Crònica: Trobada de vela llatina de Cadaqués. 2018

Aquest any ha tocat trobada de vela llatina a Cadaqués amb tramuntana. L’any passat va ser amb garbí. Amb una logística diferent s’ha pogut navegar a la badia. L’any passat va ser agrupats a fora del port fins a es Cucurucuc i enguany en funció de mesures i veles s’han organitzat canals més a prop o més lluny de la vila, on ja el nord hi entrava fort i ratxes i ha calgut ser hàbils i experts amb l’arbre i la vela.

A mitja setmana ja van arribar a Cadaqués les primeres barques, sobretot sardinals nord-catalans; la Ufana, la Notre Dame de la Consolation, la Ideal, la AA… que van començar a anunciar la trobada amb els seus pals inclinats i antenes. Dijous, a migdia, s’hi afegia l’Odina des d’Arenys. La benvinguda formal, encara que en Quico Despuig la va convocar com “informal” va ser a la platja del Llaner gran on va fer-se un sopar de tots els qui, divendres, ja dormien a Cadaqués. La fideuà d’en Quico com a plat principal i varietat de tastets i vins que tothom va portar i van anar sortint. A dormir aviat, que demà tocava estar preparat, encara que semblava que la tramuntana no afluixava… malgrat la previsió.

El programa d’enguany va proposar un jornada llarga. La navegada no va ser fins a les 2 de la tarda. Abans, la concentració de les barques a la platja gran i sense preses, temps de conversa, amb sardinada inclosa i fotos, moltes fotos, del dret i del reves. Magnific aparador de la vela llatina i la navegació tradicional enmig de centenars de visitants de Cadaqués. Reunió de patrons. Explicació de l’interessant projecte mallorquí de protecció de la posidonia que implica també les embarcacions tradicionals. Repartiment de banderes i catavents grocs i... cap a l’aigua!

La navegada per sectors, segons la força del vent i, malgrat la por inicial, tothom i totes les barques van navegar a la badia i fora. A partir de les quatre de la tarda, arribada esglaonada a port Doguer. Les barques amorrades a la platja i sense cap pressa més temps de xerrada i preparatius pel sopar. Amb excel·lent l’equip de cuina  dels “Pescadors de Roses” tant pel seitó fregit com per l’arròs…. I també pel cremat que va acompanyar les havaneres. Les barques van quedar tota la nit varades arran de platja oferint una imatge molt bonica. Diumenge, al migdia, en conserva, les primeres quatre barques feien rumb cap a Port Vendres per ser, el cap de setmana vinent, al vire-vire de Paulilles.OF

Crònica: La Festa del Riu a Móra d'Ebre 2018

Arribar a Móra d'Ebre el dia abans de la Festa del Riu ja és fer una immersió en l'especial sentit de la Festa -amb majúscula- que tenen en aquelles terres. Carrers principals tallats, escenaris arreu, música, correfoc, etc...

Navegar per l'Ebre sempre és una aventura. Malgrat no tenir onades, el fort corrent de lo Riu a l'alçada de Móra pot esdevenir una aventura. Un corrent que malauradament no és natural, sinó que depèn dels interessos econòmics de les companyies elèctriques i de la Confederación Hidrogràfica del Ebro, que actua sobre el curs fluvial com si fora Déu.

La Festa del Riu ja començà el divendres al vespre quan una muleta guarnida amb llums es passejà per la llera d'un riu completament fosc. Els seus moviments lents i el reflexos sobre l'aigua eren senzillament màgics.JS

Vira vira de les barques Quinoccio (al fons) i Xerina.

Dissabte a la tarda és el moment culminant de la Festa. S'inicià amb un petit vira-vira de les barques de vela llatina convidades: el Quinoccio de l'Arjau de Cambrils i la Xerina del Moll d'Arenys de Mar amb la seva vela estelada. Foren unes evolucions on malauradament poc es pogué usar l'impuls de les veles per les males condicions de vent i un excés de corrent. A partir d'aquí fins a tres regates de muletes que en un recorregut d'aproximadament un quilòmetre giraven les bases del pont dels arcs de la vila. En un sense parar, i al bell mig de les regates, el concurs de sirgadors. Aquest, un a un,  des de l'illot situat davant el Club Nàutic de Móra tibaven de la gúmena per fer avançar 50 m una muleta al mig del riu. Temps astronòmics per els participants (entre 8 i 12 segons) tots ells guanyadors d'anteriors edicions d'un  concurs que arribava a la seva desena edició.

Sortida d'una regata de muletes

Un cop acabades les regates, encara hi hagué una cursa de natació entre el moll de Móra la Nova i el del CN Móra d'Ebre. Amb un resultat "curiosament" estrany: tres primers classificats "ex aequo".  I finalment a manca d'ànecs -la legislació ho prohibeix- es llençaren unes desenes de síndries que el jovent i els més menuts no dubtaren a "caçar" llançant-se de cap al riu.

A banda d'això. Autoritats, banda de música, gegants, arrossada popular, etc... I sobretot l'escalfor d'un gran acolliment per part dels morencs organitzadors.

Una recomanació, no us perdeu la  Festa del Riu 2019 (el darrer dissabte d'agost).

Temps d'espera entre regates.

Adèu al varador Carré de Sant Feliu de Guíxols.

Fa uns mesos un navegant tradicional que té la barca al port de Sant Feliu de Guíxols avisava a la FCCPMF del pròxim tancament del Varador Carré de Sant Feliu de Guíxols durant el mes de juliol de 2018.

Si alguna reminiscència queda de la importància de Sant Feliu de Guíxols en la construcció naval és el Varador de Can Carré.  Actualment és el darrer varadero de carro de terres gironines i llevat del de Barcelona el darrer de Catalunya d'aquestes dimensions. Cal destacar-hi tres elements que poden classificar-se com a patrimonials industrials i marítims: el carro de varada, la caseta de la màquina i el taller.

Construït als anys 30 del segle passat ha conservat la maquinària original encara en ús en aquests moments. Dissenyat per treure embarcacions de fins a 80 tones, ha arribat a treballar amb vaixells de 150 Tm. Durant dues dècades també esdevingué drassana de construcció d'embarcacions. En el seu taller es pot veure una serra i un carro per fer taulons de troncs, a més de tota la resta d'eines i màquines habituals dels mestres d'aixa. El fet que el taller sigui un edifici isolat dins la zona de l'escar el converteix en una peça fàcilment transformable en una exposició permanent d'un ofici que malauradament es va perdent per les nostres contrades: el mestre d'aixa. La caseta del motor incorpora una motorització de 1905 que es va dissenyar per a un muntacàrregues dels històrics magatzems barcelonins El Siglo. Quan un violent incendi va destruir l’edifici, l’any 1932, va ser adquirit adquirir i adaptat al nou ús amb reduccions i altres ajustos. El varador va viure els seus moments d'esplendor cap els anys 70 quan el manteniment de les embarcacions de fusta requeria una desena de persones, amb equips comandats per tres o quatre mestres d’aixa, calafats i peons. Però la progressiva substitució dels tradicionals cascos de fusta pels polièsters els va anar restant feina. Malgrat tot el varador encara és ben viu avui i podria seguir-ho sent si fora tractat com allò que és, un element del nostre patrimoni industrial i marítim. De ben segur que en altres latituds com la Bretanya o els països escandinaus un espai com aquest ja formaria part del catàleg patrimonial.

El varador de Can Carré i la Caseta de Salvament.

La ubicació del varador just a sota el turó dels Guíxols on es troba el Museu de la Caseta de Salvament es podrien haver convertit en un conjunt museístic important que posaria en valor la relació de Sant Feliu de Guíxols amb el seu port. L'espai de Can Carré podria haver incorporat una exposició permanent de les antigues drassanes del S.XVIII de les que malgrat haver-hi uns panells informatius escampats per la vila podria millorar-se abastament el seu coneixement.

Els projectes municipals de millora turística de la zona dels Guíxols s'haurien de veure afectats amb aquesta intervenció patrimonial. Altrament la conservació d'aquests tres elements enriquiria molt positivament l'interès cultural d'un espai potser actualment tristament degenerat.

Avui el varador ja és tancat. Les reunions mantingudes per la Junta directiva de la FCCPMF amb Ports de la Generalitat i Ajuntament i Museu de Sant Feliu de Guíxols no han permès que es mantinguin aquestes estructures. Un cop més elements patrimonials industrials i marítims seran venut a preu de metall i seran destruïts sense possibilitat de recuperació. I potser d'aquí uns anys, tot plegats lamentarem no haver fet allò que era necessari per conservar-ho.

El periodista Josep Andújar de Ràdio Sant Feliu conjuntament amb Televisió de Tossa i AND SUR han realitzat aquest reportatge a mode d'elegia per un espai perdut.

XIII Trobada de vela llatina de La Cala

Canal 21 Terres de l'Ebre

Del 13 al 15 de juliol de 2018, L'Ametlla de Mar, La Cala, ha celebrat la seva XIII Trobada de vela llatina. Amb una magnífica participació, superior a la vintena d'embarcacions, ha dedicat aquesta edició a les menges a bord. Les embarcacions arribaren des d'arreu: Catalunya Nord, País Valencià i Principat.Els diferents àpats dels tres dies de la Trobada han incorporat plats típics del ranxo que fan els pescadors a bord de les seves embarcacions. 

El divendres tingué un protagonista especial: el Concurs culinari d'elaboració de plats amb tonyina. Nou embarcacions es posaren als fogons oferint cadascuna d'elles una delícia gastronòmica que el jurat tingué molt difícil de valorar. El premi de l'endugué la barca Laura de Cambrils.

Dissabte fou el dia de la gran navegada. Poc vent però el suficient perquè amb les bones mans dels patrons les barques foren capaces de navegar fins a la platja de l'Alguer i virant en rodó arribar-se al Port de l'Estany. Aquest espai, recentment rehabilitat pels serveis de medi ambient, fou el refugi natural dels primers pescadors de La Cala.

Foto: París Pastó

Per aquest motiu totes les barques s'hi endinsaren i foren amarrades al costat de llevant. Allà, sota els tendals improvisats amb veles els participants tingueren l'oportunitat de prendre un bany per llevar-se de sobre la gran calor que havien suportat durant la lenta navegada. Dinar, tertúlia i alguna becaina. A 2/4 de quatre fou l'hora d'abandonar l'Estany per realitzar un vira-vira des d'aquell punt fins una fita posada davant, de nou, la platja de l'Alguer. Tothom a port i a sopar.

Diumenge matí algunes barques que havien de fer molts quilòmetres o milles marines -per terra o mar- aprofitaren el matí per avançar feina. La resta tornaren a sortir davant el litoral calero per navegar mostrant les seves veles llatines. Desprès de dinar la Trobada es donà per acabada. 

Una magnífica organització a qui cal felicitar, i una mostra del bon funcionament d'una entitat amb empenta i les idees clares.

Vídeo editat per Josep Inglada

Foto Jordi Salvador

Què és la European Maritime Heritage?

La European Maritime Heritage EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats.

Els objectius d'EMH exclouen qualsevol cerca de beneficis, i són:

- Fomentar la cooperació mútua entre l'àmplia comunitat d'organitzacions d'Europa, inclosos els museus, implicades en mantenir viu el patrimoni marítim

- Servir de conducte per al flux d'assessorament i assistència entre aquestes organitzacions contribuir a la comprensió mútua de les diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública d'aquestes cultures, organitzant un congrés triennal

- Identificar i promoure vincles històrics entre regions europees, publicant el paper de les vies navegables com un pont cultural entre les nacions

-Estudiar i resoldre els problemes comuns identificats en el procés de conservació i explotació d'embarcacions tradicionals a Europa

- Proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de conservació i explotació d'embarcacions i vaixells històrics

L'organisme té una estructura complexa i un molt ampli ventall d'activitats que trobareu de forma actualitzada a  http://european-maritime-heritage.org/ .

L'any 2003 fou la promotora de la Barcelona Charter:

Carta de Barcelona

Saltar a la navegacióSaltar a cercar

La Carta de Barcelona , en la seva totalitat, la Carta Europea per a la Conservació i Restauració de Vaixells Tradicionals en Operació és un estàndard informal però àmpliament acceptat per als projectes de manteniment i restauració d'embarcacions històriques que encara estan en funcionament com a vaixells de vela actius .

Antecedents 

Més d'un miler d'embarcacions històriques de totes les mides encara estan en funcionament a Europa . Només una petita part d'ells són monuments registrats o vaixells reals del museu , mentre que gairebé tots tenen un cert valor històric o cultural en el marc de la història marítima o regional . La gran majoria de les embarcacions històriques són propietat i operen per propietaris privats, associacions, fundacions, etc.La European Maritime Heritage , que és l'organització europea que actua com a paraigües dels vaixells tradicionals en funcionament, va decidir desenvolupar un codi de bones pràctiques per a la conservació i restauració d'aquests vaixells per salvaguardar-ne el valor històric i definir normes metodològiques mínimes per a qualsevol treball que s'hi realitzi . Un grup de treball format principalment per Arne Gotved , John Robinson i l'historiador marítim professional Ingo Heidbrink van redactar el text de la Carta que finalment va ser aprovat pel Patrimoni Marítim Europeu el 2003.

La Carta de Barcelona descriu en pocs paràgrafs com s'ha de fer la conservació i la restauració dels vaixells tradicionals en funcionament. Els principis bàsics es desenvolupen sobre la base de la Carta de Venècia i inclouen, per exemple, el requisit de documentació adequada de tot el treball realitzat, així com una bona investigació històrica de fons com a base per a tot el treball a realitzar. L'objectiu de tots els paràgrafs és salvaguardar el valor històric particular d'un vaixell per a les generacions futures, tot i que el vaixell encara està en funcionament i, per tant, cal adaptar determinades normes de seguretat d'avui. El text original de la Carta va ser escrit en anglès , però hi ha traduccions no oficials per a diverses llengües europees . Un comentari detallat sobre tots els paràgrafs de la Carta va ser desenvolupat per l'historiador marítim Ingo Heidbrink .

^{(Extret de la Viquipèdia)}

^{Text complet en català:}

CARTA EUROPEA PER A LA CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BUQUES TRADICIONALS EN FUNCIONAMENT

Preàmbul

La Carta de VENECIA es va crear el 1964 com a declaració de principis per a la conservació i restauració de monuments i llocs. S'obre amb el preàmbul:

"Imbossats amb un missatge del passat, els monuments històrics de les generacions de persones romanen fins als nostres dies com a testimonis vius de les seves velles tradicions. La gent cada vegada és més conscient de la unitat dels valors humans i considera els monuments antics com un patrimoni comú. Es reconeix la responsabilitat comuna de protegir-los per a les generacions futures. És el nostre deure lliurar-los en la plena riquesa de la seva autenticitat.

És fonamental que els principis que guien la preservació i la restauració d'edificis antics siguin acordats i establerts de forma internacional, i cada país és responsable de l'aplicació del pla en el marc de la seva pròpia cultura i tradició.

Al definir aquests principis bàsics per primera vegada, la Carta d'Atenes de 1931 va contribuir al desenvolupament d'un extens moviment internacional que s'ha concretat en documents nacionals, en l'obra de l'ICOM i la UNESCO i en l'establiment per part d'aquest últim del International Centre for the Study of the Preservation and the Restoration of Cultural Property"

Ambdues cartes es centren en monuments i llocs a terra. El patrimoni marítim no està cobert malgrat la seva estreta afinitat. Per tant, el IV Congrés EMH, reunit a Barcelona l'any 2001, va acordar adaptar la Carta VENÈCIA del patrimoni marítim a Europa, que es coneixerà com a "BARCELONA CHARTER".

DEFINICIONS

ARTICLE 1. El concepte de patrimoni marítim a la superfície abraça l'únic vaixell tradicional en el qual es troba l'evidència d'una civilització particular o de desenvolupament significatiu, així com de la vela tradicional, l'artesania i l'artesania marítima. Això s'aplica tant a vaixells més grans com a embarcacions més modestes del passat, que han adquirit importància cultural amb el pas del temps.

ARTICLE 2. La conservació, restauració i explotació de vaixells tradicionals ha de recórrer a totes les ciències, tècniques i instal·lacions que puguin contribuir a l'estudi i salvaguarda del patrimoni marí a flotació.

OBJECTIU

ARTICLE 3. La intenció de preservar i restaurar els vaixells tradicionals en funcionament és salvaguardar-los ja sigui com a obres d'art, com a evidència històrica o per perpetuar habilitats tradicionals

PRESERVACIÓ

ARTICLE 4. És essencial per a la contínua supervivència dels vaixells tradicionals en funcionament que es mantinguin de forma permanent.

ARTICLE 5. Fer ús dels vaixells tradicionals per a un propòsit socialment útil sempre facilita la seva preservació. Per tant, aquest ús és desitjable, però no ha de canviar significativament el disseny exterior de la nau. Les modificacions exigides per un canvi de funció s'han de mantenir dins d'aquests límits.

ARTICLE 6. Una nau tradicional és inseparable de la història a la qual és testimoni i de les aigües que va navegar. Per tant, el seu port d'origen i àrea d'operació hauria d'estar idealment a les regions del seu ús anterior.

RESTAURACIÓ

ARTICLE 7. El procés de restauració és una operació altament especialitzada. El seu objectiu és preservar i revelar el valor estètic, funcional i històric dels vaixells tradicionals i es basa en el respecte del material original i documents autèntics. La restauració en qualsevol cas ha de ser precedida i acompanyada d'un estudi històric de la nau.

ARTICLE 8. La restauració de vaixells tradicionals s'aconseguirà millor mitjançant materials i tècniques tradicionals. Quan els materials o tècniques tradicionals resulten insuficients, la consolidació de vaixells tradicionals en funcionament es pot aconseguir mitjançant l'ús de materials moderns per a la conservació, l'eficàcia dels quals ha estat demostrada per dades científiques i provada per l'experiència.

ARTICLE 9. La restauració d'un vaixell tradicional no requereix que el vaixell sigui restaurat a l'any de construcció original. Alguns vaixells tenen un gran valor històric en un període posterior del seu antic temps de treball. La restauració a qualsevol període només s'haurà d'executar després d'examinar exhaustivament la qualitat de la documentació històrica i tècnica disponible per al període escollit.

ARTICLE 10. L'equipament obligatori de navegació i seguretat ha d'integrar-se harmònicament amb el conjunt, però al mateix temps ha de distingir-se de l'original, de manera que la restauració no falsifiqui les proves artístiques o històriques.

ARTICLE 11. No es podran permetre les ampliacions, excepte en la mesura que no perjudiquin les parts interessants de la nau, el seu entorn tradicional i el balanç de la seva composició.

ARTICLE 12. En totes les obres de restauració, sempre hi ha una documentació precisa en forma d'informes analítics i crítics, il·lustrats amb dibuixos i / o fotografies i altres mitjans adequats. S'haurien d'incloure totes les etapes del treball de desmuntatge, tractament, remuntatge i incorporació de peces noves, així com característiques tècniques i estructurals identificades durant el desenvolupament de l'obra.

Crònica de la IV Trobada de Calafell - 2 juny 2018

Sota un cel grisos o rúfol com dirien per l'Empordà, començà la jornada de la IV Trobada de Calafell. A les nou del matí sota la pèrgola del port ja hi havia parades les taules per agafar forces amb un esmorzar a base de pa amb tomàquet i botifarra regat amb vins de la terra i un bon cafè. Abans que la mandra s'entaulés amb les tripulacions fou l'hora d'embarcar-se desprès de rebre les instruccions de navegació a la reunió de patrons al mateix moll. Fotografia de grup amb les veles obertes. Molt poc vent a la sortida del port que obligà a l'ús dels motors per guanyar aigües lliures.
El rumb vers a Calafell i Sant Salvador de Comarruga oferí  a les popes a una brisa que poc a poc, segons anava sortint el sol fins a quedar un dia radiant, s'entaulà en una ventolina molt agradable per navegar sobre una mar absolutament calma. Popa rodona, antenes en creu i ruta a tocar de les boies de protecció de la platja per guanyar visibilitat. Flota més o menys agrupada malgrat els esforços i reiteracions del company Josep a través de la ràdio. Bones imatges i fotografies des de les embarcacions de suport cedides per particulars i pel club de vela de Segur de Calafell. En arribar davant el pòsit de Calafell ens esperaven els llaüts de rem i uns quants companys que a bord dels seus patins catalans ens acompanyaren una bona estona. Arribats a la riera que separa les dues viles -Calafell i Sant Salvador-, ordre de virar per concentrar-nos davant el pòsit de nou. Allà s'embarcaren els familiars de Carles Barral que celebraven el 90è aniversari del seu naixement. Fet l'acte protocol·lari, tothom cap a port.

En arribar-hi les barques foranes - Mestraló i Xerina- que havien arribat per carretera són llevades de l'aigua. I tothom es concentra en l'acte per excel·lència de les trobades (a més de navegar, és clar) que és el dinar. Magnífica paella feta per l'Isma, música en directe amb un saxo tenor i dinar de germanor de nou sota la pèrgola del port. Riure, xerrar, comentar, aprendre, gaudir, amistat, coneixences,... tot això és allò que es troba arreu en una Trobada.

Felicitats Club Patí Català de Calafell- Amics de la vela llatina Carlos Barral. Hi tornarem!

#PasaiawaitingHermione

L'Hermione rèplica francesa d'una fragata del S. XVIII.

Aquest podria ser el hastag que resumeix un Festival marítim de Pasaia que ja és història. Un gran festival que segueix el model francès de grans concentracions marítimes on s'ha notat molt l'absència del principal protagonista: L'Hermione.

Estand FCCPMF al Pasaia Itsas Festibala 2018

Però a banda d'aquesta absència el Festival ha funcionat molt bé, milers de persones han visitat la vila marinera en una mostra dividida entre dos grans centres. D'una banda Pasaia Donivane, on hi havia unes barraques de venda de materials artesans i s'altres relacionats amb el mar, a més d'unes carpes on diferents entitats mostraven les seves activitats. Allà precisament es podia trobar l'espai català amb l'exposició de la FCCPMF.

La Xerina navegant amb el bergantí Kaskelot per la ria de Pasaia.

Més de dos centenars de petits vaixells de paper han estat distribuïts entre uns visitants que habitualment demanaven informació davant els plafons de les 14 associacions catalanes. El calendari d'activitats ha estat molt ben rebut en el seu format de vaixell de papiroflèxia, que més d'una persona s'animà a  muntar allà mateix.

Simultàniament dins la ria la Xerina, la muleta amb vela estelada, informava de la presència catalana al Festival de manera que difícilment podia passar desapercebuda. Amb diferents tripulacions ha navegat durant moltes hores en un vira vira continu de les embarcacions participants d'arreu: Euskadi, França, Galícia i Catalunya.

El so del corn mediterrani es fusionà amb un magnífic irrintzi i so de corn cantàbric de la companya Asun.

Bon ambient, música, intercanvi d'experiència, fusió cultural i aprenentatge de tècniques i formes de fer dins el món de la nàutica tradicional.

Benvingut el Pasaia Itsas Festibala! El 2020 sembla que podrem tenir una segona edició. No ho oblideu.

Itsas Festibala Pasaia 2018

Informació i dossier de premsa. 

La FCCPMF hi serà present amb una delegació.

Maresmar, Trobada de centenaris 2018

Incorporen aquesta informació apareguda a maresmar.cat per la novetat que representa enguany com a trobada d'embarcacions tradicionals.

Varador 2000 organitza del 8 al 10 del proper mes de juny una trobada de vaixells centenaris i històrics al Maresme que s’anomena Maresmar – Trobada de Centenaris 2018. En aquest esdeveniment hi participaran una vintena de vaixells encapçalats pel Santa Eulàlia –buc insígnia del Museu Marítim de Barcelona– i el Sirius, que aquest any compleixen 100 anys i encara naveguen. També hi participaran altres vaixells històrics com el Sant Ramon, el Far Barcelona, el Bon Temps i La Courtisane, entre molts d’altres.

La trobada compta amb el suport del Museu Marítim de Barcelona, la Facultat de Nàutica, Ports de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Consorci de Promoció Turística del Maresme, el Consell Comarcal del Maresme, diversos ajuntaments d’aquesta comarca encapçalats pel d’Arenys de Mar, i altres institucions, entitats i associacions, així com diversos patrocinadors privats.

L’objectiu del Maresmar – Trobada de Centenaris 2018 és triple: difondre la cultura i el patrimoni marítim, divulgar els oficis relacionats amb el mar i promoure l’economia i el turisme del Maresme i els seus municipis.

Difondre la cultura i el patrimoni marítim significa apropar-lo a la ciutadania, que pot arribar a sentir com a propi un passat molt proper que encara conservem. La comarca del Maresme és en aquests moments un dels territoris de tot l’arc mediterrani més implicats en la preservació de les arrels i la cultura marítimes. Segurament, podem afirmar que actualment és un dels principals motors de difusió del patrimoni i la cultura marítims del país més enllà de les nostres fronteres.

El Maresme aglutina una important tradició centenària centrada en la formació de navegants (foren famoses les seves escoles de pilots) i en la construcció d’embarcacions, moltes de les quals van servir per comerciar amb Amèrica i per engrandir el teixit productiu i industrial de Catalunya. Aquestes embarcacions es construïen a peu de platja, en drassanes repartides per la comarca que avui dia serien inimaginables. Durant els segles XVIII i XIX els mestres d’aixa maresmencs van enllestir un munt de pailebots, fragates i bergantins que van solcar els mars d’arreu del món.

Maresmar pretén mostrar tot aquest llegat i, alhora, consolidar-se com a festival marítim potent i amb entitat pròpia en l’àmbit mediterrani, contribuint a dinamitzar la cultura marítima catalana i de retruc a dinamitzar l’economia de la comarca i de les poblacions que l’acullin. L’objectiu és que Maresmar també sigui un motor, un esdeveniment al servei del desenvolupament econòmic i turístic del Maresme i dels seus municipis.

Curs de Vela Llatina a Torredembarra

Els companys Gussiaires de Baix a Mar de Torredembarra organitzen un Curs de navegació amb vela llatina. Ens informen que aquest curs primer curs serà teòric amb maqueta per aprenentatge i dins una aula. La segona part d'aquest curs sí que es farà dalt d'embarcacions. Una bona manera d'aproximar-se a la navegació tradicional.

STAGES SANT ISIDRE 2018

Des de la comissió de comunicació de la Federació hem pensat que pel seu interès publiquem aquesta informació sobre una activitat organitzada per un dels vaixells representants del nostre patrimoni marítim. Malgrat la seva gestió privada dona la oportunitat de viure experiències noves i interessants que enriquiran, de ben segur, la cultura immaterial marinera dels seus participants.

"Es el primer projecte que realitzem el Sant Isidre en els darrers anys i la intenció es que sigui una vivència experimental, de valors i de cultura. 

Pretenem que els participants puguin conviure amb nosaltres col·laborant en les feines quotidianes en quan a manteniment i coneixements de les instal·lacions a bord, així com a la navegació i maniobra amb un vaixell d’aquest tipus. Col·laboració amb la neteja, la cuina i el treball en equip i que s’adaptin dormint a bord tan a la badia de Cadaqués com  fondejats en una cala al Cap de Creus realitzant guàrdies. 

El preu que hem pensat per alumne es de 380€ per els 5 dies i inclou la pernoctació, el dinar i esmorzar dels 5 dies i la roba de llit. Hi ha un preu especial per a joves o estudiants de qualsevol branca de 300€.

Ens farà falta tota la ajuda possible per tirar endavant projectes amb alumnes, així doncs pensem que podem fer un descompte del 15% per als navegants que formen part de la FCCPMF. 

Agraïm de nou l'interès i esperem que projectes així puguin tenir continuïtat".

Del 2 al 6 abril
Del 9 al 13 abril
Del 16 al 20 abril
Del 23 al 27 abril
Del 30 abril al 4 maig
Del 7 al 11 maig
Demana informació sense compromís: 626960298 o chartersantisidre@gmail.com  

Calendari Trobades 2018

Ja podeu consultar el calendari de trobades de navegació tradicional 2018 en la finestra lateral dreta d'aquesta web-blog. També us el podeu descarregar clicant sobre la imatge:

Actualitzat 12 de febrer 2018

Recordeu, però, que aquest calendari pot ser modificat. Consulteu sempre el que trobareu en línia que mirarem que estigui sempre al dia (sempre que arribi la informació).

Canal Youtube de la FCCPMF

Clica la imatge per accedir al Canal Youtube de la Federació.

Envieu els vostres enllaços d'imatges editades de Trobades i Festivals marítims on ha participat la Federació o algun dels seus membres a fccpmf@gmail.com i, un cop valorades, les podrem incluoure en aquest canal.

Nova incorporació a la Biblioteca de la FCCPMF: Manuel du manouvrier. París. 1891

En el nostre afany per anar incorporant textos relacionats amb la navegació tradicional que arriben a nosaltres per diferents vies. Avui podem presentar aquest manual pels alumnes de les escoles nàutiques franceses de finals del segle XIX. Terminologia, tècniques i gravats fan d'quest llibre una petita delícia per endinsar-se en la navegació de fa uns 125 anys enrera.

Saló Nàutic 2017

Espai Marina Tradicional Salo Nautic 2017 by Escenavegant Cat on Scribd

L'Ebre i Catalunya al Festival de Loire a Orleans 20 al 24 setembre 2017.

Imatges del reportatge de France 3.

Aquests vídeos són un petit resum del Festival de Loire.

Fotografies:

Fotografies Escenavegant

Comunicat 22 de setembre 2017

IV FESTA DEL MAR. L'Ametlla de Mar 9 al 11 de juny 2017

Cartell original de Pilarin Bayés.

La Federació Catalana per a la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) organitza gairebé bianualment la seva Festa de la Mar. Per a aquesta activitat convoca a totes les associacions que formen part de la Federació, alhora que també a altres federacions, institucions i entitats no federades tant de Catalunya com de tota Europa.

És voluntat de la FCCPMF que cada edició es realitzi en un indret diferent de Catalunya per fer una bona difusió dins el territori. Enguany la responsabilitat ha recaigut a l’Ametlla de Mar, poble mariner i pescador amb molta experiència en l’organització d’esdeveniments dins de la cultura i patrimoni marítim, com la festa més gran mai feta a Catalunya, coneguda com el “Dia del Pescador i els Oficis de la Mar”,  i d’altres d’ àmbit més local, però sempre en defensa del patrimoni del mar.

L’ organització de la Festa de la Mar 2017 és a càrrec de l’Associació de Vela Llatina de la Cala, l’ entitat federada més al sud de Catalunya fins el present. L’Associació de la Cala va començar el 2006 amb la seva primera activitat i, des de llavors, són ja 11 les que ha organitzat sota el nom de “Trobades de Vela Llatina Golf de Sant Jordi”. Al mateix temps i des del 2014 ostenta la Presidència de la FCCPMF, amb el compromís de celebrar aquest 2017 la “IV Festa de la Mar” que inclou també la “XII Trobada de Vela Llatina Golf de Sant Jordi”.

L’Associació coordina les diferents parts implicades a la Festa de la Mar com són l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, la Federació Catalana per a la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, l’ Escola Nàutico-Pesquera de l’Ametlla de Mar, el Museu Marítim de Barcelona, la Confraria de Pescadors de

l’Ametlla de Mar, el Club Nàutic Ametlla de Mar, l’Estació Nàutica Costa Daurada,  la “Asociación de Buceo Histórico de España (HDS-ES)”, el CRAM, la associació Plàncton, les escoles municipals, …així com nombroses empreses privades.

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) les aigües del Golf de Sant Jordi es van omplir de derelictes de vaixells aliats per la persecució sistemàtica a la que van ser sotmesos per els submarins alemanys de la serie U-bot. El moment més àlgid va esser durant l’any 1917, enguany, durant la “IV Festa de la Mar” es commemora el I Centenari d’aquells fets que van ser molt luctuosos i van trasbalsà els habitants de l’Ametlla de Mar. Un poble sencer que es va involucrar amb el rescat de naufragues, acollin els supervivents a casa seva i enterrant els morts. L’Ajuntament vol reconèixer la labor solidaria del seus habitants i honrar la memòria de totes les víctimes a la mar de les seves aigües amb un homenatge. La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial i la “Asociación de Buceo Histórico de España (HDS-ES)” es sumen amb la organització de una taula rodona en la que es parlarà del destí d’alguns d’aquests vaixells que avui son objecte de turisme d’activitats subaquàtiques…

El municipi de l’Ametlla de Mar, a través del seu Ajuntament, amb motiu de la seva participació a la “IV Festa del Mar”, prepara diverses activitats sobre el patrimoni del mar del Golf de Sant Jordi  que inclouran manifestacions culturals de tot tipus com exposicions, conferències, imatges documentals, música, jocs tradicionals, ecologia, concursos gastronòmics…i per suposat la presència de prop de 50 vaixells tradicionals per navegar en les seves aigües.

Dins la Festa de la Mar tothom està convidat a participar-hi i gaudir-ne dels dies d’intensa activitat al moll del Port Pesquer de l’Ametlla de Mar.

Programa Preliminar de la Festa de la Mar. 

Mes de maig 2017: Escoles de l’Ametlla de Mar Xerrades als alumnes sobre medi ambient marí (Plàncton). Xerrades als alumnes sobre història dels naufragis al golf de sant Jordi (Sr Xavier Figueres, historiador local). Avaluació dels coneixements adquirits. 

Del 2 al 11 de juny: Espais Gastronòmics. Jornades gastronòmiques dels fideus rossejats i del peix blau als restaurants de la vila. Ruta de la tapa blava (peix blau) als bars de la vila. 

Diumenge 4 de Juny 2017.­ Inauguració a la sales del Centre d’Interpretació de la Confraria Vella de: Exposició sobre Modelisme de embarcacions Tradicionals. Exposició sobre el Centenari del Enfonsament de Vaixells a la Primera Guerra Mundial. Objectes recuperats per gent del poble. Exhibició permanent del documental “Centenari del Enfonsament de Vaixells a la Primera Guerra Mundial al Golf de Sant Jordi” per Josep Maria Castellví. Vídeo de uns 20 min. que explica com van ser els enfonsaments i l’estat actual dels vaixells. Es farà exhibició continuada del film. 

9 de juny de 2017.­ 

Des de les 10:00 i durant tot el dia: Arribada d’embarcacions inscrites per participar a la “IV Festa de la Mar” Registre a la carpa de FCCPMF de les embarcacions i tripulants participants a la “IV Festa de la Mar” Servei de grua gratuït al Club Nàutic Ametlla de Mar. Amarratge gratuït al Club Nàutic Ametlla de Mar, una setmana abans i una després de la “IV Festa de la Mar” Portes Obertes per visitar les embarcacions. 

19:30 Concurs “Barquer­Chef” de cuina tradicional del mar per a les tripulacions inscrites a la “IV Festa de la Mar” Places limitades a 10. Inscripció voluntària. Es farà sorteig de les places entre tots els inscrits per el concurs. Es poden inscriure quadrilles o a títol individual. Lloc: Serà a les Carpes petites, davant la Carpa Gran.  Lliurament de premis a la tripulació que hagi fet el millor plat mariner de l’edició d’enguany.

 21:30 Sopar per a les Tripulacions inscrites a la “IV Festa de la Mar”. (Lloc: Carpa Gran) 

23:30 Vetllada Musical a càrrec de les tripulacions inscrites. (Lloc: Carpa Gran) 

10 de juny de 2017.­  

09:30 Visita guiada al espai natural de Santes Creus, cal inscripcións amb antelació. (Plàncton) 

10:00 Concentració de tripulacions, amb la seva roba distintiva, davant de l’ Ajuntament, i de tot el seguici per a la desfilada: autoritats, pregonera, banda de música, tripulacions, comitiva popular, xarangues, nans… 10:30 Sortida de la Cercavila des de l’Ajuntament cap al Moll de la Llum. 

11:00 Inauguració de la “IV Festa de la Mar” i del espai firal amb parlaments: Obertura de l’acte a càrrec del Sr Vicenç Llaó, regidor de cultura de l’Ajuntament Ametlla de Mar. Sr. Roger Marcet, Director del MMB de Barcelona, recalcant el paper d’aquestes festes Patrimonials. Sr. Andrés Clarós, President FCCPMF, presentació de la Festa de la Mar i introducció de la Madrina de la “IV Festa de la Mar” Sra. Pilarín Bayés, madrina de la “IV Festa de la Mar”. Sr. Jordi Gaseni, alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, donant la benvinguda al poble i inaugurant oficialment la “IV Festa de la Mar”. 

11:45 Visita Inaugural dels diferents espais: Les embarcacions grans amarrades al moll de la Llum. Stand del Museu Marítim de Barcelona i Xarxa de Museus del Mar de Catalunya. Stand de la FCCPMF: Jocs, fer barques amb os de sípia, taller de nusos,…. Stand de l’ Escola Nàutico-Pesquera: Tallers de Nusos, conferències, jocs…. Stand de la Fête d’Orleans: Presentació de la Festa Fluvial més important d’Europa. Catalunya i l’Ebre són els convidats d’enguany. Stand de les Pointus de Sanary (associacions de Vela Tradicional de França) Stand d’ “Art i Mar” constructors d’embarcacions de Vela Tradicional. Exposició d’embarcació i documentació. Stand de la Asociación Española de Buceo Histórico. (HDS­ES). Stand del CRAM: jocs i explicacions de la seva feina. Stand de Plàncton: jocs i explicacions de la seva feina. Contractació de serveis i activitats per l’endemà. Stand de Ametlla Diving: bateigs de Submarinisme. Stand Confraria Pescadors “Oficis de la Mar”: fer nanses, palangres, remendadores,…. Stand de la Ràpita: taller de calafat i reparació d’embarcacions. Stand Picasso: taller de fer peixos amb restes vegetals. Joc de bitlles i “morra” al moll. Charter a bord de la Goleta “Alània”. 

12:00 Reunió de Patrons de les embarcacions inscrites a la “IV Festa de la Mar” (Lloc: Carpa Gran)

12:30 Activitats de les embarcacions participants a la “IV Festa de la Mar”.  Sortida de les embarcacions de Vela Tradicional amarrades davant de la Confraria antiga amb desfilada davant dels molls. Navegada de la “XII Trobada de Vela Llatina Golf de Sant Jordi” 

12:30 Sortida del Catamarà o la Goleta “Alania” fins el “Correu” per l’ofrena floral i de una placa commemorativa al Cavour, el vaixell mes proper dels enfonsats a les aigües del Golf de Sant Jordi en representació de tots els derelictes en la Mar de la Frau. 

15:00 Dinar (Pic­nic) de les tripulacions participants a la “IV Festa de la Mar” (Lloc: Carpa Gran o mentre naveguen ) 

18:00 “Històries del Ferro. Els Bussos Ferrovellers a la Cala” Historia d’Aniceto López i el seu germà Josep, de Paco “el Rana” (Francisco Blay), Antonio Cabal, Josep Llambrich Pallarès …. (Lloc: Carpa Gran) Presentació de la taula rodona a càrrec del Sr Roger Marcet, director del MMB. Estrena del Documental de Josep Mª Castellví “Històries del Ferro. Els Bussos Ferrovellers a la Cala”. Taula redona amb Josep Mª Castellví, Antonio Cabal, Josep Llambrich Pallarès, Xavier Figueres. Lliurament de reconeixements al Srs Antonio Cabal, Josep Llambrich i a les famílies d’ Aniceto López, Francisco Blay (Paco el Rana),….i en Josep Mª Castellví, a càrrec del Sr Jordi Gaseni, Alcalde de l’Ametlla de Mar. Lliurament de Diplomes de Bus d’Honor a càrrec del Sr Joan Font, President de la Societat de Busseig Històric d’Espanya (HDS­ES) La Conferència i lliurament de distintius serà coberta per la revista digital de submarinisme Acusub, que li donarà sortida en el número de finals de juny 2017. 

20:00 Concert al Espai Musical (Lloc: escenari de la punta del Moll de la Llum). 

21:30 Sopar de les tripulacions participants a la Carpa Gran. 23:30 Paraules d'agraïment als participants i Parlaments. 

24:00 Actuació Musical i Ball per les tripulacions. 

Diumenge 11 de juny 

10:00 Obertura de la Festa de la Mar Incorporació a la “IV Festa de la Mar” de la Estació Nàutica de la Costa Daurada i empreses d’activitats de l’Ametlla de Mar. Trobada d’instagramers influencers a l’Ametlla de Mar. Obertura Exposicions. Visita embarcacions al Moll de la Llum. 

10:00 XXIII Diada dels fideus rossejats de l’Ametlla de Mar. 1ª Màniga del concurs. Espai gastronòmic amb degustacions, mostra de productes locals i de vins de la D.O. Terra Alta. Tast per el Jurat del concurs de Fideus Rossejats. 12/5/2017 IV Festa de la Mar. Ametlla de Mar 9, 10 i 11 de juny 2017. | Associació Vela Llatina La Cala 5/5 11:00 Batejos de Vela Llatina per al públic interessat. 

11:00 Excursió amb el catamarà de Tuna­Tour i degustació de tonyina a preus especials per els inscrits a la “IV Festa de la Mar” 

12:00 Concurs Tradicional de Fideus. 2ª Mànega del concurs. Espai gastronòmic amb degustacions, mostra de productes locals i de vins de la D.O. Terra Alta. Tast per el Jurat del concurs de Fideus Rossejats. 

12:00 Sortida de embarcacions de Vela Llatina. Vira-­Vira (maniobres) de les embarcacions participants dins del espai del port per demostració al públic. Explicació al públic de les evolucions de les Veles Llatines per megafonia. Sortida de les embarcacions a navegar davant del port. 

13:00 Regata de Muletes de rem. Concurs de muletes a rem. Entrega de premis. 

14:00 Entrega de Premis del Concurs de Fideus Rossejats (Lloc Carpa Gran) 

14:30 Dinar de les tripulacions participants a la Carpa Gran. Servei de grua gratuït al Club Nàutic Ametlla de Mar. Amarratge gratuït al Club Nàutic Ametlla de Mar una setmana abans i una després de la “IV Festa de la Mar”