La Lola, la última barca de foc: el film.

La Lola és l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Aquest llagut de fusta amb aparell llatí i rems fou construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. Conserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A finals del 2009 els seus anteriors propietaris, Vicente García-Delgado Sancho, Dominique Duniau i Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El museu s’encarrega de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. El gener del 2010 la Lola es va incorporar al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

Estud34 i Vicente Garcia Delgado han produït el film amb la coproducció del Museu Marítim de Barcelona i de la Federació per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han produït aquest curtmetratge que ajuda a entendre l'ús dels llaüts de foc i la pesca amb art de platja. Les associacions dels Amics del MMB, Bricbarca, El Moll, A Tot Drap i el Mamelló hi han intervingut directament en les gravacions tant amb figuració com amb les pròpies embarcacions.

Joan Vehí, de Cadaqués. DEP

Us fem saber que el dia 4 de maig a l'edat de 9O anys, va morir en

Joan Vehí i Seriñana. Cadaquesenc que fou 17 anys President de l'Associació.

Amic de ses amics, generós i compromés amb la cultura i la gent des seu Poble,

va ser es fotógraf i fuster d'en Salvador DaIí en l'época més prolífera de l'artista.

Cronista local, deixa un immens llegat fotográfrc de la vida quotidiana des seu estimat

Cadaqués. Treballador incansable i expert navegant a Vela Llatina, ha emprés es seu

darrer viatge, deixant una estela de bondat i d'enyor pes seu traspás.

Joan: que tots es ventes et siguin favorables, Amb má ferma es timó i ben assocada

s'escota, et rodolsin es vaixell a Bon Port. Etern!

Grácies Amic.

Associació de ses Amics de sa Vela Llatina de Cadaqués

Cadaqués 4 de maig del 2O2O

.Joan Vehí i Serinyana (Cadaqués, 30 de maig de 1929 – 4 de maig de 2020) fou un fuster i fotògraf català, conegut pel seu arxiu de més de 100.000 fotografies, 600 càmeres fotogràfiques i 600 plaques de vidre fotogràfic sobre Cadaqués i Salvador Dalí. Va ser dues vegades regidor de Cadaqués, va impulsar el centre d'iniciatives turístiques i va presidir 17 anys l'associació de vela llatina. Va ser una de les poques persones que van captar amb la seva càmera la intimitat de Salvador Dalí a qui va conèixer el 1952 i per qui va començar a treballar com a fuster fent els bastiments dels seus quadres, sovint molt grans, i els mobles de casa seva per després fer de fotògraf quan faltaven els oficials Robert Descharnes o Melitó Casals «Meli». Des del 2014 el fons i arxiu de Joan Vehí es gestionat per la Fundació Joan Vehí, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cadaqués i la Diputació de Girona.Ha mort el 4 de maig de 2020 als 90 anys.

Aquesta és la nota que apareix d'ell a la Viquipèdia, a la ressenya no es parla en cap moment de la seva passió pel mar, ni de la seva relació amb el Amics de la Vela Llatina de Cadaqués com a President. El desaparegut programa Thalassa li dedicà, fa anys aquest capítol.

FCCPMF: ARA QUE TENIM 15 ANYS!

En plena crisi per la Covid-19, i tots nosaltres confinats “a port”, la Federació fa 15 anys i ho volem celebrar i compartir amb tots vosaltres. Efectivament, el 24 d’abril de 2005, al port de Mataró, a bord del vaixell Sant Ramon, va tenir lloc la signatura de l’acta de fundació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

Les set associacions fundadores van ser:

Associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués

Associació Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell

Associació L’Arjau – Vela Llatina de Cambrils

Associació Bricbarca – Centre d’Estudis Nàutics, de Vilassar de Mar

Associació Bellamar – Centre d’Estudis Marítims,  de Premià de Mar

La Mar d’Amics – Associació per a la Defensa de la Navegació Tradicional i la Recuperació del Patrimoni Marítim, de Palamós

Associació Amics de la Vela Llatina de l’Escala

Posteriorment s’hi va adherir les associacions Barcelona, fes-te a la mar, de la capital catalana, i A Tot Drap, de Sant Pol de Mar.

En aquell moment, la FCCPMF ja es va definir com una entitat no lucrativa i amb els objectius de protegir, conservar i difondre la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; promoure la recuperació, restauració, rèplica i conservació d’embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; i el foment de l’ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització.

Quinze anys després, podem dir que aquell projecte s’ha fet realitat i segueix viu entre nosaltres. Hem duplicat el nombre d’entitats membres i el seu desenvolupament amb activitats diverses (trobades d’embarcacions tradicionals, participació en festes populars  i altres iniciatives relacionades amb la recuperació del patrimoni marítim i fluvial, tant a nivell material, com immaterial), ens esperona a seguir actius des de les nostres associacions a nivell local i des de la Federació a nivell nacional, estatal i internacional, bàsicament l’arc del Mediterrani. 

Ara bé, aquesta visió optimista de la nostra trajectòria, s’ha de complementar amb perspectiva realista i autocrítica de la nostra realitat. A ningú se li escapa que el nostre moviment té unes dificultats i unes amenaces que haurem d’afrontar i mirar de superar de forma col·lectiva. Algunes a destacar son:

·         La necessitat d’un cert relleu generacional i per tant, d’incorporar i engrescar a nous col·lectius de joves i no tan joves.

·         També des d’una perspectiva de gènere, la necessitat d’incorporar més dones a les nostres associacions i activitats.

·         Superar dificultats d’infraestructures i disposar de persones formades (mestres d’aixa) pel manteniment i recuperació de les embarcacions.

·         La necessitat d’obtenir facilitats per l’amarrament de les nostres embarcacions a port i a les platges.

·         Establir relacions de col·laboració i cooperació amb les entitats locals de l’àmbit educatiu, esportiu, social i cultural. Establir també relacions de col·laboració i cooperació amb els diferents nivells de l’administració per tal de promoure els canvis legislatius i formes de suport en benefici de la protecció i promoció del patrimoni marítim i fluvial.

Amb el desig que la Federació segueixi participant i impulsant reptes i projectes col·lectius en el nostre sector, el meu reconeixement i agraïment a tots els que ho feu i ho heu fet possible.

Per molts anys i bona proa!!  

Víctor Martí i Carrasco        

President de la FCCPMF

Acta de constitució de la Federació

Imatge pel record del dia de la signatura a bord del Sant Ramon.

Sant Jordi confinat: llibres en català

En un grup proper de WhatsApp dedicat a la Navegació Tradicional ha sorgit una petita llista de propostes literàries en català pel proper dia del llibre. Aquest, degut a la crisi sanitària ha estat traslladat al 23 de juliol, però si la necessitat és imperiosa sempre queda demanar a les llibreries habituals l'enviament dels exemplars per missatgeria o correus.

Aquí van unes quantes propostes:

La major part d'ells són al catàleg online de https://www.librerianautica.com/

El món del mar i la navegació a Ràdio Palamós (1a Temporada)

L'any 2011 Ràdio Palamós convidava a la desapareguda Associació, cofundadora d'aquesta Federació, La Mar d'Amics a fer un programa radiofònic setmanal parlant del mar i la navegació. El repte fou entomat per en Jordi Salvador que durant dues temporades i més de seixanta programes permeté que la Cultura marinera tingués un lloc a les ones radiofòniques.

El programa tenia una duració aproximada de 20 minuts. Durant la primera temporada els protagonistes foren persones de mar. Professionals de tota mena que treballen en un port com el de Palamós, responsables d'entitats marítimes de tota mena i artistes que treballen prop d'aquesta cultura tant nostra.

Els arxius estan classificats per la seva data d'emissió (cliqueu a sobre per escoltar-lo):

1. Pere de Prada, l'Assoc. d'Amics de la Vela Llatina.
2. Carles Palomares del Club de Vela Palamós.
3. Carles Casanovas,grup d'havaneres Port-Bo.
4. Àngel Casellas, patró dela Salvamar Sírius.
5. Miquel Aixarch del Club de Rem Palamós.
6. Jordi Pascual del Club deVela Sant Antoni.
7. Jaume Domingo, antic pràctic del port de Palamós.
8. Nicolas Stoll, mestre d'aixa.
9. Jordi Cruz i Eulàlia Gili, de Salvem El Crit.
10. Joaquim Pla, autor del llibre 'Els aparells dels grans velers i embarcacions'
11. Joan Salvador. un conte. Per què la mar és salada?
12. Josep Lloret, mestre serraller del Port de Palamós, i encarregat de fer possible que els Reis Mags arribin al Port de Palamós
13. Pepa Salvador, patrona i armadora del veler "Pepa Bandera"
14. Lluís Rodríguez, més conegut com en 'Rodri'. Patró pescador
15. René Matas, consignatari del port de Palamós
16. Xavier Tur, fundador de l'Associació d'embarcacions clàssiques i d'època a motor 'Club Riva' 
17. Jaume Cusí, calafat jubilat de les drassanes 'Tinus'.
18. Sergi Medir, navegant i aventurer que durant set anys va fer una ruta per tot el món.
19. Raül Mata, tècnic de patrimoni del Museu de la Pesca de Palamós.
20. Albert Gràcia, contramestre del Club Nàutic Costa Brava
21. Pitu Llàtzer, membre de la colla carnavalesca 'Tela Marinera'
22. Mercè Palat, gerent del Port Marina Palamós
23. Antoni Campos, ell és submarinista professional i un dels propietaris de l'empresa de submarinisme Dive Center
24. Ricard Déu, pescador jubilat del port de Palamós
25. Guido Depoorter, un ciutadà belga instal·lat ala nostra badia des de fa més de 50 anys. Ell va ser un dels impulsors del patícatalà.
26. Miquel Melero, capità i armador d'un gran veler 'El Cyrano'
27. Antoni Clapés, maquetista i navegant
28. Miquel Ventura, biòleg marí i president de laFundació Mar
29. Joan Santolària, patró i armador d'El Rafael'
30. Antonio Cebrián, faroner de Palamós
31. Joan Rovira, navegada virtual pel litoral palamosí
32. Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamós
33. Joan Sol, autor del manifest que es coneix com a 'Slow Sailing'

Lamentablement algun dels entrevistats ja no és amb nosaltres i per aquest motiu el document sonor adquireix un valor afegit. És un programa de fa uns quants anys, però en la major part dels casos el seu contingut per sort o desgràcia segueix sent actual.

En una situació com la que estem vivint potser podem escoltar alguna d'aquestes entrevistes que de ben segur ens aportaran nous coneixements.

Flota tradicional amarrada: confinament Covid-19, què podem fer?

Pocs, potser ningú, s'esperava a principis de març de 2020 que avui estaríem confinats als nostres domicilis en una situació tant estranya. Aquesta és una guerra contra un enemic invisible que dia rere dia causa molts morts. Evidentment potser no és moment de pensar en les barques tradicionals. D'altres afers més vitals -i mai millor dit- ens amoïnen a tots.

A casa estant es van reben notícies de trobades i festivals marítims que es van suspenent. D'altres, aquells que no ho han fet encara, mantenen l'esperança que aquesta 3a Guerra mundial, aquest cop contra un enemic microscòpic, s'hagi acabat abans de l'estiu. Es mantenen els calendaris amb el desig de poder-los complir participant arreu amb les nostres embarcacions. Sembla però que la realitat és més tossuda que el nostre optimisme i, segurament com ja ha passat amb els Jocs Olímpics, aquest any acabarà sent un parèntesi a les nostres vides. Quelcom per explicar als nostres nets quan siguin grans, si sobrevivim, és clar.

La major part de les embarcacions són en mar, d'altres estan encara hivernant, però alguns casos poden amoïnar i molt als seus armadors. Es tracta d'aquells bastiments que acabaven de sortir de l'aigua per fer les tasques de manteniment anual, i que ja porten en el menor dels casos dues setmanes a sol i serena. Tots sabem com afecta desastrosament que les taules del buc s'eixuguin excessivament. Perquè la situació de moment ja s'ha allargat i qui sap quantes setmanes s'allargarà més. Per tant, es podria dir que aquestes embarcacions són i seran víctimes col·laterals, malgrat que els estralls principals no les afectin directament.

Queda però seguir treballant des de casa. Investigar, escriure, llegir, fer maquetes, reparar petites peces de la barca, fer bossells nous, aprendre a fer aquells nusos que mai ens surten, fer projectes de navegacions en el futur. Activitats que poden lligar-nos d'una forma més que virtual amb la passió per la nàutica tradicional. A més ara tothom disposarà d'aquell temps sempre desitjat per revisar films mítics: Master & Commander, Terra Trema, Stromboli, Captains Courageous, Moby Dick, Mutiny on the Bounty, Captain Horatio Hornblower, The World in His Arms, Treasure Island, Pirates of the Caribbean (5 films), Captain Kidd, Lord Jim, Captain Blood, entre d'altres. Avui totes es poden trobar en streamming en alguna de les plataformes Filmin, Amazon Prime, Netflix i sembla que ara Disney. I si sou amics dels jocs sempre podreu navegar des de casa amb el Virtual Skipper 4, el Sailaway - The Sailing Simulator, el Tempest,el Naval Action o el Buccaneer: The Pursuit of Infamy .

Tant de bo aquesta "guerra" passi aviat i amb el menor número de baixes possibles, per trobar-nos amb les veles obertes en la nostra Mediterrània o a qualsevol altra mar.

Mai millor desitjat... Salut!

P.S.: La FCCPMF es vol sumar al reconeixement a tot el  PERSONAL SANITARI del nostre país, per la seva dedicació, sovint, massa sovint, amb manca de recursos materials. Amb ells i  el nostre confinament de ben segur que derrotarem aquest SARS-COV-2.

Bot salvavides: Franciso Gorostidi 1920-2020

El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell. 

El Bot Salvavides amb les veles desplegades el dia del seu “bateig”

El treball a la mar ha estat sempre difícil i perillós. I encara més si es tenen en compte les condicions en què desenvolupaven la seva feina els pescadors calafellencs del final del segle XIX i el principi del segle XX. Sense cap tipus de suport tecnològic que permetés preveure situacions de risc, els mariners havien d’encomanar-se a l’ajut diví per tal d’evitar accidents i naufragis.

Pel que fa als estralls que ocasionaven els temporals a les embarcacions que es trobaven feinejant, es tenen notícies de naufragis des del començament del segle passat. Segurament n’hi havia hagut abans, però no se’n coneixen dades. Com a mínim se sap que hi va haver dos naufragis amb mariners ofegats el 1910 i el 1915, i un altre sense víctimes el 1912, quan una barca que feia el bou va topar amb un explosiu que, pel que sembla, s’havia desprès d’un vapor francès que havia naufragat prop de Barcelona i deixat una part de la seva càrrega a la deriva. A causa d’aquestes circumstàncies, i atès el fet que, quan es produïa un temporal, les barques que es trobaven en mar quedaven desvalgudes, el Pòsit de Pescadors de Calafell va adquirir el bot salvavides l’any 1920, després de viure diferents entrebancs.

Imatge dels anys 20 de la caseta i el Bot Salvavides

El Bot Salvavides és una embarcació d’unes característiques molt singulars. Va ser construït a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d’embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia, ni té, un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l’encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original.

Tripulació els anys 50

Entre els anys 1921 i 1954 el Bot va fer quatre salvaments “oficials” de barques que es trobaven en perill a causa de la mala mar.

Sortida del Bot a la processó de la Mare de Déu del Carme els anys 50

A mitjans dels anys quaranta va heretar la patronia del seu pare el Ramon Ortoll, el Monis, un home que per pròpia iniciativa va engrescar la tripulació per tal d’intentar fer donar la volta al Bot Salvavides en mar plana.

Ramon Ortoll, el monis, impulsor de les voltes del Bot

Malgrat que la qüestió de les voltes va començar a finals dels anys 40, l’empenta definitiva d’aquestes exhibicions no es va produir fins l’any 1954 quan l’Estació de Salvament de Sitges va convidar les de Vilanova i Calafell a participar en una regata amb els seus bots de salvament. Aquesta cursa es va celebrar durant l’última setmana d’agost, coincidint amb la seva Festa Major de Sant Bartomeu.

L’embarcació de Calafell aviat va perdre la regata i la tripulació de Calafell, ferida en el seu amor propi i amb el del seu patró al capdavant, es van confabular per fer alguna cosa que restituís el seu malmès orgull. Va ser aleshores quan, per primera vegada de manera més oficial van oferir l’espectacle de fer tombar diverses vegades el bastiment.

Participació en la processó de la Mare de Déu del Carme

Avarant el Bot a la platja, de la manera tradicional amb els pals

Vídeo del Bot Salvavides donant les tradicionals voltes

Imatge submarina durant una exhibició

Article reproduït de la pàgina  https://paticatalacalafell.cat/ecomuseu/qr_bot.html publicat amb autorització dels seus autors.