5a Festa de la Mar

Programa Cultural

Dissabte, 25 de maig.
12 h. Travessa de patí de vela: Platja d’Arenys - Canet - Sant Pol (BNAM/MIV/CNSPM/ADIPAV)
Arribada de la travessa de vaixells clàssics de Barcelona al Port d’Arenys (AEBEC/CNAM) 
18 h. Presentació exposició “El patí de vela” produïda pel MMB (Ateneu Arenyenc)
19 h. Taula rodona sobre patrimoni marítim
Intervenen:
- Capità Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i president de Bricbarca
- Eliseu Carbonell, antropòleg i professor de la Universitat de Girona
- Leonardo García, President de l’AEBEC
- Beñat Ibaieta, president d’Euskal Bateleroak
- Vicente Garcia-Delgado, assessor de la FCCPMiF
Moderador:
Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMIF)
Prèviament es presentarà i projectarà el vídeo "Cap a on ens porta el vent" (17') de Bricbarca. 
(Centre Cultural Calisay. Riera del Pare Fita, 31, Arenys de Mar).


Dijous, 30 de maig.
19.30 h.  “Poetes i el mar”. Conferència i lectura de poemes. A càrrec de Marta Colell.
Hi col·labora ÒMNIUM Alt Maresme. (Cafè El Centre. Sant Pol de Mar).

Divendres, 31 de maig.
Arribada al Port d’Arenys dels bastiments i tripulacions participants a la V Festa de la Mar. 
Des de 19 h, a mitjanit. Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys)
20.15 h. Presentació d'Espais florits mariners. (Plaça Lloveras. Arenys de Mar)
22 h.  ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’, amb la participació del Cor l'Aixa, director Pau Jorquera (Platja i Port d’Arenys)

Dissabte, 1 de juny.
10 h. Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h. Sortida d’embarcacions del Port d’Arenys i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h. Treta i fondeig de les barques a Sant Pol i botadura d’un bot de rems construït per estudiants del projecte Barca. A càrrec de Bosco Plana.  (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h. fins a les 22 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques
17.30h fins a les 20.30 h. Fira del mar. Espai d’oficis i llegendes del mar. (Pl. Torrent Arrosser. Sant Pol de Mar)
17.30h Inauguració exposició “La nostra mar”. Dibuixos i aquarel·les de Joshemari Larrañaga.  
(La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)
18 h. Visita guiada “Sant Pol pescador”. (Plaça de la Vila. Sant Pol de Mar).
19:30 h Taula rodona "Història, present i futur del patí de vela" amb Joan Comajuncosa, president d'honor de l'ADIPAV; Anna Pujol, presidenta de l’ADIPAV, Raul Juncosa, soci fundador del CNSPM i Xavier Carrasco, patinaire (CNSPM i ATD). Moderador: Francesc Pujol, president del CNSPM. (CNSPM. Sant Pol de Mar) 
21 h. SOPAR I FESTA DE LA MAR. (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 2  de juny.
10 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques .
12 h. Desfilada de les barques de la Festa de la Mar. Port d’Arenys 

Dissabte, 8 de juny.
19.30 h. Espai de tertúlia “Lèxic pescador de Sant Pol”. Diàleg amb Lluís Cabruja, filòleg, Pere Tarridas, pescador jubilat i altres a confirmar.  (La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 16  de juny.
9 h.  Competició de rem de la Lliga catalana de llagut. (Platja d’Arenys)

PROGRAMACIÓ NÀUTICA

Programació rellevant per les tripulacions

25 DE MAIG.  Dissabte
12 h Travessa amb patí: Platja d’Arenys–Canet-St.Pol de Mar (Mar i Vent/CNSPM/ADIPAV/BNAM) 
Arribada al Port d’Arenys travessa de vaixells clàssics (AEBEC/CNAM)
19 h Taula rodona sobre patrimoni marítim (Centre Cultural Calisay. Arenys de Mar)
31 DE MAIG. Divendres
Arribada d’embarcacions. Acreditació i recepció tripulacions
19 h Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
22 h ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’. (Platja i Port d’Arenys. Arenys de Mar)
1  DE JUNY. Dissabte
9 h Esmorzar de tripulacions (Plaça de Lloveras. Arenys de Mar) 
10 h Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h Desfilada d’embarcacions i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h Treta i fondeig de les barques a la platja (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h Activitats lúdiques i nàutiques al moll del Port d’Arenys i a Sant Pol de Mar.
19:30 h Taula rodona “Història, present i futur del patí de vela". (CNSPM Sant Pol de Mar) 
21 h SOPAR I FESTA DE LA MAR (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)
2  DE JUNY. Diumenge
10 h Esmorzar de tripulacions (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
11:30 h Desfilada d’embarcacions 
12 h Navegada col·lectiva de totes les embarcacions i patins (Davant d’Arenys)
12 h Batejos de mar i activitats al moll  (Port d’Arenys) 
15 h DINAR DE COMIAT I ACTE DE CLENDA (Port d’Arenys)

---

NAVEGACIÓ TRADICIONAL I CLÀSSICA
Des de la década dels anys vint del segle passat el patí de vela ha tingut un paper destacat de la nàutica recreativa a la costa de Barcelona i el Maresme. Actualment hi ha un bon estol i afició a Canet de Mar i Sant Pol. Conjuntament amb l’Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV) es preparen activitats nàutiques i divulgatives en el marc de la Festa de la mar.  El Museu Marítim de Barcelona i l’Asociación Española de Barcos de Época y Clásicos (AEBEC) han confirmat la seva col·laboració i voluntat de ser presents a la Festa de la Mar amb els seus vaixells. La presència del pailebot Santa Eulàlia és per si mateix un esdeveniment i, sobretot poder-lo veure navegar a vela. Amb l’AEBEC es prepara una travessa des de Barcelona d’alguns dels seus vaixells associats que seran rebuts i acollits pel CNAM.

Inscripcions.https://www.festadelamar.cat/inscripcioacute.htmlMés informació a https://www.festadelamar.cat/

L'inventari de barques tradicionals de Catalunya de la FCCPMF.

Imatge parcial de l'inventari.

Des de l'any 2011 que s'inicià la tasca de recollir en un sol document les barques tradicionals que encara naveguen al nostre país. És tracta d'una tasca callada, en segon pla, que es va teixint i desteixint com la roba de Penèlope, amb dades que sovint costen molt de contrastar. Actualment hi ha recollits 215 bastiments des de Port Bou fins a La Sènia.

Però què entenem per barca tradicional?

 És un concepte ampli on hi fem encabir diferents bastiments sota els següents preceptes:

- Barques de fusta: a rem, vela o motor.

- Barques de vela amb aparells tradicionals: Vela llatina, cangrea o àurica, tarquina, etc. Queda exclosa de forma general la vela marconi o bermudiana (malgrat que es poden estudiar casos concrets). Les barques amb aparells tradicionals poden ser bastides en fusta, resina polièster, acer,...

Per què és important disposar d'un inventari de barques?

Conèixer què tenim és el primer pas per protegir-ho. A partir de les dades de l'inventari: any de construcció, mestre d'aixa, aparell, tipus d'embarcació, ubicació, es poden elaborar estudis, estadístiques, proposar declaracions de Bé d'Interès Cultural, etc. A més de disposar de dades de contacte amb els armadors, entitats o privats, per la seva participació tant en Trobades, Festes o esdeveniments de tota mena, com, per exemple, en rodatges o gravacions.

Què hem de fer per concloure aquest inventari?

D'entrada si tenim una embarcació tradicional comprovar si ja hi és a l'inventari (clica sobre la paraula). En cas afirmatiu comprovar les dades del bastiment i completar aquelles que manquen mitjançant un correu electrònic a fccpmf@gmail.com . També et demanem una fotografia de bona qualitat del vaixell des del costat, navegant i amb les veles obertes.

Algunes de les imatges dels bastiments ja rebuts.

Per què servirà tot plegat?

L'inventari un cop completat s'integrarà a la pàgina web de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial des d'on es podran consultar lliurement les dades públiques de les embarcacions. És a dir, no s'hi inclouran dades del armador. Per a contactar-hi sempre caldrà fer-ho a través de fccpmf@gmail.com.

Ja fa 10 anys! 100 anys navegant per la Costa Brava.

Quan fa 10 anys d'aquella trobada a la Costa Brava hem volgut reproduir l'article que Joan Sol escrigué en el seu enyorat blog El Mar és el camí. Que hem completat amb una col·lecció de fotografies del mateix autor i el reportatge de TV Costa Brava.

100 anys navegant per la Costa Brava

Algunes de les embarcacions amb aparells tradicionals més emblemàtiques de Catalunya es reuniran, la propera Setmana Santa, en la franja de litoral compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós per commemorar el centenari de la Costa Brava. Entre aquestes embarcacions hi haurà els bastiments més grans de la flota tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia, el jackt Far Barcelona, el bergantí goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les barques de mitjana Sant Ramon, Sant Isidre i Rafael. Aquesta navegació conjunta porta per títol “100 anys navegant per la Costa Brava” i l’organitzen l’associació La Mar d’Amics, de Palamós, i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

“100 Anys navegant per la Costa Brava” és molt més que qualsevol de les típiques trobades de vela llatina que es fan a diverses poblacions de la costa a partir del maig. En primer lloc perquè la navegació està oberta a tota mena d’embarcacions amb aparells tradicionals, ja sigui de vela llatina, veles de creu, cangrees, etc. En segon lloc perquè es tracta d’una navegació per etapes. I finalment hi podríem afegir que, a més de la navegada, es faran diverses activitats paral•leles.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer l’existència d’unes embarcacions, eixàrcies i velams que havien estat habituals al nostre litoral i que avui, tot i que n’hi ha molt poques, es mantenen vives; mostrar la feina que es fa des de les associacions i petites empreses per recuperar i conservar aquest patrimoni; i difondre la navegació tradicional entre la ciutadania. És per això que les embarcacions, sempre que el temps ho permeti, navegaran molt a prop de la costa, perquè el públic pugui gaudir de la bellesa i les maniobres dels vells bastiments des dels diversos camins de ronda, passeigs i espigons. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie d’activitats a terra, en cadascuna de les viles. A la web de La Mar d’Amics (malauradament ja no existeix) hi trobareu el programa i tota la informació detallada.

Finalment, no em puc estar de dir que l’organització de “100 Anys navegant per la Costa Brava” ha decidit acollir-se a l’esperit del “Manifest del Slow Sailing” (Navegació Tranquil•la), que vaig publicar en una entrada anterior, per reivindicar aquesta manera de navegar i de viure la mar. La veritat és que és una gran satisfacció i els ho agraeixo moltíssim.

Costa Brava: l’èxit d’una marca

En l’era de les marques, una marca com “Costa Brava” no te preu. Defineix tan bé el producte i està tan ben posicionada en els mercats internacionals, que caldria fer una campanya de publicitat enorme per aconseguir uns resultats similars. “Costa Brava” és, doncs, una marca d’èxit, encara que alguns sapastres escassos d’imaginació es dediquin a adulterar-la intentant fer passar platges de les Bahames i d’Austràlia com si fossin del nostres litoral. Vergonyós! I després ens queixarem de la mena de turisme que ens visita, quan nosaltres som els primers de fer passar bou per bèstia grossa.

Sobre l’origen del topònim Costa Brava, aplicat al litoral que va de Blanes a Portbou, hi ha diverses teories. La més acceptada diu que va sorgir fa cent anys, la tardor del 1908, a la sobretaula d’un banquet polític celebrat a Fornells de Mar, terme municipal de Begur, a la finca El Paradís, propietat de Bonaventura Sabater, que aleshores era diputat de la Lliga Regionalista. A més de Sabater hi van assistir els líders del partit, com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch i el periodista Ferran Agulló, que era el secretari de la Lliga i director del diari “La Veu de Catalunya”.

Hi ha divergències sobre si va ser Sabater o Agulló qui, a l’hora dels brindis, va pronunciar el nom de Costa Brava. Però se sap segur que va ser Ferran Agulló qui el va posar per primera vegada per escrit, dies després d’aquella trobada. Va ser, concretament, el 12 de setembre del 1908 a “La Veu de Catalunya”. Sota el pseudònim de Pol, el periodista va publicar un article titulat “Per la costa brava”, en minúscules, en què deia:

Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que el golf atià contra l’illa fa milers d’anys; la Costa d’Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; però la nostra, des de la Tordera al cap de Creus, i seguint per Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança, com una exquisidesa de monja pacienta per a qui les hores, els dies i el anys no tenen valor de temps.

Cal dir, però, que la primera denominació “costa brava” no es referia al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca, i era el títol d’un poema del poeta català Gabriel Alomar, publicat l’any 1903. Curiosament, hi ha un altre poema del mateix any i amb el mateix títol, però d’un poeta mallorquí, mossèn Miquel Costa i Llobera, que també fa referència a la costa de Mallorca. Agulló, que el juny de 1908 va visitar l’illa en un viatge institucional, hauria estat el primer d’utilitzar l’expressió “costa brava” en comparar els penya-segats dels litorals català i mallorquí.

Tot i que l’expressió va quallar de seguida, perquè l’any 1909 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una excursió amb vaixell a “la Costa Brava”, hi havia qui la trobava excessiva. A l’escriptor empordanès Josep Pla, que va escriure les millors pàgines sobre aquest litoral i la gent de mar, no li agradava gens. I això que, fins i tot, va publicar la “Guía de la Costa Brava” el 1941. Pla va proposar el nom de Costa del Corall, que també és bonic, però no va acabar d’arrelar. Un altre escriptor gironí, Joaquim Ruyra, l’autor de “Marines i boscatges”, era partidari de anomenar-la Costa Serena; un qualificatiu que potser li va inspirar la costa de Blanes a la qual va estar molt unit. Fa temps que tinc pendent la lectura de la novel•la breu “El rem de trenta-quatre”, continguda dins de “Marines i boscatges”, on es descriu el naufragi d’una barca de cabotatge. Les descripcions de la natura que Ruyra fa en aquesta novel•la s’han comparat a les de Conrad i Stevenson, dos dels meus escriptors de tema marítim preferits.

I si ens remuntem al 1883, trobarem que a “Historia del Ampurdán” (1883), l’escriptor i polític begurenc Josep Pella i Forgas, gran apassionat de les ruïnes d’Empúries, havia proposat el nom de Costa Grega de Catalunya. Però, finalment, va ser el nom Costa Brava el que es va acabar imposant per designar aquest bocí de costa que, fa més de cent anys, era conegut com Marina de la Selva, Marina de l’Empordà o, simplement, Costes de Llevant.

La Costa Brava en llibres

A banda de l’esmentada “Guía de la Costa Brava” de Josep Pla, que ja fa 68 anys que es va escriure, us recomano el llibre “Viatge per la Costa Brava” (Brau Edicions, 2008), de l’escriptor, periodista i viatger Xavier Moret. A banda de recórrer aquest fragment de litoral de sud o nord i donar el seu punt de vista, Moret recull les veus, vivències i anècdotes d’un munt de persones que n’estan vinculades íntimament.

Un altre llibre deliciós, que ens mostra com era el litoral gironí durant els anys 50 i 60, és “Memòries de la Costa Brava” (Lupita Books, 2005); un recorregut documental i nostàlgic per aquest territori, a través de 330 fotografies en blanc i negre de dos dels grans fotògrafs del nostre país, Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. El text és de l’escriptora Rosa Regàs, resident habitual de l’Empordà; i el pròleg, de l’escriptor anglès Tom Sharpe, que estiueja des de fa molts anys a Llafranc.

I com que sé que entre la comunitat blocaire hi ha molts aficionats als fars, també us recomano el llibret “Fars i senyals marítims”(Quaderns de la Revista de Girona), de David Moré, historiador i arxiver de Tossa de Mar, que també és autor del llibre “150 anys del far de Sant Sebastià”.

Cliqueu per veure més fotografies.

Reportatge de TV Costa Brava

Trobada d'hivern de la Federació a Arenys de Mar.

Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140 persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar. Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet suficient per moure les embarcacions. 

Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina, Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad, més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.

Desprès una navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a port.

A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives, ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la diada.

Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.

Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat l'esdeveniment.

 Vídeo de Josep Inglada

Vídeo de Oriol Ferran

La Biblioteca ara també és Mediateca.

Si us fixeu al costat dret del web-blog, just a sota el calendari hi trobareu com sempre la Biblioteca. Però si llegiu bé us adonareu que ara també hi posa MEDIATECA.

Des de comunicació de la FCCPMF hem fet un buidatge de tots els vídeos relacionats amb la navegació tradicional i el patrimoni marítim català i els hem incorporat al nostre arxiu.

A partir d'ara podeu gaudir unes quantes hores d'imatges en moviment de les activitats de les diferents entitats i embarcacions catalanes arreu.

Si teniu vídeos que penseu poden formar part d'aquest patrimoni immaterial de la Federació feu-nos arribar l'enllaç de Youtube o Vímeo a fccpmf@gmail.com.

Jornades de navegació per Europa i el Món

Tots coneixem algunes de les trobades més populars de vaixells tradicionals i de grans vaixells: Brest, Douarnenez, Amsterdam, Bremenhaven,... Però a més d'aquestes hi ha un seguit d'activitats nàutiques on es possible participar-hi amb la pròpia embarcació. Són festivals de varies jornades on habitualment els participants fan un recorregut nàutic amb les barques. En anglès els anomenen raids.
A tall d'exemple poso un seguit de propostes trobades a la xarxa per si a algun lector li venen ganes de conèixer noves experiències i realitats.

Vela Raid
Venezia

 http://www.velaraid.it  

Què és el Raid Llacuna de Venècia?

És un passeig en vaixell de 5 dies, és un passeig per Venècia, és una passejada entre aigua i terra per descobrir els racons silenciosos, els ulls d'una Venècia inèdita, de poesia no contaminada pel rugit dels motors. A Venècia, camineu pels carrers silenciosament, a la llacuna el silenci està garantit per rems o veles, triangles robats del cel blau.

És una oportunitat imprescindible per aturar, anar! ... anant a vela !!

Cinc dies de final de la primavera, quan el vent us porti a on vulgueu i l'aigua sota el casc és fresc, cinc dies seguint una ruta màgica que es desenvolupa entre les illes, al llarg dels canals, entre les xarxes que sempre han caigut sota el vol silenciós gavines ... acariciant a Venècia perquè només es pot fer amb vaixell.

És una bombolla d'aigua salobre en la qual durant uns dies surant a prop de la tradició i del nou, els vells colors de la fusta i els cridaners dels materials més moderns ... vaixells tradicionals, el terç, bermudianes, llatines, ... mariners experimentats i novells de la llacuna, dones i homes entusiastes i apassionats.
Es tracta d'una competició en la qual, a més de la classificació final, el primer premi és per a tothom, perquè els que participen guanyen una aventura que difícilment s'oblidarà.
Vaixells tradicionals junt amb les més modernes navegant de costat i jugant amb el mateix vent per arribar, quan la llum s'asseurà a l'oest i els amarratges seran assegurats, al mateix objectiu: compartir amb els altres tot allò que el dia ha estat capaç de regalar.
Corrents espinosos, bancs de sorra invisibles, vents fantasiosos, temps impredictible fan de la incursió un autèntic safari de llacuna, una aventura nàutica única que vols repetir ... 

https://youtu.be/SVWLz-pi4Cg

Gran Bretanya

  http://www.raidengland.org/ (Agost. Dates a confirmar)

La idea de fer viatges a la costa en companyia, en vaixells oberts propulsats per vela i rem, va nàixer del grup francès Albacore, dirigit per Charles-Henri el Moing durant els anys noranta, començant per Portugal i Escòcia. Els anomenats "Raids" en francès (per exemple, 'raid velo' de Google), la paraula s'ha escolat a l'anglès i ha perdut el seu significat de pillatge i destrucció: si més no d'aquells que hi participen.

 L'objectiu és fomentar la navegació costanera recreativa en llocs atractius amb només vela i rem. Per afavorir l'ús d'embarcacions tradicionals que s'adaptin a l'objectiu,  i pel desenvolupament de nous vaixells capaços de dur a terme la navegació tradicional i la tradició de la navegació a rem. Una flota d'èxit reunirà entre 20 i 40 vaixells d'una àmplia gamma de dissenys i habilitats, procedents de diversos països europeus, de 10 peus a 30 d'eslora, en bona part, veles auriques o al terç, millor a la vela, alguns a rem, però tots capaços de progressar en ambdós.

Milford Haven 

http://www.seafairhaven.org.uk/ (encara no hi ha data)

The TALL SHIPS (WALES) TRUST és una organització benèfica registrada els objectius són:

• Promoure l'educació a Gal·les del oest a través d'habilitats de navegació i navegació i, en particular, a través de la formació de vela sobre vela alta de vaixells.
• Promoure o ajudar en la promoció d'esdeveniments basats en l'aigua que ofereixin oportunitats de formació marítima o visiten West Wales, que inclou la participació de joves a West Wales
• Establir o donar suport a qualsevol fideïcomís, associacions o institucions benèfiques formades per tot o cap dels anteriors.
•  

The TALL SHIPS (WALES) TRUST ha estat involucrat amb els esdeveniments de SeaFair Haven des de 2006 i ha assumit recentment la responsabilitat de l'esdeveniment des del 2012.

El nostre objectiu és encoratjar a persones i organitzacions, que anteriorment han participat en els esdeveniments de SeaFair Haven per continuar amb el seu suport. També estem disposats a treballar amb l'oci marítim, el turisme, les organitzacions d'acollida i les comunitats per promoure i ampliar el SeaFair Haven a un festival sostenible, fomentant la participació de nens o persones desfavorides d'acord amb els objectius generals de la confiança.

Sail Caledonia 

http://www.sailcaledonia.org/  25 maig al 1 juny

Wikipedia descriu un "Raid" com a vela i aventura de rem. Avui solen implicar una flota de petits vaixells capaços de remar i navegar, explorant un litoral o navegació interior durant diversos dies, sovint amb algun element competitiu. A la pràctica, els vaixells que naveguen sovint es poden reunir i aquest és el cas de Sail Caledonia.

Després de l'èxit de les primeres incursions de vela i rem a Portugal a finals dels anys noranta, es va organitzar a Glasgow el Gran Glen anual des del 2000. Això va suposar un pas de l'Oceà Atlàntic al Mar del Nord a través del Canal de Caledònia i diversos llacs, distància d'aproximadament 66 milles (106 km), i va passar pel paisatge espectacular de les terres altes escoceses. El passatge incloïa la negociació de 29 escluses de canals, incloent el vol de 8 a l'escala de Neptú, Banavie, el major conjunt d'escluses de la Gran Bretanya.

The Great Glen Raid continua avui com Sail Caledonia, organitzat pel Great Glen Boating Club . L'esperit d'atac es manté i els participants, utilitzen una gran varietat d' embarcacions, barques i creuers tradicionals a través del Great Glen. No obstant això, la cursa és amigable i l'esdeveniment inclou un fort aspecte social on menjar, beure, companyia i música són gairebé tan importants com la vela!

Curses

Sail Caledonia és bàsicament una sèrie de curses de vela i rem, incloent almenys una cursa per dia.

Cada dia, el vostre recorregut pel Great Glen es dividirà en seccions. Algunes seccions seran un creuer tranquil i d'altres, per a aquells que vulguin fer-ho, implicaran una cursa.

Es lliura un trofeu de sèrie al millor vaixell de cada classe i un altre trofeu al guanyador general.

A més, es proporcionen més detalls de les normes i tràmits dins de l'avís de la carrera, que es pot trobar a la pàgina de descàrregues .

Per a aquells que no vulguin competir per alguna o totes les cames, hi haurà l'opció d'acompanyar la flota "creuant en companyia".    

Semaine du Golfe de Morbihan 

https://www.semainedugolfe.com/  27 maig al 2 juny

Un esdeveniment marítim internacional, un festival cultural i popular, en el marc màgic de "Mar Petit" (Mor Bihan en bretó)

Més de mil barques tradicionals i clàssiques dividides en flotes coherents i identificables, que naveguen tots els dies i que varien entre ports i fondejos. Resultat: una festa marítima excepcional que omple tot el Golf de Morbihan. És la geografia particular i les característiques físiques d'aquest "petit mar" (les seves illes i illots, l'estreta boca que la separa i la protegeix de l'alta mar, les marees, les aigües brutes, els corrents i les ones contracorrent) que determinen i compassen  tot el programa nàutic de l'esdeveniment.

Canadà : Shipyardraid 

http://shipyardraid.ca  11 juliol

Sortint de Silva Bay l'11 de juliol, el Raid de la drassana 09 tornarà a anar cap al nord. Amb uns lleugers ajustos seguirem la ruta de l'any passat cap al nord pel golf de Geòrgia fins a l'illa de Jedediah, al fons de Texada Is, i després cap a l'estret de Malaspina i cap a Desolation Sound. Tornarem a acabar a la Heriot Bay a Quadra Island el dissabte a la tarda, el 18 de juliol. Aquest any anirem cap al nord cap a les muntanyes, passant per alt la parada de l'any passat a Galley Bay per anar a la Roscoe Bay a l'illa de West Redonda. Les condicions del 08 incloïen una desafiant navegació a sobrevent amb 20 nusos de vent, i el vent corrent en condicions similars. Només tres mànegues del total de 13 eren calmes planes, i dues d'elles eren petits llançaments. Així que esperem un munt de vent i potser no tant de pluja.

Vogalonga Venezia

http://www.vogalonga.com/   9 juny 2019

Tot va començar amb una cursa entre amics a 'mascarete' el dia de Sant Martí el 1974. Així va ser com va sorgir la idea de celebrar una regata no competitiu, i convidar a tots els aficionats i tots aquells que tenien els rems massa temps fora l'aigua per unir-se contra la degradació de la ciutat i de les onades i restaurar Tradicions venecianes. A partir d'aquest moviment espontani i genuí va néixer l'aventura de Vogalonga.

Es va traçar la ruta, a uns 30 km a través dels canals i els llocs més bells i pintoresca llacuna de Venècia. El suport de la premsa i la col·laboració amb les institucions de la ciutat va ser fonamental. La reunió dels vaixells es va fixar en el Bacino San Marco al davant del Palazzo Ducale el dia de la "Sensa" (Ascensió). Era el 8 de maig de 1975. De fet, en aquest dia, ningú esperava tal emoció: l'espectacle de 500 vaixells va arribar tranquil, amb uns 1.500 participants, l'aigua de la conca de la calma, a l'espera d'ells, el tret de canó i després aquest murmuri de tants rems junts. Hi havia gòndoles, pupparini i després el "sandolo" la "Mascareta", el "caorlina", la "petxina", la "peata" la "escurçó" "s'ciopon". Va ser una Venècia que va despertar i va trobar una nova forma i una nova veu. I no només hi havia Venecia; Ja des de la primera edició hi va haver tripulacions de la ria i de la costa, de Carole i Chioggia, i després a Pàdua, Treviso i Riva del Garda, Lombardia i Piemont. "Una venjança del rem contra el motor", va escriure en Delphi Utimpergher Gazzettino "un redescobriment del medi ambient suggerent llacuna, una manifestació popular que no disputa cap cosa o ningú, feta per solidaritat amb Venècia. Moltes mans que arriben a la ciutat per defensar-la d'un dels seus enemics més insidiosos, les onades ".

La vela llatina es rebel·la a Saint-Hippolyte

El simposi organitzat per l'associació Salanca rems i veles va ser una oportunitat per reunir apassionats, professionals i neòfits de la navegació. La jornada va estar marcada per debats, conferències i tallers, reflexionant sobre el futur d'aquesta pràctica. La síntesi de les obres realitzades per François Féral va escanejar per primera vegada un inventari d'aquest patrimoni mediterrani abans de traçar els camins del futur de la vela llatina.

Després d'una època de destrucció d'aquests vaixells de treball, "la mobilització d'homes i dones que, en forma individual o associativa, van salvar el que quedaven, han creat un moviment d'opinió a favor d'aquests testimonis de la nostra identitat mediterrània El taller de vaixells de Paulilles també mostra el compromís d'algunes autoritats públiques per restablir i tornar a navegar el nostre patrimoni marítim ". La transmissió de la vela llatina a una gran varietat de públics, inclosos els joves, està demostrant ser un projecte futur essencial. Totes les iniciatives i pràctiques locals semblen disperses i de vegades competeixen. Aquesta observació proposa proporcionar una estratègia universal. La prioritat és formar mariners a través de múltiples oportunitats de navegació per practicar aquest art.

Igual que l'Hermione

Les propostes es basen en múltiples temes: "Acceptant la diversitat d'audiències, inicia aquest art acceptant diferents contexts: l'oci, l'escola, busca una marca col·lectiva unificadora en la seva diversitat d'activitats i aplicacions, adopta monotips de pràctiques d'aprenentatge o de vol, com Opticassou i registrar-les com a classe amb la Federació de Vela Francesa (FFV), desenvolupar un manual de la vela llatina com a document oficial FFV de la pràctica i maniobres d'aquesta plataforma; Llatí en escoles marines i imagina, en un futur distant, la construcció d'una gran nau històrica amb un vel llatí que seria el símbol marítim de les ciutats i ports del Mediterrani, reflectit amb l'oceà Hermione ... "

La conferència va ressaltar molts problemes, mentre que oferia idees prometedores per a grans projectes.

Enllaç:

https://www.lindependant.fr/2018/10/26/la-voile-latine-se-devoile-a-saint-hippolyte,4746686.php

La FCCPMF al Saló Nàutic

La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es present des del 10  al Saló Nàutic de Barcelona 2018 a l'àrea de Marina tradicional, situada al Port Vell, darrera del Maremagnum.  La Federació mostra al seu estand una exposició que presenta les 14 entitats que en formen part.

Estand de la FCCPMF al Saló Nàutic 2018 darrere l'Aquarium. Foto: J.S.

Fins diumenge s'ofereix sortides nàutiques als visitants amb alguns dels vaixells de les entitats federades i un programa d'activitats on combina presentacions, actuacions musicals i tallers relacionats amb el mar. 

En aquesta edició del Saló la FCCPMF ha convidat a participar l’associació nord-catalana Opticassou a l’espai de Marina tradicional. 

Adjuntem nota informativa i programa de xerrades i actes previstos a l'àrea de Marina tradicional.

PROGRAMA ACTIVITAT  SALÓ  NÀUTIC  2018

 La  Federació  Catalana  per  la  Cultura  i  el  Patrimoni  Marítim  i  Fluvial  ha  programat  un seguit  d'activitats  a  l'àrea  de  Marina  tradicional  durant  el  Saló  Nàutic  de  Barcelona  2018.
La  Federació  presentarà  al  seu  stand  una  exposició  que  presenta  les  14  entitats  que  en formen  part  i  també  oferirà  sortides  nàutiques  amb  alguns  dels  vaixells  de  les  entitats federades  i  un  programa  d'activitats  on  combinarà  presentacions,  actuacions  musicals  i tallers  relacionats  amb  el  mar.
 La  FCCPMF  ha  convidat  a  participar  a  l’espai  de  Marina tradicional  l’associació  nord-catalana  Opticassou. Taverna  del  mar Espai  de  conversa  on  s'hi  programaran  diverses  presentacions  i  xerrades  i  també  cantades  de música  marinera.
 Dijous,  11  octubre (17.30h) 
Opticassou,  una  proposta  per  iniciar  als  mes  joves  en  la  vela  llatina
Divendres,  12  octubre
(13h)  Presentació  de  la  V  Festa  de  la  Mar,  trobada  catalana  d'embarcacions  tradicionals  que  se celebrarà  entre  el  20  de  maig  i  el  2  de  juny  de  2019  entre  a  Arenys  de  Mar  i  Sant  Pol. (18.00)    Músiques  de  Mar.  Actuació  musical  de  La Vella Lola,  cançó  marinera.
 Dissabte,  13  octubre
 (13.30h) História  del  Quetx  Ciutat  Badalona  (AAqCB)
 (17.30h)  Margaret  Alison,  un  ringer  escocès  al  Port  d'Arenys.  (El  Moll)
 (18.30h)  Músiques  de  Mar,  cançó  de  taverna  amb  Pep  Bergadà Diumenge, 
14  octubre 
 (13.30h)  Vermut  de  comiat.  (AAqCB)
 (18.00h)  L’ofici  de  mestre  d’aixa,  per  Agustín  Jordán.

*aquest  programa  pot  variar  i  ampliar-se  amb  algunes  altres  activitats.

Bateigs  de  navegació  tradicional
 Les  embarcacions  Quetx  Ciutat  de  Badalona, el llaüt  Peregrina  de  Calafell  i  el  sardinal  Sant Pau  de  Sant  Pol  de  Mar  faran  durant  els  dies  del  certamen  una  seguit  de  sortides  i  batejos  a  mar d'acord  amb  el  següent  calendari.
Dijous,  11:
Quetx  (sortida  de  11  a  13h  ) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Dissabte,  13:
Quetx  (sortides  de  11-13h) 
Sant  Pau  (sortides  a  12h,  13h  i  17:30  ) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Divendres,  12:
Quetx  (sortides  de  11-13h  i  15:30-17:30  ) 
Sant  Pau  (sortides  a  13:30h,  17:30  i  18:30) 
Peregrina  (sortides  a  16h,  17h  i  18h  )
Diumenge,  14:
Quetx  (sortides  de  11-13h) 
Sant  Pau  (sortides  a  12h  i  13h) 
 Per  poder  navegar  cal  una  inscripció  prèvia  que  es  podrà  fer  al  mateix  espai  de  la  Marina tradicional.
Tallers
Durant  tots  els  dies  del  festival  a  l'espai  hi  haurà  diversos  tallers  d'activitats  manuals relacionades  amb  els  oficis  del  mar:  de  traç  nàutic,  nusos,  papiroflèxia  marinera,  cançons  de taverna…
El  mestre  d’aixa  canari  Agustín  Jordán  oferirà  un  “taller  de  trazo  tradicional”  i  construcció d’una  maqueta  durant  els  dies  12,  13  i  14  d’octubre.
Associació  convidada:  Opticassou  (Catalunya  del  Nord) 
Aquest  any  tindrem  entre  nosaltres  l’associació  Opticassou  que  presentarà  una  embarcació  de fusta  de  construcció  amateur  per  promoure  la  navegació  tradicional  entre  els  més  joves.

  Una proposta  d’especial  interès  per  les  escoles  de  vela,  clubs  i  associacions  que  volen  iniciar  els infants  i  adolescents  a  la  vela.

CONTACTE  DE  COMUNICACIÓ  FCCPMF:  638120530

 Us animem a visitar el nostre espai i a fer difusió de la presència de les entitats de promoció i defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya.

Crònica: 3r Vire vire de Paulilles 31 d'agost al 2 de setembre 2018

Navegar és allò que ens uneix als amants de la navegació tradicional. I precisament de navegar n'hi ha hagut força estona en aquests dos dies i mig de festa a la Catalunya nord. Començant ben d'hora -a les 10 calia ser a Paulilles- totes les embarcacions participants (47 veles + 3 de rem) sortiren de Port Vendres en un dissabte on la Tramuntana encara es feia notar. Moltes barques optaren per arribar a destí a motor i només alguns valents, o potser des-cerebrats, s'atreviren a oferir drap al vent en aquella travessia on calia doblar el cap Bear. Dia magnífic i mar moguda a la sortida de port i plana del tot un cop entrats a la cala de Paulilles.

Sardinals, llaüts i veles llatines a la platja de Paulilles.

Allà l'espectacle estava servit. Una cinquantena de barques amorrades sobre la sorra fosca oferien les seves proes als centenars de fotògrafs professionals i afeccionats que volgueren immortalitzar l'esdeveniment. Fins a cinc barques arribades del principat de Catalunya sota la bandera de la FCCPMF participaren en aquesta concentració: Sant Ramon, Odina, Sa Rata, Mestraló i Xerina. Sota els arbres ens esperaven els voluntaris per oferir-nos el picnic del dinar i les instruccions per les embarcacions. Més tard els altaveus convocaren als patrons per minuts més tard inundar aquell bonic indret de la Costa Vermella de Veles Llatines de tota mida i color.

La navegada, llarga, durà fins ben entrada la tarda quan altra cop les barques s'amorraren a la sorra una estona abans d'emprendre el camí cap a Port Vendres. Una singladura que no fou senzilla per les barques més petites donat que el vent havia aixecat el mar amb onades altes i curtes. Malgrat això tothom arribà, més o menys xop, a port. Un cop allà, cerveses, converses, alguna cançó, un aperitiu aportat per les tripulacions i un sopar ofert per l'organització.

El Sant Ramon a tota vela.

Diumenge sortí el sol però en Joan de Narbona (la Tramuntana) se'n havia anat a dormir. Mar plàcid i veles obertes des del fons dels molls de Port Vendrés. Un espectacle pels ulls i per l'oïda que escoltava el so melancòlic dels corns marins. Altra cop navegada fins a la veïna cala de Paulilles on una estona més tard s'inicià un Vire Vire disfressat de regata amb algun que altra ensurt. La suau brisa que anà pujant amb l'escalfor del matí permeté de navegar  i gaudir de les belles imatges que deixaven les veles llatines al vent. Finalment un lliurament d'obsequis i records i un dinar de germanor serví, com podria ser sinó,  per tancar una magnífica trobada de vela llatina que malgrat ser a la seva tercera edició ja està del tot consolidada en el calendari de patrons i armadors. Cal felicitat, doncs , a totes les persones que l'han feta possible i a tots els voluntaris sense els quals no es podrien portar endavant aquesta mena d'activitats.

Fins una cinquantena de barques participaren al Vira vira de caràcter.

Colecció de fotografies fetes per Quico Despuig ⏎

Crònica: Trobada de vela llatina de Cadaqués. 2018

Aquest any ha tocat trobada de vela llatina a Cadaqués amb tramuntana. L’any passat va ser amb garbí. Amb una logística diferent s’ha pogut navegar a la badia. L’any passat va ser agrupats a fora del port fins a es Cucurucuc i enguany en funció de mesures i veles s’han organitzat canals més a prop o més lluny de la vila, on ja el nord hi entrava fort i ratxes i ha calgut ser hàbils i experts amb l’arbre i la vela.

A mitja setmana ja van arribar a Cadaqués les primeres barques, sobretot sardinals nord-catalans; la Ufana, la Notre Dame de la Consolation, la Ideal, la AA… que van començar a anunciar la trobada amb els seus pals inclinats i antenes. Dijous, a migdia, s’hi afegia l’Odina des d’Arenys. La benvinguda formal, encara que en Quico Despuig la va convocar com “informal” va ser a la platja del Llaner gran on va fer-se un sopar de tots els qui, divendres, ja dormien a Cadaqués. La fideuà d’en Quico com a plat principal i varietat de tastets i vins que tothom va portar i van anar sortint. A dormir aviat, que demà tocava estar preparat, encara que semblava que la tramuntana no afluixava… malgrat la previsió.

El programa d’enguany va proposar un jornada llarga. La navegada no va ser fins a les 2 de la tarda. Abans, la concentració de les barques a la platja gran i sense preses, temps de conversa, amb sardinada inclosa i fotos, moltes fotos, del dret i del reves. Magnific aparador de la vela llatina i la navegació tradicional enmig de centenars de visitants de Cadaqués. Reunió de patrons. Explicació de l’interessant projecte mallorquí de protecció de la posidonia que implica també les embarcacions tradicionals. Repartiment de banderes i catavents grocs i... cap a l’aigua!

La navegada per sectors, segons la força del vent i, malgrat la por inicial, tothom i totes les barques van navegar a la badia i fora. A partir de les quatre de la tarda, arribada esglaonada a port Doguer. Les barques amorrades a la platja i sense cap pressa més temps de xerrada i preparatius pel sopar. Amb excel·lent l’equip de cuina  dels “Pescadors de Roses” tant pel seitó fregit com per l’arròs…. I també pel cremat que va acompanyar les havaneres. Les barques van quedar tota la nit varades arran de platja oferint una imatge molt bonica. Diumenge, al migdia, en conserva, les primeres quatre barques feien rumb cap a Port Vendres per ser, el cap de setmana vinent, al vire-vire de Paulilles.OF

Crònica: La Festa del Riu a Móra d'Ebre 2018

Arribar a Móra d'Ebre el dia abans de la Festa del Riu ja és fer una immersió en l'especial sentit de la Festa -amb majúscula- que tenen en aquelles terres. Carrers principals tallats, escenaris arreu, música, correfoc, etc...

Navegar per l'Ebre sempre és una aventura. Malgrat no tenir onades, el fort corrent de lo Riu a l'alçada de Móra pot esdevenir una aventura. Un corrent que malauradament no és natural, sinó que depèn dels interessos econòmics de les companyies elèctriques i de la Confederación Hidrogràfica del Ebro, que actua sobre el curs fluvial com si fora Déu.

La Festa del Riu ja començà el divendres al vespre quan una muleta guarnida amb llums es passejà per la llera d'un riu completament fosc. Els seus moviments lents i el reflexos sobre l'aigua eren senzillament màgics.JS

Vira vira de les barques Quinoccio (al fons) i Xerina.

Dissabte a la tarda és el moment culminant de la Festa. S'inicià amb un petit vira-vira de les barques de vela llatina convidades: el Quinoccio de l'Arjau de Cambrils i la Xerina del Moll d'Arenys de Mar amb la seva vela estelada. Foren unes evolucions on malauradament poc es pogué usar l'impuls de les veles per les males condicions de vent i un excés de corrent. A partir d'aquí fins a tres regates de muletes que en un recorregut d'aproximadament un quilòmetre giraven les bases del pont dels arcs de la vila. En un sense parar, i al bell mig de les regates, el concurs de sirgadors. Aquest, un a un,  des de l'illot situat davant el Club Nàutic de Móra tibaven de la gúmena per fer avançar 50 m una muleta al mig del riu. Temps astronòmics per els participants (entre 8 i 12 segons) tots ells guanyadors d'anteriors edicions d'un  concurs que arribava a la seva desena edició.

Sortida d'una regata de muletes

Un cop acabades les regates, encara hi hagué una cursa de natació entre el moll de Móra la Nova i el del CN Móra d'Ebre. Amb un resultat "curiosament" estrany: tres primers classificats "ex aequo".  I finalment a manca d'ànecs -la legislació ho prohibeix- es llençaren unes desenes de síndries que el jovent i els més menuts no dubtaren a "caçar" llançant-se de cap al riu.

A banda d'això. Autoritats, banda de música, gegants, arrossada popular, etc... I sobretot l'escalfor d'un gran acolliment per part dels morencs organitzadors.

Una recomanació, no us perdeu la  Festa del Riu 2019 (el darrer dissabte d'agost).

Temps d'espera entre regates.