Gravació de la roda de premsa celebrada el 22 de maig 2021 a les 11 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia al port de Palamós durant el festival marítim Palamós Terra de Mar 2021.
22.5.21
Candidatura UNESCO de la vela llatina a Palamós Terra de Mar
Gravació de la roda de premsa celebrada el 22 de maig 2021 a les 11 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia al port de Palamós durant el festival marítim Palamós Terra de Mar 2021.
17.5.21
Una joia perduda del patrimoni marítim: les salomes o cançons de treball.
De la mà de l'Associació Amics del quetx Ciutat de Badalona, i dins del cicle de conferències que porta per títol: Veus de mar, el prop passat dia 2 de maig 2021 tingué lloc la conferència-concert de Jordi Salvador (Escenavegant) i Joan Giralt (Cantaquetx) sobre les Salomes o cançons de treball.
En ella a partir d'unes pinzellades històriques i una explicació de com era la vida en mar dels antics mariners que feien la Mar Gran, l'oceà Atlàntic, s'incorporaven un reguitzell de cançons marineres vinculades amb les diferents tasques a bord d'un gran vaixell de vela.
Les salomes són cançons i melodies rítmiques que s'usaven per compassar els mariners en feines que requerien d'un gran esforç continuat.
3.5.21
El nou reglament marítim de vaixells històrics: vídeo de la xerrada
Vídeo de la 2a Xerrada de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial a càrrec de Jaime Rodrigo de Larrucea, advocat i professor de dret marítim a la Facultat de Nàutica de Barcelona.
30 d'abril 2021
2.5.21
El Club Patí Vela Barcelona, nova entitat de la FCCPMF
Des de principis d'any que la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ha augmentat la família d'amants de la navegació i els bastiments patrimonials.
El patí a vela va néixer fa més de cent anys a la platja de la Barceloneta, fruit de l’enginy popular.
 |
| Fotografia de 1920 aproximadament d'un patí de rem. |
El patí neix als anys 20 del segle passat a les platges de Badalona. Es va crear com una embarcació de platja compost per dos flotadors simètrics de proa i popa, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A finals de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos cascs, un arbre i una vela, neix l’actual patí de vela. Tipus d'embarcació que forma part inequívocament del nostre patrimoni marítim català.
El patí es va estendre ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme i desprès per la resta de la costa mediterrània de Catalunya, Andalusia, València, Illes Balears, Múrcia i un petit salt a Bèlgica, Holanda, Alemanya i França.
 |
| Patí català davant la Vila Olímpica de Barcelona. |
El Club Patí Vela Barcelona neix amb la vocació de conservar i promoure el caràcter popular d’aquesta embarcació genuïna de Barcelona.
Això ho fan possible amb la fixació de tarifes ajustades i amb l’oferta de flota pròpia per facilitar l’accés popular. Com a entitat sense ànim de lucre s'integren en el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona per a posar les seves instal·lacions i activitats al servei de projectes socials.
Amb una vinculació especial amb els barris de la Barceloneta i Sant Martí, organitzen activitats d’integració social partint dels valors de conservació del patrimoni marítim i el respecte i cura del cos mitjançant l’esport.
La creació de la secció Barcelona SUP Club, suposa una gran eina en la tasca social per la simplicitat d’aprenentatge, el reduït cost i el poc risc que comporta la pràctica del paddle surf.
Entre les seves activitats cal destacar l'organització de regates de Patí Català. Regates que es poden seguir online des de la seva pàgina web.
 |
| Regata davant Montjuic a Barcelona. |
Pels adults també fan cursos d'iniciació al Patí Català en sessions de 3 hores.
Podeu trobar-los a:
Club
Patí Vela Barcelona Moll de Marina s/n
08005
Barcelona
Telf:
670.089.879
E:
info@pativelabarcelona.com
25.4.21
La barca vella
Sí, un poema. Per què no en aquesta setmana literària que s'ha viscut en un renascut Sant Jordi.
Un poema que remou les entranyes i que ens permetem de dedicar a una dona, esposa i mare, escalenca, d'una nissaga de mestres d'aixa. Gràcies al company Salvador Sala per compartir tant belles paraules.
Barca vella abandonada,
dalt de la platja et veig morir,
qui pogués ser foc un dia
per abreujar ton sofrir.
El que el mar respectà sempre
ho va malmetent el sol
i al veure't així tirada
em fas pena, em fas consol.
Tens la cinta desclavada,
el pont te'l veig mig trencat,
pels coments oberts et penja
l'estopa com un parrac.
Els quarters per la coberta
escampats amb enrenou
i per l'escotilla, oberta,
t'entra l'aigua el jorn que plou.
Et deien la "Poncellina"
i eres tot un pom de flors,
eres barqueta l'enveja
dels més ardits pescadors.
Perquè damunt de les ones
saltaves com un cavall
guiada pel seny d'un home
sempre atent al seu treball.
I ara et veig aquí tombada
de ronyó contra el sorral,
sense quitrà, ni pintada,
i a sota, ni un tros de pal.
Pensa que en el món barqueta,
barca i humans són iguals
tot és goig mentre som joves
quan som vells... "fora els pals".
Josep Bruguera "Pepet Salvat". 1960.
16.4.21
El patí català és de l'any 1871.
La història del patí català neix a tot just fa un segle segons diu la Viquipèdia:
"Neix entre els anys 1920 i 1925a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un giny de platja compost originàriament per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A la fi de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos bucs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va escampar ràpidament per tot el litoral del Barcelonèsi el Maresme".
Però, i si això no és cert?
Fa uns dies aparegué aquest gravat en el grup de Facebook: La Barcelona antiga. La imatge següent és una captura de pantalla feta amb un telèfon mòbil. En ella es poden veure una mena de regata davant les muralles de mar de Barcelona, just al davant de les Drassanes on actualment hi ha el Museu Marítim de Barcelona. A la regata s'observen un seguit de persones remant sobre unes embarcacions que són molt semblants als primers patins de rem, antecessors dels actuals patins de vela.
Això no seria notícia si no fos per la data, doncs l'article indica que el gravat és de 1871. Això significa endarrerir mig segle l'aparició d'aquesta mena d'embarcació genuïnament catalana.
El gravat aparegué a la revista francesa "L'Illustration", en el seu número 12 l'any 1872. Per tant és pot donar per certa la data de l'any 1871 com a primer document sobre la història del patí català.
En una aproximació amb més detall es poden observar la mena d'embarcacions i el rem usat.
Hi ha dos detalls que confirmen la vinculació de les embarcacions amb el patí català:
- Una és el banc situat a la zona de popa, com el que es pot veure en una fotografia posterior del Club patí vela Barcelona.
I la segona és la bandera que porten a la popa dels patins, que es correspon a la bandera nàutica de la marina mercant d'aquells temps.
Així doncs tot sembla indicar que les dates es poden donar per corroborades.
ANNEX A L'ARTICLE
En Julián Murlanch Folguera, que és la persona que publicà la imatge centre d'aquest article a fet arribar a l'autor tres documents que per la seva importància afegim aquí.
El primer és la crònica que acompanyava a la imatge a la revista francesa "L'Illustration":
El primer és la crònica que acompanyava a la imatge a la revista francesa "L'Illustration":
A la columna central, en francès hi ha l'esmentada crònica. Aquesta és la seva traducció:
Els patinadors marítims.
A Barcelona.
Barcelona, des de fa un temps, és una vila on les festes són la moda: no es parla més que d'il·luminacions, de balls, de concerts, d'alegries de tota mena. Ha estat, sembla, el pas del Rei per aquesta gran vila la que ha donat als seus habitants aquest gust pels plaers.
Però la gran atracció, l'alegria per excel·lència són les regates que han tingut lloc al port.
Aquell dia, milers de persones arribades no només de Barcelona, sinó també de la província, acudiren al port per assistir a les festes nàutiques.
És cert que aquestes oferiren un interès particular, perquè es tractava d'una mena de regates que mai s'havien vist ni al Asnières, ni fins i tot a l'Havre: parlem dels patinadors marítims.
Muntats sobre unes petites embarcacions lleugeres, que menaven amb els peus i s'ajudaven d'una mena de rem que recorda els dels indígenes de les illes d'Austràlia, els patinadors emprenien unes curses realment fantàstiques, però que no sempre sempre sense inconvenients per ells.
Així, el menor moviment en fals els feia perdre l'equilibri, i els patinadors queien a l'aigua del port, amb gran alegria de la multitud.
Evidentment, uns premis són repartits entre aquells que arribaven primer a la meta establerta.
Els espanyols, molt amants del joc, feien apostes absolutament com els parisencs al hipòdrom de Longcham.
En
resum, els patinadors marítims foren i són una gran notícia; així
i tot nosaltres ens haurem d'esperar per veure, l'estiu vinent, uns
imitadors sobre el Sena y sobre el llac del Bois de Boulogne.
M.V.
Per altra banda cal ressenyar les notes aparegudes els dies 30 de setembre i 2 de octubre respectivament en les quals es fa esment del festival marítim en el qual la regata de patins fou la protagonista.
 | ||
| La Imprenta, 30 de setembre 1871 En la crònica del dia següent es parla de l'èxit del festival.
|
Text Escenavegant.
17.3.21
Veus de mar. La dona i el Mar
Vídeo de la xerrada "Veus de Mar", organitzada pels Amics del Quetx Ciutat de Badalona, amb la presència de quatre dones marineres que expliquen les seves vivències.
La dona i el mar és una conversa amb Erme Pedroso gerent de Associación Albaola Faktoria Marítima, Djemila Tassin de la isla de la Palma navegant en Mini i es prepara per fer una regata transatlàntica, Beatriz Martín de El Moll d'Arenys on col·labora amb l'Agustín Jordan en la restauració de la Margaret Allison i finalment, Atma Gòmez d'Euskadi estudiant de Ciències del Mar.
 |
| Cliqueu la imatge per veure el vídeo. Aquesta conversa tingué lloc el 14 de març 2021. |
15.3.21
Ja voguem plegats amb la European Maritime Heritage.
El prop passat dia 11 de març 2021 es produí la primera reunió de treball amb la EuropeanMaritime Heritage. Concretament fou una video-conferència a cinc entre els quals es trobaven els presidents d’ambdues entitats. Fou clarament una reunió de presentació de la FCCPMF, però alhora de treball on ja es concretaren objectius i activitats.
 |
| Cliqueu sobre la imatge per enllaçar amb la xerrada. |
L’activitat més
propera serà una conferència d’en Quico Despuig, mestre d’aixa,
mariner i activista des de fa decennis de la navegació tradicional
que portarà per títol: La vela llatina. Aquesta conferència ha
estat preparada conjuntament amb en Vicente Garcia-Delgado, i serà
una de les dues conferències sobre la mateixa temàtica que farà el
nostre company. El proper dia 26 de març serà oberta per tots
aquells que el vulguin escoltar a través de la plataforma Meet de
Google en el següent enllaç:
Un mes després, el 29 d'abril, la mateixa conferència, aquest cop en anglès, serà oferta per totes les entitats i els associats de la EMH.
 |
| Quico Despuig a la seva drassana. Foto: paticatalacalafell.cat/ |
Entre els objectius
immediats de la EMH que sortiren a la reunió es poden destacar:
1.- Revisió de la Carta de Barcelona.
2.- Valorització dels aspecte immaterials del patrimoni marítim: cultura, seguretat, medi ambient i àmbits fluvials i aigües interiors.
3.- Immersió, mai millor dit, en el món submarí.
4.- Potenciació de la Vela Llatina
5.- Discussió sobre el tractament a donar a les rèpliques de vaixells antics.
Per tot això obriran un cicle de xerrades (en anglès) que permeti de copsar opinió i fins i tot millores en els estatuts de la EMH. La conferència d’en Quico Despuig forma part d’aquest cicle.
Per part de la FCCPMF s’incidí en dos temes sobre els que s'està treballant:
a.- Incorporació de gent jove a l’entorn de la vela tradicional
b.- Incorporació del patí català com a embarcació tradicional i patrimonial catalana.
Malauradament els dirigents de la EMH desconeixien l'existència d'aquest tipus d'embarcació i es mostraren força interessats quan se'ls descrigué.
A banda d'això també es parlà dels cursos de formació de formadors en vela llatina que s'estan preparant.
11.3.21
Les fragates Palamós i Villa de Palamós (1875-1906)
Que Palamós sempre ha estat, històricament, un port important avui ningú ho dubte. Però que uns consignataris palamosins, encara existents i treballant com a tals, tinguessin unes fragates de les dimensions de la Palamós i la Vila de Palamós, sembla avui excepcional. Com ens agradaria que aquesta meravella encara fos viva, navegant i amarrant al bell port palamosí.
 |
| La fragata Palamós entrant al port de Marseille. |
La Fragata Palamós.
La fragata Palamós, fou construïda per B. Robesheau i avarada l’any 1875 a Methegan, Nova Escòcia (Canada) amb el nom de John Buyman. Aquest curiós nom no era ni el del seu armador, ni de cap figura política o militar, era el d’un escriptor anglès. Curiosament no només portava el seu nom sinó que el mascaró de proa de l’embarcació era una escultura en fusta d’aquesta persona amb un llibre obert a les mans.
Dels seus primers trenta anys de vida se sap que comerciava transportant entre d’altres coses petroli des de New York fins a Shangai. I dels seus primers anys de vida es coneix la tràgica anècdota que el seu capità es suïcidà saltant per la borda en plena navegació.
La esperança de vida d’aquells vaixells era en aquells temps era d’un trenta anys sinó s’enfonsaven abans. La John Buyman sobrepassà aquest termini i fou venut l’any 1891 a la Consignatària Gaspar Matas de Palamós per 83.150 pessetes. Desprès de la venda fou inscrit com a Palamós amb el registre 5ª llista 3er volum foli 125. En el moment de la matricula catalana les seves característiques eren: 56,5 m d’eslora, 11,28 m de mànega i 6,40 m de puntal. 1201,33 d’arqueig total i 1169,07 d’arqueig net.
De la seva vida activa es poden destacar algunes anècdotes com quan estava descarregant fusta l’any 1893 a València i es trobaren a la bodega una serp de cinc metres i mig de longitud. Aquell mateix any degué de patir una embarrancada atès que el 9 de juny el diari El Isleño, diari de Palma de Mallorca, assenyalava que la fragata Palamós havia estat reflotada i remolcada fins a port. Un any més tard tornava a creuar l’Atlàntic destí a Cuba. De llavors ençà la seva activitat principal fou el transport de fusta entre el port nòrdic de Brunswick a Geòrgia (EEUU) i el port de València. L’any 1906 tornà a creuar el Oceà Atlàntic malgrat els seus 31 anys d’antiguitat per arribar a Rio de Janeiro.
 |
| La fragata Palamós carenant al port de Barcelona. Fotografia arxiu MMB |
La fragata Palamós estigué activa fins l’any 1906 que fou venuda pel seu desballestament per 4.000 pessetes. Els seus viatges consta per telegrames que majoritàriament foren transoceànics. Transportant sucre entre Puerto Rico i Barcelona, carbó i lingots de ferro des d’Anglaterra per abastir els vapors catalans, i càrrega general en els viatges inversos.
 |
| Plànols de la fragata Palamós cedits per René Matas. |
 |
| Maqueta de la fragata Palamós a les oficines del Consignatari Matas de Palamós. |
La fragata Villa de Palamós.
Fou construïda a Gènova per Sestri Ponente i avarada el 9 d’octubre de 1883. Les seves quadernes eren de roure i el folre de pi. Anteriorment havia tingut els noms de Salvarote d’Afforsa i posteriorment de Concordia. L’any 1901 fou matriculada a Montevideo com a pavelló de conveniència ja propietat de la Naviliera Hijos de Gaspar Matas. Que tenien una flota considerable doncs a més de la esmentada anteriorment fragata Palamós, tenien la fragata Cataluña, la goleta HGM i la pollacra goleta Teresa.
 |
| Aquarel·la de Pirretas Puig de la fragata Villa de Palamós. |
Com en el cas de l’anterior la seva zona de navegació era l’Atlàntic nord, dedicant-se a portar sobretot fusta entre els ports nord-americans i el port de València.
El 22 de gener de 1903 la fragata Villa de Palamós encallà davant les costes de Tarifa al bell mig d’un temporal a l’estret de Gibraltar. Des de Tarifa es procedí al difícil salvament de tots els tripulants que sortiren sans i estalvis del naufragi, malgrat les grans dificultats que patí la pròpia barca usada pel salvament. La fragata es donà per perduda desprès d’haver provat de remolcar-la i fou descarregada de la fusta que transportava i desballestada finalment al lloc del naufragi. S’aprofitaren els pals major i mitjana i les vergues. El capità de la Villa de Palamós en el moment del naufragi era el Sr. Arturo Valls.
Informacions extretes de diferents articles publicats al web vidamaritima.com.
Text de l'Escenavegant.
27.2.21
Ja som de l’European Maritime Heritage! Però què és el EMH?
Des del 17 de febrer de 2021 la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ja és membre associada d’aquesta entitat d’àmbit europeu.
EMH és una organització no governamental per a propietaris privats de vaixells tradicionals, així com per a museus marítims i altres organismes interessats. Té com a objectiu fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions europees, inclosos els museus, que participen en el manteniment del patrimoni marítim. També proporciona a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la preservació i explotació de vaixells i vaixells històrics quan sigui necessari.
Els objectius d’EMH exclouen qualsevol afany de lucre i són fomentar la cooperació mútua entre l’extensa comunitat d’organitzacions d’Europa, inclosos els museus, implicats en mantenir viu el patrimoni marítim, per actuar com a conducte per al flux d’assessorament i assistència entre aquestes organitzacions. contribuir a la comprensió mútua de diferents cultures marítimes i augmentar la consciència pública sobre aquestes cultures, organitzant un congrés triennal, per identificar i promoure vincles històrics transmesos per l'aigua entre les regions europees, divulgant el paper de les vies fluvials com a pont cultural entre les nacions, estudiar i resoldre problemes comuns identificats en el curs de la conservació i l’explotació de les embarcacions tradicionals a Europa i proporcionar a les organitzacions oficials de la Unió Europea un servei representatiu i consultiu sobre tots els aspectes de la conservació i explotació de vaixells i vaixells històrics.
EMH ha estat coautor de la famosa Carta de Barcelona com a guia per a la restauració de vaixells històrics i ha iniciat la creació del Memorandum of Understanding de Wilhelmshaven per als viatges internacionals en vaixells tradicionals en aigües europees.
Avui, EMH té una regla important com a principal associació europea d’interessats per a tot el món del patrimoni marítim.
Actualment el President de la EMH és el portugués Joao de Almeida.
ASSEMBLEA GENERAL
L’Assemblea General anual és l’òrgan més alt de l’EMH. Té les funcions i autoritats següents:
aprovar les directrius financeres de l’associació;
aprovar l'informe financer del tresorer;
aprovar polítiques generals per al treball de l’associació i un pla estratègic anual;
aprovar els informes d'activitat del GB i el DM;
determinar les quotes dels socis;
nomenar els membres del GB;
designar comitès i orientar les seves polítiques;
aprovar els Membres d’Honor;
decidir sobre el lloc on es troba la seu social de l'associació;
decidir sobre noves sol·licituds d’adhesió;
debatre sobre qualsevol altre tema rellevant en relació amb el patrimoni marítim i emetre resolucions al seu cas segons convingui;
modificar els Estatuts Socials;
per dissoldre l’associació.
Els membres de l'associació tenen els drets de vot següents:
cada membre nacional té dret a emetre deu vots a l'Assemblea General
cada membre regional té dret a emetre sis vots a l'Assemblea General, si hi ha més membres regionals del mateix país, només tenen dret a emetre deu vots junts.
cada membre assessor té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;
cada membre associat té dret a emetre un vot a l'Assemblea General;
Els socis d’honor i / o els membres suspesos no tenen dret a vot.
Tots els membres de l'associació, qualsevol membre del GB que no sigui membre de l'Associació i tots els membres provisionals tenen accés a l'Assemblea General.
MEMORANDUM D'ENTENIMENT (MoU)
El Memoràndum d’entesa sobre el reconeixement mutu dels certificats per al funcionament segur dels vaixells tradicionals a les aigües europees i dels certificats de competència de les tripulacions dels vaixells tradicionals, signat el novembre del 2005, va ser considerat com un dels grans èxits d’EMH.
El MoU es va fer necessari ja que els vaixells tradicionals que sovint operen amb certificats nacionals de seguretat no podien confiar en normes internacionals com ara SOLAS o normes de la UE. No obstant això, els vaixells tradicionals certificats nacionalment solen seguir estàndards de seguretat molt alts i comparables, de manera que el seu reconeixement mutu és un pas gairebé lògic.
El memoràndum d’informació real està dissenyat principalment per a vaixells tradicionals que participen en esdeveniments marítims en altres països, però no per al transport internacional de passatgers en vaixells tradicionals, que és un objectiu clar de l’EMH per al futur.
El MOU ha estat signat per Dinamarca, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Noruega, Estònia, Finlàndia, Lituània, Suècia i Espanya. En realitat, Noruega ostenta la presidència del MOU.
Els textos del MOU es poden descarregar des de la secció de documents.
MEMBRES ASSOCIATS
Els membres associats poden ser qualsevol organització o qualsevol persona que doni suport als objectius i objectius de l'associació. Tots els membres associats junts tenen un lloc a la junta general. En realitat, els membres associats estan representats per Ole Vistrup, Dinamarca.
El grup dels membres associats està format per:
ALBAOLA Societat Basca del Patrimoni Marítim (Euskadi)
Sammenslutningen de Mindre Erhvervsfartöjer (SME) (Dinamarca)
Associació Islandesa de Museus Marítims(Islàndia)
Forbundet Kysten(Noruega)
Miejski Ośrodek Sportu i Rekreacji w Gdańsku/STS General Zaruski(Polònia)
Projecte Shtandart NP(Rússia)
National Historic Ships UK(Regne Unit)
Sail Training International (STI)(Internacional)
Associació de Museus Marítims de la Mediterrània (AMMM)(Internacional)
Baltic Sail /Hanse Sail Rostock(Alemanya)
Goélette Grosse-Île(Canadà)
Federacio Catalana per la Cultura i el Patrimoni Maritim i Fluvial (Catalunya, membre provisional des del 17 de febrer de 2021)
EMH és membre del
CONGRÉS INTERNACIONAL DE MUSEUS MARÍTIMS
ASSOCIATION OF THE MARITIME MUSEUMS DE LA MEDITERRÀNIA
i és una organització aprovada pel
COMITÈ EUROPEU PER A L’ELABORACIÓ DE NORMES EN L’ÀMBIT DE LA NAVEGACIÓ INTERNA (CESNI).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.
Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...
-
El mes de desembre passat, el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (CDRiMMB), i en previsió de la finalització a 31... -
Enguany, en motiu de la regata “Trofeo Città di Alghero” del 14 de juliol, organitzada pel Marine Club Alghero i per l’Associació Vela Llati...
-
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb el suport de la Diputació de Tarragona ha fet un gran esforç, que ...
