Amb l'arribada de la tardor i l'hivern és el moment que molts navegants deixen les seves barques a trajo fins la propera primavera. Però aquest no és motiu suficient per oblidar-nos del nostre patrimoni marítim i fluvial. Des de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ens fan un seguit de propostes arreu del territori que de ben segur seran una bona excusa per posar la "proa" terrestre.
Naveguem pel patrimoni marítim i fluvialSubmergeix-te en la nostra cultura i la nostra manera de viure a museus i espais patrimonials d'aigua salada i dolça.
Us proposem que us submergiu en els museus i el patrimoni marítim i fluvial que ens transporten a una cultura i una manera de viure. Som-hi, grumets i mariners!
Ja sabeu d'on venen les expressions estar al pairo, a tot drap o capejar el temporal? Si sou uns amants de la mar i els rius i voleu descobrir el món de la navegació, us oferim una selecció dels museus i iniciatives on podeu fer-hi una bona immersió.
Comencem pel sud del nostre litoral. El Museu de la Mar de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita, exposa la importància de la navegació en aquesta costa plana i canviant. Les Terres de l’Ebre, terra de pescadors i mariners és l’exposició dedicada a la pesca i tots els oficis que giren al seu voltant, i no és gens difícil imaginar-se la badia dels Alfacs i el port de la Ràpita plens d’embarcacions que van i venen, carregades de peix i marisc.
Una mica més al nord hi ha el Museu d’Història de Cambrils, que té diversos espais patrimonials oberts al públic, entre els quals destaca la torre del Port. És una antiga torre de defensa, del segle xvii, i s’hi fan exposicions temporals que posen en valor la cultura marinera de Cambrils, on se celebra, pels volts de Sant Pere, la Festa de l’Ormeig, amb una demostració de navegació tradicional.
A Vilanova i la Geltrú hi ha l’Espai Far, situat a l’emblemàtic far de Sant Cristòfol. S’hi mostra el ric patrimoni mariner vilanoví en tres espais: el Museu del Mar, ubicat a l’antiga casa del faroner, exhibeix objectes relacionats amb el món de la pesca; l’Espai Víctor Rojas, amb un dels tres últims bots de salvament de nàufrags que es conserven a Catalunya, i el Museu de Curiositats Marineres Roig Toqués, ple d’enginys de vaixells, sorres de tot el món i peixos.
La recerca del nostre patrimoni marítim continua costa amunt i ens porta fins al Museu Marítim de Barcelona, ubicat a les antigues drassanes reials. Hi podreu veure des de petits models de tot tipus d’embarcacions fins a la reproducció a mida real d’una galera reial de 60 metres d’eslora! Un dels emblemes del Museu és el pailebot Santa Eulàlia, que acull visitants tant al mar com al moll.
A la Costa Brava, el patrimoni marítim i mariner té molts equipaments interessants. La Caseta de Salvament de Nàufrags forma part del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i atresora un conjunt patrimonial únic de finals del segle xix sobre salvament marítim. Un conjunt que està ubicat, a més, en el seu entorn original.
El Museu de la Pesca de Palamós retrata el món de la pesca marítima al nostre territori i es capbussa en els orígens d’una activitat ancestral i encara avui molt activa, com es pot comprovar en el moll pesquer, on es poden visitar algunes de les embarcacions tradicionals que tenen museïtzades.
Sa Perola, situat al costat de la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell, és un petit centre d’interpretació que explica el procés del tint de els xarxes, que allargava la vida útil d’aquest estri imprescindible per als pescadors.
El Museu de l’Anxova i de la Sal, a l’Escala, mostra la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle xvi fins a l’actualitat. Si optem per anar-hi al setembre, reservem-nos-en el tercer dissabte, perquè s’hi celebra la Festa de la Sal, una bona oportunitat per veure navegar embarcacions tradicionals. Si esteu interessats en aprofundir en el patrimoni marítim del país i voleu conèixer altres llocs per visitar, capbusseu-vos en el web de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana i hi trobareu més opcions.
Ens espolsem la sal i anem a la recerca del patrimoni fluvial per descobrir l’ofici dels raiers, que tallaven els troncs de pi negre i avet a l’alta muntanya pirinenca, en construïen rais i els baixaven riu avall fins al lloc on es distribuïa la fusta, ja per camí o carretera. A Catalunya hi ha dues associacions que han mantingut viva la flama de l’ofici gràcies a les baixades populars de raiers que es fan a l’estiu al Segre, des de Coll de Nargó, i a la Noguera Pallaresa, des de la presa de Sossís fins al Pont de Claverol. A més, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó l’Espai Raier de la Pobla de Segur expliquen molt bé com es transportava la fusta a través dels rius.
Baixem de les muntanyes per anar a l’Ebre, més concretament a Miravet, on hi ha l’últim pas de barca que queda en actiu. És un transbordador format per dos llaguts (l’Isaac Peral i el Monturiol) units per una plataforma on caben fins a tres vehicles. Funciona sense motor, només aprofitant la força de l’aigua, com s’ha fet sempre des de fa segles.
I acabem el nostre periple fluvial al Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, on l’exposició permanent L’Ebre: camí d’aigua ens parla de com el gran riu ibèric ha configurat el paisatge i les formes de vida i cultura que s’han assentat als marges. En aquesta exposició s’hi mostren embarcacions tradicionals, sobretot llaguts, que han solcat els aigües del riu durant segles, i és que l’Ebre ha estat la principal via de comunicació entre l’interior i la costa, i hi han pujat i baixat mercaderies i persones, com si fos una autopista d’aigua.
Text extret de https://patrimoni.gencat.cat/ca/article/naveguem-pel-patrimoni-maritim-i-fluvial
La “Paca”, la darrera teranyina de pesca feta a l’Escala l’any 1982, va tornar a l’Escala el 9 de març de 2022 per tal d’incorporar-se al patrimoni del museu i ajudar a difondre el patrimoni pesquer local.
L'Associació L'Arjau de Cambrils celebra el seu 25è aniversari amb un ambiciós programa d'actes. Des de la FCCPMF felicitem la perseverança, resiliència i treball d'aquesta entitat que ha sabut treballar tant amb el patrimoni material com immaterial i amb les persones que han estat capaces de transmetre'l.
L’associació Arjau Vela Llatina de Cambrils comença aquesta setmana la commemoració dels 25 anys de la seva fundació. Concretament serà dimecres 31 de maig a les 19.30 hores al Centre Cultural amb l’inici oficial i la coorganització de la conferència L’Art de la Navegació a Vela Llatina, patrimoni mundial?, a càrrec d’Olga López del Museu Marítim de Barcelona per donar a conèixer el projecte internacional que té com objectiu aconseguir que la vela llatina i la vela al terç siguin incloses a les Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco.
Després d’aquest primer acte, en vindran una vintena més fins al 18 de novembre d’enguany quan es commemoraran exactament 25 anys de la creació de l’entitat. El gruix es concentrarà però en el mesos de juny i juliol, durant els quals es preveu organitzar la XI Trobada de Vela Llatina de Cambrils i la XVII Festa de l’Ormeig al voltant de la Festa Major de Sant Pere.
Així doncs, tot i que el programa és encara obert, durant els propers mesos s’organitzaran xerrades, taules rodones, exposicions, presentacions de llibres, cursets, portes obertes, visites guiades i projeccions audiovisuals, sempre amb el patrimoni marítim de protagonista i en col·laboració amb altres entitats, empreses o institucions com l’Ajuntament de Cambrils, el Campus Extens de la URV, el Museu d’Història de Cambrils, la Confraria de Pescadors de Cambrils, Ports de la Generalitat, l’Arxiu Municipal de Cambrils o el Club Nàutic Cambrils.
Menció a part és la proposta nova El bastiment convidat. A més de la trentena d’embarcacions tradicionals que participaran els dies de la trobada, setmanes abans i també després, altres bastiments de les associacions membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, posaran rumb al port de Cambrils. Convidats per l’Arjau com entitat cofundadora d’aquesta federació, participaran des de la mar activament en activitats previstes a terra, tal i com passarà amb el primer bastiment convidat que serà la barca de mitjana Sant Ramon.
Del 12 al 16 de juny, a bord d’aquest quillat construït l’any 1904 avui propietat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i gestionat per l’entitat Bricbarca, sense sortir de port, uns 500 escolars locals participaran de la visita dinamitzada Què és la vela llatina? a càrrec de voluntaris de l’Arjau i de la Confraria de Pescadors de Cambrils.
En resum, Arjau Vela Llatina de Cambrils vol celebrar el treball de 25 anys d’acostar la ciutadania a la mar amb respecte i a través d’un patrimoni fràgil preservat per homes i dones, senzill, que beu de la tradició profundament respectuosa amb un medi amenaçat com és la nostra mar Mediterrània. Ho vol fer mitjançant activitats que per una banda aprofundeixin aquest esperit de difusió de la cultura marítima especialment als infants i joves, però també amb una programació de maig a novembre en diferents espais, que permeti agrair com toca a totes les persones, entitats i institucions que han permès a l’entitat arribar a l’actualitat.
PROGRAMA
Dimecres 31 de maig a les 19:30h. Sala d’actes del Centre Cultural
Inici oficial dels actes del 25è aniversari amb la presentació del cartell del 25è aniversari elaborat per l’artista local Nuri Mariné. Tot seguit, conferència L’Art de la Navegació a Vela Llatina, patrimoni mundial?, a càrrec d’Olga López del Museu Marítim de Barcelona per donar a conèixer el projecte internacional que té com objectiu aconseguir que la vela llatina i la vela al terç siguin incloses a les Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco. Al finalitzar s’estrenarà el tràiler del documental L’Arjau: 25 anys servant dret elaborat per la productora local Sinestèsic, basant-se amb les entrevistes que Cambrils ha presentat al Museu Marítim de Barcelona per ser incloses al vídeo de promoció de la candidatura de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Del 7 a l’11 de juny. Port de Segur de Calafell
Primer 25 anys per la mar, amb la participació de cinc embarcacions de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils a la VI Festa de la Mar. Festival de la Marina Tradicional de Catalunya, organitzat per l’Ajuntament de Calafell, Patí Català Calafell i la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb presentació al simposium i presència al stand conjunt federatiu per donar a conèixer els actes del 25è aniversari.
Del dilluns 12 de juny al divendres 16 de juny. Moll de Ponent del port de Cambrils
Inici de la sèrie El bastiment convidat. El dilluns 12 de juny arribarà al port el bastiment de fusta Sant Ramon per romandre atracat al moll de Ponent. S’iniciaran els tallers educatius matinals Què és la vela llatina? oberts a totes les escoles de Cambrils, a càrrec de membres voluntaris. Embarcats al Sant Ramon, un quillat construït l’any 1904, sense sortir de port, els xiquets i les xiquetes descobriran la vela llatina com una eina de treball històrica dels pescadors locals. És un dels vaixells de vela llatina més antics i més grans d’entre els que naveguen pel Mediterrani, avui propietat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar i gestionat per l’entitat Bricbarca de Vilassar de Mar, cofundadors de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
Del dilluns 12 de juny al dijous 15 de juny de les 17h a les 20h. Moll de Ponent
Portes obertes del bastiment de fusta Sant Ramon cada tarda al costat de les barques d’assossegament del port de Cambrils. Embarcats sense sortir de port i de la mà de voluntaris de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils, els visitants descobriran a bord del Sant Ramon una barca del bou construïda fa més d’un segle per anar a la pesca d’arrossegament a la parella, quina eren les eines de treball històriques dels nostres pescadors al temps de la vela.
Dimecres 21 de juny a les 19.30h. Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
Presentació del llibre Passat, present i futur de les Confraries de Pescadors a càrrec dels seus autors Joan-Lluís Alegret i Alfons Garrido, antropòlegs investigadors de la Càtedra d’Estudis Marítims de la Universitat de Girona. L’acte de presentació del llibre produït per la Fundació Promediterrània-Museu de la Pesca de Palamós, serà inclòs dins la programació del Campus Extens de la URV a Cambrils.
Diumenge, 25 de juny a les 18.30h. Mollet del Rec del Port de Cambrils
Participació a les regates populars de rem amb llauts de banc fix de 6+timoner organitzades pel Club Vent d’Estrop. Vogadors de Cambrils. En motiu del 25è aniversari i dins la sèrie El bastiment convidat, les muletes de fusta Robur i De Mari del Club Nàutic Móra d’Ebre membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, seran convidades a fer una demostració a les regates tradicionals de rem de la Festa Major de Sant Pere de Cambrils recuperades per l’Arjau i la Confraria de Pescadors de Cambrils l’any 2004.
Dimarts 27 de juny a les 19.30h. Sala d’actes del Centre Cívic Les Basses.
Estrena del documental L’Arjau: 25 anys servant dret elaborat per la productora local Sinestèsics, basant-se amb entrevistes i material d’arxiu que Cambrils ha presentat per ser incloses al vídeo de promoció de la candidatura de patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. Tot seguit, taula rodona Un quart de segle recuperant la vela llatina a Cambrils amb presència de persones de diverses generacions implicades en la recuperació de la navegació tradicional des de finals del segle XX.
Del 29 de juny al 2 de juliol. XI Trobada de Vela Llatina de Cambrils. Port de Cambrils
Entre els dies 29 de juny i 2 de juliol, amb l’objectiu de potenciar la Festa Major de Sant Pere, l’Arjau ha apostat decididament en els darrers 18 anys per recuperar-la com excel·lent plataforma per la difusió del nostre patrimoni marítim. Enguany torna a coincidir la Trobada de Vela Llatina de Cambrils bianual que arribarà a la onzena edició, amb la Festa de l’Ormeig. Pesca tradicional de Cambrils anual, en coorganització amb l’Ajuntament de Cambrils. S’han preparat una sèrie d’actes que intentaran valoritzar la cultura marinera en el marc del port de Cambrils a través de la presència d’embarcacions històriques emblemàtiques que provenen de ports allunyats a més de la dotzena que fan part de l’estol llatí cambrilenc.
Del 7 al 9 de juliol. Port de l’Ametlla de Mar
Com a segon 25 anys per la mar, en agraïment a la participació d’embarcacions caleres des de les primeres activitats de vela llatina al port de Cambrils a l’any 2002, enguany una flota de 6 embarcacions de l’Arjau es desplaçaran a l’Ametlla de Mar a participar de la XVII Trobada de Vela Llatina del Golf de Sant Jordi organitzada per l’entitat Vela Llatina la Cala, membres de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
Dimarts, 1 d’agost. Club Nàutic Cambrils
Inici del primer curs bàsic en vela llatina per tripulacions cambrilenques sòcies de l’Arjau, a càrrec del monitor de l’entitat format en el primer curs a Catalunya de formació de formadors en l’art de la navegació a Vela Llatina. Aquest projecte formatiu materialitzat al 2022, va rebre el suport de la Diputació de Tarragona també en l’elaboració de materials didàctics digitals i impresos. Recolzarem així des de l’Arjau la candidatura de l’art de la navegació a vela llatina com element a incloure a la Llista de Patrimoni Immaterial de la Unesco. A Cambrils la part pràctica serà materialitzada a l’aigua amb l’utilització de l’embarcació Quinòcio cedida per l’Ajuntament de Cambrils.
Dimarts, 5 de setembre. Torre del Port de Cambrils
Per tancar dignament l’any de celebració del 25è aniversari, a la Torre del Port de Cambrils inaugurarem en col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d’Història de Cambrils, l’exposició fotogràfica En el temps de la vela. L’arxiu conserva imatges antigues de Cambrils on els bastiments a vela en són protagonistes i una tria acurada de 35 d’elles seran exposades a la torre fins el mes de novembre quan el dia 14, es compliran exactament 25 anys de la fundació de l’Arjau .
Mes de setembre. Sala d’actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
En cohèrencia a la tasca de valoració del patrimoni inmaterial de la comunitat pescadora de Cambrils feta des de l’Arjau en els darrers 25 anys, xerrades sobre el ranxos d’abordo amb pescadors en actiu i membres de la comunitat pescadora de Cambrils. La gastronomia cambrilenca de KM0 beu d’aquests sabers ancestrals, arrel dels reconeixements internacionals aconseguits encara avui dia.
Dissabte, 30 de setembre. Sala d’Actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
En el marc de l’exposició fotogràfica En el temps de la vela, es convidarà a Toni Cartes director de la festa Orígens de la Ràpita a presentar el paper de la vela llatina en la recreació dels oficis antics a la Mar de l’Ebre, on l’Arjau hi ha estat present des de la primera edició l’any 2017 per terra i per mar, amb embarcacions tradicionals fins allí desplaçades. Abarloat a la Confraria fent portes obertes, hi serà present el bastiment tradicional Odina de l’associació Arenys.org-El Moll, entitat membre de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial. L’Odina serà doncs qui tancarà la sèrie El bastiment convidat ja que, per mar, farà escala Cambrils des del port d’Arenys rumb a participar a la Festa dels Orígens de 2023 al mes d’octubre.
Del 12 al 15 d’octubre. Port de La Ràpita
Cloenda de la sèrie 25 anys per la mar amb la participació de tres embarcacions de l’Arjau Vela Llatina de Cambrils a la Festa dels Orígens a La Ràpita, organitzada per l’Ajuntament de La Ràpita com a coordinadors de la delegació de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial amb presència al stand conjunt federatiu per donar a conèixer els actes del 25è aniversari.
Dijous, 25 d’octubre a les 19.30h. Sala d’actes del Centre Cívic Les Basses.
Conferència Els últims llaguters i barquers de la Ribera d’Ebre a càrrec de Joan Pujol Pedret, investigador del patrimoni fluvial i cofundador del Club Nàutic Móra d’Ebre, entitat membre de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
Mes d’octubre. Sala d’Actes de la Confraria de Pescadors de Cambrils
En coherència a la tasca de valoració fet durant 25 anys del paper de les dones de la comunitat pescadora de Cambrils i el patrimoni immaterial que han preservat, iniciarem en col·laboració amb la Confraria de Pescadors de Cambrils, un curset d’iniciació al remendar d’una setmana per donar a conèixer l’ofici de les remendadores gràcies a les dones pescadores que encara preserven l’ofici a Cambrils.
Diumenge, 12 de novembre. Port de Cambrils
Sortida de les llatines de Cambrils com a cloenda dels actes del 25è aniversari tot navegant a vela per la Mar de Cambrils. A l’arribar en terra i amb totes les tripulacions presents com a l’any 1998, lectura d’un nou manifest de compromís amb la preservació de la nostra mar, la promoció de la navegació tranquil·la i la defensa de la cultura marinera de Cambrils.
Extret de: Ciutat. Diari digital de proximitat (29 de maig 2023)
El president de la FCCPMF presentant el Simposi en diferents idiomes.
Dijous es pot considerar el dia 0 de la 6a Festa de la Mar de Catalunya de la FCCPMF, organitzada per l'Ajuntament de Calafell i l'Associació Patí Català - Vela Llatina Carlos Barral d'aquella vila. S'ha esdevingut a la sala d'actes del Centre Cívic Montse Civit localitzat al propi port de Segur de Calafell. Afegir que escriure una crònica d'una activitat d'aquesta mesura per una persona que és alhora art i part es fa difícil doncs en presentar dues de les taules era impossible de prendre anotacions. Simposi-marató és en sí un resum d'allò que ha estat una tarda xafogosa a la Costa Daurada. Una sala d'actes completament plena per escoltar en les quatre hores previstes de durara un total de 14 ponències i tres presentacions de llibres.
Una sessió on l'autèntic protagonista ha estat el cronòmetre per permetre tal proesa, que ha acabat amb només 10 minuts de retard sobre l'horari previst. Desprès de les paraules de benvinguda en els diferents idiomes dels participants per part d'en Pere Alemany, president de la FFCPMF. Amb l'Agustí Martín com a moderador de la primera taula ha obert el torn d'exposicions en Pere de Prada de l'Associació dels Amics de Calella de Palafrugell amb la ponència: Barca de llibant la Remei. Un projecte reeixit de réplica d'una barca de pas del riu Ter amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Anglès. Un projecte materialitzat amb la col·laboració d'en Bosco Planas que ha suposat el disseny i construcció d'una barca de fons pla amb l'element de suport del llibant, la grossa corda que travessant el riu de riba a riba permet, amb tracció humana desplaçar la barca d'una banda a l'altra del riu. Un tipus d'embarcació usada antigament per travessar lleres fluvials en diferents rius a Catalunya i que ara tindrà una réplica ben a prop de la vila gironina d'Anglès.
A continuació ha estat en Vicente Garcia Delgado i en Jordi Pagés que en nom de la FCCPMF han presentat la ponència: Continguts per la formació de grumets i tripulants de vela llatina. Aquesta s'ha iniciat amb la projecció del trailer dels films formatius que la Federació ha produït per aquesta formació i que s'aniran publicant a Youtube. Actualment es poden trobar tant el trailer com el primer capítol que explica la història de la vela llatina. A banda d'aquests films completen el material formatiu 4 llibres corresponents als nivells inicial (grumet), perfeccionament (tripulant) i formador, a més d'un d'annexos. S'han establert uns objectius i coneixement mínim per a cada grau. En Jordi Pagés ha fet una exposició del treball fet fins el moment en el primer any des que els 17 nous monitors de vela llatina acabaren la seva formació, explicant tant el nombre de cursos fets com el d'alumnes participants.
La Federació Cultural Valenciana de Vela Llatina ha estat la protagonista de la tercera ponència: L'esport amb vela llatina segle XXI: la Valenciana. L'Antoni López ha estat el ponent que ha presentat un nou monotip d'embarcació de regates, molt lleugera, amb característiques semblants a la vela lleugera que des de fa poc s'està construïnt al País Valencià. L'objectiu d'aquesta mena d'embarcació és purament esportiu, per fer regates, i amb elles aconseguir traslladar la passió per la vela llatina a una joventut que ara per ara li costa d'acostar-se als bastiments tradicionals. Ha estat un treball transversal amb enginyers i arquitectes navals i sota l'empara del gobern autonòmic. El projecte compte també amb el suport de la Federació Valenciana de Vela.
Amb aquesta presentació s'ha tancat la primera taula davant l'absència del ponent i la ponència: Apropant l'entorn marí i la navegació a vela al col·lectiu d'afectats d'Alzheimer i a familiars i cuidadors.
La segona taula ha estat moderada per en Jordi Salvador. Aquesta s'ha iniciat amb Albaola Faktoria Marítima Vasca, amb la ponència: Albaola, a bordo de un sueño. El patrimonio marítimo como factor de desarrollo. El ponent, MIkel Leoz, ha iniciat la seva ponència en eúscar, per segons més tard, i d'acord amb el moderador, demanar en quina llengua volien escoltar-la a l'audiència: anglès, francès, espanyol? Aquesta ha continuat en espanyol. Una petita broma en un moment que el tema de les llengües minoritàries és ben viu en totes les comunitats on es parlen llengües diferents al castellà. En Mikel ha explicat què i quin fou l'inici d'Albaola a partir de l'experiència americana del seu director Xavi Argote, i de les diferents fases i espais que ha anat ocupant en els més de 30 anys passats des d'aquell moment. Una història de picar pedra durant anys que ha esdevingut una Faktoria a Pasaia que en aquest moment és un bé per la ciutat que atrau turisme cultural europeu. Malauradament, perquè el cronòmetre ha estat implacable, no ha pogut acabar tota la seva exposició, i ha emplaçat a tothom a visitar l'estand al port de Segur.
L'Anxo Angueira ha estat el representant de la Federación Galega pola Cultura Marítima i Fluvial, i la persona que ha presentat la ponència: Culturmar, 30 años en la salvaguardia. En el seu temps ha fet una repasada sobre la realitat del patrimoni nàutic gallec i la millora de la seva situació en els darrers 30 anys des de la creació de la Federación. Un patrimoni marítim que es retroba cada dos anys en els Encontros de Navegación Tradicionais, dels quals enguany hi ha la 16 edició a la vila de Sada. L'inventari d'embarcacions tradicionals ha estat un dels treballs més importants fets per la Federación. I ha volgut resaltar l'avarada en la darrera edició d'aquests Encontros a A Garda de la barca O Piueiro, construïda per un dels darrers Carpinteiros de Ribeira com un dels darrers éxits gallecs.
GAPAMAR o el Groupement Patrimoine Maritime Roussillonnais ha presentat la ponència: La Barraca, ecomuseu de la vela llatina i la pesca al port d'Argelers. En Ricard Cassoly ha explicat la trista història de les tradicionals barraques de pescadors que envoltaven les llacunes litorals rosseloneses. Totes elles foren derruïdes fa una vintena d'anys per ser considerades "pobres" i que donaven mala imatge (Déu meu quina manca de Cultura) per un responsable polític departamental francès. Ara GAPAMAR i els Amics de la barca Nôtre Dame de Consolations han iniciat el projecte de reconstrucció d'un poblat d'aquest tipus amb barraques amb estructura de fusta i una mena de jonc com a cobertura tant lateral com de la coberta a dues aïgües. La ubicació d'aquest nou poblat que serà la seu de l'entitat es trobara ben bé al costat de la bocana del port d'Argelers i serà una realitat ben aviat.
L'Associació Bricbarca ha presentat una ponència del tot diferent a allò que s'havia escoltat fins el moment. I és que la Festa de la Mar de Catalunya també incorpora la inclusió entre els seus objectius. El ponent, Dani Anglada, és un jove invident que navega amb patí de vela tot sol. Així la ponència: Patins amb vela adaptada, ens ha explicat la experìéncia d'en Dani. El seu: "caure i aprendre" ha estat potser l'aforisme més impactant del simposi. Perquè aquest caure significa caure en mar, un home a l'aigua, que té una discapacitat visual, però una força moral i física com la qualsevol altra esportista. Un caure i aprendre que li ha servit per ser capaç des del Club Patí Vela Barcelona sortir a navegar pel litoral barceloní sentint, escoltant, notant, tocant l'aigua amb un dit, "llegint" amb els peus la seva ubicació al patí, etc. Una aportació impressionant que tant de bo pugui obrir portes a d'altres persones que també pateixen alguna "discapacitat" i que són capaces de suplir-la amb la resta dels sentits.
La segona taula s'ha tancat amb la intervenció de l'Àlex Ferré, president de l'Associació de Raiers de la Ribera del Segre - Coll de Nargó. La seva ponència: Raiers patrimoni immaterial de la Humanitat, ha exposat com s'esdevingué la proposta internacional per demanar a la UNESCO aquest reconeixement. La seva frase ha estat: "el tren del reconeixement de la Unesco només passa un cop i cal estar atents per prendre'l o en restes fora per sempre". La seva associació neix de la necessitat de preservar els coneixements dels padrins i pares que encara havien baixat troncs pel riu Segre i Ebre fins a Tortosa, o com bé ha dit ell: "Si es venien a Balaguer o Lleida, millor, així calia caminar menys per retornar a casa". L'activitat anual de construcció de rais i el descens del riu és un éxit que des de fa anys comparteixen amb l'associació de La Pobla de Segur, molt més coneguda per l'impuls que els donà un polític socialista, al qual se li ha retirat el nom d'una avinguda aquest darrer any.
Per acabar aquesta segona taula i durant el quart d'hora de descans, els amics de Coll de Nargó han convidat als assistents a tastar la coca maurada, que era la menja que portaven els raiers mentre baixaven els troncs pel riu.
La tercera taula ha esta moderada de nou per l'Agustí Martín. La primera ponència era de l'Associazione Hormiaae Mare Nostrum de Gaeta. El seu títol: Dopo quasi un secolo, ritorna la vela latina nel Golfo de Gaeta/Lazio. En Giovanni di Russo ha explicat en italià la història de la tràgica desaparició del darrer pescador a vela llatina (un parent seu) durant la dècada dels anys 40 del segle XX. La història paral·lela de la construcció d'una barca de línies portugueses a Stintino aproximadament en les mateixes dates. Barca que és present a la Festa de la Mar. I de la fusió de les dues històries amb la recuperació a Gaeta d'aquesta embarcació i l'impuls que ha significat en molt poc temps amb l'aparició de nous bastiment amb aparell llatí.
Molt més al sud d'Itàlia, en allò que habitualment anomenen la punta de la bora, hi ha la regió de Calàbria, a tocar de l'illa de Sicília. Allà hi ha l'Associació Antica Marineria Catonese. En Luigi Stilo ens ha explicat la història de la antiga flota llatina que desprès de la segona guerra mundial reinicià el servei postal amb les properes ciutats de Sicília. De com recollien els embalums postals, i de tot allò que ha significat en aquella vila la seva flota de gozzos durant el darrer segle.
Els amics de la Mar de Menorca i en el seu nom L'Evarist Coll, ha presentat la ponència: Amics de la Mar de Menorca, 30 anys d'èxit. En ella s'ha fet una mica d'història de quina era la realitat a inicis dels anys 90, de l'aprenentatge dels vells pescadors, de la recuperació de petits bastiments, de la Besitos (barca present a la Festa de la Mar), de la Comandància del port de Ciutadella, seu de l'entitat, i de les activitats que han desenvolupat per mantenir el patrimoni marítim menorquí.
En Jordi Piqué, de l'Arjau vela llatina de Cambrils, ha presentat la ponència: 25 anys de l'Associació l'Arjau. Una entitat nascuda dels pescadors cambrilencs i que no s'entén sense la seva constant presència i sinèrgia. L'Arjau ja ha iniciat fa pocs dies la celebració d'aquest 25 anys amb un programa de més de 25 actes que acabaran el mes de novembre de 2023. L'activitat de l'entitat no només girà al voltant de les embarcacions, sinó i sobretot de totes aquelles persones vinculades directa o indirectament al món de la pesca de Cambrils.
La darrera ponència ha estat presentada pels amfitrions de la Festa: l'Associació Patí Català -Vela Llatina de Calafell. En Jordi Rascado ha presentat la ponència: La barca Francisca. En un magnífic vídeo animat s'ha pogut conèixer la història de la darrera barca de pesca de la platja de Cambrils, el projecte de reconstrucció, els pressupostos participatius, el paper de l'Ajuntament de Calafell, la construcció de la rèplica i la seva problemàtica amb la legislació actual que exigeix coses inversemblants per una embarcació de caire tradicional com aquesta. El fet és que La Francisca no ha pogut ser a la Festa de la Mar per uns senzills problemes burocràtics d'un país que demostra una vegada més la seva insensibilitat en aquesta mena d'afers. Una Francisca que tenia prevista la seva benedicció el proper dissabte, però que roman amarrada al port de Badalona, a tocar de les Drassanes Catalunya on ha estat bastida.
Acabades les ponències restava la quarta taula dedicada a la presentació de llibres que ha moderat de nou en Jordi Salvador.
Un port que va formar una comarca, de Àngels i Joan Santacana, és un magnífic treball d'investigació que explica com entre els segles XVIII i XIX la platja de Sant Salvador esdevingué un dels ports comercials més importants de Catalunya. Especialitzat en la exportació de vi i aiguardents, feia arribr a ultramar aquests productes produïts en les comarques del Penedés. L'existència d'aquest port de platja feu desenvolupar un teixit de tallers i petites empreses auxiliars com podien ser els boters, corders, etc.
Ran de mar, història dels pescadors de Vilassar, d'Agustí Martín ha estat presentat pel seu autor. Aquest ha explicat com els arxius parroquials, llegats apareguts i altres documents han permés d'elaborar aquest extensa història de la pesca a la vila de Vilassar, on es troba l'Associació Bricbarca Centre d'Estudis Marítims.
I per acabar en Francesc Farré en nom d'en Joan i la Pilar Rosaleny de l'Associació Tradicional de vela llatina de Silla, han presentat un treball editat l'any 2014 : Vela llatina a l'Albufera. Fer-se a la vela. Gairebé una petita enciclopèdia sobre les embarcacions albuferenques, els seus inicis, els seus dissenys, un petit diccionari amb la terminologia local, i la història de les trobades i activitats que es fan en aquell espai singular i protegit que és l'Albufera de València.
Això pretén ser una crònica ràpida de tot allò que ha passat en aquest dia 0. Però com si d'una aventura d'Asterix es tractés, no podia acabar d'altra forma que amb un màgnífic sopar sota la carpa de tripulacions que ha permés a tots els participants de gaudir de diferents especialitats culinàries marineres fetes per patrons participants a la Festa de la Mar de Catalunya. La 6a i a Calafell.
Xerrada del jove mariner oficial en pràctiques sobre la seva experiència de dos anys navegant en Tall Ships (grans velers). Inclou la presentació del fils realitzat per ell mateix: Windland- La terra del vent.
En ell narra les seves experiències i aporta una visió nova i refrescant sobre la regenació generacional i la presència de la dona com a tripulació d'aquest tipus de velers.
La xerrada tingué lloc a la Facultat de Nàutica de Barcelona el dijous 27 d'abril de 2023 a les 19 h.
La Generalitat reconeix la tasca de l'entitat de Coll de Nargó per reivindicar aquest ofici, declarat recentment com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre les entitats i col·lectius premiats enguany també hi ha el grup Sopa de Cabra i el Festival Sónar.
Els Raiers de Coll de Nargó, a la Baixada que van dur a terme aquest mes passat
L'Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre, de Coll de Nargó, serà distingida amb
la Creu de Sant Jordi, que atorga la Generalitat de Catalunya. El Govern ha anunciat avui la llista de
guardonats d'enguany, que en aquesta ocasió inclou 20 personalitats i 10 entitats "que, pels seus
mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i
cultural". El lliurament es durà a terme properament al Palau de la Generalitat, a Barcelona.
Sobre l'entitat nargonina, l'executiu n'ha valorat "el seu notori paper en la conservació del patrimoni
immaterial català, a través del record i de la manifestació de l’ofici de raier". El Govern recorda que
"fins a començaments del segle XX, Coll de Nargó va ser un dels nuclis més importants per al
transport fluvial de fusta a Catalunya" i que "cap als anys vuitanta, diverses dècades després de
la seva desaparició, es va recuperar aquesta activitat per part dels veïns de la població i la van
convertir en una festa". Des de llavors, cada any, els rais de Nargó tornen a baixar pel Segre per
reivindicar el seu passat fortament lligat a l’ofici. Ara fa pocs mesos, el desembre passat, la UNESCO
va reconèixer els raiers com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, mitjançant una
candidatura internacional que també incloïa l'associació de la Noguera Pallaresa, a la Pobla de Segur.
Pel que fa a les altres entitats que rebran enguany la Creu de Sant Jordi, també hi apareix la
Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, "per la seva distingida tasca en benefici de
la pagesia i el món rural". El Govern ha valorat que la FCAC és "una entitat sense ànim de lucre que
té com a objectiu representar, promoure i donar suport al món cooperatiu agroalimentari de Catalunya"
i que "les cooperatives agràries són un dels principals motors econòmics a les zones rurals del país,
on representen una opció democràtica, autònoma i social de desenvolupament laboral i econòmic".
El 2023 se celebren els quaranta anys d’existència de la FCAC.
La llista d'entitats o agrupacions distingides en aquesta edició també inclou el grup de rock
Sopa de Cabra, el Festival Sónar de Barcelona, la Fundació Privada Vozes, la Fundació
Tot Raval, la companyia L'Estaquirot Teatre (Vilanova i la Geltrú), la Societat Coral 'El Progrés'
(Palamós), el Casino del Centre (l'Hospitalet de Llobregat) i el Casino Recreatiu i Instructiu
En Jordi Salvador fa setmanalment una secció "Paraules de Mar" dins el programa "Arran de mar" a Tarragona Ràdio i per La Xarxa d'emissores locals. Aquesta setmana de Sant Jordi rebé la invitació a darrer moment de fer unes recomanacions de llibres relacionats amb el mar. De ben segur que cadascun dels lectors d'aquest web en faria una de ben diferent, però aquest és el guió que s'emeté radiofónicament.
Programa: Arran de Mar, de Francesc Richart. Tarragona Ràdio.
Secció: Paraules de Mar, amb Jordi Salvador
Data: 18 d'abril 2023
Tema: La mar de llibres.
Quan s'acosta Sant Jordi és tradició de recomanar llibres. Per tant si aquesta secció porta per nom Paraules de Mar, no tinc altra opció que recomanar un llibre amb el mateix títol escrit per qui us parla:
1. Paraules de Mar, és un recull terminològic de navegació tradicional, publicat l'any 2007 encara es pot trobar a la llibrerianautica.com.
2. Paraules de riu, és un recull terminològic de navegació tradicional fluvial, publicat l'any 2021. També el podeu trobar a la llibrerianautica.com.
El benefici d'ambdòs llibres va destinat a la FCCPMF.
Però si us agraden els llibres relacionat amb el món de la navegació us recomano entrar a la web: fccpmf.cat on a la pestanya Biblioteca trobareu 35 llibres en format pdf que us podreu descarregar gratuïtament. Alguns d'aquests llibres són centenaris, i d'altres edicions ja esgotades impossibles de trobar.
Dins l'àmbit de la navegació tradicional, per descobrir-la o aprofundir-hi en el coneixement tenim un seguit de recomanacions:
1. Muletes i llaguts. La tradició fluvial a Móra d'Ebre, de Joan Pujol i Ivan Salvadó. Publicat pel Centre d'estudis de la Ribera d'ebre.
2. La marina del vuit-cents, d'Emerecià Roig. Publicat per Editorial Noray.
3. Bots i barques, de Frances Oller. Publicat per Editorial Noray.
4. Nuestra vela latina (en castellà) és la biblia de l'art de navegar amb vela llatina, de Francesc Oller i Vicente Garcia-Delgado. Editorial Juventut.
5. Navegando en Patín a Vela, de Ricard Pedreira. Un llibre per acostar-se a un vaixell nostrat i català, amb una tècnica de navegació complexa i molt marinera. Editorial Paidotribo.
6. Els aparells dels grans velers, de Joaquim Bartrina. Edita MMB i Museu de la Pesca.
En l'àmbit dels contes i llegendes marineres es poden trobar:
1. Llegendes de pescadors i altres històries de la mar, de Joan de Déu Prats. Edicions BSA.
2. Llegendes de mar de la Costa Brava, de Miquel Martín amb il·lustracions de Llenas Llensa. Edicions Sidillà.
3. Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans, de Joan Amades. Dins la col·lecció popular d'edicions Farell.
4. Contes mariners catalans, de Maria Estruch amb il·lustracions de Núria Puigllívol.Edicions Farell.
5. Rondalles marineres, de Joan Soler.Editorial Noray.
Per aquells infants que ja llegeixen unes recomanacions juvenils:
1. A bord de la “Pacifica Jenny”, de Boy Lornsen, amb traducció de Montserrat Terés. Col·lecció Els Grumets de mar enllà. Editorial La Galera.
2. Un imprescindible: L'illa del tresor, de Robert L. Stevenson, amb traducció de Joan Arús. Editorial Juventut.
3. Un altre imprescindible: Sindbad el mariner, amb versió i presentació de Guillem Viladot i il·lustracions de Frederic Anguera. Col·lecció Els Grumets de mar enllà. Editorial La Galera.
Cara als adults un parell de llibres que cal llegir si t'agrada el mar i la navegació:
1. Contraban, de Josep Pla. Editorial Proa.
2. Cinc històries de mar, de Josep Pla. Editorial Destino.
I finalment en el món de la narrativa un autor imprescindible, Ptrick O'Brian que amb “Els Catalans” obrí el meló d'una sèrie de 21 llibres sobre el segle XVIII, el segle d'or de la navegació. En català es poden trobar alguns d'ells malgrat no ha estat traduïda encara tota la seva producció marinera.
Amb temàtica marinera per a bona afeccionats a la lectura podem recomanar:
1. El port del nou món, de X.R. Trigo. Edicions 62.
2. Atlàntic, de Josep Lorman. Finalista del premi Nestor Lujan de novel·la històrica. Columna edicions.
3. Promet-me que seràs lliure, de Jordi Molist. Columna edicions.
4. Els insubmisos del mar, d'Imma Tubella. Premi Nestor Lujan de novel·la històrica. Columna
Edicions.
5. Una recomanació en castellà per la seva temàtica actual: Dinero negro, una historia de negreros catalanes, de Rafael Escolà. Premi Nostromo. Editorial Juventud.
Per acabar el gènere sovint potser més oblidat de la literatura: la poesia.
1. Cançons de rem i de vela, de Josep Maria de Segarra. Editorial Selecta.
Per fer aquesta selecció no m'he mogut de la meva biblioteca, de ben segur que n'hi d'altres de llistes, segurament més actualitzades, però no m'atreviria a recomanar mai res que jo no hagi llegit prèviament.
COMUNICAT DE L’ACCADEMIA DELLA VELA LATINA DEL MEDITERRANEO (L’ALGUER, SARDENYA) I LA FEDERACIÓ CATALANA PER LA CULTURA I EL PATRIMONI MARÍTIM I FLUVIAL(CATALUNYA)
10/4/2023 – L’Alguer / Barcelona
Enguany, a Stintino (Sardenya) se celebra del 28 d’abril a l’1 de maig la 40ena edició de la coneguda “Regata della Vela Latina – Trofeo Presidente della Repubblica”, un referent dels esdeveniments d’aquest tipus de navegació tradicional. Embarcacions d’arreu del Mediterrani assistiran a aquesta edició tan especial i entre elles n’hi haurà una amb tripulació mixta alguereso-catalana: la Santa Barbara, de l’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo, patronejada per Carlo Muresu, un dels navegants de vela llatina més coneguts i apreciats de Sardenya.
Concep Márquez i Thais Buforn, sòcies i patrones de l’Associació Patí Català i Vela Llatina de Calafell, han estat convidades a formar part de la tripulació d’aquesta històrica embarcació Carlofortina de 1953 de 8,80 metres d’eslora (sense comptar el botaló) com a acte d’agermanament entre l’Alguer i Catalunya en el marc de la Festa de la Mar de Catalunya, que enguany tindrà lloc del 8 a l’11 de juny a Calafell, i que organitza la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
La Regata de Vela Llatina d’Stintino
L'any 1983, al poble costaner de Stintino encara hi sobrevivia l'última petita flota de “gozzi” artesanals, equipats amb les típiques veles triangulars avui gairebé desaparegudes a totes les altres costes d’Itàlia. Va ser precisament per salvar aquell tresor arqueològic flotant i el patrimoni immaterial de coneixements, que uns joves aficionats van muntar en només deu dies la primera edició d'un esdeveniment destinat a gaudir d'un gran èxit internacional de participació i imatge: la Regata de laVela Llatina. Des de fa gairebé 40 anys consecutius (excepte els anys de la pandèmia), la Regata de la Vela Llatina d’Stintino s’ha convertit en un referent de la recuperació d’aquest tipus de navegació, i aplega embarcacions, tripulacions i públic general que gaudeixen tots junts d’un programa ple d’actes.
El motor de la iniciativa és l'Associazione Vela Traditional Latina – Ecomuseu EMA (el fundador i president de la qual és Piero Ajello),amb el suport de l'Ajuntament de Stintino i la marina de Porto Torres.
L’Accademia della Vela Latina del Mediterraneo és una associació jove, fundada a l’Alguer l’any 2022, amb un projecte que busca aconseguir una vela llatina més jove i dinàmica, formada per importants vincles i amistats internacionals, inclusiva i oberta a la innovació, però també capaç de preservar el seu enorme patrimoni cultural. Actualment compta amb una flota de 3 embarcacions de vela llatina, una de les quals és un vaixell-escola per a aquells joves i adults que vulguin aprendre aquest art de navegar tan antic i tan arrelat a la Mediterrània.
La Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial es va fundar l’any 2005 i té com a objectius la protecció, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni marítim i fluvial de Catalunya; la recuperació, restauració, rèplica i conservació d'embarcacions tradicionals; la pràctica i difusió de la navegació tradicional; el foment i ús social del patrimoni marítim i fluvial i la seva dinamització; i l’aglutinació i suma dels esforços de totes aquelles associacions que treballen en la defensa del patrimoni marítim i fluvial de Catalunya. Actualment, els objectius més rellevants de la FCCPMF són l'impuls de la candidatura internacional de l'Art de la Navegació en Vela Llatina com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, i la formació en l'art de la navegació a vela llatina.
La Festa de la Mar de Catalunya és un esdeveniment que s’organitza bianualment amb l’objectiu de difondre el patrimoni i les tradicions marineres de la Mediterrània, amb ànim de preservar-ne el llegat i amb perspectiva d’encarar-lo cap al futur.
Enguany, tindrà lloc la VI edició al Municipi de Calafell entre els dies 8 i 11 de juny de l’any 2023 i acollirà nombroses activitats adreçades a tots els públics com ara navegades, representacions teatrals, tallers infantils, exposicions temporals, degustacions gastronòmiques i fins i tot un festival musical.
El dia 21 de març 2023 i dins del cicle de Les Xerrades de la Federació es va fer la Presentació de la 6a Festa de la Mar de Catalunya en forma de vídeo conferència. Les més de seixanta persones inscrites prèviament des de diferents punts de la península ibèrica, el Rosselló i de l'illa de Sardenya, tingueren l'ocasió de conèixer, quan només manquen 77 dies per la inauguració del festival marítim en detall quines seran les activitats i els àmbits d'aquest.
Aquest és el vídeo de la Presentació:
Nota de la Junta directiva:
La Xerrada, que habitualment són en català, es desenvolupà en castellà per facil·litar la màxima comprensió de les explicacions a les persones de parla no catalana.
Apassionat per la història i l'arquitectura, Pere de Prada navega per passió i per convicció. I treballa perquè no quedi en l'oblit el llegat de la vela llatina, de tradició mil·lenaria al Mediterrani.
Imatges del programa Actius del Canal Esport3 del 16 de març 2023
La formació reglada en l'art de navegar amb vela llatina a Sant Feliu de Guíxols, amb l'AGAM, l'Associació d'Amics de la Vela llatina de Calella de Palafrugell i el Club Nàutic de la vila.
Rèplica de l'Ictineu I durant el rodatge de "Monturiol, el senyor del Mar"
Avui , 7 de febrer, s'ha pogut llegir a la pàgina de Facebook de Paco Escudero el següent text:
"Bona tarda.
Des de la direcció del Museu Marítim de Barcelona s'ha decidit prescindir de la rèplica de l'Ictíneo I del Monturiol i han decidit desmuntar-lo aquesta setmana. Per aquells que creguin que el patrimoni cultural no s'ha d'oblidar ni perdre i vulguin dir alguna cosa al respecte o protestar pEr aquesta nefasta decisió, us animo a que escriviu a l'Instagram, al Facebook i/o al Twitter del Museu Marítim per expressar-ho.
Gràcies!!"
La resposta d'en Pere Izquierdo, Cap de Col·leccions i Coneixement a Museu Marítim de Barcelona ha estat:
"Perdoneu, s'enretira només perquè s'ha fet malbé. Hi entrava aigua i s'ha podrit per dins. Recuperem tots els elements recuperables, per fer-ne un altre que aguanti millor la intempèrie. I ni bojos voldríem amagar Monturiol".
"Monturiol, el senyor del Mar", és un film de Francesc Bellmunt, estrenat el 1993 i protagonitzat per Abel Folk. Pel seu rodatge es construïren dues rèpliques, l'Ictineu I i l'Ictineu II. El primer ha presidit l'entrada del Museu Marítim de Barcelona molts anys. Ambdós amb projecte i direcció d'obra de l'Enginyeria Raventos pel client: Museu Marítim de Barcelona i Puerto Autónomo de Barcelona. Finalizació d'obra: 1992. Pressupost: 200.000 €
Construits per Drassanes Dalmau d'Arenys de Mar.
"La impossibilitat de restaurar l'antiga (la del film), malmesa per les inclemències del temps després de 20 anys exposada al jardí, ha fet que la Fundació hagi optat per encarregar-ne una de nova perquè el museu continuï comptant amb aquesta emblemàtica peça de la seva col·lecció.
A diferència de l'anterior –construïda per al film "Monturiol, el senyor del mar" i cedida el 1993 a l'MMB-, la nova rèplica s'ha realitzat amb materials més resistents que en garanteixin una millor conservació.
El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, assistirà, demà a les 18.15 hores, al lliurament de l'Ictineu de Narcís Monturiol al Museu Marítim"(Desembre 2013).
La rèplica al MMB Foto: I, Gepardenforellenfischer, CC BY-SA 2.5
Sembla doncs que aquesta nova construcció no fou tant bona com la del film, doncs 10 anys més tard és pretén desmantellar-la pels seus problemes de conservació.
L'Ictini I és una mostra a escala 1:1 d'una de les majors aportacions catalanes al món de la navegació. Per tant cal exigir la restauració d'aquesta peça i la seva correcta museització, per que és una rèplica històrica de tant valor pel nostre país com la Galera Reial que ocupa la nau central de l'esmentat museu barceloní.
No, aquest no és el camí per la preservació del nostre patrimoni i de la nostra cultura marítima.
Quin serà el següent desballestament per problemes de conservació: el Far de Barcelona, la Lola, el Far de Cabrera, el pailebot Santa Eulàlia? Demanem que s'aturin els treballs de desmantellament.
El 26 de gener passat, organitzada per la nostra Federació, vam fer la primera Xerrada d'aquest any. El tema va ser “Com ser vaixell històric i què fer per aconseguir-ho?”. El conferenciant convidat, ex capità marítim de Castelló, José Miguel Manaute va ser el ponent de la comissió per a la redacció del "Reglamento de buques históricos y sus reproducciones singulares". Com sabeu, el Reial Decret 784/2021 aquest reglament, va ser aprovat el 7 de setembre del 2021 i publicat al BOE del 2 d'octubre del 2021.
La Federació pot ajudar els armadors tradicionals que vulguin inscriure els seus vaixells al Registre de vaixells ia embarcacions històrics i les seves reproduccions singulars, d'ara endavant, al Registre creat pel Capítol II del Reglament. Esperem trobar professionals que col·laborin amb la Federació per a aquest servei. Tots els armadors associats a les entitats de la FCCPMF que vulguin inscriure les seves embarcacions al Registre s'hauran de posar, tan aviat com sigui possible, en contacte amb la Junta Directiva a través del correu electrònic.
Aquí trobareu les embarcacions del nostre inventari que compleixen el primer requisit de temporalitat. La FCCPMF té en el seu inventari d'embarcacions tradicionals, d'època i clàssiques un total de 149 embarcacions construïdes abans del 1975 sobre un total de 375 segons l'última actualització del 2022. D'aquestes 23, segons la relació que apareix a la web d'AEBEC, ja estan registrades com a vaixell històric, o almenys tenen una declaració de Bé d'Interès Cultural de la Generalitat de Catalunya. Per tant, les 126 embarcacions restants d'armadors associatius o privats tenen en principi la possibilitat de convertir-se en vaixells històrics i ser registrats com a tals al registre espanyol.
Pregunta freqüent:
De què serveix formar part del Registre de Vaixells Històrics i les seues reproduccions singulars?
- Prestigi: Tot vaixell registrat forma part del Patrimoni naval i per tant n'augmenta el valor.
- Els requisits tècnics i d'inspecció de cada vaixell registrat són inamovibles i queden reflectits al Certificat de compliment. Les modificacions normatives només afectaran la resta de la flota.
- Les inspeccions obligatòries i les auditories si és el cas, seran realitzades per la inspecció de vaixells de les capitanies sense cost per a l'armador.
- Els vaixells i embarcacions registrades gaudeixen de rebaixes o eliminació de taxes portuàries o els altres.
Només pateixen limitacions per la transmissió aquells vaixells que estiguin inclosos a l'Inventari de Bens Mobles de Patrimoni Històric. Article 21 del Reglament.
Un vaixell de fusta que ha estat folrat de resina i fibra de vidre es pot considerar històric?
A països com França, hi ha embarcacions folrades externament amb fibra de vidre i resina, normalment fins a la zona d'obra viva (on arriba a l'aigua). A Espanya la norma no exclou expressament del Registre les que estiguin folrades. Només han de complir els requisits que s'exigeix a qualsevol vaixell o embarcació. Llegir els articles 3, 4, 5 i 7 del Reglament.
Un vaixell amb menys del 70% de lestructura original pot ser inscrit en el Registre?
El reglament exigeix que un 70% de la nau sigui original per ser considerat històric. Es permet que es puguin registrar amb un percentatge menor els que acreditin la rellevància històrica dacord amb els criteris dels articles 3 i 4 del Reglament. Per als vaixells que la seva estructura original sigui inferior al 70% i no compleixin els requisits dels articles 3 i 4 hi ha una opció perfecta. S'ha de sol·licitar la inscripció singular de si mateix perquè així compleix els requisits de l'article 5 del Reglament.
Quins són els tràmits a fer?
És recomanable que tota la tramitació es faci sota la tutela d'un enginyer naval, que serà la persona que redacti la memòria i proposi els requisits que hauria d'exigir el futur Certificat de compliment.
Abans de posar-se en contacte amb un professional, cada armador hauria de tenir clars els conceptes següents:
A) Conèixer bé la història de l'embarcació, el mestre de ribera, la drassana, els usos en el temps, les modificacions, la documentació d'aquestes si existeix.
B) Conèixer les activitats de l'embarcació: esbarjo, formació de tripulants, xàrter, pràctiques d'estudiants universitaris, etc.
C) Conéixer les zones de navegació és important per definir les necessitats de seguretat. (No són les mateixes per fer una navegació costanera o transatlàntica). De qualsevol manera, sempre es podrà demanar un permís especial a la Capitania corresponent per fer desplaçament fora de la zona habitual amb les mesures de seguretat apropiades.
D) Quin tipus de tripulacions utilitzareu. Això té molta importància a totes aquelles embarcacions que no pertanyen a la llista 7a. On el patró, amb la corresponent titulació, és el màxim responsable de totes les persones que porta a bord i de les maniobres del vaixell. En altres llistes, la incorporació de persones voluntàries, no en nòmina professional, es pot convertir en possible sempre que l'entitat armadora del vaixell tingui els seus estatuts adequats a la llei del voluntariat. L'enroli d'alguns tripulants voluntaris és un tema que cal fer amb molta precisió. En cas contrari, pot provocar situacions conflictives amb les inspeccions de treball. En tot cas, els voluntaris han de tenir els certificats corresponents llevat que es tracti d'una embarcació de 7a llista.
Quins seran els requisits tècnics?
Quan aportem a l'enginyer les dades dels apartats anteriors: A, B, C i D, aquest per aconseguir una bona seguretat del vaixell tindrà en compte la combinació dels elements històrics i altres addicionals que haurà d'incorporar el vaixell sense afectar-ne el valor històric. Així mateix proposarà establir un sistema de gestió de la seguretat (en els nostres casos molt senzill) per obtenir una seguretat suficient per a l'activitat i la navegació del vaixell.
Per exemple, aïllar una sala de màquines amb panells metàl·lics en un vaixell de fusta d'inicis del segle XX per més que sigui recomanable és una aberració històrica. Trobar alternatives per assegurar la seguretat d'aquest espai sense aquesta aberració serà una tasca de l'enginyer. Aquest pot proposar dins del Certificat de compliment mesures com ara la prohibició de fumar a l'interior del vaixell, un registre de visites del mecànic naval amb una periodicitat determinada, etc.
Qui presenta la documentació?
L'Armador o el seu representant presentaran la sol·licitud d'inscripció al registre amb la documentació tècnica corresponent. És molt recomanable que la gestió davant de l'Administració es faci amb el suport de la Federació i sota la tutela del professional o professionals que van preparar la documentació.
A títol de conclusió.
Som als inicis de l'aplicació del “Reglament de Vaixells Històrics i les seues reproduccions”. Hi ha grans llacunes de coneixements tècnics i històrics dels professionals i de les administracions. En aquests primers moments es detecten discrepàncies entre capitanies i fins i tot amb la Direcció General. Per tant, és aconsellable, durant aquesta primera etapa, triar sempre que sigui possible, la capitania marítima responsable de gestionar el nostre expedient d'inscripció. Finalment, us recordem que tots els que estigueu interessats no deixeu de posar-vos en contacte amb la nostra Federació info@fccpmf.cat perquè puguem ajudar-los.
.jpg)
