Bon Nadal i un any 2024 ple de pau.

 

Vídeos de vela llatina II: formació nivell perfeccionament

 Cinc nous capítols dels vídeos formatius produïts per la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial que completen els de formació inicial. 

Els cursos de vela llatina de la FCCPMF son organitzats en dues parts diferenciades: iniciació i perfeccionament. Trobareu informació sobre aquests cursos al calendari.

Vídeos vela llatina I: formació inicial.

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ha durat prop de tres anys, en la producció i publicació d'una col·lecció de vídeos formatius en l'art de navegar amb vela llatina. 

Sota la direcció d'en Vicente Garcia-Delgado i la realització de Instantstudio, aquests vídeos pretenen ser una eina formativa per als cursos d'iniciació i perfeccionament de vela llatina que estan fent les diferents associacions d'aquesta federació.

Presentació - trailer

L'última pontona de la Batalla de l'Ebre i Muletes com a eina de pescadors.

 

El bon amic Joan Pujol de Móra d'Ebre ha cedit els seus darrers estudis sobre patrimoni fluvial català a la biblioteca digital de la FCCPMF.

El primer, L'última pontona de la batalla de l'Ebre ", és un document profusament il·lustrat amb imatges recuperades de diferents fonts sobre la pontona que es construí a la vila de Móra d'Ebre durant la darrera acció ofensiva de l'exercit republicà per fer front als colpistes africans que lluitaven amb el sobrenom de "Nacionales".

El segon treball "Muletes com a eina de pescadors", ens parla de la pesca fluvial, avui gairebé desapareguda al riu Ebre.

Els trobareu a l'espai Biblioteca de la nostra web.

Viu los Orígens. La Ràpita. 2023

Tripulacions de les barques de la FCCPMF als Origens 2023

Durant tres dies els veïns de la població, ja sigui enquadrats en les associacions locals o a títol individual, participaran en aquesta activitat organitzant i interpretant ells mateixos rols vinculats a aquests dos grups socials: els mariners i les seues famílies reparant xarxes al carrer, fent la partida de morra o de buti a les tavernes; els pagesos, arribant amb els carros carregats d’arròs de la ribera pujant pel carrer llarg, cosint els sacs esguerrats per a la collita de la garrofa o de l’oliva; els xiquets jugant al carrer a birles, a boles, fent carreres… Tot un ecosistema reproduït i posat en acció en el seu espai original.

A més, es preveu desbordar els límits d’aquest barri i ocupar també els espais que resten entre aquest barri i el port actual, on a través d’un mercat i d’activitats a l’aigua es completi l’atractiu d’Orígens.

En resum, un cap de setmana ple d’activitats culturals que van des de les demostracions d’oficis tradicionals vinculats al mar i a la terra, a la gastronomia, passant per jocs tradicionals, música, teatre, productes quilòmetre 0, entre moltes altres activitats.


La FCCPMF a la festa dels Orígens 2023

Text de l'Escenavegant.

Així s'anunciava la nostra presència al programa general:
Al port hi haurà atracades les següents embarcacions de vela llatina amb port a la Ràpita: Falciot (Bricbarca), Quinòcio (Arjau), De Mari (Club Nàutic Mora), Escalenca (Orsapop) i República Catalana (Jordi Salvador), Júlia i Pau i Salmar de La Ràpita.

Les set embarcacionsm i les seves tripulacions  participaren en els següent actes:

Dissabte 14 a les 10 del matí:

Foto de Lluïsa Obrador

Arribada de les barques de pesca al Mollet amb les captures del dia, i tot seguit venda a l’encant al Gurugú a càrrec de l’Associació de Rem la Ràpita i del cantador Ramon Vidal “Gardaco”, i la participació d’embarcacions de vella llatina de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Cruïlla dels carrers Sant Rafel i Sant Joan.

Diumenge 15 a les 10 del matí:

Demostració de pesca al rossegall a la platja de Pipi. Les captures seran carregades al carro i dutes fins a la plaça del museu per a procedir a la seva subhasta. A càrrec de l’Associació de Rem la Ràpita, el cantador Lluïset i la participació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Taverna la Xata.

El programa dels Orígens és molt complet. I per tant es fa difícil de poder ser a tot arreu al mateix temps. Concerts de música i dansa tradicional, demostracions d'oficis, presentacions, i sobretot molta Festa (així amb majúscula).

Viure Orígens és integrar-te en ella. La Federació era una de les úniques dues entitats que hi participaven de fora vila. La seva participació es va consolidant edició rera edició. La Festa és un viatge temporal a fa uns 120 anys enrere, a inicis del segle XX. Els vilatans, i alguns foranis, es vesteixen com ho feien els pagesos, pescadors, mecànics, forners, carnissers, mossens, i fins i tot un jugador del Barça de 1920! És per sobre de tot, i esperem que així sigui en el futur, una festa d'àmbit local on qui la gaudeixen són els veïns i veïnes de la vila de La Ràpita. No és una representació sinó una forma de mirar enrere, d'honorar als avis i besàvis, de recuperar històries i batalletes, gastronomia i elements avui desapareguts, que per uns dies reviuen de nou. Veure un infant demanar a la mare que és aquella cosa rodona i negra que dona voltes dins un aparell que fa música, és una forma de transmetre un passat pròxim a les noves generacions. Observar com un carro carregat de caixes de peix travessa el barri de Xicago ens explica que no fa tants anys la potència pel transport era la sang. Restar atents al temps que costa de posar en marxa d'un motor VØLUND de 1920, instal·lat segurament en una de les primeres embarcacions que abandonaven la vela ara fa 100 anys, explica la duresa del treball del motorista en aquell temps, acostumats com estem ara a petjar un senzill polsador per engegar qualsevol motor.

Si d'alguna cosa poden estar orgullosos els organitzadors dels Orígens és de la complicitat que han aconseguit entre els veïns i veïnes de la vila i en especial del barri pescador de Chicago. Milers de persones correctament vestides amb camises de cotó, pantalons arrossaires, faixes de treball, faldilles llargues, espardenyes als peus, mocadors al coll, xals i davantals,... Quantes àvies hauran passat les darreres setmanes cosint vestits pels fills i la mainada, sobretot per aquesta que va creixent any rere any? Però la festa va molt més enllà de les “disfresses”. La convivència i els àpats entaulats al carrer, davant els domicilis que s'allarguen del dinar al sopar, sempre amb un porrò de priorat negre sobre la taula. Porró que descobreix algun “foraster” internacional que s'emporta de record les taques sobre el pit en acceptar la invitació a provar la tècnica de beure. La transversalitat i la socialització fora de les xarxes socials i els mòbils (que també hi eren, no ho dubtem) és un dels factors més positius dels tres dies.

Una noveta d'enguany ha estat la processó marinera.

Més enllà d'això... la música és present de forma gairebé constant. La banda de l'Agrupació Musical Rapitenca, ha acolorit diferents moments de les jornades. La Rondalla

Teixidor, acompanyats de Sofia de la Ribera i Àlex de l’Aldea, han posat l'humor i la picardia musical pròpia de la terra. La Rondalla Rapitenca i Jass Dansa han mostrat que no cal patir per la regeneració generacional de la Jota. L'orfeó Pau Casals ens ha recordat la música marinera en forma d'havaneres. O els temes de la Big-band Los Forasteros que ens transportaren als balls de fa cent anys.

Ha! I la presentació del documental al Museu de la Mar de l’Ebre. “El viver de la família” de la nostra companya Thais Buforn i Galan. Un film de 45' que explica la vida i desparició dels vivers de musclos de la Barceloneta a Barcelona durant un segle al port de Barcelona. Una història familiar i pròxima tractada amb rigor i ritme d'un element patrimonial material desaparegut a Barcelona, però ben present al Delta.

 

El futur...

Sempre hi cap un potser o un però... Les activitats marítimes queden una mica al marge del gruix de la festa. Com bé comentava el director del Museu de les Terres de l'Ebre diumenge tot fent el café del dinar de comiat de les tripulacions, cal potenciar aquests sector amb més activitats al port i la platja. Dissabte per l'arribada del peix hi ha relativament poca gent a port, més enllà dels parents i amics dels participants. Diumenge, a la platja del Pipi, la demostració del rossegall presentava una millor imatge, però l'activitat a la platja era enllestida a les 11 del matí. Una bona oportunitat per, per exemple, organitzar amb la mateixa infraestructura un Jocs tradicionals mariners o una Trobada de Vela Llatina i tradicional i més quan en un any com aquest la temperatura de l'aire i de l'aigua és encara tan alta.

També es pot parlar del programa, molt atepeït com ja s'ha comentat abans, fa que sigui impossible de participar en tot allò que pugui ser interessant per alguna persona.

Crònica de la FCCPMF al Saló Nàutic de Barcelona 2023

Text Jordi Pagès. Revisió Escenavegant

Entre l'onze i el quinze d'octubre, han passat pel nostre estand al Moll de la Fusta de Barcelona persones molt diferents.
Un factor clau aquest cop i molt important ha estat la ubicació del estand a l'entrada-sortida de la Porta de la Pau. Després de veure les grans embarcacions, els visitants trobaven una barca diferent, de fusta i al seu costat taller de calafat, a més de la maqueta maqueta formativa de vela llatina de l'Associació de Calafell. Sovint s'aturaven i preguntaven:
- Qui sou? Què feu? Què oferiu?


L'estand comptava amb diferents materials: els tríptics, el mapa d'associacions, informació sobre objetius, activitats i tallers.

Des de la Federació se'ls demanava: d'on venien? I es mirava de dirigir-los a l'associació més proprera al seu domicili.Gràcies a això, de ben segur, s'han captat nous socis per les 18 entitats

A la gent més jove se'ls convidava a navegar en vela llatina i tradicional, i a conèixer els secrets de la mar, vents, la vela, núvols...

La roda dels vents ha estat espectacular. La presència de la FCCPMF al Saló Nàutic és una cita imprescindible per donar a conèixer i aproximar els navegants a la navegació tradicional a través de les seves associacions. I sembla que un any més aquests objectius s'han assolit trebllant plegats a gust i amb germanor. Amb la passió necessària per transmetre la nostra forma de veure la mar. Tots els voluntaris han fet un bon equip.

Visca la navegació tradicional i la vela llatina!

Incorporem la crònica del Saló Nàutic apareguda a El Punt Diari el 12 d'octubre.

Els iots més grans i els conservadors de les barques tradicionals, al Saló Nàutic

MIREIA ROURERA - BARCELONA

Ha començat la 61a edició del Saló Nàutic Inter­na­ci­o­nal de Bar­ce­lona, aquest any cen­trada en la sos­te­ni­bi­li­tat i la inno­vació i mar­cada per la cele­bració, el 2024, de la Copa Amèrica. Al saló, s’hi poden tro­bar des de peti­tes embar­ca­ci­ons fins a cata­ma­rans, velers i iots a motor de fins a 20 metres d’eslora, autèntics vai­xells de luxe que ahir ja van fer pas­sar una bona estona als afi­ci­o­nats. També s’hi pot tro­bar tota mena de mate­rial nàutic, motos d’aigua i jogui­nes nàuti­ques, cada cop més de moda. Enmig de la voràgine del luxe i l’osten­tació hi ha l’estand de la Fede­ració Cata­lana per la Cul­tura i el Patri­moni Marítim i Flu­vial, un grup de voluntaris enamorats del mar que es dediquen a la recuperació i restaució d’embarcacions que són patrimoni del nosre país. “Aquesta barca que tenim exposada és la Guiloba de Badalona, que era d’una família de pescadors, la tenien en un magatzem i ara nosaltres la restaurem i la podrem tornar a posar a mar”, explica Pere Alemany, president de la Federació i mem­bre de l’asso­ci­ació Amics del Quetx Ciutat Badalona. Pre­ci­sa­ment els Amics del Quetx és una de les asso­ci­a­ci­ons més acti­ves de la fede­ració: “La història del quetx és molt bonica perquè Bada­lona el va com­prar a un matri­moni anglès que hi havia viat­jat molts anys quan ja eren molt vellets. Hi fal­tava la barca auxi­liar i ara fa molt poc nosal­tres l’hem recons­truït i li hem posat el nom de la filla d’aquell matri­moni, la Kate, que va morir recent­ment.” El quetx surt a nave­gar sovint des del port de Bada­lona, un vai­xell impres­si­o­nant a l’abast de tot­hom qui el vul­gui conèixer.

Una altra asso­ci­ació molt activa és la Pati Català de Cala­fell. “Sor­tim cada dis­sabte amb les deu bar­ques que tenim res­tau­ra­des”, explica en Josep Inglada, un dels seus mem­bres, que ahir, amb altres volun­ta­ris, expli­ca­ven a tot­hom qui ho volgués els secrets de la nave­gació en vela lla­tina. I és que, segons expli­quen, un dels seus objec­tius és impul­sar amb el Museu Marítim de Barcelona la Can­di­da­tura inter­na­ci­o­nal de l’art de la nave­gació en vela lla­tina com a patri­moni imma­te­rial de la huma­ni­tat per part de la Unesco. Un altre objec­tiu és l’actu­a­lit­zació de l’inven­tari d’embar­ca­ci­ons de nave­gació tra­di­ci­o­nal de Cata­lu­nya i la for­mació en l’art de la nave­gació a vela lla­tina a través dels cur­sos de les seves asso­ci­a­ci­ons.

Poten­ciar els esports al vol­tant del mar i acon­se­guir que més per­so­nes puguin acce­dir als esports nàutics és un dels objec­tius tant del Saló Nàutic d’aquest any com de l’ens publi­co­pri­vat Fun­dació Bar­ce­lona Capi­tal Nàutica, que dona suport a l’orga­nit­zació de la Copa Amèrica, un esde­ve­ni­ment con­si­de­rat la fórmula 1 del mar, la com­pe­tició espor­tiva més seguida del món després dels Jocs Olímpics i del mun­dial de fut­bol, de la qual es podrà gau­dir des de la platja a par­tir de l’agost que ve.

Coneguem el patrimoni marítim i fluvial també en terra.

 

Amb l'arribada de la tardor i l'hivern és el moment que molts navegants deixen les seves barques a trajo fins la propera primavera. Però aquest no és motiu suficient per oblidar-nos del nostre patrimoni marítim i fluvial. Des de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ens fan un seguit de propostes arreu del territori que de ben segur seran una bona excusa per posar la "proa" terrestre.

Museu dels Raiers de Coll de Nargó (https://www.xarxamuseuspirineu.cat/listings/museu-dels-raiers-de-coll-de-nargo/)

Naveguem pel patrimoni marítim i fluvialSubmergeix-te en la nostra cultura i la nostra manera de viure a museus i espais patrimonials d'aigua salada i dolça.

Us proposem que us submergiu en els museus i el patrimoni marítim i fluvial que ens transporten a una cultura i una manera de viure. Som-hi, grumets i mariners!

Ja sabeu d'on venen les expressions estar al pairo, a tot drap o capejar el temporal? Si sou uns amants de la mar i els rius i voleu descobrir el món de la navegació, us oferim una selecció dels museus i iniciatives on podeu fer-hi una bona immersió.

Comencem pel sud del nostre litoral. El Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, exposa la importància de la navegació en aquesta costa plana i canviant. Les Terres de l’Ebre, terra de pescadors i mariners és l’exposició dedicada a la pesca i tots els oficis que giren al seu voltant, i no és gens difícil imaginar-se la badia dels Alfacs i el port de la Ràpita plens d’embarcacions que van i venen, carregades de peix i marisc.

Una mica més al nord hi ha el Museu d’Història de Cambrils, que té diversos espais patrimonials oberts al públic, entre els quals destaca la torre del Port. És una antiga torre de defensa, del segle xvii, i s’hi fan exposicions temporals que posen en valor la cultura marinera de Cambrils, on se celebra, pels volts de Sant Pere, la Festa de l’Ormeig, amb una demostració de navegació tradicional.

A Vilanova i la Geltrú hi ha l’Espai Far, situat a l’emblemàtic far de Sant Cristòfol. S’hi mostra el ric patrimoni mariner vilanoví en tres espais: el Museu del Mar, ubicat a l’antiga casa del faroner, exhibeix objectes relacionats amb el món de la pesca; l’Espai Víctor Rojas, amb un dels tres últims bots de salvament de nàufrags que es conserven a Catalunya, i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, ple d’enginys de vaixells, sorres de tot el món i peixos.

La recerca del nostre patrimoni marítim continua costa amunt i ens porta fins al Museu Marítim de Barcelona, ubicat a les antigues drassanes reials. Hi podreu veure des de petits models de tot tipus d’embarcacions fins a la reproducció a mida real d’una galera reial de 60 metres d’eslora! Un dels emblemes del Museu és el pailebot Santa Eulàlia, que acull visitants tant al mar com al moll.

A la Costa Brava, el patrimoni marítim i mariner té molts equipaments interessants. La Caseta de Salvament de Nàufrags forma part del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i atresora un conjunt patrimonial únic de finals del segle xix sobre salvament marítim. Un conjunt que està ubicat, a més, en el seu entorn original.

El Museu de la Pesca de Palamós retrata el món de la pesca marítima al nostre territori i es capbussa en els orígens d’una activitat ancestral i encara avui molt activa, com es pot comprovar en el moll pesquer, on es poden visitar algunes de les embarcacions tradicionals que tenen museïtzades.

Sa Perola, situat al costat de la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell, és un petit centre d’interpretació que explica el procés del tint de els xarxes, que allargava la vida útil d’aquest estri imprescindible per als pescadors.

El Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala, mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle xvi fins a l’actualitat. Si optem per anar-hi al setembre, reservem-nos-en el tercer dissabte, perquè s’hi celebra la Festa de la Sal, una bona oportunitat per veure navegar embarcacions tradicionals. Si esteu interessats en aprofundir en el patrimoni marítim del país i voleu conèixer altres llocs per visitar, capbusseu-vos en el web de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i hi trobareu més opcions.

Ens espolsem la sal i anem a la recerca del patrimoni fluvial per descobrir l’ofici dels raiers, que tallaven els troncs de pi negre i avet a l’alta muntanya pirinenca, en construïen rais i els baixaven riu avall fins al lloc on es distribuïa la fusta, ja per camí o carretera. A Catalunya hi ha dues associacions que han mantingut viva la flama de l’ofici gràcies a les baixades populars de raiers que es fan a l’estiu al Segre, des de Coll de Nargó, i a la Noguera Pallaresa, des de la presa de Sossís fins al Pont de Claverol. A més, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó l’Espai Raier de la Pobla de Segur expliquen molt bé com es transportava la fusta a través dels rius.

Baixem de les muntanyes per anar a l’Ebre, més concretament a Miravet, on hi ha l’últim pas de barca que queda en actiu. És un transbordador format per dos llaguts (l’Isaac Peral i el Monturiol) units per una plataforma on caben fins a tres vehicles. Funciona sense motor, només aprofitant la força de l’aigua, com s’ha fet sempre des de fa segles.

I acabem el nostre periple fluvial al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, on l’exposició permanent L’Ebre: camí d’aigua ens parla de com el gran riu ibèric ha configurat el paisatge i les formes de vida i cultura que s’han assentat als marges. En aquesta exposició s’hi mostren embarcacions tradicionals, sobretot llaguts, que han solcat els aigües del riu durant segles, i és que l’Ebre ha estat la principal via de comunicació entre l’interior i la costa, i hi han pujat i baixat mercaderies i persones, com si fos una autopista d’aigua.

Text extret de https://patrimoni.gencat.cat/ca/article/naveguem-pel-patrimoni-maritim-i-fluvial