, quan l’Oscar es decidí per recopilar totes les fotografies que tenia de l’entitat, posar-les en ordre i amb quatre notes fer-ne un llibre digital de la coneguda firma Hofmann. Un cop rebut el llibre i mostrat a altres companys de la Junta, aquest arribà a mans d’en Josep Inglada que veié en ell una magnífica forma de celebrar el primer decenni de la entitat. A partir d’aquí el propi Oscar tirà de la seva memòria per redactar i ordenar els seus records dels moments més importants viscuts tant a bord dels patins, com desprès de les barques de vela llatina. A més en el llibre s’hi troben també signatures de persones importants del món del Patrimoni Marítim com en Vicente Garcia-Delgado, que ha estat el responsable del traçat dels plànols i estudis fets per la barca Francisca; en Rafael Romeu, artista i pintor que hi ha col·laborat; la Mercè Toldrà, del Museu Marítim de Tarragona que ha col·laborat amb l’entitat en temes referits a la barca Capitan Argüello; en Gerard Martí, de l’Associació Arjau de Cambrils que fou padrina del Patí Català en el seu ingrès a la FCCPMF i finalment d’en Josep Inglada, impulsor i President de l’entitat.

L’Helena Rotés, presentadora de l’acte destacava la importància del llibre perquè com diuen els moderns filòsofs: «La consciència del temps passat s’està esvaint». Avui parlar d’història és per molts una pèrdua de temps i no serveix per res. Quan, ho estem vivint, aquesta persisteix a ser cíclica i repetir-ne causes i conseqüències.

La presentació prengué a partir d’aquí un rumb molt més obert per parlar sobretot de l’Associació, dels seus orígens i sobretot del seu futur.

En Joaquim Vidal fou constructor de patins catalans durant molts anys. Començà com a fuster a cal Xicus del carrer Monturiol. La seva relació amb el mar li venia del pare que era pescador. Amb l’Estasi (en Joan Tutusaus) començaren a fer patins a principis dels anys 60 del segle passat. Foren el segon taller de Catalunya que en feia. Construïen i venien entre 60 i 80 patins a l’any. Fets de fusta, tradicionals. Aquella fusteria seguí construint patins fins l’any 1986, que es jubilaren els propietaris. Ell al principi no patinava, no li agradava. Havia sortit algun cop amb el «jefe», però el cuc finalment li acabà entrant i finalment se’n feu un. En les sortides en mar per fer regates i d’acord amb en Josep Inglada decidiren que ja era hora de deixar d’anar a Sant Salvador per navegar, calia fer alguna cosa a Calafell. I aquesta fou la llavor del què anys desprès seria l’Associació.

L’Oscar Vidal afegí que durant uns quants anys ell fou soci del Club Nàutic de Calafell que reunia regates de 30 a 40 patins cada cap de setmana. Però arribà un moment a finals dels anys 80 que a Calafell no hi havia patins a la platja. Havia canviat la moda i arreu es veien catamarans i Hobbie-cat.

Actualment l’Associació Pati Català de Calafell té 27 patins a la sorra de la platja que amb els que es troben a la Cofradia i al Nàutic sumen un total de 40.

Què té el Patí Català com a embarcació que té una sensació única, exclusiva?

Jordi Rascado: Segons la gent entesa, diuen que és la llibertat al navegar. És un vaixell sense timó. L’has de girar tu amb el teu cos, no hi ha cap arjau que ho faci. Aquesta relació home-vaixell és única. Cal intuir les maniobres amb anticipació i moure’s com un gat ho fa per sobre dels mobles: sense trencar res. O com anar en bicicleta sense mans. El patí és una embarcació única, artesanal, feta de fusta i genuïnament catalana. Va nàixer a Barcelona i el Maresme l’any 1920 i des de 1946 no s’ha variat la forma i mesures actuals. L’any 1967 es va inaugurar el Club Nàutic Calafell que era al costat del Pòsit, en un espai cedit per la Confraria de Pescadors. Tres anys més tard es traslladà. Però Calafell ha arribat a tenir una flota de més de 100 patins.

L’Helena Rotés feu un gir a la presentació i desprès d’haver parlat del patí català i la seva relació amb la vila, s’interessà per la reaparició de la vela llatina a Calafell i la seva vinculació amb l’Associació.

Josep Inglada: Amb els patinaires havíem fet veritables gestes com les travesses de Catalunya. Fou precisament en una d’aquestes travesses que davant d’un persistent vent de Garbí, tornant de Palamós, ens fartàrem de fer «bordos». I allà, mentre anava saltant onada rere onada vaig pensar que ja em tocava anar cap a l’Slow Sailing, la navegació tranquil·la, que m’estava fent gran. I fou així com personalment em vaig posar dins el món de la vela llatina.

Francesc Figuerola: Dins de l’Associació nasqué ben aviat l’afició per la vela llatina. Un tipus de navegació molt complexa. Una mena de vela avui desapareguda professionalment. Jo sóc fill de baix a mar i m’explicaven que una de les coses més important que es va fer fou una navegada d’anada i tornada des de Torredembarra a Mallorca l’any 1900. La vela llatina només la feien servir els pescadors i els mariners de cabotatge, aquells que portaven la sal des del sud. Recordo una embarcació famosa anomenada Neopatria que sempre passava per davant de la platja.

El meu avi era veler. L’altre avi sempre havia anat amb vela llatina. Aquest tipus de vela si l’estenem a terra veurem que no queda plana, que fa una mena de bossa al mig. Hi ha hagut moltes formes de fer-la , però a casa per fer-ho anaven a la platja i sobre la sorra dibuixaven la vela i apilaven sorra al mig allisant-la fins aconseguir la forma de la bossa que volien. Llavors en treien les mesures per tallar la roba.

Quina relació hi ha entre l’escriptor Carlos Barral i la vela llatina?

La Francisca als anys 50 del segle XX

Helena Rotés: En Carlos Barral fou una persona que valorà les tradicions populars vinculades al treball. Tant és així que enlloc de comprar-se una embarcació esportiva per sortir a mar es feu construir l’any 1935 de la mà del calafat Fontanet a Santa Coloma de Gramenet un llaüt de pesca amb vela llatina, el Capitán Argüello (pseudònim del seu pare), que avui es pot veure al Museu del Port Marítim de Tarragona. Podria pensar-se que això no era més que un exercici de nostàlgia, però ell hi veia més enllà, veia que estava ajudant a construir la comunitat. En Carlos Barral visqué en primera persona la decadència de la darrera barca de pesca catalana a la vela, la tenia al davant de casa seva i en mirar el mar la veia diàriament, la Francisca.

Una persona molt estimada a l’associació és el mestre i professor de títols nàutics Francesc Figuerola. Una persona a qui li agrada més parlar de coses viscudes i no teòriques que de les preguntes que sortiran a l'examen oficial corresponent. Ell es pregunta sempre què té el fet de navegar que ens fa millors persones? Què ens aporta? Sense una resposta directa la passió pel coneixement, les vivències i la voluntat de transmissió d’aquest patrimoni immaterial és allò que el fa anar endavant i motiva als seus alumnes perquè estimin el mar.

Arribats a aquest punt en Josep Inglada feu una presentació del replantejament que està fent l’Associació a cinc anys vista. Actualment es troben en un moment complex de reorganització. I han acudit a dos professionals experimentats per ajudar-los, la Mireia Ferran i en Joan Sànchez que ja treballen en la redacció d’un projecte general desprès d’haver parlat amb els responsable de cada secció de l’entitat.

El projecte es concreta en tres espais diferenciats:

- El Moll de les Llatines: Al port de Segur de Calafell les barques de vela llatina de l’associació disposen exclusivament de la primera línia a tocar del passeig. Agraeixen a la direcció del Port, i per un preu gairebé simbòlic, aquesta concessió. Allà es continuarà amb els batejos de mar i la formació en vela llatina, com la que tindrà lloc dins de pocs mesos organitzada per la FCCPMF.

- La Destil·leria: On ja ha començat un projecte de restauració total de l’espai que durarà cinc anys. En el futur serà un Eco-Museu del Mar. Un projecte viu que permetrà veure els treballs de restauració de barques i una exposició permanent sobre la importància del port de platja existent a vila durant el segle XIX d’on sortien els excedents de vi del Penedes pel comerç d’ultramar. També comptarà d’un espai per a exposicions temporals.

- La platja del Pòsit: Al costat de la ubicació actual del Bot de Salvament, durant l’estiu hi haurà un seguit de barques de vela llatina a la sorra que avararan en mar des de la mateixa sorra i seran tretes amb l’ajuda del cabrestant que construí l’amic Figuerola fa uns anys i que conservem. Una forma que les persones que vagin a la platja coneguin una part del nostre patrimoni marítim i com es treballava antigament al mar.

Pel final potser es deixa la que potser fou la notícia més important de la presentació: el projecte de la Francisca.

Maqueta de la Francisca.

Jordi Rascado: La Francisca és un gran projecte i un gran repte. Aquesta barca, com ha hem dit, fou la darrera que pescava a la costa catalana anant a la vela. Era una barca de bou que es treia a la sorra. El projecte nasqué just desprès del recordat bateig de la barca Carlos Barral. L’Ajuntament de Calafell convocà un concurs de propostes de projectes participatius. L’associació va presentar la proposta de construir una rèplica de la Francisca. I la proposta guanyà. Érem a l’any 2018. Amb l’ajuda impagable d’en Vicente Garcia-Delgado i de la maqueta existent de la embarcació al Museu Marítim de Barcelona es dibuixaren els plànols i es redacta el projecte concursal, atès que la barca serà propietat de l’Ajuntament i per tant calia fer un concurs públic.

La notícia que fa temps esperàvem és que els Astilleros de Catalunya han guanyat el concurs que s’adjudicà el prop passat dilluns 18 de gener. I ara a partir del moment de la signatura podrem començar a comptar els 12 mesos que la drassana ha donat com a temps de construcció. Per tant, el 2022 el llaüt de 12 metres Francisca podrà estar navegant a Calafell.

Desprès de la intervenció del president de la FCCPMF, Pere Alemany i algun comentari més es dona per acabada aquesta presentació que anà, com s’ha pogut llegir, molt més enllà del llibre.

El llibre es pot comprar per 20€ a través del WhatsApp. Rosa Val: 628 30 79 43

11.1.21

Una esquadra tradicional catalana vers Mallorca

 « De la Mallorca continental fins a l’illa de Mallorca »

Projecte de navegada a Mallorca Agost2021


PORT-VENDRES

                VILASSAR DE MAR-MATARÓ

                            SÓLLER

                                            EL MOLINAR-PALMA DE MALLORCA

Del 1 al 10 d’Agost 2021


Objectius

- Donar suport a l'agermanament entre les ciutats portuàries de Port-Vendres (Rossello) i Sóller (Mallorca) mitjançant el seu vector marítim comú.

- Materialitzar una esquadra de 8 à 10 embarcacions tradicionals de fusta del Rosselló, del Principat i d’Occitània per participar a la Trobada marítima d'El Molinar port pesquer de Palma, recollint embarcacions dels següents ports:

- Grau du Roi, Argelers de la Marenda, Port-Vendres, Cervera, L'Escala, Mataró, Sóller i Palma de Mallorca i tornada.

- Tots els vaixells de l’esquadra serviran d’ambaixadors culturals: des de la Mallorca continental fins a l’illa de Mallorca, per tal de renovar els vincles històrics, culturals i  econòmics existents des de l’època medieval.

- Els vaixells més grans que faran la travessa (Quetx i Barques de Mitjana) transportaran a l’anada mercaderies com vins, cerveses artesanals del Rosselló i anxoves) . I a la tornada les seves bodegues estibaran productes  locals de Mallorca com cítrics, garrofes, sal i embotits. Com havien fet els grans  vaixells de cabotatge fins a mitjans segle XX.

- Normalitzar la navegació des del Rosselló amb l’illa de Mallorca i a les Balears, dels futurs viatges del Pailebot Miguel Caldentey (propietat del SIVU Argelers de la Marenda / Port Vendres), inclòs el viatge inaugural, que ja serà a punt per navegar.

Navegació



Totes les dates són indicatives i dependents de l’estat de la mar i de totes les condicions i previsions meteorològiques.

Proposta d’agenda : 

Divendres 30 de juliol i dissabte 31:

Vesprada amb una cantada d’havaneres al port vell de Port-Vendres, al costat de tots els vaixells que faran la travessa i el pailebot Miquel Caldentey. Acompanyats de totes les barques de vela llatina que vulguin participar de l’esdeveniment.


Diumenge 1 d’agost: Etapa Port-Vendres – Mataró (80 milles nàutiques).

Diumenge al vespre sopar a l’alberg dels Frares de Cabrera de Mar per les tripulacions. Nit al port de Mataró.


Dilluns 2 d’agost: Etapa Mataró-Sóller (105 milles nàutiques).

Arribada estimada dimarts a les 10 del matí.

Dimecres 3 d’agost a dijous 5 d’agost: Actes oficials dels agermanaments de Port-Vendres, Sóller i la SIVU Miquel Caldentey. Navegacions. Excursions: Tren turístic Sóller-Palma-Sóller, Can Prunera, Alfàbia, Sa Calobra, Punta de Sa Foradada, Museu Marítim de Sóller.


Divendres 6 d’agost: Etapa Sóller, Sa Dragonera, Cap de Sa Mola, Illa des Toro, Cap de Cala Figuera, Port de El Molinar (Palma). 45 milles nàutiques.


Dissabte 7 i diumenge 8 d’agost:

Trobada de El Molinar. Navegació per la badia de Palma i Porto Colom.

A partir del 9 o el 10 d’agost tornada de la Esquadra d’embarcacions d’acord amb la meteorologia: El Molinar, Sóller, Mataró, Port-Vendres, Argelers. O bé en rumb directe El Molinar a Port-Vendres.

Relació de vaixells inscrits fins el moment de la publicació:

- L’esperance, Le Grau du Roi. Sardinal 1925.

- MacOrlan: Argeles sur Mer. Quetx 1950.

- Notre Dame de Consolation. Argeles sur Mer. Sardinal 1913.

- Porthos. Cerbere. Sardinal 1927

- Sant Ramon. Mataró. Barca de mitjana. 1907

- Sa Rata. L’Escala. Sardinal 1926.

- Quetx ciutat de Badalona. Badalona.1929

- Xerina (via ferry). Palamós. 1996

- Hola ona Granyota (via ferry). Argelers de la Marenda. 

Per inscriure's  poseu-vos en contacte amb les entitats organitzadores o les vostres associacions.

Organització:

- Association ARJAU

- Els Amics de La Barca ND de Consolation M.H.

- GAPAMAR

El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...