LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL ENCAPÇALA UN PROJECTE FORMATIU QUE VA DE L'EBRE A L'EMPORDÀ
La
Federació
La
Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
(FCCPMF) té com objectiu principal la conservació de la cultura
marítima i fluvial de Catalunya. Per aconseguir-ho, la FCCPMF és
integrada per 16 associacions, amb 1550 socis i 330 embarcacions a
l'aigua de molt diversa eslora. La seu legal de la Federació és
actualment a Calafell a les instal·lacions de Patí Català
Calafell.
Objectius
generals:
-
La
protecció, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni
marítim i fluvial de Catalunya.
-
La
recuperació, restauració, rèplica i conservació d'embarcacions
tradicionals.
-
La
pràctica i difusió de la navegació tradicional.
-
El
foment i ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva
dinamització.
-
Aglutinar
i sumar els esforços de totes aquelles associacions que treballen en
la defensa del patrimoni marítim i fluvial del país, de cara a
construir una plataforma sòlida i potent, que representi els
interessos comuns davant l'Administració, les autoritats de Marina i
qualsevol altre organisme necessari per a aconseguir les finalitats
perseguides pels seus membres. Per exemple l'Associació de Museus Marítims de la Mediterrània i el Museu Marítim de Barcelona amb qui col·labora la FCCPMF per donar impuls ala candidatura de l'Art de la Navegació en Vela Llatina com a Patrimoni
Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. La formació en l'art de la navegació a vela llatina és un aspecte clau per aconseguir materialitzar aquesta candidatura.
Un problema: el relleu generacional.
Una de les màximes preocupacions de la FCCPMF és l'envelliment i la manca de relleu generacional en la gestió i manteniment del Patrimoni marítim i fluvial. Per aquest motiu des de la Junta directiva s'ha impulsat una estratègia formativa per aconseguir que persones joves s'apropin almenys a un dels aspectes més difícils de fer perviure com és el patrimoni immaterial: l'art de navegar a vela llatina. Desprès d'analitzar diferents formats formatius s'ha optat pel "learn by doing" (aprendre fent), és a dir, un aprenentatge basat en l'experiència pràctica. En una primera fase es formaran formadors,
és a dir, aquelles persones que posteriorment estaran acreditades
per formar d'altres a Clubs Nàutics, Associacions, Instituts, Casals,...
etc.
1r CURS DE FORMACIÓ DE FORMADORS
Sessió formativa a Palamós fa uns anys.
El
primer
curs de formació de formadors
tindrà lloc del 18 de setembre al 3 d'octubre
a Segur de Calafell amb el suport de la Diputació de Tarragona.
En ell hi participaran sis
persones de diferents associacions de la costa de ponent catalana,
tots ells navegants i coneixedors pràctics de la navegació amb vela
llatina. Durant les sessions formatives es facilitaran
les eines pedagògiques i materials perquè aquesta primera fornada
de nous monitors pugui donar inici a formacions inicials i de
perfeccionament tant
a nous mariners com a patrons de vela de tota mena.
Per
fer aquests cursos s'ha creat material formatiu específic tan en
suport digital com gravacions, amb la producció de 10 vídeos on
s'expliquen les diferents tècniques i maniobres.
Aquest
curs de formació de formadors serà repetit en un futur pròxim a
les costes de llevant i central catalanes.
Article resum dels vídeos fets arribar a la redacció i recollits de les xarxes socials fets per Jaume Rosselló, Jaume Amengual, Quico Despuig, i d'altres. A qui agraïm especialment la seva participació. Si teniu més material audiovisual que pugui completar aquest article feu-lo arribar a info@fccpmf.cat JSG
Amb data 14 d'agost
(com cada 2n dissabte d'agost) estava convocada enguany la Baixada
dels Raiers de Coll de Nargó pel riu Segre. Però aquella data
coincidí amb l'onada de calor que posà bona part del territori
català en alerta màxima contra els incendis forestals. Per aquest
motiu i amb molt bon criteri la Junta directiva de l'Associació deRaiers de Coll de Nargó, amb el Procicat i l'Ajuntament de la vila
decidiren d'ajornat set dies l'esdeveniment.
A continuació es
poden veure les dues parts del reportatge realitzat per
l'Escenavegant amb entrevistes a un dels promotors de la recuperació
dels raiers, l'Emili Molins, i al actual i jove president de
l'entitat, Àlex Ferré. En elles es parla de la realitat raiera,
dels seus orígens i del seu futur vinculat en aquests moments en la
Candidatura pel reconeixement dels Raiers com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. Candidatura que esperen sigui
aprovada l'any 2022.
Al Museu Enric Monjo
de Vilassar de Mar, molt a prop de l'aigua salada del Mediterrani,
en allò que fou la primera línia de cases de la important vila de
tradició marinera es pot veure fins el 31 de juliol la exposició
que commemora els 117 anys del vaixell insígnia de la flota de
l'associació Bricbarca: el Sant Ramon.
El llagut quillat
Sant Ramon fou construït per Geroni Lloret l'any 1904 al Campello
(Alacant) com a vaixell de pesca. Cent anys més tard, desprès de
passar per diferents armadors i ports, i quan anava a ser
desballestat fou quan Bricbarca el trobà al port de Benicarló on
treballava en els darrers dies abans de la jubilació. Conjuntament
amb l'ajuntament de Vilassar de Mar i avalat pel Museu Marítim de
Barcelona, va ser recuperat, restaurat i renasqué com a representant
de la navegació tradicional del passat segle.
Ara per ara el Sant
Ramon és un dels vaixells més antics que naveguen per la costa
catalana. Actualment porta un aparell de barca de mitjana amb
pollacra, major i mitjana.
L'exposició està
conformada per diferents espais:
La primera sala
explica què és el Sant Ramon i s'hi poden trobar dues magnífiques
fotografies de la platja de Vilassar de Mar, l'ex-vot de l'embarcació
que es conserva a l'església de la vila i que es duta en processó
fins el vaixell un cop l'any i finalment la part baixa del seu primer
arbre mestre.
La segona sala
presenta una mostra de diferents elements que han format part de la
vida i la història del vaixell. Un gran ganxo per pujar les
tonyines, el compàs, una sirena mecànica, una bomba d'esgotar,
cèrcols salvavides i fins i tot dos radiotransmissors de diferents
èpoques. Presideix una de les cantonades una gran nansa feta per
l'amic Oleguer de Pineda.
A
la tercera sala s'hi troben imatges, dibuixos, llibretes de la
restauració duta a terme entre els anys 2002 i 2004.
L'espai ocupat entre
aquesta sala i la següent hi ha exposades les maquetes a escala
similar (que no exacte) de les tres embarcacions tipus barca de
mitjana que es poden trobar al litoral català: El Sant Isidre, el
Sant Ramon i el Rafael.
En
la quarta sala hi ha un espai per seure i mirar una important
col·lecció d'imatges en un monitor que explica tant l'activitat del
Sant Ramon i Bricbarca com la de les persones que s'integren i
conformen l'associació.
Continuant
l'exposició s'arriba a l'espai dedicat a l'activitat de difusió
patrimonial i social que duu a terme el Sant Ramon. Una
selecció d'imatges, cartells i records físics de Trobades i
festivals mariners en els que ha participat durant el segle XXI.
L 'exposició
conclou amb les persones que donen vida i són imprescindibles perquè
el Sant Ramon dugui a terme totes les activitats socials, culturals i
patrimonials en les quals participa. Cal destacar el cartell original
que esdevé el logotip de Bricbarca - Centre d'Estudis Nàutics de
Vilassar de Mar.
Hi ha un element del
qual no en tenim imatge i que caldrà veure allà mateix. La gran
vela de mitjana decorada que presideix i ocupa tot el sostre de
l'espai comú de l'exposició.
Antiga Escola Nàutica de Vilassar, Estudi de Pilots o Col·legi Nàutic-Mercantil dels Srs. Monjo
Més enllà de
l'exposició Bricbarca està treballant actualment en la recuperació
de la antiga Escola Nàutica de Vilassar, Estudi de Pilots o segons
el nom original Col·legi Nàutic-Mercantil dels Srs. Monjo. Un lloc
on reubicar les col·leccions del Museu de la Marina, actualment
tancat. Un projecte important per una entitat dinàmica, capacitada i
amb una base social important per aconseguir-ho amb l'ajuda de les Institucions.
El patrimoni marítim es difon i es defensa també més enllà dels vaixells i barques que composen la seva part més visible. Exposicions, conferències i taules rodones, cursos, etc. són activitats que l'apropen a persones que potser mai han trepitjat la coberta d'una embarcació, persones que encara veuen la nàutica com un esport de rics. És la nostra tasca, com associacions, com a Federació, trencar aquest distanciament i aquesta barrera psicològica que per masses persones significa la llongada (franja de sorra que l’onada del mar mulla).
Text i fotos Escenavegant, imatge escola Nàutic del cartell de XVII Universitat d'Estiu de Mar i Ultramar 2021. Gràcies a l'Agustí Martín per totes les explicacions.
"Navegar
per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he
pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà
de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel
xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels
crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres
familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de
l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se
per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les
parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables.
També
són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra
d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat amb gent oberta, amable,
xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A
diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena
als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de
recordar perque s’hi banyen i treure’s la calor a l’estiu. Com
han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida»,
frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les
injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però
la frase ha explicat i explica una realitat que durant mil·lenis
l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència
de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la
construcció dels grans embassaments i la decadència d’un
territori, ric econòmicament, és una una trista realitat
malauradament. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la
rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals
endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú
volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El
transport fluvial havia estat durant segles la principal font de
riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat
materials des de la mar fins a Navarra i viceversa. Els troncs
baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que
desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les
drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals
per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la
construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció
qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha
pogut fer en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat,
ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI,
retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus
aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies
hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el
maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels
embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics.
A
tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions
tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la
requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos
de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts
marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el
pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que
provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és
el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de
Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària
de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i
muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren
treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la
llera del riu.
Avui,
ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones
entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es
mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són
responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui
són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en
rombe. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís
amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquesta entitat,
com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que
s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat
recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire
llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest
recull terminològic de navegació fluvial. Perquè l’ebrenc o
tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal
afegir a això que els lèxics professionals és sabut que tendeixen
a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques
a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners,
patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats,
llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu".
Introducció
de Paraules de Riu, de Jordi Salvador.
Per
què un micromecenatge?
Està
en marxa un projecte de micromecenatge
(crowdfunding) amb la plataforma Verkami
per poder publicar el llibre: Paraules de Riu - Recull de
terminologia de navegació tradicional fluvial, de Jordi Salvador
l'Escenavegant.
Es
tracta d'un diccionari que ve a completar el que va publicar anys
enrere: Paraules de mar. Conté més de 1300 termes i 135
il·lustracions a tot color. Es fruit del treball sistemàtic que ha
donat fruit, després de mesos, molts llibres i amb la inestimable
col·laboració de bons amics.
La
publicació a través de micromecenatge
(crowdfunding)
és deguda a que no es tracta d'un llibre de fàcil distribució
i venda
en llibreries, com bé han indicat alguns editors consultats. És un
llibre especialitzat per a persones amants dels rius, de la navegació
tradicional, dels rais i de tota la Cultura que envolta el medi
fluvial. En ell apareix terminologia usada en els diferents rius que
travessen Catalunya
com la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el
Llobregat, el Francolí ,
però sobretot del nostre gran riu: lo Ebre.
L'objectiu
de la publicació és poder fer arribar aquest llibre tan a les
persones interessades, com a biblioteques o escoles. La
totalitat dels beneficis de la seva venda aniran directament a la
Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial
(FCCPMF).
Què
és Paraules de riu?
Paraules
de riu - Recull de terminològic de navegació fluvial és un
diccionari de més de 1300 termes, il·lustrat amb 134 imatges que
abasta sis àmbits:
-
Els raiers: la fusta, el bosc, tècniques constructives, navegació
-
Els oficis: llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros,
arrais, barquers, calafats, picadors, minyons, peons, i les seves
activitats: pesca, jocs.
-
La geografia: les ribes, llera, aiguabarreig, bullidor,...
-
La meteorologia: fenòmens i variants
-
Els jocs tradicionals i populars de les vores del riu Ebre.
El
recull està basat en els treballs de camp fets durant el segle XX per investigadors amb fonts primeres i entrevistes a
llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais,
barquers, calafats, picadors, minyons, peons,...
L'objectiu
del treball és crear una eina de consulta que serveixi i complementi
les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la
navegació tradicional.
-
15,00€ Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l'enviament al teu domicili.
-
25,00 Dos exemplars del llibre, el teu nom al llistat de mecenes i
l'enviament al teu domicili.
-
50,00 Cinc exemplars Un exemplar del llibre, el teu nom al llistat de
mecenes i l'enviament al teu domicili.
Si
sou
una entitat o associació:
-
200,00€ Quinze exemplars del llibre, el teu nom o el de l'entitat
al llistat de mecenes i acte de presentació per part de l'autor.
L'autor
Jordi
Salvador, altrament conegut com l'Escenavegant a les xarxes, és un
investigador i mariner enamorat del riu, la mar i la navegació
tradicional. L'any 2007 publicà, "Paraules de Mar - Recull
Terminològic de Navegació Tradicional".
Anteriorment
havia publicat monografies i articles en revistes especialitzades
sobre el seu ofici d'escenògraf. És assessor de la junta directiva
de la Federació
Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
La difusió de la llengua catalana i els seus lèxics ha estat la
seva principal tasca en els darrers anys.
És
Doctor en llengua, literatura i cultura catalana per la URV, per la
tesi: "Diccionari d'Escenografia i Escenotècnia".
Conclusió
La
totalitat dels diners recollits per les vostres aportacions serviran
per publicar el llibre: "Paraules de riu".
Els
possibles beneficis de la venda dels llibres restants aniran cedits
totalment
a la
L'autor
per voluntat expressa, no rebrà cap mena de recompensa econòmica.
Calendari.
Un
cop tancada amb èxit la campanya de Verkami el llibre serà entrat a
impremta. Per tant, depenent dels dies necessaris per la seva
producció, el vostre exemplar arribarà ben aviat.
Us
agrairem a tots aquells que participeu o no com a mecenes del
projecte en feu arribar aquesta informació al màxim de persones i
entitats que relacionades d'una manera o altra amb els rius o la
filologia puguin estar interessades.
La xerrada de la
Federació del mes de juny ha estat organitzada per l'Associació
Arjau Vela Llatina i el Museu d'Història, ambdós de la vila de
Cambrils. Ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona,
l'ajuntament de Cambrils i el Campus Extens de la Universitat Rovira
i Virgili. Des de l'inici d'aquestes Xerrades sempre s'havien fet
telemàticament, però aquest cop, degut al progressiu aixecament de les mesures de protecció front a la Covid19, per primera vegada el
conferenciant ha tingut públic al seu davant a la sala d'actes del
Centre Cultural.
