Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala 2022, 2n dia

 El divendres ha estat el primer dia de funcionament complet del Festival. Les activitats de la Delegació Catalana s'han iniciat a les 9 del matí al propi menjador de l'Hotel MonteUlia on s'allotja majoritàriament bona part d'expedicionaris, amb una reunió on s'han explicat algunes de les característiques de la navegació dins la ria durant el Festival, i on també s'han establert els torns de guàrdia a l'estand de la Federació. 

 Interior de l'estand. Foto: Escenavegant

A les 11 hores s'obrien les activitats al públic que ha estat important. Les persones que visiten l'estand se sorprenen que se'ls faciliti un fulletó en eúscar, gallec i castellà, per poder entendre l'exposició sobre el lèxic com a patrimoni immaterial. Els cartells que ha produït el Consorci de Normalització lingüistica de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya estan tenint un important éxit de distribució. La bona qualitat del material és molt valorada per les persones que s'interessen per ells, així com la claretat de les imatges i el seu contingut general. Avui a més s'ha pogut activar la pantalla que permet el visionat dels tres vídeos produits per la FCCPMF per aquesta ocasió de forma ininterrompuda. Completa l'estand els plànols de la réplica de la barca Francisca que s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona. Un dels fulletons més importants que s'estan distribuint a l'estand són els de l'anunci de la 6a Festa de la Mar 2023 a Calafell. 

Paral·lelament al treball a l'estand bona part de la flota s'ha fet a la mar en jornada doble: matí i tarda, sent la vespertina la navegada conjunta proposada per la Federació per fer notar la presència de les embarcacions catalanes a Pasaia. Durant el matí també s'han pogut veure navegar els dos patins de vela vinguts des del nostre litoral. Malgrat l'incident que ha tingut un dells en trabucar per un fort cop de vent en el canal d'entrada. No havent pres més mal que un bany no volgut a les fredes aigües càntabres. Ambdòs patins catalans són exposats, quan no són en mar, a la rampa de l'escar de la factoria d'Albaola. 

Patí de vela al canal del port de Pasaia. Foto Lluïsa Obrador

A l'hora de dinar, i com marca la tradició l'espai ha esdevingut festa amb les postres, aquest cop gràcies als gaiters i músics gallecs que han estat capaços d'animar els centenars de persones que omplien el menjador de tripulacions. Dinar o sopar al menjador és un acte de solidaritat amb els refugiats de l'illa de Lesbos i dels que ja són a la capital de Grècia. La ONG Zaporeak prepara els àpats. Fins avui es pot dir que de gran qualitat i variació. L'import dels tiquets va íntegrament per la entitat sense ànim de lucre. Havent dinat la delegació s'ha dividit entre aquells que visiten el festival, els i les que atenien a l'estand i les tripulacions que s'han embarcat majoritàriament per fer la navegació conjunta vespertina. El fet que Pasaia sigui un port comercial amb un trànsit intens significa que els horaris de navegació a la vela lliures pel seu espai estiguin limitats en horari. A més el fet que les embarcacions petites es troben fondejades en el canal exigeix poder fer ús dels voluntaris-barquers que menen les tripulacions fins a elles. L'espectacle de veles obertes al vent navegant i treballant de valent per bolinejar i contra el vent sortejar el canal fins a la bocana del port, ha provocat moments molt interessants de navegació que de ben segur més d'un navegant recordarà per força temps. 

A terra han seguit les visites i els nous contactes amb entitat d'arreu d'Europa que s'interessen pel nostre treball a terres catalanes. Per acabar la jornada una convocatòria per a conèixer el ric patrimoni material i exquisit gastronòmic de Guipuzcoa. Bona part de la delegació ha fet cap a una sidreria per sopar plegats com a final d'una jornada intensa.

Text: Escenavegant

Quadern de Bitàcola: Pasaia Itsas Festibala. Dia 1, entrada vaixells.

 L'activitat principal del primer dia de navegació ha estat la gran desfilada dels vaixells participants que ja eren a Pasaia. En el vídeo complet de l'organització del Festival es pot gaudir de tota la seqüència:

Per part de la delegació  de la FCCPMF s'ha obert al públic l'estand amb l'exposició sobre Lèxic mariner - patrimoni immaterial, i s'ha procedit durant tot el dia a l'avarada de les embarcacions participants.

https://www.noticiasdegipuzkoa.eus/multimedia/videos/general/2022-05-26-6170-llegada-barcos-pasaia-itsas-festibala.html 

https://www.eitb.eus/es/television/programas/nos-echamos-a-la-calle/videos/detalle/8856507/la-bahia-de-pasaia-se-llena-de-embarcaciones-historicas-por-pasaia-itsas-festibala/

Festa del riu, Deltebre. 20 al 22 de maig 2022

Navegada nocturna per l'Ebre. Foto Jordi Pagès.

Tornar a lo riu. El riu Ebre és el nostre riu navegable per excel·lència. Navegar per ell és una experiència que hauria de tastar qualsevol navegant tradicional. Des d'aquella baixada de l'any 2005 periòdicament s'han organtizat activitats des de diferents entitats que han anat aproximat poc a poc els llaguts i veles llatines, però la seva presència és molt testimonial en moments puntuals: les trobades. Enguany els amics de l'Associació Vela Llatina de La Cala i l'Ajuntament de Deltebre han muntat una primera Festa del Riu de Deltebre amb vocació que vol ser periòdica i anual. Una tretzena d'embarcacions hi han participat omplint-lo de riba a riba per unes hores amb les seves veles triangulars. Els que ho han pogut viure a bord i centenars de persones des de les ribes han gaudit d'unes imatges evocadores, d'un salt en el temps, unes imatges que segurament caldria virar al color sèpia per entendre com podia ser aquest riu un segle endarrere. 

Sortint de Riumar riu amunt. Foto Lluḯsa Obrador

Divendres al vespre aprofitant una suau brisa les barques pogueren oferir sortint del port de Riumar les seves veles al vent i per uns minuts navegar a la vela remuntant el riu sense cap problema. Però aquesta situació es revertí un quart després de la sortida quan el vent caigué de sobte deixant les nostres veles com a llençols estesos de les respectives antenes. Calgué doncs trencar la màgia del silenci viscuda per uns minuts i prémer el botó per engegar els motors de les barques. Amb les veles obertes al vent, algunes d'elles plenes pel propi vent aparent creats pel moviment de la barca, remuntaren lo riu durant més de dues hores fins que en un dels molts revolts fluvials poguerem entrellucar en el contrallum de la vesprada lo pont del Passador. El pont que ja en aquest segle XXI uní per fi les viles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, jubilant, malauradament, els tres pasos de barca existents fins aquell moment. Just en passar el pont riu amunt es troba l'embarcador que hi ha al costat de l'Auditori i l'espai públic del Centre Fluvial de Delta. Alla, abarlovades, s'amarrà tota la flota i hi passà la nit. 

Barques al moll de Deltebre: Vídeo Josep Inglada

L'endemà, dissabte, després d'esmorzar plegats al magnífic Alberg del Xanascat de Deltebre les tripulacions feren cap a les barques per provar de remuntar lo riu fins a l'llla de Gràcia. Una illa que parteix el cabal de riu en dos i que ha estat durant molts anys un espai on s'han criat els bous dels correbous típics d'aquella comarca. Veles amunt i amb un vent inestable i capriciós per la vegetació de ribera totes les barques han anat remuntant lo riu amb més o menys fortuna. Menció especial es mereixen els nostres companys del Club Nàutic de Móra d'Ebre que a bord de la muleta De Mari han fet el mateix recorregut a cop d'estropada i demostrant-nos a tots que les embarcacions de rem també existeixen i demostren dues coses importants: tenen bona salut i sang jove. Un cop retornats al port de Deltebre gràcies a una bona corrent fluvial i a algunes ratxes de vent que feien avançar les barques sobtadament, es procedí a fer batejos de riu a bord de les embarcacions participants, fet que permenté que més d'un habitant de Deltebre descobrís el seu paisatge fluvial des del centre del seu riu. 

La flota llatina remuntant lo riu Ebre.

Una estona més tard s'inicià el dinar de Germanor a l'ombra d'unes carpes a tocar del moll. I fou en allà on l'organització va saber com demostrar que el treball en el patrimoni va més enllà de les embarcacions. La cuïna marinera és també una de les vessants del patrimoni immaterial que en la seva aplicació esdevé del tot material i sabrosa. Fou servida, desprès d'una amanida fresca que tothom agraí, una Pitança del Llaüters. Un dels molts plats que els llaüters cuinaven a bord dels llaguts en els seus viatges, una mena d'estofat de carn i patates. Exquisit. Però a més aquesta pitança fou servida en una réplica d'un estri tradicional com és la cassola de pobre o pitança. Element que un cop usat per dinar, serví de record de la Festa per a tots els participants. I per acabar-ho d'arrodonir unes postres autòctones del Delta de l'Ebre, la paracota. La paracota és una figa albardada, que segons el document que fou repartit a tots els comensals era una menja que es feia quan s'acabava de ballar una jota, acompanyada d'un traginyol de mistela. Fa cent anys en deien menjar una "para-jota", potser per reprendre forces per retornar a la dansa. 

La tarda fou molt calorosa i mandrosa, la sobretaula sota les moreres fou interrompuda per fer cap vers als actes "seriosos": les conferències. N'hi havia dues de previstes: La navegació fluvial, per en Vicente Garcia-Delgado i la presentació a Deltebre del darrer llibre de Jordi Salvador: Paraules de riu. Però malgrat la bona organització els imponderables existeixen i el company Vicente Garcia-Delgado el divendres encara era hospitalitzat per la qual cosa, evidentment, no pogué assistir a l'acte. Prengué les regnes de l'acte el segon ponent que amb els apunts i l'esquema facilitats composà una explicació als assistents (una trentena de persones) sobre la importància històrica de la navegació fluvial i els diferents tipus d'embarcacions encara existents. Per tot seguit fer la presentació del seu llibre. En acabar el propi Jordi Salvador convidà als assistens a visitar la nova exposició de la FCCPMF sobre Lèxic mariner, patrimoni immaterial, explicant un a un els diferents plafons, responent a les qüestions i iniciant una petita tertúlia al seu final.

La nova exposició: Lèxic mariner, patrimoni immaterial al Centre Cultural del Delta. Foto; JSG

 La jornada encara no havia acabat, doncs quedava una activitat primicia al riu, el descens de les embarcacions de nit amb les veles il·luminades. La seva execució creà moments de gran bellesa plàstica, que de ben segur esdevindrà un dels actes fixes d'aquesta festa en futures edicions. Totes les tripulacions acabaren sopant a peu dret en la fira gastronòmica Mescla que ocupava bona part de la superfície de la festa i es complementava amb la DeltaFira. 

Diumenge era hora de tornar als ports d'origen. En funció dels seus desplaçaments les embarcacions participants han abandonat els seus lloc a la palanca d'amarratge durant tot el matí. La festa en terra ha continuat fins el capvespre. La Festa del riu 2022 de Deltebre ha demostrat un cop més que sumar les sinèrgies de les activitats nàutiques a d'altres festes en terra serveix per aportar noves persones a gaudir de la navegació tradicional. 

Una nova festa doncs a afegir a un calendari que després del parèntesi indesitjat de la Covid sembla retornar a l'empenta anterior. Felicitats Deltebre. Gràcies Amics de la Vela Llatina de La Cala i Ajuntament de Deltebre.

Text: Escenavegant.

Delegació catalana al Pasaia Itsas Festibala 2022

 

Cartell del festival

La FCCPMF ha organitzat una delegació al festival marítim de Pasaia que serà del 26 al 29 de maig 2022. Una dotzena d’embarcacions i més d’una seixantena de persones es desplaçaran per mitjans propis arrossegant els corresponents remolcs per poder traslladar per carretera les embarcacions.

Entre les embarcacions destaquen dos patins de vela que ja a priori han causat molta expectació a l’organització. Aquests faran demostracions dins la badia de navegació a la vela sense timó, com és particular d’aquesta mena d’embarcacions.

El Kannabis serà a Pasaia

 La FCCPMF presentarà a la carpa d’entitats la nova exposició itinerant sobre patrimoni immaterial sobre el lèxic marítim i fluvial. Aquesta consta de 7 plafons il·lustrats amb els diferents tipus d’embarcacions encara existents al nostre país, la nomenclatura d’una barca de mitjana i d’una goleta i dels diferents tipus de veles. De la qual ja donarem notícia més endavant.

 

Durant el festival s'anirà ampliant aquest article.

40 anys defensant el patrimoni marítim gironí: L'AGAM.

 

In memoriam: Josep Llaveria Recasens, pioner de la recuperació de la vela llatina.

Josep Llaveria

El prop passat 6 de maig va amollar caps definitivament en Josep Llaveria Recasens de la nissaga pescadora cambrilenca dels "Calau" a l'edat de 96 anys. Era l'última persona que coneixíem viva que s'havia guanyat les garrofes de jove pescant amb una embarcació a vela llatina al port de Cambrils. Posteriorment, quan es va jubilar de l'arrossegament, no podia deixar la mar i va ser el primer a aparellar de nou un bastiment a vela llatina per començar a participar, gràcies a la insistència del Josep Lluís Savall, a l'aleshores incipient moviment de recuperació del patrimoni marítim que naixia a la Costa Catalana de Ponent emmirallats amb la Costa Brava. Va participar amb el seu bot "José" (actual Coloma), a les trobades pioneres de meitats del anys 90 del segle XX a Torredambarra, Sitges, Calafell i Tarragona, arribant sempre per mar ell sol i dormint a bordo. Fou font d'inspiració per a uns joves pescadors cambrilencs que amb el bot "El sorral", l'intentaren imitar. Tot això motivà un article al 1997 a la Revista Cambrils (les fotos són d'aquell article), veritable catalitzador del naixement de l'Arjau Vela Llatina de Cambrils. El "Calau" en fou el primer president i va participar activament a les primeres trobades de Vela Llatina de Cambrils al 2002, 2003, 2005 i 2007. Actualment era el nostre president d'honor, tot i que per l'edat tant avançada i problemes de salut, no podia exercir-ne. Bon pescador com pocs, repetia una frase que tenim gravada amb foc i que de ben segur és el seu llegat més preciós: "la vela no és vela, és vetlla". Són paraules que esdeven un veritable testimoni de com entenem com entitat encara avui aquest patrimoni material i immaterial: la vela llatina forma part d'un llegat tant humà com natural que cal protegir.
Enviem doncs el nostre condol als familiars i amics. Confirmem que el seu sepeli serà demà dissabte a les 12h a la parròquia de Sant Pere de Cambrils. Descansa en pau Josep.

Josep, la seva barca.

Text i imatges de L'Arjau de Cambrils.

La FCCPMF rep el premi Roig Toqués 2022.

Fotografia de Francesc Roig Toqués By Setze16  CC BY-SA 4.0

Des de fa ja uns anys que a Vilanova i la Geltrú atorga els premis Roig Toqués a una persona i una entitat a nivell local i a nivell nacional per posar en valor la seva tasca i/o trajectòria al voltant del mar i la cultura marinera. Francesc Roig Toqués fou un humanista i col·leccionista que ens va deixar un llegat de curiositats marineres que avui configura una de les col·leccions que s'exposen a l'Espai Far de Vilanova i la Geltrú.

Per l'atorgament d'aquests reconeixements es crea un jurat que decideix els premiats en cada categoria. Aquest es va reunir fa unes setmanes i va considerar que la vessant col·lectiva l'ens més adequat per rebre aquest reconeixement és la Federació Catalana de Cultura i Patrimoni Marítim i Fluvial.

L’acte de lliurament serà el proper 15 de juny a les 19 hores al Teatre Municipal de Vilanova i la Geltrú.

Francesc Roig Toqués(1921-2008) fou un home polifacètic, mestre d'aixa, col·leccionista, miniaturista naval, cineasta amateur, cronista i creador del Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués. La seva figura es troba lligada a la carpa Juanita, un fenomen mediàtic, que arribà a ser coneguda internacionalment per les seves habilitats de beure en porró i menjar amb una cullereta. Francesc ensinistrà durant deu mesos la petita carpa per a fer-li adquirir aquestes habilitats i convertir-la en reclam turístic de Vilanova i la Geltrú.

Va néixer al carrer del Ravalet de la Geltrú l'any 1921 on va passar els primers anys de la seva vida. L'any 1934 es traslladà amb la seva família al Mas Carolina, una casa prop de la platja situada "Baix a mar", a Ribes Roges, envoltada d'una finca, en una zona agrícola on només hi havia cultius i masos disseminats i des d'on es veien el mar i les barques dels pescadors, algunes encara amb veles.

La proximitat del mar va exercir, des de ben aviat, una potent fascinació sobre Francesc, que no només el convertí en el centre de les seves aficions sinó que, a més, li va despertar l'esperit de col·leccionista que l'havia d'acompanyar tota la vida. Amb catorze anys va construir la primera maqueta, una fragata de quatre pals. La seva habitació del Mas Carolina s'havia transformat en una mena de taller on hi construïa vaixells en miniatura. S'inicià en el món laboral a l'empresa de Jaume Costa com a aprenent de mestre d'aixa, fins que va marxar a prestar el servei militar com a voluntari a Marina. Durant aquest període va anar embarcat en el vaixell de guerra Sánchez Barcáiztegui de 1926, del qual va ser timoner i va estar sis mesos al Museu Naval de Madrid. Aquestes experiències li van donar un coneixement més profund dels temes nàutics i van augmentar la seva passió per tot allò que tenia relació amb el mar.

En acabar el servei militar i per raons econòmiques deixà el taller de mestre d'aixa i, essent molt ben valorat per la seva destresa amb el treball amb fusta, entrà a treballar a la fàbrica Pirelli com a modelista (1944 —1980). En el seu temps lliure va continuar construint vaixells. A partir d'aquell moment, però, només en miniatura, que contribuïren a la formació de la col·lecció i li van reportar nombrosos premis i reconeixements. Entre ells la medalla d'or de les Arts Decoratives en l'Exposició de vaixells en miniatura celebrada a la Cúpula del Coliseum de Barcelona l'any 1948 i el diploma d'honor de primera categoria per un model de falua a la Model Engineer Exhibition celebrada a Londres el 1956. La peça més gran que va construir va ser una fragata de dos metres encarregada per una companyia cinematogràfica per filmar la pel·lícula El tigre de los siete mares. El Museu del Vi de Vilafranca conserva alguna de les seves maquetes, que s'han escampat per nombrosos països.

El modelisme naval, però, no era l'única afició del Francesc Roig Toqués. A part de construir miniatures va escriure articles sobre el tema en revistes especialitzades i va destacar com a fotògraf i cineasta amateur, àmbits en què també va ser premiat i des dels quals va col·laborar a la conservació del patrimoni tant material com immaterial.

Com a mostra d'alguns dels premis que va rebre, l'any 1984 li van concedir el premi Master's, el 1988 la Merenga de plata i l'any 1997 l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va reconèixer la seva tasca en favor de la difusió del patrimoni i de Vilanova en general atorgant-li la Medalla de la Ciutat i publicant el seu retrat, obra de Màrius Serra, inclòs amb el número 8 a la col·lecció de retrats editats per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

L'any 2012 l'Ajuntament de Vilanova va aprovar la creació d'un espai museístic al far de Vilanova on poder-hi ubicar la col·lecció de Roig Toqués. El museu de Curiositats marineres, ubicat al Mas Carolina, va romandre obert al públic entre els anys 1946 i 2008, any en què va morir el seu creador. L'any 2016 part de la col·lecció va tornar a ser visitable dins l'Espai Far, afegint a més un espai dedicat a la figura de Francesc Roig Toqués. L'actual museu fa un homenatge a la Carpa Juanita a través d'un audiovisual amb filmacions originals on el mateix Roig Toqués narra la seva història, i l'exhibició de documents de l'època.

El seu fons documental i fílmic, filmacions en súper 8 i 16 mm, es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Garraf per assegurar la seva correcta conservació i facilitar-ne l'accés a les persones interessades. Una de les pel·lícules, titulada “Paciencia embotellada” que recull el procés de construcció d'un vaixell dins d'una ampolla va aconseguir dotze premis en un any.

En Francesc Roig Toqués explicava de manera amena i didàctica, encomanant al públic la seva passió pel mar, a través dels seus coneixements i de les curiositats que es podien veure al museu i arribant al rècord de 466 visites en un sol dia i acumulant fins a 236 capçaleres de mitjans de comunicació*.

La darrera entitat premiada fou el Club Nàutic Vilanova (2021).

* Text biografia Viquipèdia

Text Escenavegant.