A Bescanó s'ha recuperat per un dia la barca de llibant que antigament permetia travessar el riu Ter. Els Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell, amb Salanca Rems i Veles de Sant Hipòlit de la Salanca, el Consorci del Ter, i els ajuntaments de Salt, Sant Gregori i Bescanó conjuntament amb la FCCPMF han organitzat aquesta festa.
Les entitats Gussiaires de Baix a Mar i Associació Orsapop de Torredembarra han organitzat conjuntament aquesta Trobada al port de la vila.
El punt de trobada era el pedestal de l'antiga escultura Omega (que ja no hi és), allà tota la flota provinent de Calafell s'ha unit amb els patins catalans i gussis que sortien de la platja en un moment màgic.
Els amics de l'Associació Patí Català de Calafell reberen les embarcacions al port de Segur de Calafell en un programa farcit d'actes: navegada, bateig d'una embarcació i inauguració d'una exposició.
A la platja del pòsit es batejà la barca Carpero per part d'un capità de la marina mercant del segle XIX acabat de desembarcar del seu pailebot. En una cerimònia laica i republicana la barca posà de nou aigua sota la quilla en la seva nova vida dins l'associació calafellenca.
La inauguració de l'exposició sobre la construcció d'una rèplica de La Francisca endegà un nou i important projecte del Ajuntament de Calafell i de l'Associació Patí Català.
Cliqueu sobre la imatge per obrir l'enllaç. Recull de les imatges que els participants han enviat a les xarxes.
Vídeo resum de Ràdio Arenys.
Entrevista a Vicente Garcia Delgado /El Punt Avui 1/06/2019
“On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda”
Arenys de Mar acull aquest cap de setmana la cinquena Festa de la Mar per promoure la recuperació d’embarcacions tradicionals com les de vela llatina o de navegació clàssica
VICENTE GARCÍA DELGADO
MEMBRE FUNDADOR DE LA FEDERACIÓ CATALANA PER A LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL
ELENA FERRAN-ARENYS DE MAR
Una cinquena Festa de la Mar. Com va començar?
La primera trobada de vela llatina es va fer el 1986 a Sant Feliu de Guíxols, i amb els anys es van anar creant associacions. Des de Barcelona vam pensar a reunir-nos tots i no trepitjar-nos. La flota no era gaire gran i volíem que els particulars s’animessin a recuperar les seves embarcacions a cada trobada. La primera Festa de la Mar es va fer el 2006 a Cadaqués.
Per què són un tresor, aquestes embarcacions?
Són un vehicle de cultura. Té l’interès de saber com eren aquestes embarcacions tradicionals i com naveguen. També es preserva un llenguatge associat que fem servir al navegar, com ara el davant, la trossa o una guindaressa, que si no, s’oblidarien. He dedicat més de 3.000 hores a restaurar una barca de vela llatina, la Lola, tal com era el 1906. Ara és del Museu Marítim de Barcelona, i amb voluntaris les fem navegar.
La ‘Lola’ era una barca de foc, per a la pesca de l’encesa. En què consisteix?
Encenien foc en un fester, com una graella agafada a l’orla de la barca. Sortien a fora la cala per atraure els peixos, perquè amb els corrents no podien posar sardinals, i quan feien entrar la mola de peix a dins la cala, amb una altra barca els rodejaven i recuperaven l’art estirant des de la platja.
La vela llatina només era per sortir a pescar?
Últimament, però es coneix des de l’època romana. És el gran descobriment, perquè permet maniobrar i anar amb el vent en contra fins a uns 45 graus. És la gran diferència de la vela quadra que amb una mateixa cara obliga a tenir sempre el vent a favor. Hi ha una dita de la vela llatina que diu “si no em coneixes no em toquis”, perquè si fas determinades maniobres és fàcil bolcar.
Cada vegada es veuen més veles llatines?
Quan vaig començar, als anys noranta, això era un desert. Ara ja som quinze o setze associacions de vela llatina i navegació tradicional. El nord-catalans va iniciar el 1977 el ressorgir de la vela llatina des de Cotlliure, quan encara es cremaven les barques velles a les platges. Un moviment que s’ha anat estenent per França, Itàlia i diferents punts de la costa mediterrània d’Espanya.
El patrimoni fluvial és igual d’important?
Sobretot a l’Ebre, on hi havia molta riquesa, perquè era per on es transportava tot quan no hi havia tren ni carreteres. Feien servir la vela llatina i la quadra, però també hi havia rais, pontones i muletes. Avui queden un parell de llaüts fent de pas de barca i es mantenen les regates de muletes a Móra d’Ebre i els barquets a Sant Carles de la Ràpita.
L’èxit és que les embarcacions no deixin de navegar?
S’han de recuperar les embarcacions i enriquir el patrimoni sabent com es feien servir i poder-hi navegar. El Museu Marítim s’ha adonat que tenir embarcacions a l’aigua transmet més que dins un aparador. Per això té un pailebot que surt a navegar totes les setmanes.
El ‘Santa Eulàlia’ és un clàssic i convidat estel·lar a la trobada.
Sempre l’esperem perquè és el nostre missatger pel Mediterrani. L’acompanyen el quetx Ciutat de Badalona i el quillat Sant Ramon, els bastiments més grans de la federació. Tindrem més de trenta barques que navegaran per les aigües d’Arenys i Sant Pol i les prop de dues-centes persones que es mouen al seu voltant, tant per navegar com per a les tasques de manteniment i conservació d’aquest extens patrimoni nàutic.
Tampoc us oblideu del patí, que va ser una revolució a l’època.
Sí, efectivament, és un element important de la nostra identitat nàutica. Una creació genuïna de les platges barcelonines ara fa un segle. És una embarcació que no porta timó i va deixar els rems i maniobra només amb la vela i amb una mica de brisa. Volem del patí de vela que s’incorpori a la federació com una entitat més. Per això hem fet diverses activitats amb Arenys, Canet Sant Pol on hi ha una bona activitat patinaire.
Les barques de platja varades a la sorra ja són testimonials.
La normativa ho prohibeix, com a màxim ho permet als clubs nàutics, i ara ja s’està restringint als 300 metres d’ocupació màxima. Sant Pol conserva la seva platja de les barques, i és excepcional. On no hi ha d’haver mai una barca de fusta és al mig d’una rotonda a la carretera. És un crim.
Restaurar tampoc surt barat?
Refer una barca com treballaven abans et pot costar el doble. Trobar les fustes prou amples i d’una sola peça és complicat i s’ha de saber l’ofici. Tenim pocs mestres d’aixa i s’han d’impulsar projectes com els que es fan a Arenys per no deixar perdre aquest treball artesanal. Si teniu més imatges feu-les arribar a fccmf@gmail.com. Gràcies.
Dissabte, 25 de maig. 12 h. Travessa de patí de
vela: Platja d’Arenys - Canet - Sant Pol (BNAM/MIV/CNSPM/ADIPAV) Arribada de la travessa de
vaixells clàssics de Barcelona al Port d’Arenys
(AEBEC/CNAM) 18 h. Presentació exposició
“El patí de vela” produïda pel MMB (Ateneu Arenyenc) 19 h. Taula rodona sobre
patrimoni marítim Intervenen: - Capità Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona i president de Bricbarca - Eliseu Carbonell, antropòleg i professor de la Universitat de Girona - Leonardo García, President de l’AEBEC - Beñat Ibaieta, president d’Euskal Bateleroak - Vicente Garcia-Delgado, assessor de la FCCPMiF Moderador: Víctor Martí i Carrasco, president de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMIF) Prèviament es presentarà i projectarà el vídeo "Cap a on ens porta el vent" (17') de Bricbarca. (Centre Cultural Calisay. Riera del Pare Fita, 31, Arenys de Mar).
Dijous, 30 de maig. 19.30 h. “Poetes i el
mar”. Conferència i lectura de poemes. A càrrec de Marta Colell.
Hi col·labora ÒMNIUM Alt Maresme. (Cafè El Centre. Sant Pol de Mar).
Divendres, 31 de maig. Arribada al Port d’Arenys dels bastiments
i tripulacions participants a la V Festa de la Mar. Des de 19 h, a mitjanit. Taverna
del mar: Conversa, tastets, música… (Port d’Arenys) 20.15 h. Presentació
d'Espais florits mariners. (Plaça Lloveras. Arenys de Mar) 22 h. ACTE INAUGURAL.
Espectacle ‘Somni’, amb la participació del
Cor l'Aixa, director Pau Jorquera (Platja i Port d’Arenys)
Dissabte, 1 de juny. 10 h. Desfilada de
tripulacions (Plaça de Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de
Mar) 12 h. Sortida
d’embarcacions del Port d’Arenys i navegada col·lectiva a Sant
Pol. 14 h. Treta i fondeig de
les barques a Sant Pol i botadura d’un bot de rems construït per
estudiants del projecte Barca. A càrrec de Bosco Plana. (Platja de
les Barques. Sant Pol de Mar) 17 h. fins a les 22 h. Espai
del mar al Port d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i
nàutiques 17.30h fins a les 20.30 h. Fira
del mar. Espai d’oficis i llegendes del mar. (Pl. Torrent Arrosser.
Sant Pol de Mar) 17.30h Inauguració exposició “La
nostra mar”. Dibuixos i aquarel·les de Joshemari Larrañaga. (La Casa dels Pescadors, “El Tenyidor”.
Sant Pol de Mar) 18 h. Visita guiada “Sant
Pol pescador”. (Plaça de la Vila. Sant Pol de Mar). 19:30 h Taula rodona "Història,
present i futur del patí de vela" amb Joan Comajuncosa,
president d'honor de l'ADIPAV; Anna Pujol, presidenta de l’ADIPAV, Raul
Juncosa, soci fundador del CNSPM i Xavier Carrasco, patinaire (CNSPM i ATD).
Moderador: Francesc Pujol, president del CNSPM. (CNSPM.
Sant Pol de Mar) 21 h. SOPAR I FESTA DE LA
MAR. (Plaça de La Punta. Sant Pol de Mar)
Diumenge, 2 de juny. 10 h. Espai del mar al Port
d’Arenys amb mostra d’activitats lúdiques i nàutiques . 12 h. Desfilada de les
barques de la Festa de la Mar. Port d’Arenys
Dissabte, 8 de juny. 19.30 h. Espai de tertúlia “Lèxic
pescador de Sant Pol”. Diàleg amb Lluís Cabruja, filòleg, Pere
Tarridas, pescador jubilat i altres a confirmar. (La Casa dels
Pescadors, “El Tenyidor”. Sant Pol de Mar)
Diumenge, 16 de juny. 9 h. Competició de
rem de la Lliga catalana de llagut. (Platja d’Arenys)
PROGRAMACIÓ
NÀUTICA
Programació rellevant per les tripulacions
25 DE MAIG. Dissabte 12 h Travessa amb patí: Platja
d’Arenys–Canet-St.Pol de Mar (Mar i Vent/CNSPM/ADIPAV/BNAM) Arribada al Port d’Arenys travessa de vaixells
clàssics (AEBEC/CNAM) 19 h Taula rodona sobre patrimoni marítim (Centre
Cultural Calisay. Arenys de Mar) 31 DE MAIG. Divendres Arribada d’embarcacions. Acreditació i recepció
tripulacions 19 h Taverna del mar: Conversa, tastets, música…
(Port d’Arenys. Arenys de Mar) 22 h ACTE INAUGURAL. Espectacle ‘Somni’. (Platja i
Port d’Arenys. Arenys de Mar) 1 DE JUNY. Dissabte 9 h Esmorzar de tripulacions (Plaça de Lloveras.
Arenys de Mar) 10 h Desfilada de tripulacions (Plaça de
Lloveras/Plaça de l’Església. Arenys de Mar) 12 h Desfilada d’embarcacions i navegada
col·lectiva a Sant Pol. 14 h Treta i fondeig de les barques a la platja
(Platja de les Barques. Sant Pol de Mar) 17 h Activitats lúdiques i nàutiques al moll del
Port d’Arenys i a Sant Pol de Mar. 19:30 h Taula rodona “Història, present i futur del
patí de vela". (CNSPM Sant Pol de Mar) 21 h SOPAR I FESTA DE LA MAR (Plaça de La Punta.
Sant Pol de Mar) 2 DE JUNY. Diumenge 10 h Esmorzar de tripulacions (Port d’Arenys.
Arenys de Mar) 11:30 h Desfilada d’embarcacions 12 h Navegada col·lectiva de totes les embarcacions
i patins (Davant d’Arenys) 12 h Batejos de mar i activitats al
moll (Port d’Arenys) 15 h DINAR DE COMIAT I ACTE DE CLENDA (Port
d’Arenys)
NAVEGACIÓ TRADICIONAL I CLÀSSICA
Des de la década dels anys vint del segle passat el patí de vela ha tingut un
paper destacat de la nàutica recreativa a la costa de Barcelona i el Maresme.
Actualment hi ha un bon estol i afició a Canet de Mar i Sant Pol. Conjuntament
amb l’Associació Deportiva Internacional de Patí A Vela (ADIPAV) es preparen
activitats nàutiques i divulgatives en el marc de la Festa de la mar. El
Museu Marítim de Barcelona i l’Asociación Española de Barcos de Época y
Clásicos (AEBEC) han confirmat la seva col·laboració i voluntat de ser presents
a la Festa de la Mar amb els seus vaixells. La presència del pailebot Santa
Eulàlia és per si mateix un esdeveniment i, sobretot poder-lo veure navegar a
vela. Amb l’AEBEC es prepara una travessa des de Barcelona d’alguns dels seus
vaixells associats que seran rebuts i acollits pel CNAM.
Des de l'any 2011 que s'inicià la tasca de recollir en un
sol document les barques tradicionals que encara naveguen al nostre país. És
tracta d'una tasca callada, en segon pla, que es va teixint i desteixint com la
roba de Penèlope, amb dades que sovint costen molt de contrastar. Actualment hi
ha recollits 215 bastiments des de Port Bou fins a La Sènia.
Però què entenem per barca tradicional?
És un concepte ampli
on hi fem encabir diferents bastiments sota els següents preceptes:
- Barques de fusta: a rem, vela o motor.
- Barques de vela amb aparells tradicionals: Vela llatina,
cangrea o àurica, tarquina, etc. Queda exclosa de forma general la vela marconi
o bermudiana (malgrat que es poden estudiar casos concrets). Les barques amb
aparells tradicionals poden ser bastides en fusta, resina polièster, acer,...
Per què és important disposar d'un inventari de barques?
Conèixer què tenim és el primer pas per protegir-ho. A
partir de les dades de l'inventari: any de construcció, mestre d'aixa, aparell,
tipus d'embarcació, ubicació, es poden elaborar estudis, estadístiques,
proposar declaracions de Bé d'Interès Cultural, etc. A més de disposar de dades
de contacte amb els armadors, entitats o privats, per la seva participació tant
en Trobades, Festes o esdeveniments de tota mena, com, per exemple, en rodatges
o gravacions.
Què hem de fer per concloure aquest inventari?
D'entrada si tenim una embarcació tradicional comprovar si
ja hi és a l'inventari
(clica sobre la paraula). En cas afirmatiu comprovar les dades del bastiment i
completar aquelles que manquen mitjançant un correu electrònic a fccpmf@gmail.com . També et demanem una fotografia de
bona qualitat del vaixell des del costat, navegant i amb les veles obertes.
Algunes de les imatges dels bastiments ja rebuts.
Per què servirà tot plegat?
L'inventari un cop completat s'integrarà a la pàgina web de
la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial des d'on
es podran consultar lliurement les dades públiques de les embarcacions. És a
dir, no s'hi inclouran dades del armador. Per a contactar-hi sempre caldrà
fer-ho a través de fccpmf@gmail.com.
Quan fa 10 anys d'aquella trobada a la Costa Brava hem volgut reproduir l'article que Joan Sol escrigué en el seu enyorat blog El Mar és el camí. Que hem completat amb una col·lecció de fotografies del mateix autor i el reportatge de TV Costa Brava.
100 anys navegant per la Costa Brava
Algunes de les embarcacions amb aparells tradicionals més
emblemàtiques de Catalunya es reuniran, la propera Setmana Santa, en la franja
de litoral compresa entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós per commemorar el
centenari de la Costa Brava. Entre aquestes embarcacions hi haurà els
bastiments més grans de la flota tradicional catalana: el pailebot Santa
Eulàlia, el jacktFar Barcelona, el bergantí
goleta Sea-Star, la goleta Pepa Bandera i les
barques de mitjana Sant Ramon, Sant Isidre i Rafael.
Aquesta navegació conjunta porta per títol “100 anys navegant per la Costa
Brava” i l’organitzen l’associació La
Mar d’Amics, de Palamós, i la Federació Catalana per la Cultura i el
Patrimoni Marítim i Fluvial.
“100 Anys navegant per la Costa Brava” és molt més que
qualsevol de les típiques trobades de vela llatina que es fan a diverses
poblacions de la costa a partir del maig. En primer lloc perquè la navegació
està oberta a tota mena d’embarcacions amb aparells tradicionals, ja sigui de
vela llatina, veles de creu, cangrees, etc. En segon lloc perquè es tracta
d’una navegació per etapes. I finalment hi podríem afegir que, a més de la
navegada, es faran diverses activitats paral•leles.
L’objectiu d’aquesta activitat és donar a conèixer
l’existència d’unes embarcacions, eixàrcies i velams que havien estat habituals
al nostre litoral i que avui, tot i que n’hi ha molt poques, es mantenen vives;
mostrar la feina que es fa des de les associacions i petites empreses per
recuperar i conservar aquest patrimoni; i difondre la navegació tradicional
entre la ciutadania. És per això que les embarcacions, sempre que el temps ho
permeti, navegaran molt a prop de la costa, perquè el públic pugui gaudir de la
bellesa i les maniobres dels vells bastiments des dels diversos camins de
ronda, passeigs i espigons. L’activitat marítima es completarà amb una sèrie
d’activitats a terra, en cadascuna de les viles. A la web de La Mar d’Amics (malauradament ja no existeix) hi
trobareu el programa i tota la informació detallada.
Finalment, no em puc estar de dir que l’organització de “100
Anys navegant per la Costa Brava” ha decidit acollir-se a l’esperit del “Manifest
del Slow Sailing” (Navegació Tranquil•la), que vaig
publicar en una entrada anterior, per reivindicar aquesta manera de navegar i
de viure la mar. La veritat és que és una gran satisfacció i els ho agraeixo
moltíssim.
Costa Brava: l’èxit d’una marca
En l’era de les marques, una marca com “Costa Brava” no te
preu. Defineix tan bé el producte i està tan ben posicionada en els mercats
internacionals, que caldria fer una campanya de publicitat enorme per
aconseguir uns resultats similars. “Costa Brava” és, doncs, una marca d’èxit,
encara que alguns sapastres escassos d’imaginació es dediquin a adulterar-la
intentant fer passar platges de les Bahames i d’Austràlia com si fossin del
nostres litoral. Vergonyós! I després ens queixarem de la mena de turisme que
ens visita, quan nosaltres som els primers de fer passar bou per bèstia grossa.
Sobre l’origen del topònim Costa Brava, aplicat al litoral
que va de Blanes a Portbou, hi ha
diverses teories. La més acceptada diu que va sorgir fa cent anys, la
tardor del 1908, a la sobretaula d’un banquet polític celebrat a Fornells de
Mar, terme municipal de Begur, a la finca El Paradís, propietat de Bonaventura
Sabater, que aleshores era diputat de la Lliga Regionalista. A més de Sabater
hi van assistir els líders del partit, com Francesc Cambó, Enric Prat de la
Riba, Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch i el periodista Ferran
Agulló, que era el secretari de la Lliga i director del diari “La Veu de Catalunya”.
Hi ha divergències sobre si va ser Sabater o Agulló qui, a
l’hora dels brindis, va pronunciar el nom de Costa Brava. Però se sap segur que
va ser Ferran Agulló qui el va posar per primera vegada per escrit, dies
després d’aquella trobada. Va ser, concretament, el 12 de setembre del 1908 a
“La Veu de Catalunya”. Sota el pseudònim de Pol, el periodista va publicar un
article titulat “Per la costa brava”, en minúscules, en què deia:
Oh, la nostra costa brava, sense parella al món! La de
Mallorca és més dura, més fantàstica, més grandiosa: és feta pels temporals que
el golf atià contra l’illa fa milers d’anys; la Costa d’Or que es parteixen
Itàlia i França és més dolça, més somiosa: una faldada de flors; però la
nostra, des de la Tordera al cap de Creus, i seguint per Port de la Selva fins
a Banyuls, ho és tot: és brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels
temporals a cops d’onades com un alt relleu i brodada pels besos de la bonança,
com una exquisidesa de monja pacienta per a qui les hores, els dies i el anys
no tenen valor de temps.
Cal dir, però, que la primera denominació “costa brava” no
es referia al litoral gironí, sinó a la costa de Tramuntana de Mallorca, i era
el títol d’un poema del poeta català Gabriel Alomar, publicat l’any 1903.
Curiosament, hi ha un altre poema del mateix any i amb el mateix títol, però
d’un poeta mallorquí, mossèn Miquel Costa i Llobera, que també fa referència a
la costa de Mallorca. Agulló, que el juny de 1908 va visitar l’illa en un
viatge institucional, hauria estat el primer d’utilitzar l’expressió “costa
brava” en comparar els penya-segats dels litorals català i mallorquí.
Tot i que l’expressió va quallar de seguida, perquè l’any
1909 el Centre Excursionista de Catalunya va organitzar una excursió amb
vaixell a “la Costa Brava”, hi havia qui la trobava excessiva. A l’escriptor
empordanès Josep Pla, que va escriure les millors pàgines sobre aquest litoral
i la gent de mar, no li agradava gens. I això que, fins i tot, va publicar la
“Guía de la Costa Brava” el 1941. Pla va proposar el nom de Costa del Corall,
que també és bonic, però no va acabar d’arrelar. Un altre escriptor gironí,
Joaquim Ruyra, l’autor de “Marines i boscatges”, era partidari de anomenar-la
Costa Serena; un qualificatiu que potser li va inspirar la costa de Blanes a la
qual va estar molt unit. Fa temps que tinc pendent la lectura de la novel•la
breu “El rem de trenta-quatre”, continguda dins de “Marines i boscatges”, on es
descriu el naufragi d’una barca de cabotatge. Les descripcions de la natura que
Ruyra fa en aquesta novel•la s’han comparat a les de Conrad i Stevenson, dos
dels meus escriptors de tema marítim preferits.
I si ens remuntem al 1883, trobarem que a “Historia del Ampurdán”
(1883), l’escriptor i polític begurenc Josep Pella i Forgas, gran apassionat de
les ruïnes d’Empúries, havia proposat el nom de Costa Grega de Catalunya. Però,
finalment, va ser el nom Costa Brava el que es va acabar imposant per designar
aquest bocí de costa que, fa més de cent anys, era conegut com Marina de la
Selva, Marina de l’Empordà o, simplement, Costes de Llevant.
La Costa Brava en llibres
A banda de l’esmentada “Guía de la Costa Brava” de Josep
Pla, que ja fa 68 anys que es va escriure, us recomano el llibre “Viatge per la Costa Brava” (Brau
Edicions, 2008), de l’escriptor, periodista i viatger Xavier Moret. A banda de
recórrer aquest fragment de litoral de sud o nord i donar el seu punt de vista,
Moret recull les veus, vivències i anècdotes d’un munt de persones que n’estan
vinculades íntimament.
Un altre llibre deliciós, que ens mostra com era el litoral
gironí durant els anys 50 i 60, és “Memòries
de la Costa Brava” (Lupita Books, 2005); un recorregut documental i
nostàlgic per aquest territori, a través de 330 fotografies en blanc i negre de
dos dels grans fotògrafs del nostre país, Francesc Català-Roca i Xavier
Miserachs. El text és de l’escriptora Rosa Regàs, resident habitual de
l’Empordà; i el pròleg, de l’escriptor anglès Tom Sharpe, que estiueja des de
fa molts anys a Llafranc.
I com que sé que entre la comunitat blocaire hi ha molts
aficionats als fars, també us recomano el llibret “Fars i senyals
marítims”(Quaderns de la Revista de Girona), de David Moré, historiador i
arxiver de Tossa de Mar, que també és autor del llibre “150 anys del far de
Sant Sebastià”.
Ni el més optimista podia haver previst que fins a 140
persones i 12 +1 barques participarien en una trobada de navegació tradicional
el 12 de gener de 2019. Però sembla que hi havia moltes ganes de vela i de mar.
Desprès d'uns dies on la meteorologia ens ha deixat ben gelats i ventilats
aquells que viuen al nord i al sud del Principat, poc es podia esperar que les
més que llargues Minves de Gener, oferissin un matí tant radiant, amb una
temperatura suportable i durant la primera hora de navegació, un ventet
suficient per moure les embarcacions.
Desprès de la reunió de patrons a la Base Nàutica que els
Club Nàutic d'Arenys de Mar ens ha cedit graciosament, s'ha procedit a
l'embarcament de les diferents tripulacions que havien arribat. Sant Ramon, Odina,
Sant Pau, Sa Xicota,Montetoro, Xerina, Madrona, Massagran, Capità Rovira, Simbad,
més alguns amics arenyencs que no s'han volgut perdre han sortit de port
oferint les veles al vent i protagonitzant alguns rumbs amb força alegria. Quan
ja totes les barques eren davant la platja de la riera ha fet acte de presència
el Quetx Ciutat de Badalona en un magnífic contrallum amb tot el velam obert
que ha pintat un somriure a tots els tripulants de la flota.
Desprès una
navegació caòtica i divertida, una mica allà on els portava el vent, que ha durat
fins que aquest ha caigut. Tothom esperava que aquest rolés, però el Garbí al
gener és molt mandrós. Així que poc a poc les barques han anat posant rumb a
port.
A les escales reials d'Arenys s'han anat trobant els uns i
els altres per fer la ruta cap l'Ateneu Arenyenc, lloc on s'havia de fer el
dinar. Al seu primer pis hem fet un salt en el temps i introduint-nos a
l'interior d'un antic envelat -la sala de ball de l'entitat- hem gaudit plegats
d'una proposta de dinar interessant. Per cloure la vetllada els amics del Canta
quetx més alguns espontanis s'han afegit a cantar cançons ara participatives,
ara canalles, ara tristes,... Finalment una petita Jam jazzística ha tancat la
diada.
Tant si això ha estat l'aperitiu de la 5a Festa del Mar del
mes de juny, com si no, benvinguda sigui la TROBADA D'HIVERN DE LA FEDERACIÓ.
Ah! Felicitats als companys de la Junta que han organitzat
l'esdeveniment.
Si us fixeu al costat dret del web-blog, just a sota el
calendari hi trobareu com sempre la Biblioteca. Però si llegiu bé us adonareu
que ara també hi posa MEDIATECA.
Des de comunicació de la FCCPMF hem fet un buidatge de tots
els vídeos relacionats amb la navegació tradicional i el patrimoni marítim
català i els hem incorporat al nostre arxiu.
A partir d'ara podeu gaudir unes quantes hores d'imatges en
moviment de les activitats de les diferents entitats i embarcacions catalanes
arreu.
Si teniu vídeos que penseu poden formar part d'aquest
patrimoni immaterial de la Federació feu-nos arribar l'enllaç de Youtube o
Vímeo a fccpmf@gmail.com.
