Des de l'any 2011 que s'inicià la tasca de recollir en un
sol document les barques tradicionals que encara naveguen al nostre país. És
tracta d'una tasca callada, en segon pla, que es va teixint i desteixint com la
roba de Penèlope, amb dades que sovint costen molt de contrastar. Actualment hi
ha recollits 215 bastiments des de Port Bou fins a La Sènia.
Però què entenem per barca tradicional?
És un concepte ampli
on hi fem encabir diferents bastiments sota els següents preceptes:
- Barques de fusta: a rem, vela o motor.
- Barques de vela amb aparells tradicionals: Vela llatina,
cangrea o àurica, tarquina, etc. Queda exclosa de forma general la vela marconi
o bermudiana (malgrat que es poden estudiar casos concrets). Les barques amb
aparells tradicionals poden ser bastides en fusta, resina polièster, acer,...
Per què és important disposar d'un inventari de barques?
Conèixer què tenim és el primer pas per protegir-ho. A
partir de les dades de l'inventari: any de construcció, mestre d'aixa, aparell,
tipus d'embarcació, ubicació, es poden elaborar estudis, estadístiques,
proposar declaracions de Bé d'Interès Cultural, etc. A més de disposar de dades
de contacte amb els armadors, entitats o privats, per la seva participació tant
en Trobades, Festes o esdeveniments de tota mena, com, per exemple, en rodatges
o gravacions.
Què hem de fer per concloure aquest inventari?
D'entrada si tenim una embarcació tradicional comprovar si
ja hi és a l'inventari
(clica sobre la paraula). En cas afirmatiu comprovar les dades del bastiment i
completar aquelles que manquen mitjançant un correu electrònic a fccpmf@gmail.com . També et demanem una fotografia de
bona qualitat del vaixell des del costat, navegant i amb les veles obertes.
Algunes de les imatges dels bastiments ja rebuts.
Per què servirà tot plegat?
L'inventari un cop completat s'integrarà a la pàgina web de
la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial des d'on
es podran consultar lliurement les dades públiques de les embarcacions. És a
dir, no s'hi inclouran dades del armador. Per a contactar-hi sempre caldrà
fer-ho a través de fccpmf@gmail.com.
Quan fa 10 anys d'aquella trobada a la Costa Brava hem volgut reproduir l'article que Joan Sol escrigué en el seu enyorat blog El Mar és el camí. Que hem completat amb una col·lecció de fotografies del mateix autor i el reportatge de TV Costa Brava.
100 anys navegant per la Costa Brava
Algunes de les embarcacions amb aparells tradicionals més
emblemàtiques de Catalunya es reuniran, la propera Setmana Santa, en la franja
de litoral compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós per commemorar el
centenari de la Costa Brava. Entre aquestes embarcacions hi haurà els
bastiments més grans de la flota tradicional catalana: el pailebot Santa
Eulàlia, el jacktFar Barcelona, el bergantí
goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les
barques de mitjana Sant Ramon, Sant Isidre i Rafael.
Aquesta navegació conjunta porta per títol “100 anys navegant per la Costa
Brava” i l’organitzen l’associació La
Mar d’Amics, de Palamós, i la Federació Catalana per la Cultura i el
Patrimoni Marítim i Fluvial.
“100 Anys navegant per la Costa Brava” és molt més que
qualsevol de les típiques trobades de vela llatina que es fan a diverses
poblacions de la costa a partir del maig. En primer lloc perquè la navegació
està oberta a tota mena d’embarcacions amb aparells tradicionals, ja sigui de
vela llatina, veles de creu, cangrees, etc. En segon lloc perquè es tracta
d’una navegació per etapes. I finalment hi podríem afegir que, a més de la
navegada, es faran diverses activitats paral•leles.
L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer
l’existència d’unes embarcacions, eixàrcies i velams que havien estat habituals
al nostre litoral i que avui, tot i que n’hi ha molt poques, es mantenen vives;
mostrar la feina que es fa des de les associacions i petites empreses per
recuperar i conservar aquest patrimoni; i difondre la navegació tradicional
entre la ciutadania. És per això que les embarcacions, sempre que el temps ho
permeti, navegaran molt a prop de la costa, perquè el públic pugui gaudir de la
bellesa i les maniobres dels vells bastiments des dels diversos camins de
ronda, passeigs i espigons. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie
d’activitats a terra, en cadascuna de les viles. A la web de La Mar d’Amics (malauradament ja no existeix) hi
trobareu el programa i tota la informació detallada.
Finalment, no em puc estar de dir que l’organització de “100
Anys navegant per la Costa Brava” ha decidit acollir-se a l’esperit del “Manifest
del Slow Sailing” (Navegació Tranquil•la), que vaig
publicar en una entrada anterior, per reivindicar aquesta manera de navegar i
de viure la mar. La veritat és que és una gran satisfacció i els ho agraeixo
moltíssim.
Costa Brava: l’èxit d’una marca
En l’era de les marques, una marca com “Costa Brava” no te
preu. Defineix tan bé el producte i està tan ben posicionada en els mercats
internacionals, que caldria fer una campanya de publicitat enorme per
aconseguir uns resultats similars. “Costa Brava” és, doncs, una marca d’èxit,
encara que alguns sapastres escassos d’imaginació es dediquin a adulterar-la
intentant fer passar platges de les Bahames i d’Austràlia com si fossin del
nostres litoral. Vergonyós! I després ens queixarem de la mena de turisme que
ens visita, quan nosaltres som els primers de fer passar bou per bèstia grossa.
Sobre l’origen del topònim Costa Brava, aplicat al litoral
que va de Blanes a Portbou, hi ha
diverses teories. La més acceptada diu que va sorgir fa cent anys, la
tardor del 1908, a la sobretaula d’un banquet polític celebrat a Fornells de
Mar, terme municipal de Begur, a la finca El Paradís, propietat de Bonaventura
Sabater, que aleshores era diputat de la Lliga Regionalista. A més de Sabater
hi van assistir els líders del partit, com Francesc Cambó, Enric Prat de la
Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch i el periodista Ferran
Agulló, que era el secretari de la Lliga i director del diari “La Veu de Catalunya”.
Hi ha divergències sobre si va ser Sabater o Agulló qui, a
l’hora dels brindis, va pronunciar el nom de Costa Brava. Però se sap segur que
va ser Ferran Agulló qui el va posar per primera vegada per escrit, dies
després d’aquella trobada. Va ser, concretament, el 12 de setembre del 1908 a
“La Veu de Catalunya”. Sota el pseudònim de Pol, el periodista va publicar un
article titulat “Per la costa brava”, en minúscules, en què deia:
Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de
Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que
el golf atià contra l’illa fa milers d’anys; la Costa d’Or que es parteixen
Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; però la
nostra, des de la Tordera al cap de Creus, i seguint per Port de la Selva fins
a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels
temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança,
com una exquisidesa de monja pacienta per a qui les hores, els dies i el anys
no tenen valor de temps.
Cal dir, però, que la primera denominació “costa brava” no
es referia al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca, i era
el títol d’un poema del poeta català Gabriel Alomar, publicat l’any 1903.
Curiosament, hi ha un altre poema del mateix any i amb el mateix títol, però
d’un poeta mallorquí, mossèn Miquel Costa i Llobera, que també fa referència a
la costa de Mallorca. Agulló, que el juny de 1908 va visitar l’illa en un
viatge institucional, hauria estat el primer d’utilitzar l’expressió “costa
brava” en comparar els penya-segats dels litorals català i mallorquí.
Tot i que l’expressió va quallar de seguida, perquè l’any
1909 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una excursió amb
vaixell a “la Costa Brava”, hi havia qui la trobava excessiva. A l’escriptor
empordanès Josep Pla, que va escriure les millors pàgines sobre aquest litoral
i la gent de mar, no li agradava gens. I això que, fins i tot, va publicar la
“Guía de la Costa Brava” el 1941. Pla va proposar el nom de Costa del Corall,
que també és bonic, però no va acabar d’arrelar. Un altre escriptor gironí,
Joaquim Ruyra, l’autor de “Marines i boscatges”, era partidari de anomenar-la
Costa Serena; un qualificatiu que potser li va inspirar la costa de Blanes a la
qual va estar molt unit. Fa temps que tinc pendent la lectura de la novel•la
breu “El rem de trenta-quatre”, continguda dins de “Marines i boscatges”, on es
descriu el naufragi d’una barca de cabotatge. Les descripcions de la natura que
Ruyra fa en aquesta novel•la s’han comparat a les de Conrad i Stevenson, dos
dels meus escriptors de tema marítim preferits.
I si ens remuntem al 1883, trobarem que a “Historia del Ampurdán”
(1883), l’escriptor i polític begurenc Josep Pella i Forgas, gran apassionat de
les ruïnes d’Empúries, havia proposat el nom de Costa Grega de Catalunya. Però,
finalment, va ser el nom Costa Brava el que es va acabar imposant per designar
aquest bocí de costa que, fa més de cent anys, era conegut com Marina de la
Selva, Marina de l’Empordà o, simplement, Costes de Llevant.
La Costa Brava en llibres
A banda de l’esmentada “Guía de la Costa Brava” de Josep
Pla, que ja fa 68 anys que es va escriure, us recomano el llibre “Viatge per la Costa Brava” (Brau
Edicions, 2008), de l’escriptor, periodista i viatger Xavier Moret. A banda de
recórrer aquest fragment de litoral de sud o nord i donar el seu punt de vista,
Moret recull les veus, vivències i anècdotes d’un munt de persones que n’estan
vinculades íntimament.
Un altre llibre deliciós, que ens mostra com era el litoral
gironí durant els anys 50 i 60, és “Memòries
de la Costa Brava” (Lupita Books, 2005); un recorregut documental i
nostàlgic per aquest territori, a través de 330 fotografies en blanc i negre de
dos dels grans fotògrafs del nostre país, Francesc Català-Roca i Xavier
Miserachs. El text és de l’escriptora Rosa Regàs, resident habitual de
l’Empordà; i el pròleg, de l’escriptor anglès Tom Sharpe, que estiueja des de
fa molts anys a Llafranc.
I com que sé que entre la comunitat blocaire hi ha molts
aficionats als fars, també us recomano el llibret “Fars i senyals
marítims”(Quaderns de la Revista de Girona), de David Moré, historiador i
arxiver de Tossa de Mar, que també és autor del llibre “150 anys del far de
Sant Sebastià”.
Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140
persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional
el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar.
Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats
aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les
més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una
temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet
suficient per moure les embarcacions.
Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els
Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a
l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina,
Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad,
més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port
oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan
ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència
el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert
que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.
Desprès una
navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat
fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al
gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a
port.
A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i
els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el
dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a
l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats
d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta
quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives,
ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la
diada.
Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del
mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.
Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat
l'esdeveniment.
Si us fixeu al costat dret del web-blog, just a sota el
calendari hi trobareu com sempre la Biblioteca. Però si llegiu bé us adonareu
que ara també hi posa MEDIATECA.
Des de comunicació de la FCCPMF hem fet un buidatge de tots
els vídeos relacionats amb la navegació tradicional i el patrimoni marítim
català i els hem incorporat al nostre arxiu.
A partir d'ara podeu gaudir unes quantes hores d'imatges en
moviment de les activitats de les diferents entitats i embarcacions catalanes
arreu.
Si teniu vídeos que penseu poden formar part d'aquest
patrimoni immaterial de la Federació feu-nos arribar l'enllaç de Youtube o
Vímeo a fccpmf@gmail.com.
Tots coneixem algunes de les trobades més populars de vaixells tradicionals i de grans vaixells: Brest, Douarnenez, Amsterdam, Bremenhaven,... Però a més d'aquestes hi ha un seguit d'activitats nàutiques on es possible participar-hi amb la pròpia embarcació. Són festivals de varies jornades on habitualment els participants fan un recorregut nàutic amb les barques. En anglès els anomenen raids. A tall d'exemple poso un seguit de propostes trobades a la xarxa per si a algun lector li venen ganes de conèixer noves experiències i realitats.
És un passeig en vaixell de 5 dies, és un passeig per Venècia, és una
passejada entre aigua i terra per descobrir els racons silenciosos, els ulls
d'una Venècia inèdita, de poesia no contaminada pel rugit dels motors. A
Venècia, camineu pels carrers silenciosament, a la llacuna el silenci està
garantit per rems o veles, triangles robats del cel blau.
És una oportunitat imprescindible per aturar, anar! ... anant a vela
!!
Cinc dies de final de la primavera, quan el vent us porti a on vulgueu i
l'aigua sota el casc és fresc, cinc dies seguint una ruta màgica que es
desenvolupa entre les illes, al llarg dels canals, entre les xarxes que sempre
han caigut sota el vol silenciós gavines ... acariciant a Venècia perquè només
es pot fer amb vaixell.
És una bombolla d'aigua salobre en la qual durant uns dies surant a prop de la
tradició i del nou, els vells colors de la fusta i els cridaners dels materials
més moderns ... vaixells tradicionals, el terç, bermudianes, llatines, ...
mariners experimentats i novells de la llacuna, dones i homes entusiastes i
apassionats.
Es tracta d'una competició en la qual, a més de la classificació final, el
primer premi és per a tothom, perquè els que participen guanyen una aventura
que difícilment s'oblidarà.
Vaixells tradicionals junt amb les més modernes navegant de costat i jugant amb
el mateix vent per arribar, quan la llum s'asseurà a l'oest i els amarratges
seran assegurats, al mateix objectiu: compartir amb els altres tot allò que el
dia ha estat capaç de regalar.
Corrents espinosos, bancs de sorra invisibles, vents fantasiosos, temps
impredictible fan de la incursió un autèntic safari de llacuna, una aventura
nàutica única que vols repetir ...
La idea de fer viatges a la costa en companyia, en vaixells oberts
propulsats per vela i rem, va nàixer del grup francès Albacore, dirigit per
Charles-Henri el Moing durant els anys noranta, començant per Portugal i
Escòcia. Els anomenats "Raids" en francès (per exemple, 'raid velo'
de Google), la paraula s'ha escolat a l'anglès i ha perdut el seu significat de
pillatge i destrucció: si més no d'aquells que hi participen.
L'objectiu és fomentar la navegació costanera recreativa en llocs
atractius amb només vela i rem. Per afavorir l'ús d'embarcacions tradicionals
que s'adaptin a l'objectiu, i pel
desenvolupament de nous vaixells capaços de dur a terme la navegació
tradicional i la tradició de la navegació a rem. Una flota d'èxit reunirà
entre 20 i 40 vaixells d'una àmplia gamma de dissenys i habilitats, procedents
de diversos països europeus, de 10 peus a 30 d'eslora, en bona part, veles
auriques o al terç, millor a la vela, alguns a rem, però tots capaços de
progressar en ambdós.
The TALL SHIPS (WALES) TRUST és una organització benèfica registrada
els objectius són:
Promoure l'educació
a Gal·les del oest a través d'habilitats de navegació i navegació i, en
particular, a través de la formació de vela sobre vela alta de vaixells.
Promoure o ajudar en
la promoció d'esdeveniments basats en l'aigua que ofereixin oportunitats
de formació marítima o visiten West Wales, que inclou la participació de
joves a West Wales
Establir o donar
suport a qualsevol fideïcomís, associacions o institucions benèfiques
formades per tot o cap dels anteriors.
The TALL SHIPS (WALES) TRUST ha estat involucrat amb els esdeveniments
de SeaFair Haven des de 2006 i ha assumit recentment la responsabilitat de
l'esdeveniment des del 2012.
El nostre objectiu és encoratjar a persones i organitzacions, que
anteriorment han participat en els esdeveniments de SeaFair Haven per continuar
amb el seu suport. També estem disposats a treballar amb l'oci marítim, el
turisme, les organitzacions d'acollida i les comunitats per promoure i ampliar
el SeaFair Haven a un festival sostenible, fomentant la participació de nens o
persones desfavorides d'acord amb els objectius generals de la confiança.
Wikipedia descriu un
"Raid" com a vela i aventura de rem. Avui solen implicar una
flota de petits vaixells capaços de remar i navegar, explorant un litoral o
navegació interior durant diversos dies, sovint amb algun element
competitiu. A la pràctica, els vaixells que naveguen sovint es poden reunir
i aquest és el cas de Sail Caledonia.
Després de l'èxit de les primeres incursions de vela i rem a Portugal a
finals dels anys noranta, es va organitzar a Glasgow el Gran Glen anual des del
2000. Això va suposar un pas de l'Oceà Atlàntic al Mar del Nord a través del
Canal de Caledònia i diversos llacs, distància d'aproximadament 66 milles (106
km), i va passar pel paisatge espectacular de les terres altes
escoceses. El passatge incloïa la negociació de 29 escluses de canals,
incloent el vol de 8 a l'escala de Neptú, Banavie, el major conjunt d'escluses
de la Gran Bretanya.
The Great Glen Raid continua avui com Sail Caledonia, organitzat
pel Great Glen Boating
Club . L'esperit d'atac es manté i els participants, utilitzen
una gran varietat d' embarcacions, barques i
creuers tradicionals a través del Great Glen. No obstant això,
la cursa és amigable i l'esdeveniment inclou un fort aspecte social on menjar,
beure, companyia i música són gairebé tan importants com la vela!
Curses
Sail Caledonia és bàsicament una sèrie de curses de vela i rem,
incloent almenys una cursa per dia.
Cada dia, el vostre recorregut pel Great Glen es dividirà en
seccions. Algunes seccions seran un creuer tranquil i d'altres, per a
aquells que vulguin fer-ho, implicaran una cursa.
Es lliura un trofeu de sèrie al millor vaixell de cada classe i un
altre trofeu al guanyador general.
A més, es proporcionen més detalls de les normes i tràmits dins de l'avís
de la carrera, que es pot trobar a la pàgina de descàrregues .
Per a aquells que no vulguin competir per alguna o totes les cames, hi
haurà l'opció d'acompanyar la flota "creuant en companyia".
Un esdeveniment marítim internacional, un festival cultural i popular,
en el marc màgic de "Mar Petit" (Mor Bihan en bretó)
Més de mil barques tradicionals i clàssiques dividides en flotes
coherents i identificables, que naveguen tots els dies i que varien entre ports
i fondejos. Resultat: una festa marítima excepcional que omple tot el Golf
de Morbihan. És la geografia particular i les característiques físiques
d'aquest "petit mar" (les seves illes i illots, l'estreta boca que la
separa i la protegeix de l'alta mar, les marees, les aigües brutes, els corrents
i les ones contracorrent) que determinen i compassen tot el programa nàutic de l'esdeveniment.
Sortint de Silva Bay l'11 de juliol, el Raid de la drassana
09 tornarà a anar cap al nord. Amb uns lleugers ajustos seguirem la ruta
de l'any passat cap al nord pel golf de Geòrgia fins a l'illa de Jedediah, al
fons de Texada Is, i després cap a l'estret de Malaspina i cap a Desolation
Sound. Tornarem a acabar a la Heriot Bay a Quadra Island el dissabte a la
tarda, el 18 de juliol. Aquest any anirem cap al nord cap a les muntanyes,
passant per alt la parada de l'any passat a Galley Bay per anar a la Roscoe Bay
a l'illa de West Redonda. Les condicions del 08 incloïen una desafiant
navegació a sobrevent amb 20 nusos de vent, i el vent corrent en condicions
similars. Només tres mànegues del total de 13 eren calmes planes, i dues
d'elles eren petits llançaments. Així que esperem un munt de vent i potser
no tant de pluja.
Tot va començar amb una cursa entre amics a 'mascarete' el
dia de Sant Martí el 1974. Així va ser com va sorgir la idea de celebrar una
regata no competitiu, i convidar a tots els aficionats i tots aquells que
tenien els rems massa temps fora l'aigua per unir-se contra la degradació de la
ciutat i de les onades i restaurar Tradicions venecianes. A partir
d'aquest moviment espontani i genuí va néixer l'aventura de Vogalonga.
Es va traçar la ruta, a uns 30 km a través dels canals i els
llocs més bells i pintoresca llacuna de Venècia. El suport de la premsa i
la col·laboració amb les institucions de la ciutat va ser fonamental. La
reunió dels vaixells es va fixar en el Bacino San Marco al davant del Palazzo
Ducale el dia de la "Sensa" (Ascensió). Era el 8 de maig de
1975. De fet, en aquest dia, ningú esperava tal emoció: l'espectacle de 500
vaixells va arribar tranquil, amb uns 1.500 participants, l'aigua de la conca
de la calma, a l'espera d'ells, el tret de canó i després aquest murmuri de
tants rems junts. Hi havia gòndoles, pupparini i després el
"sandolo" la "Mascareta", el "caorlina", la
"petxina", la "peata" la "escurçó"
"s'ciopon". Va ser una Venècia que va despertar i va trobar una
nova forma i una nova veu. I no només hi havia Venecia; Ja des de la
primera edició hi va haver tripulacions de la ria i de la costa, de Carole i
Chioggia, i després a Pàdua, Treviso i Riva del Garda, Lombardia i
Piemont. "Una venjança del rem contra el motor", va escriure en
Delphi Utimpergher Gazzettino "un redescobriment del medi ambient
suggerent llacuna, una manifestació popular que no disputa cap cosa o ningú, feta
per solidaritat amb Venècia. Moltes mans que arriben a la ciutat per
defensar-la d'un dels seus enemics més insidiosos, les onades ".
El simposi organitzat per l'associació Salanca
rems i veles va ser una oportunitat per reunir apassionats, professionals i
neòfits de la navegació. La jornada va estar marcada per debats, conferències i
tallers, reflexionant sobre el futur d'aquesta pràctica. La síntesi de les
obres realitzades per François Féral va escanejar per primera vegada un
inventari d'aquest patrimoni mediterrani abans de traçar els camins del futur
de la vela llatina.
Després d'una època de destrucció d'aquests
vaixells de treball, "la mobilització d'homes i dones que, en forma
individual o associativa, van salvar el que quedaven, han creat un moviment
d'opinió a favor d'aquests testimonis de la nostra identitat mediterrània El
taller de vaixells de Paulilles també mostra el compromís d'algunes autoritats
públiques per restablir i tornar a navegar el nostre patrimoni marítim ".
La transmissió de la vela llatina a una gran varietat de públics, inclosos els
joves, està demostrant ser un projecte futur essencial. Totes les iniciatives i
pràctiques locals semblen disperses i de vegades competeixen. Aquesta
observació proposa proporcionar una estratègia universal. La prioritat és
formar mariners a través de múltiples oportunitats de navegació per practicar
aquest art.
Igual que l'Hermione
Les propostes es basen en múltiples temes:
"Acceptant la diversitat d'audiències, inicia aquest art acceptant
diferents contexts: l'oci, l'escola, busca una marca col·lectiva unificadora
en la seva diversitat d'activitats i aplicacions, adopta monotips de pràctiques
d'aprenentatge o de vol, com Opticassou i registrar-les com a classe amb la
Federació de Vela Francesa (FFV), desenvolupar un manual de la vela llatina com
a document oficial FFV de la pràctica i maniobres d'aquesta plataforma; Llatí
en escoles marines i imagina, en un futur distant, la construcció d'una gran
nau històrica amb un vel llatí que seria el símbol marítim de les ciutats i
ports del Mediterrani, reflectit amb l'oceà Hermione ... "
La conferència va ressaltar molts problemes,
mentre que oferia idees prometedores per a grans projectes.
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es present des del 10 al
Saló Nàutic de Barcelona 2018 a l'àrea de Marina tradicional, situada al Port Vell, darrera del Maremagnum. La
Federació mostra al seu estand una exposició que presenta les 14 entitats que en formen part.
Estand de la FCCPMF al Saló Nàutic 2018 darrere l'Aquarium. Foto: J.S.
Fins diumenge s'ofereix sortides nàutiques als visitants amb alguns dels vaixells de les entitats federades i un programa d'activitats on combina presentacions,
actuacions musicals i tallers relacionats amb el mar.
En aquesta edició del Saló la FCCPMF ha convidat a participar l’associació nord-catalana Opticassoua
l’espai de Marina tradicional.
Adjuntem nota informativa i programa de xerrades i actes previstos a
l'àrea de Marina tradicional.
PROGRAMA ACTIVITAT SALÓ NÀUTIC 2018
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ha programat un seguit d'activitats a l'àrea de Marina tradicional durant el Saló Nàutic de Barcelona 2018.
La Federació presentarà al seu stand una exposició que presenta les 14 entitats que en formen part i també oferirà sortides nàutiques amb alguns dels vaixells de les entitats federades i un programa d'activitats on combinarà presentacions, actuacions musicals i tallers relacionats amb el mar.
La FCCPMF ha convidat a participar a l’espai de Marina tradicional l’associació nord-catalana Opticassou. Taverna del mar Espai de conversa on s'hi programaran diverses presentacions i xerrades i també cantades de música marinera.
Dijous, 11 octubre (17.30h)
Opticassou, una proposta per iniciar als mes joves en la vela llatina
Divendres, 12 octubre
(13h) Presentació de la V Festa de la Mar, trobada catalana d'embarcacions tradicionals que se celebrarà entre el 20 de maig i el 2 de juny de 2019 entre a Arenys de Mar i Sant Pol. (18.00) Músiques de Mar. Actuació musical de La Vella Lola, cançó marinera.
Dissabte, 13 octubre
(13.30h) História del Quetx Ciutat Badalona (AAqCB)
(17.30h) Margaret Alison, un ringer escocès al Port d'Arenys. (El Moll)
(18.30h) Músiques de Mar, cançó de taverna amb Pep Bergadà Diumenge,
14 octubre
(13.30h) Vermut de comiat. (AAqCB)
(18.00h) L’ofici de mestre d’aixa, per Agustín Jordán.
*aquest programa pot variar i ampliar-se amb algunes altres activitats.
Bateigs de navegació tradicional
Les embarcacions Quetx Ciutat de Badalona, el llaüt Peregrina de Calafell i el sardinal Sant Pau de Sant Pol de Mar faran durant els dies del certamen una seguit de sortides i batejos a mar d'acord amb el següent calendari.
Dijous, 11:
Quetx (sortida de 11 a 13h )
Peregrina (sortides a 16h, 17h i 18h )
Dissabte, 13:
Quetx (sortides de 11-13h)
Sant Pau (sortides a 12h, 13h i 17:30 )
Peregrina (sortides a 16h, 17h i 18h )
Divendres, 12:
Quetx (sortides de 11-13h i 15:30-17:30 )
Sant Pau (sortides a 13:30h, 17:30 i 18:30)
Peregrina (sortides a 16h, 17h i 18h )
Diumenge, 14:
Quetx (sortides de 11-13h)
Sant Pau (sortides a 12h i 13h)
Per poder navegar cal una inscripció prèvia que es podrà fer al mateix espai de la Marina tradicional.
Tallers
Durant tots els dies del festival a l'espai hi haurà diversos tallers d'activitats manuals relacionades amb els oficis del mar: de traç nàutic, nusos, papiroflèxia marinera, cançons de taverna…
El mestre d’aixa canari Agustín Jordán oferirà un “taller de trazo tradicional” i construcció d’una maqueta durant els dies 12, 13 i 14 d’octubre.
Associació convidada: Opticassou (Catalunya del Nord)
Aquest any tindrem entre nosaltres l’associació Opticassou que presentarà una embarcació de fusta de construcció amateur per promoure la navegació tradicional entre els més joves.
Una proposta d’especial interès per les escoles de vela, clubs i associacions que volen iniciar els infants i adolescents a la vela.
CONTACTE DE COMUNICACIÓ FCCPMF: 638120530
Us animem a visitar el nostre espai i a fer difusió de la presència de les entitats de promoció i defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya.
Navegar és allò que ens uneix als amants de la navegació
tradicional. I precisament de navegar n'hi ha hagut força estona en aquests dos
dies i mig de festa a la Catalunya nord. Començant ben d'hora -a les 10 calia
ser a Paulilles- totes les embarcacions participants (47 veles + 3 de rem)
sortiren de Port Vendres en un dissabte on la Tramuntana encara es feia notar.
Moltes barques optaren per arribar a destí a motor i només alguns valents, o
potser des-cerebrats, s'atreviren a oferir drap al vent en aquella travessia on
calia doblar el cap Bear. Dia magnífic i mar moguda a la sortida de port i
plana del tot un cop entrats a la cala de Paulilles.
Sardinals, llaüts i veles llatines a la platja de Paulilles.
Allà l'espectacle estava servit. Una cinquantena de barques
amorrades sobre la sorra fosca oferien les seves proes als centenars de fotògrafs
professionals i afeccionats que volgueren immortalitzar l'esdeveniment. Fins a cinc barques arribades del principat de Catalunya sota la bandera de la FCCPMF participaren en aquesta concentració: Sant Ramon, Odina, Sa Rata, Mestraló i Xerina. Sota
els arbres ens esperaven els voluntaris per oferir-nos el picnic del dinar i
les instruccions per les embarcacions. Més tard els altaveus convocaren als
patrons per minuts més tard inundar aquell bonic indret de la Costa Vermella de
Veles Llatines de tota mida i color.
La navegada, llarga, durà fins ben entrada la tarda quan
altra cop les barques s'amorraren a la sorra una estona abans d'emprendre el
camí cap a Port Vendres. Una singladura que no fou senzilla per les barques més
petites donat que el vent havia aixecat el mar amb onades altes i curtes.
Malgrat això tothom arribà, més o menys xop, a port. Un cop allà, cerveses,
converses, alguna cançó, un aperitiu aportat per les tripulacions i un sopar
ofert per l'organització.
El Sant Ramon a tota vela.
Diumenge sortí el sol però en Joan de Narbona (la
Tramuntana) se'n havia anat a dormir. Mar plàcid i veles obertes des del fons
dels molls de Port Vendrés. Un espectacle pels ulls i per l'oïda que escoltava
el so melancòlic dels corns marins. Altra cop navegada fins a la veïna cala de
Paulilles on una estona més tard s'inicià un Vire Vire disfressat de regata amb
algun que altra ensurt. La suau brisa que anà pujant amb l'escalfor del matí
permeté de navegar i gaudir de les belles
imatges que deixaven les veles llatines al vent. Finalment un lliurament
d'obsequis i records i un dinar de germanor serví, com podria ser sinó, per tancar una magnífica trobada de vela
llatina que malgrat ser a la seva tercera edició ja està del tot consolidada en
el calendari de patrons i armadors. Cal felicitat, doncs , a totes les persones
que l'han feta possible i a tots els voluntaris sense els quals no es podrien
portar endavant aquesta mena d'activitats.
Fins una cinquantena de barques participaren al Vira vira de caràcter.
Aquest any ha tocat trobada de
vela llatina a Cadaqués amb tramuntana. L’any passat va ser amb garbí. Amb una logística diferent s’ha pogut navegar a la badia. L’any passat va ser agrupats a
fora del port fins a es Cucurucuc i enguany en funció de mesures i veles s’han
organitzat canals més a prop o més lluny de la vila, on ja el nord hi entrava
fort i ratxes i ha calgut ser hàbils i experts amb l’arbre i la vela.
A mitja setmana ja van arribar a
Cadaqués les primeres barques, sobretot sardinals nord-catalans; la Ufana, la
Notre Dame de la Consolation, la Ideal, la AA… que van començar a anunciar la
trobada amb els seus pals inclinats i antenes. Dijous, a migdia, s’hi afegia
l’Odina des d’Arenys. La benvinguda formal, encara que en Quico Despuig la va
convocar com “informal” va ser a la platja del Llaner gran on va fer-se un
sopar de tots els qui, divendres, ja dormien a Cadaqués. La fideuà d’en Quico
com a plat principal i varietat de tastets i vins que tothom va portar i van
anar sortint. A dormir aviat, que demà tocava estar preparat, encara que
semblava que la tramuntana no afluixava… malgrat la previsió.
El programa d’enguany va proposar
un jornada llarga. La navegada no va ser fins a les 2 de la tarda. Abans, la
concentració de les barques a la platja gran i sense preses, temps de conversa,
amb sardinada inclosa i fotos, moltes fotos, del dret i del reves. Magnific
aparador de la vela llatina i la navegació tradicional enmig de centenars de
visitants de Cadaqués. Reunió de patrons. Explicació de l’interessant projecte
mallorquí de protecció de la posidonia que implica també les embarcacions
tradicionals. Repartiment de banderes i catavents grocs i... cap a l’aigua!
La navegada per sectors, segons
la força del vent i, malgrat la por inicial, tothom i totes les barques van
navegar a la badia i fora. A partir de les quatre de la tarda, arribada
esglaonada a port Doguer. Les barques amorrades a la platja i sense cap pressa
més temps de xerrada i preparatius pel sopar. Amb excel·lent l’equip de cuina dels
“Pescadors de Roses” tant pel seitó fregit com per l’arròs…. I també pel cremat
que va acompanyar les havaneres. Les barques van quedar tota la nit varades
arran de platja oferint una imatge molt bonica. Diumenge, al migdia, en
conserva, les primeres quatre barques feien rumb cap a Port Vendres per ser, el
cap de setmana vinent, al vire-vire de Paulilles.OF
Arribar a Móra d'Ebre el dia abans de la Festa del Riu ja és
fer una immersió en l'especial sentit de la Festa -amb majúscula- que tenen en
aquelles terres. Carrers principals tallats, escenaris arreu, música, correfoc,
etc...
Navegar per l'Ebre sempre és una aventura. Malgrat no tenir
onades, el fort corrent de lo Riu a l'alçada de Móra pot esdevenir una
aventura. Un corrent que malauradament no és natural, sinó que depèn dels
interessos econòmics de les companyies elèctriques i de la Confederación Hidrogràfica
del Ebro, que actua sobre el curs fluvial com si fora Déu.
La Festa del Riu ja començà el divendres al vespre quan una
muleta guarnida amb llums es passejà per la llera d'un riu completament fosc.
Els seus moviments lents i el reflexos sobre l'aigua eren senzillament màgics.JS
Vira vira de les barques Quinoccio (al fons) i Xerina.
Dissabte a la tarda és el moment culminant de la Festa.
S'inicià amb un petit vira-vira de les barques de vela llatina convidades: el
Quinoccio de l'Arjau de Cambrils i la Xerina del Moll d'Arenys de Mar amb la
seva vela estelada. Foren unes evolucions on malauradament poc es pogué usar
l'impuls de les veles per les males condicions de vent i un excés de corrent. A
partir d'aquí fins a tres regates de muletes que en un recorregut
d'aproximadament un quilòmetre giraven les bases del pont dels arcs de la vila.
En un sense parar, i al bell mig de les regates, el concurs de sirgadors.
Aquest, un a un, des de l'illot situat
davant el Club Nàutic de Móra tibaven de la gúmena per fer avançar 50 m una
muleta al mig del riu. Temps astronòmics per els participants (entre 8 i 12
segons) tots ells guanyadors d'anteriors edicions d'un concurs que arribava a la seva desena edició.
Sortida d'una regata de muletes
Un cop acabades les regates, encara hi hagué una cursa de
natació entre el moll de Móra la Nova i el del CN Móra d'Ebre. Amb un resultat
"curiosament" estrany: tres primers classificats "ex
aequo". I finalment a manca d'ànecs
-la legislació ho prohibeix- es llençaren unes desenes de síndries que el
jovent i els més menuts no dubtaren a "caçar" llançant-se de cap al
riu.
A banda d'això. Autoritats, banda de música, gegants,
arrossada popular, etc... I sobretot l'escalfor d'un gran acolliment per part dels morencs organitzadors.
Una recomanació, no us perdeu la Festa del Riu 2019 (el darrer dissabte
d'agost).
Fa uns mesos un navegant tradicional que té la barca al port de Sant Feliu de Guíxols avisava a la FCCPMF del pròxim tancament del Varador Carré de Sant Feliu de Guíxols durant el mes de juliol de 2018.
Si alguna reminiscència queda de la importància de Sant
Feliu de Guíxols en la construcció naval és el Varador de Can Carré.Actualment és el darrer varadero de carro de
terres gironines i llevat del de Barcelona el darrer de Catalunya d'aquestes
dimensions. Cal destacar-hi tres elements que poden classificar-se com a
patrimonials industrials i marítims: el carro de varada, la caseta de la
màquina i el taller.
Construït als anys 30 del segle passat ha conservat la
maquinària original encara en ús en aquests moments. Dissenyat per treure
embarcacions de fins a 80 tones, ha arribat a treballar amb vaixells de 150 Tm.
Durant dues dècades també esdevingué drassana de construcció d'embarcacions. En
el seu taller es pot veure una serra i un carro per fer taulons de troncs, a
més de tota la resta d'eines i màquines habituals dels mestres d'aixa. El fet
que el taller sigui un edifici isolat dins la zona de l'escar el converteix en
una peça fàcilment transformable en una exposició permanent d'un ofici que
malauradament es va perdent per les nostres contrades: el mestre d'aixa. La
caseta del motor incorpora una motorització de 1905 que es va dissenyar per a
un muntacàrregues dels històrics magatzems barcelonins El Siglo. Quan un
violent incendi va destruir l’edifici, l’any 1932, va ser adquirit adquirir i adaptat
al nou ús amb reduccions i altres ajustos. El varador va viure els seus moments
d'esplendor cap els anys 70 quan el manteniment de les embarcacions de fusta
requeria una desena de persones, amb equips comandats per tres o quatre mestres
d’aixa, calafats i peons. Però la progressiva substitució dels tradicionals
cascos de fusta pels polièsters els va anar restant feina. Malgrat tot el
varador encara és ben viu avui i podria seguir-ho sent si fora tractat com allò
que és, un element del nostre patrimoni industrial i marítim. De ben segur que
en altres latituds com la Bretanya o els països escandinaus un espai com aquest
ja formaria part del catàleg patrimonial.
El varador de Can Carré i la Caseta de Salvament.
La ubicació del varador just a sota el turó dels Guíxols on
es troba el Museu de la Caseta de Salvament es podrien haver convertit en un conjunt
museístic important que posaria en valor la relació de Sant Feliu de Guíxols
amb el seu port. L'espai de Can Carré podria haver incorporat una exposició permanent
de les antigues drassanes del S.XVIII de les que malgrat haver-hi uns panells
informatius escampats per la vila podria millorar-se abastament el seu
coneixement.
Els projectes municipals de millora turística de la zona
dels Guíxols s'haurien de veure afectats amb aquesta intervenció
patrimonial. Altrament la conservació d'aquests tres elements enriquiria molt
positivament l'interès cultural d'un espai potser actualment tristament
degenerat.
Avui el varador ja és tancat. Les reunions mantingudes per la Junta directiva de la FCCPMF amb Ports de la Generalitat i Ajuntament i Museu de Sant Feliu de Guíxols no han permès que es mantinguin aquestes estructures. Un cop més elements patrimonials industrials i
marítims seran venut a preu de metall i seran destruïts sense possibilitat de
recuperació. I potser d'aquí uns anys, tot plegats lamentarem no haver fet allò
que era necessari per conservar-ho.
El periodista Josep Andújar de Ràdio Sant Feliu conjuntament amb Televisió de Tossa i AND SUR han realitzat aquest reportatge a mode d'elegia per un espai perdut.
Del 13 al 15 de juliol de 2018, L'Ametlla de Mar, La Cala, ha celebrat la seva XIII Trobada de vela llatina. Amb una magnífica participació, superior a la vintena d'embarcacions, ha dedicat aquesta edició a les menges a bord. Les embarcacions arribaren des d'arreu: Catalunya Nord, País Valencià i Principat.Els diferents àpats dels tres dies de la Trobada han incorporat plats típics del ranxo que fan els pescadors a bord de les seves embarcacions.
El divendres tingué un protagonista especial: el Concurs culinari d'elaboració de plats amb tonyina. Nou embarcacions es posaren als fogons oferint cadascuna d'elles una delícia gastronòmica que el jurat tingué molt difícil de valorar. El premi de l'endugué la barca Laura de Cambrils.
Dissabte fou el dia de la gran navegada. Poc vent però el suficient perquè amb les bones mans dels patrons les barques foren capaces de navegar fins a la platja de l'Alguer i virant en rodó arribar-se al Port de l'Estany. Aquest espai, recentment rehabilitat pels serveis de medi ambient, fou el refugi natural dels primers pescadors de La Cala.
Foto: París Pastó
Per aquest motiu totes les barques s'hi endinsaren i foren amarrades al costat de llevant. Allà, sota els tendals improvisats amb veles els participants tingueren l'oportunitat de prendre un bany per llevar-se de sobre la gran calor que havien suportat durant la lenta navegada. Dinar, tertúlia i alguna becaina. A 2/4 de quatre fou l'hora d'abandonar l'Estany per realitzar un vira-vira des d'aquell punt fins una fita posada davant, de nou, la platja de l'Alguer. Tothom a port i a sopar.
Diumenge matí algunes barques que havien de fer molts quilòmetres o milles marines -per terra o mar- aprofitaren el matí per avançar feina. La resta tornaren a sortir davant el litoral calero per navegar mostrant les seves veles llatines. Desprès de dinar la Trobada es donà per acabada.
Una magnífica organització a qui cal felicitar, i una mostra del bon funcionament d'una entitat amb empenta i les idees clares.
La European Maritime Heritage EMH és una organització no
governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per
a museus marítims i altres organismes interessats.
Els objectius d'EMH exclouen qualsevol cerca de beneficis, i
són:
- Fomentar la cooperació mútua entre l'àmplia comunitat d'organitzacions
d'Europa, inclosos els museus, implicades en mantenir viu el patrimoni
marítim
- Servir de conducte per al flux d'assessorament i assistència entre aquestes
organitzacions contribuir a la comprensió mútua de les diferents cultures
marítimes i augmentar la consciència pública d'aquestes cultures, organitzant
un congrés triennal
- Identificar i promoure vincles històrics entre regions europees, publicant
el paper de les vies navegables com un pont cultural entre les nacions
-Estudiar i resoldre els problemes comuns identificats en el procés de
conservació i explotació d'embarcacions tradicionals a Europa
- Proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei
representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de conservació i explotació
d'embarcacions i vaixells històrics
L'organisme té una estructura complexa i un molt ampli ventall d'activitats que trobareu de forma actualitzada a http://european-maritime-heritage.org/ . L'any 2003 fou la promotora de la Barcelona Charter:
La Carta de Barcelona , en la seva totalitat, la Carta Europea per a la Conservació i Restauració de Vaixells Tradicionals en Operació és un estàndard informal però àmpliament acceptat per als projectes de manteniment i restauració d'embarcacions històriques que encara estan en funcionament com a vaixells de vela actius .
Antecedents
Més d'un miler d'embarcacions històriques de totes les mides encara estan en funcionament a Europa . Només una petita part d'ells són monuments registrats o vaixells reals del museu , mentre que gairebé tots tenen un cert valor històric o cultural en el marc de la història marítima o regional . La gran majoria de les embarcacions històriques són propietat i operen per propietaris privats, associacions, fundacions, etc.La European Maritime Heritage , que és l'organització europea que actua com a paraigües dels vaixells tradicionals en funcionament, va decidir desenvolupar un codi de bones pràctiques per a la conservació i restauració d'aquests vaixells per salvaguardar-ne el valor històric i definir normes metodològiques mínimes per a qualsevol treball que s'hi realitzi . Un grup de treball format principalment per Arne Gotved , John Robinson i l'historiador marítim professional Ingo Heidbrink van redactar el text de la Carta que finalment va ser aprovat pel Patrimoni Marítim Europeu el 2003.
La Carta de Barcelona descriu en pocs paràgrafs com s'ha de fer la conservació i la restauració dels vaixells tradicionals en funcionament. Els principis bàsics es desenvolupen sobre la base de la Carta de Venècia i inclouen, per exemple, el requisit de documentació adequada de tot el treball realitzat, així com una bona investigació històrica de fons com a base per a tot el treball a realitzar. L'objectiu de tots els paràgrafs és salvaguardar el valor històric particular d'un vaixell per a les generacions futures, tot i que el vaixell encara està en funcionament i, per tant, cal adaptar determinades normes de seguretat d'avui. El text original de la Carta va ser escrit en anglès , però hi ha traduccions no oficials per a diverses llengües europees . Un comentari detallat sobre tots els paràgrafs de la Carta va ser desenvolupat per l'historiador marítim Ingo Heidbrink .
(Extret de la Viquipèdia)
Text complet en català:
CARTA EUROPEA
PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BUQUES TRADICIONALS EN FUNCIONAMENT
Preàmbul
La Carta de
VENECIA es va crear el 1964 com a declaració de principis per a la conservació
i restauració de monuments i llocs. S'obre amb el preàmbul:
"Imbossats
amb un missatge del passat, els monuments històrics de les generacions de
persones romanen fins als nostres dies com a testimonis vius de les seves
velles tradicions. La gent cada vegada és més conscient de la unitat dels
valors humans i considera els monuments antics com un patrimoni comú. Es
reconeix la responsabilitat comuna de protegir-los per a les generacions
futures. És el nostre deure lliurar-los en la plena riquesa de la seva
autenticitat.
És fonamental
que els principis que guien la preservació i la restauració d'edificis antics
siguin acordats i establerts de forma internacional, i cada país és responsable
de l'aplicació del pla en el marc de la seva pròpia cultura i tradició.
Al definir
aquests principis bàsics per primera vegada, la Carta d'Atenes de 1931 va
contribuir al desenvolupament d'un extens moviment internacional que s'ha
concretat en documents nacionals, en l'obra de l'ICOM i la UNESCO i en
l'establiment per part d'aquest últim del International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property"
Ambdues cartes
es centren en monuments i llocs a terra. El patrimoni marítim no està cobert
malgrat la seva estreta afinitat. Per tant, el IV Congrés EMH, reunit a
Barcelona l'any 2001, va acordar adaptar la Carta VENÈCIA del patrimoni marítim
a Europa, que es coneixerà com a "BARCELONA CHARTER".
DEFINICIONS
ARTICLE 1. El
concepte de patrimoni marítim a la superfície abraça l'únic vaixell tradicional
en el qual es troba l'evidència d'una civilització particular o de
desenvolupament significatiu, així com de la vela tradicional, l'artesania i
l'artesania marítima. Això s'aplica tant a vaixells més grans com a
embarcacions més modestes del passat, que han adquirit importància cultural amb
el pas del temps.
ARTICLE 2. La
conservació, restauració i explotació de vaixells tradicionals ha de recórrer a
totes les ciències, tècniques i instal·lacions que puguin contribuir a l'estudi
i salvaguarda del patrimoni marí a flotació.
OBJECTIU
ARTICLE 3. La
intenció de preservar i restaurar els vaixells tradicionals en funcionament és
salvaguardar-los ja sigui com a obres d'art, com a evidència històrica o per
perpetuar habilitats tradicionals
PRESERVACIÓ
ARTICLE 4. És
essencial per a la contínua supervivència dels vaixells tradicionals en
funcionament que es mantinguin de forma permanent.
ARTICLE 5. Fer
ús dels vaixells tradicionals per a un propòsit socialment útil sempre facilita
la seva preservació. Per tant, aquest ús és desitjable, però no ha de canviar
significativament el disseny exterior de la nau. Les modificacions exigides per
un canvi de funció s'han de mantenir dins d'aquests límits.
ARTICLE 6. Una
nau tradicional és inseparable de la història a la qual és testimoni i de les
aigües que va navegar. Per tant, el seu port d'origen i àrea d'operació hauria
d'estar idealment a les regions del seu ús anterior.
RESTAURACIÓ
ARTICLE 7. El
procés de restauració és una operació altament especialitzada. El seu objectiu
és preservar i revelar el valor estètic, funcional i històric dels vaixells
tradicionals i es basa en el respecte del material original i documents
autèntics. La restauració en qualsevol cas ha de ser precedida i acompanyada
d'un estudi històric de la nau.
ARTICLE 8. La
restauració de vaixells tradicionals s'aconseguirà millor mitjançant materials
i tècniques tradicionals. Quan els materials o tècniques tradicionals resulten
insuficients, la consolidació de vaixells tradicionals en funcionament es pot
aconseguir mitjançant l'ús de materials moderns per a la conservació,
l'eficàcia dels quals ha estat demostrada per dades científiques i provada per
l'experiència.
ARTICLE 9. La
restauració d'un vaixell tradicional no requereix que el vaixell sigui
restaurat a l'any de construcció original. Alguns vaixells tenen un gran valor
històric en un període posterior del seu antic temps de treball. La restauració
a qualsevol període només s'haurà d'executar després d'examinar exhaustivament
la qualitat de la documentació històrica i tècnica disponible per al període
escollit.
ARTICLE 10.
L'equipament obligatori de navegació i seguretat ha d'integrar-se harmònicament
amb el conjunt, però al mateix temps ha de distingir-se de l'original, de
manera que la restauració no falsifiqui les proves artístiques o històriques.
ARTICLE 11. No
es podran permetre les ampliacions, excepte en la mesura que no perjudiquin les
parts interessants de la nau, el seu entorn tradicional i el balanç de la seva
composició.
ARTICLE 12. En totes les obres de restauració,
sempre hi ha una documentació precisa en forma d'informes analítics i crítics,
il·lustrats amb dibuixos i / o fotografies i altres mitjans adequats. S'haurien
d'incloure totes les etapes del treball de desmuntatge, tractament,
remuntatge i incorporació de peces noves, així com característiques
tècniques i estructurals identificades durant el desenvolupament de l'obra.
