20.6.21

Re-Trobada

Desprès d’any i mig d’incertesa, de confinaments, de dolor per la pèrdua del éssers estimats que ens han deixat per la Covid-19, hi havia moltes ganes de Retrobada. Més enllà que fora la VI Trobada de Vela Llatina de Calafell i la V de la Torredembarra. Alguns dels participants tenien noticies recíproques gràcies a les videoconferències, el gran salt en comunicació que ha aportat la pandèmia, però majoritàriament feia en el millor dels casos dos anys que no hi tenien cap mena de contacte.


El moll de les llatines del port de Segur de Calafell
durant la VI Trobada de Vela Llatina de Calafell.

Més enllà d’aquesta sensació de retorn a la normalitat. Una normalitat encara amb mascaretes. La cita del cap de setmana del 19 i 20 de juny ha estat, malgrat la meteorologia un èxit. S’han pogut aconseguir gairebé totes les fites previstes i val a dir que a priori fins i tot espantava una mica el programa per la seva densitat.

Al moll de les llatines del Port de Segur de Calafell els navegants foren rebuts amb una magnífica sardinada a les 9 del dematí de dissabte. Per si això no fora prou, abans d’embarcar les tripulacions foren obsequiades per una petita cantada d’havaneres de la colla de la Barrala mentre encara més d’un es llepava els dits de les sardines. La manca de vent permeté que aquell racó del port gaudís de l’espectacle de totes les veles obertes amb les barques encara amarrades. Qui sap el nombre de fotografies que ompliren memòries de càmeres i telèfons mòbils. Des de primera hora del matí el pallaso-animador Pep Callau, dels Pepsicolen marcà el ritme dels actes amb les seves intervencions i petites entrevistes als participants i públic que s’acostava a aquella hora en sentir la música i notar l’esperit festiu al carrer desprès de tant de temps. Una curta reunió de patrons dirigida per en Jordi Rascado fou el temps suficient per permetre que el vaixell estrella de la trobada, el Quetx Ciutat Badalona, entrés al port i carregués el passatge previst per tornar a sortir i capitanejar la parada nàutica prevista per les següents hores. Poc a poc, les vint barques abandonen els seus amarradors ordenadament i inicien la navegació prevista fins al davant del Pòsit de pescadors de Calafell. Allà estava previst treure i avarar unes barques a la sorra mitjançant un argue manual, però el trencant de les onades aconsellà suspendre aquesta activitat per seguretat. Malgrat el mar de fons que provocava aquestes onades la jornada es caracteritzà per una manca de vent desesperant pels mariners.

Desprès de tornar a port totes les tripulacions es desplaçaren a la seu de la Destil·leria del Patí Català de Calafell. L’espai ha estat convenientment remodelat en el que ha de ser la primera fase de la seva transformació en EcoMuseu i Taller de conservació de barques. Dues exposicions i el nou espai permanent de la FCCPMF acollien les vint taules (coses del Covid19) per donar cabuda a totes les tripulacions i socis de l’entitat organitzadora. A més de seguir comptant amb la professionalitat i simpatia d’en Pep Callau que ajudà i molt que l’espera per recollir el dinar es fes més curta, cal mencionar en aquesta crònica al cuiner i patró de la Peregrina, en Matias, que preparà una parrillada de carn com només saben fer els oriünds de Sud-amèrica. Exquisita!


Pere Alemany, president de la FCCPMF, presentant
l'espai expositiu permanent al futur Ecomuseu de la Mar.

Acabat l’àpat arribà el torn dels parlaments. En Jordi Rascado per la entitat organitzadora, el Patí Català de Calafell; en Pere Alemany com a president de la FCCPMF que aprofita la seva intervenció per agrair l’acolliment a Calafell de la seu oficial de la Federació i per la creació del espai expositiu permanent d’aquesta. I finalment la intervenció de l’Alcalde de Calafell, en Ramon Ferré, que destacà la importància i compromís de la seva vila amb la recuperació de la memòria marinera històrica i patrimonial de la seva vila. La sobretaula fou acompanyada musicalment pel grup Trópico de Capricornio que amb la seva música lounge permeteren les converses entre els participants. Posteriorment i per grups reduïts es presentaren les tres exposicions: 

- Fotografia de Tahïs Buforn, El mar és blau.

- Projecte de rèplica de la barca Francisca.

- Exposició permanent de la Federació amb la inauguració del diorama dissenyat i construït per l’Escenavegant.

Diumenge al matí es dispararen les alarmes en començar el dia amb ruixats. Finalment la flota tradicional es posà en moviment per recórrer les aproximadament 11 milles nàutiques que separen el port de Segur de Calafell del port de la Torredembarra. La mar com una bassa d’oli i els catavents penjant com fuets. Vent zero i motors en marxa per fer el primer tram. Amenaça constant de pluja que no s’arriba a materialitzar per on passa la flota però que ho fa i amb força a pocs quilòmetres terra endins. A mig camí sembla que el vent fa acte de presència i es comencen a oferir veles, malgrat els motors en la major part dels casos segueixen en marxa per assolir l’arribada a l’hora estipulada al port de destí.


Avarant el gussis a Baix a Mar.

En paral·lel, a la platja de Baix a Mar, l’associació de Gussiaires fa una avarada col·lectiva de gussis. Els patrons amb les seves samarretes fosforescents es veuen a centenars de metres. Un cop posats els pals en una labor col·lectiva avaren les barques una a una i es fan a la mar a la vela, al rem o sota la fressa dels vells Campeon. Totes les barques resten a la espera de la resta de la flota iniciant una bonica dansa en la petita badia que forma el port amb la platja. Una dansa que és fins i tot acompanyada de música en directe a bord d’una de les barques. Passat un parell de quarts arriba l’hora d’entrat a port per seguir els actes previstos.

Els amics d’Orsapop esperen les tripulacions amb un pícnic preparat per ser menjat a bord de les mateixes barques. Però abans de dinar queda un acte molt important: la presentació de l’Escalenca. Una barca que ha estat restaurada pels socis de l’entitat durant aquest llarg confinament i que finalment posarà aigua sota la quilla. La seva presentació ha estat molt original en adaptar la lletra de la coneguda havanera Vell Pescador a la història de la barca. Cançó que ha estat interpretada per tots els presents desprès de repartir-ne oportunament la lletra. Acabat això tothom ha dinat on a pogut. Una mica de sobretaula amb el pensament dels patrons en la meteorologia canviant i les hores que els quedaven a cadascú per arribar al seu port de destí.

Només quedaven els: A reveure! En les properes cites del calendari de navegació tradicional.

Un cap de setmana complet. Un èxit organitzatiu per part de les entitats convocants. I sobretot… Per fi hem pogut fer una Re-Trobada.

Vegeu la següent galeria d'imatges.


10.6.21

El Groupement Patrimoine Maritime Roussillonnais (GAPAMAR): vídeo de la xerrada.

Vídeo de la 3a Xerrada de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial a càrrec d'en Guillem Dimur, President de GAPAMAR i de l'Associació Arjau de Cerbere, i d'en Ricard Casssoly, President de l'Associació Els Amics de la Barca Nôtre Dame de Consolation. I com a moderador, d'en Gerard Martí, vocal de Ponent de la Junta de la FCCPMF i membre de l'Arjau Vela Llatina de Cambrils.

28 de maig 2021 





22.5.21

Real Decreto 339/2021 per a barques fins a 10 m.

 



Resum del Real Decreto 339/2021, de 18 de maig,  pel que es regula l'equip de seguretat i de prevenció de la contaminació de las embarcacions d'esbarjo.


Aquest resum està destinat a les barques de menys de 10 m d'eslora i amb zones de navegació 5 i 6.


Article 2.

Queden excloses d'aquest decret:

- Les embarcacions històriques originals i les seves reproduccions individuals d'embarcacions històriques dissenyades abans de 1950 i reconstruïdes essencialment amb els materials originals.


Article 3.

Zones de navegació.

- Zona 5: Navegació fins a 5 Mn d'un abric o platja accessible.

- Zona 6: Navegació fins a 2 Mn d'un abric o platja accessible.

- Zona 7: Navegació en aigües costaneres protegides, ports, rades, rius, badies, etc...

Les embarcacions amb marca CE poden navegar per:

- Disseny A: Zones 1 a 7

- Disseny B: Zones 2 a 7.

- Disseny C: Zones 4 a 7

- Disseny D: Zona 7

Les embarcacions sense marca CE només podran navegar en la zona assignada .

Les embarcacions d'esbarjo no navegaran en situacions d'onades i vent superiors al seu disseny.


Article 7.

Una armilla salvavides per persona a bord de l'embarcació, que hauran de dur llum d'emergència en cas de navegació nocturna.

Els infants hauran de dur una armilla salvavides adequada a la seva alçada i pes.

La flotabilitat mínima per les zones 5 a 7 és de 100 N.


Article 9.

Senyals de socors.

Per les zones 5 i 6 és obligatori dur 3 bengales de mà.


Article 10.

Llums de navegació.

Les embarcacions de 12 a 7 metres hauran de dur els llums reglamentaris, encara que no s'exigeix que aquestes siguin certificades o homologades.

Les embarcacions menors de 7 metres podran dur una llanterna elèctrica de llum blanca que sigui visible a 1 Mn.


Article 11

Línies d'ancoratge.

S'estableix la següent normativa:


Eslora

(m)*

Pes de l'àncora

(kg)

Diámetre de cadena

(mm)

Diámetre del cap

(mm)

L <= 3

3,5

6

10

L de 3 a 5

6

6

10

L de 5 a 7

10

6

10

L de 7 a 9

14

8

12

L de 9 a 12

20

8

12


Article 12

Material nàutic obligatori:

Zones 5 a 7:

- Pavelló nacional

- Llanterna estanca, amb un joc de bateries de recanvi.

- Reflector de radar, en totes les embarcacions que el seu buc no sigui metàl·lic.

Reflector de radar per veler

- Taula de senyals de salvament i taula de banderes de senyals, si porten equips radioelèctrics.


Article 13

Material divers obligatori:

- 2 caps d'amarrament de longitud i resistència adequats a l'eslora.

- 1 gafa (bitxero)

- Farmaciola i guia sanitària.


Article 15

Extintors obligatoris:

Embarcacions inferiors a 10 m d'eslora: 1 extintor tipus 34 B (com a mínim de 2 Kg d'agent extintor), certificats segons el Real Decreto 513/2017.


Article 20

Mitjans per esgotar (achicar) obligatoris:

Zones 4 a 6: 1 bomba manual o elèctrica i una galleda amb capacitat mínima de 5 litres.

Zona 7: 1 bomba manual o elèctrica i una galleda amb capacitat mínima de 2 litres.

Capacitat de les bombes d'esgotar:

Fins a 6 m d'eslora igual o superior a 10 litres per minut.

Fins a 12 m d'eslora igual o superior a 15 litres per minut.

Les embarcacions menors de 6 m amb reserves de flotabilitat una sàssola amb capacitat mínima de 2 litres.

Els velers navegant per les zones 1 a 6 han de poder esgotar des de la banyera amb totes les escotilles i accessos a la cabina tancats.


Article 23

Descàrrega d'aigües brutes.

Queda prohibida la descàrrega d'aigües brutes en aigües de sobirania espanyola, excepte:

- 3 Mn si aquestes aigües brutes han estat prèviament tractades.

- 12 Mn si aquestes aigües brutes no han estat prèviament tractades.

Evidentment en cas d'accident o per salvaguardar la seguretat de persones i embarcació aquesta norma no té aplicació.


Article 24

Infraccions:

Infraccions greus (article 24.2):

- Manca de disponibilitat a bord del material de seguretat i senyalització, que ha d'estar sense cadudar.

- Manca del pavelló nacional.

- Manca de mitjans per ancorar.

- Manca de farmaciola o guia sanitària.

- Manca d'elements d'esgotar.


Article 25




Sanció


Ordinal

Concepte: per manca de

Fins 7,5 m

7,5 a 12 m

2

Armilla salvavides

200 a 250 €

200 a 250 €

2

Llum armilla salvavides

100 a 150 €

100 a 150 €

4

Bengales de mà (per cadascuna)

100 a 150 €

100 a 150 €

5

Llums navegació

500 a 600 €

1000 a 1200 €

6

Senyal acústica

300 a 400 €

300 a 400 €

7

Línia d’ancoratge

500 a 600 €

500 a 600 €

16

Pavelló nacional

150 a 200 €

150 a 200 €

18

Llanterna estanca

150 a 200 €

150 a 200 €

18

Recanvi bateries llanterna

150 a 200 €

150 a 200 €

19

Reflector de radar

400 a 500 €

400 a 500 €

20

Taula senyals salvament

100 a 150 €

100 a 150 €

21

Taula banderes senyals

100 a 150 €

100 a 150 €

23

Caps d’amarre (per cadascuna)

100 a 150 €

100 a 150 €

24

Gafa

150 a 200 €

150 a 200 €

27

Farmaciola

100 a 150 €

100 a 150 €

28

Guia sanitària

100 a 150 €

100 a 150 €

29

Extintor portàtil

300 a 400 €

300 a 400 €

34

Bomba d’esgotar

400 a 500 €

400 a 500 €

35

Galleda

100 a 150 €

100 a 150 €

36

Sàssola

100 a 150 €

100 a 150 €


Zona de navegació per embarcacions excloses.

El capità marítim fixarà les zones en les que s'autoritza la navegació de les embarcacions excloses en aquest Real Decreto, que siguin destinades a finalitats d'esbarjo o esportives, l'eslora de les quals sigui igual o superior a 2,5 m.


Termini d'aplicació

Termini d'aplicació de totes les modificacions necessàries per implementar les noves mesures d'aquest Real Decreto, sis mesos des de la seva publicació, és a dir, fins el 28 d'octubre 2021.


Embarcacions d'esbarjo matriculades amb categoria de navegació assignada.

Les embarcacions sense marcatge CE matriculades a Espanya amb anterioritat a aquest Real Decreto (28 d'abril 2021) amb la documentació en vigor estan autoritzades per navegar a les zones de navegació permeses amb la nova llei.

Les embarcacions amb marcatge CE matriculades a Espanya amb anterioritat a aquest Real Decreto (28 d'abril 2021) amb la documentació en vigor i equips corresponents, podran navegar fins a la zona de navegació corresponent a la assignada en el moment de la seva matriculació.

Redactat per Escenavegant


Candidatura UNESCO de la vela llatina a Palamós Terra de Mar

 


Gravació de la roda de premsa celebrada el 22 de maig 2021 a les 11 h, a bord del pailebot Santa Eulàlia al port de Palamós durant el festival marítim Palamós Terra de Mar 2021.



17.5.21

Una joia perduda del patrimoni marítim: les salomes o cançons de treball.

 De la mà de l'Associació Amics del quetx Ciutat de Badalona, i dins del cicle de conferències que porta per títol: Veus de mar, el prop passat dia 2 de maig 2021 tingué lloc la conferència-concert de Jordi Salvador (Escenavegant) i Joan Giralt (Cantaquetx) sobre les Salomes o cançons de treball. 

En ella a partir d'unes pinzellades històriques i una explicació de com era la vida en mar dels antics mariners que feien la Mar Gran, l'oceà Atlàntic, s'incorporaven un reguitzell de cançons marineres vinculades amb les diferents tasques a bord d'un gran vaixell de vela. 

Les salomes són cançons i melodies rítmiques que s'usaven per compassar els mariners en feines que requerien d'un gran esforç continuat.



3.5.21

El nou reglament marítim de vaixells històrics: vídeo de la xerrada

Vídeo de la  2a Xerrada de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial a càrrec de Jaime Rodrigo de Larrucea, advocat i professor de dret marítim a la Facultat de Nàutica de Barcelona. 

30 d'abril 2021 



2.5.21

El Club Patí Vela Barcelona, nova entitat de la FCCPMF

 

Des de principis d'any que la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial ha augmentat la família d'amants de la navegació i els bastiments patrimonials. 


El patí a vela va néixer fa més de cent anys a la platja de la Barceloneta, fruit de l’enginy popular.

Fotografia de 1920 aproximadament d'un patí de rem.


El patí neix als anys 20 del segle passat a les platges de Badalona. Es va crear com una embarcació de platja compost per dos flotadors simètrics de proa i popa, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A finals de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos cascs, un arbre i una vela, neix l’actual patí de vela. Tipus d'embarcació que forma part inequívocament del nostre patrimoni marítim català.

El patí es va estendre ràpidament per tot el litoral del Barcelonès i el Maresme i desprès per la resta de la costa mediterrània de Catalunya, Andalusia, València, Illes Balears, Múrcia i un petit salt a Bèlgica, Holanda, Alemanya i França.

Patí català davant la Vila Olímpica de Barcelona.

El Club Patí Vela Barcelona neix amb la vocació de conservar i promoure el caràcter popular d’aquesta embarcació genuïna de Barcelona.

Això ho fan possible amb la fixació de tarifes ajustades i amb l’oferta de flota pròpia per facilitar l’accés popular. Com a entitat sense ànim de lucre s'integren en el teixit associatiu de la ciutat de Barcelona per a posar les seves instal·lacions i activitats al servei de projectes socials.

Amb una vinculació especial amb els barris de la Barceloneta i Sant Martí, organitzen activitats d’integració social partint dels valors de conservació del patrimoni marítim i el respecte i cura del cos mitjançant l’esport.

La creació de la secció Barcelona SUP Club, suposa una gran eina en la tasca social per la simplicitat d’aprenentatge, el reduït cost i el poc risc que comporta la pràctica del paddle surf.

Entre les seves activitats cal destacar l'organització de regates de Patí Català. Regates que es poden seguir online des de la seva pàgina web.

Regata davant Montjuic a Barcelona.
Organitzen també Casals d'Estiu que anomenen Campus d'estiu per mainada de 8 a 15 anys amb diferents tipus de navegació: surf, surfskate, KingSUP, PaddleSurf, Caiac, Patí Català.

Pels adults també fan cursos d'iniciació al Patí Català en sessions de 3 hores.

Podeu trobar-los a:


Club Patí Vela Barcelona Moll de Marina s/n
08005 Barcelona
Telf: 670.089.879
E: info@pativelabarcelona.com

25.4.21

La barca vella

Sí, un poema. Per què no en aquesta setmana literària que s'ha viscut en un renascut Sant Jordi.

Un poema que remou les entranyes i que ens permetem de dedicar a una dona, esposa i mare, escalenca, d'una nissaga de mestres d'aixa. Gràcies al company Salvador Sala per compartir tant belles paraules.




Barca vella abandonada,

dalt de la platja et veig morir,

qui pogués ser foc un dia

per abreujar ton sofrir.


El que el mar respectà sempre

ho va malmetent el sol

i al veure't així tirada

em fas pena, em fas consol.


Tens la cinta desclavada,

el pont te'l veig mig trencat,

pels coments oberts et penja

l'estopa com un parrac.


Els quarters per la coberta

escampats amb enrenou

i per l'escotilla, oberta,

t'entra l'aigua el jorn que plou.


Et deien la "Poncellina"

i eres tot un pom de flors,

eres barqueta l'enveja

dels més ardits pescadors.


Perquè damunt de les ones

saltaves com un cavall

guiada pel seny d'un home

sempre atent al seu treball.


I ara et veig aquí tombada

de ronyó contra el sorral,

sense quitrà, ni pintada,

i a sota, ni un tros de pal.

Pensa que en el món barqueta,

barca i humans són iguals

tot és goig mentre som joves

quan som vells... "fora els pals".


Josep Bruguera "Pepet Salvat". 1960.

16.4.21

El patí català és de l'any 1871.

La història del patí català neix a tot just fa un segle segons diu la Viquipèdia:

"Neix entre els anys 1920 i 1925a les platges de Badalona, Catalunya. Es va crear com un giny de platja compost originàriament per dos flotadors iguals i simètrics de proes i popes, unes bancades, i incorporava un rem de doble pala. A la fi de la dècada van tenir la idea de col·locar a aquesta embarcació de dos bucs, un arbre i una vela obtenint-se l'actual patí de vela. El vaixell es va escampar ràpidament per tot el litoral del Barcelonèsi el Maresme".

Però, i si això no és cert?


Fa uns dies aparegué aquest gravat en el grup de Facebook: La Barcelona antiga. La imatge següent és una captura de pantalla feta amb un telèfon mòbil. En ella es poden veure una mena de regata davant les muralles de mar de Barcelona, just al davant de les Drassanes on actualment hi ha el Museu Marítim de Barcelona. A la regata s'observen un seguit de persones remant sobre unes embarcacions que són molt semblants als primers patins de rem, antecessors dels actuals patins de vela.


Això no seria notícia si no fos per la data, doncs l'article indica que el gravat és de 1871. Això significa endarrerir mig segle l'aparició d'aquesta mena d'embarcació genuïnament catalana.


El gravat aparegué a la revista francesa "L'Illustration", en el seu número 12 l'any 1872. Per tant és pot donar per certa la data de l'any 1871 com a primer document sobre la història del patí català.


En una aproximació amb més detall es poden observar la mena d'embarcacions i el rem usat.

Hi ha dos detalls que confirmen la vinculació de les embarcacions amb el patí català:


-  Una és el banc situat a la zona de popa, com el que es pot veure en una fotografia posterior del Club patí vela Barcelona. 

I la segona és la bandera que porten a la popa dels patins, que es correspon a la bandera nàutica de la marina mercant d'aquells temps. 
Així doncs tot sembla indicar que les dates es poden donar per corroborades.


ANNEX A L'ARTICLE

En Julián Murlanch Folguera, que és la persona que publicà la imatge centre d'aquest article a fet arribar a l'autor tres documents que per la seva importància afegim aquí.
El primer és la crònica que acompanyava a la imatge 
a la revista francesa "L'Illustration":
A la columna central, en francès hi ha l'esmentada crònica. Aquesta és la seva traducció:

 Els patinadors marítims.

A Barcelona.

Barcelona, des de fa un temps, és una vila on les festes són la moda: no es parla més que d'il·luminacions, de balls, de concerts, d'alegries de tota mena. Ha estat, sembla, el pas del Rei per aquesta gran vila la que ha donat als seus habitants aquest gust pels plaers.

Però la gran atracció, l'alegria per excel·lència són les regates que han tingut lloc al port.

Aquell dia, milers de persones arribades no només de Barcelona, sinó també de la província, acudiren al port per assistir a les festes nàutiques.

És cert que aquestes oferiren un interès particular, perquè es tractava d'una mena de regates que mai s'havien vist ni al Asnières, ni fins i tot a l'Havre: parlem dels patinadors marítims.

Muntats sobre unes petites embarcacions lleugeres, que menaven amb els peus i s'ajudaven d'una mena de rem que recorda els dels indígenes de les illes d'Austràlia, els patinadors emprenien unes curses realment fantàstiques, però que no sempre sempre sense inconvenients per ells.

Així, el menor moviment en fals els feia perdre l'equilibri, i els patinadors queien a l'aigua del port, amb gran alegria de la multitud.

Evidentment, uns premis són repartits entre aquells que arribaven primer a la meta establerta.

Els espanyols, molt amants del joc, feien apostes absolutament com els parisencs al hipòdrom de Longcham.

En resum, els patinadors marítims foren i són una gran notícia; així i tot nosaltres ens haurem d'esperar per veure, l'estiu vinent, uns imitadors sobre el Sena y sobre el llac del Bois de Boulogne.
M.V.

Per altra banda cal ressenyar les notes aparegudes els dies 30 de setembre i 2 de octubre respectivament en les quals es fa esment del festival marítim en el qual la regata de patins fou la protagonista.




La Imprenta, 30 de setembre 1871

En la crònica del dia següent es parla de l'èxit del festival.




La Imprenta, 2 d'octubre 1871


Text Escenavegant.



17.3.21

Veus de mar. La dona i el Mar

 Vídeo de la xerrada "Veus de Mar", organitzada pels Amics del Quetx Ciutat de Badalona, amb la presència de quatre dones marineres que expliquen les seves vivències.

La dona i el mar és una conversa amb Erme Pedroso  gerent de Associación Albaola Faktoria Marítima, Djemila Tassin de la isla de la Palma navegant en Mini i es prepara per fer una regata transatlàntica, Beatriz Martín de El Moll d'Arenys on col·labora amb l'Agustín Jordan en la restauració de la Margaret Allison i finalment, Atma Gòmez d'Euskadi estudiant de Ciències del Mar.

Cliqueu la imatge per veure el vídeo.

Aquesta conversa tingué lloc el 14 de març 2021.


15.3.21

Ja voguem plegats amb la European Maritime Heritage.

 El prop passat dia 11 de març 2021 es produí la primera reunió de treball amb la EuropeanMaritime Heritage. Concretament fou una video-conferència a cinc entre els quals es trobaven els presidents d’ambdues entitats. Fou clarament una reunió de presentació de la FCCPMF, però alhora de treball on ja es concretaren objectius i activitats.

Cliqueu sobre la imatge per enllaçar amb la xerrada.

L’activitat més propera serà una conferència d’en Quico Despuig, mestre d’aixa, mariner i activista des de fa decennis de la navegació tradicional que portarà per títol: La vela llatina. Aquesta conferència ha estat preparada conjuntament amb en Vicente Garcia-Delgado, i serà una de les dues conferències sobre la mateixa temàtica que farà el nostre company. El proper dia 26 de març serà oberta per tots aquells que el vulguin escoltar a través de la plataforma Meet de Google en el següent enllaç:

Un mes després, el 29 d'abril,  la mateixa conferència, aquest cop en anglès, serà oferta per totes les entitats i els associats de la EMH.

Quico Despuig a la seva drassana. Foto: paticatalacalafell.cat/

Entre els objectius immediats de la EMH que sortiren a la reunió es poden destacar:

1.- Revisió de la Carta de Barcelona.

2.- Valorització dels aspecte immaterials del patrimoni marítim: cultura, seguretat, medi ambient i àmbits fluvials i aigües interiors.

3.- Immersió, mai millor dit, en el món submarí.

4.- Potenciació de la Vela Llatina

5.- Discussió sobre el tractament a donar a les rèpliques de vaixells antics.


Per tot això obriran un cicle de xerrades (en anglès) que permeti de copsar opinió i fins i tot millores en els estatuts de la EMH. La conferència d’en Quico Despuig forma part d’aquest cicle.


Per part de la FCCPMF s’incidí en dos temes sobre els que s'està treballant:

a.- Incorporació de gent jove a l’entorn de la vela tradicional

b.- Incorporació del patí català com a embarcació tradicional i patrimonial catalana.

Malauradament els dirigents de la EMH desconeixien l'existència d'aquest tipus d'embarcació i es mostraren força interessats quan se'ls descrigué.

A banda d'això també es parlà dels cursos de formació de formadors en vela llatina que s'estan preparant.


El patí de vela i la 37a copa Amèrica: una mar lliure de plàstics.

Article de Jordi Rascado publicat pel Club Patí Català Calafell. A la FCCPMF hi ha diferents entitats vinculades a al pati de vela, embarcac...