25.2.20

Vela llatina: formació



Dos vídeos imprescindibles per entendre què significa navegar amb vela llatina. La dita diu que la vela llatina sinó la coneixes no la toquis. És un tipus d'aparell primitiu on calen un mínim de tres caps de maniobra, a diferència per exemple de les bermudianes que tant sols controlant  l'escota ja es pot navegar. D'aquests tres caps dos serveixen per controlar la posició del puny de car, la part baixa de l'antena, i l'altre és l'escota que fermada al seu puny es controla des de la popa de l'embarcació.

El primer vídeo creat per Jordi Rascado resum amb la història, les característiques i els principis de navegació de la vela llatina. Fou creat en motiu de l'exposició sobre la barca "Francisca: l'última barca de pesca que navegava a vela" .



El segon és produït per en Vicente Garcia Delgado a bord de la Lola amb mariners dels Amics del Museu Marítim de Barcelona. En ell es poden veure les maniobres en un pla subjectiu com si ens trobéssim a bord de l'embarcació.


Per aprofundir en el tema es recomanable  el llibre Nuestra vela latina, de Francisco OIller i Vicente Garcia Delgado i d'altres que mostrem en imatges. I s'està a l'espera de la publicació de una manual d'aprenentatge que esperem vegi la llum aquest any.





 Tots dos vídeos haurien de ser vistos i estudiats per totes les persones afeccionades a aquest tipus de navegació.  És funció de la FCCPMF difondre aquest material que podeu trobar sempre a la Videoteca de la seva web-blog.

23.2.20

Joaquim Pla i Bartrina, rep la mètopa de la Facultat de Nàutica.



Dins la Federació hi ha una entitat que hi és però no fa soroll, va fent la seva tasca acadèmica en aquell silenci de les velles biblioteques de fusta fosca. L’Associació Gironina d’Amics del Mar va ser fundada fa més de 27 anys pel Sr. Joaquim Pla i Bartrina, capità de la marina mercant i gran amant i coneixedor de la seva història. Ara com a president honorífic el podem imaginar al seu despatx envoltat de llibres, cartes marines i maquetes on segueix dia a dia investigant sobre el passat de la navegació. De les mans de l'AGAM es publica cada any un nou número del Exocetus Volitans, una curiosa revista en paper meitat en català, meitat en francès que produeixen, redacten i publiquen amb ASAME, els Amics de la mar de Banyuls. En ella s'hi troben articles en profunditat sobre temes nàutics, del mar i de la biodiversitat. Com a autor cal destacar el seus llibres:

Banderes i gallardets

Els aparells dels grans velers

A més de les publicacions dels Quaderns blaus del Museu de la Pesca i la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona:

Els vaixells i la gent de la Marina mercant catalana vuitcentista.

Els vaixells mercants d’aparell llatí a la Marina Catalana. Segles XVIII, XIX i XX.


Musiqueria. Ornamentacions dels bucs dels vaixells.


Lleugera idea dels principis teòrics de la propulsió a vela (veles de tall).



Col·laboracions amb la Revista de Girona:

Les antigues embarcacions de pesca del litoral gironí

En Joaquim Pla i la seva esposa
El 19 de febrer 2020 en Joaquim Pla va ser notícia. Fou mereixedor de la Mètopa de la Facultat de Nàutica de Barcelona. L’acte va tenir lloc a la Sala de Juntes, presidit pel Degà, Dr. Agustí Martín. El motiu fou manifestar, per part de la Facultat, el reconeixement de la feina feta per en Quim en pro de la formació dels afeccionats a la mar al llarg de molts anys.

Assistiren a l’acte familiars, companys de l’AGAM i altres amics que varen felicitar en Quim pel reconeixement. Des de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, també volem felicitar al nostre bon amic Joaquim per aquest merescut reconeixement.
L'Agustí Martín, Degà de la Facultat de Nàutica,
 lliurant la Mètopa d'aquesta a Joaquim Pla

Públic assistent a l'acte.


14.2.20

Proyecto de Real decreto por el que se aprueba el Reglamento de Buques y Embarcaciones històricas y sus reproducciones singulares.

Sí, el títol és en castellà, perquè en aquesta llengua el MINISTERIO DE TRANSPORTES, MOVILIDAD Y AGENDA URBANA  ha publicat aquest projecte de decret llei que abasta les embarcacions tradicionals de més de 40 anys d'antiguitat.

El podeu llegir complet clicant sobre el nom:


A partir de les embarcacions que han actualitzat les dades a l'inventari d'embarcacions tradicionals de la FCCPMF hem pogut extraure un primer llistat de les embarcacions que es podrien acollir a la nova llista d'embarcacions històriques en el moment que sigui aprovat i publicat l'esmentat reial decret espanyol.

10.2.20

Navegar un dia d'hivern: batejos de mar a Calafell.



Rúfol, gris, lleganyós, amb mar podrida i ni tant sols un bri d'aire. Així es presentà el matí d'un dissabte de febrer a Calafell. Però calia no desaprofitar la invitació de sortir en mar. Fora mandres. En arribar a port un bon grup de mariners de l'Associació Patí Català Calafell/Vela Llatina Carlos Barral preparaven les barques per emprendre una vegada més la seva activitat dels Batejos de mar en barques tradicionals que fan des de fa mesos. La ubicació de les barques arran del passeig del mar és immillorable.

Les barques del l'associació amarrades a primera
línia del port de Segur de Calafell.
Des de ben lluny destaquen les antenes aixecades que saluden des de lluny a aquells curiosos capaços d'abstraure ni que sigui per un moment els ulls de la pantalleta del mòbil i de mirar que esdevé al seu entorn. Uns curiosos que s'acosten fins el moll. Que comenten la bellesa o la vellesa de les barques. Que els hi fan fotografies. I què, quan llegeixen els rètols muntats pels associats demanen si poden pujar a les barques. L'activitat és un èxit setmana darrera setmana, totes les barques van plenes de gom a gom, al màxim de la seva capacitat legal. Fins i tot avui han demanat a uns companys de Cardona arribats des de la veïna Vilanova si podrien fer-hi cap per carregar a alguns dels participants en el bateig en el seu llaüt.
La Ullastre, un llagut cabinat que participà
en el bateig de mar.
Distribuïts els passatgers i repartides les armilles salvavides, bona mesura que cal aplaudir, es distribueixen els mariners més experts per poder fer-nos a la vela si el vent té la delicadesa de fer acte de presència. Abaixem l'antena i desfem els botafions de La Peregrina del company Josep. Obrim la vela encara a port i un cop fermat l'apagaveles, aquesta és remuntada a l'espera que en un moment o altra pugui ser inflada. Fora amarres. Amb el motor al ralentí sortim de port mentre ens presentem els uns al altres. Petites explicacions sobre com fer una lligada de volta de maniobra o del vocabulari més bàsic de a bord, als nouvinguts. O millor a les nouvingudes, molt interessades en tot allò que significa el nostre moviment de recuperació i manteniment del patrimoni marítim flotant. Per la professió de les dones la conversa també deriva cap a les velles experiències del jack Far de Barcelona, quan dedicava setmanes de navegació a joves amb problemes d'integració social. Activitat malauradament perduda amb la immobilització del vaixell des del seu canvi de propietat ver el Museu Marítim de Barcelona per manca de recursos. L'etern problema.
La vela oferta al vent, però aquest no arriba.
El xup xup del motor passeja La Peregrina per tot el front marítim de Calafell fins a tocar l'àrea marítima del terme municipal de El Vendrell. El vent no fa acte de presència en cap moment. Alguna barca li ha ofert la vela per temptar-lo, però no hi ha manera. Els valents tripulants de les barques que no porten motor fa estona que s'exerciten en el magnífic esport del bogar. Desprès d'una bona estona fent voltes a menys d'una milla de la sorra, el patró decideix que és hora d'anar a dinar i com un bon pastor s'acosta a tots els bots que es mouen a força de braços per oferir-los remolc. Cosa que és agraïda però rebutjada pels seus patrons que, com a bons mariners, volen arribar a port amb l'honor d'haver-ho fet per medis propis. 
La Pal i Fusa navegant a rem per manca de vent.
Amarrem i ens acomiadem un a un. Patró, mariners i convidats. Qui sap si alguna d'aquestes persones farà cap a la Destil·leria, espai social de l'entitat, o al moll per continuar navegant. Hauran mossegat l'esquer? O potser ha mancat aquella brisa que hauria permès tancar el motor i gaudir d'aquell silenci tant anhelat per molts dels que estem enamorats de la navegació tradicional i tranquil·la.
Esperem que els amics del Patí Català de Calafell segueixin amb una activitat que té com a objectiu acostar i donar l'oportunitat a persones alienes al món del mar de tastar el verí, la droga que nosaltres  ingerirem fa poc o molt i de la qual és molt difícil de desfer-se'n.

23.1.20

VI curs de restauració i manteniment d'embarcacions de fusta

Introducció a l'ofici de mestres d'aixa


29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020
El seu objectiu és donar a conèixer els vaixells  tradicionals i l’ofici de fer i reparar embarcacions, les pràctiques i les tasques més habituals dels mestres d’aixa.
Es desenvoluparà en una drassana en actiu i equipada amb eines i maquinària adequada, on es treballarà sobre un bastiment singular,  un petit llagut del fons del Museu de la Pesca, a partir del qual es confeccionaran peces de fusta de dimensions reals i formes tradicionals.
El curs s'adreça a alumnes interessats en la construcció naval, la navegació tradicional i la recuperació de la nostra cultura marinera.
Les sessions alternen teoria amb la pràctica i la manipulació d’eines i materials emprats per mestres d’aixa, tot familiaritzant-nos amb un vocabulari ric i propi, que també cal posar en valor.

Programa del curs

Dissabte 29 de febrer
Presentació i objectius, eines i definició de tasques. Visita al Museu de la Pesca, espai mestres d'aixa. Confecció d’un rem per a familiaritzar-nos amb les eines del mestre d’aixa, la fusta i les tècniques per treballar-la.
Dissabte 7 de març
Substitució de peces de fusta de l'embarcació. Confecció de noves peces mitjançant plantilles per a la substitució de peces en mal estat.
Dissabte 14 de març
Substitució de peces. Confecció de noves peces estructurals  i col·locació. Introducció al calafateig.
Dissabte 21 de març
Confecció de noves peces de folre i col·locació. Calafateig.
Totes aquestes tasques estaran supervisades pel mestres d'aixa  professional Andreu Casas, del Taller de Fusteria Naval Massot, amb l’assessorament de tècnics en patrimoni marítim del Museu de la Pesca.

Informació del curs 

Places: 8
Hores lectives: 18
Calendari: 29 de febrer i 7, 14 i 21 de març de 2020
Horari: 9 h a 13:30 h
Lloc: Construcció Naval Massot. Vall-llobrega.
Preu: 80 €
Per a més informació i inscripció: Raül Mata. raul.mata@palamos.cat | 972 60 12 44
Els alumnes participants rebran un certificat d’assistència.
No es retornarà l’import del curs en cas d’anulació si no es comunica amb una setmana d’antelació.
El curs no es realitzarà sense un nombre mínim de 8 participants. L'assignació de plaça es farà per estricte ordre d’inscripció

22.1.20

El temporal Glòria i el nostre patrimoni marítim.


L'experiència i la prevenció han aconseguit que el patrimoni flotant de les associacions que formen la FCCPMF estigui força sa i estalvi. Per ara, que siguem coneixedors, no hi ha hagut cap pèrdua important més enllà dels pals d'avarar a Torredembarra i Pineda de les barques que eren a la platja. De les imatges es desprèn clarament la importància dels ports com a refugi d'embarcacions. Tot i que sempre hi ha excepcions com ho han estat els estrats que ha registrat l'Escola de Vela de la Facultat de Nàutica de Barcelona. El mar, segons s'observa a les fotografies enviades per l'Agustí Martín ha rebentat les portes i malmès el material nàutic i esportiu que es trobava a l'interior de la instal•lació. Tot plegat, sembla, per l'esquerda del dic que tanca la boca nord del port de Barcelona, provocada pel fort onatge a la zona.

A Torredembarra tot i que havien remuntat els gussis fins arran les façanes, aquests han "navegat" carrers endins durant la nit amb l'entrada de l'onatge fins l'interior del barri de Baix a Mar.  I a Calella de Palafrugell les barques han estat remuntades a temps fins a la plaça del Port Bo on han quedat segures per ara. Des d'altres indrets com Cadaqués informen que no hi ha hagut cap mena d'incidència en la flota. I a Arenys tant sols varen haver de rescatar la Catalina que havia trencat amarres dins el mateix port.

L'Oleguer Massaguer ens informa des de Pineda:

A Pineda de Mar, els efectes del temporal Glòria han estat desastrosos. 

La poca platja que ens quedava ha estat engollida pel temporal i ocupada totalment per restes vegetals com canyes i troncs, i una gran  quantitat de plàstics.

Les infraestructures de la zona de les barques han quedat molt malmeses. La caseta del paler està mig descalçada dels fonaments igual que les barraques dels motors,  utilitzats per treure les  barques del mar. Les pasteques del cabrestant estan totes tombades.

Les embarcacions no han patit cap dany, ja que es van pujar fins dalt el passeig per evitar desastres pitjors.

Es presenta un futur immediat del tot incert però amb ànims i força per tirar endavant.

Per tant, malgrat la força i la violència del Gloria per ara no s'ha registrat cap pèrdua del nostre patrimoni flotant. Caldrà a partir del moment que aquesta borrasca ens abandoni, fer una valoració més detallada dels altres elements patrimonials. L'experiència i el seny ben aplicats han salvat la flota.
La Catalina de nou amarrada a Arenys de Mar

La flota tradicional dins el port de Calafell 

Les barques sobre la plaça del PortBo de Calella

Destrosses a l'Escola de vela de la Facultat de Nàutica

El norai de l'Escala 

Els pals d'avarar perduts a Pineda

Els gussis han navegat pels
carrer de Baix a Mar aTorredembarra

13.1.20

Estudi sobre les Muletes i Bots de Mora d'Ebre.

En aquest blog es parla poc de la F de Fluvial. Aquesta és una ocasió de luxe. Presentar aquest estudi el·laborat per Joan Pujol Pedret i Ivan Salvadó Obrero, amb la col·laboració de Enric Gurrera Descarrega, Paco López Díaz i Josep Amorós Canalda, no deixa de ser una mostra que l'interés pel nostre patrimoni flotant i fluvial, en aquest cas, segueix ben viu. Els seus autors han cedit els drets perquè el llibre sigui a la nostra biblioteca digital i per tant pugui ser llegit i consultat per tothom. Moltes gràcies.

Portada del llibre


L’objectiu principal d’aquest estudi és recopilar informació de les embarcacions que han navegat les aigües de l’Ebre al seu pas per Móra d’Ebre, no només des de la vessant històrica, també entrant en els aspectes tècnics d’aquestes, com poden ser les modalitats de navegació, les parts d’una embarcació, accessoris o construcció.

El que els autors pretenem amb aquest estudi, es preservar en la memòria escrita tots aquells aspectes tècnics de les muletes i els llaguts, que, amb el pas dels temps s’estan perdent degut a l’inevitable evolució que porta el pas del temps, i que, per tal que perdurin com ho han fet fins ara, creiem convenient que es plasmin de forma escrita en un document que pugui ser una font de consulta per tothom qui ho necessiti.

Així doncs, hem estructurat aquest llibre en quatre grans apartats: muletes, llaguts, construcció i inventari.

En els dos primers apartats, es fa una breu introducció històrica, que creiem imprescindible per donar un punt de sortida, en la que es donen algunes referències històriques que creiem interessants per entendre l’evolució de les embarcacions, per passar posteriorment a explicar que és una muleta i que és un llagut, així com als aspectes tècnics de cadascuna de les embarcacions.
El l’apartat de construcció, primerament es mostra tot allò relacionat amb la construcció de muletes: passos a seguir, procediments de construcció, eines i materials emprats, així com els accessoris necessaris en les embarcacions, per posteriorment passar a fer una breu referència als constructors d’embarcacions que hi ha hagut al llarg del temps a Móra d’Ebre.

Finalment, el darrer apartat consisteix en un inventari d’embarcacions que hi ha o hi ha hagut a Móra d’Ebre, classificat en muletes, bots i llaguts. Aquest inventari s’ha fet, per a les muletes, entrevistant als diferents propietaris, i fent una recerca de fotografies per tal de tenir una fitxa tipus per a cadascuna d’elles. Per als llaguts, s’ha consultat a familiars d’antics propietaris, i s’ha extret informació de les fitxes d’Ajudantia de Marina dipositades a l’Arxiu de les Terres de l’Ebre a Tortosa, amb les que hem vist que els llaguts es construïen amb les dimensions desitjades pels propietaris, ja que n’hi havia de tot tipus.

(Text extret de la Introducció del llibre)

29.12.19

Donació de llibres a la Federació.


En aquest món hom se sol trobar amb persones especials de tota mena. Una d'elles és en Gabi Juanes. Fa unes setmanes va posar en un grup de WhatsApp que tenia una petita col·lecció de llibres nàutics i que se'n volia desfer. Ràpidament fou preguntat si se'ls volia vendre o si els donaria a una entitat com la Federació. La resposta fou immediata, si eren per la biblioteca de la FCCPMF els donava sense cap mena de dubte.

Molts no el coneixeu. De fet és difícil fer-ho. En Gabi és una persona callada, discreta, sovint transparent. Potser el recordeu quan era el primer oficial al Cyrano, al costat d'en Miquel Melero. A partir d'allà va sortir una coneixença amb l'autor d'aquest article que implicà una sèrie d'interseccions o creuaments en el seu camí vital. Sobretot al voltant de les barques i la seva restauració. Fou soci de La Mar d'Amics i es passa mesos treballant al seu escar de Palamós en la recuperació d'un bastiment força malmès que portava per nom "Sa Lluça". El seu treball fou debades, donat que el temporal de Sant Esteve de 2006 causà forts estralls a l'escar i una de les barques més afectades fou la seva. D'això ja fa temps, ara fa anys que és lluny. El treball professional dins el món nàutic ja ho té això. Actualment treballa a les Canàries com a capità en un vaixell d'investigació. Se li va demanar  que fes cinc línies sobre ell i la seva relació amb el món patrimonial:

"Sóc patró d'altura i bussejador professional, al llarg d'aquest temps he treballat a piscifactories, obra hidràulica, l'"Esperanza del Mar", parcs naturals, projectes mediambientals, xàrters, l'Ictineu...Fa 5 anys que treballo a la Plataforma Oceánica de Canarias. L'art d'aquest ofici al vaig apendre al "Thehis", gràcies a Xavier Nieto (exdirector del CASC), Jordi Ibañez i Miquel Melero. En Miquel en va obrir les portes a la navegació tradicional, és aquí on he aprés de millors persones com l'Anna Puig i en Jordi Salvador. D'aquest últim sempre em va sorprende l'enginy per impulsar projectes al voltant del patrimoni marítim".

Biblioteca de la Federació

La FCCPMF ja té una biblioteca virtual a la web-blog: https://fccpmf.blogspot.com/ , des de fa uns anys. Ara, però, s'obre la oportunitat d'iniciar-ne una de "analògica" que es pot dipositar a la seu actual al Patí Català de Calafell. De ben segur que en el futur hi haurà noves aportacions, donacions, llegats, etc. Els primers títols són:
Registre
Autor
Títol
Editorial
Ciutat
Any
Llegat
CSF1
C.S. Forestier
El guardiamarina Hornblower
Edhasa
Barcelona
2006
Gabi Juanes
EF1
Esther Fernandez de Paz
Carpinteria de Ribera
Junta de Andalucia
Sevilla
1991
Gabi Juanes
ET1
Eric Tabarly
Victoria en solitario
Juventut
Barcelona
1977
Gabi Juanes
GL1
G. Llecha
A vela latina 2a edición
Llagut
Barcelona
1996
Gabi Juanes
JC1
Jacques Cousteau
Los humanos, las orquídeas y los pulpos
Ariel
Barcelona
2007
Gabi Juanes
JL1
Joaquim Llovet
Constructors navals de l'exprovincia marítima de Mataró 1816-1875
Caixa Estalvis Laietana
Mataró
1971
Gabi Juanes
LS1
Luis Salvador
Las Baleares la pesca
Palma
Ciutat de Palma
1880
Gabi Juanes
LTG1
L. T. Gardner
Fastnet,79
Juventut
Barcelona
1979
Gabi Juanes
PG1
Pedro Gonzalez Telmo
Vocabulario marítimo

Sevilla
1696
Gabi Juanes
PW1
Pamela Wood
Salt 2
Anchor press
New York
1980
Gabi Juanes
SC1
Salvaotre Corcioli
Maravillas del mundo submarino
Rodegar
Barcelona
1972
Gabi Juanes
SM1
Salvador Millet Pagés
Desvio de la aguja náutica

Manila
1892
Gabi Juanes

Entre ells s'hi poden trobar algunes petites joies tant pel seu autor, per la temàtica o per la data de la seva publicació.
La Federació agraeix al Gabi Juanes aquesta iniciativa que esperem es vagi ampliant per part d'altres amb el temps. 

9.12.19

ALIANÇA ENTRE LES ENTITATS QUE DEFENSEN EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL A LA COSTA CATALANA DE PONENT I L'EBRE



Les entitats de la demarcació de Tarragona membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, ja exploren vies de col·laboració. El passat divendres 6 de desembre a Cambrils, es varen reunir per primera vegada representants de les entitats Patí Català Calafell, Orsapop Vela Llatina de Torredembarra, Gussiaires de Baix a Mar de Torredembarra, Arjau Vela Llatina de Cambrils, Club Nàutic de Móra d’Ebre i Vela Llatina La Cala de l’Ametlla de Mar. Posaven així fil a l’agulla en relació a la proposta que, com a associacions membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, van presentar a l’assemblea anual del passat estiu a Sant Pol de Mar. La idea es va acceptar i consisteix en teixir una aliança estratègica territorial de treball conjunt sota el paraigua de la mateixa federació. Per aquest motiu, a la reunió de Cambrils, les entitats
mencionades de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre, van marcar una sèrie d’objectius inicials en els quals es treballarà els propers mesos i que són els següents:

- Identificar, conservar i recuperar les darreres unitats pròpies de patrimoni flotant marítim i fluvial encara actiu i propi de la Costa Catalana de Ponent i de l’Ebre.

- Vetllar per mantenir actives a la mar i al riu, la seixantena d’embarcacions tradicionals de les que aproximadament disposen les entitats o els socis de les mateixes, ja que han esdevingut emblema per les poblacions que les acullen.

- Disposar d’aquestes embarcacions per crear accions formatives conjuntes que permetin acostar noves tripulacions a la navegació tradicional.

- Assegurar la màxima participació dels bastiments a les trobades i festes que s’organitzen anualment coordinant un calendari conjunt.

- Reforçar els llaços entre les diferents entitats amb accions conjuntes de recerca, conservació i divulgació del patrimoni marítim i fluvial.

- Disposar d’una sola veu per defensar al territori i davant de les administracions, un patrimoni marítim i fluvial fràgil que forma part de la nostra memòria col·lectiva.
Per aconseguir portar a terme aquests objectius conjunts, es comptarà sempre amb el vist-i-plau de la pròpia Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. Per aquest motiu, a partir d'aquest 2019, es reforçarà el paper de coordinació de les accions que es puguin anar generant a través de la Vocalia de relacions amb els ports del sud, ja existent a la federació, i que a partir d’ara recaurà en l'Arjau Vela Llatina de Cambrils. Tot plegat hauria de permetre visibilitzar aquest moviment de base per créixer en nombre d’entitats i poblacions on es realitza. Finalment destacar que es pretén que esdevingui un laboratori de bones pràctiques col·laboratives que es podria estendre a altres zones del país on la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni
Marítim i Fluvial, hi és present des de la seva fundació a l’any 2005.

El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...