XXX Trobada d'embarcacions tradicionals de Calella de Palafrugell

Cartell de la XXX Trobada
Cliqueu per veure la galeria de fotografies.

 

Cliqueu la imatge per veure tot el reportatge de TV Costa Brava.

Escenavegant

XII Premi Roig Toqués a la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial

XII Premi Roig Toqués

 Imatges de l'acte de lliurament del XII Premi Roig Toqués de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú al president Pere Alemany de la FCCPMF per la trajectòria de l'entitat fundada l'any 2005 en la  defensa del Patrimoni Marítim i Fluvial i la seva cultura nàutica.

Sobre l'Asemblea general extraordinària del 5 de juny 2022

El matí del 5 de juny s'inicià a la seu de la Federació, a la Destil·leria de Calafell on es concentra bona part de la feina del Vela llatina Carlos Barral - Patí Català d'aquella vila, amb una sardinada que fins i tot feu sucar-hi pa a més d'un. De ben segur per la qualitat a que ens tenen acostumats els comanys del Baix Penedés de l'oli servit. 

Taula de treball de l'assemblea. Foto. Vicente Garcia-Delgado

Després d'entrar al Sancta Santòrum de l'edifici, la seva capella, i de proves i error sen la connexió telemàtica , potser caldrà una nova pandèmia perquè acabem d'aprenden, per aquells que no s'hi pogueren desplaçar, s'inicià l'assemblea passats pocs minuts de les onze. 

Secretari i President davant la pantalla amb els delegats online. Foto: Vicente Garcia-Delgado

L'assemblea reconegué i acceptà una nova entitat que eleva fins a 17 les associacions de la Federació: L'Associació Bot de Salvament de Calafell, que ja intervingué en aquesta. A més d'això, sempre una bona notícia, sobre el contingut concret, les decisions, els vots, etc l'il·lustríssim secretari ja en farà l'acta corresponent i no és tasca d'aquest humil cronista. L'Assemblea de principis d'estiu d'enguany ha estat diferent. D'entrada tothom sembla tenir sles piles molt carregades després de la llarga pausa imposada per fer activitats. Les associacions, en general bullen. El calendari de Trobades s'ha tornat a omplir de cites. Els projectes van endavant i en sorgeixen de nous. En pocs mots tothom té ganes d'acció i això ja s'ha pogut constatar en la presència de catalans al darrer Pasaia Itsas Festibala. 

Un dels certificats lliurats als nous formadors en vela llatina. Foto: Vicente Garcia-Delgado

Si l'assemblea d'ara fa un any era el del compromís amb la formació en vela llatina, enguany s'ha constatat l'acompliment d'aquests. Dos cursos s'han desenvolupat a la costa de ponent, primer i a la central i de llevant fa poques setmanes. Actualment la FCCPMF disposa de 15 monitors de vela llatina per fer formacions en aquest art de navegar a les associacions i als clubs de vela que així ho desitgin. Durant l'assemblea foren repartit entre el monitors presents els seus certificats formatius, i distribuits entre les associacions amb representació la dels seus nous formadors. I després d'aquest senzill acte fou el moment d'homenatjar a qui ha estat el "factotum" d'aquests cursos, la persona que ha creat fins a quatre llibres per la formació, dirigit la producció dels vídeos i fet de "mestre" en els dos cursos de formació de formadors, en Vicente Garcia-Delgado. El president li ha lliurat un "vale por", un document que precedeix l'escultura de l'Emili Armengol que simbolitzarà el reconeixement de totes les associacions de la Federació al seu treball altruïsta i al seu amor pel nostre patrimoni. Ha estat un moment dolç donat que l'homenatjat no era coneixedor de l'acte. Queda pendent la publicació d'un manual de vela llatina editada a través de l'Editorial Crea't d'Arenys de Mar de la concessió de la subvenció demanada a la Diputació de Barcelona. 

I així entre uns temes i d'altres amb més o menys sintonia entre les associacions presents, delegades o amb presència online, s'han anat exahurint els temes. Queden noves propostes com l'inici d'un cicle de gravacions videogràfiques a persones que es poden consideran importants en la curta història dels darrers 40 i escaig anys de la recuperació patrimonial marítima i fluvial a Catalunya. I propostes per completar com l'inici de les regates de vela llatina i rem, que un cop redactat el projecte de Reglament està en fase de materialització de la primera embarcació prototip que s'espera poder avarar durant la VI Trobada de vela llatina de Calafell el segon cap de setmana de juny. Moment a partir del qual es podran fer proves i comprovacions en mar abans d'iniciar la remodelació d'altres llaguts de rem. 

Calafell com sempre ha fet un esforç d'acolliment als representants de les associacions des de Cadaqués a l'Ametlla de Mar, cal agrair-ho als seus socis voluntaris. A partir d'aquí continuen les Trobades d'estiu. 

Text: Escenavegant.

Comencen les Trobades d'estiu!

 10 al 12 de juny 2022

Trobada de Calafell

23 al 26 de juny

Trobada de Calella de Palafrugell

1 al 3 de juliol 2022

Festes de Sant Pere

Sant Pol de Mar.

A tot drap.

2 de juliol 2022

Trobada embarcacions tradicionals de Vilassar de Mar

8 al 10 de juliol 2022

    Trobada de Vela Llatina

L'Ametlla de Mar

Associació Vela Llatina La Cala

19 al 21 d'agost 2022

Firamar

Sant Pol de Mar

A tot drap.

27 d'agost 2022

Trobada de vela llatina

Cadaqués

Associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués.

27 d'agost 2022

Festa del riu

Móra d'Ebre

Club Nàutic Móra d'Ebre

17 de setembre 2022

 Trobada de vela llatina 

L'Escala

Associació Vela Llatina L'Escala

Quadern de bitàcola: Itsas Pasaia Festibala 2022, dia 4: Comiat.

Estand recollit i a punt de ser carregat. Foto: JSG



El diumenge ha estat el dia del retorn als ports de sortida. Des de bon matí el servei de grua de l’organització no s’ha aturat ni un minut per treure el centenar llarg de barques que es desplaçaren per carretera fins el port guipuscoà. Els comiats personals s’han fet al propi estand de la Federació, quan una tripulació rere l’altra, entre abraçades i desitjos de pròxims nous retrobaments ha desfilat bona part de les persones que configuraven la delegació.

L’estand creix. Sí, de bon matí, els companys de Culturmar (Galícia) han desmuntat el seu estand per prendre la carretera vers l’oest. Davant el buit deixat els catalans hem decidit fer-nos okupes per un dia i ampliar el minso espai del que disposaven fins a gairebé quadruplicar-lo. Senzillament obrint l’estructura de suport de l’exposició sobre Lèxic mariner. I aquest moviment ha propiciat un nivell de visites molt més important que els darrers dies. L’espai ha guanyat visibilitat i convidava a entrar. Bé, això i que queia una assolellada important, i l’ombra de la carpa venia molt de gust. Durant el diumenge s’ha distribuït tant material o més que en els dies anteriors: Fulletons, cartells i llibres.

També han anat desfilant els amics d’altres contrades, pròximes i llunyanes, amb qui aquests dies hem reprès el contacte després de la pandèmia. Invitacions per anar a navegar a Narbonne, Venezia, Orleans, Morbihan,... En els propers dies aniran arribant les invitacions i concretant-se les dates d’aquests esdeveniments.

A darrera hora ha estat el moment de plegar veles de l’estand, carregar i marxar amb la música de fons d’una gran Tamborrada.

Tamborrada de comiat del Pasaia Itsas Festibala. Foto: Diario Vasco


Fins aquí aquestes cròniques senzilles que han volgut mostrar a aquelles persones que no hi han pogut ser com és un Festival marítim des de dins.




Per acabar unes línies de valoració personal del Pasaia Itsas Festibala 2022:

El Festival de ben segur que serà qualificat d’èxit per l’organització. Milers i milers de persones han visitat Pasaia durant aquests quatre dies. La xifra oficial és de 135.000 persones. En ell s’han viscut moments màgics com fou la desfilada de vaixells i embarcacions d’entrada a port del dijous, quan es pogueren veure molls, carrers i turons pròxims al canal a vessar de gent encuriosida per aquell salt enrere en el temps. Les xifres econòmiques també deuen ser bones en quan a la repercussió en la vila de Pasaia. Bars, restaurants, botigues, hotels han estat durant aquests dies amb els rètols de complet. Però... En un esperit crític constructiu l’organització té algunes tasques pendents a completar:

- Pocs voluntaris: S’ha notat la problemàtica de la manca de voluntaris per a tasques concretes, no sempre les millors, com la gestió d’aparcaments o la informació a peu de carrer.

- Distribució de programes: moltes persones passaven pels estands demanant el programa del Festival que es podia trobar en algunes botigues o establiments d'hosteleria.

- Ubicació de les embarcacions menors: com ja passà en la primera edició, el fondeig de les embarcacions a la sortida del canal del port de Pasaia les feia invisible, a més de dificultar l'accés de les tripulacions que havien d’esperar en molts moments desenes de minuts la recollida per part del barquer pel seu transport. Sabem que és un tema de l’autoritat portuària, però el muntatge d’uns molls flotants en un espai més cèntric podria solucionar aquest problema.

- Horaris de navegació: la restricció de navegació a uns horaris concrets de matí i tarda, ha fet que durant un seguit d’hores el Festival semblés centrat en la mitja dotzena de grans velers situats al port principal.

- Espai tripulacions: De cara a noves edicions potser caldria considerar un espai de trobada per les tripulacions, on poder xerrar, descansar o senzillament fer una cervesa. Enguany aquest era el menjador, però amb un horari molt limitat al de dinar i sopar. Experiències com la Taverna marinera a Douarnenez en seria una bona mostra.

I com a aspecte molt positiu i important a destacar:

- La bona gestió del menjador de tripulacions feta per la ONG Zaporeak. Amb uns menús equilibrats i exquisits, un servei de voluntaris per la seva distribució amable i treballador, i un ambient inigualable.

En aquest enllaç hi torbareu uns magnífics reportatges gràfics del Pasaia Itsas Festibala 2022.

Fins d’aquí a dos anys.

Text: Escenavegant.

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala, dia 3

Foto: Sergi Roses

Les veles llatines es fan presents al Festival. Cada dia tota la flota de veles llatines arribades des de Catalunya surten a navegar plegades per mostrar les habilitats dels seus patrons dins les aigües de la badia de Pasaia. Però no només hi són les embarcacions catalanes, sinó que entre la flota llatina destaca una embarcació més gran, de dos pals: la Besitos. 

La Besitos. Foto:Pasaia Itsas Festibala 2022

La barca ha estat portada per la Associació Amics de la Mar de Menorca amb seu a Ciutadella. La seva presència, donada la seva eslora es fa destacar entre les llatines catalanes. Però no només hi ha veles llatines a la delegació sinó també una barca amb vela àurica com és la Falciot del primer president de la FCCPMF, en Pepe Vàzquez. Amb una tripulació totalment familiar i una embarcació construïda per ell mateix d'aspecte bretó i força solida ha navegat plàcidament per la badia i el canal. També ha cridat l'atenció de moltes persones el llaüt amb vela llatina d'en Sergi Roses amb el seu motor elèctric, que arribada des de Calafell ha passejat bona part dels participants catalans per les aigües càntabres. Les navegades tenen un horari força concret, donat que el port on s'està fent el Festival és comercial i cal permetre el moviment dels vaixells de càrrega, que han acabat sent un element d'interès més. Avui per exemple ha salpat un gran Ro-ro (un vaixell especialitzat en el transport d'automòbils), el capità del qual deu d'haver quedat sorprès per la quantitat de persones que s'interessaven per les seves maniobres. Una de les coses que permeten aquests festivals és navegar amb bastiments diferents dels propis. Així hi ha qui s'ha passat més de dues hores vogant en un currack, una altra persona ho ha fet en un llagut de rem i vela, un altre malgrat navegar en el seu propi vaixell ho ha fet sota les mans expertes d'un altre patró, o simplement algunes barques han navegat en mans diferents de les habituals. Totes aquestes experiències no són altra cosa que una forma d'aprendre. Equivocar una maniobra i tornar a fer-la, com fan els artistes de circ quan no els surt un truc, és la millor eina per arribar a dominar l'art de la navegació. Els contactes a les palanques, als molls, al menjador, a l'estand amb persones d'altres latituds i mars permeten aquesta forma de comunicació que va més enllà de la verbal. A dos mariners no els cap conèixer la mateixa llengua per vogar plegats, sobretot si ambdòs coneixen la tècnica. Els Festivals d'alguna forma podrien ser com aquella Arcadia somniada pels pirates on tothom era benvingut sense distinció d'origen i llengua. Però aquesta no és, tristament,  la realitat. Mentre les barques navegaven en el torn del matí ha sortit el gran veler La Recouvrance de Brest. No és habitual que durant aquesta mena de festivals els vaixells grans surtin a navegar, donat que solen estar tot el temps amarrats a port per permetre les visites. Però tan a la sortida com a l'entrada a port, la gran presència de barques simultàniament a l'aigua ha permès veure i captar imatges amb ella com a protagonista i amb la resta de petites barques de comparses.

La Recouvrance. Foto: Lluïsa Obrador

 L'hora de dinar segueix sent el punt de trobada de tots els navegants participants. Les dues hores que diàriament passen plegades les tripulacions serveixen per intercanviar coneixements, experiències, contactes, dates, invitacions. Per retrobar vells amics, sobretot enguany després de la pausa de la pandèmia. HI havia com arreu moltes ganes d'abraçades i encaixades. 

Tant a l'hora de dinar com a la de sopar hi ha una persona que rep moltes visites. Un voluntari amb un lloc estratègic molt ben valorat per totes les tripulacions. Un voluntari apreciat que recull molts "Eskerrik asko". Un voluntari que pel seu aspecte podria interpretar el personatge de Falstaff. És el voluntari que controla l'aixeta de la sidra. Demà serà el darrer dia. Moltes tripulacions de bon matí començaran a carregar les embarcacions als seus remolcs per iniciar el viatge de retorn. D'altres romandran fins a darrera hora per ser a l'estand atenent els visitants. Desprès caldrà desmuntar i carregar... Però encara ens queda una jornada de Festival.

El nostre "Falstaff" del menjador de tripulacions. Foto: JSG

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala 2022, 2n dia

 El divendres ha estat el primer dia de funcionament complet del Festival. Les activitats de la Delegació Catalana s'han iniciat a les 9 del matí al propi menjador de l'Hotel MonteUlia on s'allotja majoritàriament bona part d'expedicionaris, amb una reunió on s'han explicat algunes de les característiques de la navegació dins la ria durant el Festival, i on també s'han establert els torns de guàrdia a l'estand de la Federació. 

 Interior de l'estand. Foto: Escenavegant

A les 11 hores s'obrien les activitats al públic que ha estat important. Les persones que visiten l'estand se sorprenen que se'ls faciliti un fulletó en eúscar, gallec i castellà, per poder entendre l'exposició sobre el lèxic com a patrimoni immaterial. Els cartells que ha produït el Consorci de Normalització lingüistica de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya estan tenint un important éxit de distribució. La bona qualitat del material és molt valorada per les persones que s'interessen per ells, així com la claretat de les imatges i el seu contingut general. Avui a més s'ha pogut activar la pantalla que permet el visionat dels tres vídeos produits per la FCCPMF per aquesta ocasió de forma ininterrompuda. Completa l'estand els plànols de la réplica de la barca Francisca que s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona. Un dels fulletons més importants que s'estan distribuint a l'estand són els de l'anunci de la 6a Festa de la Mar 2023 a Calafell. 

Paral·lelament al treball a l'estand bona part de la flota s'ha fet a la mar en jornada doble: matí i tarda, sent la vespertina la navegada conjunta proposada per la Federació per fer notar la presència de les embarcacions catalanes a Pasaia. Durant el matí també s'han pogut veure navegar els dos patins de vela vinguts des del nostre litoral. Malgrat l'incident que ha tingut un dells en trabucar per un fort cop de vent en el canal d'entrada. No havent pres més mal que un bany no volgut a les fredes aigües càntabres. Ambdòs patins catalans són exposats, quan no són en mar, a la rampa de l'escar de la factoria d'Albaola. 

Patí de vela al canal del port de Pasaia. Foto Lluïsa Obrador

A l'hora de dinar, i com marca la tradició l'espai ha esdevingut festa amb les postres, aquest cop gràcies als gaiters i músics gallecs que han estat capaços d'animar els centenars de persones que omplien el menjador de tripulacions. Dinar o sopar al menjador és un acte de solidaritat amb els refugiats de l'illa de Lesbos i dels que ja són a la capital de Grècia. La ONG Zaporeak prepara els àpats. Fins avui es pot dir que de gran qualitat i variació. L'import dels tiquets va íntegrament per la entitat sense ànim de lucre. Havent dinat la delegació s'ha dividit entre aquells que visiten el festival, els i les que atenien a l'estand i les tripulacions que s'han embarcat majoritàriament per fer la navegació conjunta vespertina. El fet que Pasaia sigui un port comercial amb un trànsit intens significa que els horaris de navegació a la vela lliures pel seu espai estiguin limitats en horari. A més el fet que les embarcacions petites es troben fondejades en el canal exigeix poder fer ús dels voluntaris-barquers que menen les tripulacions fins a elles. L'espectacle de veles obertes al vent navegant i treballant de valent per bolinejar i contra el vent sortejar el canal fins a la bocana del port, ha provocat moments molt interessants de navegació que de ben segur més d'un navegant recordarà per força temps. 

A terra han seguit les visites i els nous contactes amb entitat d'arreu d'Europa que s'interessen pel nostre treball a terres catalanes. Per acabar la jornada una convocatòria per a conèixer el ric patrimoni material i exquisit gastronòmic de Guipuzcoa. Bona part de la delegació ha fet cap a una sidreria per sopar plegats com a final d'una jornada intensa.

Text: Escenavegant