La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ha durat prop de tres anys, en la producció i publicació d'una col·lecció de vídeos formatius en l'art de navegar amb vela llatina.
Sota la direcció d'en Vicente Garcia-Delgado i la realització de Instantstudio, aquests vídeos pretenen ser una eina formativa per als cursos d'iniciació i perfeccionament de vela llatina que estan fent les diferents associacions d'aquesta federació.
El bon amic Joan Pujol de Móra d'Ebre ha cedit els seus darrers estudis sobre patrimoni fluvial català a la biblioteca digital de la FCCPMF.
El primer, L'última pontona de la batalla de l'Ebre ", és un document profusament il·lustrat amb imatges recuperades de diferents fonts sobre la pontona que es construí a la vila de Móra d'Ebre durant la darrera acció ofensiva de l'exercit republicà per fer front als colpistes africans que lluitaven amb el sobrenom de "Nacionales".
El segon treball "Muletes com a eina de pescadors", ens parla de la pesca fluvial, avui gairebé desapareguda al riu Ebre.
Els trobareu a l'espai Biblioteca de la nostra web.
Tripulacions de les barques de la FCCPMF als Origens 2023
Durant tres dies els veïns de la població, ja sigui enquadrats en les associacions locals o a títol individual, participaran en aquesta activitat organitzant i interpretant ells mateixos rols vinculats a aquests dos grups socials: els mariners i les seues famílies reparant xarxes al carrer, fent la partida de morra o de buti a les tavernes; els pagesos, arribant amb els carros carregats d’arròs de la ribera pujant pel carrer llarg, cosint els sacs esguerrats per a la collita de la garrofa o de l’oliva; els xiquets jugant al carrer a birles, a boles, fent carreres… Tot un ecosistema reproduït i posat en acció en el seu espai original.
A més, es preveu desbordar els límits d’aquest barri i ocupar també els espais que resten entre aquest barri i el port actual, on a través d’un mercat i d’activitats a l’aigua es completi l’atractiu d’Orígens.
En resum, un cap de setmana ple d’activitats culturals que van des de les demostracions d’oficis tradicionals vinculats al mar i a la terra, a la gastronomia, passant per jocs tradicionals, música, teatre, productes quilòmetre 0, entre moltes altres activitats.
La FCCPMF a la festa dels Orígens 2023
Text de l'Escenavegant.
Així s'anunciava la nostra presència al programa general: Al port hi haurà atracades les següents embarcacions de vela llatina amb port a la Ràpita: Falciot (Bricbarca), Quinòcio (Arjau), De Mari (Club Nàutic Mora), Escalenca (Orsapop) i República Catalana (Jordi Salvador), Júlia i Pau i Salmar de La Ràpita.
Les set embarcacionsm i les seves tripulacions participaren en els següent actes:
Dissabte 14 a les 10 del matí:
Foto de Lluïsa Obrador
Arribada de les barques de pesca al Mollet amb les captures del dia, i tot seguit venda a l’encant al Gurugú a càrrec de l’Associació de Rem la Ràpita i del cantador Ramon Vidal “Gardaco”, i la participació d’embarcacions de vella llatina de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Cruïlla dels carrers Sant Rafel i Sant Joan.
Diumenge 15 a les 10 del matí:
Demostració de pesca al rossegall a la platja de Pipi. Les captures seran carregades al carro i dutes fins a la plaça del museu per a procedir a la seva subhasta. A càrrec de l’Associació de Rem la Ràpita, el cantador Lluïset i la participació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Taverna la Xata.
El programa dels Orígens és molt complet. I per tant es fa difícil de poder ser a tot arreu al mateix temps. Concerts de música i dansa tradicional, demostracions d'oficis, presentacions, i sobretot molta Festa (així amb majúscula).
Viure Orígens és integrar-te en ella. La Federació era una de les úniques dues entitats que hi participaven de fora vila. La seva participació es va consolidant edició rera edició. La Festa és un viatge temporal a fa uns 120 anys enrere, a inicis del segle XX. Els vilatans, i alguns foranis, es vesteixen com ho feien els pagesos, pescadors, mecànics, forners, carnissers, mossens, i fins i tot un jugador del Barça de 1920! És per sobre de tot, i esperem que així sigui en el futur, una festa d'àmbit local on qui la gaudeixen són els veïns i veïnes de la vila de La Ràpita. No és una representació sinó una forma de mirar enrere, d'honorar als avis i besàvis, de recuperar històries i batalletes, gastronomia i elements avui desapareguts, que per uns dies reviuen de nou. Veure un infant demanar a la mare que és aquella cosa rodona i negra que dona voltes dins un aparell que fa música, és una forma de transmetre un passat pròxim a les noves generacions. Observar com un carro carregat de caixes de peix travessa el barri de Xicago ens explica que no fa tants anys la potència pel transport era la sang. Restar atents al temps que costa de posar en marxa d'un motor VØLUND de 1920, instal·lat segurament en una de les primeres embarcacions que abandonaven la vela ara fa 100 anys, explica la duresa del treball del motorista en aquell temps, acostumats com estem ara a petjar un senzill polsador per engegar qualsevol motor.
Si d'alguna cosa poden estar orgullosos els organitzadors dels Orígens és de la complicitat que han aconseguit entre els veïns i veïnes de la vila i en especial del barri pescador de Chicago. Milers de persones correctament vestides amb camises de cotó, pantalons arrossaires, faixes de treball, faldilles llargues, espardenyes als peus, mocadors al coll, xals i davantals,... Quantes àvies hauran passat les darreres setmanes cosint vestits pels fills i la mainada, sobretot per aquesta que va creixent any rere any? Però la festa va molt més enllà de les “disfresses”. La convivència i els àpats entaulats al carrer, davant els domicilis que s'allarguen del dinar al sopar, sempre amb un porrò de priorat negre sobre la taula. Porró que descobreix algun “foraster” internacional que s'emporta de record les taques sobre el pit en acceptar la invitació a provar la tècnica de beure. La transversalitat i la socialització fora de les xarxes socials i els mòbils (que també hi eren, no ho dubtem) és un dels factors més positius dels tres dies.
Una noveta d'enguany ha estat la processó marinera.
Més enllà d'això... la música és present de forma gairebé constant. La banda de l'Agrupació Musical Rapitenca, ha acolorit diferents moments de les jornades. La Rondalla
Teixidor, acompanyats de Sofia de la Ribera i Àlex de l’Aldea, han posat l'humor i la picardia musical pròpia de la terra. La Rondalla Rapitenca i Jass Dansa han mostrat que no cal patir per la regeneració generacional de la Jota. L'orfeó Pau Casals ens ha recordat la música marinera en forma d'havaneres. O els temes de la Big-band Los Forasteros que ens transportaren als balls de fa cent anys.
Ha! I la presentació del documental al Museu de la Mar de l’Ebre. “El viver de la família” de la nostra companya Thais Buforn i Galan. Un film de 45' que explica la vida i desparició dels vivers de musclos de la Barceloneta a Barcelona durant un segle al port de Barcelona. Una història familiar i pròxima tractada amb rigor i ritme d'un element patrimonial material desaparegut a Barcelona, però ben present al Delta.
El futur...
Sempre hi cap un potser o un però... Les activitats marítimes queden una mica al marge del gruix de la festa. Com bé comentava el director del Museu de les Terres de l'Ebre diumenge tot fent el café del dinar de comiat de les tripulacions, cal potenciar aquests sector amb més activitats al port i la platja. Dissabte per l'arribada del peix hi ha relativament poca gent a port, més enllà dels parents i amics dels participants. Diumenge, a la platja del Pipi, la demostració del rossegall presentava una millor imatge, però l'activitat a la platja era enllestida a les 11 del matí. Una bona oportunitat per, per exemple, organitzar amb la mateixa infraestructura un Jocs tradicionals mariners o una Trobada de Vela Llatina i tradicional i més quan en un any com aquest la temperatura de l'aire i de l'aigua és encara tan alta.
També es pot parlar del programa, molt atepeït com ja s'ha comentat abans, fa que sigui impossible de participar en tot allò que pugui ser interessant per alguna persona.
Entre l'onze i el quinze d'octubre, han passat pel nostre estand al Moll de la Fusta de Barcelona persones molt diferents. Un factor clau aquest cop i molt important ha estat la ubicació del estand a l'entrada-sortida de la Porta de la Pau. Després de veure les grans embarcacions, els visitants trobaven una barca diferent, de fusta i al seu costat taller de calafat, a més de la maqueta maqueta formativa de vela llatina de l'Associació de Calafell. Sovint s'aturaven i preguntaven: - Qui sou? Què feu? Què oferiu?
L'estand comptava amb diferents materials: els tríptics, el mapa d'associacions, informació sobre objetius, activitats i tallers.
Des de la Federació se'ls demanava: d'on venien? I es mirava de dirigir-los a l'associació més proprera al seu domicili.Gràcies a això, de ben segur, s'han captat nous socis per les 18 entitats
A la gent més jove se'ls convidava a navegar en vela llatina i tradicional, i a conèixer els secrets de la mar, vents, la vela, núvols...
La roda dels vents ha estat espectacular. La presència de la FCCPMF al Saló Nàutic és una cita imprescindible per donar a conèixer i aproximar els navegants a la navegació tradicional a través de les seves associacions. I sembla que un any més aquests objectius s'han assolit trebllant plegats a gust i amb germanor. Amb la passió necessària per transmetre la nostra forma de veure la mar. Tots els voluntaris han fet un bon equip.
Visca la navegació tradicional i la vela llatina!
Incorporem la crònica del Saló Nàutic apareguda a El Punt Diari el 12 d'octubre.
Els iots més grans i els conservadors de les barques tradicionals, al Saló Nàutic
MIREIA ROURERA - BARCELONA
Ha començat la 61a edició del Saló Nàutic Internacional de Barcelona, aquest any centrada en la sostenibilitat i la innovació i marcada per la celebració, el 2024, de la Copa Amèrica. Al saló, s’hi poden trobar des de petites embarcacions fins a catamarans, velers i iots a motor de fins a 20 metres d’eslora, autèntics vaixells de luxe que ahir ja van fer passar una bona estona als aficionats. També s’hi pot trobar tota mena de material nàutic, motos d’aigua i joguines nàutiques, cada cop més de moda. Enmig de la voràgine del luxe i l’ostentació hi ha l’estand de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, un grup de voluntaris enamorats del mar que es dediquen a la recuperació i restaució d’embarcacions que són patrimoni del nosre país. “Aquesta barca que tenim exposada és la Guiloba de Badalona, que era d’una família de pescadors, la tenien en un magatzem i ara nosaltres la restaurem i la podrem tornar a posar a mar”, explica Pere Alemany, president de la Federació i membre de l’associació Amics del Quetx Ciutat Badalona. Precisament els Amics del Quetx és una de les associacions més actives de la federació: “La història del quetx és molt bonica perquè Badalona el va comprar a un matrimoni anglès que hi havia viatjat molts anys quan ja eren molt vellets. Hi faltava la barca auxiliar i ara fa molt poc nosaltres l’hem reconstruït i li hem posat el nom de la filla d’aquell matrimoni, la Kate, que va morir recentment.” El quetx surt a navegar sovint des del port de Badalona, un vaixell impressionant a l’abast de tothom qui el vulgui conèixer.
Una altra associació molt activa és la Pati Català de Calafell. “Sortim cada dissabte amb les deu barques que tenim restaurades”, explica en Josep Inglada, un dels seus membres, que ahir, amb altres voluntaris, explicaven a tothom qui ho volgués els secrets de la navegació en vela llatina. I és que, segons expliquen, un dels seus objectius és impulsar amb el Museu Marítim de Barcelona la Candidatura internacional de l’art de la navegació en vela llatina com a patrimoni immaterial de la humanitat per part de la Unesco. Un altre objectiu és l’actualització de l’inventari d’embarcacions de navegació tradicional de Catalunya i la formació en l’art de la navegació a vela llatina a través dels cursos de les seves associacions.
Potenciar els esports al voltant del mar i aconseguir que més persones puguin accedir als esports nàutics és un dels objectius tant del Saló Nàutic d’aquest any com de l’ens publicoprivat Fundació Barcelona Capital Nàutica, que dona suport a l’organització de la Copa Amèrica, un esdeveniment considerat la fórmula 1 del mar, la competició esportiva més seguida del món després dels Jocs Olímpics i del mundial de
futbol, de la qual es podrà gaudir des de la platja a
partir de l’agost que ve.
Amb l'arribada de la tardor i l'hivern és el moment que molts navegants deixen les seves barques a trajo fins la propera primavera. Però aquest no és motiu suficient per oblidar-nos del nostre patrimoni marítim i fluvial. Des de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ens fan un seguit de propostes arreu del territori que de ben segur seran una bona excusa per posar la "proa" terrestre.
Naveguem pel patrimoni marítim i fluvialSubmergeix-te en la nostra cultura i la nostra manera de viure a museus i espais patrimonials d'aigua salada i dolça.
Us proposem que us submergiu en els museus i el patrimoni marítim i fluvial que ens transporten a una cultura i una manera de viure. Som-hi, grumets i mariners!
Ja sabeu d'on venen les expressions estar al pairo, a tot drap o capejar el temporal? Si sou uns amants de la mar i els rius i voleu descobrir el món de la navegació, us oferim una selecció dels museus i iniciatives on podeu fer-hi una bona immersió.
Comencem pel sud del nostre litoral. El Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, exposa la importància de la navegació en aquesta costa plana i canviant. Les Terres de l’Ebre, terra de pescadors i mariners és l’exposició dedicada a la pesca i tots els oficis que giren al seu voltant, i no és gens difícil imaginar-se la badia dels Alfacs i el port de la Ràpita plens d’embarcacions que van i venen, carregades de peix i marisc.
Una mica més al nord hi ha el Museu d’Història de Cambrils, que té diversos espais patrimonials oberts al públic, entre els quals destaca la torre del Port. És una antiga torre de defensa, del segle xvii, i s’hi fan exposicions temporals que posen en valor la cultura marinera de Cambrils, on se celebra, pels volts de Sant Pere, la Festa de l’Ormeig, amb una demostració de navegació tradicional.
A Vilanova i la Geltrú hi ha l’Espai Far, situat a l’emblemàtic far de Sant Cristòfol. S’hi mostra el ric patrimoni mariner vilanoví en tres espais: el Museu del Mar, ubicat a l’antiga casa del faroner, exhibeix objectes relacionats amb el món de la pesca; l’Espai Víctor Rojas, amb un dels tres últims bots de salvament de nàufrags que es conserven a Catalunya, i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, ple d’enginys de vaixells, sorres de tot el món i peixos.
La recerca del nostre patrimoni marítim continua costa amunt i ens porta fins al Museu Marítim de Barcelona, ubicat a les antigues drassanes reials. Hi podreu veure des de petits models de tot tipus d’embarcacions fins a la reproducció a mida real d’una galera reial de 60 metres d’eslora! Un dels emblemes del Museu és el pailebot Santa Eulàlia, que acull visitants tant al mar com al moll.
A la Costa Brava, el patrimoni marítim i mariner té molts equipaments interessants. La Caseta de Salvament de Nàufrags forma part del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i atresora un conjunt patrimonial únic de finals del segle xix sobre salvament marítim. Un conjunt que està ubicat, a més, en el seu entorn original.
El Museu de la Pesca de Palamós retrata el món de la pesca marítima al nostre territori i es capbussa en els orígens d’una activitat ancestral i encara avui molt activa, com es pot comprovar en el moll pesquer, on es poden visitar algunes de les embarcacions tradicionals que tenen museïtzades.
Sa Perola, situat al costat de la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell, és un petit centre d’interpretació que explica el procés del tint de els xarxes, que allargava la vida útil d’aquest estri imprescindible per als pescadors.
El Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala, mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle xvi fins a l’actualitat. Si optem per anar-hi al setembre, reservem-nos-en el tercer dissabte, perquè s’hi celebra la Festa de la Sal, una bona oportunitat per veure navegar embarcacions tradicionals. Si esteu interessats en aprofundir en el patrimoni marítim del país i voleu conèixer altres llocs per visitar, capbusseu-vos en el web de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i hi trobareu més opcions.
Ens espolsem la sal i anem a la recerca del patrimoni fluvial per descobrir l’ofici dels raiers, que tallaven els troncs de pi negre i avet a l’alta muntanya pirinenca, en construïen rais i els baixaven riu avall fins al lloc on es distribuïa la fusta, ja per camí o carretera. A Catalunya hi ha dues associacions que han mantingut viva la flama de l’ofici gràcies a les baixades populars de raiers que es fan a l’estiu al Segre, des de Coll de Nargó, i a la Noguera Pallaresa, des de la presa de Sossís fins al Pont de Claverol. A més, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó l’Espai Raier de la Pobla de Segur expliquen molt bé com es transportava la fusta a través dels rius.
Baixem de les muntanyes per anar a l’Ebre, més concretament a Miravet, on hi ha l’últim pas de barca que queda en actiu. És un transbordador format per dos llaguts (l’Isaac Peral i el Monturiol) units per una plataforma on caben fins a tres vehicles. Funciona sense motor, només aprofitant la força de l’aigua, com s’ha fet sempre des de fa segles.
I acabem el nostre periple fluvial al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, on l’exposició permanent L’Ebre: camí d’aigua ens parla de com el gran riu ibèric ha configurat el paisatge i les formes de vida i cultura que s’han assentat als marges. En aquesta exposició s’hi mostren embarcacions tradicionals, sobretot llaguts, que han solcat els aigües del riu durant segles, i és que l’Ebre ha estat la principal via de comunicació entre l’interior i la costa, i hi han pujat i baixat mercaderies i persones, com si fos una autopista d’aigua.
Text extret de https://patrimoni.gencat.cat/ca/article/naveguem-pel-patrimoni-maritim-i-fluvial
La “Paca”, la darrera teranyina de pesca feta a l’Escala l’any 1982, va tornar a l’Escala el 9 de març de 2022 per tal d’incorporar-se al patrimoni del museu i ajudar a difondre el patrimoni pesquer local.
L'Associació L'Arjau de Cambrils celebra el seu 25è aniversari amb un ambiciós programa d'actes. Des de la FCCPMF felicitem la perseverança, resiliència i treball d'aquesta entitat que ha sabut treballar tant amb el patrimoni material com immaterial i amb les persones que han estat capaces de transmetre'l.
L’associació Arjau Vela Llatina de Cambrils comença aquesta setmana la commemoració dels 25 anys de la seva fundació. Concretament serà dimecres 31 de maig a les 19.30 hores al Centre Cultural amb l’inici oficial i la coorganització de la conferència L’Art de la Navegació a Vela Llatina, patrimoni mundial?, a càrrec d’Olga López del Museu Marítim de Barcelona per donar a conèixer el projecte internacional que té com objectiu aconseguir que la vela llatina i la vela al terç siguin incloses a les Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco.
Després d’aquest primer acte, en vindran una vintena més fins al 18 de novembre d’enguany quan es commemoraran exactament 25 anys de la creació de l’entitat. El gruix es concentrarà però en el mesos de juny i juliol, durant els quals es preveu organitzar la XI Trobada de Vela Llatina de Cambrils i la XVII Festa de l’Ormeig al voltant de la Festa Major de Sant Pere.
Així doncs, tot i que el programa és encara obert, durant els propers mesos s’organitzaran xerrades, taules rodones, exposicions, presentacions de llibres, cursets, portes obertes, visites guiades i projeccions audiovisuals, sempre amb el patrimoni marítim de protagonista i en col·laboració amb altres entitats, empreses o institucions com l’Ajuntament de Cambrils, el Campus Extens de la URV, el Museu d’Història de Cambrils, la Confraria de Pescadors de Cambrils, Ports de la Generalitat, l’Arxiu Municipal de Cambrils o el Club Nàutic Cambrils.
Menció a part és la proposta nova El bastiment convidat. A més de la trentena d’embarcacions tradicionals que participaran els dies de la trobada, setmanes abans i també després, altres bastiments de les associacions membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, posaran rumb al port de Cambrils. Convidats per l’Arjau com entitat cofundadora d’aquesta federació, participaran des de la mar activament en activitats previstes a terra, tal i com passarà amb el primer bastiment convidat que serà la barca de mitjana Sant Ramon.
Del 12 al 16 de juny, a bord d’aquest quillat construït l’any 1904 avui propietat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i gestionat per l’entitat Bricbarca, sense sortir de port, uns 500 escolars locals participaran de la visita dinamitzada Què és la vela llatina? a càrrec de voluntaris de l’Arjau i de la Confraria de Pescadors de Cambrils.
En resum, Arjau Vela Llatina de Cambrils vol celebrar el treball de 25 anys d’acostar la ciutadania a la mar amb respecte i a través d’un patrimoni fràgil preservat per homes i dones, senzill, que beu de la tradició profundament respectuosa amb un medi amenaçat com és la nostra mar Mediterrània. Ho vol fer mitjançant activitats que per una banda aprofundeixin aquest esperit de difusió de la cultura marítima especialment als infants i joves, però també amb una programació de maig a novembre en diferents espais, que permeti agrair com toca a totes les persones, entitats i institucions que han permès a l’entitat arribar a l’actualitat.
PROGRAMA
Dimecres 31 de maig a les 19:30h. Sala d’actes del Centre Cultural
Inici oficial dels actes del 25è aniversari amb la presentació del cartell del 25è aniversari elaborat per l’artista local Nuri Mariné. Tot seguit, conferència L’Art de la Navegació a Vela Llatina, patrimoni mundial?, a càrrec d’Olga López del Museu Marítim de Barcelona per donar a conèixer el projecte internacional que té com objectiu aconseguir que la vela llatina i la vela al terç siguin incloses a les Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco. Al finalitzar s’estrenarà el tràiler del documental L’Arjau: 25 anys servant dret elaborat per la productora local Sinestèsic, basant-se amb les entrevistes que Cambrils ha presentat al Museu Marítim de Barcelona per ser incloses al vídeo de promoció de la candidatura de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Del 7 a l’11 de juny. Port de Segur de Calafell
Primer 25 anys per la mar, amb la participació de cinc embarcacions de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils a la VI Festa de la Mar. Festival de la Marina Tradicional de Catalunya, organitzat per l’Ajuntament de Calafell, Patí Català Calafell i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb presentació al simposium i presència al stand conjunt federatiu per donar a conèixer els actes del 25è aniversari.
Del dilluns 12 de juny al divendres 16 de juny. Moll de Ponent del port de Cambrils
Inici de la sèrie El bastiment convidat. El dilluns 12 de juny arribarà al port el bastiment de fusta Sant Ramon per romandre atracat al moll de Ponent. S’iniciaran els tallers educatius matinals Què és la vela llatina? oberts a totes les escoles de Cambrils, a càrrec de membres voluntaris. Embarcats al Sant Ramon, un quillat construït l’any 1904, sense sortir de port, els xiquets i les xiquetes descobriran la vela llatina com una eina de treball històrica dels pescadors locals. És un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans d’entre els que naveguen pel Mediterrani, avui propietat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i gestionat per l’entitat Bricbarca de Vilassar de Mar, cofundadors de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
Del dilluns 12 de juny al dijous 15 de juny de les 17h a les 20h. Moll de Ponent
Portes obertes del bastiment de fusta Sant Ramon cada tarda al costat de les barques d’assossegament del port de Cambrils. Embarcats sense sortir de port i de la mà de voluntaris de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils, els visitants descobriran a bord del Sant Ramon una barca del bou construïda fa més d’un segle per anar a la pesca d’arrossegament a la parella, quina eren les eines de treball històriques dels nostres pescadors al temps de la vela.
Dimecres 21 de juny a les 19.30h. Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
Presentació del llibre Passat, present i futur de les Confraries de Pescadors a càrrec dels seus autors Joan-Lluís Alegret i Alfons Garrido, antropòlegs investigadors de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona. L’acte de presentació del llibre produït per la Fundació Promediterrània-Museu de la Pesca de Palamós, serà inclòs dins la programació del Campus Extens de la URV a Cambrils.
Diumenge, 25 de juny a les 18.30h. Mollet del Rec del Port de Cambrils
Participació a les regates populars de rem amb llauts de banc fix de 6+timoner organitzades pel Club Vent d’Estrop. Vogadors de Cambrils. En motiu del 25è aniversari i dins la sèrie El bastiment convidat, les muletes de fusta Robur i De Mari del Club Nàutic Móra d’Ebre membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, seran convidades a fer una demostració a les regates tradicionals de rem de la Festa Major de Sant Pere de Cambrils recuperades per l’Arjau i la Confraria de Pescadors de Cambrils l’any 2004.
Dimarts 27 de juny a les 19.30h. Sala d’actes del Centre Cívic Les Basses.
Estrena del documental L’Arjau: 25 anys servant dret elaborat per la productora local Sinestèsics, basant-se amb entrevistes i material d’arxiu que Cambrils ha presentat per ser incloses al vídeo de promoció de la candidatura de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Tot seguit, taula rodona Un quart de segle recuperant la vela llatina a Cambrils amb presència de persones de diverses generacions implicades en la recuperació de la navegació tradicional des de finals del segle XX.
Del 29 de juny al 2 de juliol. XI Trobada de Vela Llatina de Cambrils. Port de Cambrils
Entre els dies 29 de juny i 2 de juliol, amb l’objectiu de potenciar la Festa Major de Sant Pere, l’Arjau ha apostat decididament en els darrers 18 anys per recuperar-la com excel·lent plataforma per la difusió del nostre patrimoni marítim. Enguany torna a coincidir la Trobada de Vela Llatina de Cambrils bianual que arribarà a la onzena edició, amb la Festa de l’Ormeig. Pesca tradicional de Cambrils anual, en coorganització amb l’Ajuntament de Cambrils. S’han preparat una sèrie d’actes que intentaran valoritzar la cultura marinera en el marc del port de Cambrils a través de la presència d’embarcacions històriques emblemàtiques que provenen de ports allunyats a més de la dotzena que fan part de l’estol llatí cambrilenc.
Del 7 al 9 de juliol. Port de l’Ametlla de Mar
Com a segon 25 anys per la mar, en agraïment a la participació d’embarcacions caleres des de les primeres activitats de vela llatina al port de Cambrils a l’any 2002, enguany una flota de 6 embarcacions de l’Arjau es desplaçaran a l’Ametlla de Mar a participar de la XVII Trobada de Vela Llatina del Golf de Sant Jordi organitzada per l’entitat Vela Llatina la Cala, membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
Dimarts, 1 d’agost. Club Nàutic Cambrils
Inici del primer curs bàsic en vela llatina per tripulacions cambrilenques sòcies de l’Arjau, a càrrec del monitor de l’entitat format en el primer curs a Catalunya de formació de formadors en l’art de la navegació a Vela Llatina. Aquest projecte formatiu materialitzat al 2022, va rebre el suport de la Diputació de Tarragona també en l’elaboració de materials didàctics digitals i impresos. Recolzarem així des de l’Arjau la candidatura de l’art de la navegació a vela llatina com element a incloure a la Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco. A Cambrils la part pràctica serà materialitzada a l’aigua amb l’utilització de l’embarcació Quinòcio cedida per l’Ajuntament de Cambrils.
Dimarts, 5 de setembre. Torre del Port de Cambrils
Per tancar dignament l’any de celebració del 25è aniversari, a la Torre del Port de Cambrils inaugurarem en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils, l’exposició fotogràfica En el temps de la vela. L’arxiu conserva imatges antigues de Cambrils on els bastiments a vela en són protagonistes i una tria acurada de 35 d’elles seran exposades a la torre fins el mes de novembre quan el dia 14, es compliran exactament 25 anys de la fundació de l’Arjau .
Mes de setembre. Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
En cohèrencia a la tasca de valoració del patrimoni inmaterial de la comunitat pescadora de Cambrils feta des de l’Arjau en els darrers 25 anys, xerrades sobre el ranxos d’abordo amb pescadors en actiu i membres de la comunitat pescadora de Cambrils. La gastronomia cambrilenca de KM0 beu d’aquests sabers ancestrals, arrel dels reconeixements internacionals aconseguits encara avui dia.
Dissabte, 30 de setembre. Sala d’Actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
En el marc de l’exposició fotogràfica En el temps de la vela, es convidarà a Toni Cartes director de la festa Orígens de la Ràpita a presentar el paper de la vela llatina en la recreació dels oficis antics a la Mar de l’Ebre, on l’Arjau hi ha estat present des de la primera edició l’any 2017 per terra i per mar, amb embarcacions tradicionals fins allí desplaçades. Abarloat a la Confraria fent portes obertes, hi serà present el bastiment tradicional Odina de l’associació Arenys.org-El Moll, entitat membre de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. L’Odina serà doncs qui tancarà la sèrie El bastiment convidat ja que, per mar, farà escala Cambrils des del port d’Arenys rumb a participar a la Festa dels Orígens de 2023 al mes d’octubre.
Del 12 al 15 d’octubre. Port de La Ràpita
Cloenda de la sèrie 25 anys per la mar amb la participació de tres embarcacions de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils a la Festa dels Orígens a La Ràpita, organitzada per l’Ajuntament de La Ràpita com a coordinadors de la delegació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb presència al stand conjunt federatiu per donar a conèixer els actes del 25è aniversari.
Dijous, 25 d’octubre a les 19.30h. Sala d’actes del Centre Cívic Les Basses.
Conferència Els últims llaguters i barquers de la Ribera d’Ebre a càrrec de Joan Pujol Pedret, investigador del patrimoni fluvial i cofundador del Club Nàutic Móra d’Ebre, entitat membre de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
Mes d’octubre. Sala d’Actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
En coherència a la tasca de valoració fet durant 25 anys del paper de les dones de la comunitat pescadora de Cambrils i el patrimoni immaterial que han preservat, iniciarem en col·laboració amb la Confraria de Pescadors de Cambrils, un curset d’iniciació al remendar d’una setmana per donar a conèixer l’ofici de les remendadores gràcies a les dones pescadores que encara preserven l’ofici a Cambrils.
Diumenge, 12 de novembre. Port de Cambrils
Sortida de les llatines de Cambrils com a cloenda dels actes del 25è aniversari tot navegant a vela per la Mar de Cambrils. A l’arribar en terra i amb totes les tripulacions presents com a l’any 1998, lectura d’un nou manifest de compromís amb la preservació de la nostra mar, la promoció de la navegació tranquil·la i la defensa de la cultura marinera de Cambrils.
Extret de: Ciutat. Diari digital de proximitat (29 de maig 2023)
