5a Festa de la Mar: Imatges, vídeos i notícies.

 5a Festa de la Mar. FCCPMF
Cliqueu sobre la imatge per obrir l'enllaç.
Recull de les imatges que els participants han enviat a les xarxes.


Vídeo resum de Ràdio Arenys.

Entrevista a Vicente Garcia Delgado /El Punt Avui 1/06/2019

“On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda”

 Arenys de Mar acull aquest cap de setmana la cinquena Festa de la Mar per promoure la recuperació d’embarcacions tradicionals com les de vela llatina o de navegació clàssica


VICENTE GARCÍA DELGADO 
MEMBRE FUNDADOR DE LA FEDERACIÓ CATALANA PER A LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL

Una cin­quena Festa de la Mar. Com va començar?
La pri­mera tro­bada de vela lla­tina es va fer el 1986 a Sant Feliu de Guíxols, i amb els anys es van anar cre­ant asso­ci­a­ci­ons. Des de Bar­ce­lona vam pen­sar a reu­nir-nos tots i no tre­pit­jar-nos. La flota no era gaire gran i volíem que els par­ti­cu­lars s’ani­mes­sin a recu­pe­rar les seves embar­ca­ci­ons a cada tro­bada. La pri­mera Festa de la Mar es va fer el 2006 a Cadaqués.
Per què són un tre­sor, aques­tes embar­ca­ci­ons?
Són un vehi­cle de cul­tura. Té l’interès de saber com eren aques­tes embar­ca­ci­ons tra­di­ci­o­nals i com nave­guen. També es pre­serva un llen­guatge asso­ciat que fem ser­vir al nave­gar, com ara el davant, la trossa o una guin­da­ressa, que si no, s’obli­da­rien. He dedi­cat més de 3.000 hores a res­tau­rar una barca de vela lla­tina, la Lola, tal com era el 1906. Ara és del Museu Marítim de Bar­ce­lona, i amb volun­ta­ris les fem nave­gar.
La ‘Lola’ era una barca de foc, per a la pesca de l’encesa. En què con­sis­teix?
Ence­nien foc en un fes­ter, com una gra­e­lla aga­fada a l’orla de la barca. Sor­tien a fora la cala per atraure els pei­xos, perquè amb els cor­rents no podien posar sar­di­nals, i quan feien entrar la mola de peix a dins la cala, amb una altra barca els rode­ja­ven i recu­pe­ra­ven l’art esti­rant des de la platja.
La vela lla­tina només era per sor­tir a pes­car?
Últi­ma­ment, però es coneix des de l’època romana. És el gran des­co­bri­ment, perquè per­met mani­o­brar i anar amb el vent en con­tra fins a uns 45 graus. És la gran diferència de la vela qua­dra que amb una mateixa cara obliga a tenir sem­pre el vent a favor. Hi ha una dita de la vela lla­tina que diu “si no em conei­xes no em toquis”, perquè si fas deter­mi­na­des mani­o­bres és fàcil bol­car.
Cada vegada es veuen més veles lla­ti­nes?
Quan vaig començar, als anys noranta, això era un desert. Ara ja som quinze o setze asso­ci­a­ci­ons de vela lla­tina i nave­gació tra­di­ci­o­nal. El nord-cata­lans va ini­ciar el 1977 el res­sor­gir de la vela lla­tina des de Cot­lliure, quan encara es cre­ma­ven les bar­ques velles a les plat­ges. Un movi­ment que s’ha anat este­nent per França, Itàlia i dife­rents punts de la costa medi­terrània d’Espa­nya.
El patri­moni flu­vial és igual d’impor­tant?
Sobre­tot a l’Ebre, on hi havia molta riquesa, perquè era per on es trans­por­tava tot quan no hi havia tren ni car­re­te­res. Feien ser­vir la vela lla­tina i la qua­dra, però també hi havia rais, pon­to­nes i mule­tes. Avui que­den un parell de llaüts fent de pas de barca i es man­te­nen les rega­tes de mule­tes a Móra d’Ebre i els bar­quets a Sant Car­les de la Ràpita.
L’èxit és que les embar­ca­ci­ons no dei­xin de nave­gar?
S’han de recu­pe­rar les embar­ca­ci­ons i enri­quir el patri­moni sabent com es feien ser­vir i poder-hi nave­gar. El Museu Marítim s’ha ado­nat que tenir embar­ca­ci­ons a l’aigua trans­met més que dins un apa­ra­dor. Per això té un pai­le­bot que surt a nave­gar totes les set­ma­nes.
El ‘Santa Eulàlia’ és un clàssic i con­vi­dat estel·lar a la tro­bada.
Sem­pre l’espe­rem perquè és el nos­tre mis­sat­ger pel Medi­ter­rani. L’acom­pa­nyen el quetx Ciu­tat de Bada­lona i el qui­llat Sant Ramon, els bas­ti­ments més grans de la fede­ració. Tin­drem més de trenta bar­ques que nave­ga­ran per les aigües d’Arenys i Sant Pol i les prop de dues-cen­tes per­so­nes que es mouen al seu vol­tant, tant per nave­gar com per a les tas­ques de man­te­ni­ment i con­ser­vació d’aquest extens patri­moni nàutic.
Tam­poc us obli­deu del patí, que va ser una revo­lució a l’època.
Sí, efec­ti­va­ment, és un ele­ment impor­tant de la nos­tra iden­ti­tat nàutica. Una cre­ació genuïna de les plat­ges bar­ce­lo­ni­nes ara fa un segle. És una embar­cació que no porta timó i va dei­xar els rems i mani­o­bra només amb la vela i amb una mica de brisa. Volem del patí de vela que s’incor­pori a la fede­ració com una enti­tat més. Per això hem fet diver­ses acti­vi­tats amb Arenys, Canet Sant Pol on hi ha una bona acti­vi­tat pati­naire.
Les bar­ques de platja vara­des a la sorra ja són tes­ti­mo­ni­als.
La nor­ma­tiva ho pro­hi­beix, com a màxim ho per­met als clubs nàutics, i ara ja s’està res­trin­gint als 300 metres d’ocu­pació màxima. Sant Pol con­serva la seva platja de les bar­ques, i és excep­ci­o­nal. On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda a la car­re­tera. És un crim.
Res­tau­rar tam­poc surt barat?
Refer una barca com tre­ba­lla­ven abans et pot cos­tar el doble. Tro­bar les fus­tes prou amples i d’una sola peça és com­pli­cat i s’ha de saber l’ofici. Tenim pocs mes­tres d’aixa i s’han d’impul­sar pro­jec­tes com els que es fan a Arenys per no dei­xar per­dre aquest tre­ball arte­sa­nal.


Si teniu més imatges feu-les arribar a fccmf@gmail.com. Gràcies.