2.9.22

XXXV Edició de la Trobada de Vela Llatina de Cadaqués.

Article publicat a https://www.emporda.info/ el 30 d'agost 2022

Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.
Fotografia de emporda.info Laura Coronado

Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.

Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.

S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.

Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».

Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.

Mantenir una embarcació d’aquest tipus és car, i des de les associacions demanen a les administracions que es tingui en compte el valor patrimonial i històric de la vela llatina, per obtenir més facilitats i poder augmentar el parc de barques, tal com reivindicava l’Empordà a principis d’estiu. També pot semblar que falti relleu: molts membres de la trobada ja hi venien fa 35 anys. No obstant, també es va veient el relleu generacional: les talles més petites de la samarreta volten pel poble tot l’estiu, i potser qui les porten serà un dia qui sabrà navegar amb aquestes mateixes barques; la majoria, centenàries.

19.8.22

La nostra biblioteca digital fluvial




La biblioteca digital d'aquesta web incorpora 35 obres que poden ser consultades i descarregades lliurement. La trobareu en una de les pestanyes de les pàgines sobre les notícies.

 En els darrers mesos s'han incorporat a la biblioteca digital del web de la FCCPMF dos treballs importants de l'amic Joan Pujol de Móra d'Ebre.

Al primer cal donar-li una importància afegida al propi treball per allò que significa de difusió i transmissió del nostre patrimoni immaterial. A Móra d'Ebre és un goig veure muletes plenes d'infants que aprenen a navegar a rem mentre gaudeixen de lo riu. El "Curs de rem en muleta" de l'any 2019 és un magnífic manual per conèixer l'embarcació i la tècnica del rem.

Clica la imatge


El segon dels treballs és sobre un tipus de vela que poc veiem al nostre litoral català: la vela quadrada. Fa referència a les diferents veles quadrades que es fan servir en la navegació fluvial del riu Ebre. El Club Nàutic de Móra d'Ebre és pioner en la defensa de la navegació fluvial a vela.

Clica la imatge


Del mateix autor amb la col·laboració de Ivan Salvadó també es pot trobar a la lleixa electrònica un magnífic treball de recerca i documentació que porta per títol "Estudi sobre Muletes i Bots de Móra d'Ebre Segles XIX i XX".
Clica la imatge

Finalment, i potser per aclarir tot el ric lèxic que incorporen els treballs precedents, també es pot consultar el darrer treball de l'Escenavegant: "Paraules de Riu, Recull terminològic de navegació tradicional fluvial".
Clica la imatge

Si esteu interessats en adquirir en format paper el darrer llibre podeu escriure a escenavegant@gmail.com . Els beneficis d'aquesta publicació són cedits a la FCCPMF.

2.8.22

Aparellar dues veles llatines al Euskal Batelero Eguna (Dia del bateler basc) 2022


Anar a Euskadi el darrer cap de setmana de juliol comença a ser un hàbit familiar. Participar en el Bateleroak Eguna gairebé una obligació. Gaudir del retrobament amb els amics bascos un plaer.

Els batels i el Puente colgante
L'Euskal Batelero Eguna nasqué lluny d'Euskadi, a Douarnenez. Allà, l'any 2010 es trobaren un grapat de batelers de diferents ports bascos i decidiren trobar-se un cop l'any plegats en un port diferent. El primer fou Getaria i l'associació prengué un nom amb un divertit doble sentit: Euskal Bateleroak Elkartea. Associació amics dels batels bascos o Associació dels bojos dels batels bascos, segons explicava en Dimitri un dels seus creadors a taula desprès de sopar.  Enguany la festa ha tingut una important cobertura mediàtica: Eitb (minut 32)Ràdio Euskadi, DeiaEl Correo, Tele7.tv, Naiz.

Un any més, i en porta 10,  la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.

Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.
Els dos llaguts abans d'aparellar.

L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.

La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.

El primer llagut navegant per la ria. 

 S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.

 
El segon llagut. Observeu el petit martell de la seva vela mística.
L’endemà dematí, es repetiren els treballs amb l’altra barca. El buc d'aquest es troba força més malmès: falten trossos d’orla, escàlems, el petit cap de mort i un tall del codast que havia fet desaparèixer l'escotera. Malgrat això, la barca també navegà per la ria una bona estona. Un cop fondejada amb la seva bessona, des del passeig es podien distingir dues embarcacions (tres amb la República Catalana), de les demés. Les seves antenes pujaven des de les fosques aigües de la ria i apuntaven vers el cel. La segona embarcació lluïa una grímpola amb les quatre barres al pic de la pena, un record de la República Catalana.

 s
El segon llagut navegant per la ria.
En Jaume Amengual i en Jordi Salvador miraren d’ensenyar les bases de la navegació mediterrània amb vela llatina als batelers cantàbrics. Aquest és, en el fons, el motiu, la causa i l’objectiu de les trobades, l’intercanvi de coneixements i en aquest cas un cert mestissatge.
 

A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...
Els llaguts que "tocaren" a Catalunya són
perfectament conservats per la
Facultat de Nàutica de Barcelona.











19.7.22

Torna a Cambrils la pesca amb les antigues arts menors.

XVI Festa de l'ormeig de Cambrils


La Confraria de Pescadors de Cambrils amb l'ajuda d'embarcacions de vela llatina i dels vogadors han pescat a prop de la costa utilitzant tècniques antigues d'art menor com la del bol a batre o la tirada del rall.

La pesca del bol de batre ha començat des de les barques, quan els pescadors han llençat el gall de llevant i han anat calant la sàrcia fins a llençar el gall de garbí, tot delimitant un espai de pesca. Després de fer soroll per atraure els peixos, en què s'ha comptat amb l'ajuda dels banyistes que han llançat pedres al mar, els pescadors han recollit la xarxa, o han xorrat la solta, com s'anomena en l'argot pesquer, i han recollit el peix. La pesca ha estat entregada als vogadors, que l'han portat a la sorra perquè és pogués celebrar la subhasta de peix a l'antiga.
També arran de costa s'ha recreat una altra tècnica de pesca tradicional, la de la tirada del rall. El rallador protagonista ha estat el Joan Rom, qui ha comptat amb l'ajuda del seu nét Aleix. Segons Rom, avui en dia, amb la construcció de molls i la incorporació de sorra per mantenir les platges s'ha malmès l'ecosistema original, i a Cambrils, amb la tècnica del rall, és pràcticament impossible aconseguir peix.

Vídeo i text de Canal Reus TV

13.7.22

Les Xerrades de la Federació: L'Escola de Marineria de Tarragona.


Darrera videoconferència de la temporada 2021-2022 de Les Xerrades de la Federació amb el tema: L'Escola de Marineria de Tarragona, a càrrec de Joan Sol, ex-alumne d'aquesta escola, mariner i comunicador. Introduït per l'Agustí Martín, secretari de la FCCPMF, Degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona, Capità de la Marina mercant i Maritime Safety Adviser. La videoconferència fou el 3 de juny 2022.

  X GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL     La FCCPMF va participar com entitat convidada a la 10à edició del GOZZO INTERNATIONAL FESTIVAL . Els am...