Quadern de bitàcola: Itsas Pasaia Festibala 2022, dia 4: Comiat.

Estand recollit i a punt de ser carregat. Foto: JSG



El diumenge ha estat el dia del retorn als ports de sortida. Des de bon matí el servei de grua de l’organització no s’ha aturat ni un minut per treure el centenar llarg de barques que es desplaçaren per carretera fins el port guipuscoà. Els comiats personals s’han fet al propi estand de la Federació, quan una tripulació rere l’altra, entre abraçades i desitjos de pròxims nous retrobaments ha desfilat bona part de les persones que configuraven la delegació.

L’estand creix. Sí, de bon matí, els companys de Culturmar (Galícia) han desmuntat el seu estand per prendre la carretera vers l’oest. Davant el buit deixat els catalans hem decidit fer-nos okupes per un dia i ampliar el minso espai del que disposaven fins a gairebé quadruplicar-lo. Senzillament obrint l’estructura de suport de l’exposició sobre Lèxic mariner. I aquest moviment ha propiciat un nivell de visites molt més important que els darrers dies. L’espai ha guanyat visibilitat i convidava a entrar. Bé, això i que queia una assolellada important, i l’ombra de la carpa venia molt de gust. Durant el diumenge s’ha distribuït tant material o més que en els dies anteriors: Fulletons, cartells i llibres.

També han anat desfilant els amics d’altres contrades, pròximes i llunyanes, amb qui aquests dies hem reprès el contacte després de la pandèmia. Invitacions per anar a navegar a Narbonne, Venezia, Orleans, Morbihan,... En els propers dies aniran arribant les invitacions i concretant-se les dates d’aquests esdeveniments.

A darrera hora ha estat el moment de plegar veles de l’estand, carregar i marxar amb la música de fons d’una gran Tamborrada.

Tamborrada de comiat del Pasaia Itsas Festibala. Foto: Diario Vasco


Fins aquí aquestes cròniques senzilles que han volgut mostrar a aquelles persones que no hi han pogut ser com és un Festival marítim des de dins.




Per acabar unes línies de valoració personal del Pasaia Itsas Festibala 2022:

El Festival de ben segur que serà qualificat d’èxit per l’organització. Milers i milers de persones han visitat Pasaia durant aquests quatre dies. La xifra oficial és de 135.000 persones. En ell s’han viscut moments màgics com fou la desfilada de vaixells i embarcacions d’entrada a port del dijous, quan es pogueren veure molls, carrers i turons pròxims al canal a vessar de gent encuriosida per aquell salt enrere en el temps. Les xifres econòmiques també deuen ser bones en quan a la repercussió en la vila de Pasaia. Bars, restaurants, botigues, hotels han estat durant aquests dies amb els rètols de complet. Però... En un esperit crític constructiu l’organització té algunes tasques pendents a completar:

- Pocs voluntaris: S’ha notat la problemàtica de la manca de voluntaris per a tasques concretes, no sempre les millors, com la gestió d’aparcaments o la informació a peu de carrer.

- Distribució de programes: moltes persones passaven pels estands demanant el programa del Festival que es podia trobar en algunes botigues o establiments d'hosteleria.

- Ubicació de les embarcacions menors: com ja passà en la primera edició, el fondeig de les embarcacions a la sortida del canal del port de Pasaia les feia invisible, a més de dificultar l'accés de les tripulacions que havien d’esperar en molts moments desenes de minuts la recollida per part del barquer pel seu transport. Sabem que és un tema de l’autoritat portuària, però el muntatge d’uns molls flotants en un espai més cèntric podria solucionar aquest problema.

- Horaris de navegació: la restricció de navegació a uns horaris concrets de matí i tarda, ha fet que durant un seguit d’hores el Festival semblés centrat en la mitja dotzena de grans velers situats al port principal.

- Espai tripulacions: De cara a noves edicions potser caldria considerar un espai de trobada per les tripulacions, on poder xerrar, descansar o senzillament fer una cervesa. Enguany aquest era el menjador, però amb un horari molt limitat al de dinar i sopar. Experiències com la Taverna marinera a Douarnenez en seria una bona mostra.

I com a aspecte molt positiu i important a destacar:

- La bona gestió del menjador de tripulacions feta per la ONG Zaporeak. Amb uns menús equilibrats i exquisits, un servei de voluntaris per la seva distribució amable i treballador, i un ambient inigualable.

En aquest enllaç hi torbareu uns magnífics reportatges gràfics del Pasaia Itsas Festibala 2022.

Fins d’aquí a dos anys.

Text: Escenavegant.

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala, dia 3

Foto: Sergi Roses

Les veles llatines es fan presents al Festival. Cada dia tota la flota de veles llatines arribades des de Catalunya surten a navegar plegades per mostrar les habilitats dels seus patrons dins les aigües de la badia de Pasaia. Però no només hi són les embarcacions catalanes, sinó que entre la flota llatina destaca una embarcació més gran, de dos pals: la Besitos. 

La Besitos. Foto:Pasaia Itsas Festibala 2022

La barca ha estat portada per la Associació Amics de la Mar de Menorca amb seu a Ciutadella. La seva presència, donada la seva eslora es fa destacar entre les llatines catalanes. Però no només hi ha veles llatines a la delegació sinó també una barca amb vela àurica com és la Falciot del primer president de la FCCPMF, en Pepe Vàzquez. Amb una tripulació totalment familiar i una embarcació construïda per ell mateix d'aspecte bretó i força solida ha navegat plàcidament per la badia i el canal. També ha cridat l'atenció de moltes persones el llaüt amb vela llatina d'en Sergi Roses amb el seu motor elèctric, que arribada des de Calafell ha passejat bona part dels participants catalans per les aigües càntabres. Les navegades tenen un horari força concret, donat que el port on s'està fent el Festival és comercial i cal permetre el moviment dels vaixells de càrrega, que han acabat sent un element d'interès més. Avui per exemple ha salpat un gran Ro-ro (un vaixell especialitzat en el transport d'automòbils), el capità del qual deu d'haver quedat sorprès per la quantitat de persones que s'interessaven per les seves maniobres. Una de les coses que permeten aquests festivals és navegar amb bastiments diferents dels propis. Així hi ha qui s'ha passat més de dues hores vogant en un currack, una altra persona ho ha fet en un llagut de rem i vela, un altre malgrat navegar en el seu propi vaixell ho ha fet sota les mans expertes d'un altre patró, o simplement algunes barques han navegat en mans diferents de les habituals. Totes aquestes experiències no són altra cosa que una forma d'aprendre. Equivocar una maniobra i tornar a fer-la, com fan els artistes de circ quan no els surt un truc, és la millor eina per arribar a dominar l'art de la navegació. Els contactes a les palanques, als molls, al menjador, a l'estand amb persones d'altres latituds i mars permeten aquesta forma de comunicació que va més enllà de la verbal. A dos mariners no els cap conèixer la mateixa llengua per vogar plegats, sobretot si ambdòs coneixen la tècnica. Els Festivals d'alguna forma podrien ser com aquella Arcadia somniada pels pirates on tothom era benvingut sense distinció d'origen i llengua. Però aquesta no és, tristament,  la realitat. Mentre les barques navegaven en el torn del matí ha sortit el gran veler La Recouvrance de Brest. No és habitual que durant aquesta mena de festivals els vaixells grans surtin a navegar, donat que solen estar tot el temps amarrats a port per permetre les visites. Però tan a la sortida com a l'entrada a port, la gran presència de barques simultàniament a l'aigua ha permès veure i captar imatges amb ella com a protagonista i amb la resta de petites barques de comparses.

La Recouvrance. Foto: Lluïsa Obrador

 L'hora de dinar segueix sent el punt de trobada de tots els navegants participants. Les dues hores que diàriament passen plegades les tripulacions serveixen per intercanviar coneixements, experiències, contactes, dates, invitacions. Per retrobar vells amics, sobretot enguany després de la pausa de la pandèmia. HI havia com arreu moltes ganes d'abraçades i encaixades. 

Tant a l'hora de dinar com a la de sopar hi ha una persona que rep moltes visites. Un voluntari amb un lloc estratègic molt ben valorat per totes les tripulacions. Un voluntari apreciat que recull molts "Eskerrik asko". Un voluntari que pel seu aspecte podria interpretar el personatge de Falstaff. És el voluntari que controla l'aixeta de la sidra. Demà serà el darrer dia. Moltes tripulacions de bon matí començaran a carregar les embarcacions als seus remolcs per iniciar el viatge de retorn. D'altres romandran fins a darrera hora per ser a l'estand atenent els visitants. Desprès caldrà desmuntar i carregar... Però encara ens queda una jornada de Festival.

El nostre "Falstaff" del menjador de tripulacions. Foto: JSG

Quadern de bitàcola: Pasaia Itsas Festibala 2022, 2n dia

 El divendres ha estat el primer dia de funcionament complet del Festival. Les activitats de la Delegació Catalana s'han iniciat a les 9 del matí al propi menjador de l'Hotel MonteUlia on s'allotja majoritàriament bona part d'expedicionaris, amb una reunió on s'han explicat algunes de les característiques de la navegació dins la ria durant el Festival, i on també s'han establert els torns de guàrdia a l'estand de la Federació. 

 Interior de l'estand. Foto: Escenavegant

A les 11 hores s'obrien les activitats al públic que ha estat important. Les persones que visiten l'estand se sorprenen que se'ls faciliti un fulletó en eúscar, gallec i castellà, per poder entendre l'exposició sobre el lèxic com a patrimoni immaterial. Els cartells que ha produït el Consorci de Normalització lingüistica de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya estan tenint un important éxit de distribució. La bona qualitat del material és molt valorada per les persones que s'interessen per ells, així com la claretat de les imatges i el seu contingut general. Avui a més s'ha pogut activar la pantalla que permet el visionat dels tres vídeos produits per la FCCPMF per aquesta ocasió de forma ininterrompuda. Completa l'estand els plànols de la réplica de la barca Francisca que s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona. Un dels fulletons més importants que s'estan distribuint a l'estand són els de l'anunci de la 6a Festa de la Mar 2023 a Calafell. 

Paral·lelament al treball a l'estand bona part de la flota s'ha fet a la mar en jornada doble: matí i tarda, sent la vespertina la navegada conjunta proposada per la Federació per fer notar la presència de les embarcacions catalanes a Pasaia. Durant el matí també s'han pogut veure navegar els dos patins de vela vinguts des del nostre litoral. Malgrat l'incident que ha tingut un dells en trabucar per un fort cop de vent en el canal d'entrada. No havent pres més mal que un bany no volgut a les fredes aigües càntabres. Ambdòs patins catalans són exposats, quan no són en mar, a la rampa de l'escar de la factoria d'Albaola. 

Patí de vela al canal del port de Pasaia. Foto Lluïsa Obrador

A l'hora de dinar, i com marca la tradició l'espai ha esdevingut festa amb les postres, aquest cop gràcies als gaiters i músics gallecs que han estat capaços d'animar els centenars de persones que omplien el menjador de tripulacions. Dinar o sopar al menjador és un acte de solidaritat amb els refugiats de l'illa de Lesbos i dels que ja són a la capital de Grècia. La ONG Zaporeak prepara els àpats. Fins avui es pot dir que de gran qualitat i variació. L'import dels tiquets va íntegrament per la entitat sense ànim de lucre. Havent dinat la delegació s'ha dividit entre aquells que visiten el festival, els i les que atenien a l'estand i les tripulacions que s'han embarcat majoritàriament per fer la navegació conjunta vespertina. El fet que Pasaia sigui un port comercial amb un trànsit intens significa que els horaris de navegació a la vela lliures pel seu espai estiguin limitats en horari. A més el fet que les embarcacions petites es troben fondejades en el canal exigeix poder fer ús dels voluntaris-barquers que menen les tripulacions fins a elles. L'espectacle de veles obertes al vent navegant i treballant de valent per bolinejar i contra el vent sortejar el canal fins a la bocana del port, ha provocat moments molt interessants de navegació que de ben segur més d'un navegant recordarà per força temps. 

A terra han seguit les visites i els nous contactes amb entitat d'arreu d'Europa que s'interessen pel nostre treball a terres catalanes. Per acabar la jornada una convocatòria per a conèixer el ric patrimoni material i exquisit gastronòmic de Guipuzcoa. Bona part de la delegació ha fet cap a una sidreria per sopar plegats com a final d'una jornada intensa.

Text: Escenavegant

Quadern de Bitàcola: Pasaia Itsas Festibala. Dia 1, entrada vaixells.

 L'activitat principal del primer dia de navegació ha estat la gran desfilada dels vaixells participants que ja eren a Pasaia. En el vídeo complet de l'organització del Festival es pot gaudir de tota la seqüència:

Per part de la delegació  de la FCCPMF s'ha obert al públic l'estand amb l'exposició sobre Lèxic mariner - patrimoni immaterial, i s'ha procedit durant tot el dia a l'avarada de les embarcacions participants.

https://www.noticiasdegipuzkoa.eus/multimedia/videos/general/2022-05-26-6170-llegada-barcos-pasaia-itsas-festibala.html 

https://www.eitb.eus/es/television/programas/nos-echamos-a-la-calle/videos/detalle/8856507/la-bahia-de-pasaia-se-llena-de-embarcaciones-historicas-por-pasaia-itsas-festibala/

Festa del riu, Deltebre. 20 al 22 de maig 2022

Navegada nocturna per l'Ebre. Foto Jordi Pagès.

Tornar a lo riu. El riu Ebre és el nostre riu navegable per excel·lència. Navegar per ell és una experiència que hauria de tastar qualsevol navegant tradicional. Des d'aquella baixada de l'any 2005 periòdicament s'han organtizat activitats des de diferents entitats que han anat aproximat poc a poc els llaguts i veles llatines, però la seva presència és molt testimonial en moments puntuals: les trobades. Enguany els amics de l'Associació Vela Llatina de La Cala i l'Ajuntament de Deltebre han muntat una primera Festa del Riu de Deltebre amb vocació que vol ser periòdica i anual. Una tretzena d'embarcacions hi han participat omplint-lo de riba a riba per unes hores amb les seves veles triangulars. Els que ho han pogut viure a bord i centenars de persones des de les ribes han gaudit d'unes imatges evocadores, d'un salt en el temps, unes imatges que segurament caldria virar al color sèpia per entendre com podia ser aquest riu un segle endarrere. 

Sortint de Riumar riu amunt. Foto Lluḯsa Obrador

Divendres al vespre aprofitant una suau brisa les barques pogueren oferir sortint del port de Riumar les seves veles al vent i per uns minuts navegar a la vela remuntant el riu sense cap problema. Però aquesta situació es revertí un quart després de la sortida quan el vent caigué de sobte deixant les nostres veles com a llençols estesos de les respectives antenes. Calgué doncs trencar la màgia del silenci viscuda per uns minuts i prémer el botó per engegar els motors de les barques. Amb les veles obertes al vent, algunes d'elles plenes pel propi vent aparent creats pel moviment de la barca, remuntaren lo riu durant més de dues hores fins que en un dels molts revolts fluvials poguerem entrellucar en el contrallum de la vesprada lo pont del Passador. El pont que ja en aquest segle XXI uní per fi les viles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja, jubilant, malauradament, els tres pasos de barca existents fins aquell moment. Just en passar el pont riu amunt es troba l'embarcador que hi ha al costat de l'Auditori i l'espai públic del Centre Fluvial de Delta. Alla, abarlovades, s'amarrà tota la flota i hi passà la nit. 

Barques al moll de Deltebre: Vídeo Josep Inglada

L'endemà, dissabte, després d'esmorzar plegats al magnífic Alberg del Xanascat de Deltebre les tripulacions feren cap a les barques per provar de remuntar lo riu fins a l'llla de Gràcia. Una illa que parteix el cabal de riu en dos i que ha estat durant molts anys un espai on s'han criat els bous dels correbous típics d'aquella comarca. Veles amunt i amb un vent inestable i capriciós per la vegetació de ribera totes les barques han anat remuntant lo riu amb més o menys fortuna. Menció especial es mereixen els nostres companys del Club Nàutic de Móra d'Ebre que a bord de la muleta De Mari han fet el mateix recorregut a cop d'estropada i demostrant-nos a tots que les embarcacions de rem també existeixen i demostren dues coses importants: tenen bona salut i sang jove. Un cop retornats al port de Deltebre gràcies a una bona corrent fluvial i a algunes ratxes de vent que feien avançar les barques sobtadament, es procedí a fer batejos de riu a bord de les embarcacions participants, fet que permenté que més d'un habitant de Deltebre descobrís el seu paisatge fluvial des del centre del seu riu. 

La flota llatina remuntant lo riu Ebre.

Una estona més tard s'inicià el dinar de Germanor a l'ombra d'unes carpes a tocar del moll. I fou en allà on l'organització va saber com demostrar que el treball en el patrimoni va més enllà de les embarcacions. La cuïna marinera és també una de les vessants del patrimoni immaterial que en la seva aplicació esdevé del tot material i sabrosa. Fou servida, desprès d'una amanida fresca que tothom agraí, una Pitança del Llaüters. Un dels molts plats que els llaüters cuinaven a bord dels llaguts en els seus viatges, una mena d'estofat de carn i patates. Exquisit. Però a més aquesta pitança fou servida en una réplica d'un estri tradicional com és la cassola de pobre o pitança. Element que un cop usat per dinar, serví de record de la Festa per a tots els participants. I per acabar-ho d'arrodonir unes postres autòctones del Delta de l'Ebre, la paracota. La paracota és una figa albardada, que segons el document que fou repartit a tots els comensals era una menja que es feia quan s'acabava de ballar una jota, acompanyada d'un traginyol de mistela. Fa cent anys en deien menjar una "para-jota", potser per reprendre forces per retornar a la dansa. 

La tarda fou molt calorosa i mandrosa, la sobretaula sota les moreres fou interrompuda per fer cap vers als actes "seriosos": les conferències. N'hi havia dues de previstes: La navegació fluvial, per en Vicente Garcia-Delgado i la presentació a Deltebre del darrer llibre de Jordi Salvador: Paraules de riu. Però malgrat la bona organització els imponderables existeixen i el company Vicente Garcia-Delgado el divendres encara era hospitalitzat per la qual cosa, evidentment, no pogué assistir a l'acte. Prengué les regnes de l'acte el segon ponent que amb els apunts i l'esquema facilitats composà una explicació als assistents (una trentena de persones) sobre la importància històrica de la navegació fluvial i els diferents tipus d'embarcacions encara existents. Per tot seguit fer la presentació del seu llibre. En acabar el propi Jordi Salvador convidà als assistens a visitar la nova exposició de la FCCPMF sobre Lèxic mariner, patrimoni immaterial, explicant un a un els diferents plafons, responent a les qüestions i iniciant una petita tertúlia al seu final.

La nova exposició: Lèxic mariner, patrimoni immaterial al Centre Cultural del Delta. Foto; JSG

 La jornada encara no havia acabat, doncs quedava una activitat primicia al riu, el descens de les embarcacions de nit amb les veles il·luminades. La seva execució creà moments de gran bellesa plàstica, que de ben segur esdevindrà un dels actes fixes d'aquesta festa en futures edicions. Totes les tripulacions acabaren sopant a peu dret en la fira gastronòmica Mescla que ocupava bona part de la superfície de la festa i es complementava amb la DeltaFira. 

Diumenge era hora de tornar als ports d'origen. En funció dels seus desplaçaments les embarcacions participants han abandonat els seus lloc a la palanca d'amarratge durant tot el matí. La festa en terra ha continuat fins el capvespre. La Festa del riu 2022 de Deltebre ha demostrat un cop més que sumar les sinèrgies de les activitats nàutiques a d'altres festes en terra serveix per aportar noves persones a gaudir de la navegació tradicional. 

Una nova festa doncs a afegir a un calendari que després del parèntesi indesitjat de la Covid sembla retornar a l'empenta anterior. Felicitats Deltebre. Gràcies Amics de la Vela Llatina de La Cala i Ajuntament de Deltebre.

Text: Escenavegant.

Delegació catalana al Pasaia Itsas Festibala 2022

 

Cartell del festival

La FCCPMF ha organitzat una delegació al festival marítim de Pasaia que serà del 26 al 29 de maig 2022. Una dotzena d’embarcacions i més d’una seixantena de persones es desplaçaran per mitjans propis arrossegant els corresponents remolcs per poder traslladar per carretera les embarcacions.

Entre les embarcacions destaquen dos patins de vela que ja a priori han causat molta expectació a l’organització. Aquests faran demostracions dins la badia de navegació a la vela sense timó, com és particular d’aquesta mena d’embarcacions.

El Kannabis serà a Pasaia

 La FCCPMF presentarà a la carpa d’entitats la nova exposició itinerant sobre patrimoni immaterial sobre el lèxic marítim i fluvial. Aquesta consta de 7 plafons il·lustrats amb els diferents tipus d’embarcacions encara existents al nostre país, la nomenclatura d’una barca de mitjana i d’una goleta i dels diferents tipus de veles. De la qual ja donarem notícia més endavant.

 

Durant el festival s'anirà ampliant aquest article.

40 anys defensant el patrimoni marítim gironí: L'AGAM.