Bon Nadal i millor 2022

Imatge del diorama de la seu permanent de la FCCPMF a l'Ecomuseu de Calafell

 

Paraules de riu, un llibre per la Federació.

Fa uns mesos es proposà un micromecenatge a través de Verkami per publicar el nou llibre d’en Jordi Salvador (l’Escenavegant): Paraules de riu- Recull terminològic de navegació tradicional fluvial, que no aconseguí el seu objectiu. Però gràcies a Crea't Edicions hores d’ara aquest ja és una realitat que es pot trobar en algunes llibreries i a traves d’Internet. Fou presentat el 25 de novembre a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre per en Joan Pujol, l’historiador fluvial que representa el Club Nàutic d’aquella vila dins les reunions de la Federació.

L’autor expressa a la introducció de l’obra: «Navegar per lo riu és una de les experiències més meravelloses que he pogut viure des que la nàutica tradicional, com un verí, s’apoderà de bona part de la meva vida. Aquell silenci només trencat pel xipollejar del buc, els xerrics de l’arbre i dels seus caps, pels crits de les aus parades sobre els arbres de ribera, les fileres familiars d’ànecs, les formes sinuoses que pren la superfície de l’aigua en petits remolins, en passar entre roques, en arrissar-se per l’acció de la garbinada, en lliscar suau i ondulada en les parts finals del riu, són records i sensacions inoblidables».

«També són inoblidables els records de les seves persones. Des de Móra d’Ebre fins a Deltebre, sempre he trobat gent oberta, amable, xerraire i altruista. Tots viuen de cara a lo riu, al seu riu Ebre. A diferència dels centenars de milers de catalans que viuen d’esquena als seus rius i fins i tot del seu mar, que només són capaços de recordar perquè s’hi banyen per treure’s la calor a l’estiu. Com han dit durant dècades la gent de l’Ebre, “Lo riu és vida”, frase que es popularitzà per defensar-lo en la lluita contra les injustícies vingudes de les terres de secà, península endins, però la frase ha explicat i explica una realitat, que durant mil·lennis l’aigua de l’Ebre ha estat allò que ha permès la subsistència de tots els seus pobles riberencs. La coincidència entre la construcció dels grans embassaments i la decadència d’un territori, ric econòmicament, és una malauradament trista realitat. Les terres de l’Ebre semblen haver passat a ser la rebotiga, la porta del darrere del Principat, la cambra dels mals endreços, allà on s’ha anat instal·lant tot allò que ningú volia prop de casa seva: nuclears, indústries químiques, etc. El transport fluvial havia estat durant segles la principal font de riquesa d’aquest territori. Els llaguts havien transportat materials des de la mar fins a Navarra. Els troncs baixaven des dels Pirineus fins a mar menats pels raiers. Troncs que desprès havien d’esdevenir galions, fragates, pailebots a les drassanes marines. Els passos de barca substituïen els ponts actuals per travessar lo riu. Però tot això desaparegué a l’Ebre amb la construcció dels embassaments durant el segle XX. Una construcció qualificable de salvatge, que no va respectar, com sí que s’ha fet en tot els grans rius europeus, ni la seva navegabilitat, ni el seu ecosistema. Uns embassaments que encara avui, segle XXI, retenen els llims necessaris per al manteniment del Delta, dels seus aiguamolls i dels seus conreus. Uns embassaments, i les companyies hidroelèctriques que els menen, que com Déus decideixen quin és el maixenc de lo riu en tot moment obrint i tancant les comportes dels embassaments segons la seva voluntat i interessos econòmics».

A tot això cal afegir-hi la terrible desaparició d’embarcacions tradicionals que suposà la Guerra Civil espanyola (1936-39), per la requisa i ús bèl·lic que se’n feu en la construcció de passos de comportes de pontones amb els llaguts i muletes. O els llaguts marítims requisats per tot el litoral de Catalunya per permetre el pas de les forces de la República durant la Batalla de l’Ebre, que provocà la seva gairebé total desaparició. La llera de l’Ebre és el gran cementiri nacional del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Però, fins i tot després d’aquesta guerra innecessària de trist record, con aus Fènix, reaparegueren alguns llaguts i muletes que havien estat enfonsats i un cop reparats seguiren treballant. També reaparegueren els passos de barca per salvar la llera del riu.

Avui, ja en ple segle XXI, no tot ha desaparegut. Un bon grapat de persones entusiastes treballen encara perquè aquest patrimoni fluvial es mantingui viu. Entitats com el Club Nàutic de Móra d’Ebre són responsables de mantenir una petita flota de muletes que a dia d’avui són capaços de remuntar lo riu amb els seus aparells de veles en rombe. O com l’Associació dels Raiers de Coll de Nargó i Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa que han estats capaces des de fa més de trenta anys de fer baixar els rais pel Segre i el Noguera Pallaresa encara que només sigui un cop l’any. Ara no ho fan per feina, ho fan pel gaudi i per un compromís amb un patrimoni que mai s’hauria de perdre. Dins aquestes entitats, com dins d’altres de la ribera ebrenca, hi ha persones que s’entossudeixen a investigar i deixar testimoni d’un temps passat recent en uns treballs que seran imprescindibles en un futur no gaire llunyà. De tots aquests treballs s’ha begut per crear aquest recull terminològic de navegació tradicional fluvial. Perquè l’ebrenc o tortosí és una variant d’una llengua tan rica com el català. Cal afegir a això com és sabut que els lèxics professionals tendeixen a fer seves un seguit d’expressions que poden resultar críptiques a oïdes externes. Dels reculls d’aquells llaguters, daliners, patrons, raiers, seguers, matxeros, arrais, barquers, calafats, llenyataires, minyons, peons, neix i tracta Paraules de riu».

Paraules de Riu – Recull terminològic de navegació fluvial tradicional, és un estudi centrat en el lèxic usat a la part catalana del riu Ebre i als rius Fluvià, Ter, Tordera, Besos i Llobregat, que inclou 1357 termes i 135 imatges. L’objectiu del llibre és crear una eina de consulta que serveixi i complementi les diferents publicacions aparegudes i per aparèixer sobre la navegació fluvial. Per altra banda la publicació de Paraules de Mar – Recull terminològic de navegació tradicional, l’any 2008, del mateix autor complementaria aquest treball abastant àmpliament tot el lèxic referent al patrimoni marítim i fluvial del nostre país i en la nostra llengua.

A banda de l’àmplia bibliografia consultada i detallada hi ha tres persones sense les quals el treball mai hagués reeixit. En primer lloc en Joan Pujol, que fou involuntàriament el seu incitador; en segon lloc, en Vicente Garcia-Delgado i el seu magnífic «Estudio sobre la navegación fluvial en Catalunya» elaborat durant la dècada dels anys 80 del segle passat; i finalment en Marcel Fité que obrí la porta de l’autor a tot el lèxic del món dels raiers.

El treball ha estat supervisat pel Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), com també ho fou Paraules de mar.

I com podreu llegir, aquells que el compreu per 12€, l’autor ha renunciat als seus drets econòmics en favor de la FCCPMF.

El llibre es pot comprar físicament a: 

Llibreria Rosa de Móra d’Ebre

Llibreria Libelista de Calonge

Llibreria Ca l’Elies de l’Estartit 

Museu de la Pesca de Palamós.

També el podeu demanar a:

  https://www.librerianautica.com/ 

https://www.libelista.com/

o directament per correu electrònic a la FCCPMF:

fccpmf@gmail.com

Una idea pel Hanukkà, Tió, Pare Nadal, Reis de l’Orient...

Ran de mar: la mar en Podcast.

 

Ran de Mar, un programa fresc, fet a mida pels que necessitem la mar i la platja per viure. En ell hi combinem l’actualitat i la historia marítima, transportant cada setmana fins la platja aventures, somnis, coneixements, literatura, gastronomia, refranys, música, cançons... Una bona dosi d’esperit mariner de la mà dels nostre company Agustí Martín.

A més de seguir-ho en directe si sou prop del Maresme, podeu escoltar els Podcast de l'emissora des de qualsevol indret.

Clicant sobre la imatge trobareu l’enllaç que us porta a la pàgina per escoltar tots els programes.

Agustí Martín

Reflexions sobre la pervivència de la vela llatina i el patrimoni marítim.

Interior de la Caseta del Motor recuperada per l'associació A tot drap de Sant Pol de Mar

LA RECUPERACIÓ I CONSERVACIÓ DELS BENS CULTURALS.

En aquest àmbit tenen molt a veure les institucions, fent unes lleis, normes i defensa dels nostres
béns comuns, enfront de la depredació i comercialització d’interessos particulars.

 
Nosaltres podem fer de xarxa per localitzar aquests béns i defensar-los fins on calgui i fins i tot
denunciar actes vandàlics o poc respectuosos.

Podem recuperar moltes coses al nostre abast, com estem fent amb les petites embarcacions, fer
apadrinaments de barques recuperades per les associacions, on el patró es fa càrrec del manteniment
mentre navegui i la faci seva, encara que la propietat es mantingui per part de l’associació. Caldrà
respectar els aparells i elements, tal com es feia abans, i tota una sèrie d’instruments que s’utilitzaven a bord, en la vida diària o aprendre els diferents oficis si no hi ha professionals de l’ofici, al seu abast.

Els museus poden fer i col·laborar en aquesta eina d’assessorament.

Hem de tenir en compte, que el nostres béns patrimonials són fruit d’una activitat que defineix la
relació d'un poble amb la mar. Són també expressió rellevant de la cultura tradicional dels nostres
pobles, en els aspectes materials, econòmics, socials i espirituals.

D'acord amb la Llei de patrimoni històric és l'administració qui ha de vetllar per garantir la protecció, conservar i promoure aquests béns que ens identifiquen com a grup social, tant aquells de caràcter material com també els de caràcter immaterial.

La nova llei sobre el reglament de vaixells i embarcacions històriques i les rèpliques ens fa veure
com apareixen uns camins que hem de trepitjar i defensar-los, quan i on calgui, front dels buròcrates
sense els coneixements que els pertoquen, de la nova llei, fer interpretacions de l’esperit de la llei que ens permeti eixamplar el camí per futures generacions.

En les primeres JORNADES DEL PATRIMONI MARÍTIM fetes a Fornells en el 2018 ja es van donar una sèrie de conclusions que venen al cas, tal com, que és necessari, la implicació de l'Administració amb competències en matèria de patrimoni històric (tant en l’àmbit autonòmic com també l’administració local, i estatal amb competències sobre el litoral i els Ports.

Són les administracions amb competències sobre el patrimoni històric de cada comunitat les que s'han de coordinar per establir uns criteris comuns per a l'inventari i catalogació d'aquests béns, sempre salvaguardant la singularitat de cada lloc i en això pot contribuir molt la xarxa de museus de la costa catalana i balears.

Festa patronal amb les barques de l'Associació Bricbarca

EL RESSORGIMENT DE LA VELA LLATINA AMB NOVES FINALITATS, USOS I NECESSITATS.

La vela llatina ha sigut, sense dubtes un bon catalitzador al llarg de les costes de la nostra

mediterrània, en els quatre punts cardinals, ja que Les petites i mitjanes embarcacions són un objecte que els particulars i associacions podem mantenir a l’aigua i mantenir un patrimoni viu, i això ho estem fent d’ençà que va començar aquest moviment de recuperació, principalment a partir dels anys setanta, que han anat apareixent gràcies a donar-les una segona vida, quan han sigut allunyades com eines productives i fent-les tornar al mar amb la navegació d’esbarjo o la competició i que de segur, pocs museus marítims les tenien en consideració i s’haurien perdut definitivament.

Hem de saber fer certes distincions entre allò que és l’embarcació i la vela llatina.

No és el mateix fer competicions de vela llatina amb embarcacions construïdes expressament, seguint un monotip de formes clàssiques, amb materials, normes i regles establertes i que poden impulsar el coneixement de les maniobres a vela llatina i participació dels joves, formant equips entrenats per tal de competir entre ells, tal com ho fa la Federació de vela o de rem i en el que es poden utilitzar tècniques i materials moderns, tant en la construcció del buc com en les veles, de cara a millorar el seu rendiment, tal com fan a Canàries o altres jocs.

Però hem de ser molt curosos, quant a les embarcacions tradicionals i els aparells i veles a fer servir a bord, no distorsionant el nostre patrimoni, i deixar-les a part de cara a la competició i fer servir-les com vehicles culturals i patrimonials, a no ser que hi hagi un monotip establert des dels seus inicis, tal com els bots a ses Illes, com a elements ja pensats per la competició, amb unes normes establertes des del segle passat.

Hem de fer demostracions allà on calgui i col·laborar a on ens demanin i fer intercanvi amb altres
comunitats del nostre país o fora, participant en els seus actes i donar-nos a conèixer en una visió
internacional, com es fa a: França, Itàlia, Croàcia, Tunis, Portugal, etc.

Per preservar les embarcacions tradicionals en el seu medi natural, la mar, s’ha d’habilitar a cada port on sigui possible, una zona d’amarratge, en un lloc rellevant i visible del port, per a barques
tradicionals, amb uns preus d’amarratge populars, cosa que ajudarà a mantenir el patrimoni de les
associacions i dels particulars.

Bot de Salvament de Calafell durant una exhibició

L’INTERCANVI, LA TRANSMISSIÓ DEL CONEIXEMENTS EN LA NAVEGACIÓ.

Aquí tenim un important deure, si no volem que desapareix definitivament la navegació amb vela

llatina, i és la formació, i voldria dir que en la nostra Federació i associacions, ens hem posat les piles i agafat un rumb, que esperem que ens porti a un bon port.

Per començar hem fet una aportació metodològica i uns materials per fer-la a tres nivells, el d’iniciació de tres matins, o fer bateigs de mar, que serveixi com ham perquè la gent gaudeixi i piqui l’ham, per conèixer aquest tipus de navegació; un segon pas serà la formació de tripulants per cada associació, fent unes 15 hores de navegació i una part teòrica en cinc matins, adaptat a les embarcacions al seu abast.

Per fer això possible estem formant a futurs formadors en casa associació, d’unes 25-30 hores de
pràctiques i 10 o 12 de teoria, perquè imparteixin posteriorment els seus coneixements i transmetin
unes tècniques i un vocabulari específic per la navegació en el nostre litoral.

Ha de quedar clar que no tenim ni volem donar títols, ja que això forma part de les atribucions de les federacions de vela, sinó transmetre els nostres coneixements, que ara per ara no es fa en les
escoles de vela del nostre litoral i que estem disposats ha transmès els a ells, si ens ho demanen, per
donar-les ells mateixos, en les seves formacions de les diferents classes que donen en els clubs
nàutics, ja que la vela llatina, ja està reconeguda dins la Federació de Vela Catalana.

Avarada d'un llagut sobre els pals. Associació Bricbarca.

EL FUTUR DE LES TROBADES D’EMBARCACIONS I FESTES MARINERES.

Les associacions ciutadanes implicades són agents de primer ordre en la conservació del patrimoni
històric i la seva difusió entre la població, i cal implicar-nos en elles i no fer un apartat, a on quan
sortim de la platja, ja no ens veuen. Cal aprofitar les embarcacions dedicades al xàrter, perquè es
guanyin la vida, portant gent seguint-nos en les nostres navegacions, com fan en l’Albufera de
València i altres llocs, com a Stintino, Brest o Douarnenez.

Per donar a conèixer i fer valdre aquest patrimoni s'han de portar a terme iniciatives que l'apropin al
públic en general, perquè aquest també es converteixi en agent de salvaguarda, atès que no es pot
protegir allò que es desconeix.

Això significa conservar les embarcacions, el patrimoni immoble de terra vinculat: Les arts pesqueres, les tècniques constructives i de navegació tradicionals, el vocabulari local, les creences, la música, les fotografies i fons documentals, etc. i utilitzar-los en festes i altres activitats per crear arrelament social i no tant per fer un reclam turístic.

És important i s'ha d'impulsar el treball en xarxa entre tots els agents implicats i el seu entorn:
institucions, museus, associacions i altres centres per donar a conèixer el nostre patrimoni i generar
sinergies col·laboratives.

Rememorar els diferents sistemes de pesca, com la pesca amb el bolig de platja o el rai, l’encesa, el
sardinal o el tresmall, etc.; les feines que es feien a bord o en les platges, tal com es fa a l’Escala,
Sant Pol, Lloret, Pineda o a Cambrils i la Ràpita, entre d’altres, sense oblidar els vells oficis que tenen relació amb el mar i les embarcacions.

Els jocs d’aigua fets per la canalla, ja quasi oblidats pel món virtual que ens envolta que hem pogut
veure en alguna ocasió.

No parlem menys de les baixades de rais o les regates de muletes i les festes del riu.
Les demostracions de la cuina marinera en les nostres trobades, i demostracions dels diversos oficis,
tal com es fa a diverses poblacions, utilitzar les festes, en cada lloc, ja sigui en les seves platges i
enfront del públic o en llocs determinats.

Els Clubs de platja estan permanentment amenaçats de desaparició per la Llei de Costes espanyola.

LA CONSERVACIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI MATERIAL E IMMATERIAL.

S’ha de crear una escola de mestres d’aixa estable per poder formar els professionals per mantenir,

conservar o restaurar les embarcacions actuals i construir noves embarcacions o rèpliques o posar els medis, que com a exemple tenim Paulilles, on els medis estan a l’abast de les associacions amb unes normes establertes, o el que va ser l'escola del Far, centre de treballs del mar, ja dissolta, però que va fer possible la recuperació de moltes embarcacions tradicionals i va ensenyar diferents oficis del mar, en diferents cicles.

Però s'ha de tendir que els projectes de recuperació, protecció i conservació del patrimoni marítim
siguin econòmicament sostenibles perquè siguin viables, prioritzant el patrimoni flotant ja existent,
amb la implicació dels particulars i l’Administració i que no siguin abandonats per una política
depredadora, que utilitza la cultura i el patrimoni per guanyar vots i després abandonen el projecte o
els reparteixen sense dotar la part econòmica que el farà sostenible, tal va ser el projecte de Barcarès
o el del Far a Barcelona.

El patrimoni marítim heretat no només ha de ser un objecte museístic, visitable i/o protegit, sinó que
ens ha d'interpel·lar a la nostra manera de ser, i ajudar-nos a dialogar amb l'entorn on ens trobem.
D'aquesta manera el patrimoni no només serà una qüestió del passat, sinó del present.

Norai de pedra de la platja de Cadaqués.

APORTACIONS QUE PODEM FER A LA CULTURA DE LES COMUNITATS.

Les nostres embarcacions són vehicles de cultura, i, per tant, formen part del nostre patrimoni material i immaterial i l’hem de lligar amb les nostres activitats amb la societat, principalment amb les del món mariner, en les seves festes i actes culturals.

Les embarcacions com patrimoni material, formen part del paisatge i hem de defensar-lo utilitzant i
valorar els elements que encara queden a l’abast, tal com casetes de les màquines per pujar les
barques com a Sant Pol o Calafell; Els norais de pedra de Cadaqués, Les poques barraques de platja
de la costa nord, les casetes per tintar les xarxes, defensar llocs als ports i a la platja per les
embarcacions tradicionals, etc. Les rememoracions de fets històrics, de les festes dels Reis o les festes de Pirates. De moltes d’aquestes activitats tenim bons exemples, però són petites fites molt localitzades al llarg del nostre litoral.

S'ha de cercar la coordinació entre les associacions implicades i l'Administració per crear uns
protocols d'actuació en la salvaguarda, protecció i conservació del patrimoni marítim que custodien.
S'ha de fer al més prest possible l'inventari i la catalogació d'embarcacions tradicionals i d'altres béns relacionats amb el patrimoni marítim en vies de desaparició en cada comunitat, com una eina
imprescindible de protecció i recuperació.

Aquests inventaris i catàlegs són imprescindibles per documentar tot allò d'interès existent en
l'actualitat i conèixer-ne l'estat de conservació, creant alertes per tal d'evitar-ne la desaparició total o
creant els mitjans per recuperar part dels seus elements, tant materials com immaterials.

El patrimoni marítim ha de ser reconegut com a tal per la societat i s'han de seguir els procediments
establerts per la legislació vigent per portar a terme declaracions de bé d'interès cultural o béns
catalogats d'interès local per protegir-les institucionalment, si són abandonades, posades a les
rotondes o per fer focs de Sant Joan.

Vicente Garcia-Delgado, text i fotografies.

Resclosa de Flix: un patrimoni material fluvial a recuperar

 

Imatge aèrea dels dos túnels que travessen Flix

La resclosa de Carrapatelo al riu Duero a Portugal té 36 m i és la més alta d’Europa. El seu pas ha esdevingut un dels principals atractius turístics dels creuers de navegació fluvial en aquell territori.

Vista de la resclosa des de la part sud d'aquesta on es veu la gran alçada a superar.

A Catalunya disposem d’una meravella de la enginyeria de mitjans del segle XX, just desprès de la Guerra Civil espanyola. Acabada l’any 1947 en el moment que s’augmentà l’alçada de l’embassament hidroelèctric d’aquella vila. Flix està situat sobre un gran meandre del riu Ebre. La presa en el seu costat nord atura el cabal del riu i el desvia mitjançant dos túnels per sota de la població. Les boques dels túnels són actualment a l’inici del gran mur metàl·lic aixecat fa uns anys per netejar els llots abocats per el polígon químic que dona feina a bona part dels habitats de Flix. El tunel més gran en travessar la vila desemboca a les turbines de la hidroelèctrica a la part sud de la vila. I just al costat d’aquesta central es troba la resclosa.

Boca nord del túnel de la resclosa de Flix

La resclosa de Flix és la més gran del riu Ebre. Té una alçada de 26 m i un túnel de uns 300 m de longitud. Construïda bàsicament pel pas dels llaguts i dels rais que baixaven dels Pirineus. Pot ser considerada, clarament, com una de les obres hidràuliques relacionades amb la navegació fluvial més importants del nostre país. I caldria estudiar, potser, la seva qualificació com a bé patrimonial material d’interès nacional.


El fet és que fa anys que es troba aturada. Enguany segons informa el Canal TE (Terres de l’Ebre) el consistori de Flix ha demanat repetides vegades tant a Endesa, propietària de la central hidroelèctrica, com a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) la seva cessió per tornar-la a posar en marxa i possibilitar que el riu Ebre sigui navegable des d’Ascó fins a Riba-roja. Les gestions, segons les declaracions dels responsables municipals no han estat respostes ni per l’empresa, ni per la entitat pública. Evidentment la posada en funcionament d’aquesta resclosa suposaria un important atractiu turístic per si mateix en un dels aspectes més desconeguts de la navegació del nostre país: la navegació fluvial. Significaria un tram navegable de 20 km que se sumarien als 108 km des d’Ascó a la desembocadura al delta. Restant només per resoldre el poc més de 1,75 m d’alçada de l’assut pròxim a la central nuclear per permetre que l’Ebre tornés a ser navegable a gairebé tot el territori català (amb l’excepció dels 5 Km superiors a la presa de Riba-roja). Aquest embassament amb un pantà de 76 m d’alçada no preveié cap sistema per la navegació fluvial. Segons expliquen a Móra d’Ebre, en el moment de la seva construcció Enher, la companyia elèctrics que el creà l’any 1958, comprà tots els llaguts que treballaven en aquells moments al riu, destruint-los, carregats de pedres per reforçar els marges de l’embassament. Ocupà a tots els patrons i llaguters en la construcció i d’aquesta forma es permeté que no es construís cap canal de navegació. Per tant, hores d’ara la navegabilitat de l’Ebre s’acaba a Riba-roja. Recordem que els grans rius europeus són navegables i que per ells s'hi transporta el 

La resclosa de Flix fa més de 50 anys que està aturada. Cal tornar a unir el riu de dalt i el riu de baix.
 

CanalTv Terres de l’Ebre del 1 d'octubre 2021

Comporta inferior de la resclosa 60-05

Vista de la sortida del túnel per la part sud.

Comporta superior de la resclosa 60-04

Entrades dels dos túnels per la part nord.

Per acabar algunes dades:

Segons el Comitè Econòmic i Social (CES) -un òrgan assessor del Parlament, el Consell i la Comissió a Europa- la majoria d'aquests vaixells poden transportar una tona de mercaderies durant 500 km amb només cinc litres de combustible, enfront dels 330 km que hi ha. viatjaria per ferrocarril i 100 km per carretera. La diferència és que les embarcacions combinen l'ús dels corrents naturals dels rius amb la propulsió dels seus motors. A més, la seva mida permet economies d'escala que la carretera no pot oferir.
Alguns exemples evidents però significatius de vaixells que naveguen pels rius europeus són suficients: - Un camió cisterna de 110 m de llargada, 11,40 d'amplada i un calat de 3,5 m transporta l'equivalent
a 120 camions cisterna.

-Un vaixell portacontenidors amb les mateixes dimensions i un calat de només tres metres mou l'equivalent a 200 TEU; per últim, els anomenats combois d'empenta, que mouen fins a quatre barcasses alhora (amb una mida total de 193x23x2,50 / 3,70 m) poden transportar la càrrega combinada de 440 remolcs. 

El transport fluvial també permet una major puntualitat, ja que no pateix problemes de congestió i les vies es poden utilitzar les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, fet que permet una total flexibilitat. Per si fos poc, es tracta d'un transport amb una sinistralitat extremadament baixa i on, en cas d'accident, els danys a persones i materials són molt limitats. 

 El transport fluvial és, doncs, més sostenible i net, com ho demostra el fet que els estudis sobre el cost socioeconòmic dels diferents tipus de transport (accidents, contaminació atmosfèrica i acústica, canvi climàtic, congestió, etc.) revelen que la carretera suposa un 91,5 % de la despesa, l'avió representa el 6% i el ferrocarril el 2%, mentre que la navegació interior només representa el 0,5% del cost.

Escenavegant

Les noves regates de vela i rem, una proposta de dinamització de la vela llatina.

Preàmbul

Entre el 2005 i el 2009 Catalunya disposà de diferents temporades de regates dins el marc de la Copa Catalana de Vela Llatina que gestionà magníficament l'amic Quim Soler, com a responsable de classe de la Federació Catalana de Vela. L’experiència desaparegué l’any 2010 per manca d’inscripcions i llicències. Des d’aquell moment la difusió de la vela llatina ha estat basada en les Trobades i Festes de la Mar organitzades per associacions i Federació respectivament. Però la desaparició de les regates deixà la vela llatina sense una important arma atractiva i divulgativa.

La Federació és molt conscient que una de les seves principals preocupacions és la manca de relleu generacional dins les tripulacions de les embarcacions tradicionals. Totes aquelles persones que l'any 2021 ja eren dins el món de la navegació tradicional ara tenen 21 anys més que l'any 2000. Aquesta evidència, que pot semblar absurda, vol posar a l'horitzó que tots aquells que ja es dedicàvem a la navegació tradicional amb el canvi de segle ara tenen, com diuen els cubans, dos decennis més experiència acumulada. I, malauradament, com diem un cop i un altre hi ha una manca de relleu generacional dins el món el patrimoni marítim amb escasses i honroses excepcions. I quan en parlar de relleu generacional sempre es pensa que hi ha territoris de l'estat espanyol que no tenen aquest problema. Concretament les Illes Canàries, la comunitat murciana o les Illes Balears. I tothom coneix el motiu: les regates.

Anàlisi de la realitat a Catalunya.

Actualment dins la navegació tradicional sí que hi ha regates: clàssics, de patins de vela i Tall-ships. Però actualment a Catalunya no existeixen les regates de vela llatina. A la resta de casos i per motius diferents si pot trobar jovent que hi participa. El cas de la vela llatina és diferent.

En primer lloc la major part de la flota existent són tradicionals de fusta. Totes elles diferents i moltes amb més de mig segle d'antiguitat. No hi ha un vaixell tipus (un monotip) que permeti fer unes regates justes, sense aplicació d’un ràtings acceptats però sempre discutibles. Respecte al monotip s'han fet diferents intents com les Drassanes Tallamar (Pauot, República Catalana), El Capeador o els bots infantils, la Dragonera de l'Escola de Mestres d'aixa de Mallorca usada abastament a les regates de Cala Gamba o més recentment els Opticassou del company Robert Bataille que mai han acabat de triomfar per diferents motius. Fou en els inicis de la pròpia FCCPMF que la discussió sobre la tria del material: fusta o RPFV, encallà sovint aquest projecte just en el moment que s'iniciava la col·laboració amb la Federació Catalana de Vela.

En segon lloc no hi ha tripulacions. Aquí és on aquesta proposta apunta de forma directa.

Idea del projecte
Sempre és difícil de definir i engrescar a tercers sobre un projecte només per escrit perquè sempre queden qüestions a l'aire que no tindran resposta:

El llagut Barcarems

 

La proposta és la creació d'una flota de barques de vela llatina i rem per fer una lliga de regates que duri tota la temporada. Cada població costanera o cada associació - actualment n'hi ha 34 de rem de llagut català- en podria arribar a tenir una per entrenar i participar en les regates. Ja hi ha alguna mostra a la Catalunya nord com la barca UN POBLE SOBIRÀ, de l'amic Joan Lluc Canal o la barca BARCAREMS de El Barcarès, que de ben segur pot servir per corregir errors de disseny. Les característiques dels llaguts catalans de rem són molt apropiades per convertir-los en barques de vela llatina, així com pel seu transport, atès que la majoria de clubs ja disposen dels remolcs adequats per poder assistir a les regates de rem. Cal afegir que els clubs de rem solen disposar de barques més antigues, moltes en desús, que poden servir perfectament per ser les pioneres en l’adaptació de la vela llatina per aquesta mena de noves regates..

D'acord amb el reglament de la Federació Catalana de Rem aquestes són les característiques del llagut català:

Embarcacions 

Llagut català de rem

4.1. Descripció de la embarcació

L’objecte d’aquest reglament es l’embarcació denominada " llagut català ". Aquesta embarcació es l'hereva de la tradició marítima catalana i, com a tal, respon a unes característiques de construcció que li donen el seu perfil autòcton i identificador del poble català. Per aquestes raons la fesomia externa de l'embarcació ha de ser respectada en tot moment.(...)

4.2. Materials

Els materials de construcció de les embarcacions són la fusta i/o la fibra de vidre amb capes de resina de polièster.

4.4. Característiques de construcció de l’embarcació (Mides)

Les mides del llagut català són les que s’especifiquen en el següent quadre:
Eslora total entre perpendiculars 750 cm
Eslora total de la quilla 700 cm
Alçada mínima entre la cara superior i inferior de la quilla 7 cm
Puntal de la roda de proa entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 103 cm
Puntal al costat entre la cara inferior de la quilla i la cara superior de l’orla 100 cm
Mànega mínima de la quaderna mestra 58 cm
Puntal mínim de la quaderna mestra entre la cara superior de la quilla i la cara superior de l’orla 140 cm
Pes mínim del llagut sense rems, timó ni arjau 300 kg
Mànega interior casc 192 cm
Dimensions de l’orla segons croquis en l’annex

5 Rems

5.1. Característiques de construcció dels rems Els rems són lliures, tant en mides com en els materials de construcció. Les pales en forma de cullera estan prohibides. La norma de fabricació que ha de complir el rem és la següent: el rem tallat longitudinalment ha de ser totalment simètric.

6 Altres elements embarcacions

6.1. Timons i arjaus

El timó i l’arjau o canya del timó seran, tant en les seves mides com en el seu material de fabricació, totalment lliures.

6.2. Bancades

Els bancs podran ser de material lliure, es podran retallar, alleugerir i desplaçar, però sempre han d’ésser fixos en el moment de la competició. Les subjeccions per als peus podran ser de forma i material de lliure construcció

6.3. Escàlems i escalemeres Les escalemeres i els escàlems seran de lliure construcció, i no podran sobrepassar en cap cas, el casc de l’embarcació ni l’amplada de l’orla.

6.4. Estrops El mètode d’afermar el rem a l'escalem serà mitjançant un estrop . El material de la corda de l’estrop serà lliure.

Com es pot apreciar en el document anterior hi ha molta feina avançada per tot allò que fa a la definició de la barca, on només cal afegir-hi les característiques de l’eixàrcia i la vela..

La idea és prendre de base l'actual llagut de rem tradicional català i aparellar-lo amb vela llatina.

L’aparell prenent com a model l’estudi fet per en Vicente Garcia-Delgado pel llagut Barcarems seria el següent:

Aparell format per un arbre en candela, l'antena i una vela llatina de proporció 1,3 amb els rissos corresponents que permetrà a l'embarcació navegar ràpid amb vent. Però conservant l'ús dels rems tant per maniobrar, com per moure l'embarcació en cas de manca d'aquest o a voluntat de l'equip.

La resta de l'eixàrcia serà la mínima necessària: drissa, davant, orsapop i escota.

La barca serà dotada d'una orsa abatible per millorar-ne la maniobrabilitat.

A l'espera de la creació d'un reglament específic per la comissió formada a la darrera Assemblea de la FCCPMF, les regates podrien ser de dos tipus:

- La moderna, és a dir, triangle de boies amb línia de sortida en mar. Adequada per sortides des de ports amb poca o sense platja.

Espectacular imatge de la sortida d'una regata de patí català des de la platja de Sant Salvador 

- La "tradicional" (que no ho és doncs mai s'ha fet fins ara) inspirada en la avarada dels llaguts de pesca des de les platges, les regates a la antiga dels patins catalans, o les regates murcianes amb arribada sobre la platja. La regata "tradicional" faria sortir les barques des de trajo sobre la sorra de la platja a tocar de l'aigua, pals i palers preparats, per amb el senyal de sortida, avarar les barques, embarcar la tripulació i iniciar la regata. Aquí és on es faria important l'ús combinat dels rems que poden permetre prendre arrencada mentre s'hissa l'antena i s'obre la vela. Fer un recorregut entre boies fins a una arribada, també sobre la sorra desembarcant un membre de la tripulació que marcarà amb un cop de mà sobre la taula dels jutges el moment de l’aturada del cronòmetre. Es tracta d'una activitat que pot esdevenir molt espectacular no només pels participants, sinó per les persones que puguin veure el seu desenvolupament de la platja estant. Si l'objectiu és ampliar el nombre de persones que s'acosten a la navegació tradicional, és important cal que aquesta es faci veure.

Evidentment per tot això cal desenvolupar un reglament, dissenyar un aparell i unes veles, construir o adaptar unes embarcacions potser en ús o desús d'algun club, etc...

Acceptada la proposta cal posar mans a la feina

Un cop creada i aprovada la comissió aquestes persones relacionades amb la construcció naval, amb el món de les regates, amb la dinamització social i amb la economia, comencen a treballar amb una temporalització concreta per:

- Estudiar la transformació d'un llagut català en un llagut català de vela llatina sense modificar el casc original, donat que existeix un motlle que permet seriar-lo. Per tant caldria estudiar un aparell i una eixàrcia que conservant els elements tradicionals permetessin la transformació del llagut de rem en un de rem i vela apropiat i segur per fer regates, sense grans modificacions en el buc actual. Bona part d’aquest treball ja està força avançat. A més hi ha una proposta per un estudi i disseny a nivell d’enginyeria naval per normalitzar l’aparell provat en un primer prototip.

- Fer un estudi de camp en diferents entitats de rem, clubs nàutics i clubs de vela per valorar a priori l'acceptació o rebuig del projecte. Cercant i treballant sinergies positives.

- Valorar el cost de la transformació de la barca i el seu aparell, i del remolc per poder moure-la i participar a la lliga de regates (de remolcs els clubs de rem en tenen).

- Redactar un Reglament de regates de vela i rem.

- Estudiar les possibilitats de finançament mitjançant subvencions, ajudes, mecenatge, esponsorització, etc... El finançament de competicions esportives sembla ser més senzill que el de les nostres activitats patrimonials.

Actualment el rem tradicional a Catalunya té una forta acceptació amb un total de 34 clubs de Roses a Deltebre. Que dins de l'apartat de rem lúdic, fora de regates, fan fins a 17 trobades (dades 2018). Lla FCCPMF haurà d'estrènyer llaços amb la Federació Catalana de Rem i la Federació Catalana de Vela per sumar coneixement i treball.

Finalment.

Desprès que el projecte de Formació de la FCCPMF ja ha emprès la seva singladura aquest projecte ha de servir per marcar noves fites i consolidar la difusió de l'art de navegar a vela llatina. Treballar pel relleu generacional és una de les fites més importants que tenim a les nostres mans. Altrament d'aquí a 20 o 25 anys tot el treball fins avui haurà servit de ben poc si no hi ha persones que mantenen els nostres patrimonis materials (barques, aparells, immobles) i immaterial (l'art de navegar a vela llatina).

Escenavegant

40 anys de l'Associació Gironina dels Amics de la Mar (AGAM).

L'entitat nasqué l'any 1981 filla d'un grup de persones afeccionades a la mar de les contrades gironines. Es tracta d'una associació popular i independent que té com a únic objectiu l'afició a la mar i la difusió de la Cultura marinera.

Després de quaranta anys d’activitat ininterrompuda, saben prou bé que la tasca que es varen comprometre a realitzar i realitzen ni es fàcil ni, avui, sent estrictament cultural, prou compresa i coneguda. Es per tot això que, ara que poden, volen aprofitar les xarxes socials per donar-la a conèixer i expandir l’afició marinera catalana.

Aquests dies es pot veure en unes sales de la Casa de Cultura de Girona una exposició que detallen aquests 40 anys d'activitat

Mai no s'han reclòs en ells mateixos, sinó tot el contrari. Sempre han estat oberts a tothom. De manera que tot suggeriment, tota aportació o voluntat de col·laboració, ha estat i està ben rebuda, degudament considerada i molt agraïda. I estan disposats a rebre tothom amb els braços oberts

Saben ben bé que de bons aficionats a la mar i a l’especial cultura que genera n’hi han a cada racó de la costera catalana, però també que, individualment o agrupats, tots treballen massa aïllats per a la afició comuna. Per això la seva plana web vol palesar la aquesta voluntat d’obertura i de col·laboració

Per altra banda, des de l’any 1985, són agermanats amb “l’Association des Amis de la Mer et des Eaux”, de Banyuls de la Marenda, amb la qual publiquen conjuntament el butlletí anual “Exocetus Volitans”.

Darrera edició de l'Exocetus Volitans

L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit (2a part).

 

Crònica de la XI Jornada transfronterera de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana


El Taller d'Embarcacions Tradicionals de Polilles i el Parc Naturel Marin Golfe de Lion organitzaren amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona, la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Consell Departamental de Pyrenees Orientales i la participació de l'Ajuntament de Colliure la XI Jornada transfronterera amb el tema: L'Art de navegar a vela llatina, un patrimoni compartit. Que tingué lloc al Centre Cultural de Colliure el dissabte 24 d'octubre 2021. En aquesta jornada hi foren presents fins a 80 representants de Federacions, associacions i empreses que posaren en comú les seves idees i els seus coneixements sobre el present i el futur de l'art de la navegació a vela llatina a les nostres contrades.

Podeu llegir la primera part aquí.

2a Taula rodona: La gestió del patrimoni.

Components de la 2a taula rodona

L'objectiu d'aquesta taula és impulsar el debat entre els museus i les associacions sobre la millora d'estratègies de col·laboració per la difusió, recuperació i salvaguarda del patrimoni. Analitzant èxits i fracassos tot incentivant aquesta relació entre aquelles entitats museístiques i associatives que encara no han endegat aquesta col·laboració.

En Gerard Martí (GM), director del Museu d'Història de Cambrils, explica que per ara només hi ha una experiència al Principat entre el museu que ell dirigeix i l'associació Arjau vela llatina. Donant la paraula al president de l'esmentada entitat Jordi Piqué (JP).

JP - Des de la seva creació l'Arjau tingué clar quin havia de ser el seu paper: observar que passa al seu voltant. Fins avui la comunitat pescadora ha fet aquesta transmissió de coneixement. I és recollint aquesta sapiència popular que neix l'Arjau. Des de la seva creació fins avui, allò que vivim és com ha derivat la nostra presència al port, que és un espai molt desitjat. La presència de les embarcacions tradicionals és important, per visualitzar-les dins d'una comunitat. Cal recordar que la pesca i els pescadors sempre sempre relegats socialment al darrera de tota l'escala social.

GM - Els Museu d'Història de Cambrils i l'Arjau tenen com a funció principal la conservació i la difusió de la vela llatina. La Festa de l'Ormeig es transforma en un esdeveniment que ha esdevingut patrimoni de la vila de Cambrils.

Josep Anton Trepat (JAT), moderador de la taula - Per què hi ha un divorci entre el món institucional i l'associatiu? Quin és el paper dels museus per millorar aquesta relació?

Albert Forés (AF), director del Museu Marítim de Mallorca- En el nostre cas hi ha una bona relació. Cada museu té el seu propi estil i solen ser realitats diferents marcades pel seu equip professional. Nosaltres tenim poca plantilla i a més no és experta en el tema. El Museu Marítim de Mallorca s'ha fet esperar més de 40 anys. La principal diferència del museu amb les associacions és que aquestes estan gestionant i vetllant per un patrimoni viu. La tasca del Museu vers a aquestes es dinamitzar jornades, conferències, exposicions, etc... en funció de les seves demandes.

Guillaume Dimur (GD) president de GAPAMAR - la nostra entitat neix en paral·lel amb el Parc Natural. Per nosaltres és l'interlocutor directe amb l'Administració. A la nostra costa no tenim cap museu marítim i fa temps que treballem per tenir-lo. Tenim però el Taller de Barques de Polilles.

Alfred Caballero (AC) president de la Federation des Associations Catalanes et Occitanes des Traditions de Mer et d'Etang FACTOTEM - Mantenir la passió per navegar amb vela llatina és essencial per la seva preservació.

Toni Tur (TT) Capità de marina, president de l'Associació sociocultural d'Eivissa i Formentera i redactor de l'expedient de vela llatina al Govern de les Illes Balears - Les institucions fan per allò que veuen. "Avui el més important és donar visibilitat, perquè quan la població ho recolza, el polític s'hi atansa per fer-se la foto". En el seu moment proposarem un Museu de la Mar a Eivissa, i el projecte ja ha començat a caminar. Però allò que més fàcilment podem veure és que les embarcacions tradicionals han desaparegut de les marines, dels ports. És imprescindible trobar una ubicació que les faci visibles.

GM - "El museu ha d'entrar amb respecte al món que l'envolta, és la seva obligació". Dialogant i entenent les oportunitats d'allò que ha esdevingut un patrimoni col·lectiu. Una barca a l'aigua és una unitat de treball.

Josep Gornés (JG) president de l'Associació Amics de la Mar de Menorca. L'any 1990 nasqué l'associació i des de llavors sempre hem anat per endavant d'allò que pensaven les institucions. Quan l'associació ja tenia un bon bagatge foren les institucions qui trucaren a les seves portes per donar-los suport a les trobades i a l'escola de vela. Les institucions esperaren a la consolidació de les activitats per ajudar-nos, descobrint la importància, per exemple, de les Trobades. Des d'aquell moment és la pròpia Administració qui ens encomana tasques.
L'escola de vela llatina nasqué com una necessitat. Nosaltres desconeixíem aquest art, eren els pares i avis qui en sabien. Quan començarem només quedava una persona que encara havia sortit a pescar amb vela llatina a Ciutadella. Desprès la pròpia Administració s'interessà a publicar el llibre d'Introducció a la Vela Llatina.

Toni Cartes (TC) coordinador tècnic de la festa Orígens de Sant Carles de la Ràpita. "El poble s'ha fet seva la Festa dels Orígens des del minut 0 (2017)". Foren dos anys de gestació abans de començar i tot el teixit social i associatiu de la vila participà en el procés. L'Associació de Rem, per exemple, diuen que la festa és "seva" i són ells qui decideixen què vol fer a cada nova edició. Orígens és una festa de recreació, un viatge a La Ràpita de principis del segle XX. Durant la festa els iaios expliquen de paraula les seves experiències tot veien les muletes de rem, o els llaguts de vela llatina.

JAT - Disposa d'una partida pressupostària de l'ajuntament?

TC - El pressupost s'ha multiplicat per tres des de la primera edició. Es gestionen i demanen subvencions des de les associacions. "Amb Orígens no hi haurà volta enrere".

JAT - Les subvencions que es demanen són per projecte o per l'entitat?

GD - Les subvencions del Consell són anuals per l'entitat. El Parc Marí, per contra, funciona amb subvencions per projectes.

JAT - I què passa si canvia el color polític governant, hi ha problemes?

GD - Penso que no, de moment no s'ha donat el cas.

JAT - La recuperació de la barca Teresa a Cambrils, és un exemple de lluita entre una Associació i l'Administració?

GM - A Cambrils tots els partits ens han donat suport. Amb el projecte de la Teresa hi ha hagut encerts i errors, per arribar a saber quina mesura d'embarcació és l'adequada per una vila. Gràcies al Club Nàutic i a la Confraria de Pescadors l'hem pogut mantenir. Però la realitat és que calen 300.000€ per la seva restauració. El seu projecte fins ara ens ha ensenyat a gestionar allò que és públic sobre l'aigua.

JAT - I el cas de la barca de parella Bartolomé, bessona del Rafael de Palamós, que es troba a Eivissa?

TT - Quan una embarcació cau en mans de l'administració depèn dels pressupostos i sobretot de la voluntat política. La seva restauració també costa 300.000€. Per ara és conservada, s'hi varen fer treball a l'obra viva, però cal fer un pas endavant per acabar-la. Esperem que amb la creació del Museu es podrà posar el pressupost necessari.

JAT - A les associacions ens cal anar a "vendre" els projectes davant l'Administració?

TT - Sí. Jo ho he fet. I ara que treballo per a l'Administració he après com funciona.

GD - Només parlem de diners entre associacions i administració. Cal parlar de la necessitat de transmetre un patrimoni immaterial a través, per exemple, dels museus. "Cal que aquesta relació vagi més enllà dels diners. Cal que la gent conegui els usos i costums per fer-los seus". Els diners són importants però no ho són tot. No només cal parlar de diners.

AC - Sense diners es pot fer poc. Nosaltres hem pogut rebre alguna subvenció de l'ajuntament. Des d'aquí només puc agrair la seva col·laboració.

JAT - Les associacions tenen una porta oberta a través del Museu Marítim de Mallorca per arribar a les Administracions?

AF - El més de setembre ens arribaren com a donació 4 nous bots. Actualment tenim una col·lecció d'entre 25 i 30 barques que està gestionant l'Associació d'Amics del Museu. Però també ens arriba gent que voldria tenir un vaixell tradicional. Nosaltres senzillament els posem en contacte. Hem hagut d'establir un criteri per acceptar més embarcacions basat en la importància d'aquesta i en la seva facilitat per incorporar-la a la col·lecció.
Per ara l'objectiu prioritari del Museu és augmentar la plantilla, que actualment és de dues persones i consolidar els espais expositius. Quan existeixi el Museu de Menorca i el d'Eivissa crearem una Xarxa de Museus Marítim de les Balears integrada a la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana.

Resums en una frase:

JG - Reconciliació entre Associacions, societat civil i Administració a Menorca.

TT - Treballar per posar en valor perquè l'Administració ho tingui present.

AC - Valoritzar el Patrimoni.

AF - Els museus ens devem a la societat civil.

GM - La vela llatina eina per la valorització del Patrimoni.

TC - Sense associacions no hi ha projectes col·lectius.

GD - Associacions i Administració, tots junts.

Torn de paraules:

- A Sète, l'Associació - Museu de la ciutat, la pròpia visibilitat del nostre treball ens dona la credibilitat davant de l'Administració.

- Les barques només són una part del món de la pesca, però tots els ormejos de l'ofici per ara només els trobem com a decoració a les seus de les associacions. Cal conservar tot aquest material en condicions en un Museu.

- A la Costa Vermella no hi ha cap museu marítim. Actualment hi ha dos projectes en marxa. Va existir una gran proposta de Port-Musée que integrava la formació. Reclamem un sol projecte centralitzat.

- Nosaltres, les persones, només som baules d'una cadena que necessita una àncora, l'Administració.

- No hi ha futur si no hi ha un patrimoni col·lectiu que gestionem entre tots. Actualment no hi ha divorci entre associacions i museus. Cal un centre de referència al Rosselló com pot ser el Taller de Barques de Polilles o un Museu. És important seure i planificar el futur.

- Seria bo la creació d'una Federació Internacional. La candidatura a la Unesco és una bona excusa per fer-ho.

- L'any 2018 es feu la 1a Conferència de Vela llatina a Menorca amb recolzament institucional. Existeix un projecte de Museu Marítim Thalassa a Castell. Hi ha hagut reconciliació perquè les associacions han anat sempre una passa per endavant.

Conclusions

- Havia hagut un divorci entre Administració i Associacions però hi ha hagut una reconciliació.

- S'ha establert una relació dinàmica entre ambdós a partir del treball conjunt de de l'inici d'un projecte, que permet que la població se'l faci seu.

- Posar en valor allò que volem per davant de l'Administració.

- No tot és unt ema de diners. La passió fa portar endavant projectes i els fan perviure.


Desprès d'una pausa per dinar col·lectivament a la pròpia casa de cultura la jornada continuà amb la

3a Taula rodona: Divulgació i impacte territorial.

Components de la 3a taula rodona

Empreses, associacions, museus i administració local debateren sobre l'impacte de les trobades de vela llatina en el territori i la comunitat. Com aquestes puguin esdevenir un motor de dinamització i potser econòmic més enllà de les jornades concretes de les festes. quin és el paper d'aquesta oferta per sensibilitzar la societat i concretament les noves generacions davant el patrimoni. I finalment, quin paper juguen els Clubs Nàutics?

Tomeu Homar (TH) Club Nàutic Cala Gamba (CNCG) de Palma de Mallorca. Fa 30 anys que es començà a recuperar la vela llatina. Aquesta mai havia desaparegut del tot a Mallorca. L'any 1991 un polític va fer la proposta de pagar l'aparell llatí a totes les barques que es comprometessin a participar en una regata. El primer any fins a 70 barques estrenaren la seva vella llatina en la primera regata, malgrat que amb els anys s'ha estabilitzat la participació en unes 35. Des de llavors el CNCG fou el titular de la vela llatina a Mallorca. Actualment al seu pantalà té 26 barques aparellades i a la regata

Diada de la Vela Llatina al CN Cala Gamba 2021

d'enguany hi han arribat a participar 54 embarcacions. El Club funciona amb un esperit de museu. Cada embarcació té un panell on s'expliquen les seves característiques, a més de panells generals amb tècnica de navegació, tipus d'embarcacions, etc... Al CNCG es fan cursos de formació en Vela Llatina. S'ha arribat fins on som amb una feina de formiga, donant facilitat a armadors amb amarradors a preus assolibles i escar gratuït. S'ha incentivat la participació al calendari de regates: una participació al 80% d'aquestes significa, per exemple, un 100% de gratuïtat de l'amarrador, entre altres incentius. Actualment, tenim llista d'espera. Aquesta és la nostra forma d'atraure adeptes a la vela llatina.

JAT - Les trobades són una bonica postal pels ajuntaments. Quina és l'aportació de la vela llatina a la comunitat? Fem les festes pels turistes i els restaurants? què aporten realment aquestes a la societat? Un cop acabada la festa, que resta de tot plegat a la vila? En resum, hi ha quelcom més que la bonica postal?

Victoria Magenti (VM), responsable del Patrimoni Cultural Marítim del Parc Naturel - "Els ajuntaments tenen un paper important en la preservació del patrimoni cultural". Hi ha una necessitat de visibilitat d'aquest patrimoni.

Ramon Ferré (RF) - Alcalde de Calafell, Catalunya. El Patrimoni Marítim aporta a la vila el plus cultural que cerca avui el turisme. "Les viles teníem els llocs o els objectes però mancaven les persones que els feien viure". Cal tenir cura del patrimoni viu per poder-lo mantenir.

Pantalà de clàssiques i llatines del port de Canet

Alain Siré (AS) president de l'Associació Les Vieux Greements de Canet. Canet és el primer port del Mediterrani en diversitat d'embarcacions clàssiques i tradicionals. Actualment en tenim unes 20 de vela llatina. Els amarradors i l'escar és gratuït pels membres de l'Associació. Treballem molt els enllaços amb les entitats. Totes les barques són d'armadors privats. Realment tenim una postal bonica però també una implicació amb els mestres d'aixa locals, per exemple. També tenim contacte amb els propietaris forestals de la zona per aconseguir els troncs que facilitaran les reparacions dels vaixells. Fem una festa anual a nivell turístic que també serveix perquè la població local conegui aquest tipus d'embarcacions, a més de visites setmanals al pantalà i sortides en mar.

JAT - Què queda a l'Escala desprès de la Festa de la Sal?

Lurdes Boix (LB), directora del Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala. "Aquestes festes són folklore i patrimoni". No va nàixer per la demanda turística. Per sort el turisme ha anat canviant i actualment cerca alternatives al sol i platja. Hi ha diferents formes d'arribar a la defensa del Patrimoni, habitualment comencem pel material, i en el nostre cas vàrem començar per l'immaterial. A través d'entrevistes de pescadors. I tot això molt abans que els polítics s'adonessin de la seva importància. La Festa de la Sal no va començar com a una festa turística.

Pel que fa a la vela llatina i les regates, a l'Escala tenim documentada una 1a Regata de Vela Llatina organitzada per l'ajuntament republicà l'any 1931. A l'Escala com a tangible ens queda que aquesta recuperació del patrimoni immaterial a arribat a esdevenir un patrimoni material, per exemple, en el taller de restauració de barques. I no només això sinó també ha impulsat la coral, l'esbart, les puntaires, etc...

JAT - Fins a quin punt les embarcacions existents han servit de decorat o postal?

Festa de la Sal 2009

Joan Santolària (JS) director de l'empresa Tela Marinera que gestiona embarcacions històriques- Les embarcacions són eines des del punt de vista privat. Les sortides són experiències. Nosaltres no tenim suport de l'Administració, ni estem vinculats a cap museu. Si hi ha una cosa que em satisfà de la meva feina és el treball amb les escoles. També hem fet Cursos de Navegació Tradicional que han incorporat força persones a aquest moviment, algunes d'elles presents en aquesta Jornada. Cal incorporar en aquest debat que les barques continuaran quan nosaltres ja no hi siguem.

JAT - La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial (FCCPMF) ha recollit la tradició de les Trobades.

Pere Alemany (PA) president de la FCCPMF- Les associacions han estat el tractor que arrossega aquestes festes estirant de l'Administració. La vela llatina i les festes i/o trobades cal mesurar-les dins d'una estratègia de recuperació de la mar. A França el migdia d'un cap de setmana, d'un port amb 200 vaixells en surten a navegar 50, que solen ser de vela. A Catalunya, per contra i amb sort en podràs veure 8 o 10. "Cal madurar aquesta Cultura de la mar". A nivell global aquestes activitats aporten i per això som aquí. Potser no sabem que aporta una festa a nivell local. Com a exemple, l'aposta de Calafell ha estat triada per la seva estratègia al voltant de la vela llatina. I aquesta estratègia cadascú la pinta amb un pinzell més o menys fi. La FCCPMF té més de 300 barques inventariades, la major part d'elles privades. Cal que ens confabulem per aplicar aquesta estratègia.

JAT - Com s'expliquen al ple d'una juntament els diners invertits en la construcció d'una embarcació?

Bot de salvament Francico Gorostidi de Calafell

RF - El bot salvavides de Calafell podria actualment ser en una rotonda, però hi ha una tripulació que el manté viu. Aquestes partides han estat fruit d'uns pressupostos participatius, dels quals ha sortir també la construcció de la rèplica de la barca Francisca que s'està bastint en aquests moments. Una barca que formarà part del patrimoni del municipi i que aportarà noves experiències pel turisme.

JAT - Com aconseguir que els ports facin visible la vela llatina?

AS - A través del treball en comú i de manera oberta amb la resta de sectors implicats. Ara per exemple som en un projecte d'un vaixell de vela llatina construït numèricament en contraplacat.

VM- Canet ha estat la primer avila en posar en primera línia de mar 60 embarcacions tradicionals i clàssiques. Hi ha hagut una sensibilització per part de l'Ajuntament, més que una visió turística. Allò que magnifica un projecte són les persones que hi participen, els voluntaris, patrons, armadors que treballen per donar-li visibilitat.

JAT - La FCCPMF quins objectius té per aconseguir aquesta visibilitat?

PA - Actualment ha hi ha iniciatives que estan funcionant com a l'Escala o Calafell. Ens trobem en una fase anterior al territori francès. Estem donant forma a la manera d'aconseguir-ho. La màxima preocupació de la FCCPMF és el relleu generacional. En 10 anys no hi haurà patrons per aquestes barques. També estem treballant el nou Reglament de vaixells històrics recentment publicat. Cal jugar un nou rol en la navegació en vela llatina per simplificar-la i fer-la atractiva.

JAT - Tela Marinera està com Gary Cooper en el film "Sólo ante el peligro"?

JS - "El paper de les Administracions és bàsic per les associacions, de cara a l'empresa privada és paper de l'Administració es igual a zero". En iniciar el projecte decidirem que aquest havia de ser auto-finançable. en algun moment de la nostra vida empresarial hem tingut alguna vinculació amb el Museu de la Pesca. Nosaltres no som els únics a gestionar vaixells històrics professionalment. "El Patrimoni Marítim té moltes cares, i m'agradaria que l'Administració apostés per la Vela Llatina com ho fa amb els Castellers o les sardanes".

JAT - La Festa de la Sal ha recuperat el Taller de restauració, què més?

LB - Estem elevant a Patrimoni Nacional un norai, una barraca, les antigues drassanes, una salaó i una casa de pescadors. Tot això ho ha provocat la Festa de la Sal que s'esta fent des de l'any 1999.

JAT - La Festa de la Mar es farà a Calafell, que en quedarà a la vila? Desprès del brogit de la festa... què?

RF - Servirà perquè és descobreixi la vinculació de la gent de Calafell amb el seu mar més enllà de la platja. Ara i des de fa temps, cada dissabte des del port de Segur de Calafell es fan batejos gratuïts de mar a bord d'embarcacions tradicionals. Això està fent, per exemple, que algunes persones s'incorporin a aquest món a través de l'associacionisme. "La Festa de la Mar ha de posar en valor l'actualitat del nostre Patrimoni Marítim"

Resum en una frase:

PA - la vela llatina un ingredient per per conèixer la mar.

JS - A la vela llatina... els nens, els primers!

VM - La Vela llatina viva sobre l'aigua i ben visible.

AS - Reflexió i desenvolupament per la població.

LB - Vela llatina, vela de futur.

RF - La vela llatina viva i com experiència.

Torn de paraules.

- Cal trobar arguments per valoritzar una acció.

- El Patrimoni és un bé comú, i allò que interessa és el col·lectiu.

- Lamentablement no em parlat en cap moment de Medi Ambient i som en una activitat intrínseca amb ell.

- És important que els vaixells a més de magnífiques postals, naveguin i siguin vius.

- Amb la candidatura de la vela llatina a la Unesco ens ho juguem tot, i en cap cas estem segurs d'aconseguir-la. Cal que esdevingui l'objectiu principal d'immediat. La declaració de patrimoni immaterial de la humanitat significarà: reconeixement, difusió i que les Administracions ens facin cas. Cal veure-la com el punt que culmina tot un procés fins aquest moment i on s'iniciarà un altre de més important.

Conclusions

- Cal aconseguir visibilitat del Patrimoni.

- La visibilitat ha de ser ben treballada, més enllà de la postal.

- Vela llatina com a turisme cultural, turisme d'experiència.

- Tenir present que queda en el territori desprès d'una Festa, d'una Trobada.

- En qualsevol acció cal fer participar a les persones que ho han viscut en el passat, a les escoles,...

- La declaració de patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco implica drets i deures. Pot obrir portes, però no és una clau mestra.


En acabar la sessió l'Enric Garcia, director del Museu Marítim de Barcelona ha demanat tres minuts d'atenció per exposar les seves pròpies conclusions:

- Assistència de 80 persones a la jornada, un èxit.

- S'ha aconseguit un bon diagnòstic de la situació actual.

- S'ha mirat endavant en tot moment.

- La Candidatura de la Unesco és una ocasió que no es pot deixar perdre. Però ens l'hem de guanyar entre tots.

Colliure, 23 d'obtubre 2021

Text d'Escenavegant