100 anys de la caseta de treure barques de Pineda de Mar.

Vídeo produït per l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Pineda de Mar.

 

Espai de marina tradicional al Saló Nàutic de Barcelona

ESPAI MARINA TRADICIONAL

 FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL (FCCPMF) 

AL SALÓ NÀUTIC DE BARCELONA 2022

Fotografia de l'exposició al Pasaia Itsas Festibala 2022. JSG

Exposició a l’estand: LÈXIC MARINER, PATRIMONI IMMATERIAL.

Presentació a Barcelona de l’exposició inaugurada al darrer Pasaia Itsas Festibala 2022, sobre el lèxic mariner com a mostra del patrimoni immaterial. En un seguit de murals s’esposen les diferents tipologies d’embarcacions tradicionals marítimes i fluvials, així com el detall de la terminologia d’una barca de mitjana i d’una goleta. Acabant amb una extensa mostra del vocabulari relacionat amb les veles.
L’exposició compta amb un fulletó amb la traducció de la terminologia en castellà, gallec i euskera.

Així mateix al mateix estand hi haurà a l’abast dels visitants uns cartells produïts pel Departament de Política Linguïstica de la Generalitat de Catalunya a través del TERMCAT, dels diferents plafons de l’exposició.

Activitats organitzades per la FCCPMF

Presentacions a l’estand

Dimecres, 12 a les 18 h. Presentació de la V trobada de velers tradicionals que s'organitza al port de Badalona el proper mes de maig, amb la presència de representants de Marina Badalona i l’Associació d’Amics del Quetx Badalona.

Dijous, 13 a les 18 h: Presentació dels treballs de construcció de la Francisca. La Francisca serà la rèplica d’una barca de pesca de Calafell, la darrera que sortí a pescar a la vela. Actualment s'està construint a les Drassanes Catalunya de Badalona, gràcies al pressupost participatiu aprovat al municipi de Calafell. Presentaran Jordi Rascado i Vicente Garcia Delgado.

Divendres, 14 a les 18 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia. Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya, que organitza la FCCPMF. L’acte comptarà amb la presència de l’alcalde de Calafell i del President i Vice-president del Comitè organitzador, els Srs. Josep Inglada i  Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona.

Dissabte, 15 a les 18 h: Presentació de les noves Regates de Vela Llatina i Rem (RVLR) de la FCCPMF. Les RVLR són una aposta de la Federació per la renovació generacional de la navegació amb vela llatina. A l’acte han estat convidats tots els clubs de rem de Catalunya i les Federacions de Rem i Vela. Presentaran el President de la FCCPMF, Pere Alemanys i en Jordi Salvador.

Diumenge, 16 a les 11 h. Trobada de formadors-monitors de vela llatina de la FCCPMF. 1a reunió dels nous formadors sortits dels cursos de monitors de l’any 2021. Punt de trobada per posar en comú estratègies, programes, problemàtiques, etc.

Activitats a l’aigua

Batejos de mar, diàriament entre les 11 h i les 18 h. Sortides a navegar per l’interior de les dàrsenes del port de Barcelona, amb especial atenció a la zona ocupada pel Saló Nàutic. Sortides de 3/4 d’hora totalment gratuïtes, on es podrà experimentar que és navegar en antics bastiments de fusta, alguns amb prop d’un segle d'antiguitat. Cal inscriure’s al propi estand.

Actuació del bot salvavides de Calafell davant la platja de la vila.

Diumenge, 16 a les 12,30 h al moll de la Porta de la Pau (davant el Maremagnum). Exhibició del bot salvavides de Calafell. El bot salvavides de Calafell amaga una llarga història possiblement desconeguda per a moltes persones. Des de fa dècades té la tradició de sortir cada diumenge amb el bot aigua endins, fins a aturar-se i córrer d’un costat a l’altre per donar-li la volta.

A més tots els visitants de l'estand es podran endur de record un díptic per retallar amb el Disc de la Vela Llatina, on es poden veure les diferents posicions de la vela en funció de l'angle d'entrada del vent a l'embarcació.

Díptic

Roda muntada.

L'estand serà al començament del passeig central del Saló Nàutic entrant per la Porta de la Pau, on hi ha el monument a Colom.

Plànol amb la ubicació de l'estand i del moll de les barques.

Programa

El tinglat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO

El sistema de construcció naval nòrdic reconegut per la UNESCO  

 El Patrimoni Marítim està d'enhorabona, perquè s'ha inscrit el sistema tradicional de construcció naval nòrdic a la seva Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. És un important reconeixement a una sèrie de tècniques d'arrel mil·lenària que es van fer servir, i encara se segueixen utilitzant, als països costaners del mar del Nord. Tant a la Mediterrània com al mar del Nord es van generar dues tècniques diferents, encara que no és exactament que fossin sistemes homogenis, ja que al llarg del temps van anar variant i també perquè algunes vegades es construïen naus que tenien característiques pròpies de les dues tècniques. El que sí que és clar és que en un altre temps es diferenciaven, i que n'hi havia una de molt usada al mar Mediterrani: a cantell o topall; i una altra al mar del Nord: a tinglat.

Tinglat atlàntic i topall o cantell mediterrani.

Aquesta forma de construir embarcacions es basa en una tècnica molt antiga, segons la qual primer es posava la quilla i posteriorment sobre ella s'anaven unint les taules del casc, solapades les unes sobre les altres. Al principi, durant el Neolític, la unió es fixava amb cordes, per passar posteriorment a fer-ho amb reblons.

Construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla.

Imatge d´un moment de la construcció d´una nau amb el sistema nòrdic. Es pot veure a la dreta clarament com estan les taules del casc una sobre una altra, començant per la part inferior, la quilla. Els vaixells de fusta s'han construït amb aquest sistema durant milers d'anys, i han estat de gran importància per al transport marítim a tots els països nòrdics, connectant les persones de costa a costa durant generacions. Per això, la tradició d'aquestes embarcacions és una part clau del patrimoni cultural costaner d'aquests països i ara també de la resta de la Humanitat. La construcció naval d'estil nòrdic És un mètode caracteritzat, com ja s'ha comentat, perquè el folre de la nau va superposada, donant ja forma al casc (folre). Posteriorment es realitza el que coneixem com a esquelet (al contrari que l'usat a la Mediterrània, que després de la quilla es posaven les quadernes i posteriorment el folre). En encaixar-se i solapar les vores de cada taula, aquestes s'asseguraven amb perns, per la qual cosa no sempre calia calafatejar, perquè aquest mètode de folrat ja dotava l'embarcació d'estanquitat. Després, el casc s'enforteix internament amb components de fusta addicionals, que constitueixen les anomenades costelles.

Se'l denomina sistema de casc trincat, tingladillo en castellà, o clinker system en anglès. Ha estat molt utilitzat al llarg dels segles al mar del Nord, com ho corroboren les magnífiques naus víkings i les coques posteriors com la coca reial danesa. També en alguns llocs de la Península Ibèrica, tals com el Galícia, País Basc o Catalunya, en certs moments de la Història es va usar aquest mètode.

S'han construït innombrables vaixells amb el sistema nòrdic, tant per a la pesca com per al transport de persones i mercaderies, que van permetre establir rutes comercials des de l'extrem nord fins a la Mediterrània, però també atacar i assaltar. Actualment només es manté la tradició de construir amb aquest mètode en alguns llocs d'Escandinàvia i ha disminuït dràsticament durant els darrers anys. Els fusters de ribera que viuen de la fabricació d'aquests vaixells també són cada cop menys i es corre el risc de perdre les habilitats necessàries per mantenir vives les tradicions. Més sobre aquests vaixells Al Museu de Vaixells Vikings a Roskilde s'exhibeixen cinc naus, que van ser construïdes a la tradició nòrdica fa gairebé 1000 anys. A molts llocs s'han establert comunitats de voluntaris, com els membres del Boat Guild, de l'esmentat Museu, que s'ocupen del manteniment regular dels vaixells i es reuneixen per fer-los servir en activitats a l'aire lliure.

Per acabar 

La nostra felicitació a totes les entitats que han lluitat per arribar a tenir aquesta denominació. També llancem una trucada perquè la tècnica de construcció naval mediterrània pugui assolir aviat la mateixa consideració.

Actualment només es manté la tradició de construir amb aquest mètode en alguns llocs d'Escandinàvia i ha disminuït dràsticament durant els darrer anys. Els mestres d'aixa que viuen de la fabricació d'aquest vaixells també són cada cop menys i es corre el risc de perdre les habilitats necessàries per mantenir vives aquestes tradicions.

Més sobre aquest vaixells

Al Museu de Vaixells Vikings a Roskilde s'exhibeixen cinc naus, que van ser construïdes a la tradició nòrdica fa gairebé 1000 anys. A molts llocs s'han establert comunitats de voluntaris, com els membres del Boat Guild, de l'esmentat Museu, que s'ocupen del manteniment regulars dels vaixells i es reuneixen per a fer-los servir en activitats de lleure.

Més informació:

CRUMLIN-PEDERSEN, Ole. Boat And Boat House. The Conceptional Origins of Clinker Boats and Boat-Shaped Halls of the Fourth to Eleventh Centuries In Scandinavia. In Creating Shapes in Civil and Naval Architecture. Brill, 2009, p. 194-212.

HORNELL, James. The sources of the clinker and carvel systems in British boat construction. The Mariner’s Mirror, 1948, 34, 4, p. 238-254.

OUNANIAN, Kristen & HOWELLS, Matthew. Clinker, sailor, fisher, why? The necessity of sustained demand for safeguarding clinker craft intangible cultural heritage. Maritime Studies, 2022, p. 1-13.

POMEY, Patrice. New light on the false clinkers in ancient Mediterranean shipbuilding. En Connected by the Sea: Proceedings of the Tenth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Denmark 2003. Oxbow Books, 2016. p. 74.

PUJOL HAMELINK, Marcel. La Terminologia de construcció naval i el seu orígen: mediterrani / atlàntic. Drassana: Revista del Museu Marítim, 2006, 14, p. 84-102.

RIETH, Éric. The galley shipyard in Rouen. Mediterranean shipbuilders in Normandy (XIIIth-XVth centuries). Publications de l’Institut Français d’Études Anatoliennes, 2010, 20, 1, p. 155-160.

TANNER, Pat. 3D laser scanning for the digital reconstruction and analysis of a 16th century clinker built sailing vessel. ACUA Underwater Archaeology Proceedings, 2013, p. 137-49.

https://blogcatedranaval.com/2022/08/30/el-sistema-de-construccion-naval-nordico-reconocido-por-la-unesco/?fbclid=IwAR2TOEguBrbzPGt6lGl-M4DwF82aY_LmqdhFn50P9Mrx4RYguTu6yD4e8LY

Article de Célia Chaín-Navarro, traduit al català per Escenavegant, publicat a blogcatedranaval.com.

XXXV Edició de la Trobada de Vela Llatina de Cadaqués.

Article publicat a https://www.emporda.info/ el 30 d'agost 2022

Un cúmul de fusta i vela es concentra un cop l’any a la platja gran de Cadaqués. El motiu és la trobada d’Amics de la Vela Llatina, que el dissabte, 27 d’agost, ha celebrat el 35è aniversari amb un èxit de participació: una trentena d’embarcacions, i entre cent cinquanta i cent setanta-cinc participants embarcats.

Fotografia de emporda.info Laura Coronado

Al migdia ja feia el vent ideal per a la navegació i la badia de Cadaqués s’ha anat omplint de triangles blancs de les veles que han sortit a navegar entre la una i les quatre de la tarda des de platja gran. El silenci de la barques navegant a vela, només amb la força del vent i trencat només pels cruixits de la fusta i els caps o pel so de les onades, l’oda al navegar sense pressa i un argot compartit poc comprensible per als no iniciats -que des de l’associació divulguen a través de samarretes amb el dibuix i vocabulari d’una vela llatina-.

Quico Despuig, membre de la junta de l’organització, valora amb «satisfacció» la trobada, que aplega participants vinguts d’arreu dels Països Catalans: des de la Catalunya Nord; des d’on arriben diverses embarcacions navegant, fins a les Balears; venen en avió i un cop aquí capitanegen una de les barques de Portlligat.

S’hi reuneixen barques de tot tipus. El Sant Isidre, un vaixell clàssic, de 1925, que ara fa de charter amb rutes pel Cap de Creus, aquest dia només fa una festa a bord i convida amics i coneguts a hissar l’enorme vela, que només pot treure en comptades ocasions al llarg de l’estiu, pel temps i la dificultat tècnica que suposa fer-lo navegar. Les més petites només poden acollir una o dues persones, però són més maniobrables i sovint agafen més velocitat. No obstant, no es fa una regata, ni una competició: la trobada és una festa entre amics, amb l’objectiu de retrobar-se i de compartir amb calma i sense pressa la navegació tradicional.

Un dels trets de la trobada és el cartell, que cada any s’encarrega a un artista del poble. Entre els històrics hi ha el de Koyama, o Aznarez. Aquest any l’ha fet Laia Armengol. Des de sempre ha estat vinculada a la trobada a través de la barca del seu pare, Sa Rata, una de les més grans de la trobada, i de la seva, Maria, de menys eslora, que protagonitzen la il·lustració. Hi destaquen, a més, dos detalls: «el Pení té dues boles al dibuix, tot i que ara ja només n’hi ha una», en referència als radars militars que coronen la muntanya de Cadaqués, i «he pintat també el pi solitari, que sempre s’havia vist a la carena de la muntanya però també ha desaparegut».

Els actes d’aquest any van arrencar fa un mes, el 30 de juliol, amb la Trobada de Barques de Fusta Memorial Joan Nadal, i amb la presentació del llibre Catalunya a Patí de Vela: del Delta de l’Ebre al Cap de Creus, de Daniel Romaní optant per una visió més àmplia de la reivindicació de la navegació tradicional. D’aquesta manera, a més, s’ha donat més visibilitat a l’aniversari de la trobada, una de les més antigues de la costa. El 1987 va arrencar amb motiu del mil·lenari de Catalunya, impulsat per Josep Maria Casablancas i altres amants de la navegació tradicional vinculats al poble.

Mantenir una embarcació d’aquest tipus és car, i des de les associacions demanen a les administracions que es tingui en compte el valor patrimonial i històric de la vela llatina, per obtenir més facilitats i poder augmentar el parc de barques, tal com reivindicava l’Empordà a principis d’estiu. També pot semblar que falti relleu: molts membres de la trobada ja hi venien fa 35 anys. No obstant, també es va veient el relleu generacional: les talles més petites de la samarreta volten pel poble tot l’estiu, i potser qui les porten serà un dia qui sabrà navegar amb aquestes mateixes barques; la majoria, centenàries.

La nostra biblioteca digital fluvial

La biblioteca digital d'aquesta web incorpora 35 obres que poden ser consultades i descarregades lliurement. La trobareu en una de les pestanyes de les pàgines sobre les notícies.

 En els darrers mesos s'han incorporat a la biblioteca digital del web de la FCCPMF dos treballs importants de l'amic Joan Pujol de Móra d'Ebre.

Al primer cal donar-li una importància afegida al propi treball per allò que significa de difusió i transmissió del nostre patrimoni immaterial. A Móra d'Ebre és un goig veure muletes plenes d'infants que aprenen a navegar a rem mentre gaudeixen de lo riu. El "Curs de rem en muleta" de l'any 2019 és un magnífic manual per conèixer l'embarcació i la tècnica del rem.

Clica la imatge

El segon dels treballs és sobre un tipus de vela que poc veiem al nostre litoral català: la vela quadrada. Fa referència a les diferents veles quadrades que es fan servir en la navegació fluvial del riu Ebre. El Club Nàutic de Móra d'Ebre és pioner en la defensa de la navegació fluvial a vela.

Clica la imatge

Del mateix autor amb la col·laboració de Ivan Salvadó també es pot trobar a la lleixa electrònica un magnífic treball de recerca i documentació que porta per títol "Estudi sobre Muletes i Bots de Móra d'Ebre Segles XIX i XX".

Clica la imatge

Finalment, i potser per aclarir tot el ric lèxic que incorporen els treballs precedents, també es pot consultar el darrer treball de l'Escenavegant: "Paraules de Riu, Recull terminològic de navegació tradicional fluvial".

Clica la imatge

Si esteu interessats en adquirir en format paper el darrer llibre podeu escriure a escenavegant@gmail.com . Els beneficis d'aquesta publicació són cedits a la FCCPMF.

Aparellar dues veles llatines al Euskal Batelero Eguna (Dia del bateler basc) 2022

Anar a Euskadi el darrer cap de setmana de juliol comença a ser un hàbit familiar. Participar en el Bateleroak Eguna gairebé una obligació. Gaudir del retrobament amb els amics bascos un plaer.

Els batels i el Puente colgante

L'Euskal Batelero Eguna nasqué lluny d'Euskadi, a Douarnenez. Allà, l'any 2010 es trobaren un grapat de batelers de diferents ports bascos i decidiren trobar-se un cop l'any plegats en un port diferent. El primer fou Getaria i l'associació prengué un nom amb un divertit doble sentit: Euskal Bateleroak Elkartea. Associació amics dels batels bascos o Associació dels bojos dels batels bascos, segons explicava en Dimitri un dels seus creadors a taula desprès de sopar.  Enguany la festa ha tingut una important cobertura mediàtica: Eitb (minut 32), Ràdio Euskadi, Deia, El Correo, Tele7.tv, Naiz.

Un any més, i en porta 10,  la República Catalana ha fet acte de presència en el dia dels batelers. Enguany a la Villa de Portugalete, que celebrava el seu 700 aniversari. La seva presència a la ria de Bilbao s’ha fet notar just al costat del "puente colgante" d’aquella vila. 36 batels, 2 llaguts, 1 dorna gallega i 1 muleta catalana han estat la flota participant. La festa comptava amb un programa interesant d'activitats: navegades, bertsolaris, campionat de singla, música, exposició,... I el millor de tot ha estat la bona climatologia que ha permès defugir per uns dies de les temperatures extremes de les darreres setmanes. Navegar per la ria de Bilbao és com navegar per un llac, a no ser pels corrents que provoquen les marees, als quals cal estar amatent en tot moment i les onades que provoquen les embarcacions professionals: pràctics i remolcadors. Just abans de la bocana del port hi ha una gran àrea que permet navegar a tota vela gaudint dels vents constants d’aquella mar.

Com a tota trobada, i més a Euskadi, els àpats eren els moments de confraternització, de les converses, de les bromes i de les cançons. I fou tot dinant amb l’amic Jaume Amengual que saltà la sorpresa: Ens demanaren si seríem capaços d’aparellar dues embarcacions de les quals s’ha fet responsable recentment l’associació: Hiru Kai Itsas Elkartea. Dos llaguts de uns 8 m d’eslora amb una història curiosa.

Els dos llaguts abans d'aparellar.

L’any 1977 el Ministre de Fomento, Joaquin Garriges Walker, del segon govern d’Adolfo Suárez, feu construir a unes drassanes catalanes 16 llaguts amb aparell de vela llatina per les 8 escoles nàutiques estatals d’aquells moments. Així, l’any 1978 arribaven a la Escuela Técnica Superior de Náutica y Máquinas Navales dos llaguts. Aquests incorporaven tres bancs de vogar, un banc d’arborar, un arbre, la seva antena en dues peces, vela llatina (mística), rems, timó (no de vela) i tots els caps necessaris. Tot aquest material era guardat, excepte els rems, en una bossa, correctament etiquetat amb els noms dels diferents elements en català. Aquestes embarcacions han patit diferents vides, mentre una quedava guardada dins un magatzem de l’escola durant 44 anys conservant-se com el primer dia, l’altra va ser tenir diferents usos i es mantingué en ensurada durant molts anys. En els darrers sobre terra, era usada per jocs d’infants, fet que ha significat que ha arribat a avui més malmesa. Amb aquesta història la proposta que ens feien als «catalans» (un català i un mallorquí) era si ens atreviríem a muntar tot l’aparell i fer-les navegar. Dit i fet.

La tarda de dissabte, mentre tenien lloc les regates de singla, amb el llagut amarrat al petit port esportiu de Portugalete, es procedí a comprovar si tot aquell material era en condicions i al seu muntatge. Primer calgué encaixar l’arbre a la paramola. Per tot seguit treure la vela i presentar-la a l’antena per prendre mesures. La sorpresa desagradable fou que la pena era trencada per la part de les llames aproximadament un metre. De tota manera es continuà per comprovar-ho tot. Les aplicacions de càmera dels mòbils bullien gravant con es feien les entolladures, com es lligaven els botafions, la lligada de l’amant a l’antena, la posició del dogal, la trossa, el davant, etc... Finament, amb l’embarcació amarrada s’hissà l’antena i s’obriren els 30 m2 d’una vela que malgrat els 44 anys d'antiguitat semblava (i així era) acabada de sortir del veler.

El primer llagut navegant per la ria. 

 S’ajustà el punt de creu un parell de cops per ajustar el centre vèlic, i en la segona baixada de l’antena s’aprofità el tall trencat de la pena per a muntar-lo com a pimelga i assegurar que l’antena no es partís en navegar. Fet això, rems a l’aigua, fora amarres, i tota la ria per endavant. Dins la barca hi anaven unes vuit persones. Només sortir de la protecció que oferia el moll del Club Nàutic (hi havia baixamar) la vela prengué vent i el llagut semblà que havia premut l’accelerador. Quedava el dubte de la manca de profunditat del timó, però ja durant la primera virada es pogué comprovar que l’embarcació seguia l’acció de l’arjau sense problemes. En tractar-se d’un vela mística només porta un davant i una escota, i amb l’ajuda d’aquest dos caps el llagut bolinejà vers la sortida del port sense més problema que una tempesta que ennegria el cel i que, per prudència, la feu retornar al fondeig previst. Els rostres de tots els tripulants dibuixaven uns somriures involuntaris per la «troballa» d’aquella embarcació.

 

El segon llagut. Observeu el petit martell de la seva vela mística.

L’endemà dematí, es repetiren els treballs amb l’altra barca. El buc d'aquest es troba força més malmès: falten trossos d’orla, escàlems, el petit cap de mort i un tall del codast que havia fet desaparèixer l'escotera. Malgrat això, la barca també navegà per la ria una bona estona. Un cop fondejada amb la seva bessona, des del passeig es podien distingir dues embarcacions (tres amb la República Catalana), de les demés. Les seves antenes pujaven des de les fosques aigües de la ria i apuntaven vers el cel. La segona embarcació lluïa una grímpola amb les quatre barres al pic de la pena, un record de la República Catalana.

 s

El segon llagut navegant per la ria.

En Jaume Amengual i en Jordi Salvador miraren d’ensenyar les bases de la navegació mediterrània amb vela llatina als batelers cantàbrics. Aquest és, en el fons, el motiu, la causa i l’objectiu de les trobades, l’intercanvi de coneixements i en aquest cas un cert mestissatge.

 

A Catalunya em pogut saber que aquests llaguts són a la Facultat de Nàutica de Barcelona segons informà el seu degà, l’Agustí Martín. El seu disseny, mesura i capacitat els fa totalment idonis per la formació en l’art de navegar amb vela llatina. Serà qüestió de parlar-ne...

Els llaguts que "tocaren" a Catalunya són
perfectament conservats per la
Facultat de Nàutica de Barcelona.

Torna a Cambrils la pesca amb les antigues arts menors.

XVI Festa de l'ormeig de Cambrils

La Confraria de Pescadors de Cambrils amb l'ajuda d'embarcacions de vela llatina i dels vogadors han pescat a prop de la costa utilitzant tècniques antigues d'art menor com la del bol a batre o la tirada del rall.

La pesca del bol de batre ha començat des de les barques, quan els pescadors han llençat el gall de llevant i han anat calant la sàrcia fins a llençar el gall de garbí, tot delimitant un espai de pesca. Després de fer soroll per atraure els peixos, en què s'ha comptat amb l'ajuda dels banyistes que han llançat pedres al mar, els pescadors han recollit la xarxa, o han xorrat la solta, com s'anomena en l'argot pesquer, i han recollit el peix. La pesca ha estat entregada als vogadors, que l'han portat a la sorra perquè és pogués celebrar la subhasta de peix a l'antiga.
També arran de costa s'ha recreat una altra tècnica de pesca tradicional, la de la tirada del rall. El rallador protagonista ha estat el Joan Rom, qui ha comptat amb l'ajuda del seu nét Aleix. Segons Rom, avui en dia, amb la construcció de molls i la incorporació de sorra per mantenir les platges s'ha malmès l'ecosistema original, i a Cambrils, amb la tècnica del rall, és pràcticament impossible aconseguir peix.

Vídeo i text de Canal Reus TV