40a Regatta D'Stintino amb presència de la FCCPMF

COMUNICAT DE L’ACCADEMIA DELLA VELA LATINA DEL MEDITERRANEO (L’ALGUER, SARDENYA) I LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (CATALUNYA)

10/4/2023 – L’Alguer / Barcelona

Enguany, a Stintino (Sardenya) se celebra del 28 d’abril a l’1 de maig la 40ena edició de la coneguda “Regata della Vela Latina – Trofeo Presidente della Repubblica”, un referent dels esdeveniments d’aquest tipus de navegació tradicional. Embarcacions d’arreu del Mediterrani assistiran a aquesta edició tan especial i entre elles n’hi haurà una amb tripulació mixta alguereso-catalana: la Santa Barbara, de l’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo, patronejada per Carlo Muresu, un dels navegants de vela llatina més coneguts i apreciats de Sardenya.

Concep Márquez i Thais Buforn, sòcies i patrones de l’Associació Patí Català i Vela Llatina de Calafell, han estat convidades a formar part de la tripulació d’aquesta històrica embarcació Carlofortina de 1953 de 8,80 metres d’eslora (sense comptar el botaló) com a acte d’agermanament entre l’Alguer i Catalunya en el marc de la Festa de la Mar de Catalunya, que enguany tindrà lloc del 8 a l’11 de juny a Calafell, i que organitza la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

La Regata de Vela Llatina d’Stintino

L'any 1983, al poble costaner de Stintino encara hi sobrevivia l'última petita flota de “gozzi” artesanals, equipats amb les típiques veles triangulars avui gairebé desaparegudes a totes les altres costes d’Itàlia. Va ser precisament per salvar aquell tresor arqueològic flotant i el patrimoni immaterial de coneixements, que uns joves aficionats van muntar en només deu dies la primera edició d'un esdeveniment destinat a gaudir d'un gran èxit internacional de participació i imatge: la Regata de la Vela Llatina. Des de fa gairebé 40 anys consecutius (excepte els anys de la pandèmia), la Regata de la Vela Llatina d’Stintino s’ha convertit en un referent de la recuperació d’aquest tipus de navegació, i aplega embarcacions, tripulacions i públic general que gaudeixen tots junts d’un programa ple d’actes.

El motor de la iniciativa és l'Associazione Vela Traditional Latina – Ecomuseu EMA (el fundador i president de la qual és Piero Ajello), amb el suport de l'Ajuntament de Stintino i la marina de Porto Torres.

Informació: http://www.ecomuseomareacqua.it/vela-latina/

L’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo és una associació jove, fundada a l’Alguer l’any 2022, amb un projecte que busca aconseguir una vela llatina més jove i dinàmica, formada per importants vincles i amistats internacionals, inclusiva i oberta a la innovació, però també capaç de preservar el seu enorme patrimoni cultural. Actualment compta amb una flota de 3 embarcacions de vela llatina, una de les quals és un vaixell-escola per a aquells joves i adults que vulguin aprendre aquest art de navegar tan antic i tan arrelat a la Mediterrània.

Informació: info@accademiavelalatinamediterranea.com

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es va fundar l’any 2005 i té com a objectius la protecció, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; la recuperació, restauració, rèplica i conservació d'embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; el foment i ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització; i l’aglutinació i suma dels esforços de totes aquelles associacions que treballen en la defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Actualment, els objectius més rellevants de la FCCPMF són l'impuls de la candidatura internacional de l'Art de la Navegació en Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, i la formació en l'art de la navegació a vela llatina.

Informació: https://fccpmf.blogspot.com/

La Festa de la Mar de Catalunya és un esdeveniment que s’organitza bianualment amb l’objectiu de difondre el patrimoni i les tradicions marineres de la Mediterrània, amb ànim de preservar-ne el llegat i amb perspectiva d’encarar-lo cap al futur.

Enguany, tindrà lloc la VI edició al Municipi de Calafell entre els dies 8 i 11 de juny de l’any 2023 i acollirà nombroses activitats adreçades a tots els públics com ara navegades, representacions teatrals, tallers infantils, exposicions temporals, degustacions gastronòmiques i fins i tot un festival musical.

Informació: https://festadelamar.cat/

La tripulació del Santa Barbara a Stintino 2023

Patró: Laurent Campus

Tripulació: Carlo Muresu “timoniere”, Laurent Campus, Cristiano Marongiu, Michele Chessa, Elena Piras, Carmelo Chessa, Angelo Azzu, Concep Márquez i Thais Buforn

Informació de contacte:

Catalunya: festadelamar2023@gmail.com

L’Alger: info@accademiavelalatinamediterranea.com

Consolat de Mar: 750 anys d'Història.

El 29 de març 2023, dins els actes de la 6a Festa de la Mar de Catalunya i amb la col·laboració inestimable de la Facultat de Nàutica de Barcelona ,del Consolat de Mar i de la Cambra de Comerç de Barcelona, en Jordi Domingo, Cònsol Major, feu aquesta conferència que explicà no tant sols la història, sinó la importància de la institució a nivell internacional.

 

 

Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya online: el vídeo.

 El dia 21 de març 2023 i dins del cicle de Les Xerrades de la Federació es va fer la Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya en forma de vídeo conferència. Les més de seixanta persones inscrites prèviament des de diferents punts de la península ibèrica, el Rosselló i de l'illa de Sardenya, tingueren l'ocasió de conèixer, quan només manquen 77 dies per la inauguració del festival marítim en detall quines seran les activitats i els àmbits d'aquest.

Aquest és el vídeo de la Presentació:

Nota de la Junta directiva: 

La Xerrada, que habitualment són en català, es desenvolupà en castellà per facil·litar la màxima comprensió de les explicacions a les persones de parla no catalana.

Pere de Prada Xaen, el llegat de la vela llatina

 

Apassionat per la història i l'arquitectura, Pere de Prada navega per passió i per convicció. I treballa perquè no quedi en l'oblit el llegat de la vela llatina, de tradició mil·lenaria al Mediterrani.

 

Imatges del programa Actius del Canal Esport3 del 16 de març 2023

La formació reglada en l'art de navegar amb vela llatina a Sant Feliu de Guíxols, amb l'AGAM, l'Associació d'Amics de la Vela llatina de Calella de Palafrugell i el Club Nàutic de la vila.

Desballestament del submarí l'Ictineu I de Narcís Monturiol, del MMB

 

Rèplica de l'Ictineu I durant el rodatge de "Monturiol, el senyor del Mar"

Avui , 7 de febrer, s'ha pogut llegir a la pàgina de Facebook de Paco Escudero el següent text: 

"Bona tarda. 

Des de la direcció del Museu Marítim de Barcelona s'ha decidit prescindir de la rèplica de l'Ictíneo I  del Monturiol i han decidit desmuntar-lo aquesta setmana. Per aquells que creguin que el patrimoni cultural no s'ha d'oblidar ni perdre i vulguin dir alguna cosa al respecte o protestar pEr aquesta nefasta decisió, us animo a que escriviu a l'Instagram, al Facebook i/o al Twitter del Museu Marítim per expressar-ho. Gràcies!!" 

La resposta d'en Pere Izquierdo, Cap de Col·leccions i Coneixement a Museu Marítim de Barcelona ha estat: "Perdoneu, s'enretira només perquè s'ha fet malbé. Hi entrava aigua i s'ha podrit per dins. Recuperem tots els elements recuperables, per fer-ne un altre que aguanti millor la intempèrie. I ni bojos voldríem amagar Monturiol". 

"Monturiol, el senyor del Mar", és un film de Francesc Bellmunt, estrenat el 1993 i protagonitzat per Abel Folk. Pel seu rodatge es construïren dues rèpliques, l'Ictineu I i l'Ictineu II. El primer ha presidit l'entrada del Museu Marítim de Barcelona molts anys. Ambdós amb projecte i direcció d'obra de l'Enginyeria Raventos pel client: Museu Marítim de Barcelona i Puerto Autónomo de Barcelona. Finalizació d'obra: 1992. Pressupost: 200.000 € Construits per Drassanes Dalmau d'Arenys de Mar. 

Fetes malbé es tornà  a construir el primer l'any 2013 segons informa la Sala de Premsa de la Diputació de Barcelona amb el següent comentari: 

"La impossibilitat de restaurar l'antiga (la del film), malmesa per les inclemències del temps després de 20 anys exposada al jardí, ha fet que la Fundació hagi optat per encarregar-ne una de nova perquè el museu continuï comptant amb aquesta emblemàtica peça de la seva col·lecció. A  diferència de l'anterior –construïda per al film "Monturiol, el senyor del mar" i cedida el 1993 a l'MMB-, la nova rèplica s'ha realitzat amb materials més resistents que en garanteixin una millor conservació. 

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, assistirà, demà a les 18.15 hores, al lliurament de l'Ictineu de Narcís Monturiol al Museu Marítim"(Desembre 2013). 

La rèplica al MMB Foto: I, Gepardenforellenfischer, CC BY-SA 2.5

Sembla doncs que aquesta nova construcció no fou tant bona com la del film, doncs 10 anys més tard és pretén desmantellar-la pels seus problemes de conservació. L'Ictini I és una mostra a escala 1:1 d'una de les majors aportacions catalanes al món de la navegació. Per tant cal exigir la restauració d'aquesta peça i la seva correcta museització, per que és una rèplica històrica de tant  valor pel nostre país com la Galera Reial que ocupa la nau central de l'esmentat museu barceloní. No, aquest no és el camí per la preservació del nostre patrimoni i de la nostra cultura marítima. 

Quin serà el següent desballestament per problemes de conservació: el Far de Barcelona, la Lola, el Far de Cabrera, el pailebot Santa Eulàlia? Demanem que s'aturin els treballs de desmantellament.

Text Escenavegant

Xerrada de la Federació: Com ser vaixell històric? Què cal fer?

El 26 de gener passat, organitzada per la nostra Federació, vam fer la primera Xerrada d'aquest any. El tema va ser “Com ser vaixell històric i què fer per aconseguir-ho?”. El conferenciant convidat, ex capità marítim de Castelló, José Miguel Manaute va ser el ponent de la comissió per a la redacció del "Reglamento de buques históricos y sus reproducciones singulares". Com sabeu, el Reial Decret 784/2021 aquest reglament, va ser aprovat el 7 de setembre del 2021 i publicat al BOE del 2 d'octubre del 2021. 

La Federació pot ajudar els armadors tradicionals que vulguin inscriure els seus vaixells al Registre de vaixells ia embarcacions històrics i les seves reproduccions singulars, d'ara endavant, al Registre creat pel Capítol II del Reglament. Esperem trobar professionals que col·laborin amb la Federació per a aquest servei. Tots els armadors associats a les entitats de la FCCPMF que vulguin inscriure les seves embarcacions al Registre s'hauran de posar, tan aviat com sigui possible, en contacte amb la Junta Directiva a través del correu electrònic. 

Aquí trobareu les embarcacions del nostre inventari que compleixen el primer requisit de temporalitat. La FCCPMF té en el seu inventari d'embarcacions tradicionals, d'època i clàssiques un total de 149 embarcacions construïdes abans del 1975 sobre un total de 375 segons l'última actualització del 2022. D'aquestes 23, segons la relació que apareix a la web d'AEBEC, ja estan registrades com a vaixell històric, o almenys tenen una declaració de Bé d'Interès Cultural de la Generalitat de Catalunya. Per tant, les 126 embarcacions restants d'armadors associatius o privats tenen en principi la possibilitat de convertir-se en vaixells històrics i ser registrats com a tals al registre espanyol. 

Pregunta freqüent: 

De què serveix formar part del Registre de Vaixells Històrics i les seues reproduccions singulars? 

- Prestigi: Tot vaixell registrat forma part del Patrimoni naval i per tant n'augmenta el valor. 

- Els requisits tècnics i d'inspecció de cada vaixell registrat són inamovibles i queden reflectits al Certificat de compliment. Les modificacions normatives només afectaran la resta de la flota. 

- Les inspeccions obligatòries i les auditories si és el cas, seran realitzades per la inspecció de vaixells de les capitanies sense cost per a l'armador. 

- Els vaixells i embarcacions registrades gaudeixen de rebaixes o eliminació de taxes portuàries o els altres.

Només pateixen limitacions per la transmissió aquells vaixells que estiguin inclosos a l'Inventari de Bens Mobles de Patrimoni Històric. Article 21 del Reglament.

Un vaixell de fusta que ha estat folrat de resina i fibra de vidre es pot considerar històric? 

A països com França, hi ha embarcacions folrades externament amb fibra de vidre i resina, normalment fins a la zona d'obra viva (on arriba a l'aigua). A Espanya la norma no exclou expressament del Registre les que estiguin folrades. Només han de complir els requisits que s'exigeix ​​a qualsevol vaixell o embarcació. Llegir els articles 3, 4, 5 i 7 del Reglament. 

Un vaixell amb menys del 70% de lestructura original pot ser inscrit en el Registre? 

El reglament exigeix ​​que un 70% de la nau sigui original per ser considerat històric. Es permet que es puguin registrar amb un percentatge menor els que acreditin la rellevància històrica dacord amb els criteris dels articles 3 i 4 del Reglament. Per als vaixells que la seva estructura original sigui inferior al 70% i no compleixin els requisits dels articles 3 i 4 hi ha una opció perfecta. S'ha de sol·licitar la inscripció singular de si mateix perquè així compleix els requisits de l'article 5 del Reglament. 

Quins són els tràmits a fer? 

És recomanable que tota la tramitació es faci sota la tutela d'un enginyer naval, que serà la persona que redacti la memòria i proposi els requisits que hauria d'exigir el futur Certificat de compliment. 

Abans de posar-se en contacte amb un professional, cada armador hauria de tenir clars els conceptes següents: 

A) Conèixer bé la història de l'embarcació, el mestre de ribera, la drassana, els usos en el temps, les modificacions, la documentació d'aquestes si existeix. 

B) Conèixer les activitats de l'embarcació: esbarjo, formació de tripulants, xàrter, pràctiques d'estudiants universitaris, etc. 

C) Conéixer les zones de navegació és important per definir les necessitats de seguretat. (No són les mateixes per fer una navegació costanera o transatlàntica). De qualsevol manera, sempre es podrà demanar un permís especial a la Capitania corresponent per fer desplaçament fora de la zona habitual amb les mesures de seguretat apropiades. 

D) Quin tipus de tripulacions utilitzareu. Això té molta importància a totes aquelles embarcacions que no pertanyen a la llista 7a. On el patró, amb la corresponent titulació, és el màxim responsable de totes les persones que porta a bord i de les maniobres del vaixell. En altres llistes, la incorporació de persones voluntàries, no en nòmina professional, es pot convertir en possible sempre que l'entitat armadora del vaixell tingui els seus estatuts adequats a la llei del voluntariat. L'enroli d'alguns tripulants voluntaris és un tema que cal fer amb molta precisió. En cas contrari, pot provocar situacions conflictives amb les inspeccions de treball. En tot cas, els voluntaris han de tenir els certificats corresponents llevat que es tracti d'una embarcació de 7a llista. 

Quins seran els requisits tècnics? 

Quan aportem a l'enginyer les dades dels apartats anteriors: A, B, C i D, aquest per aconseguir una bona seguretat del vaixell tindrà en compte la combinació dels elements històrics i altres addicionals que haurà d'incorporar el vaixell sense afectar-ne el valor històric. Així mateix proposarà establir un sistema de gestió de la seguretat (en els nostres casos molt senzill) per obtenir una seguretat suficient per a l'activitat i la navegació del vaixell. 

Per exemple, aïllar una sala de màquines amb panells metàl·lics en un vaixell de fusta d'inicis del segle XX per més que sigui recomanable és una aberració històrica. Trobar alternatives per assegurar la seguretat d'aquest espai sense aquesta aberració serà una tasca de l'enginyer. Aquest pot proposar dins del Certificat de compliment mesures com ara la prohibició de fumar a l'interior del vaixell, un registre de visites del mecànic naval amb una periodicitat determinada, etc. 

Qui presenta la documentació? 

L'Armador o el seu representant presentaran la sol·licitud d'inscripció al registre amb la documentació tècnica corresponent. És molt recomanable que la gestió davant de l'Administració es faci amb el suport de la Federació i sota la tutela del professional o professionals que van preparar la documentació. 

A títol de conclusió. 

Som als inicis de l'aplicació del “Reglament de Vaixells Històrics i les seues reproduccions”. Hi ha grans llacunes de coneixements tècnics i històrics dels professionals i de les administracions. En aquests primers moments es detecten discrepàncies entre capitanies i fins i tot amb la Direcció General. Per tant, és aconsellable, durant aquesta primera etapa, triar sempre que sigui possible, la capitania marítima responsable de gestionar el nostre expedient d'inscripció. Finalment, us recordem que tots els que estigueu interessats no deixeu de posar-vos en contacte amb la nostra Federació info@fccpmf.cat perquè puguem ajudar-los.

L'avarada del Margaret Allison a Arenys de Mar.

El Margaret Alison va nèixer com a June Rose
(Fotografia: Creeswell Maritime Collection)

Margaret Alison és un pesquer escocès construït l’any 1937 a les drassanes Weatherhead de Cockenzie, un petit port al costat mateix d’Edimburg. Va ser un encàrrec de la família Clark, pescadors de del port de Fisherrow, a Musselburgh. El seu nom original va ser June Rose que després va canviar per Margaret Alison. La seva vida professional acumula diferents activitats pesqueres i canvis de propietat. És un pesquer del tipus anomenat ringer per pescar l’areng (herring), una de les grans pesqueres del mar del Nord. 

A Tarbert (Escòcia) a finals dels anys 70

La pesca i les arts d’un ringer, que podem traduir per anell, serien l’equivalent a les nostres tranyines que fan la pesca de cèrcol del peix blau; sardina, varat i seitó. L’areng és el peix que ha donat nom a l’arengada però a casa nostra aquesta forma de conservació del peix i preparació culinària només es fa amb sardina en salmorra, no pas amb areng.Durant quaranta anys va treballar a diversos ports de les costes de llevant d’Escòcia, al mar del Nord, i després a l’Illa de Man (al port de Perl). 

A mitjans de la dècada dels 70’s, arran d’un greu accident del seu propietari, va quedar abandonada al Barrisdale, a Loch Hourn, d'on la va recuperar Jay Cresswell. La va portar a Tarbert i li va fer una important reforma per de dedicar-la nàutica d’esbarjo i activitats de submarinisme per recuperació de derelictes. La Margaret ja no va tornar a pescar.

Margaret Alison a Mallorca

A inicis dels 80 va passar a propietat anglesa i se li va fer una completa reforma dels interior i l’actual pont amb el qual va arribar a Porto Colom. Miquelàngel Cerdà va donar-li una nova vida durant uns anys dediada a l’activitat de xàrters i viatges turístics des de Mallorca que la van portar a tocar les costes de Còrsega, Sardenya i Tunísia. Amb el canvi de mil·leni va tornar a canviar de propietat per venir a Blanes i fer activitat turística per la Costa Brava i el Maresme.

L’agost de 2014 la Margaret Alison va arribar al port d'Arenys, remolcada pel sardinal Sant Pau des de Premià, amb la voluntat de fer-li una restauració per tornar a navegar. La feina va començar us mesos més tard, a l’antiga platja del Portinyol, a les instal·lacions de les drassanes Aresa, però el seu estat no va permetre poder-la tornar a l’aigua. S’hi van començar a fer treballs de manteniment amb voluntaris, jubilats i joves de pràctiques de l’Institut Els Tres Turons.

El 2018 es va prendre la decisió de contractar al mestre d’aixa canari, Agustín Jordán, que el mes de juny va començar els treballs que s’han allargat durant 5 anys fins arribar a renovar completament tot el bastiment. Ha estat el projecte motor del Moll que, aquests darrers cinc anys, ha sumat moltes persones que hi han col·laborat, de moltes edats, de moltes orígens, amb moltes motivacions, amb ganes de descobrir i aprendre.

2021 Escar de El Moll d'Arenys de Mar

Moltes setmanes de desmuntar i reconstruir. Mica en mica, sense perdre cap de les línies dels mestres que la van construir i respectant i trobant els materials que garanteixen la seva originalitat, Roure a l’estructura, totes les quadernes. I l’alerç guipuscoà que ha substituït el larch britànic. De la vella June Rose, hi queda la peça de la paramola, que contacta totes les costelles de roure. De la Margaret que va arribar a Arenys hi destaca el pont d’iroco, el cinquè que el recompte fotogràfic permet calcular que ha tingut.

L’avarada és una fase important per no retardar el contacte del buc amb l’aigua posant a prova la feina del calafat. La fusta, tallada la tardor de 2019, ara s’impregnarà d’humitat i tot el vaixell trobarà el seu equilibri. Tot seguit tocarà posar-li el motor i la feina de muntar els espais interiors que faran els voluntaris del Moll i els alumnes del cicle professional de Manteniment d’estructures i embarcacions de fusta de l’Institut Els Tres Turons d’Arenys de Mar.

L'avarada

El dissabte 21 de gener 2023 , està programat avarar el pesquer Margaret Alison que ha estat restaurant els darrers anys des del Moll d’Arenys. Durant el cap de setmana s'han preparat diverses activitats per acompanyar aquesta celebració i també facilitar la visita  de tothom que heu seguit tot el procés de restauració i pugueu veure el vaixell a l’aigua.

La maniobra de trasllat fins a Varador 2000 es farà durant el divendres per poder fer la maniobra d’avarada el matí de dissabte, entre 11 i 12 hores. Per poder accedir a la zona restringida d’avarada caldrà identificar-se (a partir de 2/4 d’11h al Moll). No podem assegurar a quina hora acabarà la maniobra d’entrada a l’aigua i trasllat fins a l’espai on seguirem treballant en els interiors.

El matí de diumenge, dia 22 de gener, s'han organitzat unes portes obertes al vaixell a la mateixa instal·lació del Moll. S’hi podrà accedir des de les 10 del matí a la 1 de la tarda. Durant tot el matí hi diverses activitats musicals i lúdiques a l’espai del Moll per acompanyar la gent que faci la visita. 

L’avarada del vaixell ha aixecat  interès entre la nàutica tradicional i  durant el cap de setmana el vaixell Sant Ramon de Bricbarca i algunes altres petites embarcacions tradicionals de vela llatina de la FCCPMF  vindran a Arenys i es preveu que surtin, el matí de diumenge, a fer una navegada davant del nostre litoral.

El Moll us comunica totes aquestes activitats i també us  convida a participar-hi, en la mesura, que us sigui possible i aprofitant per agrair tota la col·laboració en aquest llarg procés que va començar l’estiu de 2014 amb l’arribada del Margaret Alison al Port d’Arenys.

Muntatge fotogràfic, en format vídeo, dels treballs realitzats entre 2020-2023

Actualització 23/01/2023: La Margaret Allison esdevindrà la Rosa de Foc.

El retorn de #margaret1937 s’ha fet, aquest cap de setmana, amb l’anunci que el seu nou nom serà Rosa de Foc, quan acabin els  treballs interior i de motorització. La flor del panot de Barcelona que llueix a la proa ha creat moltes preguntes els darrers dies. L’anunci s'ha acompanyat amb la música dels acordions i panderetes que cantaven «Rosa de foc, navega!». 

Sense renunciar, ni oblidar la Margaret Alison que ha estat motor del projecte de restauració, el nou nom va a trobar el nom original de June Rose, que la família Clark li va posar el 1937. La flor d’Escòcia es troba ara amb la rosa mediterrània i el nom que va ser batejada la Barcelona revolucionària d’inicis de segle XX.

Les línies i l’esperit de la June Rose perviuen a la Rosa de Foc. Com el vaixell de Teseo (paradoxa) que els atenesos van conservar i mantenir durant segles. No només és el mateix vaixell sinó que hi ha sumat les experiències i vivències de més de 80 anys.

La Rosa de Foc en el moment de l'avarada al Port d'Arenys

Text: Oriol Ferran. Imatges: http://elmoll.arenys.cat/estol/margaret-alison