5a Festa de la Mar

Programa Cultural

Dissabte, 25 de maig.
12 h. Travessa de patí de vela: Platja d’Arenys - Canet - Sant Pol (BNAM/MIV/CNSPM/ADIPAV)
Arribada de la travessa de vaixells clàssics de Barcelona al Port d’Arenys (AEBEC/CNAM) 
18 h. Presentació exposició “El patí de vela” produïda pel MMB (Ateneu Arenyenc)
19 h. Taula rodona sobre patrimoni marítim
Intervenen:
- Capità Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i president de Bricbarca
- Eliseu Carbonell, antropòleg i professor de la Universitat de Girona
- Leonardo García, President de l’AEBEC
- Beñat Ibaieta, president d’Euskal Bateleroak
- Vicente Garcia-Delgado, assessor de la FCCPMiF
Moderador:
Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMIF)
Prèviament es presentarà i projectarà el vídeo "Cap a on ens porta el vent" (17') de Bricbarca. 
(Centre Cultural Calisay. Riera del Pare Fita, 31, Arenys de Mar).


Dijous, 30 de maig.
19.30 h.  “Poetes i el mar”. Conferència i lectura de poemes. A càrrec de Marta Colell.
Hi col·labora ÒMNIUM Alt Maresme. (Cafè El Centre. Sant Pol de Mar).

Divendres, 31 de maig.
Arribada al Port d’Arenys dels bastiments i tripulacions participants a la V Festa de la Mar. 
Des de 19 h, a mitjanit. Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys)
20.15 h. Presentació d'Espais florits mariners. (Plaça Lloveras. Arenys de Mar)
22 h.  ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’, amb la participació del Cor l'Aixa, director Pau Jorquera (Platja i Port d’Arenys)

Dissabte, 1 de juny.
10 h. Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h. Sortida d’embarcacions del Port d’Arenys i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h. Treta i fondeig de les barques a Sant Pol i botadura d’un bot de rems construït per estudiants del projecte Barca. A càrrec de Bosco Plana.  (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h. fins a les 22 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques
17.30h fins a les 20.30 h. Fira del mar. Espai d’oficis i llegendes del mar. (Pl. Torrent Arrosser. Sant Pol de Mar)
17.30h Inauguració exposició “La nostra mar”. Dibuixos i aquarel·les de Joshemari Larrañaga.  
(La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)
18 h. Visita guiada “Sant Pol pescador”. (Plaça de la Vila. Sant Pol de Mar).
19:30 h Taula rodona "Història, present i futur del patí de vela" amb Joan Comajuncosa, president d'honor de l'ADIPAV; Anna Pujol, presidenta de l’ADIPAV, Raul Juncosa, soci fundador del CNSPM i Xavier Carrasco, patinaire (CNSPM i ATD). Moderador: Francesc Pujol, president del CNSPM. (CNSPM. Sant Pol de Mar) 
21 h. SOPAR I FESTA DE LA MAR. (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 2  de juny.
10 h. Espai del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques .
12 h. Desfilada de les barques de la Festa de la Mar. Port d’Arenys 

Dissabte, 8 de juny.
19.30 h. Espai de tertúlia “Lèxic pescador de Sant Pol”. Diàleg amb Lluís Cabruja, filòleg, Pere Tarridas, pescador jubilat i altres a confirmar.  (La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)

Diumenge, 16  de juny.
9 h.  Competició de rem de la Lliga catalana de llagut. (Platja d’Arenys)

PROGRAMACIÓ NÀUTICA

Programació rellevant per les tripulacions

25 DE MAIG.  Dissabte
12 h Travessa amb patí: Platja d’Arenys–Canet-St.Pol de Mar (Mar i Vent/CNSPM/ADIPAV/BNAM) 
Arribada al Port d’Arenys travessa de vaixells clàssics (AEBEC/CNAM)
19 h Taula rodona sobre patrimoni marítim (Centre Cultural Calisay. Arenys de Mar)
31 DE MAIG. Divendres
Arribada d’embarcacions. Acreditació i recepció tripulacions
19 h Taverna del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
22 h ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’. (Platja i Port d’Arenys. Arenys de Mar)
1  DE JUNY. Dissabte
9 h Esmorzar de tripulacions (Plaça de Lloveras. Arenys de Mar) 
10 h Desfilada de tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar)
12 h Desfilada d’embarcacions i navegada col·lectiva a Sant Pol.
14 h Treta i fondeig de les barques a la platja (Platja de les Barques. Sant Pol de Mar)
17 h Activitats lúdiques i nàutiques al moll del Port d’Arenys i a Sant Pol de Mar.
19:30 h Taula rodona “Història, present i futur del patí de vela". (CNSPM Sant Pol de Mar) 
21 h SOPAR I FESTA DE LA MAR (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)
2  DE JUNY. Diumenge
10 h Esmorzar de tripulacions (Port d’Arenys. Arenys de Mar)
11:30 h Desfilada d’embarcacions 
12 h Navegada col·lectiva de totes les embarcacions i patins (Davant d’Arenys)
12 h Batejos de mar i activitats al moll  (Port d’Arenys) 
15 h DINAR DE COMIAT I ACTE DE CLENDA (Port d’Arenys)

---

NAVEGACIÓ TRADICIONAL I CLÀSSICA
Des de la década dels anys vint del segle passat el patí de vela ha tingut un paper destacat de la nàutica recreativa a la costa de Barcelona i el Maresme. Actualment hi ha un bon estol i afició a Canet de Mar i Sant Pol. Conjuntament amb l’Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV) es preparen activitats nàutiques i divulgatives en el marc de la Festa de la mar.  El Museu Marítim de Barcelona i l’Asociación Española de Barcos de Época y Clásicos (AEBEC) han confirmat la seva col·laboració i voluntat de ser presents a la Festa de la Mar amb els seus vaixells. La presència del pailebot Santa Eulàlia és per si mateix un esdeveniment i, sobretot poder-lo veure navegar a vela. Amb l’AEBEC es prepara una travessa des de Barcelona d’alguns dels seus vaixells associats que seran rebuts i acollits pel CNAM.

Inscripcions.https://www.festadelamar.cat/inscripcioacute.htmlMés informació a https://www.festadelamar.cat/

L'inventari de barques tradicionals de Catalunya de la FCCPMF.

Imatge parcial de l'inventari.

Des de l'any 2011 que s'inicià la tasca de recollir en un sol document les barques tradicionals que encara naveguen al nostre país. És tracta d'una tasca callada, en segon pla, que es va teixint i desteixint com la roba de Penèlope, amb dades que sovint costen molt de contrastar. Actualment hi ha recollits 215 bastiments des de Port Bou fins a La Sènia.

Però què entenem per barca tradicional?

 És un concepte ampli on hi fem encabir diferents bastiments sota els següents preceptes:

- Barques de fusta: a rem, vela o motor.

- Barques de vela amb aparells tradicionals: Vela llatina, cangrea o àurica, tarquina, etc. Queda exclosa de forma general la vela marconi o bermudiana (malgrat que es poden estudiar casos concrets). Les barques amb aparells tradicionals poden ser bastides en fusta, resina polièster, acer,...

Per què és important disposar d'un inventari de barques?

Conèixer què tenim és el primer pas per protegir-ho. A partir de les dades de l'inventari: any de construcció, mestre d'aixa, aparell, tipus d'embarcació, ubicació, es poden elaborar estudis, estadístiques, proposar declaracions de Bé d'Interès Cultural, etc. A més de disposar de dades de contacte amb els armadors, entitats o privats, per la seva participació tant en Trobades, Festes o esdeveniments de tota mena, com, per exemple, en rodatges o gravacions.

Què hem de fer per concloure aquest inventari?

D'entrada si tenim una embarcació tradicional comprovar si ja hi és a l'inventari (clica sobre la paraula). En cas afirmatiu comprovar les dades del bastiment i completar aquelles que manquen mitjançant un correu electrònic a fccpmf@gmail.com . També et demanem una fotografia de bona qualitat del vaixell des del costat, navegant i amb les veles obertes.

Algunes de les imatges dels bastiments ja rebuts.

Per què servirà tot plegat?

L'inventari un cop completat s'integrarà a la pàgina web de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial des d'on es podran consultar lliurement les dades públiques de les embarcacions. És a dir, no s'hi inclouran dades del armador. Per a contactar-hi sempre caldrà fer-ho a través de fccpmf@gmail.com.

Ja fa 10 anys! 100 anys navegant per la Costa Brava.

Quan fa 10 anys d'aquella trobada a la Costa Brava hem volgut reproduir l'article que Joan Sol escrigué en el seu enyorat blog El Mar és el camí. Que hem completat amb una col·lecció de fotografies del mateix autor i el reportatge de TV Costa Brava.

100 anys navegant per la Costa Brava

Algunes de les embarcacions amb aparells tradicionals més emblemàtiques de Catalunya es reuniran, la propera Setmana Santa, en la franja de litoral compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós per commemorar el centenari de la Costa Brava. Entre aquestes embarcacions hi haurà els bastiments més grans de la flota tradicional catalana: el pailebot Santa Eulàlia, el jackt Far Barcelona, el bergantí goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les barques de mitjana Sant Ramon, Sant Isidre i Rafael. Aquesta navegació conjunta porta per títol “100 anys navegant per la Costa Brava” i l’organitzen l’associació La Mar d’Amics, de Palamós, i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

“100 Anys navegant per la Costa Brava” és molt més que qualsevol de les típiques trobades de vela llatina que es fan a diverses poblacions de la costa a partir del maig. En primer lloc perquè la navegació està oberta a tota mena d’embarcacions amb aparells tradicionals, ja sigui de vela llatina, veles de creu, cangrees, etc. En segon lloc perquè es tracta d’una navegació per etapes. I finalment hi podríem afegir que, a més de la navegada, es faran diverses activitats paral•leles.

L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer l’existència d’unes embarcacions, eixàrcies i velams que havien estat habituals al nostre litoral i que avui, tot i que n’hi ha molt poques, es mantenen vives; mostrar la feina que es fa des de les associacions i petites empreses per recuperar i conservar aquest patrimoni; i difondre la navegació tradicional entre la ciutadania. És per això que les embarcacions, sempre que el temps ho permeti, navegaran molt a prop de la costa, perquè el públic pugui gaudir de la bellesa i les maniobres dels vells bastiments des dels diversos camins de ronda, passeigs i espigons. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie d’activitats a terra, en cadascuna de les viles. A la web de La Mar d’Amics (malauradament ja no existeix) hi trobareu el programa i tota la informació detallada.

Finalment, no em puc estar de dir que l’organització de “100 Anys navegant per la Costa Brava” ha decidit acollir-se a l’esperit del “Manifest del Slow Sailing” (Navegació Tranquil•la), que vaig publicar en una entrada anterior, per reivindicar aquesta manera de navegar i de viure la mar. La veritat és que és una gran satisfacció i els ho agraeixo moltíssim.

Costa Brava: l’èxit d’una marca

En l’era de les marques, una marca com “Costa Brava” no te preu. Defineix tan bé el producte i està tan ben posicionada en els mercats internacionals, que caldria fer una campanya de publicitat enorme per aconseguir uns resultats similars. “Costa Brava” és, doncs, una marca d’èxit, encara que alguns sapastres escassos d’imaginació es dediquin a adulterar-la intentant fer passar platges de les Bahames i d’Austràlia com si fossin del nostres litoral. Vergonyós! I després ens queixarem de la mena de turisme que ens visita, quan nosaltres som els primers de fer passar bou per bèstia grossa.

Sobre l’origen del topònim Costa Brava, aplicat al litoral que va de Blanes a Portbou, hi ha diverses teories. La més acceptada diu que va sorgir fa cent anys, la tardor del 1908, a la sobretaula d’un banquet polític celebrat a Fornells de Mar, terme municipal de Begur, a la finca El Paradís, propietat de Bonaventura Sabater, que aleshores era diputat de la Lliga Regionalista. A més de Sabater hi van assistir els líders del partit, com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch i el periodista Ferran Agulló, que era el secretari de la Lliga i director del diari “La Veu de Catalunya”.

Hi ha divergències sobre si va ser Sabater o Agulló qui, a l’hora dels brindis, va pronunciar el nom de Costa Brava. Però se sap segur que va ser Ferran Agulló qui el va posar per primera vegada per escrit, dies després d’aquella trobada. Va ser, concretament, el 12 de setembre del 1908 a “La Veu de Catalunya”. Sota el pseudònim de Pol, el periodista va publicar un article titulat “Per la costa brava”, en minúscules, en què deia:

Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que el golf atià contra l’illa fa milers d’anys; la Costa d’Or que es parteixen Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; però la nostra, des de la Tordera al cap de Creus, i seguint per Port de la Selva fins a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança, com una exquisidesa de monja pacienta per a qui les hores, els dies i el anys no tenen valor de temps.

Cal dir, però, que la primera denominació “costa brava” no es referia al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca, i era el títol d’un poema del poeta català Gabriel Alomar, publicat l’any 1903. Curiosament, hi ha un altre poema del mateix any i amb el mateix títol, però d’un poeta mallorquí, mossèn Miquel Costa i Llobera, que també fa referència a la costa de Mallorca. Agulló, que el juny de 1908 va visitar l’illa en un viatge institucional, hauria estat el primer d’utilitzar l’expressió “costa brava” en comparar els penya-segats dels litorals català i mallorquí.

Tot i que l’expressió va quallar de seguida, perquè l’any 1909 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una excursió amb vaixell a “la Costa Brava”, hi havia qui la trobava excessiva. A l’escriptor empordanès Josep Pla, que va escriure les millors pàgines sobre aquest litoral i la gent de mar, no li agradava gens. I això que, fins i tot, va publicar la “Guía de la Costa Brava” el 1941. Pla va proposar el nom de Costa del Corall, que també és bonic, però no va acabar d’arrelar. Un altre escriptor gironí, Joaquim Ruyra, l’autor de “Marines i boscatges”, era partidari de anomenar-la Costa Serena; un qualificatiu que potser li va inspirar la costa de Blanes a la qual va estar molt unit. Fa temps que tinc pendent la lectura de la novel•la breu “El rem de trenta-quatre”, continguda dins de “Marines i boscatges”, on es descriu el naufragi d’una barca de cabotatge. Les descripcions de la natura que Ruyra fa en aquesta novel•la s’han comparat a les de Conrad i Stevenson, dos dels meus escriptors de tema marítim preferits.

I si ens remuntem al 1883, trobarem que a “Historia del Ampurdán” (1883), l’escriptor i polític begurenc Josep Pella i Forgas, gran apassionat de les ruïnes d’Empúries, havia proposat el nom de Costa Grega de Catalunya. Però, finalment, va ser el nom Costa Brava el que es va acabar imposant per designar aquest bocí de costa que, fa més de cent anys, era conegut com Marina de la Selva, Marina de l’Empordà o, simplement, Costes de Llevant.

La Costa Brava en llibres

A banda de l’esmentada “Guía de la Costa Brava” de Josep Pla, que ja fa 68 anys que es va escriure, us recomano el llibre “Viatge per la Costa Brava” (Brau Edicions, 2008), de l’escriptor, periodista i viatger Xavier Moret. A banda de recórrer aquest fragment de litoral de sud o nord i donar el seu punt de vista, Moret recull les veus, vivències i anècdotes d’un munt de persones que n’estan vinculades íntimament.

Un altre llibre deliciós, que ens mostra com era el litoral gironí durant els anys 50 i 60, és “Memòries de la Costa Brava” (Lupita Books, 2005); un recorregut documental i nostàlgic per aquest territori, a través de 330 fotografies en blanc i negre de dos dels grans fotògrafs del nostre país, Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs. El text és de l’escriptora Rosa Regàs, resident habitual de l’Empordà; i el pròleg, de l’escriptor anglès Tom Sharpe, que estiueja des de fa molts anys a Llafranc.

I com que sé que entre la comunitat blocaire hi ha molts aficionats als fars, també us recomano el llibret “Fars i senyals marítims”(Quaderns de la Revista de Girona), de David Moré, historiador i arxiver de Tossa de Mar, que també és autor del llibre “150 anys del far de Sant Sebastià”.

Cliqueu per veure més fotografies.

Reportatge de TV Costa Brava

Trobada d'hivern de la Federació a Arenys de Mar.

Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140 persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar. Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet suficient per moure les embarcacions. 

Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina, Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad, més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.

Desprès una navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a port.

A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives, ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la diada.

Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.

Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat l'esdeveniment.

 Vídeo de Josep Inglada

Vídeo de Oriol Ferran

La Biblioteca ara també és Mediateca.

Si us fixeu al costat dret del web-blog, just a sota el calendari hi trobareu com sempre la Biblioteca. Però si llegiu bé us adonareu que ara també hi posa MEDIATECA.

Des de comunicació de la FCCPMF hem fet un buidatge de tots els vídeos relacionats amb la navegació tradicional i el patrimoni marítim català i els hem incorporat al nostre arxiu.

A partir d'ara podeu gaudir unes quantes hores d'imatges en moviment de les activitats de les diferents entitats i embarcacions catalanes arreu.

Si teniu vídeos que penseu poden formar part d'aquest patrimoni immaterial de la Federació feu-nos arribar l'enllaç de Youtube o Vímeo a fccpmf@gmail.com.

Jornades de navegació per Europa i el Món

Tots coneixem algunes de les trobades més populars de vaixells tradicionals i de grans vaixells: Brest, Douarnenez, Amsterdam, Bremenhaven,... Però a més d'aquestes hi ha un seguit d'activitats nàutiques on es possible participar-hi amb la pròpia embarcació. Són festivals de varies jornades on habitualment els participants fan un recorregut nàutic amb les barques. En anglès els anomenen raids.
A tall d'exemple poso un seguit de propostes trobades a la xarxa per si a algun lector li venen ganes de conèixer noves experiències i realitats.

Vela Raid
Venezia

 http://www.velaraid.it  

Què és el Raid Llacuna de Venècia?

És un passeig en vaixell de 5 dies, és un passeig per Venècia, és una passejada entre aigua i terra per descobrir els racons silenciosos, els ulls d'una Venècia inèdita, de poesia no contaminada pel rugit dels motors. A Venècia, camineu pels carrers silenciosament, a la llacuna el silenci està garantit per rems o veles, triangles robats del cel blau.

És una oportunitat imprescindible per aturar, anar! ... anant a vela !!

Cinc dies de final de la primavera, quan el vent us porti a on vulgueu i l'aigua sota el casc és fresc, cinc dies seguint una ruta màgica que es desenvolupa entre les illes, al llarg dels canals, entre les xarxes que sempre han caigut sota el vol silenciós gavines ... acariciant a Venècia perquè només es pot fer amb vaixell.

És una bombolla d'aigua salobre en la qual durant uns dies surant a prop de la tradició i del nou, els vells colors de la fusta i els cridaners dels materials més moderns ... vaixells tradicionals, el terç, bermudianes, llatines, ... mariners experimentats i novells de la llacuna, dones i homes entusiastes i apassionats.
Es tracta d'una competició en la qual, a més de la classificació final, el primer premi és per a tothom, perquè els que participen guanyen una aventura que difícilment s'oblidarà.
Vaixells tradicionals junt amb les més modernes navegant de costat i jugant amb el mateix vent per arribar, quan la llum s'asseurà a l'oest i els amarratges seran assegurats, al mateix objectiu: compartir amb els altres tot allò que el dia ha estat capaç de regalar.
Corrents espinosos, bancs de sorra invisibles, vents fantasiosos, temps impredictible fan de la incursió un autèntic safari de llacuna, una aventura nàutica única que vols repetir ... 

https://youtu.be/SVWLz-pi4Cg

Gran Bretanya

  http://www.raidengland.org/ (Agost. Dates a confirmar)

La idea de fer viatges a la costa en companyia, en vaixells oberts propulsats per vela i rem, va nàixer del grup francès Albacore, dirigit per Charles-Henri el Moing durant els anys noranta, començant per Portugal i Escòcia. Els anomenats "Raids" en francès (per exemple, 'raid velo' de Google), la paraula s'ha escolat a l'anglès i ha perdut el seu significat de pillatge i destrucció: si més no d'aquells que hi participen.

 L'objectiu és fomentar la navegació costanera recreativa en llocs atractius amb només vela i rem. Per afavorir l'ús d'embarcacions tradicionals que s'adaptin a l'objectiu,  i pel desenvolupament de nous vaixells capaços de dur a terme la navegació tradicional i la tradició de la navegació a rem. Una flota d'èxit reunirà entre 20 i 40 vaixells d'una àmplia gamma de dissenys i habilitats, procedents de diversos països europeus, de 10 peus a 30 d'eslora, en bona part, veles auriques o al terç, millor a la vela, alguns a rem, però tots capaços de progressar en ambdós.

Milford Haven 

http://www.seafairhaven.org.uk/ (encara no hi ha data)

The TALL SHIPS (WALES) TRUST és una organització benèfica registrada els objectius són:

• Promoure l'educació a Gal·les del oest a través d'habilitats de navegació i navegació i, en particular, a través de la formació de vela sobre vela alta de vaixells.
• Promoure o ajudar en la promoció d'esdeveniments basats en l'aigua que ofereixin oportunitats de formació marítima o visiten West Wales, que inclou la participació de joves a West Wales
• Establir o donar suport a qualsevol fideïcomís, associacions o institucions benèfiques formades per tot o cap dels anteriors.
•  

The TALL SHIPS (WALES) TRUST ha estat involucrat amb els esdeveniments de SeaFair Haven des de 2006 i ha assumit recentment la responsabilitat de l'esdeveniment des del 2012.

El nostre objectiu és encoratjar a persones i organitzacions, que anteriorment han participat en els esdeveniments de SeaFair Haven per continuar amb el seu suport. També estem disposats a treballar amb l'oci marítim, el turisme, les organitzacions d'acollida i les comunitats per promoure i ampliar el SeaFair Haven a un festival sostenible, fomentant la participació de nens o persones desfavorides d'acord amb els objectius generals de la confiança.

Sail Caledonia 

http://www.sailcaledonia.org/  25 maig al 1 juny

Wikipedia descriu un "Raid" com a vela i aventura de rem. Avui solen implicar una flota de petits vaixells capaços de remar i navegar, explorant un litoral o navegació interior durant diversos dies, sovint amb algun element competitiu. A la pràctica, els vaixells que naveguen sovint es poden reunir i aquest és el cas de Sail Caledonia.

Després de l'èxit de les primeres incursions de vela i rem a Portugal a finals dels anys noranta, es va organitzar a Glasgow el Gran Glen anual des del 2000. Això va suposar un pas de l'Oceà Atlàntic al Mar del Nord a través del Canal de Caledònia i diversos llacs, distància d'aproximadament 66 milles (106 km), i va passar pel paisatge espectacular de les terres altes escoceses. El passatge incloïa la negociació de 29 escluses de canals, incloent el vol de 8 a l'escala de Neptú, Banavie, el major conjunt d'escluses de la Gran Bretanya.

The Great Glen Raid continua avui com Sail Caledonia, organitzat pel Great Glen Boating Club . L'esperit d'atac es manté i els participants, utilitzen una gran varietat d' embarcacions, barques i creuers tradicionals a través del Great Glen. No obstant això, la cursa és amigable i l'esdeveniment inclou un fort aspecte social on menjar, beure, companyia i música són gairebé tan importants com la vela!

Curses

Sail Caledonia és bàsicament una sèrie de curses de vela i rem, incloent almenys una cursa per dia.

Cada dia, el vostre recorregut pel Great Glen es dividirà en seccions. Algunes seccions seran un creuer tranquil i d'altres, per a aquells que vulguin fer-ho, implicaran una cursa.

Es lliura un trofeu de sèrie al millor vaixell de cada classe i un altre trofeu al guanyador general.

A més, es proporcionen més detalls de les normes i tràmits dins de l'avís de la carrera, que es pot trobar a la pàgina de descàrregues .

Per a aquells que no vulguin competir per alguna o totes les cames, hi haurà l'opció d'acompanyar la flota "creuant en companyia".    

Semaine du Golfe de Morbihan 

https://www.semainedugolfe.com/  27 maig al 2 juny

Un esdeveniment marítim internacional, un festival cultural i popular, en el marc màgic de "Mar Petit" (Mor Bihan en bretó)

Més de mil barques tradicionals i clàssiques dividides en flotes coherents i identificables, que naveguen tots els dies i que varien entre ports i fondejos. Resultat: una festa marítima excepcional que omple tot el Golf de Morbihan. És la geografia particular i les característiques físiques d'aquest "petit mar" (les seves illes i illots, l'estreta boca que la separa i la protegeix de l'alta mar, les marees, les aigües brutes, els corrents i les ones contracorrent) que determinen i compassen  tot el programa nàutic de l'esdeveniment.

Canadà : Shipyardraid 

http://shipyardraid.ca  11 juliol

Sortint de Silva Bay l'11 de juliol, el Raid de la drassana 09 tornarà a anar cap al nord. Amb uns lleugers ajustos seguirem la ruta de l'any passat cap al nord pel golf de Geòrgia fins a l'illa de Jedediah, al fons de Texada Is, i després cap a l'estret de Malaspina i cap a Desolation Sound. Tornarem a acabar a la Heriot Bay a Quadra Island el dissabte a la tarda, el 18 de juliol. Aquest any anirem cap al nord cap a les muntanyes, passant per alt la parada de l'any passat a Galley Bay per anar a la Roscoe Bay a l'illa de West Redonda. Les condicions del 08 incloïen una desafiant navegació a sobrevent amb 20 nusos de vent, i el vent corrent en condicions similars. Només tres mànegues del total de 13 eren calmes planes, i dues d'elles eren petits llançaments. Així que esperem un munt de vent i potser no tant de pluja.

Vogalonga Venezia

http://www.vogalonga.com/   9 juny 2019

Tot va començar amb una cursa entre amics a 'mascarete' el dia de Sant Martí el 1974. Així va ser com va sorgir la idea de celebrar una regata no competitiu, i convidar a tots els aficionats i tots aquells que tenien els rems massa temps fora l'aigua per unir-se contra la degradació de la ciutat i de les onades i restaurar Tradicions venecianes. A partir d'aquest moviment espontani i genuí va néixer l'aventura de Vogalonga.

Es va traçar la ruta, a uns 30 km a través dels canals i els llocs més bells i pintoresca llacuna de Venècia. El suport de la premsa i la col·laboració amb les institucions de la ciutat va ser fonamental. La reunió dels vaixells es va fixar en el Bacino San Marco al davant del Palazzo Ducale el dia de la "Sensa" (Ascensió). Era el 8 de maig de 1975. De fet, en aquest dia, ningú esperava tal emoció: l'espectacle de 500 vaixells va arribar tranquil, amb uns 1.500 participants, l'aigua de la conca de la calma, a l'espera d'ells, el tret de canó i després aquest murmuri de tants rems junts. Hi havia gòndoles, pupparini i després el "sandolo" la "Mascareta", el "caorlina", la "petxina", la "peata" la "escurçó" "s'ciopon". Va ser una Venècia que va despertar i va trobar una nova forma i una nova veu. I no només hi havia Venecia; Ja des de la primera edició hi va haver tripulacions de la ria i de la costa, de Carole i Chioggia, i després a Pàdua, Treviso i Riva del Garda, Lombardia i Piemont. "Una venjança del rem contra el motor", va escriure en Delphi Utimpergher Gazzettino "un redescobriment del medi ambient suggerent llacuna, una manifestació popular que no disputa cap cosa o ningú, feta per solidaritat amb Venècia. Moltes mans que arriben a la ciutat per defensar-la d'un dels seus enemics més insidiosos, les onades ".

La vela llatina es rebel·la a Saint-Hippolyte

El simposi organitzat per l'associació Salanca rems i veles va ser una oportunitat per reunir apassionats, professionals i neòfits de la navegació. La jornada va estar marcada per debats, conferències i tallers, reflexionant sobre el futur d'aquesta pràctica. La síntesi de les obres realitzades per François Féral va escanejar per primera vegada un inventari d'aquest patrimoni mediterrani abans de traçar els camins del futur de la vela llatina.

Després d'una època de destrucció d'aquests vaixells de treball, "la mobilització d'homes i dones que, en forma individual o associativa, van salvar el que quedaven, han creat un moviment d'opinió a favor d'aquests testimonis de la nostra identitat mediterrània El taller de vaixells de Paulilles també mostra el compromís d'algunes autoritats públiques per restablir i tornar a navegar el nostre patrimoni marítim ". La transmissió de la vela llatina a una gran varietat de públics, inclosos els joves, està demostrant ser un projecte futur essencial. Totes les iniciatives i pràctiques locals semblen disperses i de vegades competeixen. Aquesta observació proposa proporcionar una estratègia universal. La prioritat és formar mariners a través de múltiples oportunitats de navegació per practicar aquest art.

Igual que l'Hermione

Les propostes es basen en múltiples temes: "Acceptant la diversitat d'audiències, inicia aquest art acceptant diferents contexts: l'oci, l'escola, busca una marca col·lectiva unificadora en la seva diversitat d'activitats i aplicacions, adopta monotips de pràctiques d'aprenentatge o de vol, com Opticassou i registrar-les com a classe amb la Federació de Vela Francesa (FFV), desenvolupar un manual de la vela llatina com a document oficial FFV de la pràctica i maniobres d'aquesta plataforma; Llatí en escoles marines i imagina, en un futur distant, la construcció d'una gran nau històrica amb un vel llatí que seria el símbol marítim de les ciutats i ports del Mediterrani, reflectit amb l'oceà Hermione ... "

La conferència va ressaltar molts problemes, mentre que oferia idees prometedores per a grans projectes.

Enllaç:

https://www.lindependant.fr/2018/10/26/la-voile-latine-se-devoile-a-saint-hippolyte,4746686.php