29.5.20

10 ANYS DE VELES I VENTS (2010-2020)


Els companys de Calafell ens fan arribar aquesta informació sobre el seu desè aniversari que incorpora una extensa col·lecció de vídeos de les activitats de l'entitat. Una bona ocasió per seure, badar davant la pantalla i conèixer la línia de treball d'aquesta entitat de la nostra Federació.

EXPOSICIÓ DE VIDEOS ONLINE
Patí Català de Calafell/Vela Llatina Carlos Barral



Aquest mes de gener hem fet deu anys de la fundació de l'associació Patí Català

de Calafell/Vela Llatina Carlos Barral, i ho volem celebrar compartint les 

imatges de les activitats que hem impulsat: sortides a navegar amb veles 

lleugeres i barques antigues de vela llatina, tallers de restauració de barques, 

cuidar la memòria dels homes que portaven aquestes barques: els vells patrons i 

els seus mariners, tradicions populars recuperades, trobades gastronòmiques i 

culturals... tot plegat un bon compendi dels objectius de la nostra associació!



TEMES I VIDEOS


1-FUNDACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ




2-LES PERSONES DE LES BARQUES











3-ELS TALLERS I ELS ACTES SOCIALS A LA DESTIL·LERIA









4-VELES AL VENT AMB LES LLATINES I ELS  PATINS










5-EL MOLL DE LES LLATINES, TRIPULANTS I BATEJOS DE MAR





6-L’ASSOCIACIÓ I CALAFELL: EXPOSICIONS, VISITES I FIRES










Link exposició: https://bit.ly/3dTkJ2V

19.5.20

El patí català, un CD trobat.



Quan he retrobat aquell CD retolat a mà, on posava El Patí Català, m'ha vingut a la memòria el meu amic Ricard Pedreira. Professor universitari, economista, home de Teatre i patinaire. Les nostres converses sobre navegació curiosament mai han sovintejat, potser perquè compartíem feina i mals de caps en el món de l'escenografia. Però el fet és que en trobar-lo no he pogut fer altra cosa que obrir la disquetera del meu ordinador, que per sort és vell i encara en té, i posar-me a gaudir d'aquelles imatges que feia un munt d'anys que no veia. Reconec que quan em va passar aquest CD jo no tenia massa idea de que era un patí català.
Dins el CD hi havia un grapat de reportatges fets per diferents cadenes televisives en diferents anys. Mostra com es construeix aquesta joia tant nostrada com és un patí de fusta i de la passió que hi ha a les mans de qui el construeix. També expliquen per persones inexpertes com aquell que escriu aquestes línies, quin és el funcionament d'aquesta embarcació sense timó, les seves tècniques de navegació, etc.
Sempre he defensat el patí català com un element més del nostre patrimoni marítim tradicional, crec que es mereix aquest reconeixement. Sortosament aquest tipus d'embarcació gaudeix avui per avui d'una bona salut i presència a les nostres platges i compta amb un relleu generacional garantit. Malgrat les lleis incomprensibles, discriminatòries i injustes que prohibeixen els petits clubs de vela a les platges, que malauradament ja ha causat alguna víctima amb la desaparició d'algun club.
Esperem que potser a partir d'aquesta publicació la FCCPMF pugui ampliar la seva videoteca virtual amb alguna altra gravació "perduda" en algun calaix.



js



6.5.20

La Lola, la última barca de foc: el film.

La Lola és l’únic exemplar de barca auxiliar –o llaüt del foc– utilitzada en la denominada pesca a l’encesa que es conserva a Catalunya. Aquest llagut de fusta amb aparell llatí i rems fou construït a Roses l’any 1906 pel mestre d’aixa Pere Guitart Pujol. Conserva les formes, elements, materials i característiques pròpies d’aquest tipus d’embarcació de pesca tradicional catalana. A finals del 2009 els seus anteriors propietaris, Vicente García-Delgado Sancho, Dominique Duniau i Ana Ribosa Fornovi, la varen donar al Museu Marítim de Barcelona. El museu s’encarrega de mantenir la Lola en estat operatiu, de continuar-la preservant com a bé del patrimoni marítim flotant i de divulgar una part de la cultura tradicional marinera de les nostres costes a través d’ella. El gener del 2010 la Lola es va incorporar al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.




Estud34 i Vicente Garcia Delgado han produït el film amb la coproducció del Museu Marítim de Barcelona i de la Federació per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial han produït aquest curtmetratge que ajuda a entendre l'ús dels llaüts de foc i la pesca amb art de platja. Les associacions dels Amics del MMB, Bricbarca, El Moll, A Tot Drap i el Mamelló hi han intervingut directament en les gravacions tant amb figuració com amb les pròpies embarcacions.

4.5.20

Joan Vehí, de Cadaqués. DEP


Us fem saber que el dia 4 de maig a l'edat de 9O anys, va morir en
Joan Vehí i Seriñana. Cadaquesenc que fou 17 anys President de l'Associació.
Amic de ses amics, generós i compromés amb la cultura i la gent des seu Poble,
va ser es fotógraf i fuster d'en Salvador DaIí en l'época més prolífera de l'artista.
Cronista local, deixa un immens llegat fotográfrc de la vida quotidiana des seu estimat
Cadaqués. Treballador incansable i expert navegant a Vela Llatina, ha emprés es seu
darrer viatge, deixant una estela de bondat i d'enyor pes seu traspás.
Joan: que tots es ventes et siguin favorables, Amb má ferma es timó i ben assocada
s'escota, et rodolsin es vaixell a Bon Port. Etern!
Grácies Amic.

Associació de ses Amics de sa Vela Llatina de Cadaqués
Cadaqués 4 de maig del 2O2O

.Joan Vehí i Serinyana (Cadaqués, 30 de maig de 1929 – 4 de maig de 2020) fou un fuster i fotògraf català, conegut pel seu arxiu de més de 100.000 fotografies, 600 càmeres fotogràfiques i 600 plaques de vidre fotogràfic sobre Cadaqués i Salvador Dalí. Va ser dues vegades regidor de Cadaqués, va impulsar el centre d'iniciatives turístiques i va presidir 17 anys l'associació de vela llatina. Va ser una de les poques persones que van captar amb la seva càmera la intimitat de Salvador Dalí a qui va conèixer el 1952 i per qui va començar a treballar com a fuster fent els bastiments dels seus quadres, sovint molt grans, i els mobles de casa seva per després fer de fotògraf quan faltaven els oficials Robert Descharnes o Melitó Casals «Meli». Des del 2014 el fons i arxiu de Joan Vehí es gestionat per la Fundació Joan Vehí, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Cadaqués i la Diputació de Girona.Ha mort el 4 de maig de 2020 als 90 anys.

Aquesta és la nota que apareix d'ell a la Viquipèdia, a la ressenya no es parla en cap moment de la seva passió pel mar, ni de la seva relació amb el Amics de la Vela Llatina de Cadaqués com a President. El desaparegut programa Thalassa li dedicà, fa anys aquest capítol.



23.4.20

FCCPMF: ARA QUE TENIM 15 ANYS!


En plena crisi per la Covid-19, i tots nosaltres confinats “a port”, la Federació fa 15 anys i ho volem celebrar i compartir amb tots vosaltres. Efectivament, el 24 d’abril de 2005, al port de Mataró, a bord del vaixell Sant Ramon, va tenir lloc la signatura de l’acta de fundació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

Les set associacions fundadores van ser:
Associació Amics de la Vela Llatina de Cadaqués
Associació Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell
Associació L’Arjau – Vela Llatina de Cambrils
Associació Bricbarca – Centre d’Estudis Nàutics, de Vilassar de Mar
Associació Bellamar – Centre d’Estudis Marítims,  de Premià de Mar
La Mar d’Amics – Associació per a la Defensa de la Navegació Tradicional i la Recuperació del Patrimoni Marítim, de Palamós
Associació Amics de la Vela Llatina de l’Escala

Posteriorment s’hi va adherir les associacions Barcelona, fes-te a la mar, de la capital catalana, i A Tot Drap, de Sant Pol de Mar.

En aquell moment, la FCCPMF ja es va definir com una entitat no lucrativa i amb els objectius de protegir, conservar i difondre la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; promoure la recuperació, restauració, rèplica i conservació d’embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; i el foment de l’ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització.

Quinze anys després, podem dir que aquell projecte s’ha fet realitat i segueix viu entre nosaltres. Hem duplicat el nombre d’entitats membres i el seu desenvolupament amb activitats diverses (trobades d’embarcacions tradicionals, participació en festes populars  i altres iniciatives relacionades amb la recuperació del patrimoni marítim i fluvial, tant a nivell material, com immaterial), ens esperona a seguir actius des de les nostres associacions a nivell local i des de la Federació a nivell nacional, estatal i internacional, bàsicament l’arc del Mediterrani. 

Ara bé, aquesta visió optimista de la nostra trajectòria, s’ha de complementar amb perspectiva realista i autocrítica de la nostra realitat. A ningú se li escapa que el nostre moviment té unes dificultats i unes amenaces que haurem d’afrontar i mirar de superar de forma col·lectiva. Algunes a destacar son:

·         La necessitat d’un cert relleu generacional i per tant, d’incorporar i engrescar a nous col·lectius de joves i no tan joves.
·         També des d’una perspectiva de gènere, la necessitat d’incorporar més dones a les nostres associacions i activitats.
·         Superar dificultats d’infraestructures i disposar de persones formades (mestres d’aixa) pel manteniment i recuperació de les embarcacions.
·         La necessitat d’obtenir facilitats per l’amarrament de les nostres embarcacions a port i a les platges.
·         Establir relacions de col·laboració i cooperació amb les entitats locals de l’àmbit educatiu, esportiu, social i cultural. Establir també relacions de col·laboració i cooperació amb els diferents nivells de l’administració per tal de promoure els canvis legislatius i formes de suport en benefici de la protecció i promoció del patrimoni marítim i fluvial.
Amb el desig que la Federació segueixi participant i impulsant reptes i projectes col·lectius en el nostre sector, el meu reconeixement i agraïment a tots els que ho feu i ho heu fet possible.

Per molts anys i bona proa!!  

Víctor Martí i Carrasco        

President de la FCCPMF


Acta de constitució de la Federació

Imatge pel record del dia de la signatura a bord del Sant Ramon.

20.4.20

Sant Jordi confinat: llibres en català

En un grup proper de WhatsApp dedicat a la Navegació Tradicional ha sorgit una petita llista de propostes literàries en català pel proper dia del llibre. Aquest, degut a la crisi sanitària ha estat traslladat al 23 de juliol, però si la necessitat és imperiosa sempre queda demanar a les llibreries habituals l'enviament dels exemplars per missatgeria o correus.

Aquí van unes quantes propostes:









La major part d'ells són al catàleg online de https://www.librerianautica.com/

19.4.20

El món del mar i la navegació a Ràdio Palamós (1a Temporada)




L'any 2011 Ràdio Palamós convidava a la desapareguda Associació, cofundadora d'aquesta Federació, La Mar d'Amics a fer un programa radiofònic setmanal parlant del mar i la navegació. El repte fou entomat per en Jordi Salvador que durant dues temporades i més de seixanta programes permeté que la Cultura marinera tingués un lloc a les ones radiofòniques.

El programa tenia una duració aproximada de 20 minuts. Durant la primera temporada els protagonistes foren persones de mar. Professionals de tota mena que treballen en un port com el de Palamós, responsables d'entitats marítimes de tota mena i artistes que treballen prop d'aquesta cultura tant nostra.

Els arxius estan classificats per la seva data d'emissió (cliqueu a sobre per escoltar-lo):

  1. Pere de Prada, l'Assoc. d'Amics de la Vela Llatina.
  2. Carles Palomares del Club de Vela Palamós.
  3. Carles Casanovas,grup d'havaneres Port-Bo.
  4. Àngel Casellas, patró dela Salvamar Sírius.
  5. Miquel Aixarch del Club de Rem Palamós.
  6. Jordi Pascual del Club deVela Sant Antoni.
  7. Jaume Domingo, antic pràctic del port de Palamós.
  8. Nicolas Stoll, mestre d'aixa.
  9. Jordi Cruz i Eulàlia Gili, de Salvem El Crit.
  10. Joaquim Pla, autor del llibre 'Els aparells dels grans velers i embarcacions'
  11. Joan Salvador. un conte. Per què la mar és salada?
  12. Josep Lloret, mestre serraller del Port de Palamós, i encarregat de fer possible que els Reis Mags arribin al Port de Palamós
  13. Pepa Salvador, patrona i armadora del veler "Pepa Bandera"
  14. Lluís Rodríguez, més conegut com en 'Rodri'. Patró pescador
  15. René Matas, consignatari del port de Palamós
  16. Xavier Tur, fundador de l'Associació d'embarcacions clàssiques i d'època a motor 'Club Riva' 
  17. Jaume Cusí, calafat jubilat de les drassanes 'Tinus'.
  18. Sergi Medir, navegant i aventurer que durant set anys va fer una ruta per tot el món.
  19. Raül Mata, tècnic de patrimoni del Museu de la Pesca de Palamós.
  20. Albert Gràcia, contramestre del Club Nàutic Costa Brava
  21. Pitu Llàtzer, membre de la colla carnavalesca 'Tela Marinera'
  22. Mercè Palat, gerent del Port Marina Palamós
  23. Antoni Campos, ell és submarinista professional i un dels propietaris de l'empresa de submarinisme Dive Center
  24. Ricard Déu, pescador jubilat del port de Palamós
  25. Guido Depoorter, un ciutadà belga instal·lat ala nostra badia des de fa més de 50 anys. Ell va ser un dels impulsors del patícatalà.
  26. Miquel Melero, capità i armador d'un gran veler 'El Cyrano'
  27. Antoni Clapés, maquetista i navegant
  28. Miquel Ventura, biòleg marí i president de laFundació Mar
  29. Joan Santolària, patró i armador d'El Rafael'
  30. Antonio Cebrián, faroner de Palamós
  31. Joan Rovira, navegada virtual pel litoral palamosí
  32. Miquel Martí, director del Museu de la Pesca de Palamós
  33. Joan Sol, autor del manifest que es coneix com a 'Slow Sailing'
Lamentablement algun dels entrevistats ja no és amb nosaltres i per aquest motiu el document sonor adquireix un valor afegit. És un programa de fa uns quants anys, però en la major part dels casos el seu contingut per sort o desgràcia segueix sent actual.
En una situació com la que estem vivint potser podem escoltar alguna d'aquestes entrevistes que de ben segur ens aportaran nous coneixements.


26.3.20

Flota tradicional amarrada: confinament Covid-19, què podem fer?



Pocs, potser ningú, s'esperava a principis de març de 2020 que avui estaríem confinats als nostres domicilis en una situació tant estranya. Aquesta és una guerra contra un enemic invisible que dia rere dia causa molts morts. Evidentment potser no és moment de pensar en les barques tradicionals. D'altres afers més vitals -i mai millor dit- ens amoïnen a tots.

A casa estant es van reben notícies de trobades i festivals marítims que es van suspenent. D'altres, aquells que no ho han fet encara, mantenen l'esperança que aquesta 3a Guerra mundial, aquest cop contra un enemic microscòpic, s'hagi acabat abans de l'estiu. Es mantenen els calendaris amb el desig de poder-los complir participant arreu amb les nostres embarcacions. Sembla però que la realitat és més tossuda que el nostre optimisme i, segurament com ja ha passat amb els Jocs Olímpics, aquest any acabarà sent un parèntesi a les nostres vides. Quelcom per explicar als nostres nets quan siguin grans, si sobrevivim, és clar.

La major part de les embarcacions són en mar, d'altres estan encara hivernant, però alguns casos poden amoïnar i molt als seus armadors. Es tracta d'aquells bastiments que acabaven de sortir de l'aigua per fer les tasques de manteniment anual, i que ja porten en el menor dels casos dues setmanes a sol i serena. Tots sabem com afecta desastrosament que les taules del buc s'eixuguin excessivament. Perquè la situació de moment ja s'ha allargat i qui sap quantes setmanes s'allargarà més. Per tant, es podria dir que aquestes embarcacions són i seran víctimes col·laterals, malgrat que els estralls principals no les afectin directament.

Queda però seguir treballant des de casa. Investigar, escriure, llegir, fer maquetes, reparar petites peces de la barca, fer bossells nous, aprendre a fer aquells nusos que mai ens surten, fer projectes de navegacions en el futur. Activitats que poden lligar-nos d'una forma més que virtual amb la passió per la nàutica tradicional. A més ara tothom disposarà d'aquell temps sempre desitjat per revisar films mítics: Master & Commander, Terra Trema, Stromboli, Captains Courageous, Moby Dick, Mutiny on the Bounty, Captain Horatio Hornblower, The World in His Arms, Treasure Island, Pirates of the Caribbean (5 films), Captain Kidd, Lord Jim, Captain Blood, entre d'altres. Avui totes es poden trobar en streamming en alguna de les plataformes Filmin, Amazon Prime, Netflix i sembla que ara Disney. I si sou amics dels jocs sempre podreu navegar des de casa amb el Virtual Skipper 4, el Sailaway - The Sailing Simulator, el Tempest,el Naval Action o el Buccaneer: The Pursuit of Infamy .

Tant de bo aquesta "guerra" passi aviat i amb el menor número de baixes possibles, per trobar-nos amb les veles obertes en la nostra Mediterrània o a qualsevol altra mar.

Mai millor desitjat... Salut!

P.S.: La FCCPMF es vol sumar al reconeixement a tot el  PERSONAL SANITARI del nostre país, per la seva dedicació, sovint, massa sovint, amb manca de recursos materials. Amb ells i  el nostre confinament de ben segur que derrotarem aquest SARS-COV-2.

11.3.20

Bot salvavides: Franciso Gorostidi 1920-2020


El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell. 

El Bot Salvavides amb les veles desplegades el dia del seu “bateig”

El treball a la mar ha estat sempre difícil i perillós. I encara més si es tenen en compte les condicions en què desenvolupaven la seva feina els pescadors calafellencs del final del segle XIX i el principi del segle XX. Sense cap tipus de suport tecnològic que permetés preveure situacions de risc, els mariners havien d’encomanar-se a l’ajut diví per tal d’evitar accidents i naufragis.
Pel que fa als estralls que ocasionaven els temporals a les embarcacions que es trobaven feinejant, es tenen notícies de naufragis des del començament del segle passat. Segurament n’hi havia hagut abans, però no se’n coneixen dades. Com a mínim se sap que hi va haver dos naufragis amb mariners ofegats el 1910 i el 1915, i un altre sense víctimes el 1912, quan una barca que feia el bou va topar amb un explosiu que, pel que sembla, s’havia desprès d’un vapor francès que havia naufragat prop de Barcelona i deixat una part de la seva càrrega a la deriva. A causa d’aquestes circumstàncies, i atès el fet que, quan es produïa un temporal, les barques que es trobaven en mar quedaven desvalgudes, el Pòsit de Pescadors de Calafell va adquirir el bot salvavides l’any 1920, després de viure diferents entrebancs.
Imatge dels anys 20 de la caseta i el Bot Salvavides

El Bot Salvavides és una embarcació d’unes característiques molt singulars. Va ser construït a les drassanes Corbeto de Barcelona igual que la majoria d’embarcacions de salvament de les mateixes dècades. Malgrat les coincidències cap tenia, ni té, un equilibri tan aconseguit entre la seva estructura i l’encertada distribució dels compartiments estancs i contrapesos. És tan perfecte i tan harmònic que fins i tot en la mar més bonança, la tripulació es permet de bolcar-lo expressament perquè en pocs moments retorni a la seva posició original.
Tripulació els anys 50

Entre els anys 1921 i 1954 el Bot va fer quatre salvaments “oficials” de barques que es trobaven en perill a causa de la mala mar.
Sortida del Bot a la processó de la Mare de Déu del Carme els anys 50
A mitjans dels anys quaranta va heretar la patronia del seu pare el Ramon Ortoll, el Monis, un home que per pròpia iniciativa va engrescar la tripulació per tal d’intentar fer donar la volta al Bot Salvavides en mar plana.
Ramon Ortoll, el monis, impulsor de les voltes del Bot

Malgrat que la qüestió de les voltes va començar a finals dels anys 40, l’empenta definitiva d’aquestes exhibicions no es va produir fins l’any 1954 quan l’Estació de Salvament de Sitges va convidar les de Vilanova i Calafell a participar en una regata amb els seus bots de salvament. Aquesta cursa es va celebrar durant l’última setmana d’agost, coincidint amb la seva Festa Major de Sant Bartomeu.
L’embarcació de Calafell aviat va perdre la regata i la tripulació de Calafell, ferida en el seu amor propi i amb el del seu patró al capdavant, es van confabular per fer alguna cosa que restituís el seu malmès orgull. Va ser aleshores quan, per primera vegada de manera més oficial van oferir l’espectacle de fer tombar diverses vegades el bastiment.
Participació en la processó de la Mare de Déu del Carme



Avarant el Bot a la platja, de la manera tradicional amb els pals



Vídeo del Bot Salvavides donant les tradicionals voltes

Imatge submarina durant una exhibició
Article reproduït de la pàgina  https://paticatalacalafell.cat/ecomuseu/qr_bot.html publicat amb autorització dels seus autors.

5.3.20

CAMPANA, muleta de l'Ebre 1920-2020


El 2020 la FCCPMF celebra el centenari de dues embarcacions catalanes: la CAMPANA de Mora d'Ebre i la FRANCISCO GOROSTIDI, la barca de salvament de Calafell.

El 22 de maig de 1920 s'inscrigué al registre la muleta CAMPANA. Enguany es celebrarà el centenari d'aquesta barca encara plena de vida,activitat i salut.  Els companys del Club Nàutic de Mora d'Ebre mantenen aquesta petita joia del nostre patrimoni marítim fluvial en funcionament. Encara se la pot veure fent regates de rem, o remuntant lo riu amb la seva vela en romb. En Joan Pujol i l'Ivan Salvadó han fet un magnífic treball: Estudi sobre les muletes i bots de Mora d'Ebre, que podeu trobar a la Biblioteca Online d'aquesta web. D'aquesta publicació s'han pogut extraure les següents informacions.


Fitxa:
Informació General.
Propietaris: Carlos Canalda y Paco López (comprada l’ any 1977 a Salvador Moreso Griñó)
Any de construcció: 1920
Constructor desconegut.
Tipus d’embarcació: Muleta, (eslora 6,31 m., mànega 1,60 m., puntal 0.50 m.)
Estat: Activa
Història i curiositats:
Muleta construïda a Tortosa i comprada per Salvador Moreso Griñó aproximadament l’ any 1.920. Durant la guerra civil la popa de la muleta va quedar destruïda en un bombardeig essent reparada posteriorment. Durant els anys 50 i 60 els treballs de calafatejar i manteniment de la muleta els va fer Domingo Torné Sastre de Móra. La muleta era utilitzada per la pesca (madrilleres, palangre, etc ) aixís com per la recollida de bova, canyes i tot el que hi havia a les vores de riu.
Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho

L`any 1.977 va ser comprada per Lluis Riba, Carlos Canalda, Paco López i Juan Antonio Piñol.
L’ any 1.979 queden com a propietaris Carlos Canalda, Lluis Riba i Paco López.
L’ any 2.014 queden com a propietaris Carlos Canalda y Paco López.
Durant el primers anys de la compra de la muleta vam sortir a navegar a vela i a pescar madrilles a la riera de Garcia amb Salvador Moreso. Era tot un espectacle veure’l patronejar la muleta, cop de barra de quan en quan, algun crit a “San Ramón” si el vent no bufava prou i molts mes crits per a nosaltres (joves de 17 -18 anys). Arribar a la riera de Garcia, a mitja vela, plegar-la, llençar les madrilles, dos cops de rem, quatre crits (pot ser mÉs) i en un moment la madrillera pujava plena. Les madrilles eren posades davall del pont damunt un sac mullat i durant la baixada, les anava remullant contínuament.
Reparacions:
L’estiu del 1.978, Rosendo Algueró repara alguns rumballs i s’ alquitrana la muleta.
L’any 1.982 es porta la muleta a Miravet per ser reparada per Manel Borrell. L’ any 1.991, es fa reparar de nou a Miravet per Manel Borrell, però la muleta ja no torna al riu i es queda al magatzem del Club Nàutic.
El Setembre del 2.013 la muleta surt del magatzem del Club Nàutic i es porta a reparar al magatzem del Sisco Ripoll que s’ encarrega de la reparació.
La muleta es restaurada totalment i enfibrada per la part exterior. La restauració compta amb la col·laboració de Joan Pujol i Enric Gurrera.
El Juliol de 2.014, la muleta torna al riu després de 23 anys.
Aquesta muleta mai havia portat nom, però sempre ha sigut coneguda com “Campana” que es el nom que es va posar al tornar al riu l’ estiu del 2014.
Dedicació i regates
Es fa servi per a vela, regates, esbarjo i, antigament, pesca. Pel que fa a regates, es té constància que l’ultima regata que van guanyar va ser l’any 1973. Segons contava Salvador Moreso, la muleta va guanyar diverses vegades a la Festa del Riu de Móra, però nomes la deixava participar si la tripulació era del seu gust.

Autor Joan Pujol Pedret

La Campana com d'altres muletes, ho comenta més amunt,  també han estat usades històricament per la pesca fluvial.

MULETES COM A EINA DE PESCADORS.
CURIOSITATS SOBRE LA PESCA DE RIU
La pesca es practica des de l’arribada dels primers pobladors a les ribes del riu, ja sigui des de la vora o des de barques. Segons les fonts consultades a Tortosa, que donen dades des del Delta fins a la Roca Folletera al límit del terme de Miravet, sabem que les arts utilitzades a la pesca en aquest tram de riu van ser les següents: arpons, bolitx, broixina, cintes, tirones, rebordes, soltes, carassons, tirs sabogals, tonaires, palangres, boletxes, arsinals, ralls, reixagues, pontenes, bertrols, anguileres, nanses, camallocs, morbells, ventoles, salabres i mànegues.
Madrillera  Autor Joan Pujol Pedret
També hi ha dates que al segle XIV, més a munt de l’assut de Xerta es pescaven esturions de més de 2 metres de llarg , sabogues i llamperes en abundància. Quant a la pesca a la Ribera d’Ebre, esmentava l’observador Miravetà a finals del segle XVIII que la pesca era abundosa a la Ribera, i molt concretament a les pesqueres, especialment important era “la pesquera del Raget”, a Flix. A més a més, segons ens va dir Salvador Moreso i Rosendo Algueró, on es pescaven més madrilles a la zona era a la “pesquera de la Riera de Garcia”, quan baixava el riu tèrbol i l’aigua clara de la riera.
La pesca va ser una activitat important al riu fins a meitat del segle passat. Tot i ser una activitat sacrificada, alguns dels vells patrons de llagut en arribar a una edat “avançada” adquirien embarcacions més petites (bots, muletes, etc.) per tal de dedicar-se a aquestes activitats i continuar així el seu estret lligam amb el riu.
Els pescadors de barca professional es van mantenir fins a meitat dels anys 50, tot i que alguns posteriorment ho tenien com a segona activitat. L’últim pescador amb total dedicació que hi va haver a Móra d’Ebre va ser Tomàs Moreso Griñó, amb la muleta Pilar.
Bentrol  Autor Joan Pujol Pedret
Els darrers pescadors amb muleta, no professionals, han sigut els següents:
- El coco Milio, juntament amb el seu nebot Emilio, a la muleta Teresa
- Rosendo Algueró amb el seu fill Josep a les muletes Benita i Pepita.
- Salvador Moreso amb la Campana l’any 1934 va sortir a pescar en front del mas de Pedret amb Josep Oliva Montagut i el seu fill Josep Oliva Mani, emprant l’art de pesca conegut com la “tirona”, que és un parany de pesca més llarg i ample que la madrillera. Aquesta és la única referència de la tirona que tenim a la ribera, ja que és més habitual del delta. Els últims anys va sortir amb la seva neta Juanita i els seus amics Paco i Lluis.

Agraiments per l'elaboració d'aquest article als actuals propietaris de la Campana, Carlos Canalda i Paco López, al C. N. Mora d'Ebre  i a la informació extreta del Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre
----------
En la seva llarga història a més de navegar per lo riu Ebre la Campana també ha participat en rodatges de reportatges, ha viatjat fins Orleans a França per participar en la Fête du Loire l'any 2017, ha participat en la IV Festa del Mar a l'Ametlla de Mar, i sobretot segueix ben viva, activa i contenta perquè serveix que les noves generacions coneguin quin és el significat de la navegació tradicional fluvial i perquè no es perdin aquells coneixements imprescindibles perquè en el futur les muletes segueixin navegant al rem a i a la vela.




Autor  Vicente Garcia Delgado- Sancho

El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...